Thursday, January 31, 2008

 
CATALUNYA RADIO A BORREDÀ.
Demà, divendres 1 de febrer, es faran diverses entrevistes, en el marc d’un programa de radio de Antoni Basas, dedicat a pobles amb un percentatge elevat d’immigració. El periodista de Catalunya Radio, Joaquim Lledó va demanar a l’alcalde de Borredà, Joan Roma, les dades del poble i tot un seguit de informacions per realitzar aquest programa.
Dintre d’uns dies, i una vegada recollides les dades i gravades es passarà en el programa Els Matins de Catalunya Radio, en una hora de màxima audiència.
S’han elegit dos pobles petits de Catalunya com a mostra de que la immigració pot ser normal i sense conflicte. S’analitzarà la vida diària de Borredà i La Portella ( Lleida) un poble d’uns 700 habitants, i amb un percentatge de població immigrant superior a la de Borredà.
Borredà té actualment 615 habitants, dels quals 106 son d’altres nacionalitats. El col.lectiu més nombrós és el dels romanesos, amb 62 empadronats. El segueix el de llatinoamericans , amb 26, i en tercer lloc els alemanys , amb 14, i després uns pocs més de diverses nacionalitats, fins arribar els 106.
Si Borredà està a l’entorn del 18%, La Portella ha superat el 30%. Es vol, doncs, veure com viuen aquests col.lectius, de què treballen, com encaixen en els pobles, etc.
Aquests dos pobles representen realitats molt novedoses , respecte anys passats, i es vol exposar com la nova immigració pot tenir unes efectes beneficiosos i no conflictius si és tractada amb respecte i normalitat.
En el cas nostre, la majoria del col.lectiu romanés treballa en la industria forestal, i en la turística – residencial. El col.lectiu femení sobretot en hosteleria , i en serveis. El mateix que passa amb el col.lectiu llatinoamericà.
La integració es fa a un bon ritme, perquè l’idioma és fàcil d’aprendre i entendre ,tant pels castellanoparlants com pels romanesos, degut a l’arrel romànica dels seus idiomes. Una altra cosa representa pels alemanys, pels quals el català els és molt més complicat, si bé resolen bona part del problema , amb una entesa raonable del idioma més habitual, i pel fet de que l’alcalde parla alemany i els pot solucionar els problemes de caire burocràtic.
Sigui com sigui, el poble continua creixent, i en els darrers dies s’han donat d’alta diferents persones del propi país, de manera que a dia d’avui, hem assolit els 623 habitants. Una xifra , pròpia dels anys seixanta, quan tot el poble vivia de la indústria tèxtil i quedava encara molt lluny l’inici de la crisi de finals dels vuitanta.

Tuesday, January 29, 2008

 
COHERÈNCIA I RUNAMS
La perplexitat és la nota dominant en la llarga polèmica sobre el futur de les mines de potassa i els runams salins. Tothom diu que vol salvar les mines, però alguns ho dissimulen molt bé ,posant contundents condicions en uns terminis d’impossible compliment, i per tant sabedors que les posen en perill.
Un joc de disbarats i de jugar amb foc, amb el principal centre de treball de la Catalunya Central. Més de mil llocs de treball directes, i uns quants centenars d’indirectes. Si se’ns demana coherència als càrrecs públics aquí tenim un ampli camp per demostrar-la, i alguns per exercir-la, en comptes de predicar-la.
I molts semblen haver oblidat temps passats i d’altres, més recents, de lluita per salvar les mines: Cardona, Súria i Sallent . Les de Cardona , no es varen poder salvar i tots sabem el que va suposar de cost econòmic, laboral i social . I sinó que passegin una mica per Cardona i demanin com ha canviat el municipi, i quants anys porten de sotragada , en tots els àmbits. També ho podrien demanar a d’altres municipis de l’entorn , igualment colpejats per la pèrdua de llocs de treball.
Tampoc recorden les múltiples accions i actuacions a nivell català i espanyol per salvaguardar els llocs de treball o per garantir les concessions mineres, primer per separat Súria i Sallent, després conjuntament. Quantes vegades s’ha estat en perill per gestions no prou adequades en matèria d’inversions, reconversions o per caure en mans d’empreses especulatives ? Qui valora la situació europea i mundial de la potassa, com per atrevir-se a exigir condicions impossibles de complir en els terminis proposats? Algú assumirà responsabilitats si es provoca una crisi de conseqüències irreversibles per tot aquest sector?
Podríem seguir, i sé que alguns sortiran proclamant que no volen que les mines tanquin sinó simplement que els runams no creixin , no tinguin l’impacta visual i mediambiental que tenen, ni contaminin , etc, etc. Suposo que això tots ho volem, però alguns sabem per experiència de molts anys de gestions , negociacions i acords amb les diferents administracions que per aconseguir-ho ,fan falta diners, temps i mitjans tècnics adients. I el més important, voluntat política i empresarial.
Puc assegurar, perquè durant una quinzena d’anys me n’he ocupat políticament del tema, que mai fins ara hi havia hagut tanta convicció i decisió per solucionar la compatibilització de l’activitat extractiva amb la mediambiental. I el que dic es pot comprovar amb dades concretes i ben fàcils de provar. Si durant els governs de CiU els runams anaven creixent, i es limitaven a construir el col•lector de salmorres, demostrant una excessiva benvolença amb les empreses implicades, ara el govern de la Generalitat, exigeix canvis substancials en tota la activitat. Però, això sí, amb terminis i decisions assumibles i raonables com per ser complides.
Si ara cal urgentment canviar una línia elèctrica per donar sortida al material , s’ha de poder fer. I espero que així ho acordi la Generalitat, com també noves inversions publiques i privades per treure, primer el vell runam , a peu de la C-16, i posteriorment la impermeabilització del nou, la ampliació del col•lector de salmorres, i l’estudi de la reutilització dels runams per noves activitats industrials o el possible nou enterrament en les galeries fora de servei.
El que governants o ex-governants no poden pretendre és prohibir resoldre un problema urgent , del qual en depèn la continuïtat d’una explotació de primer ordre, per nombre de llocs de treball i de material indispensable per altres activitats industrials. Podem estar tots d’acord en minimitzar els efectes , però es necessita temps , inversions i mitjans tècnics, i resulta sorprenent que a alguns, ara ,els hagi entrat la pressa quan durant anys han estat sospitosament callats. Precisament quan el govern posa en marxa mesures adients per fer compatible l’activitat i el medi ambient. Que ningú s’estranyi dels resultats electorals a Sallent o en altres municipis de la conca minera davant el posicionament que tenen en aquest tema i que semblen més interessats en fer tancar les mines que no pas en solucionar la problemàtica. Una problemàtica delicada, complexa i variada pel que fa actuacions i solucions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Monday, January 28, 2008

 
PARCS EÒLICS, PARCS SOLARS.
El que té de dolent la crisi econòmica i l’inici del compte enrere en l’ús de combustibles fòssils, ho té d’interessant l’impuls a les noves energies netes: eòlica i solar. No hi ha res millor que la necessitat per forçar el canvi de costums i usos en un tema tant delicat com és l’energètic.
Els qui som alcaldes veiem canvis inusualment ràpids i radicals en aquesta matèria, sense poder pronosticar fins on arribaran. De passar a llegir el que fan en altres països o regions d’Espanya, a tenir projectes damunt de la taula, ha passat un instant. I els projectes es multipliquen , perquè uns impulsen altres, i la gent escèptica es convenç quan veu que un veí tira endavant un projecte que ell havia refusat.
I com en tot, passem d’un extrem a l’altre, sense haver-nos preparat degudament a nivell normatiu i legislatiu. I aquí comencen els problemes, sobretot si es tracta de projecte eòlics perquè tenen un major impacte visual, però també alguns solars es troben amb tramitacions impròpies d’un país modern i eficient.
Segons dades del propi Ministeri d’Indústria i de la Conselleria de Economia, de qui depèn a Catalunya el tema energètic, el promig de temps per començar i acabar els tràmits per un parc eòlic de dimensions mitjanes, era de 7 anys. Sí heu llegit bé, set anys. Ara s’han introduït dreceres i suprimit tràmits, perquè en dos anys sigui possible tenir la llicència corresponent. Tota una revolució si s’aconsegueix. Ho veurem aviat.
En quan als parcs solars, la tramitació no baixa dels 2 anys si es vol fer tot bé. I sempre i quan ,ningú s’adormi en les gestions. Es a dir, que el promotor corri, que l’ajuntament corresponent faci volar els papers, i que algú empenyi la Generalitat perquè cada departament informi i aprovi el més ràpidament possible la seva part.
Però si aquesta és la situació , el que no s’acaba de solucionar, és el pacte territorial i social que comporten aquestes instal•lacions. Tothom elogia la aposta per les noves tecnologies però ben pocs les accepten a tocar de casa seva. Tornem a tenir un nou problema . La majoria de gent demana que es posin en llocs on no es vegin , i en matèria eòlica , això és impossible i en la solar , complicat i en alguns casos tampoc és factible.
Estem, doncs , en un moment crucial per tenir èxit o fracassar en un tema tant essencial com aquest. Si volem ser congruents i conseqüents, amb la greu situació de calentament global, hem de sacrificar algunes coses. En primer lloc, apostant per menys despesa energètica i millor eficiència a tots els nivells, però , després haurem de conviure amb alguns impactes visuals nous, i que voldríem en altres llocs, però hem de ser solidaris i comprensius perquè no podem posar en un altre lloc el que no volem nosaltres aquí. Sinó farem una roda sense final que no porta enlloc i que només serveix per endarrerir la solució i complicar la vida a tothom.
I podem treure’n beneficis pel conjunt. Ho hem vist en algunes d’aquesta pàgines com determinades instal•lacions suposen compensacions importants pels ajuntaments que les acullen. I quan diem ajuntaments volem dir municipis que tindran millors serveis i equipaments pagats amb aquestes compensacions. No està encara inventat el poder fer truites sense trencar ous. I ara en matèria energètica toca fer un pas endavant ràpid i contundent. Contemporitzar, lluny d’arreglar res, ho continua espatllant. D’aquí la necessitat de que les administracions regulin adequadament i els ciutadans acceptin unes servituds raonables per aconseguir una millor vida global.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
COLL DE PAL, ARA SÍ
Amb la llicència d’obres, concedida per l’ajuntament de Bagà, per la instal•lació de canons de neu, s’oficialitza l’inici del projecte de connexió entre aquesta estació d’esquí i la de La Molina. Un projecte que tindrà una gran repercussió econòmica, turística i social , en primer lloc per l’àmbit de l’ Alt Berguedà, però finalment per tota la comarca.
I ha estat un part difícil i molt ,molt llarg. Ple de promeses incomplertes i de situacions complicades. I sobretot d’usos electoralistes per part de CiU, tant a nivell municipal com nacional.
Encara recordem, la presentació feta d’un suposat projecte de connexió entre Coll de Pal i La Molina, acompanyat d’un fulletó , per part de l’aleshores Conseller de Política Territorial , Felip Puig i de la Presidenta del Consell Comarcal, Montserrat Ribera, uns 8 anys enrere, en que es prometia l’immediat inici de les obres, sense projecte executiu, sense haver-ne parlat i acordat amb l’alcalde d’ Alp i sense haver resolt ni pactat la solució al camí d’accés, amb la Diputació de Barcelona, etc, etc.
Ara, les coses es fan amb rigorositat i seny. Sense soroll , però amb eficàcia, tant per part de l’ajuntament de Bagà, presidit per l’alcalde Nicolàs Viso, com per part de la Generalitat, de la mà de FGC. I tenint en compte tots els sectors implicats, sigui l’ajuntament d’ Alp, sigui la Diputació de Barcelona, a part dels promotors directes del projecte.
I l’aspiració de Bagà ha arribat a bon port. Existeix projecte executiu, existeix finançament econòmic i voluntat política per tirar endavant la totalitat del projecte dissenyat. Un projecte complexa per la situació de l’estació d’esquí, i molt especialment per l’accés berguedà, i per la situació d’un aparcament en una cota de les més elevades de Catalunya. Tot plegat ha comportat estudis, planificacions i resolucions adients que ara veurem plasmades sobre el terreny. Tot va bé si acaba bé, i el projecte està ben encarrilat i ben finançat. Per tant, felicitats a totes les parts i que comenci a ser una realitat el més aviat possible.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Thursday, January 24, 2008

 
TERRITORIS DIVERSOS ,REALITATS DIFERENTS
No hem aconseguit encara que els diferents Governs de la Generalitat, i alguna altra Administració entenguin les diversitats territorials i la necessitat d’adaptar-se a aquestes realitats, si es vol que el país funcioni mínimament bé.
Aquesta afirmació ve a tomb de comprovar com encara es prenen decisions pensant i decidint des de Barcelona estant, i oblidant la crua realitat territorial. Veiem-ne alguns exemples.
Algun Departament de la Generalitat publica la corresponent convocatòria per adjudicar la telefonia mòbil dels seus serveis i l’adjudica a la empresa que li presenta la millor oferta. Fins aquí, tot perfecte, però poc després el personal dispers per tot el territori comprova que la telefonia mòbil que li donen no té cobertura en uns quants milers de kilòmetres quadrats , de manera que és inservible. Aquí tenim un primer exemple de desconeixement de la realitat territorial.
Altres Departaments ,davant la necessitat urgent de convocar alguna reunió, envien missatgers per portar personalment la convocatòria a cada ajuntament. Els pobres missatgers es passen hores voltant per territoris on comproven com molts ajuntaments obren un o dos dies a la setmana, i no saben a qui deixar la carta que transporten. Perden temps i diners, per no tenir present que Catalunya té uns tres-cents ajuntaments que no obren cada dia .
L’afany per l’ús de les noves tecnologies i demostrar que estem més avançats que cap altre país del món, porta alguns Departaments a exigir tota la tramitació per via electrònica, amb el conseqüent col•lapse del sistema i la inquietud en molts ajuntaments per un pèssim servei de cobertura. Lentitud i talls continus que motiven nervis, treballs fora de horaris per intentar trobar solució. O desplaçaments cap a ciutats properes a la recerca de la cobertura que el municipi no té.
En altres ocasions, el desconeixement de la realitat municipal, comporta la tramesa de centenars de cartes, i ara CD’s , DVD’s, etc que van directament als contenidors de reciclatge per inexistència dels serveis als quals van adreçats: policia municipal, bombers, caps de recursos humans, equips tècnics de seguretat, higiene, o que simplement dupliquen o tripliquen les trameses dels mateixos temes. I ja no parlem de llibres, memòries i fulletons de costos immensos que no tindran cap utilitat.
I si parlem de convocatòries de subvencions, en algunes sorprenen els requisits perquè semblen més premiar la imprevisió que no pas la bona planificació, com és en els temes de l’aigua en que es considera adient tenir en dipòsit un volum per un parell de dies en comptes de impulsar emmagatzematge per més dies, sobretot si algunes condicions de pobles de muntanya així ho requereixen.
Podem seguir amb altres ajuts en que es demanen ràtios per obtenir-los que res tenen a veure amb la realitat rural, de manera que exclouen una part del país, simplement perquè qui fa les convocatòries en una capital, creu que a tot arreu es viu igual.
La reiteració d’aquestes decisions desanima qualsevol perquè fa massa anys que es produeixen i perquè de moment no es veuen canvis substancials en la manera d’actuar. Alguns retocs i millores s’han produït però cal una autèntica política de diversitat i diferència, per tenir present la pròpia realitat del país. Ens estalviarem un munt de diners, i ens acostarem a les necessitats veritables de la gent que viu fora de les grans ciutats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Tuesday, January 22, 2008

 
L’ARBRE DE NADAL .
Pel que veig , tenim sobre la taula una nova polèmica de la mà de l’etern Secretari General d’Ipcena, Joan Vázquez. Ara , per considerar un atemptat ecologista , el posar un avet a la Plaça Major durant les festes de Nadal i Any Nou. Una tradició molt arrelada en molts pobles i ciutats d’arreu del món.
Aquesta polèmica em retorna a vint o vint-i-cinc anys enrere quan també es varen fer unes campanyes en contra de posar arbres de Nadal . Aleshores la campanya va ser dura i molt contundent en contra de qualsevol utilització d’arbres per aquest destí. I recordo la perplexitat de gairebé tothom d’aquestes comarques quan contemplaven tales d’arbres per milers cada mes, per destinar a les serradores, i el fet de no poder posar-ne un a la Plaça Major per celebrar el Nadal.
Evidentment es tractava d’un ecologisme mal entès, per quan la renovació i regeneració dels boscos, és essencial per la seva pròpia supervivència. I qui cregui que deixant morir de vells els arbres en el bosc els hi fa un bé, és que coneix poc el medi natural.
També recordo les campanyes i atacs soferts en contra de la decisió de parcel•lar el territori i fer franges de seguretat, en el marc de les tasques de prevenció d’incendis forestals. Tampoc s’estava d’acord en talar arbres i arbustos .
Els grans incendis del 87, i els del 94 i posteriors, varen tirar per terra totes aquestes campanyes i varen fer callar els seus protagonistes. Ja no els hem sentit més i tampoc havia escoltat cap crítica contra l’arbre de Nadal.
Per això m’ha sorprès aquesta nova polèmica de la mà de Ipcena, perquè no es sustenta sobre cap base ben fonamentada. Talar un avet sota la supervisió de Medi Ambient, i de l’ajuntament corresponent, suposa tenir la garantia de que no es tracta d’una espècie protegida ni en vies de desaparició. I si algú va a Tradema, o a la Serradora Boix de Puig-reig, podrà comprovar com hi arriben milers de troncs cada setmana, provinents dels boscos de Catalunya.
Disposar d’un d’aquests arbres durant els dies de festa per guarnir la Plaça Major, no suposa cap atemptat , ni donar mostres de falta de sensibilitat mediambiental. Precisament quan es porten les campanyes i discussions al terreny de la controvèrsia poc fonamentada és quan l’ecologisme ben entès perd posicions i serietat.
Estem en unes comarques plenes d’arbres i on la superfície forestal s’ha ampliat en els darrers anys, degut a l’abandonament de terrenys de cultiu. Malgrat els incendis , els boscos es regeneren i la tala d’uns pocs arbres perquè siguin destinats a guarnir les festes no suposa cap atemptat. Oimés quan estan al final de la seva vida i ja han produït noves llavors perquè siguin substituïts per una nova generació.
I tots els pagesos i propietaris forestals saben que les tales periòdiques i ben fetes son un element essencial per preservar la riquesa dels boscos. Per tant, gaudim d’un dels nostres símbols de Nadal sense cap mena de remordiment.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Thursday, January 17, 2008

 
DINAMITZACIÓ TERCERA EDAT
En ben pocs anys la nostra comarca ha contemplat canvis realment espectaculars en determinats àmbits i territoris. Un d’ells afecta el col•lectiu de la gent gran, el més important , en xifres absolutes. La comarca envelleix i ho fa especialment en els municipis més petits, tot i un cert canvi de tendència en els darrers anys.
Però, aquest envelliment ja no comporta el grau de sedentarisme i precarietat d’altres temps ,sinó protagonitza un canvi important en la manera d’encarar la vida . Vol continuar sent actiu i útil, a més de divertit. Per això reclama dels ajuntaments i les altres institucions del país una atenció especial per donar compliment a aquests desigs.
I aquestes peticions han trobat justa resposta en bona part dels municipis de la comarca i de la Diputació de Barcelona. D’aquí han nascut programes com “Vida als anys”, “Participa “, “Mou-te”, i molts altres que donen sortida a aspiracions de gent gran que viuen en pobles petits, però que tanmateix volen viatjar, conèixer país, compartir experiències amb altres indrets, i aprendre coses noves.
Uns quants d’aquests ajuntaments varen iniciar una magnífica experiència quatre anys enrere i, ara han revalidat i confirmat la voluntat de continuar de la mà de la Diputació de Barcelona, mitjançant l’ Area de Benestar Social i la seva Diputada Montserrat Ballarin que va poder veure en persona alguns d’aquests resultats en el Casal de la Gent Gran de Sant Jordi ( Cercs).
Fruit d’aquest treball de dinamització de la gent gran, s’ha aconseguit treure la gent de casa i animar-la a entrar en el món de les noves tecnologies i aprendre amb 60, 70 o 80 anys a l’esquena , els principis de la informàtica . O participar en sessions de gimnàstica, o de manualitats, punta al coixí, organitzar caminades, anar al teatre a la capital, o escoltar conferències sobre salut, higiene, seguretat, etc, etc,
Realment només cal veure els programes d’activitats dels municipis agrupats a l’entorn del projecte de Dinamització de la Gent Gran, per comprovar la gran tria d’activitats que tenen al seu abast, i la facilitat d’improvisar-ne d’altres o organitzar-les simplement a petició dels propis interessats.
I gaudir de la vida i fer-la més activa, té dos grans premis. Un és allargar-la i l’altre és fer-la més feliç. Es veu deseguida en la gent que participa en aquestes activitats. Per això , els ajuntaments agrupats donem un nou pas endavant i consolidem un projecte que tots hem valorat positivament i que l’ha fet possible l’ajut fonamental de la Diputació de Barcelona que aporta la meitat del cost.
I vistos els resultats, només queda el camí de la ampliació de propostes i iniciatives de cara els propers anys. Es fan propostes per ampliar coneixements i pràctiques en noves tecnologies, perfeccionament del català, exercicis de memòria, intercanvis culturals i de lleure amb altres municipis i comarques, etc.
Es al que aspiràvem anys enrere i veiem difícil d’aconseguir. Poder oferir a la gent gran de pobles petits, serveis similars als de pobles grans o ciutats. Ara podem dir que ho hem aconseguit. Ja no hem d’envejar equipaments de ciutat ni activitats de llocs grans, perquè tots els nostres pobles disposen de locals adients, i organitzacions eficients. Una prova més de que amb voluntat i ajuda externa, es poden obtenir resultats excel•lents.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 
BUTLLETÍ INFORMEM núm. 4 gener 2008.

EL PRESSUPOST MUNICIPAL PER 2008.
En el Ple Municipal Ordinari del 17 de desembre, i amb els vots a favor de l’ Equip de Govern (PSC) i de CiU i la abstenció de IB-CUP-EPM es va aprovar el pressupost més elevat de la història de Borredà.
Concretament aquest pressupost preveu uns ingressos de 3.377.879,30 euros i unes despeses de 3.323.736,91 euros. Per tant, amb una diferència de 54.142 ,40 euros de sobrant per compensar el previsible tancament de 2007 amb un dèficit de proporcions similars.
La magnitud d’aquest pressupost ve donada per l’existència de dues grans obres que signifiquen la major part de les inversions per aquest any. Concretament , 1.012.979,30 és la previsió de tots els costos de la Unitat d’Actuació núm. 1 de Cal Gall . Es a dir la urbanització d’aquesta zona que han de pagar integrament els propietaris dels terrenys. I la segona gran obra és la Renovació del Casc Antic- 1a fase, amb 1.150.000 euros,previstos de cobrir amb subvencions de tres llocs diferents, i potser algun crèdit de la Diputació.
Altres obres rellevants son les que figuren en el capítol VI de despeses i tot plegat significa donar compliment a una part important dels compromisos electorals que figuraven en el programa de la candidatura del PSC. En el debat de pressupost ja l’ Equip de Govern va deixar molt clar que la prioritat passa per completar les inversions en aigua, renovar el casc antic, i donar compliment a les promeses fetes. Sempre ens hem caracteritzat per complir el programa i així volem continuar.
Pel que fa l’endeutament municipal, és equilibrat, amb una previsió de liquidar una part a finals d’aquest any i contractar nous crèdits per compensar algunes de les obres realitzades o complementar les que s’hagin de fer i no disposin de suficient subvenció. Tots els crèdits els contractem amb Diputació de Barcelona per oferir-los en molt bones condicions. I ja ho hem dit en vàries ocasions, el ritme d’obres només es pot continuar , sempre i quan s’aconsegueixin subvencions de tot arreu, però les ajudes mai cobreixen tot l’import, per aquest motiu s’han d’agafar crèdits, o en alguns casos fer pagar una part del cost als beneficiaris.
El que sí podem garantir és que l’ajuntament presenta peticions a totes les convocatòries i a tot arreu. Per això s’han pogut fer tantes obres, i d’aquí la magnitud del pressupost d’enguany.

BORREDÀ HA SUPERAT ELS 600 HABITANTS.
A finals de desembre el nostre poble tenia 612 habitants, una xifra que feia 40 anys no havia assolit. Cal anar cap els anys 60 per trobar una xifra com aquesta, i pocs anys després començava la davallada que va portar a quedar en només 441 ,l’any 1991. El punt més àlgid de la crisi econòmica i social.
Passats uns anys molt dolents, el poble va començar a recuperar-se i ara estem en una situació molt més adequada per mantenir les infraestructures, equipaments i serveis que fan de Borredà un municipi atractiu i adequat per viure-hi.
L’Equip de Govern sempre ha deixat clar que la seva prioritat no és créixer per créixer, sinó garantir un creixement equilibrat i sostenible, apostant per la qualitat ,abans que per la quantitat. Fruit d’aquesta política ha estat facilitar unes ampliacions urbanístiques raonables, i el foment d’activitats creadores de llocs de treball. Arribats en aquest punt, ja hem deixat clar que no aspirem a noves requalificacions ni ampliacions.
El nombre d’habitants és l’adequat com per garantir un bon funcionament de tots els serveis, equipaments, establiments i comerços del poble.

MÉS DE 50.000 VISITES AL WEB MUNICIPAL
L’ús de les noves tecnologies permet facilitar informació i documentació a tota la gent interessada, i la aposta per tenir un web municipal interessant i posat al dia, n’és una prova evident.
Des de l’entrada en servei d’aquest instrument més de 52.000 persones han visitat el nostre web. En dos anys, aquesta és una xifra realment important. Aquí podem accedir a informació molt diversa, sobre temes municipals com actes dels plens o de les juntes de govern local i per tant informar-se de tot el que discuteix i aprova l’ajuntament. Com també altres informacions de caràcter privat, relacionats amb comerços, establiments de tota mena, empreses, etc.
Igualment hi posem la agenda de les activitats programades, i altres noticies d’interès divers.
També compleix una funció de documentació essencial. Es poden consultar les NNSS. Es a dir el plànol d’urbanisme de Borredà , amb la seva normativa i condicions de construcció en tots els sectors del municipi. I poc a poc s’hi aniran col•locant altres documentacions d’interès per a molts col•lectius que tenen ja per costum informar-se per mitjà d’aquest sistema.

APROVADA LA CREACIÓ DE LA GUARDERIA MUNICIPAL
En el Ple Municipal del 17 de desembre , i per unanimitat, es va aprovar la creació d’una guarderia municipal per aquest any 2008. En aquesta aprovació hi figurava la normativa, reglament i condicions. I en el debat va quedar clara la voluntat de l’ Equip de Govern de donar compliment a un dels compromisos electorals i fer-ho ja en el primer any d’aquest mandat, aprofitant la idoneïtat del local del carrer Manresa,23 baixos. Tant pel que fa el local com el jardí posterior.
En la discussió sobre aquest punt la Regidora, representant de IB-CUP-EPM proposava la creació d’una Llar d’infants , en comptes d’una guarderia, i això va originar un llarg debat, en el qual al final l’ Equip de Govern va mantenir la proposta de guarderia, entre altres motius perquè les exigències d’una Llar son molt diferents i obliguen a disposar de 2 o 3 compartiments separats, per poder acollir un dormitori, un office, i altres complements, cosa que no permet el local actual.
Sí ,tots els grups municipals varen estar d’acord en que la guarderia compleixi una funció educativa, i que quan es pugui dur a terme, es faci el trasllat cap un nou edifici, que l’Equip de Govern té planificat en els terrenys de la cantonada del carrer de Dalt, amb el carrer Barcelona.
Oportunament i dintre de poc, es publicaran les bases de la convocatòria per les persones interessades en donar aquest servei, les quals hauran de tenir la titulació requerida i presentar les propostes organitzatives, econòmiques i educatives per aquest centre.

ARXIVAMENT DEFINITIU DE LA QUERELLA DE CIU.
Tres anys enrere, ja varem informar de la presentació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’una querella signada pels dos regidors de CiU, d’aquell moment , Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, amb la destacada participació de la posterior Regidora Mercé Rota Serra, per dimissió de Joan Pons.
La querella va anar al TSJC perquè l’Alcalde, Joan Roma, en aquells moments era Diputat al Parlament,posteriorment va passar als Jutjats de Berga i a la Audiència Provincial.
La querella contenia 8 acusacions diverses, que anaven des de suposades prevaricacions, a vulneracions de lleis i acusacions respecte la gestió de la urbanització de la zona nord. De fet , en el seu moment ja varem repartir per les cases el contingut de la querella i els primers resultats judicials, i tots els interessats varen poder comprovar sobre quines bases es movia aquesta actuació judicial. De fet, i com s’ha comprovat ara, la querella tenia un component clarament personal i polític. Un atac clar a la persona de l’alcalde i la pretensió d’aconseguir en els tribunals el que no s’havia aconseguit a les eleccions.
La Justícia ha posat les coses en el seu lloc, i ha quedat demostrat que totes les acusacions eren falses. Malgrat els dos recursos presentats, la resolució definitiva és contundent: s’arxiva definitivament la querella, per no haver-hi cap raó mínimament fonamentada d’actuació irregular. I ara què? S’ha perdut temps i diners. Diners de tot el poble. L’Alcalde sempre havia deixat clar que si era condemnat hauria de pagar els costos de tot plegat, si era innocent l’ajuntament havia de fer-se càrrec de les despeses generades per una actuació de la oposició, sobretot quan es tracta de maniobres polítiques que res tenen a veure amb el veritable afany de justícia.
Tant en aquest cas com en els altres motivats per altres denúncies, d’una altra persona, davant dels tribunals sense cap fonament real, i amb sentències contundents de rebuig, li han costat a l’ajuntament més de 20.000 euros fins a data d’avui. Diners llençats i que podien haver servit per coses realment útils.
A la vista d’aquests resultats, tant en el cas de CiU com en els altres, s’ha demanat al despatx jurídic l’estudi d’actuacions judicials encaminades a reclamar per danys i perjudicis i castigar aquesta manera de fer, a totes les persones implicades.
Pel que fa als resultats polítics , la gent de Borredà ha deixat molt clar en qui confia i com rebutja aquestes maneres d’actuar. Les darreres eleccions municipals en son la prova més contundent.
I ja ho hem dit en anteriors ocasions, i més ara amb les resolucions judicials a la mà, no permetrem noves falses acusacions contra l’alcalde o qualsevol membre de l’ Equip de Govern. La resposta serà immediata , a nivell judicial, contra les persones que acusin falsament. Estem a l’ajuntament per estimació al poble i afany de fer-lo progressar. I les actuacions han estat sempre honestes i transparents. I ara ja no solament ho diem nosaltres, ho han dictat també els tribunals.

LA SECRETÀRIA PASSA A SER FUNCIONÀRIA .
La fins ara Secretària accidental de l’ajuntament, Montserrat Cabana Sala, va passar amb molt bon resultat les proves d’accés a la plaça de funcionària tècnica en administració local, el passat mes de desembre i per tant des d’ara és funcionària de l’ Ajuntament i pot passar a tenir el càrrec de Secretària en règim d’habilitació.
Igualment informem de que el dia 19 de desembre va ser mare de la Jana, la seva primera filla. Totes dues estan en perfectes condicions i durant la baixa per maternitat, cobrirà la plaça de Secretària, Leonor Escuer, que ja n’havia fet abans de la arribada de la Montserrat Cabana.

 
LES FORMES I LA POLÍTICA
Tancats ja els processos de elaboració de candidatures per part de tots els partits , hem pogut veure els diferents sistemes i formes elegides per cadascun. Lluny de perfeccionar-se i democratitzar-se, més aviat els partits han tirat de decisions molt unipersonals del líder o d’una cúpula reduïda que ostenta el poder absolut.
En el cas del PP, el seu funcionament és molt semblant al de una empresa de capital social molt reduït. Per decisió unipersonal o d’un nucli molt reduït es decideix qui va de cap de llista en qualsevol demarcació i quins candidats el segueixen. No deixa de sorprendre els paracaigudistes que s’envien a províncies, en les quals no hi tenen cap vinculació directa. No sembla la millor manera d’apropar els candidats a la realitat territorial. Però es pensa que la figura del líder a nivell nacional és suficient per garantir uns determinats resultats.
El que ha estat una autèntica sorpresa per les formes utilitzades ha estat la candidatura de Madrid, per doble motiu. Per la elecció del número dos, en la persona de Pizarro, i per com s’ha prescindit de Ruiz Gallardón. Dues decisions que tot i que impliquen un altre partit no deixen de causar mal gust de boca a tothom, i dona una idea de com actua determinada gent, a nivell intern, i de com poden actuar a nivell extern si arribessin a governar.
Pel que fa el PSOE, han fet servir els sistemes habituals de escoltar els territoris i proposar candidats arrelats, al costat d’altres de reforç que estan en el govern central. La compaginació d’uns i altres pot sumar alguns vots més als resultats de les darreres conteses electorals.
I el PSC ha seguit la tònica de molts anys, compaginant la renovació amb la repetició de càrrecs que han tingut una bona trajectòria de treball, seguint les propostes de les federacions del partit, les quals cada vegada tenen més rellevància i poder de decisió. El descartage de candidats sempre s’ha fet per la via de l’acord i consens, evitant mals rotllos o situacions humiliants com les que hem vist en el PP, o en algun altre partit.
Continuant per altres models, hem vist aquesta vegada , una especial complicació en les candidatures de CiU. En primer lloc per les constants vicissituds de l’elecció del cap de llista i seguint amb la resta de candidats. Ha sorprès aquesta indecisió i batalla soterrada en una coalició que habitualment portava els deures fets. Fins i tot el resultat final, és força diferent de com s’havia programat per part del partit majoritari, CDC. En aquest cas semblen haver actuat un nombre molt reduït de persones de la cúpula, sense escoltar el territori. Almenys territorialment no hem vist reunions ni consultes que hagin transcendit cap enfora.
Per últim, ERC ha optat per escoltar els territoris, però canviant algunes propostes quan aquestes no coincidien amb les iniciatives o indicacions de l’executiva nacional. Ho hem vist a Lleida i a Tarragona, amb resultats a favor de les tesis centrals.
En tot cas, aquestes formes d’actuar de cada partit son un bon reflexa de com son dirigits els partits que tenen la màxima representació a nivell estatal, nacional o local. I va bé de tenir-ho en compte per pensar com actuaran en altres casos i circumstàncies.
I ara venen els programes. A diferència de molta gent, considero que son elements essencials per decidir el vot. Massa sovint es diu que els partits o els governs prometen una cosa i en fan una altra. No és cert, o com a mínim, no és aixì en els partits seriosos i compromesos. Si repassem els compromisos electorals del partit socialista a les passades eleccions generals i veiem el què s’ha aprovat i fet, veurem com en un molt elevat percentatge s’ha complert. Per tant, tant important son les formes com els continguts. Que cadascú jutgi i decideixi.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Wednesday, January 16, 2008

 
DE NOU LA LLENGUA
Amb l’arribada de les eleccions retorna la mai resolta batalla de la llengua a les escoles que alguns tenen ganes de revifar de tant en tant. Si un tema ha estat essencial per garantir la supervivència del català ha estat convertir-lo en element essencial de estudi i pràctica diària.
De les experiències pròpies i de molts altres països, la immersió és la millor solució. I res pitjor que la segregació lingüística per crear conflictes i guetos que portarien conseqüències desastroses.
I si això, ho veu tothom, o gairebé tothom, perquè insisteix el PP, i amb ell algun altre col.lectiu irredent? Simplement perquè fora de Catalunya dona vots, ( i aquí alguns també) donant la imatge d’una persecució al castellà i a tot el que sembla espanyol.
Però, és fàcil imaginar què passaria cas de guanyar aquests defensors de la dobla línia o segregació per raó de llengua. Què faríem a les escoles? Unes aules en castellà, altres en català ? O pitjor encar, unes escoles en castellà i altres en català? I què fer amb els nou vinguts, amb llengues maternes diverses? Els triaríem segons països, o mitjançant sorteig?
Si un tema és delicat i hauria de ser sagrat per a tothom, hauria de ser el de la llengua i el de la educació en general. L’escola és la formadora de ciutadans i res pitjor que portar la discriminació i la controvèrsia en aquest àmbit. D’aquí que la propera campanya electoral sigui realment pedagògica en matèria de discursos i programes sectorials.
Si algú tenia algun dubte sobre si hi ha encara dretes i esquerres, que miri les propostes en matèria d’educació d’uns i altres. Que estudiï què pensen fer en matèria de llengua i cultura. Veuran les grans distàncies i diferències abismals que ens separen els socialistes dels populars. I que ningú s’enganyi, només hi ha dues opcions que poden esdevenir partits de govern: els socialistes, i els populars. Tornem al bipartidisme radical, amb dos conceptes d’ Espanya ben diferents, i amb dos conceptes de llengua i cultura, igualment diferents.
En alguns articles d’opinió en aquestes mateixes pàgines , alguns volen fer veure que les diferències son poc rellevants. A aquests simplement cal recomanar-los-hi que llegeixin els programes i mirin les trajectòries. I si en un tema no podem jugar és en el de la llengua. Venim d’un passat prou complicat i sagnant com per defensar unes posicions conquerides que no poden ser qüestionades, i menys alterades.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, January 15, 2008

 
CANVI DE DESTÍ
Enmig dels preparatius per les properes eleccions generals, s’emmarca el procés d’elecció de candidats dels partits que s’hi presenten, i entre ells el PSC. En aquest cas , un experimentat Diputat, ja no repetirà, tot i tenir una edat que en molts altres països seria la d’inici de la carrera parlamentària. Aquí hem hagut de córrer molt més que en altres llocs i hem cremat etapes per arribar al punt que estem.
I, mirant enrere, és cert que hem avançat a un ritme trepidant en tots els àmbits, tots els sectors i tots els territoris. S’ha complert així aquella “boutade” d’ Alfonso Guerra que pronosticava que aquest país no el reconeixeria “ni la madre que lo parió”.
Aquest primer tram de la democràcia recuperada ha suposat un avenç com mai havia tingut Espanya, en general, i Catalunya, en particular. Només cal recordar com teníem els nostres pobles i ciutats, i contemplar-los ara, per veure el profund canvi operat, no solament a nivell material sinó també cultural, social i lingüístic, per nomenar-ne alguns dels principals.
Alguns d’aquests protagonistes del profund canvi, els hem tingut ben a prop de casa, tot i treballar fora. Aquest és el cas que ens ocupa, el del Diputat Jordi Marsal, un manresà que ha exercit com a tal a l’ajuntament i alhora a Madrid, primer, i després una mica per tot el món. Un Diputat curiós per provenir del món de les Lletres , concretament de la Filosofia Antiga , i haver-se especialitzat en les polítiques de Defensa, fins arribar a ser-ne un consumat expert, de prestigi nacional i internacional.
Resulta sorprenent com dos dels principals experts i actius politics de la transformació dels exèrcits han estat dos catalans que no havien fet la “mili”. Tant en Narcís Serra com Jordi Marsal, no havien tingut cap experiència militar fins arribar a càrrecs institucionals que els varen portar cap aquest camí. I el seu pas ha estat realment profund i positiu. Alguns poden pensar que les distàncies entre el càrrec d’un i de l’altre son abismals, i no és així. Els qui coneixem d’aprop el funcionament dels Governs i dels Grups Parlamentaris sabem que perquè un govern actuï adequadament ha de tenir experts, assessors i negociadors que promoguin l’entesa entre els grans partits i entre aquests i els àmbits objectiu de les lleis i transformacions .
I un dels àmbits essencials de la transformació del país, sense cap mena de dubte, era el militar. I es va fer amb una profunditat i saviesa dignes d’elogi. I tant rellevants varen ser els qui apareixien públicament com els qui feien una magnífica feina, més a la callada i en un segon pla.
A Catalunya i en alguns altres indrets d’Espanya, al tema militar no se li ha donat la rellevància i prioritat que té en altres països europeus. Per història recent i per tenir posats els interessos en altres temes, els experts en matèria de Defensa no tenen el predicament que els pertocaria. En altres llocs els experts en política internacional i en defensa ocupen sempre plaça intocable en totes les candidatures i en totes les reunions. Aquí encara no és així, tot i que es comencen a veure algunes de les conseqüències d’aquesta deixadesa.
Amb el pas dels anys i una constant posada al dia dels seus coneixements i estudis en matèria de Defensa, el Diputat Jordi Marsal ha esdevingut un punt de referència. Ha estat representant habitual i constant en totes les reunions europees i mundials d’aquest àmbit. I ara, vint-i-cinc anys després d’accedir al càrrec de Diputat li arriba l’hora del canvi de destí. Un destí que necessariament ha d’estar lligar al seu coneixement i experiència. Estem segurs que en el nou destí continuarà exercint el càrrec amb la mateixa serietat i rigurositat amb que ha fet de Diputat. En tot cas, tots els qui hem treballat al seu costat i hem après del seu mestratge, li desitgem un feliç nou destí.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Friday, January 04, 2008

 
COMPETÈNCIES I FINANÇAMENT
Una carta al director publicada el dia 4 i signada per un veí de Sant Fruitós, criticant un anterior escrit meu, em va perfecte per opinar sobre el gran desconeixement, per no dir ignorància sobre les competències reals de Catalunya i el seu finançament. No solament en aquest cas particular com es pot comprovar en tot el contingut de la carta, sinó també a nivell molt més general de país.
Precisament el mateix dia i en el mateix diari, a la pàgina 7 apareixia un gran anunci de la Generalitat informant dels pressupostos 2008, i el seu import: 34.750 milions d’euros. Es a dir, 4.737 euros per habitants, una xifra històrica, mai assolida pel nostre Govern. I d’aquest import el 52% va destinat al serveis directes a les persones (salut, educació, protecció social i habitatge) els principals problemes de la gent. I una altra fita històrica és que 5.900 milions d’euros es destinen a inversió, es a dir, a la execució de obres per tot el país.
Res millor, per comprovar la veracitat i la concreció de les xifres que anar al web del Departament d’ Economia i Finances per veure , en detall, tot el que es pensa fer en aquest any 2008. Precisament l’any en que s’ha de negociar un nou sistema de finançament, però que no per això hem de considerar que el que tenim no sigui molt potent . Ara bé, és millorable i s’ha d’ampliar precisament per donar cabuda a les noves competències i reptes que marca l’ Estatut aprovat.
Però, passa molt sovint que algunes persones tendeixen a imputar tots els errors i mancances al Govern Central. Obliden les responsabilitats i potencialitats que tenim ja transferides des de fa més de vint anys i que han estat més o menys ben utilitzades pels governants de torn.
La queixa per la queixa i el victimisme ens han fet molt mal i han justificat moltes mancances en les accions dels governs anteriors al tripartit i al d’ entesa. Precisament és el que evita l’actual govern i de fet, evitem tots els alcaldes i governs municipals responsables. Es evident, que tots voldríem i necessitaríem millors fonts de finançament, però mentrestant cal administrar el que es té. I si es fa bé, deu n’hi do els resultats que s’obtenen.
He pogut comprovar pels diferents càrrecs polítics que he tingut, o que encara ostento, com s’han disminuit despeses corrents a favor de majors inversions. Estem en la bona direcció. Convé gastar poc en els temes poc rellevants per poder dedicar els recursos als temes prioritaris. I ara s’està fent. Si la educació passa a ser un tema prioritari pel govern i per tant pel país, és evident que dintre de quatre, sis, vuit o deu anys en recollirem els fruits. Però que ningú es pensi , en aquest tema, i en molts altres que els canvis es poden fer en terminis molt més curts. Això és impossible.
I tornant al principi, el que s’ha de saber és que la majoria de serveis bàsics, propers als ciutadans , depenen o dels ajuntaments o de la Generalitat. Traspassar culpes històriques als governs d’Espanya o parlar de la Reconquesta o de 1714, pot servir per justificar determinades posicions polítiques de qui les fa, però un governant seriós ha de tocar de peus a terra i administrar el que té. I reivindicar el que li falta, i lluitar per aconseguir-ho. Sincerament és el que veig que fa l’actual govern de la Generalitat.
I no hi ha res millor per constatar la realitat que viatjar pel país i per internet. Pel país perque es poden veure centenars d’obres en marxa per tot arreu, i per internet perquè ens podem informar de les competències que tenim i els recursos per garantir-les. I puc assegurar que mai com ara havíem tingut tantes competències , i tant ben invertits els diners del finançament.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?