Friday, June 23, 2017

 

REFUGIATS A BERGA - art. Regió 7

REFUGIATS A BERGA.
Comencen a marxar cap a nous destins, els refugiats que varen arribar ,mig any enrere. De la mà de Creu Roja han passat aquests mesos a Berga, i la mateixa mà els ajuda a buscar vivenda i feina, en els indrets que han triat , com a millor opció.
Sóc un dels professors voluntaris de Creu Roja que els hi ha donat classes de castellà com altres de català, en funció de la decisió de cadascú. Hem estat al seu costat per ajudar-los a volar, en un nou país, estrany i llunyà, on han arribat a la recerca de la pau i tranquil·litat que no han tingut en els seus països d’origen.
Com a professors hem procurat ensenyar, no solament la llengua, indispensable per iniciar una nova vida, sinó també els costums, tradicions i maneres que trobaran en el nou entorn on establiran la seva llar.
També hem estat observadors privilegiats dels profunds canvis ,en les seves vides, gràcies a l’estança en un lloc tant adient com l’Alberg de Berga. En pocs mesos ,hem vist com persones cansades, esgotades, tancades en els seus pensaments i sentiments, s’obrien i deixaven les pors llunyanes, per començar a somriure i encarar una nova vida amb optimisme.
L’Alberg, s’ha convertit en una mena d’arca de Noé, amb una barreja de nacionalitats i edats, en la qual han conviscut, en plena i total harmonia, aquesta primera tanda d’una cinquantena de refugiats. Refugiats no solament de Síria, sinó també d’Ucraïna, Gàmbia, Congo, Costa d’Ivori, Paquistà, Kurdistà, etc. Per desgràcia, la llista de països on imperen les guerres o la vulneració dels drets civils, és llarga i diversa.
I és, a la vista d’aquesta realitat, que caldria pensar en la conversió de l’Alberg de Berga en una seu permanent per a refugiats. Ara, pensem més en Síria, perquè cada dia veiem els efectes d’una guerra molt propera a nosaltres, però n’hi ha d’altres menys visibles, o més llunyanes que provoquen expulsions i desgràcies similars. Es lògic ,habilitar espais d’acollida i ajuda ,per integrar-los aquí, a l’espera que un dia puguin retornar a casa seva.
Creu Roja té la universalitat i prestigi guanyats, com per garantir l’estructura necessària per convertir aquest desig, en realitat. De fet, una acollida com la de Berga, suposa la mobilització d’una enorme quantitat de persones, especialistes en àmbits i sectors ben diferents. No suposa només anar-los a buscar a terres llunyanes, sinó, acompanyar-los en la vida quotidiana i resoldre multitud d’aspectes burocràtics, individuals, col·lectius, i personals, per fer el trànsit de persona refugiada, a persona integrada ,en una nova societat.
Per a tots ells, Berga, ha suposat una estació de pau , on han trobat un càlid acolliment, facilitats per una nova vida , integració i comprensió per refer-se dels tràngols passats. Alguns ja han nascut aquí mateix, altres, han començat la vida escolar, i tots, han conegut una altra realitat a nivell de costums, cultura, menjar...Coordinats pel personal de Creu Roja, han fet una part del camí. Ara, toca volar sols, sabent que sempre podran comptar amb qui continua al seu costat, per garantir una plena i feliç integració en el nostre país d’acollida. I confiem, en que un dia , no gaire llunyà puguin retornar, si aquest és el seu desig.



 

INICI TEMPORADA PISCINA- BORREDÀ


DISSABTE DIA 24 – INICI TEMPORADA PISCINA – BORREDÀ.
Aquest dissabte dia 24 de juny a les 10.30, s’inicia la temporada de piscina que durarà fins el diumenge dia 3 de setembre, amb els mateixos preus i horaris que els darrers 10 anys.
La piscina comptarà amb un servei de vigilància, i no de socorrisme, en compliment de la normativa vigent quan la làmina de piscina no supera els 200 m2 de superfície. LA PISCINA PETITA NO ENTRARÀ EN SERVEI.
Degut a canvis en la normativa de socorrisme, s’ha produït un dèficit enorme de socorristes a tot el país. Aquest any s’obliga estar donat d’alta en el ROPEC ( registre oficial de professionals d’esports de Catalunya), motiu pel qual centenars de socorristes, no han pogut ser contractats.
En el cas de Borredà, disposem de la socorrista Elisabet Vilardell, i a la taquilla, Carme Picas. Estem en contacte amb diferents grans empreses del sector, així com amb Creu Roja, i entitats federatives, a l’espera d’aconseguir un segon socorrista, per a poder alternar dies de treball i de festa.
Lamentem haver de prendre aquesta decisió, i deixar sense servei la piscina petita, però el compliment de la normativa vigent, és del tot indispensable.
Borredà, 23 de juny de 2017.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

 

REOBERT EL RESTAURANT COBERT DE PUIGCERCÓS - BORREDÀ


REOBERT EL RESTAURANT – COBERT DE PUIGCERCÓS.
Després de dos anys del seu tancament per jubilació dels llogaters, el nou Restaurant Cobert de Puigcercós ha reobert portes, amb una posada al dia de les seves instal·lacions, de la mà de Natàlia, Laura i Jordi.

El Restaurant obre tots els dies de la setmana, excepte els dilluns. Ofereix esmorzars, dinars – menú, i sopars.  El telèfon és el 93 823 99 81.

Thursday, June 22, 2017

 

SOCORRISTES, IMPREVISIÓ I IMPROVISACIÓ - art. Nació Digital Solsona


SOCORRISTES, IMPREVISIÓ I IMPROVISACIÓ.
En aquest país tant ocupat a la recerca d’objectius inassolibles , oblidem els problemes diaris i deixem que alguns , des de despatxos a Barcelona, es dediquin a imposar canvis en el funcionament d’infraestructures bàsiques i serveis, fins a fer-los inviables.
Catalunya té un dèficit de 2.500 socorristes en època estival, de manera que ha d’importar-ne d’arreu del món. I no exagero. Des de fa anys, es demanen socorristes d’Argentina, Xile, i alguns altres països per poder cobrir la demanda, però aquest any el problema ha esdevingut molt més greu, per la imposició de que tots estiguin donats d’alta en el ROPEC ( registre oficial de professionals esportius de Catalunya). Una mena de sindicat o col·legi professional.
A banda d’aquesta obligació, ja de per si, curiosa i imperativa, resulta que també va canviar la normativa per obtenir un títol de socorrista aquàtic, i el va passar a cicle formatiu de segon grau. Es a dir, si abans una persona podia obtenir el títol en instal·lacions de Creu Roja o de la Federació de Natació, després d’un potent curs d’uns quants caps de setmana, ara resulta que ha de seguir un cicle formatiu, i a continuació justificar una llarga temporada de pràctiques per poder ser inscrit en el ROPEC.
I com sempre, tot es fa alhora i sense un mínim de planificació i previsió. El resultat, un caos total en centenars de piscines d’arreu del país. Cal saber que tota piscina que superi els 200 m2 de làmina d’aigua ha de disposar de socorrista aquàtic, i se sumen les superfícies de les piscines ( gran i petita).
A dia d’avui hi ha un munt de piscines que no disposen de socorristes, oficialment reconeguts. El lògic seria decretar una moratòria de dos o tres anys, com a mínim, per donar temps a tenir-ne d’acreditats, però de moment, res s’ha mogut. Es increïble el grau d’insensatesa del govern de la Generalitat, en aquest i altres temes. Com igual d’insensat és exigir la mateixa preparació a socorristes destinats a petites piscines, que a d’altres, de majors dimensions.
No seria lògic, permetre la continuïtat d’obtenir el títol de socorrista aquàtic, com es feia abans en uns quants caps de setmana, i donar-los-hi , si voleu el títol de socorrista de segon nivell, i en els de cicle mitjà, amb pràctiques afegides, donar-los-hi el títol de socorrista de primer nivell ? Això permetria destinar els de segon nivell a piscines de dimensions reduïdes, que son la majoria del país, i destinar els de primer nivell a piscines olímpiques, o a les platges .
No sembla pas tant complicat planificar amb un mínim de seny i coneixement del país. Però, no, aquí es passa d’un extrem a l’altre i es deixa a milers d’estudiants , i joves, en general, fora del mercat de treball.  Per a molts d’ells ,l’estiu suposava poder guanyar dos o tres mil euros, que garantien el pagament d’una part dels estudis , a part de tenir una ocupació i sentir-se útils. Doncs, no. S’han d’imposar unes regles de joc, de manera improvisada i sense cap mena de reflexió sobre les necessitats dels pobles petits. Per desgràcia, aquest és un àmbit més del món laboral, on es veuen les males pràctiques d’un govern que té el cap en un altre lloc.



Monday, June 19, 2017

 

HOLA PEDRO, ADIÓS ALFONSO- art. Blogesfera socialista

HOLA PEDRO, ADIÓS ALFONSO.
EL 39è. Congrés del PSOE, celebrat el passat cap de setmana a Madrid, ha suposat un canvi molt substancial en el que ha estat la història d’aquest partit. El més antic d’Espanya i un dels de més llarga trajectòria del món. Amb aquest bagatge, és lògic haver patit tota mena de vicissituds, de les quals ha sabut recuperar-se i tornar a la palestra, tant bon punt la crisi del moment, ha passat a la història.
Tornem a ser-hi. Aquest Congrés suposa girar pàgina a uns vergonyosos fets que no s’han de reproduir mai més, per bé del partit i de la pròpia democràcia, en general. De fet, s’han castigat durament els principals protagonistes del famós Comitè Federal, i s’ha recuperat la figura de qui havia estat descavalcat del càrrec de Secretari General. Es bo perdonar, però no , oblidar.
I per primera vegada en molts anys, el Secretari General ha pogut proposar una executiva homogènia i coherent, lluny dels difícils equilibris que havien estat norma en el passat quan es pretenia posar en una mateixa executiva, persones procedents de sensibilitats i sectors força diferents. Aquesta composició reduïa l’operativitat de l’executiva i obligava a buscar consensos, encara que fossin artificials. Al final, la gestió diària i la coherència en sortia perjudicada.
També era complicada la ponència política que ha de regir el destí del partit, en els propers anys. Quan es volen integrar tota mena de sectors i àmbits, s’arriba a un poti poti que no satisfà ningú. Bé, doncs, també en aquest Congrés s’han evitat les componendes per poder aprovar les propostes amb la màxima amplitud.
En resum, considero que la immensa majoria de militants i simpatitzants socialistes han apreciat el fons i les formes del Congrés. S’ha treballat de valent per posar al dia l’estructura, organigrama i documents del partit, i s’ha fet , respectant el passat però mirant cap el futur sense manies ni supervisions externes.
Curiosament durant el Congrés , Alfonso Guerra, des de fora , va reclamar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, al conflicte català. Es una mostra clara del que intento explicar sobre el resultat del Congrés. Hi ha una altra manera de governar, una altra manera d’actuar des de l’oposició i una altra manera d’encarar temes tant delicats com el de Catalunya. Es fàcil invocar les grans lleis i les grans decisions, però , sovint es poden trobar alternatives menys vistoses , però més útils.

Per això, encapçalo aquest article amb aquest títol. Hola Pedro, Adéu Alfonso, com a exemple de que les velles pràctiques, els vells consells i les velles maneres d’entendre la política, han de donar pas a noves formes d’exercir-la. Total respecte pels qui varen transformar Espanya en uns moments especialment complicats, però ara toca actuar amb altres maneres. I l’aprovació de la plurinacionalitat va en la bona direcció. Es fàcil d’explicar i fàcil d’entendre. Una sobirania única, per a diverses nacions, una de les quals és Catalunya. Anem pel bon camí, i tenim tres membres en l’executiva, prou coneguts i reconeguts com perquè puguin fer entendre les vies adequades per encarar la nova etapa que just acaba de començar.

Friday, June 16, 2017

 

EN EL LABERINT - art. Regió 7



EN EL LABERINT.
Davant la fugida endavant de l’anomenat procés sobiranista o independentista, la imatge que em ve al cap, és la de l’entrada a un immens laberint en el qual s’han ficat , sense portar cap fil, ni cap GPS, que els indiqui on està la sortida.
Han tardat molt a entrar-hi, donant voltes i més voltes per l’exterior, però han cregut inevitable ficar-s’hi a l’espera que algú o algun fet excepcional, els vingui a rescatar. El fet desitjat és un pas en fals, estúpid o desproporcionat del govern central. No és descartable, però de moment sembla imperar la prudència i la coordinació entre els principals partits, com per evitar respostes inadequades.
De totes maneres, estem en un moment delicat, producte d’un gran nombre de passos en fals, moviments improvisats, i mancats de seny, per les dues bandes. No d’ara, sinó d’una llarga trajectòria, en la qual tots els partits de govern han tingut més o menys responsabilitats. Però, d’aquells errors o males pràctiques, no se’n pot sortir, trencant llaços, sentiments i interessos comuns.
Del procés independentista sorprèn l’enorme simplificació de les vies de sortida, en un món global, complex i interdependent. Que milers de persones caiguin en aquesta simplificació no estranya, si es tenen mitjans tant poderosos com son la televisió i ràdio públiques, i un bon nombre de privats, generosament subvencionats. Escoltar i llegir cada dia, les proclames , retrets i acusacions, en una direcció, sense dret a contrastar-la ni modular-la , produeix resultats rellevants.
Però, que persones viatjades, llegides i amb contactes a d’altres països creguin poder trobar connivències, i fins i tot, complicitats en les potències mundials, suposa viure en una altra realitat que res té a veure amb la del moment actual.
Tenim, doncs, un nucli dur , altament mobilitzat i conscienciat de que la independència és possible i viable, encara que no es disposi de la majoria social, expressada en les darreres eleccions, dels darrers quatre o cinc anys, com tampoc dels dos terços del Parlament per a poder tirar endavant propostes de rellevància estatutària. Els és igual, consideren tenir, el dret i l’imperatiu “legal”, d’actuar en contra de la legalitat vigent. I si aquesta legalitat no els agrada, simplement la canvien, al seu gust, i problema resolt.
Bé, arribats on estem, no els canviarem ni variarem la visió que tenen de la realitat. Ja toparan amb ella quan arribi el moment i comprovin com un Estat no pot permetre vulnerar l’estat de dret, ni per uns ni per altres. I qui trenqui una vegada amb l’estat de dret, queda inhabilitat per crear-ne un altre. Ja no seria possible, perquè tothom podria invocar un nou trencament, un nou canvi, una nova realitat.
Ficats, doncs, en el laberint, hem de deixar vagin buscant la sortida. De moment van enviant missatges de contundència i seguretat respecte els reptes d’organitzar un referèndum, no pactat ni acordat. Les urnes és el menor dels problemes, el cens electoral, creuen poder-lo obtenir, del vot per correu no se’n parla, dels ajuntaments i funcionaris, tampoc, no sigui que res quadri, tampoc dels votants a l’estranger, ni de les juntes electorals...ni del reconeixement a nivell intern, i extern d’uns possibles resultats.

Com que hi ha tantes coses impensables i inimaginables, esperarem poder treure del laberint als qui s’hi han ficat. I una bona manera seria de la mà del PSOE que avui i demà celebra el 29 è Congrés a Madrid, i del PSC, que confio tingui un paper fonamental, en el proper mandat que arrencarà d’aquí a pocs mesos, una vegada es convoquin eleccions al Parlament. Mentrestant, he decidit deixar de parlar del procés en els propers mesos, a l’espera de la sortida del laberint. Hi ha molts altres temes que poden interessar a l’audiència. Vaja, això espero i desitjo.

 

DESCONNECTEM..SÍ, PERÒ ... art. Blogesfera socialista


DESCONNECTEM...SÍ, PERÒ DE TV3 I CATRADIO.
Recordo els vells temps, als inicis de la democràcia recuperada, quan sospiràvem per tenir mitjans de comunicació públics, lliures. El model era la BBC, i així es proclamava ,serien els mitjans de la Generalitat.
La il·lusió va durar poc més d’un any o dos. A partir d’aquí, el president Pujol tenia molt clar que la via indispensable per afermar la seva persona, partit i govern, era dominar els mitjans de comunicació, públics i privats.
Els públics perquè els considerava “seus” , al servei de la pàtria i ell com a patriarca, en podia fer ús i abús. Qui no recorda la presència constant de càmeres de TV3 i micròfons de CatRadio, en tota visita, inauguració, dinar, sopar, xerrada, o caminada del president i els seus...qui no recorda la transfiguració de notícies pròpies negatives, en altres de laudatòries, sorgides del Palau de la Generalitat, per imposició de qui manava ?
Però, tampoc podia permetre la lliure concurrència dels mitjans privats, com perquè podessin contraprogramar el que ell volia transmetre als catalans. Solució ? Fàcil. Comprar voluntats i sotmetiment a tort i a dret. Per això servien les campanyes “institucionals” de la Generalitat, publicant anuncis, cada any, en els mitjans fidels i afins. Qui no se sotmetia, no tenia publicitat, i no podia anunciar eslògans tant importants com: Som 6 milions. Feina ben feta, no té fronteres. Aigües netes. Catalunya, país europeu... i una vintena més, a raó de 300 o 400 milions de pessetes a l’any.
Així, doncs, el domini total dels mitjans públics, i de bona part dels privats, amb unes quantes honroses excepcions, va permetre a CiU, enviar missatges a la població, en un sentit molt determinat, i alhora enverinar l’ambient Catalunya – Espanya, amb imatges molt ben elaborades com per justificar els seus moviments i posicionaments. D’aquelles pols, aquests fangs d’avui dia. Es evident que hi ha raons objectives per a la indignació per decisions i tractaments injustos o improcedents del govern central envers Catalunya, però la visió de moltes d’elles ha tingut un tractament informatiu totalment sesgast i partidista.
En temps del Tripartit, es van deixar aquests mitjans en mans d’ERC, i lluny de resoldre el problema, és va mantenir i enquistar. I fins els nostres dies. La cota de partidisme, sectarisme i submissió al govern és total. Fins i tot han superat clarament el partidisme de TVE cosa que mai m’hagués imaginat. Hi ha moments en que no saps si l’informatiu és una lectura d’un manifest del govern o realment una noticia pròpia. I les tertúlies, trien els intervinents amb una finesa immensa per evitar no s’hi barregi algú amb idees pròpies i contràries a les del règim.
Un dels més destacats integrants del pinyol sectari és en Xavier Graset, amb unes tertúlies que no saps si ell realment és el presentador – coordinador, o un tertulià- representant oficial del govern de la Generalitat. Es increïble escoltar determinats posicionaments, i és increïble veure-hi tertulians mai imaginats en altres mitjans, mínimament objectius i independents. Però, també en altres moments del dia, tant a televisió com a ràdio, s’esforcen per vendre les proclames que interessen al govern o als partits que li donen suport.

Francament, vaig decidir esborrar TV3 i CatRadio, i confluències, del meu programador. No veig ni escolto cap dels seus programes des de fa 3 anys ( vaig pel quart any), si bé en els zàpings habituals, faig el seguiment de si el partidisme continua vigent o s’ha reforçat. Clarament s’ha incrementat, fins el punt que cal recomanar desconnectar d’aquests mitjans tòxics, pagats amb el diner de tots. Aquesta és la qüestió. Si hi ha mitjans privats que volen vendre el seu producte, cap problema perquè se’l paguen ells. Ara bé, intoxicar pagant entre tots, no. Públic ha de ser sinònim, de tots, i això obliga a objectivitat, independència de criteri, i servei general. Tot el que no tenen aquests.

Thursday, June 15, 2017

 

IMPROVISACIONS DEL PROCÉS - art. Blogesfera socialista


IMPROVISACIONS DEL PROCÈS, S.L.
A mesura que passen els dies, els membres del govern i dels partits que li donen suport no poden evitar haver de donar algunes explicacions públiques, davant la persistent exigència per saber com pensen organitzar un referèndum unilateral.  Es a dir, il·legal.
La incomoditat és manifesta, sobretot per part del Vice – president Junqueras, suposat responsable d’organitzar l’event. Ell va repetint que el referèndum serà homologable a qualsevol altre, i complirà amb els requisits d’un procés electoral normal.
Però, heus aquí que amb comptagotes alguns comencen a filtrar o a explicar algun dels detalls, com va ser el cas ahir, per part del President Puigdemont, dient que , per evitar la implicació de funcionaris a nivell oficial, pensen dipositar la responsabilitat de la gestió del referèndum en 4.500 voluntaris que ostentaran el càrrec d’agents electorals ¡¡¡. Se suposa que també seran voluntaris les 75.000 persones que han de cobrir les places de titulars, o suplents, en les 8.141 meses electorals que hi ha a Catalunya en les eleccions normals. Per tant, quedem-nos en que , com a mínim, el referèndum precisa de 80.000 voluntaris.
Bé, voldria rebatre la primera xifra, la més important. La dels 4.500 agents electorals. En una elecció normal, a Catalunya s’hi veuen implicades 20.000 persones, la majoria de les quals son funcionaris, municipals o de la Generalitat, i treballadors laborals de les dues administracions. Com es pot passar de 20.000 a només 4.500 ???? Vegeu què han de fer els funcionaris, en una elecció normal. Resumeixo.
A Catalunya tenim 947 ajuntaments. Per tant, 947 municipis. A cada municipi hi ha un responsable de les eleccions que és el secretari. I un representant de l’administració que pot ser un regidor, o un altre funcionari municipal. I després un treballador o dos, o cent o dos-cents, en funció del nombre d’habitants de cada municipi. D’entrada, diem 3 persones, com a mínim, en els pobles més petits, i 5, 10, 40, 150, o 1.000, en la ciutat de Barcelona.
Què han de fer aquestes persones ? Doncs, des de rebre la documentació electoral, a controlar-la, guardar-la i posar-la en els locals electorals corresponents. Parlem d’urnes, paperetes i sobres, senyalització, cabina de votació...recollida de dades de participació, intendència bàsica ( esmorzar, dinar, berenar pels membres de les meses electorals), etc. Un procés electoral comença 2 mesos abans del dia de la votació i això requereix una estructura i infraestructura bàsica, essencial.
En els processos electorals, a més, intervenen de forma prioritària i fonamental, els Jutjats del país, en tant que es transformen en Juntes Electorals de zona. Son els garants de la netedat i compliment rigorós de la normativa electoral. Son els que supervisen l’elecció de membres de les meses electorals ( que fan els ajuntaments), però que ells poden autoritzar baixes, canvis i substitucions, a més de repartir locals electorals, i espais de propaganda... d’aquí que no menys d’uns 3.000 funcionaris de Justícia, participin en els processos electorals, com a garantia de la netedat del procés, i com òrgans indispensables, per validar procediments i resultats. En aquest referèndum, sembla quedar clar que es descarta donar cap mena de rol, a la Justícia.
Resumir i encongir, de 20.000 persones, a només 4.500 em sembla més que sorprenent, i ens hauran d’explicar molt bé, com ho pensen fer. I sobretot veure qui tindrà el rol de les Juntes Electorals de zona, i de la Central. No m’imagino siguin posades en mans de partits polítics o persones implicades en el propi procés independentista, perquè agreugeria la imatge d’un procés intern, sense cap mena de validesa externa.
Però, si continuem amb els interrogants. Com es pensa garantir la participació de 75.000 persones per a cobrir les 8.141 meses electorals a tot el país.? Recordo que en una elecció normal, la selecció es fa per sorteig, en un Ple Municipal obert, fent ús d’un programa informàtic proporcionat pel govern central. I ser membre d’una mesa electoral és obligatori, amb dures sancions, sinó s’hi va.  I per això fa falta un cens electoral, prèviament exposat al públic, i haver enviat targetes censals a tots els electors per fer-los saber a quin lloc els toca anar a votar...i haver obert termini per vot per correu, i tenir el cens de les persones a l’estranger... i disposar de locals electorals...

Per raons d’espai no puc allargar més els detalls d’un procés electoral qualsevol, però n’he donat uns quants simplement per mostrar les constants improvisacions i desconeixements de la realitat que envolta un procés electoral, si es vol tingui la serietat i rigor requerits, en els paràmetres internacionals. D’aquí el títol d’Improvisacions del Procés, S.L, per batejar el que el govern de la Generalitat està muntant. De fet, és una bona manera de perdre i fer perdre el temps, convençuts com estan de que no l’hauran de fer servir, una vegada posats en marxa els mecanismes de l’Estat per impedir-lo. A partir d’aquí, dissolució del Parlament, i noves eleccions, plebiscitàries, referendàries ,o com els hi vulguin dir. Però, en definitiva, eleccions legals, en compliment de l’estat de dret en el que estem, i del qual no marxarem, encara que alguns diguin el contrari.

Tuesday, June 13, 2017

 

BON RESULTAT PROGRAMACIÓ DEDICADA A LES DONES - CUP - BORREDÀ


ESPLÈNDIDA PROGRAMACIÓ DEDICADA A LES DONES.
Avui, l’Alcalde de Borredà, ha felicitat al Grup Municipal CUP , per la organització d’un programa d’activitats que ha tingut com eix central, les dones. La programació ha tingut una exposició, procedent de l’ICD ( institut català de les dones), un recital de poemes i música, a l’església parroquial i finalment un debat amb dues alcaldesses ( Berga i Alpens) i una ex alcaldessa ( Olvan), en el Centre Cívic.
Un petit poble com el nostre, no sempre té ocasió de concentrar en tants pocs dies, tot aquest conjunt d’activitats. Es lògic, doncs, felicitar els impulsors d’aquesta programació i animar-los a buscar nous projectes de cara el futur. I fer-ho en moments en que el poble no té tanta activitat, com a l’estiu.
Un poble es diferencia d’un altre, no solament per la arquitectura i el paisatge, o la seva gent, sinó molt especialment per fer-lo viu i actiu. I entre tots, ens pertoca fer-ho possible. D’aquí la importància d’organitzar activitats, com les que ara tractem. Felicitats per la iniciativa , la bona feina i la resposta aconseguida.
Borredà, 13 de juny de 2017.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

LES XIFRES DEL PROCÈS - art. Nació Digital Solsona


LES XIFRES DEL PROCÈS.
Mal van les coses quan s’han de modificar les xifres d’assistents a un esdeveniment, acte o mobilització, perquè denota voluntat d’engany o justificació d’acció política. O les dues coses alhora. De tot hi ha, i ha hagut, en l’anomenat procés independentista. Ho veurem amb alguns exemples concrets.
D’entrada vull deixar clar que les xifres que donaré o contrastaré provenen d’entitats totalment deslligades de la política, de tècnics independents o de simples constatacions sobre el terreny. Fa uns anys es va constituir un grup de tècnics, en diverses matèries, sota el nom de CONTRASTANT, el qual es va dedicar a comptar assistents a qualsevol esdeveniment del país, per tal de contrastar les xifres dels organitzadors, de la policia, dels mitjans de comunicació,... amb la realitat. Ara hi ha altres entitats, com Societat Civil Catalana que té també un grup independent per contrastar les xifres.
I la realitat deixa clar el nombre de persones per m2. Es a dir, no hi ha discussió respecte les persones que caben en una habitació, en una sala, en un edifici...o en un carrer, plaça o qualsevol altre lloc a l’aire lliure. I les noves tecnologies permeten en pocs minuts, calcular l’espai i de retruc la cabuda. No posarem mai més de 4 persones en un m2, i si aquestes es mouen, baixarem a 3, i si hi van cotxets i altres artilugis, la rebaixarem a 2...Bé, doncs, d’entrada cal dir que no hi ha hagut cap manifestació ni cap esdeveniment a Catalunya, que en un sol lloc i un sol dia, hagi superat el milió de persones ( 1.000.000 ).
Em paro un moment aquí, per dir que aconseguir mobilitzar, ja no un milió, sinó tant sols cent mil, és una proesa, un enorme èxit. Doncs bé, no cal exagerar, no cal falsejar un fet, per justificar un acte. Però , a Catalunya , en el passat i present ha estat norma de la casa, inflar les xifres fins arribar a l’esperpent. Si en el passat Catalunya tenia 3, 4 o 5 milions, era impossible reunir-ne un milió a Barcelona. Fer-ho, hagués suposat omplir la ciutat en més de 50 o 60 vies principals.
Bé, tornant als nostres dies. A la Diada del 2012, els organitzadors varen donar la xifra de 1,5 milions de participants, quan la Policia Nacional i Guàrdia Civil la varen deixar en 600.000. Es evident que és impossible ficar 1,5 milions de persones a Barcelona que té 1.608.746 habitants a gener de 2016. La xifra real es podia situar a l’entorn dels 650 o 700.000, no pas més. Perquè començo per aquí ? Doncs perquè l’auto engany va suposar la pujada d’adrenalina a Artur Mas i el va fer creure que posant-se al davant de la manifestació podia convocar eleccions i arrasar. Com va anar ja tots ho sabem.
A la Diada del 2013, la de la Via Catalana cap a la independència, es va fer una altra multiplicació d’assistents. La via consistia en unir 400 kms, o el que és el mateix 400.000 m, amb persones agafades de les mans. Per això amb poc més de 500.000 persones era possible, però és va donar la xifra de 1,6 milions. En aquest cas era fàcil comptar perquè es va fer una gigafoto que ho permetia fer. Els comptes de SCC, varen ser de 793.683 participants, o el que és el mateix, la meitat dels que va dir la Generalitat.
La de 2014, va ser la famosa V, amb una presència oficial de 1,8 milions, i una real d’una tercera part. Recordem que a BCN hi viuen 1,6 milions de persones.
La de 2015, va suposar omplir la Meridiana i era previsible que si cada any ha de ser més gran que l’anterior, pels organitzadors va suposar arribar als 2 milions.  Una xifra com aquesta hauria suposat fer 3 o 4 pisos de persones, unes damunt les altres, al llarg i ampla, ja no de la Meridiana sinó de vuit o deu vies annexes. En aquest cas la Guardia Urbana n’hi va posar 1,4 milions, la Delegació del Govern 550.000, i SCC , 630.000. Segurament la xifra més realista.
I ja per acabar i no cansar més al lector, arribem a la de l’any passat, la de casa nostra, a Berga, on en el Passeig de la Pau, i carrers propers, els organitzadors diuen haver-hi ficat 60.000 persones. Recordo que Berga té 14.000 habitants, i si un indret conec bé de Berga és tot el centre i us puc jurar que en el Passeig de la Pau no hi caben més de 8.000 persones, i els trams plens podien suposar unes dues o tres mil persones més. En total, unes 11.000 persones.
Perquè aquesta llarga col·lecció de xifres ? Doncs perquè m’indigna la mentida i la falsedat. No l’he suportada mai, des de la meva estança de set anys a Suïssa on la mentida i falsedat son totalment rebutjades, per la societat, i més encara en els polítics. Aquí , es habitual i normal. La darrera prova la tenim en la concentració de Barcelona del diumenge passat en que els organitzadors proclamaven l’assistència de 40.000 persones, que la Guardia Urbana va rebaixar a 30.000 i que els comptes de SCC, per mitjà d’aquesta entitat independent que tenen al deixava en 24.500.
El resum de tot plegat, és demostrar la persistència en l’engany i falsedat per part dels principals promotors del procés independentista, que fonamenten la seva acció política en xifres falses. Es cert que hi ha centenars de milers d’indignats, jo mateix sóc un d’ells, tant per les accions del govern central, com les del nostre propi govern, però no es pot parlar en nom de tot un poble, donant xifres falsejades. Les úniques xifres contrastables, certes i rigoroses son les electorals. I de les eleccions es dedueix que no hi ha majoria del poble català a favor dels partits independentistes. Varen obtenir un 47,8 % dels vots, i no poden al·legar tenir una majoria per imposar canvi de lleis fonamentals, que necessiten els dos terços del Parlament de Catalunya, i encara menys vulnerar l’estat de dret que defensa la Constitució.
Estem com estem, per culpa de la inacció del govern central, sí, però també d’una pèssima acció de govern de la Generalitat. Pertoca a uns i altres trencar la situació que patim i portar-nos a votar. Aquesta vegada sí, però per aprovar una Segona Transició, en la qual la Constitució hagi estat modificada i posada al dia. Aquest és el gran repte que hauríem d’aconseguir, i confio veure’l fet realitat, si el PSOE encarrila bé el seu futur el cap de setmana vinent, en el seu 29 è Congrés Federal, i anem a noves eleccions a Catalunya, en les quals el PSC recuperi el paper central que falta en el país. Mentrestant això no passi, he decidit tractar altres temes, diferents del procés independentista, en aquestes pàgines de Nació Digital per no avorrir a la concurrència i parlar de molts altres temes que tenen una més alta urgència i interès que aquest. Almenys , sota el meu punt de vista.



Monday, June 12, 2017

 

BORREDÀ- HA ENTRAT UN SERVEI DE WI - FI GRATUIT- ZONA ESCOLES - PISCINES- AMFITEATRE CÍVIC

HA ENTRAT EN SERVEI L’ESPAI WI – FI,  GRATUIT, A LA ZONA ESCOLES – PISCINES.
A partir de divendres passat dia 9 de juny, està operatiu el servei de wi-fi, gratuït, a la zona de les escoles  - piscines – amfiteatre cívic.
L’Ajuntament considera que un poble turístic com Borredà, necessita disposar d’un espai ampli i obert, on sigui possible poder tenir connexió a Internet , en bones condicions, pensant sobretot en que no sempre és fàcil tenir cobertura.
L’empresa Inforber de Berga és qui ha fet la instal·lació i la que s’ocupa del seu manteniment, seguint la normativa vigent de supervisió de les connexions. Tothom qui vulgui pot operar durant 1 hora, en aquest espai, en el qual pot entrar-hi ,  el portal WI FI_ BORREDA.
Aquest és un servei pensat per a tothom, però molt especialment per als nens i joves del poble, que ara tindran un indret on poder jugar o treballar, i pels visitants i turistes que vagin a la piscina o vulguin tenir una estona per connectar-se arreu del món, en un lloc tranquil.
Borredà, 12 de juny de 2017.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill



 

PREPARATIUS PREVIS - INICI OBRES DEPURADORA - BORREDÀ


PREPARATIUS PREVIS, A L’INICI DE LES OBRES DE L’EDAR.

Aquest matí de divendres dia 9 de juny, l’ACA m’ha informat de la previsió d’iniciar els preparatius pel començament de les obres de l’EDAR, el dimecres dia 14 d’aquest mes de juny.
Tal com és habitual en aquests casos, l’empresa adjudicatària OMS – SACEDE, col·locarà una caseta d’obres, en el terreny , i els tècnics començaran a plantejar els primers treballs a realitzar de forma imminent.
Quan tinguem el calendari concret dels treballs, el donarem a conèixer, oportunament.
Salutacions cordials.
Borredà, 9 de juny de 2017.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

Friday, June 09, 2017

 

SOM NOSALTRES ELS DEMÒCRATES - art. Regió 7

SOM NOSALTRES ELS DEMÒCRATES.
Repetir moltes vegades una mentida no la converteix en veritat. Aquest és un principi bàsic en els moments que corren. Ho dic a la vista de la insistència en que els anomenats sobiranistes / independentistes volen treure pit, explicant que posar urnes sempre és més democràtic que no posar-ne. Doncs no, depèn. Si les urnes es posen en compliment de la legalitat vigent, sí, sinó la compleixen, no. Tant senzill i tant elemental com això.
Mireu, el país més democràtic del món, segurament és Suïssa. La considero la meva segona pàtria per raó de vivència, treball i estudi, durant 7 anys, en els quals vaig aprendre com es governa un país de manera austera, seria, amb planificació a llarg termini, i amb una plena col·laboració i coordinació dels tres nivells d’administració: municipal – cantonal – federal. Es el model de país que hauríem de voler copiar.
Bé, doncs. A Suïssa des de 1848 en que es va modificar la seva Constitució fins a dia d’avui, s’han dut a terme prop de 600 referèndums federals ( nacionals), i molts altres de cantonals ( regionals) i municipals. Queda clar que enlloc més del món, s’ha demanat i facilitat la participació de la ciutadania ,a l’hora de prendre decisions importants. Acceptada aquesta premissa, he de dir que el referèndum d’autodeterminació que es vol convocar a Catalunya, allà no seria possible. Hi ha un determinat nombre d’excepcions a la petició de celebració de referèndums, i aquesta és una d’elles.
Hem vist com tampoc a Itàlia es podria dur a terme, a l’igual que a Alemanya, on els seus tribunals constitucionals ho han deixat meridianament clar. I ja no diguem a França ,i en la gairebé totalitat d’Estats del món.
Davant aquesta realitat exterior, es pot acordar emprendre un altre camí o insistir en una via impossible. De moment el govern català i amb ell, una part del Parlament de Catalunya, vol provar-la, sabent no té cap possibilitat de reeixir. Perquè persistir en l’error, i no modificar el rumb ? Doncs per por als resultats electorals immediats, i manca de valentia política. S’han comès errors estratègics greus, apreciacions de la realitat , inexistents i obviat dificultats, de manera constant. Això aquí, a Catalunya. I pel que fa el govern central, por a moure la Carta Magna, per evitar maldecaps en altres indrets, i pensar que el malestar era passatger.
Si algú tenia dubtes, pot haver comprovat l’errònia trajectòria del govern català i del govern central, de manera que ni el referèndum d’autodeterminació és viable, ni el manteniment de la situació actual, resol el conflicte. Toca fer moviments en un lloc i altre, per a trobar l’encaix adequat. I aquesta via només la resoldran les urnes, sí, però les urnes per elegir una nova composició del Parlament de Catalunya, capaç d’emprendre una via diferent a la de la independència. No per dir adéu a Espanya.
I també les urnes han de seguir un procés democràtic. Qui vol trencar la legalitat, l’estat de dret, no pot dir-se demòcrata. Som nosaltres, els constitucionalistes, els autèntics demòcrates que volem posar les urnes seguint els mandats de la Constitució, i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per tant, no confonguem els termes, i a cadascú el que li correspongui. Tota la resta son excuses o aventures en les que no ens podem embrancar sinó volem tirar per terra tot el que hem aconseguit en aquesta llarga etapa democràtica.



Thursday, June 08, 2017

 

OCURRÈNCIES - art. blogesfera socialista


OCURRÈNCIES.
No s’escau millor definició a tots els passos, decisions i acords, entorn el procés independentista que qualificar-los “d’ocurrències”. Cap dels moviments i propostes resisteix el més mínim examen, i tanmateix hi ha un munt de persones totalment convençudes de la victòria final. Es cert que les estelades estan en clar descens en tots els municipis, i que multitud de seguidors manifesten el seu cansament o avorriment, però queden uns quants milers de militants, plens d’energia i convicció , com per muntar uns quants sidrals en infinitat de llocs.
En res ajuda a rebaixar el to, i canviar d’estratègia ,el total immobilisme del PP, i els estirabots que se’ls hi acudeixen tot sovint. Suficients per tornar a inflamar els ànims i donar combustible uns dies més. Ara bé, cada dia que passa és un dia més a prop de l’hora decisiva, i son molt pocs els que creuen poder celebrar el famós referèndum d’autodeterminació. Però, el procés ha de continuar i les ocurrències han d’anar apareixent com per fer creure que tot és possible.
I parlant d’ocurrències, i actes sorprenents, pel que tenen de contradicció amb les proclames i decisions del govern, en posaré algunes com exemple.
Sorprenent la gran celebració de l’ascens a Primera Divisió del Girona, amb el president al capdavant, quan haurien d’estar preparant la Lliga Catalana, i  no la espanyola. O no? Si la independència està prevista per a principis de l’any vinent.
Igual de sorprenent és l’ambigüitat del Barça, quan una imaginària independència el deixaria fora de la Lliga espanyola, i per tant, sense rivals de renom.
Sorprenent també la pressa en complir l’any i mig d’inhabilitació de la ex vice- presidenta del Govern, Joana Ortega, perquè es vol presentar de cap de llista per Barcelona a les eleccions municipals. Perquè ? si amb la independència tot es perdona.
Curiosa paradoxa la del Vice- president Junqueras dient que anirà a buscar diner a fora per finançar el nou país, i en canvi oblida que deu 74.500 milions, la majoria dels quals al govern central.
Increïble afirmació la de voler organitzar un referèndum sense funcionaris ¡¡¡¡ M’agradaria que algú ens expliqués perquè en totes les conteses electorals hi participen prop de 20.000 funcionaris, i en el suposat referèndum, cap.
Sorprenent la insistència en dir que posaran urnes, tant si es vol com sinó, quan el més fàcil pel govern central serà incautar-se, embargar o requisar les urnes, abans de sortir de fàbrica i deixar sense urnes el referèndum.
Impensable organitzar un referèndum sense un cens electoral, fiable i actualitzat.
Igual d’inimaginable un referèndum sense juntes electorals ni meses electorals.
Tampoc sembla viable, un referèndum sense cap validesa legal, ni dintre ni fora del país.

Bé, hi ha moltes més ocurrències que ens trauran de dubtes d’aquí a finals de setembre. Aquell serà el moment de veure en què ha quedat tot el promès.

 

BORREDÀ - FAUNA I ACCIDENTS - art. blogesfera socialista

FAUNA I ACCIDENTS.
Avui ,dijous dia 8 de juny, he tingut una topada amb un cabirol, anant en direcció a Berga, passat el revolt de l’envista de l’embassament de La Baells. Per sort per a ell i per a mi, la topada ha estat frontal però ,de rebot, de manera que ell ha marxat cuneta enllà i jo he sofert uns petits desperfectes , sense importància en el morro del cotxe.
Un accident anterior, amb un porc senglar de grans dimensions, va tenir conseqüències més greus ,a nivell de cotxe i ,per tant, econòmiques. En fi, amb els milers de quilòmetres que faig cada mes ( uns tres o quatre mil), és lògic trobar-se amb alguns imprevistos com aquest, però la freqüència és cada vegada més alta, i això obliga a plantejar un tema que anem esquivant des de fa anys. L’increment de fauna , de manera poc controlada, i els danys que produeix en cultius, boscos i prats. I també, en accidents i transmissió de malalties.
Fa ja molts anys que condueixo i circulo per carreteres , considerades secundàries, pròpies de les comarques de la Catalunya Central. Doncs bé, és fàcilment constatable el gran nombre d’animals que creuen les carreteres, en qualsevol lloc i moment, de manera que l’atenció ha de ser permanent, tot i tenir clar que en molts casos, és impossible esquivar-los, com avui mateix.
Què fer, en la situació actual ? Ha d’haver-hi una millor organització ,en matèria de prevenció i control de les poblacions d’animals, en el conjunt del país i en zones determinades, per evitar els danys que la superpoblació produeix. Recordo la introducció dels primers cabirols, portats de França i Romania. Parlo d’una vintena d’anys enrere, no pas més, i a dia d’avui el seu nombre es pot comptar per milers.
També proliferen els cérvols, en les nostres contrades, de manera espectacular, amb ramats fàcilment visibles, en diversos indrets, a tocar de les carreteres d’aquestes zones rurals. I ja no diguem què passa amb la superpoblació de porcs senglars, escampats per tots els racons del país.
La desertització humana d’immensos territoris han facilitat aquesta superpoblació, i provoquen greus danys quan han de procurar-se aliment. Lògic i perfectament previsible. I ja no els atura ni el doble filat que molts pagesos i ramaders posen en prats i horts, per intentar parar la seva entrada. Toca reduir la població, i a dia d’avui, a falta de depredadors naturals, ho han de fer els caçadors. I aquest és un altre tema amb un futur incert. Totes les colles de caçadors van envellint amb una molt baixa incorporació de joves, de manera que uns no cobreixen les baixes dels altres, amb el conseqüent perill de desaparició.

S’han d’implementar mesures per reactivar les colles de caçadors, i al mateix temps, buscar altres formules per rebaixar les poblacions d’animals, en competència amb pagesos i ramaders. Tots han de poder conviure, però , garantint un adequat equilibri. Fa goig veure i trobar, tota mena de fauna, en visita al territori, però sabent que el seu nombre no produeix danys irreparables al propi equilibri natural ni a les activitats essencials per arrelar la població humana que hi viu i en viu.

Tuesday, June 06, 2017

 

ANDALUSIA. EXPERIÈNCIA PIONERA MOLT INTERESSANT - art. Nació Digital Solsona

ANDALUSIA: EXPERIÈNCIA PIONERA MOLT INTERESSANT.
Ficats en el maremàgnum del procés, aquí, i de la corrupció, a tot arreu, deixem passar notícies que tenen un gran significat pràctic, sobretot pels qui militem en el partit socialista. A Andalusia s’acaba de proposar una experiència realment important, de cara el futur dels joves i la seva formació universitària.
La proposta va en el sentit de que tots els estudiants paguin el primer any de matrícula, excepte aquells que hagin aconseguit una beca, per manca de recursos econòmics, i a partir d’aquesta primera matrícula, podran tenir-la gratuïta tots els anys en que aprovin totes les assignatures del curs, de manera que els bons estudiants, poden haver de pagar, el primer any, i cap més.
D’això se’n diu, política intel·ligent, i progressista, clarament innovadora en un món en que hi ha mandra a experimentar noves polítiques i noves maneres de facilitar la formació a un sector de tant vital importància com son els joves. El cost d’aquesta proposta puja un total de 29 milions d’euros per curs, quan el pressupost global de les universitats andaluses és de 1.400. En resum, un 2 % del pressupost.
Vull remarcar aquest fet , pel que té d’innovador, però sobretot per l’esperança de que altres autonomies puguin copiar-la i estendre-la a la resta del país. Tots coneixem les dificultats de moltes famílies per fer front a les matrícules universitàries, especialment si a la família hi ha dos o més estudiants. I tots coneixem el cost enorme d’aquelles famílies que no tenen la universitat a casa, i han de pagar els costos de residència i transport cap a les universitats.
També suposa una bona manera de demostrar com es pot encaixar una proposta, petita en import, al costat d’un gran pressupost. Segur que la mesura obligarà a retallar per altres indrets, però no tant vitals com per posar la qualitat i continuïtat en perill. Pel que he pogut llegir, la proposta ve acompanyada d’un detallat informe que deixa clara l’aposta per la qualitat i la intocabilitat dels elements claus de les universitats.
Es força comú, elaborar pressupostos de manera automàtica, i fins i tot jo diria rutinària, en els quals hi figuren partides “ de sempre”, perquè sempre s’ha cregut oportú. Però, és en un munt de petits detalls d’on es poden treure despeses que poden ser eliminades a favor d’altres molt més prioritàries.
En resum, en temps de crisis, en temps de dificultats pels sectors més desfavorits, és quan toca buscar formules innovadores per facilitar l’encaix a la societat. Aquesta d’Andalusia m’ha semblat especialment rellevant, perquè no em consta estigui vigent en cap altre indret, no solament d’Espanya, sinó d’arreu del món.



Sunday, June 04, 2017

 

LES CULPES DE MADRID - art. El 9 Nou

LES CULPES DE MADRID.
Si el passat 15/5( vegeu El 9Nou), exposava els greus errors de la construcció d’Estructures d’Estat, a Catalunya, causants , en bona part, de la ruïna econòmica de les finances de la Generalitat amb prop de 74.500 milions d’euros de deute, avui detallaré, amb la brevetat obligada, les principals culpes del Govern Central.
En primer lloc, la creació de l’Estat de les Autonomies es va fer, amb una considerable manca de previsió en el seu finançament, de manera que la improvisació va ser “norma de la casa”, i quan s’improvisa, es cometen tota mena de discriminacions, interpretacions i aplicacions més o menys arbitràries, en funció d’altres interessos , més primordials.
En segon lloc, les presses no son mai bones conselleres, i en el cas de Catalunya i dels governs Pujol, hi havia pressa per omplir de competències i transferències els seus governs, de manera que les negociacions entre els dos governs es feien, en funció dels afanys polítics, més que de la necessitat del país. I tothom sap que qui té pressa, abaixa la guàrdia, i l’altre se n’aprofita. Els casos més clars de males negociacions i de clar aprofitament de les presses de Catalunya, foren el desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra i el traspàs dels centres penitenciaris ( les presons) que ningú volia, excepte aquí. Madrid, en aquests dos casos va arribar a pactes, molt avantatjosos per ells, i altament perjudicials per a Catalunya.
En tercer lloc, els pactes en Sanitat foren clarament deficitaris, per quan no contemplaven la seva modificació immediata, en funció del creixement o decreixement de la població atesa. Catalunya en va sortir molt perjudicada perquè durant els anys de gran creixement cobrava per sis milions d’habitants, quan en tenia set i mig. Aquest diferencial durant uns anys, va incrementar el dèficit , fins a xifres brutals.
En quart lloc, Madrid no va ser prou sensible ni prou efectiu a l’hora d’aplicar un plus de finançament a Catalunya per raó de llengua i cultura, en el sentit de que un Estat plurilingüístic i pluricultural ha de vetllar per la preservació i potenciació de totes les cultures, i en el cas català , les aportacions varen ser mínimes. Si a tot plegat hi sumem l’enorme cost d’estructura i funcionament dels mitjans públics catalans de radio i televisió, el desequilibri ha provocat centenars de milions de deute.
En cinquè lloc, si bé podria o hauria de figurar en primer lloc, és l’inadequat sistema de finançament de les CCAA. Era lògic començar improvisant, per falta de tradició, però en la segona o tercera negociació, s’hauria d’haver imposat la ordinalitat. Es a dir, si Catalunya és la quarta autonomia a l’hora d’aportar ingressos a l’Estat, hauria d’estar en el mateix lloc a l’hora de rebre aportacions i inversions de l’Estat. Això no ha passat mai, i ara mateix Catalunya està en el quart lloc en aportacions ( després de Madrid, País Valencià i Balears) i en canvi està en el desè lloc, en recepció d’aportacions i inversions. Greu desequilibri, mantingut durant anys.
En sisè lloc, pot figurar la mala praxis inversora del govern central, en el sentit de no complir amb les inversions acordades, ni amb les previstes en els pressupostos. Tots els qui estem governant, sabem que és fàcil fer previsions, però el que costa és donar-hi compliment. I mai s’han de mirar els pressupostos sinó les seves liquidacions per comprovar si realment s’han complert els compromisos, o no. Es cert que el govern central ha incomplert reiteradament les previsions pressupostàries, amb inversions menors a les compromeses. Aquesta és la principal raó per afrontar la batalla de falta de serietat i respecte per part del govern central. I d’aquí l’exigència de canvis substancials en les relacions, per poder restablir la confiança perduda. I la millor via és copiar el sistema alemany, de funcionament d’un Estat federal.



Saturday, June 03, 2017

 

ELS ALCALDES NO HO FARÍEM - art. Regió 7



ELS ALCALDES NO HO FARÍEM.
Després de 40 anys de dictadura i lluita per les llibertats, la democràcia es garanteix per una Constitució que, alhora garanteix l’estat de les autonomies, i dels municipis. Cada nivell d’administració té la seva Carta Magna, on hi consten els drets i deures que ha de complir i fer complir.
Trencar alguns dels elements essencials, comporta vulnerar el pacte democràtic, sortir de l’estat de dret, i entrar en un sistema, sense regles definides. Precisament tots els qui ostentem càrrecs institucionals, funcionaris o polítics, jurem preservar l’estat de dret, com a garantia de no caure en l’arbitrarietat .
Dic això, a la vista del trencament de les regles de joc per part de la Mesa del Parlament de Catalunya, a petició de dos dels grups parlamentaris. Bé, de cinc dels set membres de la Mesa, per ser més precisos.
Totes les grans lleis d’un Estat democràtic, venen per ser duradores , per donar estabilitat i garanties als ciutadans, de manera no puguin ser canviades cada dos per tres, o per un simple canvi de majories. D’aquí que necessitin dels dos terços de la cambra legislativa per ser modificades, canviades o substituïdes. Així consta en la Constitució, així ho estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Doncs bé, es volen vulnerar aquests preceptes que varem instituir, debatre i votar els qui varem precedir als actuals parlamentaris. En tant que ex diputat, em sento concernit per una vulneració com aquesta, mitjançant la qual es pretén poder presentar una llei de tanta rellevància i transcendència com l’anomenada de “Transitorietat”, per no dir “Independència”, en un plis plas, agafant drecera i tirant enllà....
No m’imagino cap alcalde pretenent fer una cosa semblant a nivell municipal. Segurament perquè tenim més arrelat el concepte de democràcia, en el fons i les formes, perquè sinó, permeteu-me donar un parell d’exemples del que podríem fer, si seguíssim l’exemple dels parlamentaris independentistes.
Els alcaldes amb majoria absoluta, podríem promoure la modificació de la Llei de Bases de Règim Local (LBRL), i dels Reglaments d’Organització i Funcionament ( ROF) , fent que a les 9 del matí entreguéssim el projecte de pressupost municipal de l’any en curs, convocant Ple per la 1 i anar a dinar a les 2 ,amb el pressupost aprovat. O més contundent encara, proposar un nou Pla d’Urbanisme (POUM), entregant la documentació a la oposició a les 9, celebrant ple a la 1 i tancant la sessió, just per anar a dinar. En un matí , hauríem tirat per terra tot el treball, debats, negociacions, pactes...propis d’un pla que ha de servir pels propers quinze o vint anys.
Algú trobaria lògic, adient, i sobretot, democràtic,  un comportament com el descrit en dos dels elements més rellevants de la vida d’un ajuntament, com son els pressupostos i la ordenació urbanística ? Podria posar una dotzena més d’exemples importants en la vida municipal, però crec que aquests dos son suficients per descriure el que es viu en el Parlament de Catalunya.

Els alcaldes no cometríem un atemptat com aquest a la democràcia municipal. Perquè, doncs, s’ha d’acceptar un canvi de regles en la màxima institució catalana, en un tema molt més rellevant com és el no compliment de la legalitat vigent a Catalunya i a Espanya ?

Friday, June 02, 2017

 

BUTLLETÍ MUNICIPAL - INFORMEM- PSC -BORREDÀ NÚM. 7 - JUNY 2017


BUTLLETÍ INFORMEM – COMPROMÍS X BORREDÀ –PSC- NÚM.7 – JUNY 2017.     EDICIÓ DIGITAL

DONACIÓ ARXIU PERSONAL, JOAN ROMA CUNILL.
L’alcalde de Borredà, Joan Roma i Cunill, ha donat el seu arxiu personal ,al poble de Borredà, i en la seva representació a l’Ajuntament . L’Ajuntament l’ha acceptat i la cedit en dipòsit a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, on serà ordenat, preservat i posat a disposició de la gent interessada en la seva consulta.
Aquest arxiu es composa d’uns 12.000 documents, que van des de la seva estada i activitats a Berna ( Suïssa) , entre els anys 1972 i 1979, on va co-presidir l’entitat  Casa Nostra de Berna, a més de ser redactor de la revista Plançó, portaveu de les organitzacions catalanes a Suïssa, i altres càrrecs culturals i polítics.
L’arxiu aplega també la trajectòria de prop de 30 anys de coordinador de la Comissió de Festes de Borredà, així com l’activitat política , en tant que Regidor des de l’abril de 1979 fins 1991, en que assoleix el càrrec d’Alcalde, fins a data d’avui.
I en tant que dirigent del PSC, figura el recull de premsa de tots aquests anys, així com l’activitat duta a terme durant 4 legislatures, com a Diputat al Parlament de Catalunya.
Tota aquesta documentació es troba a les dependències de l’Arxiu Comarcal, sent la primera que rep d’un polític en actiu, amb la confiança que d’altres donin el mateix pas, i s’aconsegueixi agrupar en un mateix lloc, documentació acreditativa d’una part de la nostra història personal i col·lectiva.

CATÀLEG DE SERVEIS –DIPUTACIÓ DE BARCELONA – 40.000,00 EUROS.
Cada any l’ajuntament presenta una vintena de peticions de subvenció a la Diputació de Barcelona, en el marc de que s’anomena Catàleg de Serveis. El conjunt d’ajuts aconseguits aquest any, suma un total de 40.000,00 euros, tot i que n’hi ha que no poden quantificar perquè consisteixen en ajuts tècnics, d’ajuda al manteniment de serveis municipals.
Algunes de les peticions més interessants fan referència a poder comprar un nou desfibril·lador, en aquest cas, portàtil que inicialment es posarà a les piscines municipals i després anirà al centre cívic de la gent gran. Més endavant, decidirem si el convertim en fix, per posar-lo a la zona esportiva.
Una altra subvenció important és la de 5.200 euros, destinada a la compra d’un vehicle elèctric o mixt. A finals de setembre anirem a una fira a Barcelona on hi haurà tota la col·lecció de vehicles elèctrics i híbrids, com per poder pensar en quin podria ser el millor per les nostres necessitats.
Altres ajudes van destinades a poder dur a terme activitats esportives, culturals, de fires, festes, etc. En resum, gràcies a aquestes aportacions l’ajuntament pot ajudar a d’altres entitats, o organitzar directament activitats al llarg de l’any.
També ens permeten millorar el coneixement de tot el que tenim , mitjançant ajudes tècniques,destinades a fer Inventari complert del Patrimoni Municipal, o el Catàleg de camins públics. En fi, un ajuntament petit sense les ajudes de la Diputació quedaria molt limitat en les seves funcions, i d’aquí que cada any tinguem un especial interès en demanar tot allò que considerem important.

TRASLLAT INSTAL.LACIONS TV CABLE.
D’aquí a pocs dies quedaran acabades les obres de trasllat de les instal·lacions de TV x cable que tenim a la zona de La Serra del Toniet, i que passaran a la finca municipal de Cal Gall, on ja hi tenim el dipòsit d’aigua.
En aquesta finca hi concentrem una part dels serveis municipals ( aigua i televisió) i l’hem llogat a les operadores de telefonia mòbil. Precisament volem concentrar-les totes en aquest sol punt, i desmantellar les que hi ha en el punt actual.
Fet el trasllat, es procedirà al tancament perimetral de la finca, per raons de seguretat i protecció de les instal·lacions.

SERVEI DE WI-FI GRATUÍT A LA ZONA ESCOLES I PISCINES.
La setmana vinent entrarà en funcionament un servei de wi – fi gratuït, a tot l’espai situat a l’entorn de les escoles i piscines. L’ajuntament ha contractat aquest servei a l’empresa Inforber de Berga per tal de facilitar un servei tant essencial com és el d’Internet. A més , vistes les dificultats de connexió en alguns moments, aquesta serà una bona alternativa a les dificultats.
El servei complirà tots els paràmetres d’ordre legal i tècnic que requereix un servei públic com aquest, amb el registre dels usuaris, i el compliment dels preceptes legals. Més endavant estudiarem la possibilitat d’oferir un servei semblant en algun altre punt del nucli urbà. De totes maneres, l’espai elegit és prou ampli i ben situat com perquè sigui utilitzat pels alumnes de l’escola i de fora, així com pels visitants i turistes que venen al poble.
Cada vegada és més indispensable disposar de connexió a Internet, i aquesta era una de les deficiències que hem volgut resoldre, amb l’entrada en servei d’aquesta tecnologia.

PISCINES 2017.
Des del 24 de juny i fins el 3 de setembre les piscines municipals estaran obertes, des de les 10.30 fins a les 20 hores, amb els mateixos preus i condicions que han regit els darrers anys.
Que tothom llegeixi bé les normes de conducta i les condicions per fer ús de les piscines, especialment per a les famílies amb nens petits.

CICLE INFANTIL.
Acabada l’etapa de preinscripcions al cicle infantil ( de 1 a 3 anys), el proper mes de setembre iniciarem aquest cicle amb dos primers nens, i a partir de gener amb un tercer. Tots ells estaran a càrrec d’un TEI ( tècnic /a educació infantil) coordinat amb l’equip docent de l’escola.
La contractació del TEI anirà a càrrec d’un procés de selecció, per part de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà, i tindrà les mateixes condicions i horaris que el TEI de Vilada. Per això, les dues escoles formen part a la ZER – Berguedà – centre.
Informem que en qualsevol moment es poden incorporar al Cicle infantil altres nens que arribin al poble, o no s’hagin inscrit en aquesta primera tanda. I si algun interessat vol veure les instal·lacions ho pot demanar a la directora de l’escola, o a la regidora d’ensenyament de l’ajuntament.
La contractació del TEI va a càrrec de l’ajuntament, i el pagarem amb una aportació del pla d’ocupació de la Diputació, amb les quotes del pares, i la resta anirà a càrrec del pressupost municipal.

SENYALITZACIÓ TURÍSTICA.
En els propers dies, es procedirà a canviar els rètols indicadors del Gorg del Salt, i també el del Pont de Sant Joan / Camí dels Graus, ja molt malmesos pel pas dels temps. També es col·locaran tres nous rètols indicatius del Gorg del Salt, per facilitar les visites de la gent que ve al poble.
I en el cas del camí al Gorg del Salt, es millorà algun dels seus trams, tot i deixar clar que no es poden fer determinades actuacions en un espai natural, que ha de mantenir precisament la seva naturalitat.
Més endavant, procedirem a substituir l’actual fulletó turístic per un altre més decantat cap a l’ús de les noves tecnologies. Precisament hem aconseguit en el Catàleg de Serveis de la Diputació una subvenció que permetrà aquesta substitució, de la mà de l’empresa Dinamitzadora del Patrimoni que s’encarrega de les visites guiades als monuments restaurants per la Diputació de Barcelona, com és Rotgers.

MILLORA ENLLUMENTAT PÚBLIC.
Des de fa tres anys, anem canviant els punts de llum tradicionals per altres de led, per aconseguir estalvi energètic i econòmic. Aquest any, procedirem a canviar 26 punts de llum de faroles amb braç metàl·lic , per bombetes de led.
També s’ha substituït el pal amb focus tradicionals, per un altre metàl·lic amb tres braços, per il·luminar millor l’aparcament de la plaça del cementiri, i el camí que hi porta, on hi ha una illa de contenidors. D’aquesta manera hem aconseguit una millora substancial d’aquest espai.
Totes aquestes innovacions s’han pogut dur a terme gràcies a subvencions de la Diputació de Barcelona, aconseguides en el marc del Catàleg de Serveis. Queden les dues darreres fases ( anys 2017 i 2018) per tenir tot el nucli urbà adaptat al nou sistema lumínic.

ACTUACIÓ CONTRA PLA FORMIGUES – ZONA NORD.

En els darrers anys diversos propietaris de vivendes situades a la zona nord, properes a la zona esportiva, varen observar una progressiva invasió de formigues molt, molt petites, que es concentraven en algunes parts de la casa i produïen danys considerables, en algunes de les seves instal·lacions.
Demanat ajut a l’Ajuntament, es va procedir a tramitar una petició d’estudi a la Diputació de Barcelona i amb aquest informe, es va buscar una empresa especialitzada que ens assessorés per veure com calia actuar.
L’empresa elegida, amb experiència en casos semblants, és NETAR, i ha dut a terme les primeres actuacions, en la zona més afectada i en un ampli radi , per prevenir de cara el futur. També l’ajuntament l’ha contractada per actuar sobre les zones enjardinades i zona esportiva.
Casos similars han tingut lloc en alguns altres municipis i és quan comença el problema quan s’hi ha d’actuar, com hem fet aquí. Confiem en que l’aplicació de les mesures proposades donin el resultat esperat, com així ha passat en altres indrets.

SITUACIÓ ECONÒMICA AJUNTAMENT.
Periòdicament informem de la situació econòmica, i avui podem confirmar la bona salut de les finances municipals, sobretot pel fet d’haver pogut cobrar la major part del deute de la Generalitat. Concretament hem ingressat 260.000,00 euros, dels 320.000,00 que ens devia, i això ha permès alleugerir les tensions de tresoreria que patíem .
Aquesta transferència també ha motivat que la pòlissa de crèdit que tenim amb Banc Sabadell que era de 150.000 euros, passi a una de 100.000. I a dia d’avui la tenim per estrenar. Només la farem servir si surt algun imprevist que ens obligués a utilitzar-la, sinó, no la tocarem.
En quan als crèdits amb Catalunya Caixa, estem a corrent de pagament i també amb els de la Diputació de Barcelona. I aquest any, amortitzarem dos dels crèdits demanats 10 anys enrere, de manera que l’endeutament continuarà baixant, tot i tenir-lo a un nivell molt raonable. En resum, som un ajuntament ben gestionat, i totalment al dia en els pagaments a personal i proveïdors.

SUBVENCIÓ PER LA COMPRA DE BANCS PER A L’ESGLÈSIA.
En la junta de govern local del mes passat, vàrem acordar concedir una subvenció de 5.000,00 euros, per la compra de bancs , destinats a substituir els vells ,de l’església parroquial.
Mn. Melitó Tubau, com a rector de la parròquia ens va fer arribar una petició de subvenció d’un 50% del cost de renovació de 20 bancs de la nau central de l’església, i l’equip de govern vàrem considerar adequat concedir aquesta subvenció.
L’església tot i ser un edifici privat, fa funcions públiques, en moltes ocasions quan l’ajuntament o altres entitats del poble organitzen activitats . Es cert que hi ha un bon nombre de bancs molt envellits pel pas del temps o per tenir corcs, i s’ha de procedir a la seva substitució.
Es per aquest motiu que hem considerat adient concedir aquest ajut, amb la voluntat de fer possible, estrenar vint bancs , coincidint amb la festa de la Patrona.

MILLORA COBERTURA INTERNET I MÒBIL.
Tot i que no és competència de l’ajuntament, el servei d’Internet i telefonia mòbil, hem hagut d’intervenir múltiples vegades, en els darrers vint anys, per reclamar un més segur i millor servei, per part de Telefònica.
Aquestes gestions, queixes i denúncies s’han tramès a l’empresa, a la Generalitat, Govern Central, i altres organismes i entitats de defensa dels consumidors i usuaris. No és fàcil arribar a les més altes instàncies quan es tracta de grans operadores, i per això, en diferents ocasions ho hem fet per mitjà de parlamentaris o delegació del govern, com ha estat el darrer cas.
Fa pocs dies, ens varen confirmar millores importants en seguretat i instal·lacions, a la zona del repetidor de Puigdon, situat en el terme municipal d’Alpens. Aquestes actuacions ens les havia promès el delegat de relacions institucionals a Catalunya de la Companyia Telefònica, i en aquesta conversa, es varen confirmar.
Esperem, doncs, un puntual i continuat servei d’Internet i telefonia mòbil, d’una de les empreses més essencials per poder operar des de qualsevol punt del poble i terme municipal. I sinó, tornarem a actuar, fins arribar a les més altes instàncies per garantir el servei que ens mereixem.

Borredà, juny de 2017.








This page is powered by Blogger. Isn't yours?