Tuesday, July 31, 2012

 

TRENCAMENT DE VOT I ALTRES CONSIDERACIONS

DEMOCRÀCIA, PARTITS, EVOLUCIÓ I SISTEMA ELECTORAL.
He llegit amb interès tot un seguit d’articles en els mitjans de comunicació, a l’igual que l’escrit en aquestes mateixes pàgines de la Diputada, Pia Bosch. I fent-li cas he llegit l’article de Lluís Foix, sobre el trencament de disciplina de vot d’Ernest Maragall.
Discrepo de l’opinió de Pia Bosch, respecte la importància de les reflexions de Lluís Foix, per quan se’n va cap uns sistemes electorals , radicalment diferents dels nostres. Això és fer trampa. Es a dir, si volem parlar de funcionament de diputats, partits, democràcia interna i externa, quedem-nos a Catalunya i Espanya, no marxem per unes coses cap a Regne Unit, i per altres cap EUA, i si convé ens quedem aquí.
Els diputats, ara i aquí som proposats pel partit, votats pels òrgans corresponents i elegits en llistes tancades pels nostres electors. No tenim llistes obertes, ni som representants d’un districte determinat. El dia que canviem de sistema electoral, parlarem d’altres coses. Ara no podem anar-nos-en a EUA, quan un diputat trenca un acord adoptat pel màxim òrgan del partit , per justificar-ho, i retornem quan ens sembla, per continuar gaudint del càrrec.
A diferència del que defensa Pia Bosch, considero que el desmarcatge d’Ernest Maragall és doblament greu per quan ho va fer conscientment de convertir-se en el centre d’atenció en una votació de gran rellevància, i ho és per trencar un acord unànime de l’Executiva Nacional i del Consell Nacional. I més greu, encara, avui m’he assabentat de la seva absència en aquestes dues sessions, la qual cosa suposa, covardia política i intel·lectual.
Que els partits han d’evolucionar és més que evident. I que el PSC ha de ser capdavanter, també. Però no ens ho digueu als qui portem més de 30 anys en el partit, perquè us direm que no solament hi estem d’acord, és que hem vist i protagonitzat canvis substancials en aquestes tres dècades. I sinó qui recorda el vot per delegació, el vot a mà alçada, la recollida de signatures per poder parlar, o per poder votar, el somni de les primàries....
Però evolucionar, no vol dir, campi qui pugui. Si a Catalunya i Espanya tenim un sistema de partits vigent, amb uns sistemes electorals determinats, no es pot jugar amb altres regles de joc.
Des de sempre dins del PSC hem acollit les diferències, les hem respectat, tant d’origen com d’idees, i sensibilitats, però amb coherència i respecte per les majories. Hem estat i som un partit format per militants i militantes disciplinats, amb uns estatuts i uns reglaments per ser seguits i complerts. I vull recordar que el Grup Parlamentari està subjecte a un reglament determinat, on marca els drets i deures dels parlamentaris. Qui no hi estigui d’acord pot decidir marxar però no incomplir-lo.
Ara mateix, l’Ernest Maragall està donant una pèssima imatge d’un polític. Precisament la imatge que tanta gent critica. La d’una persona amb càrrec i sou, que s’aferra al seu escó i no vol marxar. El mal ja està fet, per ell i en part, pel partit. Ja mai més res serà igual per ell i la seva relació amb el partit i amb el Grup Parlamentari. S’ha trencat la confiança, la companyonia, la fraternitat que uneix els homes i dones que conformen el Grup. I per tant, s’ha trencat el fil entre ell , el grup parlamentari i el partit.
Ha llençat per la finestra un historial, discutible, per la manera d’actuar en els càrrecs que ha ostentat, però fins ara, respectuós amb el funcionament i regles del partit. I que ningú ens vulgui acusar d’oficialistes, o cap quadrats, immobilistes o altres històries. He estat 16 anys diputat, i ganes de votar altres coses n’he tingut a dotzenes. I sóc alcalde i qui s’atreviria a governar un ajuntament si cada regidor decidís fer el que li donés la gana a cada punt de l’ordre del dia ?
Segur que tots lamentem la situació creada. Davant un fet com aquest, l’ideal hagués estat, plegar abans de trencar el vot. Continuar i fer-se fort en la correcció de l’actuació és negar l’evidència i convertir-se en un nou cas de predicar una cosa i fer la contrària. La ètica en surt malmesa, i la mala imatge dels polítics reforçada. No és qüestió de reflexió, és qüestió de veure la realitat, i ser conseqüents. I evolució no vol dir, fer el que es vulgui, i quan convingui, sinó ser coherents i fidels als ideals que defensem, col·lectivament.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC

 

OCURRÈNCIES DESPRÉS DELS FOCS- art. La Rella



OCURRÈNCIES DESPRÉS DELS FOCS
Una vegada més hem pogut veure el poder destructiu dels focs. En aquest cas, dintre casa nostra, en ple Lluçanès, però tenim a les imatges el gran incendi de l’Empordà, similar als dels anys 94 i 98, en que les intensitats son d’autèntica catàstrofe.
A cada incendi apareixen les mesures que caldria prendre per evitar-ne de nous. Es evident que la desertització de la major part de les zones boscosos converteix aquestes en autèntics polvorins. Només una actuació àmplia, coordinada, i constant en el manteniment dels boscos pot evitar l’acumulació de vegetació fins extrems perillosos.
Però, en la seva compareixença en el Parlament, els consellers Puig , d’Interior, i Pelegrí , d’Agricultura, tingueren algunes explicacions i ocurrències que convé detallar i evitar. Ho dic perquè molta gent al final van perdent la fe en la política i els polítics, amb tota la raó del món.
No pot ser que davant les retallades a tort i a dret, el govern de la Generalitat ens surti en que una de les propostes per reduir el risc d’incendi serà el de portar presos a netejar boscos. Es a dir, el Conseller Pelegrí proposa signar un conveni entre el seu departament i el de Justícia per commutar penes de presó per treballs en tasques forestals. No ha inventat la sopa d’all, però casi.
I una segona gran ocurrència va ser la de cobrar llicència als boletaires, per destinar aquesta quota als boscos. No sabem de quina manera, ni com , ni quan. El tema és comparèixer davant els diputats i improvisar alguna mesura per ridícula, inaplicable o inassumible.
Hem parlat ja moltes vegades del famós “carnet del boletaire” i sempre l’hem deixat per una altra ocasió perquè la seva implantació seria molt, molt problemàtica, i de molt difícil control i compliment. No dic que un dia no es reguli la collita de bolets, per evitar esquilmar els boscos, però pensar, ara i aquí en que es pot implantar una llicència de boletaire i fer milions d’euros per salvar els boscos, és desconèixer la realitat del país.
I portar presos a netejar boscos, ja s’ha fet, sigui mitjançant plans d’ocupació o acords amb formació, per ensenyar a presos aquesta feina i poder-s’hi dedicar quan siguin alliberats. Ara bé, pensar-hi com a gran solució, a nivell ampli i general, és impensable, sobretot per convertir-los en una competència deslleial respecte les empreses que es dediquen a aquesta tasca.
El que convé és trobar destí als residus forestals, i donar ajuts pel manteniment de boscos, impulsant plantes de biomassa, i altres instal·lacions que consumeixin fusta de bosc. I ajudes a la prevenció aplicant el principi de que els incendis s’apaguen a l’hivern fent un bon manteniment, i facilitant la introducció de bestiar, entre d’altres mesures.
En fi, el Lluçanès ha viscut un nou infern. Petit, però traïdor, com son tots els focs. Vaig poder veure l’incendi en viu i en directe, i teníem preparat el nostre dispositiu d’ADF en cas de necessitat. Hem de reconèixer, una vegada més que la bona feina feta pels professionals i els voluntaris va ser molt correcte i va evitar l’expansió de l’incendi cap altres àrees. Vale la pena aprofitar aquest espai per agrair la feina, però sobretot per animar a nous voluntaris a que s’integrin en les ADF i tinguin el carnet corresponent. Sense aquest carnet no podran actuar contra el foc. Tinguem-ho clar. Ànims, doncs.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)

Monday, July 30, 2012

 

FESTA MAJOR - BORREDÀ - 2012

Benvolguts ciutadans/es,
De nou arriba la Festa Major, en un marc general molt complicat,
segurament el més complicat de tots els que ens ha tocat viure en
les darreres dècades, però no per això hem de deixar de gaudir
d’uns dies de festa i alegria.
L’Ajuntament de Borredà organitza aquesta Festa Major amb el
mateix entusiasme i ambició que altres anys. De fet, el mèrit és de
la Comissió de Festes, la qual té tota la confiança per a proposar
un programa molt complert i divers, pensant en les característiques
d’un poble petit, alegre i acollidor, ple de persones amb ganes
de passar-ho bé.
Com a alcalde, vull donar les gràcies als components de la Comissió
i a tots els col·laboradors i patrocinadors, en les diferents
variants, que fan possible l’organització de múltiples activitats per
a totes les edats i que converteixen el nostre poble en un lloc marxós
i participatiu durant tot el dia i bona part de la nit. Sense ells, la
festa no seria possible, ja que un petit ajuntament com el nostre no
podria fer front a una despesa elevada com la que suposa aquesta
festa.
Per això, també us animem a participar en les rifes diàries que organitza
la Comissió. Amb les vostres aportacions feu més lleugera
la despesa municipal i, al mateix temps, podeu obtenir algun dels
magnífics premis que es sortegen.
A tots els que veniu de fora, regularment o esporàdicament, sigueu
benvinguts entre nosaltres i esperem que gaudiu de les festes al
nostre costat.
Us proposo, doncs, que deixem per uns dies les cabòries i ens
deixem portar per l’alegria d’una festa amb activitats de tot tipus.
Participem-hi i passem-nos-ho bé.
Bona Festa Major a tothom!
Joan Roma i Cunill
Alcalde de Borredà
S a l u t a c i ó
Pl. Viladomat, 1
Tel. 93 821 68 20
Fax. 93 821 68 21
armeria@sistach.com
BERGA
GERMANES DOMINIQUES
DE
BORREDÀ
Desitgem molt bona Festa Major
per a tothom!!

-12- -13-
BAR SANT MARC
A c t i v i t a t s e s t i u
2012
TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA 24 HORES
Dissabte 11 agost a les 18h. Inici dels partits, es jugaran fins la 1
de la matinada. Tot seguit música i bon rotllo a les carpes.
Diumenge 12 agost a les 8h. Continuació del torneig, en funció
dels equips que hi hagin apuntats
Amb arbitres federats. Ho patrocina l’Ajuntament de Borredà.
PARRÒQUIA SANTA MARIA DE BORREDÀ
Dilluns 6 agost a les 18h. a la parròquia, inici de la novena a la
Mare de Déu de la Popa amb el Sant Rosari i amb el cant dels
Goigs. La novena s’acaba el dilluns dia 14.
Dimarts 15 d’agost, festa de la Mare de Déu de la Popa, patrona
de Borredà. 11h missa solemne cantada per la Coral de Borredà.
FESTA MAJOR 2012,
Del dissabte 18 al dimarts 21 d’agost veure programa d’actes en
aquesta publicació.
DONACIÓ DE SANG
Dilluns 20 agost, a les 16h. la Creu Roja s’instal·larà al consultori.
Hi col·labora l’Ajuntament de Borredà.
-14- -15-
A tots els que viviu, visiteu i estimeu el nostre poble Borredà,
La Comissió de Festes ha procurat que la Festa Major continuï
sent la nostra festa grossa. Esperem haver-ho aconseguit malgrat
les constriccions. No hagués estat possible sense la impagable
col·laboració de moltes persones voluntàries que organitzen activitats
desinteressadament any rere any, i també als patrocinadors
i els anuncis del programa que aporten part del pressupost. Per a
tots ells: gràcies, vosaltres BORREDÀ!
No fem un sol dia de Festa Major... com diu alguna revista, en tenim
quatre! Hem intentat mantenir el programa i la qualitat de les
activitats i aportar algunes petites idees que no alteressin el pressupost.
Hem hagut de renunciar al castell de focs per la normativa
contra incendis de la Generalitat, cosa que acceptem i esperem
que ho entengueu.
Com cada any, volem recordar que sovint a cada família hi ha persones,
normalment dones, que silenciosament i sense que surtin
en el programa, col·laboren i fan possible que tots puguem gaudir
de la Festa Major, són elles les que es preocupen de la intendència,
la cuina i els horaris de cada casa. A totes elles, gràcies,
vosaltres Borredà!
I ara recordar-vos que esperem la vostra generositat i confieu en la
vostra sort a l’hora de comprar números de les rifes. Tenim molts
premis i segur que us en tocarà algun!
A tots els veïns us convidem a guarnir façanes, finestres i balcons
per fer més lluïda la festa i encomanar el respecte per la nostra
tradició i la nostra identitat. El nostre poble es caracteritza per les
cases i carrers arrengats, nets i plens de flors, respectant l’arqui
original i els racons plens d’encant, ara només ens cal des
a finestres i balcons la senyera que portem al cor.
tecturaplegar
SALUT I BONA FESTA MAJOR!
9a TROBADA DE PUNTAIRES DE BORREDÀ
Diumenge 2 setembre. De les 10h ales 13h a la Plaça Major de
Borredà.
Organitza les Puntaires de Borredà.
5aª MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
Dissabte 8 i diumenge 9 setembre
10h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya
11‐14h Taller de formatgeria familiar
12h Taller de formatgeria per a adults
18h Taller de cuina de formatge amb degustació
20.30h Tancament de la jornada
21.30h Cinema, tast i diàleg: “Oferiu flors als rebels que fracas
Diumenge 9 de setembre 2012
10h Jornada tècnica
10.30h Obertura de la Mostra de Formatges Artesanals de Catalunya
11-14h Taller de formatgeria familiar
12h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic.
20.30h Clausura de la Mostra
Durant les dues jornades es podran degustar formatges de l’Àrea
de Tast amb el Tiquet degustació
Hi haurà animació musical pel carrer!
Es passaran audiovisuals relacionats amb el món del formatge i
la ramaderia.
Organitzen: Formatgeria Artesanal Bauma, Formatges Artesans
de Catalunya i Ajuntament de Borredà
*Per a més informació i inscripcions: 659 00 99 40 / mostraformatge@
gmail.com / punt d’informació.
saren”
S a l u t a c i ó
C o m i s s i ó
-16- -17-
F e s t a Ma j o r
B o r r e d à
F e s t a Ma j o r
B o r r e d à
D I S S A B T E 1 8 D ’ A G O S T
18è.CAMPIONNAT DE TENNIS TAULA
(Veure programes a part). Amb la col·laboració d’Enric Camprubí.
Els premis de la modalitat Sènior són cedits per CAL
SALVADOR (Ramona Pey i Josep Portell).
al Local Puigmal.
3er. CAMPIONAT DE RUMMIKUB
Amb la col·laboració de Laia Camprubí. Els premis són cedits
per LA CARNISSERIA RAMON CUNILL.
Inauguració de l’exposició del
Al local del Centre Cívic. Les bases es publicaran en programa
a part. Amb la col·laboració d’Anna Gallet i Concepció Barniol.
Els premis de la modalitat sènior són cedits per FORMATGES
LA BAUMA.
al Local Puigmal.CONCURS DE RAMS DE FLORS.
17è CORREFOC
, amb la COLLA dels DIMONIS SOCARRIMATS
de Borredà. S’iniciarà a la plaça Major i finalitzarà al
camp de futbol.
Tothom pot participar-hi sota la seva responsabilitat. Per entrar
al correfoc utilitzeu robes velles, no inflamables, millor de cotó,
amb mànigues i pantalons llargs, barret de roba i calçat que us
agafi el peu. Respecteu l’evolució dels diables.
Gran
TAL
*
prevenció d’incendis de la Generalitat.
BALL DE NIT a la plaça Major amenitzat pel conjunt QUÈ. A continuació DISCOTECA amb el Dj. LA MACRO.Enguany no es pot celebrar el castell de focs per les normes vigents de
DIUMENGE 19 D’AGOST
MISSA SOLEMNE
Presidirà la celebració Mossèn Gregori.
cantada per la CORAL DE BORREDÀ.
Ballets
Josep Fornell.
A continuació, ballada de
a càrrec de L’ESBART DE BORREDÀ, dirigit pel professorSARDANES a la plaça Major amb la
cobla
LA PRINCIPAL DE BERGA.
22è CAMPIONAT DE PETANCA INFANTIL
de tots contra tots. Col·laboració de Jaume Magrans.
Les bosses de llaminadures per als participants són cedides
pel BAR SANT MARC.
, amb el sistema
FORMATJAZZ
Nova activitat sorgida des de l’organització de la Mostra de
Formatges Artesans de Borredà, que ha proposat que aquest
acte es celebri dins dels dies de la Festa Major. Per aquest
motiu, podrem gaudir de FORMATGES ANGLESOS i JAZZ
CATALÀ, tot esperant la mostra que es celebrarà els dies 8 i 9
de setembre.
Els organitzadors de FORMATJAZZ agraeixen a totes les persones
i institucions la seva col·laboració amb les seves aportacions.
* Recordeu que el tiquet pels formatges s’ha de comprar amb antelació.
Veure el programa a part per a més informació sobre l’acte a la pàg. 20.
10:00 h
16:00 h
18:00 h
22:00 h
23:30 h
11:00 h
12:00 h
16:30 h
21:00 h
-18- -19-
F e s t a Ma j o r
B o r r e d à
F e s t a Ma j o r
B o r r e d à
DILLUNS 20 D’AGOST
ESPECTACLE INFANTIL
Gresca i xerinola pels més petits (i no tan petits) a la pl. Major.
amb el grup TRENCAMANDRES.
16è. CAMPIONAT DE BOTIFARRA Dr. JESÚS SOLER
Centre Cívic. Amb la col·laboració de Jordi Viñas.
al
GIMCANA.
una petita, i s’han de portar un mínim de 4 anys de diferència.
Grans a partir de 14 anys. Inscripcions de 17,30 h a 18:00 h davant
de l’Ajuntament. Aquest any, ens inspirem en les tradicions i
costums catalans. Cal lluir algun guarniment o vestiment tradicional:
mitjons, caputxa, armilles, faixes, barretines, senyeres, etc.
Organitza: Ajuntament de Borredà amb la col·laboració dels joves
del poble. Les llaminadures són cedides pel BAR SANT MARC.
Hi participen grups de dues persones: una gran i
SOPAR POPULAR
a la plaça Major. Mongetes, llonganisseta
(botifarra pels de fora) amb pa amb tomàquet, postres i beguda.
El sopar és possible gràcies als següents patrocinis: llonganisseta
del QUEROL VELL; beguda del SUPERMERCAT SANT
MARC; postres de CAL FERRER (Jordi i Inés) i EL GAT BLAU;
pa del FORN AMB XOCOLATA; mongetes de les cuineres. (Veure
cartells a part).
HAVANERES
a la pl. Major amb el grup SAC I GANXO.
CAMINADA POPULAR NOCTURNA
.
Cal portar una lot. (Veure programes a part). Al final de la cami
hi haurà un petit refrigeri pels participants.
nada
12:00 h
16:00 h
18:00 h
21:30 h
22:00 h
23:30 h
DIMARTS 21 D’AGOST
ACTIVITATS DE PLÀSTICA.
i no tan menuts!
Creativitat i diversió per als menuts
a)
i roba que es pugui tacar. Els treballs quedaran exposats a
l’escenari.
Pintura lliure, amb el tema “La Festa Major”. Cal portar pinzells
b)
el material, però cal que porteu tisores de paper i retoladors
o llapis de colors si el voleu decorar.
Una mica més tard, confecció d’un molí de vent. Es subministrarà
c)
de colors d’un globus de paper (làmpada) que pot formar part de
la decoració de la vostra llar, terrassa... Només cal que porteu un
pinzell per escampar la cola i el globus de paper per decorar. Si
no en teniu i en voleu un, us el vendrem per 3€ (només en tenim
20 unitats). La resta de material us el facilitem.
Per últim i per als més grans, decoració amb paper de seda
CAMPIONAT FEMENÍ DE DÒMINO
Amb la col·laboració de Joan Canal i Fina Joan. Els premis són
cedits per LA PENYA BLAUGRANA.
al local del Centre Cívic.
GRAN BALL
A continuació
Entre el ball i la discoteca, i per acomiadar la Festa Major,
fi de festa amb l’orquestra MONTECARLO.DISCOTECA.
XOCOLATA DESFETA I COCA
Xocolata desfeta patrocinada pel RESTAURANT BAIX PIRINEU.
per a tothom.
11:30 h
16:00 h
23:00 h
-20-
ACT E S
BORREDÀ
E STIU’ 1 1
C/ Avinguda Indústria, 13
Polígon la Coromina-08660 BALSARENY
Tel. 93 839 61 48
Fax 93 839 63 52
DISTRIBUÏDOR DE GASOLIS
SORTIDOR DE GASOLI AUTOSERVEI - OBERT LES 24 HORES
- Depilació (tèbia/calenta)
- Novetat cera calenta d’un sol ús
- Tractaments facials home / dona
- Tractaments corporals
- Manicures i pedicures
- Ungles esculpides de gel i porcellana
- Tints permanents de pestanyes
- Maquillatge (dia, nit i núvies)
- Solàrium- UVA
- Làser mèdic - depilació diodo
- Nutrició i dietètica
Gran Via núm. 78-80 Berga
Tel. 93 821 30 53
doshasberga@gmail.com
AV. JAUME I, 2-4 DESPATX 4
17860 ST JOAN DE LES ABADESSES
TEL/FAX: 972 73 04 21
MONTSE: 649 27 47 36
WWW.ESPECTACLESDELRIPOLLES.COM
INFO@ESPECTACLESDELRIPOLLES.COM
Per la seva millor
compra
Pg. Vila de Casserres, 7 - 08600 Berga
Tel. 93 821 28 50

-1-

Friday, July 27, 2012

 

PLE DEL PACTE FISCAL - PARLAMENT DE CATALUNYA


PROTAGONISME MAL ENTÈS O IDEES POC CLARES.
Els qui comencem a tenir una certa edat n’hem vist de tots colors, en els diferents càrrecs que hem ostentat. I en el meu cas, he tingut molt clar que en política, tant important és saber-hi entrar, com saber-ne sortir. I per descomptat, saber-hi estar.
Puc dir, per experiència ,que son molts els qui trenquen aquest principi elemental i essencial per esdevenir una referència política o model de coherència. Es una llàstima, per ells, i pel col·lectiu on estan ubicats, però sobretot per ells mateixos.
Quantes trajectòries polítiques s’han malmès per un mal final ? Quantes persones han espatllat moments “històrics” per protagonismes mal entesos ? Quantes persones han actuat més per interès propi que per interès col·lectiu? Quantes persones han volgut convertir-se en traductors dels grans textos, inventant interpretacions al seu gust?
En el partit socialista tots ens coneixem, sobretot els qui hi som des del principi, i hem vist actuacions ben poc coherents, i trajectòries ben discutibles. Alguns pretenen invocar el seu passat, per justificar el present o assegurar-se un lloc en el futur, i altres volen emprendre un nou vol, quan veuen que se’ls acaba la trajectòria.
Aquesta reflexió em ve a tomb de constatar com el Diputat Ernest Maragall va ser capaç de trencar el vot del Grup Socialista en el Parlament de Catalunya, en un dels moments més importants i destacats d’aquesta legislatura. En un tema especialment difícil i delicat, però que per aquest motiu podia ser el moment precís per “tenir un moment de glòria”.
Lamentable, perquè en un moment en que tots els ciutadans exigeixen claredat, transparència, coherència, a tots els representants polítics, es veu com en una votació important, algú se surt del guió, amb unes explicacions que no tenen cap coherència amb el que des de sempre hem defensat els socialistes.
Una clara falta de respecte envers els companys i companyes del Grup Parlamentari, un estirabot que no pot convèncer ningú, perquè si en un tema essencial discrepes del teu partit , el lògic és marxar-ne. I si ets parlamentari i has de votar quelcom que va contra els teus ideals, el més fàcil és plegar, i no voler fer creure que son els altres que estan equivocats i tu estàs en possessió de la veritat.
La coherència és bàsica en política, com també ho son altres elements essencials de l’activitat pública, sigui la honestedat personal i intel·lectual , o l’acceptació de les regles de joc del grup parlamentari, i del partit.
He estat 16 anys Diputat al Parlament, i porto 21 anys d’alcalde i abans, 12 de regidor. Mai se m’ha ocorregut sortir de l’acord majoritari de l’equip de govern o del grup parlamentari, o de les executives que he presidit a nivell comarcal o de federació. Però, és que això no és cap mèrit, al contrari, això és el que pertoca, el que és habitual i lògic.
I amb la mateixa rotunditat dic que si en algun moment, hagués cregut inconvenient , il·lògic o contrari als meus principis, alguna de les propostes portades a votació, hagués plegat, abans que trencar un acord de grup.
Tornant al principi, moltes persones no saben sortir en el moment oportú del càrrec que ostenten. I com que ho he vist múltiples vegades, en altres casos, en el meu, sempre he deixat pas quan ho he cregut adequat. I puc assegurar que en molts casos hagués pogut retardar el relleu. Hagués estat un error. N’estic segur, com ara també estic segur que som molts els qui creiem que alguns no mereixen el càrrec que ostenten.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed.XI del PSC.

Tuesday, July 24, 2012

 

INVERTIR EN SOLIDARITAT- art. Regió 7



INVERTIR EN SOLIDARITAT
Tal com estan les coses, toca abandonar l’individualisme i invertir en solidaritat. Tenim massa gent a prop nostra que ho passa molt malament com per mirar cap una altra banda.
El retorn a l’economia familiar, a l’ajuda mútua , a l’intercanvi de productes o ajut, es va fent indispensable per sobreviure a una etapa molt més dura i llarga del que mai hauríem pronosticat. I com que ningú s’atreveix a posar-hi termini, el millor és preparar-se per un període llarg.
En aquest marc, tant complexa, hi ha un bon nombre d’entitats que estan fent una feina immensa, amb resultats extraordinàriament positius. Si fins ara no ho havíem fet, toca fer-ho ara, d’immediat. La necessitat no espera i la urgència, encara menys. Puc assegurar que els ajuts , vehiculats per les organitzacions més rellevants, tenen el destí pretès.
Amb tot, hem de reclamar, enmig de tantes retallades, alguns canvis immediats en elements bàsics de la subsistència. Per exemple, una moratòria de dos o tres anys per a tots els afectats per desnonaments de vivenda. No pot ser que les persones es puguin quedar al carrer, per no poder pagar hipoteques, quan aquestes vivendes no trobaran ni comprador ni llogater. O quan hi ha al costat mateix centenars de pisos buits.
Segurament que la majoria estarem d’acord en la dació per quedar lliure de l’hipoteca, però la tramitació va lenta, i no hi ha autèntica voluntat per oficialitzar aquesta figura. I cada dia son centenars els afectats a tot el país. Una moratòria immediata, permetria donar temps als afectats i evitar els drames diaris.
I si les entitats son vitals en aquests moments, també ho son els ajuntaments que actuen , treballant colze a colze amb elles. Suspendre els plans d’ocupació, és una pèssima mesura perquè permetia feina i diner, als casos més urgents. El mateix passa amb els ajuts socials d’urgència. Els treballadors socials son els qui millor coneixen les necessitats, i disposar de fons suficients, pal·lia bona part dels problemes més colpidors.
Ara no és hora de grans discursos ni planificacions a llarg termini, perquè les necessitats estan aquí i son urgents. Calen decisions immediates, dels poders públics , primer i dels particulars, després.
Els poders públics no estan responent com tots voldríem. Es decebedor el grau d’improvisació i impotència que estan demostrant, sense oferir confiança als ciutadans. Però, precisament, per aquest motiu, qui tingui feina, un mínim d’estalvis i un mínim de benestar, ha de ser conscient que toca invertir en solidaritat. No per força, sinó com a resposta a les necessitats de molta gent que ha esgotat les vies d’ajuda pública i ha de recórrer a les entitats socials.
I la millor ajuda és la permanent, la de fer-se soci, de manera que l’entitat beneficiada pugui comptar cada mes, amb un import determinat, pugui planificar, pugui preveure les ajudes que podrà destinar a cada apartat de la seva acció solidària. Invertir en solidaritat, és garantir que molts no quedaran pel camí podran reemprendre una nova etapa, tant bon punt, les circumstàncies adverses canviïn. Si tots els que podem, ho fem, demostrarem un canvi important en les nostres vides i en el nostre entorn.
Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC

Saturday, July 21, 2012

 

GENERAR CONFIANÇA



GENERAR CONFIANÇA
Un dia com avui, amb els titulars de tots els mitjans de comunicació, provoca inquietud a tota la població. Tant el govern espanyol com el català han estat incapaços de generar un mínim de confiança com per estar segurs que saben cap on anar. Al contrari, es percep una desorientació i una improvisació constant en tots els seus actes.
Des dels ajuntaments fem el que podem, però no estem en condicions d’arribar als grans mitjans de comunicació i només podem oferir serietat i seguretat en el que els alcaldes administrem.
I en moltes coses, depenem de les altres administracions, amb tot el que això suposa de dependència.
I el descrèdit en la política ha arribat a cotes inimaginables uns pocs anys enrere. Es evident que hem de retrobar la confiança perduda i per això ens cal estudiar les fórmules adients per aconseguir-ho. Fàcil de dir, molt complicat de trobar.
Des de fa mesos estic seguint molt d’a prop el que promou François Hollande a França. En la festa nacional del 14 de juliol va manifestar la voluntat de moralitzar la política, mitjançant mesures contundents. Hauríem de fer-ne un seguiment molt rigorós per veure què promou, per poder-ho traslladar cap aquí.
El que queda clar és que qualsevol mal exemple o indici de corrupció ha de ser immediatament estudiat i castigat. No solament en l’àmbit polític sinó també en el privat. No pot ser que abusos clars en la gestió de moltes entitats financeres, quedin impunes. No pot ser comprovar com molta gent convertia diners de tots, en diners seus. I no pot ser que un munt d’irregularitats no siguin sancionades.
Mai com ara la gent havia controlat les noticies dels mitjans de comunicació, i l’aparició de conductes inacceptables, és motiu, primer d’escàndol, però tot seguit d’indignació i crispació.
La màxima transparència ha de ser un dels nostres objectius, i la lluita contra falses informacions, un altre. Estem cansats de sentir suposats privilegis, inventats. Això fa tant mal, com les males conductes, perquè molta gent s’ho arriba a creure.
I s’ha d’aconseguir sortir a donar confiança. Els grans acords han de ser possibles, i no pot ser que el PP, a Madrid, o CiU, aquí no obrin les portes als grans consensos. Sols no poden fer front a la complicadíssima situació que tenim, i les imatges que s’han d’enviar cap Europa i el món, és que ens hem posat d’acord en els grans temes.
Sembla fàcil d’entendre, però fins ara ha estat impossible de complir. La greu situació present ha de fer canviar , per obrir una nova etapa de confiança , de seguretat. I aquí tots tenim una parcel·la territorial per cobrir.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Thursday, July 19, 2012

 

CANVIS ABSURDS I INACCEPTABLES- art. Regió 7



CANVIS ABSURDS I INACCEPTABLES.
Cada setmana el govern central ens depara alguna nova ocurrència, incomprensible pels més veterans i experimentats, en l’àmbit afectat.
Avui voldria parlar de les decisions preses , relatives a l’estructura, funcionament i competències municipals. De fet, en parlaré molt per sobre, a falta de conèixer detalls molt importants, dels anuncis fets. Tots els alcaldes i regidors estem pendents del BOE per saber més, sobre el futur que ens espera.
Però, no és el futur personal o institucional, el que ens preocupa sinó el futur de les institucions que presidim. Es a dir, què passarà amb els ajuntaments, com a centres dels principals serveis que reben els ciutadans de Catalunya, o de qualsevol altre indret d’Espanya.
Es increïble la falta d’informació, de diàleg i consens amb que el PP actua en matèria legislativa, quan sempre, s’ha fet per acord entre els dos grans partits, com a mínim, o fins i tot amb majories més àmplies. Ara, el PP considera que pot trencar tots els consensos institucionals, sense cap mirament.
Però, el que és més indignant, és l’absurditat de molts canvis. El desconeixement o la mala fe que els presideix perquè no tenen cap justificació ni raó de ser. Veiem-ne alguns exemples.
S’ha anunciat amb grans titulars, la reducció del 30% del nombre de regidors dels ajuntaments, en les properes eleccions municipals de 2015. Absurd, il·lògic i sobretot negatiu per tots els ajuntaments i la societat en general. I no representarà cap estalvi. Però complicarà el funcionament dels ajuntaments i disminuirà la presència de forces polítiques minoritàries. Es a dir, farem uns ajuntaments menys representatius.
No hi haurà estalvi perquè la immensa majoria de regidors no cobren i per tant no representarà cap rebaixa en la despesa municipal. I si ja ara no és fàcil administrar un ajuntament amb la gent que som, encara serà més complicat, amb menys representació.
En quan a competències, se’ns diu que les reduiran, en temes tant essencials com educació, serveis socials, cultura, joventut, etc. Qui les assumirà? O és que es busca que no existeixin i per tant els ciutadans deixin de tenir aquests serveis, fins ara municipals?
 I si no son eficients els ajuntaments, amb els serveis que tindran, aquests podran ser traspassats a els diputacions. Algú ha pensat en l’absurditat de la proposta? En el sobrecost que tindrà, allunyar els centres de decisió i gestió cap a la capital? I algú creu que les diputacions se’n podran fer càrrec?
Es volen “controlar” els ajuntaments des de Madrid, per mitjà dels interventors, els quals dependran més del govern central que del propi ajuntament. Es que pretenen, convertir els alcaldes en simples “gestors”, supeditats al control i supervisió central? Volen reviure els vells temps dels governadors civils, supervisant actes de plens i decisions de l’equip de govern ? Tants anys lluitant per una democràcia plena, i arrelada al poble per ara portar-nos per camins absurds i ben poc democràtics?
Hem d’esperar i veure tota la lletra dels anuncis fets. Si les coses van per on diuen alguns màxims dirigents del PP, les línies vermelles s’hauran trencat, i els alcaldes i regidors no podrem acceptar el desmantellament d’un dels tres nivells de l’estat.
Els alcaldes hem estat elegits per defensar els nostres conciutadans, i no per fer de simples gestors. Som polítics, i hem de tenir l’autonomia que garanteix la Llei de Bases de Règim Local: la nostra Constitució. Sinó podem decidir el present i futur dels nostres municipis, no podem continuar en els càrrecs. Canviar les regles de joc per convertir els ajuntaments en figures de palla, a les ordres d’altres administracions, no ha estat mai en les nostres ments ni en les batalles per aconseguir una autèntica democràcia.
Els partits han de respondre de manera contundent a l’atac més ferotge , injust i absurd des de la recuperació de les llibertats. Siguem conseqüents.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

Wednesday, July 18, 2012

 

ESCOLA DE SALDES - MAL TANCADA -2010


ERROR, MALA FE O TOSSUDERIA ?
Al llarg de la vida política de les persones sobresurten alguns temes que ens han marcat per sempre. Els que fan més mal son aquells presidits per l’absurditat o el desconeixement de la realitat, o per una tossuderia, impròpia d’un representant polític.
En el meu cas, podria enumerar un gran nombre de casos que m’ha tocat viure, per raó dels càrrecs tinguts ( Diputat, Primer Secretari Agrupació del Berguedà, Primer Secretari Fed. XI, etc,  des del 79, Regidor ,i  des del 91, Alcalde de Borredà ).
Avui, vull parlar d’un de ben recent, mostra de fins a quin punt es poden prendre decisions des d’un despatx a Barcelona, absurdes, injustes, i sense escoltar ni el territori, ni els càrrecs de partit i institucionals que coneixen millor la realitat.
El 27 de maig de 2010, l’aleshores Conseller d’Educació, Ernest Maragall signava un Decret EDU / 1762 / 2010, pel qual suspenia l’activitat de l’Escola Pedraforca, de Saldes ( Berguedà). Una escola amb 6 alumnes, nombre similar al que tenien altres escoles de Catalunya, o la més propera a Saldes, l’escola de Gósol.
No explico les reunions, tràmits, gestions al més alt nivell del Departament, i del Partit per tal de fer anul·lar aquest Decret. L’Alcaldessa de Saldes, Dolors González Dana, es va trobar com a principal adversari de les seves reivindicacions de salvar l’escola, al mateix Departament. No solament no va ser escoltada, ni ella, ni els pares i mares, sinó que va ser menyspreada i menystinguda, negant-li el dret a defensar la continuïtat de l’escola.
Es va tramitar l’expedient, amb un munt d’irregularitats, donant veu a càrrecs escolars de la ZER, de la comarca, i de la territorial que no reflectien en absolut la realitat. De res varen servir les queixes, protestes i exigències de modificar el contingut de l’expedient.
Qui tenia raó? Actuàvem els càrrecs comarcals, de la federació XI, simplement per simpatia o “obligació” de partit, a favor dels raonaments de l’Alcaldessa, i del poble de Saldes, governat per un equip de govern socialista?
El Tribunal del Contenciós – Administratiu , la seva Secció Quinta, en sentència 40 /2012 , comunicada el dia d’ahir, 17 de juliol de 2012, dona la raó a l’ajuntament de Saldes, i es pronuncia contundentment contra l’expedient tramitat pel Departament d’Educació de la Generalitat.
No solament no accepta els raonaments del Departament de que l’ajuntament no tenia potestat per intervenir, sinó que recorda tota la legislació vigent en matèria de competències municipals, i considera el Decret 1762 / 2010, com inadequat, per parlar suament.
Però l’Escola Pedraforca de Saldes està tancada. El material va ser traslladat, irregularment a Vallcebre, sense avisar l’Ajuntament de Saldes, i fins i tot apropiant-se de material de propietat municipal...
Es lògic que una decisió com aquesta hagi marcat la nostra Alcaldessa i a tot el poble de Saldes, però també a uns quants de nosaltres, vells militants que varem constatar com hi ha maneres inacceptables d’actuar en política. Haver de recórrer a la justícia per defensar la legalitat, és una de les darreres coses que em faltava veure, sota un govern d’esquerres.
I la realitat era coneguda dels més alts càrrecs del partit i institucionals. L’Alcaldessa de Saldes, així com altres càrrecs institucionals i de partit del Berguedà i la Federació, aixì ho varen explicar per aconseguir la revocació d’una decisió de difícil reversibilitat com es pot comprovar a dia d’avui, dos anys després.
Esperem no reviure decisions i actuacions com les viscudes aleshores. I determinats càrrecs varen demostrar no ser adients per estar en llocs de responsabilitat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà ). Militant del PSC .

Tuesday, July 17, 2012

 

PROBLEMÀTICA RIERA DE MERLÈS - art. La Rella



PER UNA RIERA DE MERLÈS RESPECTADA I PROTEGIDA
Portem anys parlant de la problemàtica de la Riera de Merlès. Anys enrere, per culpa de l’alta concentració d’acampada lliure , fins el punt d’haver comptat en alguna ocasió prop de 400 tendes de campanya al llarg d’uns 10 quilòmetres, la qual cosa podia suposar un miler de persones, amb el seus corresponents vehicles, aparcats de qualsevol manera.
Els primers grans incendis a Catalunya, varen fer veure, el greu perill que podia suposar tenir-ne un a prop, i provocar una massacra evident. Els alcaldes més directament afectats per aquesta invasió, varem iniciar una campanya de desincentivació de les acampades, demanant vigilància, sancions, etc.
També varem demanar la prohibició, puix que es tracta d’un espai d’interès natural, però tampoc era fàcil evitar la problemàtica amb gent que parava i desparava tendes en un mateix dia. Finalment, la compaginació de prohibició, vigilància i especialment la instal·lació de diversos càmpings en el recorregut, va resoldre la situació.
Actualment tenim un càmping a Les Llosses, dos a Borredà i un a Santa Maria de Merlès. Suficients per acollir centenars de persones, ben instal·lats i ben protegits, salvaguardant la riera, tal com ha de ser.
El problema, però, s’ha mantingut amb un altre tipus de visitant, que la crisis ha incrementat. Agafar el cotxe, la nevera portàtil, i tota la família, és més barat que no pas anar a alguna piscina, pagar entrada i no poder fer segons quines coses. Per a molts, el país és de tots i a l’aire lliure poden fer el que vulguin. I darrere seu ja vindrà algú que netegi el que han embrutat.
Sota aquest principi genèric, i molt estès en el nostre país, el resultat és de centenars de persones, que han vingut en centenars de vehicles, que aparquen allà on poden o allà on volen, i “gaudeixen” d’un espai privilegiat, on creuen poder fer el que farien en qualsevol altre lloc, sigui protegit o no.
El resultat, son unes quantes tones de deixalles, al llarg de 10 o 12 quilòmetres de riera. Deixalles que contaminen tot l’entorn i poden suposar més combustible en cas d’incendi. Incendi que provocaria una massacra, per culpa del tap que es produiria en diferents indrets.
Bé, tot això és conegut de la Generalitat i dels alcaldes i veïns de la zona. La Delegada Territorial de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ( abans Departament d’Obres Públiques i Urbanisme) Mercè Terradellas ens ha convocat dues vegades per mirar de trobar solució. No és gens fàcil ni per ella ni per nosaltres, alcaldes. Es varen proposar algunes zones d’aparcament, que no han estat possibles, bàsicament pel refús dels propietaris afectats, però també per la complexitat de tot plegat.
Ara, tenim sobre la taula l’estudi d’una altra proposta, més viable i potser més fàcil de dur a la pràctica, com seria, la de disposar de dues zones d’aparcament, al principi i final ,de la zona més concorreguda de la riera de Merlès, facilitant l’accés motoritzat fins aquests llocs, però limitant l’accés a la resta.
Es una proposta més viable i similar a la que podem veure en altres països. L’he vista a França, Suïssa, Austria, etc, especialment en llocs protegits. Compagina, l’accés a espais naturals, però amb restriccions clares i contundents, si hi ha vigilància i sancions, en cas d’incompliment. Esperem que entre Generalitat – Ajuntaments i propietaris puguem arribar a un acord raonable. El que no pot ser és tirar la tovallola i deixar les coses com estan. Seguirem informant. Bon estiu a tothom.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)

Monday, July 16, 2012

 

PSC : TRENTA - QUATRE ANYS- FELICITATS



PER MOLTS ANYS I PER MOLTS ÈXITS
Avui el Partit dels Socialistes de Catalunya, compleix 34 anys. Una edat ja madura com per mirar enrere, i veure que en aquesta vida tot és relatiu. Per uns seran molts, per altres seran pocs. Per uns, el nostre pas per Catalunya i Espanya suposa una petja molt rellevant, per altres, ho serà menys.
El cert és que res seria igual sense l’existència del PSC. I n’hem passat de tots colors, i qui digui que, ara i aquí, el PSC està desorientat o mancat de lideratge és que no ha viscut, ni llegit ni conviscut amb els qui portem tot aquest temps treballant pel territori en diversos càrrecs de responsabilitat de partit o, institucionals, en representació del partit.
Aquest període ha estat ple d’esdeveniments de tota mena, molts d’ells d’una gran rellevància per crear l’estat que tenim, per recuperar el govern de la Generalitat, i per ser protagonistes d’un món municipal que ha transformat pobles i ciutats, com mai haguéssim somiat.
Podem estar, doncs, legítimament orgullosos d’haver fet bé la feina, malgrat els entrebancs trobats. Quan girem la vista enrere i pensem en la situació dels nostres ajuntaments 33 anys enrere us puc assegurar que només la il·lusió, l’empenta i la consciència de fer història ens varen fer sobreviure a un estat de coses increïble.
I en 34 anys hem estat capaços de modificar tot el nostre entorn, recorrent el que altres països europeus havien fet en 50 anys. La rapidesa, innovació, entrega, constància i ambició en el canvi profund i a tots els nivells, ha fet que en poc més d’una generació el nostre país sigui dels més avançats d’Europa.
Amb períodes complicats, amb alts i baixos considerables i en situacions de greus crisis internes, sempre superades amb intel·ligència i generositat. Els qui tenim ja uns quants anys a l’esquena ens mirem l’actual situació interna amb un grau elevat de filosofia i confiança. Sóc dels convençuts d’haver fet un bon Congrés i d’haver elegit una bona direcció. Els hi hem de donar temps per arrodonir l’aterratge i impulsar el nou vol. Ho estan fent, i alguns haurien de ser més prudents a l’hora de sortir a donar lliçons o fer propostes poc equilibrades, perquè en el partit tots ens coneixem. Procedents del passat o sortits del present.
Estem immersos en la pitjor crisis mai viscuda pels qui ostentem qualsevol càrrec de partit o institucional. Es hora d’actuar amb prudència, però alhora amb fermesa i claredat. Sense invents, ni posicionaments oportunistes. Defensant els ideals de sempre, perquè son vigents com mai, entre ells el federalisme: europeu, espanyol i català.
Recordem també, en un dia com avui, els grans noms que ens varen precedir i ens varen donar el relleu: Joan Raventós, Marta Mata, Fernández Jurado, Pep Jai, Cirici Pellicer, Xavier Soto, Aurèlia Campmany, Ernest Lluch ...........
Qui pot ser capaç de dir que la nostra existència està en qüestió o no hem estat protagonistes del canvi, en tot moment i lloc? I no vivim del passat, considero en Pere Navarro com just successor dels primers secretaris que hem tingut, i persona clau i suficientment preparada per encarar els propers temps, tant o més difícils que els que varem trobar a finals dels anys 70.
Per molts anys, per molts èxits passats, i per tot el que podrem donar en el futur. FELICITATS PSC.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC.

Friday, July 13, 2012

 

SENTIT DEL RIDÍCUL



EL SENTIT DEL RIDÍCUL
Sempre se’ns havia dit que els catalans teníem una exagerada por a fer el ridícul, i aquest sentiment algunes vegades ens havia produït alguna mala passada. El mateix President Terradellas, era molt contundent a l’hora de defensar la serietat, la rigorositat i el protocol en tota acció política. Eren mostres d’autoritat i “saber estar” en el món de la política i la societat.
Doncs, bé, entre massa i massa poc. D’un temps ençà, sembla que la por a fer el ridícul s’ha esvaït de l’espais governamental, a Catalunya i a Espanya. Em centraré sobretot a Catalunya, per raó d’espai, tot i que hi hauria un llarg historial a nivell central, però bé, tornant al nostre país, algú li hauria de dir al President Mas que el seu càrrec li hauria d’evitar fer el ridícul més espantós, especialment , fora de casa.
Aquí estem ja acostumats a les mostres de prepotència, ratllant la xul.leria en molts casos, amb respostes poca- soltes a preguntes o intervencions en el Parlament. Bé, ja portem molts anys a sobra, i som forts per suportar determinades actuacions. Però, sortir fora i mantenir aquestes posicions, és posar el país en una mala conjuntura.
Ja sabem que ara tant el President com els seus Conselleres tenen poca feina, i han de visitar el territori ni que sigui per anar a inaugurar exposicions de treballs de la gent gran, parcs infantils o baixades d’andròmines, però a qui se li ha ocorregut anar a Portugal a explicar el pacte fiscal i plorar per com ens tracta Madrid .
Algú li hauria de dir al President que imatges com aquestes deixen en molt mal lloc Catalunya i els catalans. I pel que sembla, aquest viatge forma part d’un periple per altres països europeus que hauran de rebre un President d’una regió europea, difícil de situar per part d’alguns mandataris. Perquè aquesta és una altra qüestió. Podem ser molt nacionalistes i creure’ns el melic del món, però portada aquesta visió a d’altres indrets, veuríem quanta ignorància o desconeixement hi ha pel món mundial.
Molts representants de CiU i d’algun altre partit, poden pensar que Catalunya es coneguda arreu del món i no cal presentacions especials perquè coneguin el nostre passat, i el nostre present en detall. Quedarien esparverats de veure fins a quin punt la gent de fora poden col·locar Barcelona, però no Catalunya. I això , ens passa a nosaltres mateixos parlants de regions europees. Qui sabria col·locar la regió de Schlegwig- Holstein, o el departament de l’Aude, o el Jura ?
Què pensaríem nosaltres que ara ens vingués un president d’alguna d’aquestes regions o multitud d’altres a explicar-nos les seves penes amb el finançament o amb les relacions amb els seus governs centrals? Que ens digués que el “papa estat” no el compren  i li posa deures excessius, i el maltracta, i per això ha preparat uns papers per modificar aquesta situació...tot i no tenir competències ni força suficient per canviar-los unilateralment.
Li donaríem un copet a l’esquena i li diríem que es fes gran i savi, i anés per altres camins per obtenir el que busca. I fes primer els deures i s’omplís de raons per canviar la situació , mitjançant el diàleg i la força dels vots, en un i altre territori.
Bé, doncs, el sentit del ridícul és important en política. Donar una imatge prepotent, és dolent, però donar una imatge de ridícul encara és molt pitjor. Ara i aquí, el tour europeu del President Mas, comporta un ridícul difícil d’entendre, fins i tot per nosaltres que ja estem curats de sustos des de fa anys. Algú li hauria de dir, i potser algun ex-professor com el Quim Nadal, aprofitant alguna de les seves intervencions en el parlament, alliçonés un alumne desorientat com el nostre president, perquè en aquests temes i molts d’altres es quedi a casa.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC

Thursday, July 12, 2012

 

JA ES TORNA A TREBALLAR A LA U.A NÚM. 1 - BORREDÀ




REPRESES LES OBRES DE CAL GALL – U.A NÚM 1.
Després d’un any i mig de tenir les obres d’urbanització de Cal Gall, parades, per la suspensió de pagaments feta per l’empresa adjudicatària, les obres han reprès de la mà d’una nova empresa: Construccions Clotet de Puig-reig.
Fa dues setmanes que la nova empresa treballa a la zona, i la previsió és que en un mes, les obres estiguin totalment finalitzades.
Les obres pendents consisteixen , bàsicament, en fer totes les voreres, col·locar les faroles, acabar l’escala de connexió entre el carrer Lleida i el carrer Vilada, i finalment procedir a l’asfaltat de tota la urbanització.
Aquesta urbanització consta de 21 parcel·les, 2 de les quals pertanyen a l’ajuntament per cessió dels propietaris, en compliment de la llei d’urbanisme vigent en el moment de la redacció de les noves Normes Subsidiàries. Les altres 19 son de diversos propietaris , del poble o de fora.
Amb aquesta urbanització s’acaba l’ampliació prevista en el pla d’urbanisme, i l’equip de govern actual no preveu cap nova ampliació del nucli urbà de Borredà. Actualment el municipi disposa de prou terrenys com perquè la gent que desitgi comprar alguna parcel·la i edificar-hi una vivenda aïllada, envoltada de jardí ho pugui fer.
També, disposem de parcel·les per construir vivendes adossades, en el Camí de la Roca, de manera que els interessats poden triar entre les dues variants de vivenda, a més de tenir alguna oportunitat de comprar alguna vivenda antiga, en el casc urbà, i rehabilitar-la.
Finalitzades les obres, actualment en curs, Borredà tancarà un cicle iniciat l’any 81 amb la redacció del primer pla d’urbanisme: la Delimitació de Sol Urbà. Posteriorment es va fer una Modificació important, per ampliar el nucli urbà, amb la zona nord, i finalment el 2002 es varen redactar i aprovar les NNSS actuals.
L’urbanisme del poble ha permès un creixement raonable del casc antic, amb dues zones d’ampliació equilibrades que li han donat un fesomia característica, amb una clara opció per la qualitat. Aquestes ampliacions varen permetre obtenir, per cessió, terrenys molt importants com bona part de la zona esportiva, l’aparcament municipal, i altres zones verdes. Acomplertes les previsions del pla d’urbanisme, ara toca, fer el manteniment de tot el nucli, i facilitar la venda de les parcel·les buides per acollir noves vivendes i nous habitants, siguin permanents, siguin de segona residència.
A finals d’agost es podrà veure el resultat d’aquesta ampliació i l’encert en la previsió feta, a nivell urbanístic.

Tuesday, July 10, 2012

 

COM HEM ARRIBAT AQUÍ ? - art. Regió 7



COM HEM ARRIBAT AQUÍ ?
Molta gent es pregunta com és possible que la Generalitat estigui tant arruïnada com per patir cada mes per si pot pagar les nòmines o no. El capítol 1 del pressupost de totes les administracions públiques és prioritari i passa per davant de qualsevol altre. Es a dir, un pressupost ha de garantir el pagament dels seus treballadors. Evident. Doncs, bé, hem arribat al punt de posar en perill aquesta prioritat.
I molts mesos, vuit o deu dies abans de la data de pagament, els diners no hi son. Toca demanar, una vegada més, una bestreta urgent al govern central per poder-hi fer front. Per raó del càrrec d’alcalde i ex-diputat, conec molts funcionaris de la Generalitat i m’expliquen anècdotes i detalls de les penúries econòmiques que posen els pèls de punta.
Es lògica aquesta situació ? De qui és la culpa? Ve tot plegat d’un mal finançament o de les males arts del govern central? Com gairebé tot en la vida, hi ha una mica de tot, però bona part de la culpa ha estat d’una llarga i penosa mala gestió dels governs de la Generalitat. Això, sí, precedida d’una mala negociació dels diferents sistemes de finançament per les Comunitats Autònomes que no les ha fet partícips dels ingressos ni de les responsabilitats fiscals.
El dia que s’estudiï detingudament el llarg període de governs Pujol, es comprovarà el grau “d’alegria” en la despesa que els va presidir. I d’aquells vents, venen aquestes tempestes. El període de governs “tripartits”va ser una pausa en la disbauxa financera, procurant gestionar molt millor, posant més clares les prioritats i redactant un nou Estatut d’Autonomia, en que l’apartat de finances va ser prioritari, millorant clarament el sistema, si bé, no prou com per redreçar la situació heretada.
I que ningú vingui ara a dir, que els set anys de governs d’esquerres son els que varen portar la ruïna a les finances, perquè la realitat és tossuda i no es pot canviar amb uns quants eslògans , repetits fins la sacietat. Les finances ja venien tocades per molts anys de “peix al cove” i estirar molt més el braç que la màniga.
Durant els vint-i-tres anys de governs Pujol, la Generalitat es va comportar com un nou ric, fent passar per davant qualsevol prioritat política abans que econòmica. I això, arreu del país i en tots els sectors i àmbits de les seves actuacions.
Recordo bé les concessions de subvencions a tort i a dret, tant a estaments públics com privats. Generositat sense fre. Sobretot als “nostres” i aixì podem constatar obres faraòniques en molts municipis, concessions d’ajuts a empreses en fallida, o increment exagerat de serveis d’imatge i protocol, etc, etc.
Es va voler crear un estat, on existia una administració autonòmica. Tot era “nacional” i per tant monumental, per anar cap una nació – estat que era el somni desitjat, però no realitzable. Viure de somnis és perillós i porta a la melancolia i al desastre, si bé, de moment pot donar rèdits electorals. I el govern Mas, ha volgut continuar aquesta dinàmica, si bé, sense els diners , o més ben dit, els crèdits que cobrien aquelles actuacions. Abans i ara, es compren amb diner públic, molts dels titulars dels mitjans de comunicació. El govern creu que traspassant les culpes a Madrid en té prou. Es cert que moltes vegades el govern central ha actuat amb males arts, però a cadascú les seves responsabilitats.
Ara i aquí, el somnis de grandesa de vint-i-cinc anys de governs de CiU, han estat els grans culpables de la indigència financera que patim. Amb una gestió acurada, austera i una fortalesa contundent davant el govern central, la situació seria radicalment diferent.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?