Tuesday, June 29, 2010
TRASPÀS MENJADOR ESCOLAR A L'AMPA
BORREDÀ – L’AJUNTAMENT TRASPASSA A L’AMPA LA GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR.
Ahir, dimarts dia 28, va tenir lloc una reunió entre l’alcalde i regidora d’educació, amb la directora de l’escola i una representant de l’AMPA, per tal de tancar un acord sobre el traspàs del menjador escolar.
Anteriorment s’havien dut a terme dues altres reunions, en que s’havia plantejat el possible acord, que ahir es va tancar.
La solució acordada consisteix en traspassar a l’AMPA el menjador escolar que fins ara havia gestionat l’ajuntament, en col•laboració amb l’AMPA. El menjador estava situat en el local de les Germanes Dominiques, i la monitora era contractada per l’ajuntament, mitjançant un pla d’ocupació o directament.
A partir del curs vinent, el menjador estarà situat a les escoles, on hi haurà l’equipament necessari per guardar el menjar i donar-lo als nens i nenes inscrits. Igualment serà l’AMPA la que contracti el monitor/a de menjador. I en aquest acord , el finançament del servei anirà a càrrec de l’escola, l’ajuntament i l’AMPA.
Aquest acord s’oficialitzarà en els propers dies, mitjançant votació en la Junta de Govern Local, on constarà el traspàs del servei i l’ajut econòmic que l’ajuntament passarà a l’AMPA.
Ahir, dimarts dia 28, va tenir lloc una reunió entre l’alcalde i regidora d’educació, amb la directora de l’escola i una representant de l’AMPA, per tal de tancar un acord sobre el traspàs del menjador escolar.
Anteriorment s’havien dut a terme dues altres reunions, en que s’havia plantejat el possible acord, que ahir es va tancar.
La solució acordada consisteix en traspassar a l’AMPA el menjador escolar que fins ara havia gestionat l’ajuntament, en col•laboració amb l’AMPA. El menjador estava situat en el local de les Germanes Dominiques, i la monitora era contractada per l’ajuntament, mitjançant un pla d’ocupació o directament.
A partir del curs vinent, el menjador estarà situat a les escoles, on hi haurà l’equipament necessari per guardar el menjar i donar-lo als nens i nenes inscrits. Igualment serà l’AMPA la que contracti el monitor/a de menjador. I en aquest acord , el finançament del servei anirà a càrrec de l’escola, l’ajuntament i l’AMPA.
Aquest acord s’oficialitzarà en els propers dies, mitjançant votació en la Junta de Govern Local, on constarà el traspàs del servei i l’ajut econòmic que l’ajuntament passarà a l’AMPA.
# posted by joanroma @ 8:56 AM
HORA DE VALORAR I DECIDIR- art. Celsona
SENY O RAUXA ?
Tenim ja sentència del Tribunal Constitucional i francament, i com era previsible, les valoracions son radicalment diferents en funció de qui les fa. Cada partit en fa una lectura pròpia, molt subjectiva, i pensant en les properes eleccions o en funció del seu posicionament passat.
El cert, però, és que molta gent està més escandalitzada per les formes que pel fons. Que després d’un període tant llarg, s’hagi emès sentència, per part d’un Tribunal deslegitimat per les baixes, i per la caducitat dels càrrecs, no dona la necessària autoritat que ha de tenir un òrgan com aquest. Difícilment trobaríem una situació semblant a cap dels països del nostre entorn.
Però bé, agradi o no, la sentència s’ha emès, i vulguem o no, s’ha d’acatar, encara que no es comparteixi. El que ara convé és una bona dosis de seny, amb algun toc de rauxa per valorar la situació on estem, i cap on es pot anar.
D’entrada i vistos els primers documents, l’estratègia del PP ha quedat truncada per una sentència que no contempla, ni de bon tros la visió d’aquest partit, a l’hora d’intentar retallar l’Estatut. Tampoc s’han tocat elements essencials de l’autogovern, i a l’espera de la interpretació que es doni a un conjunt d’articles, res del funcionament actual, ha de ser modificat, sobretot en els aspectes de la cultura i la llengua.
Alguns analistes, critiquen especialment les disquisicions entorn al terme “nació” i al tema de llengua “preferent”, però no comporten a efectes pràctics cap retallada de les posicions actuals.
I és que el terme nació, per uns, o nacionalitat per altres, son interpretables i discutibles, a l’igual que el terme regió. Aquestes llargues discussions que he escoltat aquests dies, em recorden una vella batalla, en ple franquisme, i que al final com tot, la realitat s’imposa. Qui no recorda la consideració del català com a dialecte i no com a llengua ? Quantes batalles es varen fer entorn aquests termes? Al final es va imposar la realitat, el català és una llengua , ara, i ho era, cinquanta o cent anys enrere. No perquè alguns la qüestionessin, perdia la seva qualitat.
Amb el terme nació, passa el mateix. Alguns crítics, fins i tot amb grans títols, discuteixen aquest terme per Catalunya. Altres, volen diferenciar , nació i nacionalitat, donant a la primera l’equivalent a Estat, i a la segona, l’equivalència de regió. En fi, no per això Catalunya deixarà de ser una nació, i Espanya un Estat o una nació de nacions, amb nacionalitats i regions si es vol. Francament, a vegades perdem el temps en coses ben poc essencials.
El que ara toca, és estudiar bé el conjunt de la sentència, valorar-la, i veure els efectes que pot tenir sobre el funcionament quotidià de la Generalitat, i del nostre futur. I saber que en allò que es consideri un retrocés, es pot canviar per la via de Lleis Orgàniques. El legislatiu continua en mans del Parlament de Catalunya i de les Corts Generals, i això no ho pot canviar cap tribunal per molt Constitucional que sigui.
Considero totalment encertat el posicionament del President de la Generalitat, en el sentit de compaginar el seny i la rauxa, en dosis molt ben triades. Una posició ferma, de validesa de l’Estatut, d’acatament a la sentència, tot i no compartir-la, i de començar els tràmits per reequilibrar els possibles danys, mitjançant acords polítics entre partits, per ser referendats en els parlaments corresponents. Per tant, els catastrofistes no han triomfat, ni en un lloc ni en un altre.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Tenim ja sentència del Tribunal Constitucional i francament, i com era previsible, les valoracions son radicalment diferents en funció de qui les fa. Cada partit en fa una lectura pròpia, molt subjectiva, i pensant en les properes eleccions o en funció del seu posicionament passat.
El cert, però, és que molta gent està més escandalitzada per les formes que pel fons. Que després d’un període tant llarg, s’hagi emès sentència, per part d’un Tribunal deslegitimat per les baixes, i per la caducitat dels càrrecs, no dona la necessària autoritat que ha de tenir un òrgan com aquest. Difícilment trobaríem una situació semblant a cap dels països del nostre entorn.
Però bé, agradi o no, la sentència s’ha emès, i vulguem o no, s’ha d’acatar, encara que no es comparteixi. El que ara convé és una bona dosis de seny, amb algun toc de rauxa per valorar la situació on estem, i cap on es pot anar.
D’entrada i vistos els primers documents, l’estratègia del PP ha quedat truncada per una sentència que no contempla, ni de bon tros la visió d’aquest partit, a l’hora d’intentar retallar l’Estatut. Tampoc s’han tocat elements essencials de l’autogovern, i a l’espera de la interpretació que es doni a un conjunt d’articles, res del funcionament actual, ha de ser modificat, sobretot en els aspectes de la cultura i la llengua.
Alguns analistes, critiquen especialment les disquisicions entorn al terme “nació” i al tema de llengua “preferent”, però no comporten a efectes pràctics cap retallada de les posicions actuals.
I és que el terme nació, per uns, o nacionalitat per altres, son interpretables i discutibles, a l’igual que el terme regió. Aquestes llargues discussions que he escoltat aquests dies, em recorden una vella batalla, en ple franquisme, i que al final com tot, la realitat s’imposa. Qui no recorda la consideració del català com a dialecte i no com a llengua ? Quantes batalles es varen fer entorn aquests termes? Al final es va imposar la realitat, el català és una llengua , ara, i ho era, cinquanta o cent anys enrere. No perquè alguns la qüestionessin, perdia la seva qualitat.
Amb el terme nació, passa el mateix. Alguns crítics, fins i tot amb grans títols, discuteixen aquest terme per Catalunya. Altres, volen diferenciar , nació i nacionalitat, donant a la primera l’equivalent a Estat, i a la segona, l’equivalència de regió. En fi, no per això Catalunya deixarà de ser una nació, i Espanya un Estat o una nació de nacions, amb nacionalitats i regions si es vol. Francament, a vegades perdem el temps en coses ben poc essencials.
El que ara toca, és estudiar bé el conjunt de la sentència, valorar-la, i veure els efectes que pot tenir sobre el funcionament quotidià de la Generalitat, i del nostre futur. I saber que en allò que es consideri un retrocés, es pot canviar per la via de Lleis Orgàniques. El legislatiu continua en mans del Parlament de Catalunya i de les Corts Generals, i això no ho pot canviar cap tribunal per molt Constitucional que sigui.
Considero totalment encertat el posicionament del President de la Generalitat, en el sentit de compaginar el seny i la rauxa, en dosis molt ben triades. Una posició ferma, de validesa de l’Estatut, d’acatament a la sentència, tot i no compartir-la, i de començar els tràmits per reequilibrar els possibles danys, mitjançant acords polítics entre partits, per ser referendats en els parlaments corresponents. Per tant, els catastrofistes no han triomfat, ni en un lloc ni en un altre.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 2:19 AM
SENY O RAUXA - art. Regió 7
SENY O RAUXA ?
Tenim ja sentència del Tribunal Constitucional i francament, i com era previsible, les valoracions son radicalment diferents en funció de qui les fa. Cada partit en fa una lectura pròpia, molt subjectiva, i pensant en les properes eleccions o en funció del seu posicionament passat.
El cert, però, és que molta gent està més escandalitzada per les formes que pel fons. Que després d’un període tant llarg, s’hagi emès sentència, per part d’un Tribunal deslegitimat per les baixes, i per la caducitat dels càrrecs, no dona la necessària autoritat que ha de tenir un òrgan com aquest. Difícilment trobaríem una situació semblant a cap dels països del nostre entorn.
Però bé, agradi o no, la sentència s’ha emès, i vulguem o no, s’ha d’acatar, encara que no es comparteixi. El que ara convé és una bona dosis de seny, amb algun toc de rauxa per valorar la situació on estem, i cap on es pot anar.
D’entrada i vistos els primers documents, l’estratègia del PP ha quedat truncada per una sentència que no contempla, ni de bon tros la visió d’aquest partit, a l’hora d’intentar retallar l’Estatut. Tampoc s’han tocat elements essencials de l’autogovern, i a l’espera de la interpretació que es doni a un conjunt d’articles, res del funcionament actual, ha de ser modificat, sobretot en els aspectes de la cultura i la llengua.
Alguns analistes, critiquen especialment les disquisicions entorn al terme “nació” i al tema de llengua “preferent”, però no comporten a efectes pràctics cap retallada de les posicions actuals.
I és que el terme nació, per uns, o nacionalitat per altres, son interpretables i discutibles, a l’igual que el terme regió. Aquestes llargues discussions que he escoltat aquests dies, em recorden una vella batalla, en ple franquisme, i que al final com tot, la realitat s’imposa. Qui no recorda la consideració del català com a dialecte i no com a llengua ? Quantes batalles es varen fer entorn aquests termes? Al final es va imposar la realitat, el català és una llengua , ara, i ho era, cinquanta o cent anys enrere. No perquè alguns la qüestionessin, perdia la seva qualitat.
Amb el terme nació, passa el mateix. Alguns crítics, fins i tot amb grans títols, discuteixen aquest terme per Catalunya. Altres, volen diferenciar , nació i nacionalitat, donant a la primera l’equivalent a Estat, i a la segona, l’equivalència de regió. En fi, no per això Catalunya deixarà de ser una nació, i Espanya un Estat o una nació de nacions, amb nacionalitats i regions si es vol. Francament, a vegades perdem el temps en coses ben poc essencials.
El que ara toca, és estudiar bé el conjunt de la sentència, valorar-la, i veure els efectes que pot tenir sobre el funcionament quotidià de la Generalitat, i del nostre futur. I saber que en allò que es consideri un retrocés, es pot canviar per la via de Lleis Orgàniques. El legislatiu continua en mans del Parlament de Catalunya i de les Corts Generals, i això no ho pot canviar cap tribunal per molt Constitucional que sigui.
Considero totalment encertat el posicionament del President de la Generalitat, en el sentit de compaginar el seny i la rauxa, en dosis molt ben triades. Una posició ferma, de validesa de l’Estatut, d’acatament a la sentència, tot i no compartir-la, i de començar els tràmits per reequilibrar els possibles danys, mitjançant acords polítics entre partits, per ser referendats en els parlaments corresponents. Per tant, els catastrofistes no han triomfat, ni en un lloc ni en un altre.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Tenim ja sentència del Tribunal Constitucional i francament, i com era previsible, les valoracions son radicalment diferents en funció de qui les fa. Cada partit en fa una lectura pròpia, molt subjectiva, i pensant en les properes eleccions o en funció del seu posicionament passat.
El cert, però, és que molta gent està més escandalitzada per les formes que pel fons. Que després d’un període tant llarg, s’hagi emès sentència, per part d’un Tribunal deslegitimat per les baixes, i per la caducitat dels càrrecs, no dona la necessària autoritat que ha de tenir un òrgan com aquest. Difícilment trobaríem una situació semblant a cap dels països del nostre entorn.
Però bé, agradi o no, la sentència s’ha emès, i vulguem o no, s’ha d’acatar, encara que no es comparteixi. El que ara convé és una bona dosis de seny, amb algun toc de rauxa per valorar la situació on estem, i cap on es pot anar.
D’entrada i vistos els primers documents, l’estratègia del PP ha quedat truncada per una sentència que no contempla, ni de bon tros la visió d’aquest partit, a l’hora d’intentar retallar l’Estatut. Tampoc s’han tocat elements essencials de l’autogovern, i a l’espera de la interpretació que es doni a un conjunt d’articles, res del funcionament actual, ha de ser modificat, sobretot en els aspectes de la cultura i la llengua.
Alguns analistes, critiquen especialment les disquisicions entorn al terme “nació” i al tema de llengua “preferent”, però no comporten a efectes pràctics cap retallada de les posicions actuals.
I és que el terme nació, per uns, o nacionalitat per altres, son interpretables i discutibles, a l’igual que el terme regió. Aquestes llargues discussions que he escoltat aquests dies, em recorden una vella batalla, en ple franquisme, i que al final com tot, la realitat s’imposa. Qui no recorda la consideració del català com a dialecte i no com a llengua ? Quantes batalles es varen fer entorn aquests termes? Al final es va imposar la realitat, el català és una llengua , ara, i ho era, cinquanta o cent anys enrere. No perquè alguns la qüestionessin, perdia la seva qualitat.
Amb el terme nació, passa el mateix. Alguns crítics, fins i tot amb grans títols, discuteixen aquest terme per Catalunya. Altres, volen diferenciar , nació i nacionalitat, donant a la primera l’equivalent a Estat, i a la segona, l’equivalència de regió. En fi, no per això Catalunya deixarà de ser una nació, i Espanya un Estat o una nació de nacions, amb nacionalitats i regions si es vol. Francament, a vegades perdem el temps en coses ben poc essencials.
El que ara toca, és estudiar bé el conjunt de la sentència, valorar-la, i veure els efectes que pot tenir sobre el funcionament quotidià de la Generalitat, i del nostre futur. I saber que en allò que es consideri un retrocés, es pot canviar per la via de Lleis Orgàniques. El legislatiu continua en mans del Parlament de Catalunya i de les Corts Generals, i això no ho pot canviar cap tribunal per molt Constitucional que sigui.
Considero totalment encertat el posicionament del President de la Generalitat, en el sentit de compaginar el seny i la rauxa, en dosis molt ben triades. Una posició ferma, de validesa de l’Estatut, d’acatament a la sentència, tot i no compartir-la, i de començar els tràmits per reequilibrar els possibles danys, mitjançant acords polítics entre partits, per ser referendats en els parlaments corresponents. Per tant, els catastrofistes no han triomfat, ni en un lloc ni en un altre.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 1:48 AM
Friday, June 25, 2010
BORREDÀ- SIGNATS CONTRACTES TELECOMUNICACIONS
BORREDÀ , SIGNATS CONTRACTES AMB IBERBANDA I VODAFONE.
La setmana passada, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, va signar contractes amb les empreses Iberbanda i Vodafone per tal de garantir la cobertura de mòbil, en un cas, i implantar-la , en l’altre.
L’empresa Iberbanda és la que dona servei de banda ampla a bona part del municipi. Fins ara, el senyal arriba del repetidor de Serrallonga – Puidon, situat en el terme municipal d’Alpens.
Aquest repetidor fa anys que provoca problemes constants , degut a la precarietat del seu funcionament, motivat per funcionar amb gasoli. Les darreres protestes, per un nou tall de tres dies de durada, han tingut efecte, de manera que l’empresa es va comprometre a instal•lar un repetidor propi a Borredà. Es varen estudiar els millors llocs, i es va decidir col•locar una antena, al costat de les instal•lacions de Televisió per Cable, a la zona coneguda per Cal Gall.
Signat el contracte, aquesta mateixa setmana, han vingut tècnics de l’empresa per iniciar els treballs, amb la previsió de tenir-los acabats dintre de 30 dies. La instal•lació més visible serà una antena d’uns 20 metres d’alçada, la qual cosa preveu poder donar cobertura a tot el nucli urbà, així com a una part de les cases situades a la perifèria del poble.
La resta de cases, del terme municipal, continuaran depenent del repetidor d’Alpens, el qual també està previst de millorar, i connectar a la xarxa de subministrament elèctrica per no dependre d’un generador.
Aquesta nova instal•lació a la zona nord del poble, ha de donar servei de qualitat, tant per la telefonia mòbil, dels aparells de Telefònica, com a nivell d’Internet. Aquesta ha estat una de les grans reivindicacions del poble en els darrers anys.
En quan a Vodafone, fa tres setmanes es varen reprendre unes negociacions, iniciades l’any passat i que es varen interrompre durant sis mesos. Ara, signat ja el contracte, la previsió és passar a instal•lar un repetidor, a la mateixa zona que l’altre, i així poder donar cobertura en una zona similar. La previsió és que entri en funcionament dintre dels propers dos mesos.
Amb aquestes dues actuacions el poble de Borredà millorarà substancialment la cobertura de mòbil i Internet, i diversificarà les empreses operadores , alhora que rebrà unes compensacions econòmiques per la seva implantació. Dintre de dos mesos en veurem els resultats.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
La setmana passada, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, va signar contractes amb les empreses Iberbanda i Vodafone per tal de garantir la cobertura de mòbil, en un cas, i implantar-la , en l’altre.
L’empresa Iberbanda és la que dona servei de banda ampla a bona part del municipi. Fins ara, el senyal arriba del repetidor de Serrallonga – Puidon, situat en el terme municipal d’Alpens.
Aquest repetidor fa anys que provoca problemes constants , degut a la precarietat del seu funcionament, motivat per funcionar amb gasoli. Les darreres protestes, per un nou tall de tres dies de durada, han tingut efecte, de manera que l’empresa es va comprometre a instal•lar un repetidor propi a Borredà. Es varen estudiar els millors llocs, i es va decidir col•locar una antena, al costat de les instal•lacions de Televisió per Cable, a la zona coneguda per Cal Gall.
Signat el contracte, aquesta mateixa setmana, han vingut tècnics de l’empresa per iniciar els treballs, amb la previsió de tenir-los acabats dintre de 30 dies. La instal•lació més visible serà una antena d’uns 20 metres d’alçada, la qual cosa preveu poder donar cobertura a tot el nucli urbà, així com a una part de les cases situades a la perifèria del poble.
La resta de cases, del terme municipal, continuaran depenent del repetidor d’Alpens, el qual també està previst de millorar, i connectar a la xarxa de subministrament elèctrica per no dependre d’un generador.
Aquesta nova instal•lació a la zona nord del poble, ha de donar servei de qualitat, tant per la telefonia mòbil, dels aparells de Telefònica, com a nivell d’Internet. Aquesta ha estat una de les grans reivindicacions del poble en els darrers anys.
En quan a Vodafone, fa tres setmanes es varen reprendre unes negociacions, iniciades l’any passat i que es varen interrompre durant sis mesos. Ara, signat ja el contracte, la previsió és passar a instal•lar un repetidor, a la mateixa zona que l’altre, i així poder donar cobertura en una zona similar. La previsió és que entri en funcionament dintre dels propers dos mesos.
Amb aquestes dues actuacions el poble de Borredà millorarà substancialment la cobertura de mòbil i Internet, i diversificarà les empreses operadores , alhora que rebrà unes compensacions econòmiques per la seva implantació. Dintre de dos mesos en veurem els resultats.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 1:06 AM
Tuesday, June 22, 2010
DESCONFIANÇA GENERAL
DESCONFIANÇA GENERAL.
El cas Palau ha comportat el trencament de la confiança en alguns dels àmbits considerats “sagrats”. Portem mesos i mesos, llegint i escoltant declaracions sobre les actuacions dutes a terme, i realment la capacitat de sorpresa i indignació ha quedat desbordada per la crua realitat.
Però, d’aquest cas se n’han d’extreure lliçons, algunes ben elementals, com és la de no fiar-te de les aparences. Una altra lliçó és la de comprovar tot el que es diu, i tenir-ho confirmat documentalment. Una altra, és la de no rebre lliçons de patriotisme de segons quines persones i partits. Si, com sembla, algun partit en va treure profit, ha d’haver-hi un fort càstig, a tots els nivells, especialment en el electoral.
No és de rebut que s’hagi destrossat la imatge d’una de les principals institucions culturals del nostre país, per obtenir beneficis a nivell personal, per part dels antics dirigents, i avantatges materials i econòmics , per part dels partits de govern d’aquell moment. I és que veure ara les mateixes cares d’aleshores, buscant excuses o intentant derivar responsabilitats cap a d’altres persones, causa perplexitat i indignació.
Algun dia descobrirem tripijocs ben poc honorables, ocorreguts durant els governs convergents. Molts son coneguts, però no documentats. Potser del cas Palau en sortiran algunes proves concloents. Seria un dels aspectes positius, d’un cas que mai hagués hagut d’arribar al punt on estem.
Veiem, però, encara, intents per desconfiar de persones totalment honorables. Càrrecs públics municipals de Barcelona o de la Generalitat, en el cas del Conseller Castells, que varen dur a terme tràmits i gestions del tot favorables a impulsar projectes positius pel Palau de la Música. Projectes totalment explicables i justificats a l’hora de ser plantejats, i tanmateix , ara posats sota sospita. Els projectes i les persones que varen intervenir en la seva tramitació.
Totalment injust, perquè en molts pobles i ciutats, el govern municipal pot haver buscat sortides a la crisis d’un sector o d’un barri , i el fet d’haver sortit bé o malament no ha de portar a sospitar d’una gestió fraudulenta. Simplement hi ha iniciatives que poden tenir èxit i altres, poden fracassar, sense l’existència de cap comportament indigne.
Sap greu, pels qui coneixem a les persones de l’ajuntament de Barcelona o al Conseller Castells, que pel fet d’haver estat cridats a emetre el seu testimoni, en el cas de l’hotel plantejat a tocar del Palau, hagin aparegut com presumptes implicats en tràmits irregulars, per tot un seguit de mitjans de comunicació que no s’han preocupat d’estudiar les gestions fetes, ni les garanties exigides per evitar pèrdues econòmiques o patrimonials.
He llegit i escoltat alguns dels interrogatoris periodístics, al Conseller Castells, i francament no volien sentir la puntual informació que donava, sinó el que ells havien establert com a suposada “realitat”. De res serveixen les explicacions si qui pregunta no escolta ni valora el que es diu. De totes maneres al final la veritat surt , encara que pel camí hagi deixat ferides, difícils de cicatritzar.
I és que el cas Palau deixa una desconfiança infinita en els ànims de tothom. Per la durada de l’engany, pel volum del saqueig, pel nom de les persones , per l’amplitud de les actuacions, i per les derivades que tenia, entre les quals el destí d’una part dels diners cap a campanyes d’algun important partit català. Res serà igual, i la confiança cega en determinades persones i institucions, ha passat a millor vida. Bo, o dolent? El futur dirà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
DESCONFIANÇA GENERAL.
El cas Palau ha comportat el trencament de la confiança en alguns dels àmbits considerats “sagrats”. Portem mesos i mesos, llegint i escoltant declaracions sobre les actuacions dutes a terme, i realment la capacitat de sorpresa i indignació ha quedat desbordada per la crua realitat.
Però, d’aquest cas se n’han d’extreure lliçons, algunes ben elementals, com és la de no fiar-te de les aparences. Una altra lliçó és la de comprovar tot el que es diu, i tenir-ho confirmat documentalment. Una altra, és la de no rebre lliçons de patriotisme de segons quines persones i partits. Si, com sembla, algun partit en va treure profit, ha d’haver-hi un fort càstig, a tots els nivells, especialment en el electoral.
No és de rebut que s’hagi destrossat la imatge d’una de les principals institucions culturals del nostre país, per obtenir beneficis a nivell personal, per part dels antics dirigents, i avantatges materials i econòmics , per part dels partits de govern d’aquell moment. I és que veure ara les mateixes cares d’aleshores, buscant excuses o intentant derivar responsabilitats cap a d’altres persones, causa perplexitat i indignació.
Algun dia descobrirem tripijocs ben poc honorables, ocorreguts durant els governs convergents. Molts son coneguts, però no documentats. Potser del cas Palau en sortiran algunes proves concloents. Seria un dels aspectes positius, d’un cas que mai hagués hagut d’arribar al punt on estem.
Veiem, però, encara, intents per desconfiar de persones totalment honorables. Càrrecs públics municipals de Barcelona o de la Generalitat, en el cas del Conseller Castells, que varen dur a terme tràmits i gestions del tot favorables a impulsar projectes positius pel Palau de la Música. Projectes totalment explicables i justificats a l’hora de ser plantejats, i tanmateix , ara posats sota sospita. Els projectes i les persones que varen intervenir en la seva tramitació.
Totalment injust, perquè en molts pobles i ciutats, el govern municipal pot haver buscat sortides a la crisis d’un sector o d’un barri , i el fet d’haver sortit bé o malament no ha de portar a sospitar d’una gestió fraudulenta. Simplement hi ha iniciatives que poden tenir èxit i altres, poden fracassar, sense l’existència de cap comportament indigne.
Sap greu, pels qui coneixem a les persones de l’ajuntament de Barcelona o al Conseller Castells, que pel fet d’haver estat cridats a emetre el seu testimoni, en el cas de l’hotel plantejat a tocar del Palau, hagin aparegut com presumptes implicats en tràmits irregulars, per tot un seguit de mitjans de comunicació que no s’han preocupat d’estudiar les gestions fetes, ni les garanties exigides per evitar pèrdues econòmiques o patrimonials.
He llegit i escoltat alguns dels interrogatoris periodístics, al Conseller Castells, i francament no volien sentir la puntual informació que donava, sinó el que ells havien establert com a suposada “realitat”. De res serveixen les explicacions si qui pregunta no escolta ni valora el que es diu. De totes maneres al final la veritat surt , encara que pel camí hagi deixat ferides, difícils de cicatritzar.
I és que el cas Palau deixa una desconfiança infinita en els ànims de tothom. Per la durada de l’engany, pel volum del saqueig, pel nom de les persones , per l’amplitud de les actuacions, i per les derivades que tenia, entre les quals el destí d’una part dels diners cap a campanyes d’algun important partit català. Res serà igual, i la confiança cega en determinades persones i institucions, ha passat a millor vida. Bo, o dolent? El futur dirà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
El cas Palau ha comportat el trencament de la confiança en alguns dels àmbits considerats “sagrats”. Portem mesos i mesos, llegint i escoltant declaracions sobre les actuacions dutes a terme, i realment la capacitat de sorpresa i indignació ha quedat desbordada per la crua realitat.
Però, d’aquest cas se n’han d’extreure lliçons, algunes ben elementals, com és la de no fiar-te de les aparences. Una altra lliçó és la de comprovar tot el que es diu, i tenir-ho confirmat documentalment. Una altra, és la de no rebre lliçons de patriotisme de segons quines persones i partits. Si, com sembla, algun partit en va treure profit, ha d’haver-hi un fort càstig, a tots els nivells, especialment en el electoral.
No és de rebut que s’hagi destrossat la imatge d’una de les principals institucions culturals del nostre país, per obtenir beneficis a nivell personal, per part dels antics dirigents, i avantatges materials i econòmics , per part dels partits de govern d’aquell moment. I és que veure ara les mateixes cares d’aleshores, buscant excuses o intentant derivar responsabilitats cap a d’altres persones, causa perplexitat i indignació.
Algun dia descobrirem tripijocs ben poc honorables, ocorreguts durant els governs convergents. Molts son coneguts, però no documentats. Potser del cas Palau en sortiran algunes proves concloents. Seria un dels aspectes positius, d’un cas que mai hagués hagut d’arribar al punt on estem.
Veiem, però, encara, intents per desconfiar de persones totalment honorables. Càrrecs públics municipals de Barcelona o de la Generalitat, en el cas del Conseller Castells, que varen dur a terme tràmits i gestions del tot favorables a impulsar projectes positius pel Palau de la Música. Projectes totalment explicables i justificats a l’hora de ser plantejats, i tanmateix , ara posats sota sospita. Els projectes i les persones que varen intervenir en la seva tramitació.
Totalment injust, perquè en molts pobles i ciutats, el govern municipal pot haver buscat sortides a la crisis d’un sector o d’un barri , i el fet d’haver sortit bé o malament no ha de portar a sospitar d’una gestió fraudulenta. Simplement hi ha iniciatives que poden tenir èxit i altres, poden fracassar, sense l’existència de cap comportament indigne.
Sap greu, pels qui coneixem a les persones de l’ajuntament de Barcelona o al Conseller Castells, que pel fet d’haver estat cridats a emetre el seu testimoni, en el cas de l’hotel plantejat a tocar del Palau, hagin aparegut com presumptes implicats en tràmits irregulars, per tot un seguit de mitjans de comunicació que no s’han preocupat d’estudiar les gestions fetes, ni les garanties exigides per evitar pèrdues econòmiques o patrimonials.
He llegit i escoltat alguns dels interrogatoris periodístics, al Conseller Castells, i francament no volien sentir la puntual informació que donava, sinó el que ells havien establert com a suposada “realitat”. De res serveixen les explicacions si qui pregunta no escolta ni valora el que es diu. De totes maneres al final la veritat surt , encara que pel camí hagi deixat ferides, difícils de cicatritzar.
I és que el cas Palau deixa una desconfiança infinita en els ànims de tothom. Per la durada de l’engany, pel volum del saqueig, pel nom de les persones , per l’amplitud de les actuacions, i per les derivades que tenia, entre les quals el destí d’una part dels diners cap a campanyes d’algun important partit català. Res serà igual, i la confiança cega en determinades persones i institucions, ha passat a millor vida. Bo, o dolent? El futur dirà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
DESCONFIANÇA GENERAL.
El cas Palau ha comportat el trencament de la confiança en alguns dels àmbits considerats “sagrats”. Portem mesos i mesos, llegint i escoltant declaracions sobre les actuacions dutes a terme, i realment la capacitat de sorpresa i indignació ha quedat desbordada per la crua realitat.
Però, d’aquest cas se n’han d’extreure lliçons, algunes ben elementals, com és la de no fiar-te de les aparences. Una altra lliçó és la de comprovar tot el que es diu, i tenir-ho confirmat documentalment. Una altra, és la de no rebre lliçons de patriotisme de segons quines persones i partits. Si, com sembla, algun partit en va treure profit, ha d’haver-hi un fort càstig, a tots els nivells, especialment en el electoral.
No és de rebut que s’hagi destrossat la imatge d’una de les principals institucions culturals del nostre país, per obtenir beneficis a nivell personal, per part dels antics dirigents, i avantatges materials i econòmics , per part dels partits de govern d’aquell moment. I és que veure ara les mateixes cares d’aleshores, buscant excuses o intentant derivar responsabilitats cap a d’altres persones, causa perplexitat i indignació.
Algun dia descobrirem tripijocs ben poc honorables, ocorreguts durant els governs convergents. Molts son coneguts, però no documentats. Potser del cas Palau en sortiran algunes proves concloents. Seria un dels aspectes positius, d’un cas que mai hagués hagut d’arribar al punt on estem.
Veiem, però, encara, intents per desconfiar de persones totalment honorables. Càrrecs públics municipals de Barcelona o de la Generalitat, en el cas del Conseller Castells, que varen dur a terme tràmits i gestions del tot favorables a impulsar projectes positius pel Palau de la Música. Projectes totalment explicables i justificats a l’hora de ser plantejats, i tanmateix , ara posats sota sospita. Els projectes i les persones que varen intervenir en la seva tramitació.
Totalment injust, perquè en molts pobles i ciutats, el govern municipal pot haver buscat sortides a la crisis d’un sector o d’un barri , i el fet d’haver sortit bé o malament no ha de portar a sospitar d’una gestió fraudulenta. Simplement hi ha iniciatives que poden tenir èxit i altres, poden fracassar, sense l’existència de cap comportament indigne.
Sap greu, pels qui coneixem a les persones de l’ajuntament de Barcelona o al Conseller Castells, que pel fet d’haver estat cridats a emetre el seu testimoni, en el cas de l’hotel plantejat a tocar del Palau, hagin aparegut com presumptes implicats en tràmits irregulars, per tot un seguit de mitjans de comunicació que no s’han preocupat d’estudiar les gestions fetes, ni les garanties exigides per evitar pèrdues econòmiques o patrimonials.
He llegit i escoltat alguns dels interrogatoris periodístics, al Conseller Castells, i francament no volien sentir la puntual informació que donava, sinó el que ells havien establert com a suposada “realitat”. De res serveixen les explicacions si qui pregunta no escolta ni valora el que es diu. De totes maneres al final la veritat surt , encara que pel camí hagi deixat ferides, difícils de cicatritzar.
I és que el cas Palau deixa una desconfiança infinita en els ànims de tothom. Per la durada de l’engany, pel volum del saqueig, pel nom de les persones , per l’amplitud de les actuacions, i per les derivades que tenia, entre les quals el destí d’una part dels diners cap a campanyes d’algun important partit català. Res serà igual, i la confiança cega en determinades persones i institucions, ha passat a millor vida. Bo, o dolent? El futur dirà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 9:27 AM
Monday, June 21, 2010
AMPLIACIÓ OFERTA RADIO I TELEVISIÓ
BORREDÀ -AMPLIACIÓ CANALS TDT I RADIO
L’ajuntament de Borredà ofereix des de fa 16 anys, un servei de Televisió per cable a tots els veïns que s’hagin donat d’alta. Concretament a dia d’avui hi ha 283 vivendes connectades a aquest servei.
En els darrers mesos s’ha procedit a modificar les instal•lacions per passar del sistema analògic al digital, amb 31 canals de televisió. I vistes les possibilitats del nou sistema, s’han continuat les inversions per poder ampliar el servei amb nous canals de televisió i de radio, fins arribar a la situació actual en que els usuaris d’aquest servei municipal poden gaudir de 63 canals de televisió digital i 22 emissores de radio.
Es poden donar d’alta al servei totes les persones que viuen en el casc urbà, i en un perímetre de prop de dos quilòmetres. L’ampliació de canals permet veure programes en diferents idiomes, a banda de tots els nacionals , regionals i estatals.
No es descarta ampliar l’oferta en funció de les novetats que apareguin, i que puguin interessar als usuaris. Amb aquestes inversions , Borredà se situa entre els municipis que més oferta dona de radio i televisió.
L’ajuntament de Borredà ofereix des de fa 16 anys, un servei de Televisió per cable a tots els veïns que s’hagin donat d’alta. Concretament a dia d’avui hi ha 283 vivendes connectades a aquest servei.
En els darrers mesos s’ha procedit a modificar les instal•lacions per passar del sistema analògic al digital, amb 31 canals de televisió. I vistes les possibilitats del nou sistema, s’han continuat les inversions per poder ampliar el servei amb nous canals de televisió i de radio, fins arribar a la situació actual en que els usuaris d’aquest servei municipal poden gaudir de 63 canals de televisió digital i 22 emissores de radio.
Es poden donar d’alta al servei totes les persones que viuen en el casc urbà, i en un perímetre de prop de dos quilòmetres. L’ampliació de canals permet veure programes en diferents idiomes, a banda de tots els nacionals , regionals i estatals.
No es descarta ampliar l’oferta en funció de les novetats que apareguin, i que puguin interessar als usuaris. Amb aquestes inversions , Borredà se situa entre els municipis que més oferta dona de radio i televisió.
# posted by joanroma @ 8:27 AM
Sunday, June 20, 2010
EXIT DE LA PRIMERA MTMSM
EXIT D’ORGANITZACIÓ I PARTICIPACIÓ – MTMSM
Ahir dissabte va tenir lloc la primera cursa no competitiva, de micro – trail a l’entorn de Sant Marc. Un recorregut de 10 quilòmetres, que va ser molt celebrat pels 50 participants.
Aquesta primera edició va ser idea del matrimoni Lleida, instal•lats a Borredà des de fa un parell d’anys i tots dos bons corredors. Ells, juntament amb la Penya Blaugrana de Borredà han fet possible una prova, que ha mogut més de 80 persones, entre participants i organitzadors.
I és que tenir-ho tot planificat i ben preparat no és fàcil sinó es compta amb un bon estol de voluntaris com a controladors, marcadors del traçat, etc. Tots els participants van coincidir amb la bona organització trobada.
La cursa va començar a les 9 del matí, i puntualment es va anar donant sortida als diferents participants, de forma escalonada, fins completar tots els inscrits. I a ¾ de 1 , varen arribar els darrers corredors a la Plaça Major.
Posteriorment i ja en el Local Puigmal, Conxita Vila, en nom de la Penya Blaugrana va donar les gràcies a tots els voluntaris i va felicitar a tots els participants, i l’Alcalde, Joan Roma, va felicitar els impulsors i organitzadors per aquesta prova, i el desig de que segueixin noves edicions, en els propers anys.
Va donar la benvinguda a tots els participants i molt especialment als que venien a Borredà per primera vegada. Va explicar breuement les característiques del poble i la voluntat de tornar-los a veure pel poble en properes dates.
Finalment, es va donar un obsequi a tots els participants. Un regal consistent en un petit cistell, amb productes artesanals del poble: un petit pa, embotits i formatge, del poble.
En resum, un matí complert i ben original, explotant una de les riqueses del poble: la natura, i l’exercici físic, no competitiu.
Felicitats a tots els organitzadors, i que per molts anys es puguin repetir experiències com les d’ahir.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
Ahir dissabte va tenir lloc la primera cursa no competitiva, de micro – trail a l’entorn de Sant Marc. Un recorregut de 10 quilòmetres, que va ser molt celebrat pels 50 participants.
Aquesta primera edició va ser idea del matrimoni Lleida, instal•lats a Borredà des de fa un parell d’anys i tots dos bons corredors. Ells, juntament amb la Penya Blaugrana de Borredà han fet possible una prova, que ha mogut més de 80 persones, entre participants i organitzadors.
I és que tenir-ho tot planificat i ben preparat no és fàcil sinó es compta amb un bon estol de voluntaris com a controladors, marcadors del traçat, etc. Tots els participants van coincidir amb la bona organització trobada.
La cursa va començar a les 9 del matí, i puntualment es va anar donant sortida als diferents participants, de forma escalonada, fins completar tots els inscrits. I a ¾ de 1 , varen arribar els darrers corredors a la Plaça Major.
Posteriorment i ja en el Local Puigmal, Conxita Vila, en nom de la Penya Blaugrana va donar les gràcies a tots els voluntaris i va felicitar a tots els participants, i l’Alcalde, Joan Roma, va felicitar els impulsors i organitzadors per aquesta prova, i el desig de que segueixin noves edicions, en els propers anys.
Va donar la benvinguda a tots els participants i molt especialment als que venien a Borredà per primera vegada. Va explicar breuement les característiques del poble i la voluntat de tornar-los a veure pel poble en properes dates.
Finalment, es va donar un obsequi a tots els participants. Un regal consistent en un petit cistell, amb productes artesanals del poble: un petit pa, embotits i formatge, del poble.
En resum, un matí complert i ben original, explotant una de les riqueses del poble: la natura, i l’exercici físic, no competitiu.
Felicitats a tots els organitzadors, i que per molts anys es puguin repetir experiències com les d’ahir.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 12:22 PM
Thursday, June 17, 2010
BORREDÀ -BONS RESULTATS ECONÒMICS
BORREDÀ – SUPERÀVIT LIQUIDACIÓ 2009.
Després de dos anys de tancar els pressupostos amb dèficit, el pla de sanejament econòmic aprovat l’any passat, i la reordenació d’ingressos i despeses ha permès tancar el pressupost de l’any passat amb un superàvit de 20.620,64 euros.
Aquesta és una bona dada, precisament en uns anys de forta crisis econòmica i restricció de subvencions a nivell de totes les administracions. Malgrat aquesta situació, l’ajuntament de Borredà ha mantingut un elevat ritme d’inversions i d’activitats, amb ajuts de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A més dels importants ajuts procedents del Pla Zapatero.
AMORTITZACIÓ D’UNA PART DEL CRÈDIT DEMANAT
Fa uns mesos es va concertar un crèdit de 475.000 euros, per fer front a diferents pagaments a empreses, retardats per la morositat de la Generalitat. Ara , s’han rebut les subvencions pendents , i el proper dilluns dia 21 procedirem a amortitzar 100.000 euros, de manera que el crèdit disminuirà en aquest import, i quedarà en 375.000 euros.
Aquesta és una altra bona notícia econòmica, puix que suposarà pagar menys cada mes per amortització i interessos del crèdit .
Està previst fer una nova amortització, d’una part del crèdit, dintre dels propers mesos, una vegada aconseguits alguns nous ingressos que arribaran properament. D’aquesta manera el deute de l’ajuntament haurà disminuït d’una manera notable en pocs mesos.
I l’ajuntament ha liquidat tots els deutes, de manera que es troba totalment al dia, en matèria de pagaments. Actualment els pagaments es fan a trenta o seixanta dies, uns terminis molt poc freqüents en administracions públiques i empreses privades.
Després de dos anys de tancar els pressupostos amb dèficit, el pla de sanejament econòmic aprovat l’any passat, i la reordenació d’ingressos i despeses ha permès tancar el pressupost de l’any passat amb un superàvit de 20.620,64 euros.
Aquesta és una bona dada, precisament en uns anys de forta crisis econòmica i restricció de subvencions a nivell de totes les administracions. Malgrat aquesta situació, l’ajuntament de Borredà ha mantingut un elevat ritme d’inversions i d’activitats, amb ajuts de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A més dels importants ajuts procedents del Pla Zapatero.
AMORTITZACIÓ D’UNA PART DEL CRÈDIT DEMANAT
Fa uns mesos es va concertar un crèdit de 475.000 euros, per fer front a diferents pagaments a empreses, retardats per la morositat de la Generalitat. Ara , s’han rebut les subvencions pendents , i el proper dilluns dia 21 procedirem a amortitzar 100.000 euros, de manera que el crèdit disminuirà en aquest import, i quedarà en 375.000 euros.
Aquesta és una altra bona notícia econòmica, puix que suposarà pagar menys cada mes per amortització i interessos del crèdit .
Està previst fer una nova amortització, d’una part del crèdit, dintre dels propers mesos, una vegada aconseguits alguns nous ingressos que arribaran properament. D’aquesta manera el deute de l’ajuntament haurà disminuït d’una manera notable en pocs mesos.
I l’ajuntament ha liquidat tots els deutes, de manera que es troba totalment al dia, en matèria de pagaments. Actualment els pagaments es fan a trenta o seixanta dies, uns terminis molt poc freqüents en administracions públiques i empreses privades.
# posted by joanroma @ 8:46 AM
Wednesday, June 16, 2010
XARXA VIARIA I CRISIS ECONÒMICA- art. Celsona
XARXA VIÀRIA I CRISIS ECONÒMICA.
La setmana passada em vaig reunir amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres, Jordi Follia per parlar de la C-26 que m’afecta en tant que alcalde de Borredà, però ,lògicament vaig demanar les previsions d’inversions en aquesta i altres carreteres de les comarques del Berguedà i Solsonès.
Es evident que la crisis econòmica, i la retallada generalitzada en moltes partides, ens afectarà també a nosaltres i la nostra xarxa viària, però aquesta pausa inversora s’utilitzarà per avançar en les redaccions i tramitacions dels projectes previstos.
Pel que fa la C-26, la carretera que uneix Solsona amb Berga – Ripoll – Olot, es disposa de projecte executiu del tram Navès – Montmajor, i per tant de seguida que es disposi de finançament ja podrà anar a concurs per adjudicar-la i executar-la. En aquest cas tot dependrà del finançament procedent del Govern Central, en compliment de la clàusula econòmica lligada al nou Estatut.
També es disposa del projecte executiu en el tram Berga – Borredà, si bé s’està modificant la variant de Vilada, i això requereix un any més de tramitació d’aquest tram en concret. L’adjudicació i execució està en la mateixa situació que el tram abans esmentat.
I per aquesta tardor està previst que vagi a informació pública el tram de Montmajor a Berga, de manera que també aquest tram va avançant en la seva tramitació, i això no descartarà que es puguin fer els 3 alhora, tant bon punt es tingui el finançament necessari.
Aquesta és una carretera vital pel Solsonès , a l’igual que pel Berguedà perquè suposarà una millora substancial en les relacions de les dues comarques, i d’aquestes, cap a les comarques gironines. Un autèntic eix prepirinenc.
La crisis comporta una pausa inversora, però no un canvi de prioritats per part del Govern que continua posant les inversions en aquesta via, com una de les essencials per millorar els territoris propers als Pirineus. Anys enrere, el Govern apostava pels eixos verticals, ara toca els transversals.
I en aquesta línia està la reivindicada millora de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga. Una de les grans reivindicacions de l’alcalde de Sant Llorenç i dels municipis de l’entorn. També s’està treballant en la redacció del projecte del tram més complicat i més controvertit, i de lluny el més car, per les característiques del terreny. Aviat tindrem dues o tres possibles propostes que hauran d’estudiar i valorar els alcaldes dels municipis afectats. De totes maneres el compromís d’avançar en l’estudi i redacció s’està complint i tots sabem que és primordial disposar de projecte per poder buscar finançament. En això, estem.
En resum, el Govern està complint amb els compromisos contrets, i millorant el manteniment de la xarxa viària. Ara mateix, podem veure els treballs de neteja de voreres de totes les carreteres, amb unes actuacions totalment innovadores respecte del passat, i que han permès millorar la visibilitat, i evitar glaçades en molts trams ombrívols.
La nova situació financera obliga a modificar les prioritats del Govern, però l’important és que l’aposta per les comarques de l’interior, és manté. I una mostra son les carreteres objecte d’aquest article. Continuarem informant d’altres inversions previstes a la comarca.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
La setmana passada em vaig reunir amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres, Jordi Follia per parlar de la C-26 que m’afecta en tant que alcalde de Borredà, però ,lògicament vaig demanar les previsions d’inversions en aquesta i altres carreteres de les comarques del Berguedà i Solsonès.
Es evident que la crisis econòmica, i la retallada generalitzada en moltes partides, ens afectarà també a nosaltres i la nostra xarxa viària, però aquesta pausa inversora s’utilitzarà per avançar en les redaccions i tramitacions dels projectes previstos.
Pel que fa la C-26, la carretera que uneix Solsona amb Berga – Ripoll – Olot, es disposa de projecte executiu del tram Navès – Montmajor, i per tant de seguida que es disposi de finançament ja podrà anar a concurs per adjudicar-la i executar-la. En aquest cas tot dependrà del finançament procedent del Govern Central, en compliment de la clàusula econòmica lligada al nou Estatut.
També es disposa del projecte executiu en el tram Berga – Borredà, si bé s’està modificant la variant de Vilada, i això requereix un any més de tramitació d’aquest tram en concret. L’adjudicació i execució està en la mateixa situació que el tram abans esmentat.
I per aquesta tardor està previst que vagi a informació pública el tram de Montmajor a Berga, de manera que també aquest tram va avançant en la seva tramitació, i això no descartarà que es puguin fer els 3 alhora, tant bon punt es tingui el finançament necessari.
Aquesta és una carretera vital pel Solsonès , a l’igual que pel Berguedà perquè suposarà una millora substancial en les relacions de les dues comarques, i d’aquestes, cap a les comarques gironines. Un autèntic eix prepirinenc.
La crisis comporta una pausa inversora, però no un canvi de prioritats per part del Govern que continua posant les inversions en aquesta via, com una de les essencials per millorar els territoris propers als Pirineus. Anys enrere, el Govern apostava pels eixos verticals, ara toca els transversals.
I en aquesta línia està la reivindicada millora de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga. Una de les grans reivindicacions de l’alcalde de Sant Llorenç i dels municipis de l’entorn. També s’està treballant en la redacció del projecte del tram més complicat i més controvertit, i de lluny el més car, per les característiques del terreny. Aviat tindrem dues o tres possibles propostes que hauran d’estudiar i valorar els alcaldes dels municipis afectats. De totes maneres el compromís d’avançar en l’estudi i redacció s’està complint i tots sabem que és primordial disposar de projecte per poder buscar finançament. En això, estem.
En resum, el Govern està complint amb els compromisos contrets, i millorant el manteniment de la xarxa viària. Ara mateix, podem veure els treballs de neteja de voreres de totes les carreteres, amb unes actuacions totalment innovadores respecte del passat, i que han permès millorar la visibilitat, i evitar glaçades en molts trams ombrívols.
La nova situació financera obliga a modificar les prioritats del Govern, però l’important és que l’aposta per les comarques de l’interior, és manté. I una mostra son les carreteres objecte d’aquest article. Continuarem informant d’altres inversions previstes a la comarca.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 1:49 AM
Tuesday, June 15, 2010
CARRETERES,CAMINS I CRISIS- art. La Rella
CARRETERES, CAMINS I CRISIS.
Fa ben pocs dies vaig tenir una reunió amb el Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, per parlar de la C-26 ( carretera de Berga- Ripoll- Olot) per veure quines previsions tenia de cara a fer el tram Berga- Borredà. Aquest tram ja disposa de projecte executiu , incloses les variants de Vilada i Borredà.
Vaig aprofitar la reunió per tractar altres assumptes d’aquests territoris, entre els quals la carretera Olost – Olvan, i la variant de Prats (ara mateix , sotmesa a informació pública).
La crisis afectarà a molts dels projectes de noves carreteres o millores de les existents, però no a les que s’estan duent a terme, com ara aquesta. Tothom pot veure el elevat ritme de les obres i el compromís de respectar els terminis previstos, com perquè a finals de l’any vinent tot estigui acabat .
La millora viària serà realment espectacular, quan entri en servei. Però, hem de tenir clar que a partir d’ara algunes de les previsions fetes per realitzar noves connexions, hauran d’esperar millors temps. De totes maneres la xarxa de carreteres que envolten el Lluçanès ha millorat sensiblement en els darrers anys. Ens hem acostat a les capitals de comarca i als serveis que elles ofereixen. De fet, aquesta era una de les prioritats del govern de la Generalitat dels darrers anys. Aconseguir que tots els pobles estiguin relligats entre ells, i amb la seva capital. D’aquesta manera tenim a vint o trenta minuts de cotxe, un hospital, un institut, centre d’oci i comercials, a la nostra disposició.
Queda, però, un problema pendent des de fa molts anys i que ara la crisis encara l’empitjorarà. El manteniment del sistema de camins públics i privats que tenim a tots els municipis.Son milers de quilòmetres, mantinguts precàriament, sense perspectives de futur.
I aquest any el problema esdevé més greu, per les pluges intenses i constants, i la crisis que ha reduït les subvencions destinades a la seva millora i manteniment. Dos factors que motiven serioses preocupacions als alcaldes, i a tots els que viuen a pagès.
Fa anys que parlem de crear algun fons públic per fer possible l’actuació municipal en el manteniment de la xarxa de camins. S’han fet propostes diverses que no han prosperat, com que els camins fossin considerats competència dels consells comarcals, amb ajuts de les altres administracions. O de les Diputacions. Cap ha prosperat i estem com estàvem deu o quinze anys enrere. Es a dir, o actua el propietari afectat o l’ajuntament, però sense comptar amb subvencions segures i abundants.
La retallada d’inversions s’ha produït en tots els àmbits, i per descomptat també en el dels camins. Cal resoldre aquesta problemàtica o del contrari el territori quedarà buit. I arreglar camins no és barat. I mantenir-los , encara menys . Ho podem veure en aquest període de pluges en que constantment els camins s’arreglen i s’espatllen amb una rapidesa mai vista. No es dona l’abast , i econòmicament és insostenible.
Què fer en aquestes circumstàncies ? No és fàcil trobar solució. S’han de buscar diverses solucions, en diferents sentits. D’entrada queda encara per aprovar el mapa de camins rurals municipals. Es a dir, tots aquells que es consideren públics, i per tant el seu manteniment ha d’anar a càrrec dels ajuntaments. Per exclusió, la resta seran privats, amb dret a poder restringir el pas, i el manteniment a càrrec dels particulars.
En algunes comarques es porten vuit o deu anys de retard en la aprovació del pla de camins. Molts no estaven donats d’alta, ni figuraven en cap mapa oficial. Ara toca inventariar-los, i considerar-los públics o privats, sabent , però les implicacions que això comporta per uns i altres.
Aquí no hem trobat el punt just com han fet en d’altres països. En alguns d’ells ( França, Suïssa, Austria, etc, ) tot camí públic és finançat pels ajuntaments , amb ajuts de les altres administracions. I els particulars, poden tenir subvencions si porten a explotacions agrícoles o ramaderes en actiu. Una manera intel•ligent de facilitar la vida a pagès. Hauria de ser fàcil copiar aquest sistema, però de moment les altres administracions prefereixen esperar, amb el criteri de qui dia passa , anys empeny. Mentrestant el problema cau a les espatlles dels ajuntaments, i en pateixen les conseqüències els pagesos . I la crisis retarda, una vegada més la presa de decisions .
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)
Fa ben pocs dies vaig tenir una reunió amb el Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, per parlar de la C-26 ( carretera de Berga- Ripoll- Olot) per veure quines previsions tenia de cara a fer el tram Berga- Borredà. Aquest tram ja disposa de projecte executiu , incloses les variants de Vilada i Borredà.
Vaig aprofitar la reunió per tractar altres assumptes d’aquests territoris, entre els quals la carretera Olost – Olvan, i la variant de Prats (ara mateix , sotmesa a informació pública).
La crisis afectarà a molts dels projectes de noves carreteres o millores de les existents, però no a les que s’estan duent a terme, com ara aquesta. Tothom pot veure el elevat ritme de les obres i el compromís de respectar els terminis previstos, com perquè a finals de l’any vinent tot estigui acabat .
La millora viària serà realment espectacular, quan entri en servei. Però, hem de tenir clar que a partir d’ara algunes de les previsions fetes per realitzar noves connexions, hauran d’esperar millors temps. De totes maneres la xarxa de carreteres que envolten el Lluçanès ha millorat sensiblement en els darrers anys. Ens hem acostat a les capitals de comarca i als serveis que elles ofereixen. De fet, aquesta era una de les prioritats del govern de la Generalitat dels darrers anys. Aconseguir que tots els pobles estiguin relligats entre ells, i amb la seva capital. D’aquesta manera tenim a vint o trenta minuts de cotxe, un hospital, un institut, centre d’oci i comercials, a la nostra disposició.
Queda, però, un problema pendent des de fa molts anys i que ara la crisis encara l’empitjorarà. El manteniment del sistema de camins públics i privats que tenim a tots els municipis.Son milers de quilòmetres, mantinguts precàriament, sense perspectives de futur.
I aquest any el problema esdevé més greu, per les pluges intenses i constants, i la crisis que ha reduït les subvencions destinades a la seva millora i manteniment. Dos factors que motiven serioses preocupacions als alcaldes, i a tots els que viuen a pagès.
Fa anys que parlem de crear algun fons públic per fer possible l’actuació municipal en el manteniment de la xarxa de camins. S’han fet propostes diverses que no han prosperat, com que els camins fossin considerats competència dels consells comarcals, amb ajuts de les altres administracions. O de les Diputacions. Cap ha prosperat i estem com estàvem deu o quinze anys enrere. Es a dir, o actua el propietari afectat o l’ajuntament, però sense comptar amb subvencions segures i abundants.
La retallada d’inversions s’ha produït en tots els àmbits, i per descomptat també en el dels camins. Cal resoldre aquesta problemàtica o del contrari el territori quedarà buit. I arreglar camins no és barat. I mantenir-los , encara menys . Ho podem veure en aquest període de pluges en que constantment els camins s’arreglen i s’espatllen amb una rapidesa mai vista. No es dona l’abast , i econòmicament és insostenible.
Què fer en aquestes circumstàncies ? No és fàcil trobar solució. S’han de buscar diverses solucions, en diferents sentits. D’entrada queda encara per aprovar el mapa de camins rurals municipals. Es a dir, tots aquells que es consideren públics, i per tant el seu manteniment ha d’anar a càrrec dels ajuntaments. Per exclusió, la resta seran privats, amb dret a poder restringir el pas, i el manteniment a càrrec dels particulars.
En algunes comarques es porten vuit o deu anys de retard en la aprovació del pla de camins. Molts no estaven donats d’alta, ni figuraven en cap mapa oficial. Ara toca inventariar-los, i considerar-los públics o privats, sabent , però les implicacions que això comporta per uns i altres.
Aquí no hem trobat el punt just com han fet en d’altres països. En alguns d’ells ( França, Suïssa, Austria, etc, ) tot camí públic és finançat pels ajuntaments , amb ajuts de les altres administracions. I els particulars, poden tenir subvencions si porten a explotacions agrícoles o ramaderes en actiu. Una manera intel•ligent de facilitar la vida a pagès. Hauria de ser fàcil copiar aquest sistema, però de moment les altres administracions prefereixen esperar, amb el criteri de qui dia passa , anys empeny. Mentrestant el problema cau a les espatlles dels ajuntaments, i en pateixen les conseqüències els pagesos . I la crisis retarda, una vegada més la presa de decisions .
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)
# posted by joanroma @ 7:50 AM
UNA MAJOR AUSTERITAT- art. Regió 7
UNA MAJOR AUSTERITAT
La crisis té multitud d’aspectes negatius, però algun de positiu li podem trobar. No passa dia que no apareguin en els mitjans de comunicació noticies sobre retallades de despeses en capítols no essencials en el funcionament de les administracions. Alguns es demanen perquè no s’havien retallat abans, i d’altres les consideren la “xocolata del lloro”. Es a dir, molt soroll i escassos resultats. Ni una cosa ni altra. S’estan duent a terme canvis que perduraran per sempre més, i això és bo. Veiem-ne uns quants.
En la majoria d’institucions s’han retallat les despeses de representació, protocol, viatges, festes, etc. La crisis ho ha exigit, però la gent ho ha demanat i acceptat. I no sempre era així. A cada inauguració, a cada festa, a cada esdeveniment, mínimament rellevant ,s’imposava la necessitat d’una despesa considerable en celebracions festives, àpats, piscolabis, o regals. Es feia a iniciativa del govern, però demandat pel col•lectiu afectat i per la societat , en general. Fer-ho ara, seria criticat i mal vist. La austeritat ha arribat en aquest camp.
A nivell de serveis municipals o autonòmics, passa el mateix, en múltiples camps. La crisis obliga a estalviar, i es fa més atenció que mai a despeses inútils. Ho podem veure en un major control de l’enllumenat públic, sigui a l’hora de tancar i obrir la llum, o a l’hora de canviar sistemes d’alt consum , per d’altres d’estalvi energètic. S’han accelerat les inversions en aquest sector, conscients del benefici mediambiental, però molt especialment del benefici econòmic.
I el mateix podem dir d’altres serveis com els de calefacció, reduint consum, i controlant millor els aïllaments i les pèrdues. O canviant uns sistemes per d’altres de major eficiència. Ha quedat clar que val la pena invertir ara, per reduir despeses en el futur. D’aquí el gran nombre de canvis efectuats en tots els sistemes de climatització d’equipaments públics.
S’han posat en marxa, campanyes per minimitzar els residus urbans, i fer la tria convenient , com a mesura per reduir les despeses en un servei de molt elevat cost, tant de recollida, com d’eliminació o transformació.
S’estan avançant plans de funcionament d’administració electrònica, per reduir la paperassa que inunda totes les administracions i obliga a despeses enormes en tramitació, gestió i arxiu. En poc temps, els canvis en aquest camp seran immensos, i l’estalvi molt important. Tant a nivell de personal com econòmic.
Obres més eficients i durables. Ja no s’imposa tant el disseny com la garantia de durabilitat i sostenibilitat. Tothom ja pensa en el manteniment futur dels projectes , i això comporta decisions de canviar uns materials per d’altres, o fugir de l’estètica per anar al més pràctic.
En fi, podria afegir un bon grapat més d’exemples de canvis que s’anaven introduint poc a poc en les administracions i que la crisis ha accelerat de forma immediata. No estem davant petits estalvis, sinó que tots sumats , suposen despeses molt rellevants. I sobretot s’ha imposat el sentit de la austeritat en tots els camps, i en tots els llocs i moments de la vida institucional, però també en bona part de la privada.
Aquests son canvis derivats de la crisis que s’havien de fer en algun moment i que ja son plenament vigents, i universalment acceptats. Podem anar encara una mica més lluny . La crisis i la conscienciació col•lectiva ho faran possible.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
La crisis té multitud d’aspectes negatius, però algun de positiu li podem trobar. No passa dia que no apareguin en els mitjans de comunicació noticies sobre retallades de despeses en capítols no essencials en el funcionament de les administracions. Alguns es demanen perquè no s’havien retallat abans, i d’altres les consideren la “xocolata del lloro”. Es a dir, molt soroll i escassos resultats. Ni una cosa ni altra. S’estan duent a terme canvis que perduraran per sempre més, i això és bo. Veiem-ne uns quants.
En la majoria d’institucions s’han retallat les despeses de representació, protocol, viatges, festes, etc. La crisis ho ha exigit, però la gent ho ha demanat i acceptat. I no sempre era així. A cada inauguració, a cada festa, a cada esdeveniment, mínimament rellevant ,s’imposava la necessitat d’una despesa considerable en celebracions festives, àpats, piscolabis, o regals. Es feia a iniciativa del govern, però demandat pel col•lectiu afectat i per la societat , en general. Fer-ho ara, seria criticat i mal vist. La austeritat ha arribat en aquest camp.
A nivell de serveis municipals o autonòmics, passa el mateix, en múltiples camps. La crisis obliga a estalviar, i es fa més atenció que mai a despeses inútils. Ho podem veure en un major control de l’enllumenat públic, sigui a l’hora de tancar i obrir la llum, o a l’hora de canviar sistemes d’alt consum , per d’altres d’estalvi energètic. S’han accelerat les inversions en aquest sector, conscients del benefici mediambiental, però molt especialment del benefici econòmic.
I el mateix podem dir d’altres serveis com els de calefacció, reduint consum, i controlant millor els aïllaments i les pèrdues. O canviant uns sistemes per d’altres de major eficiència. Ha quedat clar que val la pena invertir ara, per reduir despeses en el futur. D’aquí el gran nombre de canvis efectuats en tots els sistemes de climatització d’equipaments públics.
S’han posat en marxa, campanyes per minimitzar els residus urbans, i fer la tria convenient , com a mesura per reduir les despeses en un servei de molt elevat cost, tant de recollida, com d’eliminació o transformació.
S’estan avançant plans de funcionament d’administració electrònica, per reduir la paperassa que inunda totes les administracions i obliga a despeses enormes en tramitació, gestió i arxiu. En poc temps, els canvis en aquest camp seran immensos, i l’estalvi molt important. Tant a nivell de personal com econòmic.
Obres més eficients i durables. Ja no s’imposa tant el disseny com la garantia de durabilitat i sostenibilitat. Tothom ja pensa en el manteniment futur dels projectes , i això comporta decisions de canviar uns materials per d’altres, o fugir de l’estètica per anar al més pràctic.
En fi, podria afegir un bon grapat més d’exemples de canvis que s’anaven introduint poc a poc en les administracions i que la crisis ha accelerat de forma immediata. No estem davant petits estalvis, sinó que tots sumats , suposen despeses molt rellevants. I sobretot s’ha imposat el sentit de la austeritat en tots els camps, i en tots els llocs i moments de la vida institucional, però també en bona part de la privada.
Aquests son canvis derivats de la crisis que s’havien de fer en algun moment i que ja son plenament vigents, i universalment acceptats. Podem anar encara una mica més lluny . La crisis i la conscienciació col•lectiva ho faran possible.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 6:46 AM
Wednesday, June 09, 2010
SACRIFICIS COMPARTITS- art. Celsona
SACRIFICIS COMPARTITS.
La gravetat de la crisis ha obligat a prendre mesures d’una extraordinària complexitat , amb afectació a gairebé tots els col•lectius de la societat. Es evident que tots haguéssim volgut deixar-ne fora a sectors com els pensionistes, o assalariats amb sous baixos, però el cert és que les exigències dels organismes internacionals ha anat més lluny de l’esperat i desitjat.
Malgrat els articles, debats, fòrums i altres fórmules per debatre els orígens de la crisis i les receptes per sortir-ne, no ha quedat clar ni una cosa ni l’altre. Tenim una crisis atípica que comporta decisions ràpides i en alguns casos precipitades. Hi ha qui imputa al president del Govern , indecisió, falta de reflexes, imprevisió i improvisació, però el cert és que això ho estem veient en tots els països.
El procés de globalització provoca moviments econòmics, financers i especulatius amb una rapidesa i amplitud mai vistes. No és fàcil , doncs, actuar sense experiència en casos semblants.
El que queda clar és que hem deixat enrere una etapa de gran activitat, i grans beneficis, per entrar en una altra que ha d’estar presidida per la austeritat i els canvis estructurals, a tots els nivells. Si les fórmules habituals ja no serveixen, s’han de buscar altres maneres de funcionar que no tinguin els costos d’abans, ni la dedicació , ni la lentitud o complexitat.
La crisis ha de propiciar la recerca d’un nou model d’administració pública, però també d’empresa privada. No deixa de sorprendre que contínuament es posi en qüestió la productivitat dels funcionaris , o els seus sous, quan l’eficàcia en les administracions públiques ha millorat notablement. I unes poques excepcions no han de permetre generalitzar la idea de tot el col•lectiu.
Ara mateix, s’ha decidit rebaixar sous a tot el personal de les administracions, siguin funcionaris , siguin laborals. També, als polítics, en major mesura. Son mesures lògiques, perquè el sacrifici ha de ser general, però s’ha de tenir present que no sempre es corresponen els comentaris de carrer amb la realitat diària.
Fets ara aquests sacrificis, caldria anar més lluny i sobretot pensar en canvis més profunds. Canvis estructurals que suposin aprimar administracions, simplificar tràmits, i reduir personal en alguns àmbits. Els ajuntaments han fet una bona feina en aquest sentit, i poca cosa més poden reduir. Ara toca a les altres administracions prendre decisions similars, i suposo que a tots ens agradaria comprovar la reducció de ministeris, o conselleries, com una de les fórmules per reduir despesa, però sobretot per donar exemple, en uns temps com aquests.
El mateix haurien de fer les empreses privades. No deixa de sorprendre els sous que veiem en els mitjans de comunicació , a més de jubilacions d’imports autènticament escandaloses. Ara toca compartir sacrificis, i és lògic que doni exemple tothom. I en l’àmbit privat hi ha molt per fer, tant o més que en el públic.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
La gravetat de la crisis ha obligat a prendre mesures d’una extraordinària complexitat , amb afectació a gairebé tots els col•lectius de la societat. Es evident que tots haguéssim volgut deixar-ne fora a sectors com els pensionistes, o assalariats amb sous baixos, però el cert és que les exigències dels organismes internacionals ha anat més lluny de l’esperat i desitjat.
Malgrat els articles, debats, fòrums i altres fórmules per debatre els orígens de la crisis i les receptes per sortir-ne, no ha quedat clar ni una cosa ni l’altre. Tenim una crisis atípica que comporta decisions ràpides i en alguns casos precipitades. Hi ha qui imputa al president del Govern , indecisió, falta de reflexes, imprevisió i improvisació, però el cert és que això ho estem veient en tots els països.
El procés de globalització provoca moviments econòmics, financers i especulatius amb una rapidesa i amplitud mai vistes. No és fàcil , doncs, actuar sense experiència en casos semblants.
El que queda clar és que hem deixat enrere una etapa de gran activitat, i grans beneficis, per entrar en una altra que ha d’estar presidida per la austeritat i els canvis estructurals, a tots els nivells. Si les fórmules habituals ja no serveixen, s’han de buscar altres maneres de funcionar que no tinguin els costos d’abans, ni la dedicació , ni la lentitud o complexitat.
La crisis ha de propiciar la recerca d’un nou model d’administració pública, però també d’empresa privada. No deixa de sorprendre que contínuament es posi en qüestió la productivitat dels funcionaris , o els seus sous, quan l’eficàcia en les administracions públiques ha millorat notablement. I unes poques excepcions no han de permetre generalitzar la idea de tot el col•lectiu.
Ara mateix, s’ha decidit rebaixar sous a tot el personal de les administracions, siguin funcionaris , siguin laborals. També, als polítics, en major mesura. Son mesures lògiques, perquè el sacrifici ha de ser general, però s’ha de tenir present que no sempre es corresponen els comentaris de carrer amb la realitat diària.
Fets ara aquests sacrificis, caldria anar més lluny i sobretot pensar en canvis més profunds. Canvis estructurals que suposin aprimar administracions, simplificar tràmits, i reduir personal en alguns àmbits. Els ajuntaments han fet una bona feina en aquest sentit, i poca cosa més poden reduir. Ara toca a les altres administracions prendre decisions similars, i suposo que a tots ens agradaria comprovar la reducció de ministeris, o conselleries, com una de les fórmules per reduir despesa, però sobretot per donar exemple, en uns temps com aquests.
El mateix haurien de fer les empreses privades. No deixa de sorprendre els sous que veiem en els mitjans de comunicació , a més de jubilacions d’imports autènticament escandaloses. Ara toca compartir sacrificis, i és lògic que doni exemple tothom. I en l’àmbit privat hi ha molt per fer, tant o més que en el públic.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 1:24 PM
CANVIS ESTRUCTURALS - art. Regió 7
CANVIS ESTRUCTURALS.
Des de fa temps estem escoltant que la crisis obliga a fer canvis estructurals en tots els estaments polítics i empresarials del país. Sempre ha estat així. Les grans crisis porten grans canvis en el funcionament de tots els organismes, institucions i empreses. I estrany seria que una crisis com la que estem patint, no produís el mateixos efectes.
De totes maneres, és fàcil anunciar canvis estructurals, però no tant senzill dur-los a la pràctica. El que queda clar és que s’ha de suprimir, reduir o modificar tot allò que no és indispensable pel funcionament de l’òrgan pertinent.
Es lògic, doncs, que tothom procuri reduir despeses inútils, o poc productives, per destinar aquest diner a activitats de foment de l’economia, la productivat o la innovació.
No solament en l’empresa privada sinó també en el sector públic.
Ara bé, tot té un límit. I aquests dies estem escoltant missatges que res tenen a veure amb la realitat quotidiana, com son els comentaris sobre la productivitat dels funcionaris, o els sous que cobren o el desproporcionat nombre,etc, Son velles idees, i comentaris que ben poc tenen a veure amb la realitat.
La majoria d’administracions s’han aprimat, i els funcionaris compleixen rigorosament les seves tasques, sense suposats privilegis i condicions que venen més del passat que no del present.
Ara bé, si estem en crisis, és lògic canviar planificacions fetes en altres circumstàncies. I si aquests canvis han de durar, cal fer-ho amb unes garanties de cara el futur, que no posin en perill funcionaments bàsics i prioritaris. Cada ajuntament sap el que ha de fer i com ho ha de fer per no tenir desequilibris greus. Les altres administracions ha de seguir aquests exemples.
Però, hi ha realitats supramunicipals, que obliguen a repensar la seva estructura i funcionament. A nivell de Generalitat, ja s’han agrupat alguns organismes. Altres s’han anul•lat i d’altres s’han transformat per donar millor servei i disminuir despeses.
Hem vist també en altres governs autonòmics, com s’han agrupat conselleries, direccions generals, i altres càrrecs. Molts es pregunten , perquè ara i no abans. Doncs, perquè de la necessitat se n’ha de fer virtut, i sovint, només quan no queda altre remei es duen a terme reformes que estaven pensades, però no previstes.
Ara hi ha les previstes, i moltes d’imprevistes, per la duresa de la crisis. I en aquest marc és on hauríem de situar decisions encara més contundents, i reformadores.
Ens hauríem de replantejar la ordenació territorial en vegueries. Poc gent en veu la necessitat i encara menys la urgència. La descentralització feta en aquests anys pot ser suficient per ser més eficients a nivell d’administració autonòmica.
També la transformació dels Consells Comarcals en Mancomunitats de serveis, seria una bona solució per millorar el funcionament d’aquests organismes i treure’ls-hi el caràcter polític per passar a ser tècnic – administratiu.
I modificar l’estructura del govern , tant central com autonòmic, podria donar millors resultats amb concentració de ministeris i conselleries, de forma més adient i adaptada als nous temps.
Hi ha alguna altra proposta que veig inviable o no necessària, com la que propugna la concentració d’ajuntaments, i la seva reducció. No és per aquí per on s’escapa el diner. Les despeses municipals son mínimes, en el conjunt del país, i s’ha comprovat la bona gestió de recursos, en comparació amb les altres administracions.
Sigui com sigui, el que queda clara és la necessitat d’obrir processos no imaginats anys enrere i que ara toca fer-hi front d’una manera valenta i decidida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Des de fa temps estem escoltant que la crisis obliga a fer canvis estructurals en tots els estaments polítics i empresarials del país. Sempre ha estat així. Les grans crisis porten grans canvis en el funcionament de tots els organismes, institucions i empreses. I estrany seria que una crisis com la que estem patint, no produís el mateixos efectes.
De totes maneres, és fàcil anunciar canvis estructurals, però no tant senzill dur-los a la pràctica. El que queda clar és que s’ha de suprimir, reduir o modificar tot allò que no és indispensable pel funcionament de l’òrgan pertinent.
Es lògic, doncs, que tothom procuri reduir despeses inútils, o poc productives, per destinar aquest diner a activitats de foment de l’economia, la productivat o la innovació.
No solament en l’empresa privada sinó també en el sector públic.
Ara bé, tot té un límit. I aquests dies estem escoltant missatges que res tenen a veure amb la realitat quotidiana, com son els comentaris sobre la productivitat dels funcionaris, o els sous que cobren o el desproporcionat nombre,etc, Son velles idees, i comentaris que ben poc tenen a veure amb la realitat.
La majoria d’administracions s’han aprimat, i els funcionaris compleixen rigorosament les seves tasques, sense suposats privilegis i condicions que venen més del passat que no del present.
Ara bé, si estem en crisis, és lògic canviar planificacions fetes en altres circumstàncies. I si aquests canvis han de durar, cal fer-ho amb unes garanties de cara el futur, que no posin en perill funcionaments bàsics i prioritaris. Cada ajuntament sap el que ha de fer i com ho ha de fer per no tenir desequilibris greus. Les altres administracions ha de seguir aquests exemples.
Però, hi ha realitats supramunicipals, que obliguen a repensar la seva estructura i funcionament. A nivell de Generalitat, ja s’han agrupat alguns organismes. Altres s’han anul•lat i d’altres s’han transformat per donar millor servei i disminuir despeses.
Hem vist també en altres governs autonòmics, com s’han agrupat conselleries, direccions generals, i altres càrrecs. Molts es pregunten , perquè ara i no abans. Doncs, perquè de la necessitat se n’ha de fer virtut, i sovint, només quan no queda altre remei es duen a terme reformes que estaven pensades, però no previstes.
Ara hi ha les previstes, i moltes d’imprevistes, per la duresa de la crisis. I en aquest marc és on hauríem de situar decisions encara més contundents, i reformadores.
Ens hauríem de replantejar la ordenació territorial en vegueries. Poc gent en veu la necessitat i encara menys la urgència. La descentralització feta en aquests anys pot ser suficient per ser més eficients a nivell d’administració autonòmica.
També la transformació dels Consells Comarcals en Mancomunitats de serveis, seria una bona solució per millorar el funcionament d’aquests organismes i treure’ls-hi el caràcter polític per passar a ser tècnic – administratiu.
I modificar l’estructura del govern , tant central com autonòmic, podria donar millors resultats amb concentració de ministeris i conselleries, de forma més adient i adaptada als nous temps.
Hi ha alguna altra proposta que veig inviable o no necessària, com la que propugna la concentració d’ajuntaments, i la seva reducció. No és per aquí per on s’escapa el diner. Les despeses municipals son mínimes, en el conjunt del país, i s’ha comprovat la bona gestió de recursos, en comparació amb les altres administracions.
Sigui com sigui, el que queda clara és la necessitat d’obrir processos no imaginats anys enrere i que ara toca fer-hi front d’una manera valenta i decidida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 1:22 PM
Sunday, June 06, 2010
INCENDI EN UNA CASA DEL PONT DE LA SORRA
GREU INCIDENT EN EL NUCLI DEL PONT DE LA SORRA
Ahir , dissabte dia 5 al voltant de les 7 de la tarda, es va iniciar un incendi a l’interior d’una de les cases del nucli del Pont de la Sorra. Concretament a la casa situada al final del camí d’accés.
Aquesta casa és propietat d’un matrimoni de Barcelona que puja de tant en tant, i tenien la intenció de fer-hi obres per acabar d’adequar-la i modernitzar alguna de les seves instal•lacions.
Pel que sembla, algun grup de joves , hi havia entrat en diverses ocasions i ahir , per causes desconegudes, s’hi va calar foc. De forma immediata es va mobilitzar l’ADF de Borredà, i varen actuar dos membres de la brigada d’obres i un voluntari que els va acompanyar, mentres arribaven els Bombers.
Al final, gràcies a la rapidesa en la actuació de l’equip del poble, es va poder apagar el foc, i tot seguit els Bombers el varen poder rematar.
Els Mossos d’Esquadra es varen sumar a l’operatiu i tot seguit hi va arribar el segon tinent d’alcalde, Antonio Velasco, i minuts després, l’alcalde, Joan Roma.
L’incendi ha causat greus danys a la vivenda, deixant totalment cremat l’interior de la casa, així com tot el mobiliari existent. En el lloc dels fets, es varen trobar dos mòbils que varen ser recollits pels Mossos d’Esquadra i serviran per fer avançar ràpidament la investigació , per trobar l’autor o autors dels fets.
Demà, dilluns, l’alcalde s’entrevistarà amb el Cap dels Mossos d’Esquadra de Berga, per demanar rapidesa en la investigació i detenció dels possibles autors, per ser portats davant els tribunals.
Igualment s’informarà als propietaris de la casa, de la situació en que ha quedat, tot demanant la seva personació en el cas i exigir les responsabilitats econòmiques i penals que de l’expedient se’n pugui derivar.
Aquest és un fet especialment greu, perquè no es pot emmarcar amb una gamberrada o amb una acció infantil, sinó amb una actuació d’una greu irresponsabilitat amb final catastròfic. S’ha destruït una casa, i això ni ha estat mai habitual en el nostre poble ni es pot considerar com una simple anècdota. Els responsables d’haver entrat en una casa, sense autorització, haver-la fet servir i al final haver-la cremat, tenen davant seu una greu responsabilitat, i un futur molt complicat.
Com alcalde, els recomano a ells, i als seus pares, la contractació dels serveis d’advocats, i anar directament a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra per comparèixer i declarar la participació activa, passiva o donar la informació de que es disposi. No fer-ho ara, implica complicar encara més la seva relació amb els fets.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
Ahir , dissabte dia 5 al voltant de les 7 de la tarda, es va iniciar un incendi a l’interior d’una de les cases del nucli del Pont de la Sorra. Concretament a la casa situada al final del camí d’accés.
Aquesta casa és propietat d’un matrimoni de Barcelona que puja de tant en tant, i tenien la intenció de fer-hi obres per acabar d’adequar-la i modernitzar alguna de les seves instal•lacions.
Pel que sembla, algun grup de joves , hi havia entrat en diverses ocasions i ahir , per causes desconegudes, s’hi va calar foc. De forma immediata es va mobilitzar l’ADF de Borredà, i varen actuar dos membres de la brigada d’obres i un voluntari que els va acompanyar, mentres arribaven els Bombers.
Al final, gràcies a la rapidesa en la actuació de l’equip del poble, es va poder apagar el foc, i tot seguit els Bombers el varen poder rematar.
Els Mossos d’Esquadra es varen sumar a l’operatiu i tot seguit hi va arribar el segon tinent d’alcalde, Antonio Velasco, i minuts després, l’alcalde, Joan Roma.
L’incendi ha causat greus danys a la vivenda, deixant totalment cremat l’interior de la casa, així com tot el mobiliari existent. En el lloc dels fets, es varen trobar dos mòbils que varen ser recollits pels Mossos d’Esquadra i serviran per fer avançar ràpidament la investigació , per trobar l’autor o autors dels fets.
Demà, dilluns, l’alcalde s’entrevistarà amb el Cap dels Mossos d’Esquadra de Berga, per demanar rapidesa en la investigació i detenció dels possibles autors, per ser portats davant els tribunals.
Igualment s’informarà als propietaris de la casa, de la situació en que ha quedat, tot demanant la seva personació en el cas i exigir les responsabilitats econòmiques i penals que de l’expedient se’n pugui derivar.
Aquest és un fet especialment greu, perquè no es pot emmarcar amb una gamberrada o amb una acció infantil, sinó amb una actuació d’una greu irresponsabilitat amb final catastròfic. S’ha destruït una casa, i això ni ha estat mai habitual en el nostre poble ni es pot considerar com una simple anècdota. Els responsables d’haver entrat en una casa, sense autorització, haver-la fet servir i al final haver-la cremat, tenen davant seu una greu responsabilitat, i un futur molt complicat.
Com alcalde, els recomano a ells, i als seus pares, la contractació dels serveis d’advocats, i anar directament a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra per comparèixer i declarar la participació activa, passiva o donar la informació de que es disposi. No fer-ho ara, implica complicar encara més la seva relació amb els fets.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 1:05 PM
Thursday, June 03, 2010
FESTA DE L'ESPORT - POSSIBLE CANVI DE LLOC
POSSIBLE CANVI DE LLOC – FESTA DE L’ESPORT
Tal com s’ha anunciat en una nota anterior, aquest dissabte dia 5 al matí es celebrarà la Festa de l’esport, amb tot un seguit de partides de minitennis.
Aquesta festa, inicialment prevista a la Plaça Major és probable que sigui traslladada a la zona esportiva degut a les dimensions de les dues pistes de minitennis, i a l’espai necessari pel públic.
A les 9 del matí arribaran els monitors, i mediran exactament la plaça per determinar si té les mides reglamentàries o s’ha d’anar a la pista poliesportiva. En tot cas, s’avisarà als possibles participants del canvi en el lloc de la festa.
A partir de les 10 del matí tothom qui estigui interessat a participar pot acostar-se a la plaça i sinó es fa allà, anar a la zona esportiva. Estan previstes partides fins a les 2 de la tarda. La durada dependrà del nombre de participants.
Tal com s’ha anunciat en una nota anterior, aquest dissabte dia 5 al matí es celebrarà la Festa de l’esport, amb tot un seguit de partides de minitennis.
Aquesta festa, inicialment prevista a la Plaça Major és probable que sigui traslladada a la zona esportiva degut a les dimensions de les dues pistes de minitennis, i a l’espai necessari pel públic.
A les 9 del matí arribaran els monitors, i mediran exactament la plaça per determinar si té les mides reglamentàries o s’ha d’anar a la pista poliesportiva. En tot cas, s’avisarà als possibles participants del canvi en el lloc de la festa.
A partir de les 10 del matí tothom qui estigui interessat a participar pot acostar-se a la plaça i sinó es fa allà, anar a la zona esportiva. Estan previstes partides fins a les 2 de la tarda. La durada dependrà del nombre de participants.
# posted by joanroma @ 9:26 AM
RECLAMACIÓ DE L'EDAR - BORREDÀ
DEPARTAMENT MEDI AMBIENT I HABITATGE
Hble. Sr. Conseller
Tema: EDAR Borredà
Borredà, 3 de juny de 2010.
Hble Sr. Conseller,
En diverses ocasions li he tramès petició d’informació sobre l’EDAR de Borredà, obra prevista de realitzar l’any 2005 – 6, i que a hores d’ara encara no té termini fixat.
Des de l’ajuntament hem donat totes les facilitats , a l’hora de redactar el projecte i de planificar l’obra, però és la primera vegada que ens passa de no tenir cap previsió , ni disposar del projecte executiu per comprovar si les propostes i al.legacions presentades per l’ajuntament s’han tingut en compte , o no.
Es del tot inusual, aquesta situació i no deixa de preocupar a l’ajuntament, per quan no podem donar cap explicació fonamentada als nostres ciutadans, i el propi Consistori no disposa de projecte, ni terminis d’inici, ni entrada en servei, en un espai que necessita ser preservat per l’EDAR i condicionat per les altres activitats que s’hi desenvolupen al seu entorn.
Es per aquest motiu que li reitero de nou la petició d’una resposta immediata , informant de les previsions del seu Departament pel que fa la construcció de l’EDAR de Borredà, així com la tramesa d’una còpia del projecte executiu, per tal de poder comprovar a concordància amb les al.legacions i propostes presentades en temps i forma.
A l’espera de que s’atengui aquesta lógica sol.licitud, aprofito per saludar-lo ben cordialment.
L’ Alcalde – President
Joan Roma i Cunill
A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE – GENERALITAT DE CATALUNYA:
Hble. Sr. Conseller
Tema: EDAR Borredà
Borredà, 3 de juny de 2010.
Hble Sr. Conseller,
En diverses ocasions li he tramès petició d’informació sobre l’EDAR de Borredà, obra prevista de realitzar l’any 2005 – 6, i que a hores d’ara encara no té termini fixat.
Des de l’ajuntament hem donat totes les facilitats , a l’hora de redactar el projecte i de planificar l’obra, però és la primera vegada que ens passa de no tenir cap previsió , ni disposar del projecte executiu per comprovar si les propostes i al.legacions presentades per l’ajuntament s’han tingut en compte , o no.
Es del tot inusual, aquesta situació i no deixa de preocupar a l’ajuntament, per quan no podem donar cap explicació fonamentada als nostres ciutadans, i el propi Consistori no disposa de projecte, ni terminis d’inici, ni entrada en servei, en un espai que necessita ser preservat per l’EDAR i condicionat per les altres activitats que s’hi desenvolupen al seu entorn.
Es per aquest motiu que li reitero de nou la petició d’una resposta immediata , informant de les previsions del seu Departament pel que fa la construcció de l’EDAR de Borredà, així com la tramesa d’una còpia del projecte executiu, per tal de poder comprovar a concordància amb les al.legacions i propostes presentades en temps i forma.
A l’espera de que s’atengui aquesta lógica sol.licitud, aprofito per saludar-lo ben cordialment.
L’ Alcalde – President
Joan Roma i Cunill
A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE – GENERALITAT DE CATALUNYA:
# posted by joanroma @ 3:48 AM
DISSABTE DIA 5 - DIA DE L'ESPORT
BORREDÀ – DIA DE L’ESPORT
El nostre poble com 200 altres de la provincia de Barcelona, celebrarà aquest dissabte dia 5 al matí, la Festa de l’Esport. Un dia per practicar algun nou esport, i passar-s’ho bé.
D’acord amb el Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona, Borredà ha elegit el minitennis per celebrar la festa. Per tant, aquest dissabte al matí , a la Plaça Major, s’instal.laran dues pistes de minitennis , i ajudats per monitors en aquest esport tot els nens i nenes podrar practicar durant unes hores.
L’any passat ja varem tenir ocasió de fer aquesta mateixa celebració a al zona esportiva, però s’ha cregut millor fer servir la Plaça Major per atreure més gent, tant per practicar com per mirar.
I no solament podran practicar aquest esports els més joves, sinó també gent de totes les edats. Així, doncs, animeu-vos i vingueu a la Plaça a celebrar el dia de l’esport.
El nostre poble com 200 altres de la provincia de Barcelona, celebrarà aquest dissabte dia 5 al matí, la Festa de l’Esport. Un dia per practicar algun nou esport, i passar-s’ho bé.
D’acord amb el Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona, Borredà ha elegit el minitennis per celebrar la festa. Per tant, aquest dissabte al matí , a la Plaça Major, s’instal.laran dues pistes de minitennis , i ajudats per monitors en aquest esport tot els nens i nenes podrar practicar durant unes hores.
L’any passat ja varem tenir ocasió de fer aquesta mateixa celebració a al zona esportiva, però s’ha cregut millor fer servir la Plaça Major per atreure més gent, tant per practicar com per mirar.
I no solament podran practicar aquest esports els més joves, sinó també gent de totes les edats. Així, doncs, animeu-vos i vingueu a la Plaça a celebrar el dia de l’esport.
# posted by joanroma @ 3:06 AM
Wednesday, June 02, 2010
RELLEU D'UN ALCALDE- art. Regió 7
RELLEU D’UN ALCALDE
En uns moments en que la política està fortament qüestionada, criticada i desprestigiada per persones sense escrúpols i sense ideologia , demano una mirada i una reflexió sobre l’acte que es produirà aquest dissabte dia 5 a l’ajuntament de Navarcles. El relleu d’un alcalde. Un dels nostres, en aquest cas del Partit Socialista, però cosa semblant podria dir de tants altres , d’altres partits.
L’Albert Brunet, més conegut per ciutadans i amics per “Calderí”, renunciarà al càrrec d’alcalde i donarà pas a un nou alcalde, en la persona de Llorenç Ferrer. Tant un com l’altre, son exemples de polítics planers, honestos, treballadors, i entregats a la digne feina de millorar les condicions del seu poble. Res més, ni res menys. El resultat el poden veure els veïns de Navarcles al llarg i ample del terme municipal.
El fins ara alcalde, amb 70 anys , ha dedicat 19 anys de la seva vida a l’ajuntament, 11 dels quals com alcalde. Un càrrec que ni li ha pujat al cap, ni li ha canviat en res la vida quotidiana sinó és per anul•lar el temps lliure i part de la feina habitual , per destinar-la al poble que estima. Ha encapçalat un equip de govern ampli i plural, tirant endavant uns projectes plens d’ambició i sentit comú, propi d’un pagès de tota la vida, remenant plantes i flors.
I serà rellevat per una persona més jove, de professió molt diferent, autor de nombrosos articles, llibres i publicacions, però igual de planera, treballadora i honesta. La roda continuarà donant voltes, canviant les persones, però mantenint els mateixos ideals.
En uns moments com els que estem passant, no hem de creure en una generalització de la corrupció i les males pràctiques dels càrrecs polítics. Som polítics, la immensa majoria de persones i no solament els que tenim càrrecs institucionals o de partit. Participar en eleccions, votar, opinar, etc, formen part de l’activitat política, i a tot arreu hi ha persones que vulneren la confiança donada i destrossen la imatge de multitud de càrrecs que compleixen fidelment amb la feina encomanada.
Ho he dit en diverses ocasions, i ho comentem en les reunions institucionals. No hi ha res més descoratjador que veure casos de comportaments indignes, en els mitjans de comunicació, per part de càrrecs que han traït la confiança dipositada. I malament si son d’altres partits, i molt pitjor si son del propi.
Hi ha mecanismes de control intern i extern, i no sempre han funcionat degudament, però no és menys cert que poc a poc van apareixent i van sent castigats. I s’han anat millorant els sistemes de control. Amb tot, mai es podrà evitar que alguns trenquin el que ha de ser norma de comportament obligat.
Però, tornem a Navarcles, i agafem com a model l’alcalde actual, el proper, o tants altres alcaldes i regidors que desenvolupen la seva feina, amb total honestedat i dedicació als ideals que els han portat a la política i que no son cap altres que la millora del seu poble, en particular i de la societat, en general.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
En uns moments en que la política està fortament qüestionada, criticada i desprestigiada per persones sense escrúpols i sense ideologia , demano una mirada i una reflexió sobre l’acte que es produirà aquest dissabte dia 5 a l’ajuntament de Navarcles. El relleu d’un alcalde. Un dels nostres, en aquest cas del Partit Socialista, però cosa semblant podria dir de tants altres , d’altres partits.
L’Albert Brunet, més conegut per ciutadans i amics per “Calderí”, renunciarà al càrrec d’alcalde i donarà pas a un nou alcalde, en la persona de Llorenç Ferrer. Tant un com l’altre, son exemples de polítics planers, honestos, treballadors, i entregats a la digne feina de millorar les condicions del seu poble. Res més, ni res menys. El resultat el poden veure els veïns de Navarcles al llarg i ample del terme municipal.
El fins ara alcalde, amb 70 anys , ha dedicat 19 anys de la seva vida a l’ajuntament, 11 dels quals com alcalde. Un càrrec que ni li ha pujat al cap, ni li ha canviat en res la vida quotidiana sinó és per anul•lar el temps lliure i part de la feina habitual , per destinar-la al poble que estima. Ha encapçalat un equip de govern ampli i plural, tirant endavant uns projectes plens d’ambició i sentit comú, propi d’un pagès de tota la vida, remenant plantes i flors.
I serà rellevat per una persona més jove, de professió molt diferent, autor de nombrosos articles, llibres i publicacions, però igual de planera, treballadora i honesta. La roda continuarà donant voltes, canviant les persones, però mantenint els mateixos ideals.
En uns moments com els que estem passant, no hem de creure en una generalització de la corrupció i les males pràctiques dels càrrecs polítics. Som polítics, la immensa majoria de persones i no solament els que tenim càrrecs institucionals o de partit. Participar en eleccions, votar, opinar, etc, formen part de l’activitat política, i a tot arreu hi ha persones que vulneren la confiança donada i destrossen la imatge de multitud de càrrecs que compleixen fidelment amb la feina encomanada.
Ho he dit en diverses ocasions, i ho comentem en les reunions institucionals. No hi ha res més descoratjador que veure casos de comportaments indignes, en els mitjans de comunicació, per part de càrrecs que han traït la confiança dipositada. I malament si son d’altres partits, i molt pitjor si son del propi.
Hi ha mecanismes de control intern i extern, i no sempre han funcionat degudament, però no és menys cert que poc a poc van apareixent i van sent castigats. I s’han anat millorant els sistemes de control. Amb tot, mai es podrà evitar que alguns trenquin el que ha de ser norma de comportament obligat.
Però, tornem a Navarcles, i agafem com a model l’alcalde actual, el proper, o tants altres alcaldes i regidors que desenvolupen la seva feina, amb total honestedat i dedicació als ideals que els han portat a la política i que no son cap altres que la millora del seu poble, en particular i de la societat, en general.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 3:24 AM
