Thursday, May 30, 2013

 

DE CONFEDERACIÓ A FEDERACIÓ




DE CONFEDERACIÓ A FEDERACIÓ

Ens ha tocat viure, en viu i en directe, una de les majors crisis a nivell mundial, al mateix temps que la major transformació política d’Europa en els darrers segles. Tot un privilegi i tot un repte del qual encara no sabem com ens en sortirem.

Sóc de pensaments positius, i com després de tota tempesta arriba la calma, també la UE trobarà el camí cap el seu destí que no és altre que esdevenir els Estats Units d’Europa. Finalment arribarem a port si som capaços de transformar l’actual Confederació d’Estats, en una Federació, regida per les normes bàsiques d’un estat federal, a imatge i semblança dels Estats Units d’Amèrica, el Canadà, Austràlia, Suïssa, o la mateixa Alemanya.

No queda altre remei sinó volem prendre mal, i desfer tot el treball realitzat en els darrers 40 anys. Els visionaris , fundadors de la Europa Unida, no poden ser oblidats ni destrossats per la incapacitat dels actuals governants. Es massa important el que ens uneix com per menystenir-lo i llençar-lo per la borda.

Ara bé, el camí és llarg, dificultós i ple d’obstacles que cal saltar , al mateix temps que es crea la nova realitat política, econòmica i social. De totes maneres, no queda cap altra sortida, i estic convençut d’un bon resultat final.

De fet, estem seguint els passos d’altres realitats “confederals”, les quals a base de crisis com la que patim ara, varen haver de modificar la realitat per adaptar-la a les urgències i necessitats del moment. Es així, com succeí en els EUA, o a Suïssa per posar dos exemples típics, d’un naixement confederal, obligat a transformar-se en federal per adaptar-se als nous temps.

I el procés de “federalització europeu”, coincideix en el moment en que Espanya també ha d’esdevenir “federal” sinó volem prendre mal tots plegats, aquí. Es impensable un procés “segregador”a Espanya, quan hi ha en marxa el procés “agregador” a Europa, i cap estat europeu, ni cap instància de la UE donarà suport a l’independentisme català, ni ara ni en un futur proper. Es impensable perquè aniria en direcció contrària a la que precisa el continent europeu.

Ara i aquí, és urgent crear les estructures federals europees, que garanteixin un funcionament adequat, coordinat i equilibrat de totes les parts que la composen. Es a dir, hem d’anar cap una política comuna en temes vitals com l’economia, la fiscalitat, la política exterior, la de defensa...

I hem de tenir un govern europeu , amb autoritat i poder de decisió sobre tot el conjunt i vulguem, o no, ja el comencem a tenir, si bé, per intermediaris interposats que no han estat elegits pel conjunt dels ciutadans europeus. Sinó què signifiquen els deures posats a Espanya en matèries bàsiques, en el dia d’ahir ? Podem dir que Espanya té autonomia pròpia, o ja està sotmesa a directrius externes que li imposen unes decisions determinades en matèries essencials ? No hem perdut, o traspassat competències a la UE? Podem decidir el que volem , sense seguir les directrius de la UE?

Es evident que no. Qui cregui que Espanya pot anar per lliure, va molt equivocat, o senzillament no segueix la realitat quotidiana. Des de fa anys cedim sobirania, i ara la crisis ho posa més de manifest. Anem en la bona direcció, encara que sigui a trompades. El millor per a tots, és transformar la UE dels estats, amb la UE dels ciutadans, i això vol dir passar de la Confederació actual, a la Federació. I aquesta transformació afavoreix les aspiracions dels socialistes catalans, d’encaixar Catalunya en una Espanya federal, sense seguir camins abocats al fracàs. Ben aviat es podrà comprovar la total inviabilitat de les propostes de CiU i ERC. Serà fonamental en aquell moment tenir clara l’alternativa, i en aquest sentit és totalment oportuna la presència de Pere Navarro a Madrid per presentar la proposta federal del PSC i aprofitar tots els fòrums públics i privats per exposar aquesta via.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC


Wednesday, May 29, 2013

 

AIGUA A PREU D'OR - art. La Rella




AIGUA, A PREU D’OR

De ben segur que tots els lectors hauran comprovat l’augment del preu de l’aigua, molt especialment en els darrers anys. Doncs, puc anunciar que el preu anirà pujant, no tant per decisió dels ajuntaments, sinó de la Generalitat.

Si algú agafa qualsevol rebut d’aigua, comprovarà l’existència de 3 conceptes, clarament diferenciats. Una part del rebut, és per l’aigua que consumim, en funció del volum i del preu estipulat per l’ajuntament corresponent. Una altra part del rebut, correspon al cànon de l’aigua, establert per la Generalitat ( Agència Catalana d’Aigua – ACA) i també puja, en funció dels m3 gastat. I per últim hi ha l’aplicació de l’IVA.

El cànon de l’aigua que cobra la Generalitat, va destinat a la construcció i manteniment de les Estacions Depuradores d’Aigua ( EDAR) que s’han anat construint per tot el país. El problema és que els càlculs fets, anys enrere, han quedat totalment desfasats, i l’ACA té un forat econòmic immens. Això provoca que les EDAR’s que s’havien de construir en els darrers anys , hagin quedat paralitzades i no se sap quan es podran fer. I al mateix temps, no arriben prou diners per mantenir les que hi ha en funcionament.

Com sempre passa en aquests casos, la mala gestió, els mals càlculs, i la poca traça a l’hora de buscar recursos, es resolen , fent pagar més als que ja pagaven. En aquest cas a tots els ciutadans. D’aquí que hagueu vist com en la majoria de casos dels pobles del Lluçanès, pagueu més par cànon que no pas per l’aigua que consumiu.

I que quedi clar, pels qui no esteu en ajuntaments i no sabeu on va a parar el diner dels rebuts de l’aigua. L’import del cànon de cada rebut va directament a l’ACA. Es a dir, a la Generalitat. I l’import pel consum de l’aigua, a cada ajuntament, o a l’empresa subministradora si l’ajuntament ho ha donat en concessió.

El problema és que la Generalitat, tot i apujar l’import del cànon no arriba a finals de mes, i se’ls ha ocorregut una altra manera de cobrar més.

L’ACA, ara, demana controlar l’aigua que l’ajuntament capta de fonts, rieres, pous,... i la que factura en rebuts, a tots els consumidors. La diferència que surt, li imposa un cànon als ajuntaments perquè la paguin.

Per entendre’ns. A partir d’ara, els ajuntaments han de pagar cànon d’aigua de les fonts del poble, de la que es perd per les canonades, fuites esporàdiques o constants...En resum, que tota la gent de cada poble, paga el rebut particular d’aigua de casa seva, i ara li toca pagar ( via ajuntament) la que beuen visitants de fora, a les fonts, o la que perden per avaries o defectes de les canonades...

Com podem veure la mala gestió dels governants, al final, la paga la gent del poble. Si l’aigua ja era cara, ara s’anirà encarint, cada vegada més per tapar els forats econòmics d’una ACA mal portada. I és injust que els ajuntaments, una vegada més, hagin de fer front a pagaments per un consum d’aigua o per unes pèrdues, moltes vegades, inevitables. Quan obriu l’aixeta, penseu, en el cost que té l’aigua, i en el doble pagament que en feu.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Friday, May 24, 2013

 

QUÈ FARÀ ERC ? - art. Regió 7




QUÈ FARÀ ERC ?

Hi ha vida més enllà de parlar del referèndum pel “dret a decidir” que alguns directament ja venen com la consulta per esdevenir “independents”. Ja en parlarem dintre d’uns mesos quan el panorama hagi aclarit una mica més la situació.

Ara i aquí m’interessa parlar d’un altre tema, estretament lligat a l’autonomia de Catalunya ,als drets dels ciutadans que no pot esperar ni uns mesos, a diferència del referèndum esmentat.

Es tracta de la modificació de les lleis d’administració local. La “constitució dels ajuntaments”. En aquest tema, com en altres que es tracten en aquests moments en el Parlament de Catalunya, el paper d’ERC és fonamental ,per ser l’únic soci de CiU. El partit que dona la majoria al president Mas per aprovar o no, les propostes que presenta davant la cambra catalana.

I pel mes vinent, està programat entrar el projecte de llei de modificació de les lleis municipals. Un dels projectes més rellevants i perjudicials pel futur dels ajuntaments si s’aprova segons el redactat actual.

Alguns lectors poden pensar que en tant que alcalde, i d’un partit diferent dels dos de govern, en faig una lectura sesgada, subjectiva o partidista. En absolut, en tant que alcalde considero que mai hagués imaginat que partits catalans fessin seguidisme, en aquest tema, de les directrius de Madrid.

El municipalisme català, de sempre, s’ha distingit per exercir les seves competències en plenitud, i ampliar-les cap aspectes no propis d’ ell, però indispensables per garantir una millor qualitat de vida dels ciutadans. Si en un àmbit Catalunya ha esdevingut pioner, innovador i avançat, és en el govern municipal.

En què volen convertir els ajuntaments ? En simples oficines de tramitació d’alguns papers, i manteniment d’uns serveis mínims, mínims, de manera que els alcaldes i regidors perden la consideració de polítics, per esdevenir simples oficinistes. No exagero, i emplaço els lectors a llegir la proposta de CiU, suposadament beneïda per ERC, que serà presentada i debatuda dintre de poques setmanes en el Parlament.

La proposta, suposa treure competències a tots els nivells, i reduir les funcions dels ajuntaments petits a : tramitar la burocràcia bàsica, portar aigua als habitants ( en unes condicions i preu que establiran ells), xarxa de clavegueram, cementiri i poca cosa més.

Fins i tot la neteja viària, la volen donar als consells comarcals. Sí, sí, heu llegit bé. Ja m’imagino un equip comarcal anant a netejar carrers i places de pobles ,arreu del territori. Visca l’autonomia, visca l’austeritat i la bona gestió....

Ningú s’imagina el que això a la pràctica pot significar quan la gent vingui a un ajuntament i l’alcalde hagi d’explicar que no pot actuar en res del que demanen. Ni arranjament de camins, ni resolució de conflictes, ni actuacions en serveis socials, educatius, esportius...Volen, suprimir el primer nivell de resolució de problemes, per portar-lo cap a consells comarcals, diputacions, o... cap a la privatització, a benefici de particulars.

Estem davant l’atac més greu i contundent contra un element bàsic del govern de Catalunya : els ajuntaments. I que ningú vulgui donar la culpa a Madrid. La llei és de CiU i només serà aprovada si ERC li dona suport. Ara i aquí que ERC no ens surti amb el referèndum. Si algú vol protegir Catalunya de les actuacions de Madrid que comenci per no copiar el que ve d’allà. Els alcaldes i regidors d’ERC tenen un paper fonamental a l’hora de protegir el municipalisme. D’ells dependrà que CiU pugui tirar endavant la destrossa del municipalisme, o no. En poques setmanes veurem els resultats.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC


Thursday, May 23, 2013

 

GUILLOTINAR ELS AJUNTAMENTS - Art. Nació Digital




GUILLOTINAR ELS AJUNTAMENTS.

Per les noticies que rebem de tot arreu, dintre de pocs dies podem assistir al major atac contra el municipalisme, des de la recuperació de la democràcia.

Quan les coses van malament a nivell general, s’ha de buscat un boc expiatori per carregar-li les culpes de bona part de les desgràcies. Es igual que no en tingui la culpa, tot és qüestió de vendre davant l’opinió pública, les raons de l’actuació governamental.

Qui llegeixi aquest article pot pensar que no va amb ell. Que aquesta batalla és entre administracions o entre partits, i no val la pena perdre-hi el temps. S’equivoca greument.

Si una cosa comprovaran tots els ciutadans és que perdran qualitat de vida a tots els nivells, i hauran d’anar a fora per resoldre els problemes més elementals de cada dia.

El Ministeri d’Hisenda, està preparant una modificació de les lleis que regulen el funcionament dels ajuntaments, amb una mala baba, i un desconeixement brutal del que signifiquen els serveis municipals per tot els veïns dels pobles i ciutats, però molt especialment dels pobles petits.

Diuen que volen posar fi a una “disbauxa municipal” en matèria de serveis, taxes, activitats,etc, dels ajuntaments, i amb aquesta “rigorositat” imposada des de Madrid arribaran a estalvia 7.200 milions d’euros a tot Espanya. En el cas de Catalunya, CiU va insistint en que l’Estatut d’Autonomia dona exclusivitat de competències municipals, i farà al seva pròpia modificació de les lleis, però s’hi dona una pressa que no presagia res de bo. Es a dir, ens temem que tot el que decideixi Madrid serà imposat a Catalunya, per la via dura, o per consentiment de CiU. Què hi dirà ERC a tot plegat? Aquest és un misteri perquè fins ara ERC està callada. Mal presagi.

Però tornem, al tema per explicar en què pot afectar a la gent normal. La gent del carrer què pot perdre amb aquetes modificacions de les lleis municipals.

Doncs bé, d’entrada des de Madrid diuen que tots els serveis municipals hauran de ser “barats”, rendibles, austers, que costin poc. D’acord, han descobert la sopa d’all. No conec cap alcalde que vagi a buscar serveis cars si els pot donar a millor preu, però vaja, com decidiran que un servei és barat o car ? Doncs, bé, volen fer un promig del cost a nivell de tot Espanya, de manera que qui es passi del promig serà considerat un malbaratador de recursos i que estigui per sota, serà un bon gestor. Aquí, es vol fer el promig de tot un estat, quan les realitats son immensament diverses. Veiem-ne alguns exemples.

Pot costar el mateix recollir les deixalles en pobles de muntanya, amb població dispersa i terme municipals immensos, que en pobles concentrats, situats a peu pla? Suposo que direm que no.

Si tenim piscines municipals, és igual el cost en pobles petits de muntanya, amb 60 o 70 dies de funcionament, que en pobles més grans, a peu de platja, amb sol durant 90 o 100 dies ?

Es igual el cost de manteniment de la xarxa de subministrament d’aigua potable en terme municipals immensos, amb població dispersa, amb muntanyes que obliguen bombar l’aigua,etc, etc, que no pas en municipis agrupats, petits i sense bombeig?

Doncs, bé, aquesta gent, des d’un despatx volen decidir el cost d’aquests i tots els altres serveis municipals. Qui no estigui per sota del promig, li traspassaran els serveis al consell comarcal o a la Diputació corresponent, durant 5 anys, fins que faci bondat i pugui recuperar els serveis si demostra que els portarà millor.

Aquestes i altres bestieses estan contingudes en el document preparat pel Ministeri d’Hisenda, i que serà presentat dintre de pocs dies a nivell general.

La Generalitat, està fent el seu document, amb una parsimònia increïble, i amb continguts que no van massa lluny dels de Madrid. Com pot ser que la Generalitat es deixi passar al davant en una competència nostra ?

Com pot ser que es vulguin buidar els ajuntaments de contingut quan son els més eficients , a tots els nivells ? Que farà ERC davant un atac tant brutal contra l’administració més propera als ciutadans ?

Però això no és tot. Volen treure als ajuntaments les competències que donen en matèries tant essencials com serveis socials, educació, ... i fins i tot neteja viària. Es a dir, que no podrem intervenir en allò que millor coneixem, com és la necessitat de cada veí per temes que li son essencials. Què farem els alcaldes, enviar els veïns al consell comarcal o a la Diputació quan vinguin a demanar ajut per temes de serveis socials, o quan tinguin un camí en males condicions, o quan vulguin organitzar alguna activitat extraescolar?

Volen convertir els ajuntaments en simples oficines de tràmits administratius mínims, i als alcaldes en simples gestors de 4 serveis elementals: burocràcia bàsica, subministrament d’aigua, manteniment del cementiri, xarxa de clavegueram, i poca cosa més.

Això vol dir que els pobles perdran la qualitat de vida que han guanyat en aquests 34 anys de democràcia municipal, i passaran a sobreviure. Simplement a fer la viu – viu, sense cap expectativa de que l’ajuntament faci de motor de desenvolupament, ni impuls de cara el futur.

Aquesta proposta ens implica a tots. Els qui tenim càrrecs municipals i a tots els ciutadans. Volen guillotinar les iniciatives municipals per aconseguir administracions burocràtiques per fer quatre papers, i fer funcionar els serveis més elementals. Res de polítiques ambicioses de promoció, creixement i desenvolupament dels pobles. Només vegetar. Ja vindran els de dalt per dir-nos que volen que fem.

I atenció, de Madrid podíem esperar una cosa com aquesta, però no de la Generalitat. I ara, i aquí no veiem cap voluntat de CiU d’anar per altres camins. I hem de saber que ERC pot aturar aquestes intencions si s’enfronta a CiU i no li dona suport. Per modificar les lleis municipals , cal majoria absoluta i ERC té l’opció de frenar i modificar la proposta elaborada per CiU. Ara veurem, si els alcaldes, regidors i parlamentaris d’ERC tenen autèntica vocació municipalista o no. I si tenen voluntat de fer servir les competències de l’Estatut, o no. L’actuació ha de ser urgent, perquè el mes vinent es presenta la iniciativa parlamentària.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Tuesday, May 21, 2013

 

ELIMINAR AJUNTAMENTS...




ELIMINAR AJUNTAMENTS, ELIMINAR SERVEIS, ELIMINAR REIVINDICACIONS.

Vaig entrar a l’ajuntament de Borredà ( Berguedà) a l’abril del 79, amb els primers ajuntaments democràtics, i des d’aleshores he seguit tot el procés d’implantació de la democràcia municipal, arreu del país.

Varem entrar en uns ajuntaments on la pols s’acumulava en tots els espais, i on la iniciativa i funcionament eren inexistents. El poder dels secretaris, s’imposava per damunt dels càrrecs polítics, nomenats a dit, i sense cap mena de voluntat d’actuar amb autonomia pròpia, excepte en comptades ocasions.

Alguns semblen enyorar aquells vells temps, i volen retornar la democràcia municipal a un simple exercici “d’encarregats” d’altres administracions.

Si sempre havíem defensat l’existència de tres nivells administratius: estat, autonomies, ajuntaments, coordinats, i respectats, ara s’ha iniciat el procediment per decapitar un dels nivells, per convertir-lo en una comparsa de l’estat.

I que el PP s’atreveixi, o tingui aquesta voluntat, no ens ha de sorprendre gaire, però que CiU estigui callada, i obedient, ja supera tot l’imaginable. L’Estatut d’Autonomia dona plenes competències en matèria local, però cap de nosaltres està tranquil ni segur que les modificacions proposades per Madrid no s’acabin imposant a Catalunya.

CiU mai ha vist els ajuntaments com una administració essencial pel desenvolupament del país. Al contrari, els ha vist com un contrapoder a la Generalitat, i només cal recordar les batalles amb l’ajuntament de Barcelona, amb la Corporació Metropolitana, o amb altres ajuntaments del país. I tot i que ara governa en la major part d’ells, no per això ha canviat de pensament.

I la falta de lideratges de CiU al front dels ajuntaments, facilita la feina “decapitadora” de la pròpia Generalitat, molt semblant a la de Madrid. Es dona, doncs, la paradoxa que per una banda volem la independència, i per l’altra es permet retallar la autonomia o independència dels ajuntaments. Flac favor fa CiU al bon funcionament d’un dels nivells de l’administració.

I en aquests profunds canvis de desmantellament dels ajuntaments, es pretén reforçar el papers dels consells comarcals, i les diputacions, amb propostes de traspàs de serveis municipals, que mai podran dur a terme, amb l’eficàcia en que els porten els ajuntaments.

Podem imaginar-nos, com els consells comarcals organitzaran la neteja viària dels municipis del seu territori ? O com se’ls hi pot traspassar el servei d’abastament d’aigua, o els cementiris municipals ?...

En pocs dies tindrem sobre la taula la proposta redactada pel Ministeri d’Hisenda, mitjançant la qual volen estalviar 7.200 milions d’euros a tot Espanya. Ningú explica d’on surten aquests diners, però algú s’ho ha cregut, suposo per enviar la proposta a Brussel•les, pensant que així demostren fer els deures en matèria d’austeritat.

Els qui som alcaldes de pobles petits, no ens podem imaginar com poden acabar molts dels serveis municipals si son traspassats a consells comarcals o diputacions. Seran inviables completament, però el més greu és trencar la dinàmica de resolució de temes a nivell municipal, per part de la gent del poble. Els alcaldes som els qui millor coneixem tothom, i tot el territori. Cada setmana resolem petits o grans problemes, que no poden ser traslladats fora del municipi. Si ens treuen les competències i els serveis, com podran solucionar-se aquests temes?

Com pot ser que els alcaldes i regidors de CiU , i d’ERC poden donar suport a aquest desmantellament dels ajuntaments? Que no busquin culpar Madrid, d’un tema que depèn de la Generalitat. En pocs dies tindrem la prova de què defensen, i què volen pels ciutadans.

Joan Roma, Alcalde de Borredà ( Berguedà).


Monday, May 20, 2013

 

UN NOU OBSTACLE, 15.000 HABITANTS - art. La Rella




UN NOU OBSTACLE : 15.000 HABITANTS.

La subcomarca del Lluçanès, a l’igual que la del Moianès, porten anys reivindicant el títol de “comarca”, però quan tot sembla anar bé, apareix algun núvol que amenaça tempesta, i torna els tràmits ,a l’inici del procés.

Ja hi tornem a ser. En escrits anteriors he exposat el doble perill que, per ajuntaments i comarques, suposen les modificacions a les lleis de règim local, que prepara per una banda el govern de l’estat, i per altra, el govern de la Generalitat.

No ens podem fiar ni d’uns ni dels altres, en quan a preservar les competències i l’autonomia municipal.

De Madrid ens arriben pèssimes noticies pel que fa la garantia de potenciar els ajuntaments. Ans el contrari, pretenen retallar competències, reduir serveis, i convertir els ajuntaments en una mena de petita oficina per gestionar quatre coses elementals. Pel que fa la resta, enviaran la gent a les capitals. Demostren clarament un desconeixement de la realitat rural, i un menyspreu per la qualitat de vida dels ciutadans.

I de la Generalitat, les noticies que arriben tampoc son tranquil•litzadores . No tenim encara l’esborrany de modificacions, però els qui les han vist, expliquen que copien moltes coses de Madrid, i no fan una aposta clara pel municipalisme que, a Catalunya sempre ha estat més fort i modèl.lic que a la resta de l’estat.

I entre les modificacions que proposa la Generalitat, a la creació de noves comarques, és que han de tenir un mínim de 15.000 habitants. Sembla fet expressament perquè ni el Lluçanès ni el Moianès puguin esdevenir comarques.

Per tant, gent del Lluçanès, tingueu present aquesta proposta de modificació perquè arriba al cap de molts anys d’haver iniciat el procés, i si s’aprova, comportarà guardar a l’armari per temps indefinit, l’aspiració de tenir comarca pròpia.

De totes maneres, en aquests canvis que proposa CiU, ERC hi té molt a dir. Com tothom sap, Artur Mas pot governar , gràcies al pacte entre CiU i ERC. Si ERC s’oposa a aquests canvis, la modificació no tirarà endavant. ERC no governa directament , però sí permet governar a CiU, i el dia que suspengui el pacte, Artur Mas haurà de buscar un altre soci, o convocar noves eleccions. Així estan les coses i per tant, hem d’exigir a ERC que jugui un paper de primer ordre, tant en el tema de la comarcalització de Catalunya, com en el de preservar el municipalisme català.

Pels qui estem en els ajuntaments, veiem amb preocupació, com es parla de retallar competències i serveis municipals, amb una alegria increïble. Ens podem trobar, en qualsevol moment, en no poder intervenir ni solucionar multitud de temes en el mateix poble i haver d’anar fora, per qualsevol petit problema. Si pensem en el gran nombre de persones grans que tenim en els nostres pobles, ja podem imaginar els problemes que tindran per resoldre els temes.

I en quan a l’aspiració de comarca, considero un cop baix, posar ara un mínim de 15.000 habitants per dir no, a la petició del Lluçanès. Es una manera d’escapolir-se del tema, per la porta del darrere.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Friday, May 17, 2013

 

EL CAMI A SEGUIR - art. Regió 7




EL CAMÍ A SEGUIR.

A mesura que passen els dies, les setmanes i els mesos es va comprovant com en el pacte entre CiU i ERC, van apareixent fissures, escletxes, i ara ja diferències insalvables, en temes tant essencials com l’elaboració i aprovació del pressupost de la Generalitat per aquest 2013.

L’excusa de no poder fer el pressupost per no tenir clar el límit de dèficit, no és de rebut, perquè , sota aquests arguments els ajuntaments no haurien fet els seus pressupostos davant la incertesa de totes les previsions de la Generalitat, respecte les seves aportacions als municipis.

També, en la qüestió transcendental del pacte entre les dues forces polítiques, apareixen vies improvisades de cap on anar. El “dret a decidir” es mou bàsicament a nivell de declaracions, però no d’actuacions, excepte les de “publicitat” i relacions públiques. Els viatges d’Artur Mas per la UE han deixat clares les diferències insalvables per tenir aliats , en aquest tema.

Bé, doncs, calia trobar un guió concret, per sortir de la cova on estem ficats. No hi ha llum al final del túnel, perquè no hi ha túnel, sinó un pou o una cova que no deixa veure cap llum de sortida. Pretendre un pols amb l’estat, sortint-se de la legalitat, està totalment condemnat al fracàs absolut. Aquesta és una via inviable per impossible.

Davant aquest escenari si una cosa ha de fer un partit d’oposició és presentat alternatives. Ser capaç de buscar una sortida viable, encaixada en la legalitat. I aquest és el gran repte que ha iniciat el PSC de la mà de Pere Navarro, i la Fundació Campalans.

Tinc davant meu el document, presentat i aprovat per l’executiva nacional del PSC com el guió a seguir, de cara el futur immediat, per aconseguir exercir el dret a decidir, en una consulta legal, dintre del marc d’un nou model constitucional.

Aquesta iniciativa s’emmarca, en el que Pere Navarro ha batejat com “segona transició”, per deixar clar el bon paper exercit en la primera transició, però la necessitat d’impulsar canvis substancials per renovar aquell consens i trobar-ne un de nou que garanteixi un nou període constitucional pels propers decennis.

Recomano vivament la lectura d’aquest document de quaranta pàgines, en el qual figuren temes tant rellevants com : Reconeixement d’Espanya com Estat federal, integrat per nacionalitats i regions. La Reforma del Senat per convertir-lo en un Consell Federal, integrat per representants dels governs autonòmics. Una nova distribució de competències, fonamentada en l’experiència d’aquestes tres dècades. Un nou caràcter de l’Estatut d’Autonomia, eliminant les ambigüitats actuals que han complicat el seu funcionament. Les relacions de col•laboració entre les CCAA, i d’aquestes amb l’Estat. La descentralització del poder judicial, una de les grans reformes pendents. La regulació del finançament en la Constitució, amb unes noves regles clares i protegides constitucionalment. Tots aquests canvis suposen una modificació substancial en el funcionament de les institucions estatals i autonòmiques, de manera que totes elles, interactuïn per aconseguir el millor resultat.

I en aquest nou marc constitucional, el PSC hi encaixa el dret a poder consultar els ciutadans. Queda clara la voluntat dels socialistes a consultar la ciutadania, dintre d’un marc legal, encaixat en la Constitució. Aquest és el camí a seguir, i aquesta és la via que anirà salvant etapes, com autèntic desllorigador del procés en el qual ens trobem. Els altres camins no tenen sortida. Temps al temps.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC


 

BUTLLETÍ MUNICIPAL - BORREDÀ - MAIG 2013




BUTLLETÍ - INFORMEM - MAIG 2013 núm. 2

Butlletí de l’ajuntament de Borredà



MEITAT DE MANDAT.

Publiquem el segon número del butlletí municipal, just a meitat de mandat. Intentarem resumir en les quatre pàgines, les actuacions dutes a terme, i les previstes, de cara el futur immediat.

No cal dir que les coses han canviat sensiblement respecte anys anteriors, degut a la profunditat i durada de la crisis, la qual cosa ha obligat a introduir canvis en les previsions fetes, en el programa electoral.

Es lògic adaptar les propostes a la realitat, i prioritzar les actuacions perquè resolguin els temes més urgents. La crisis afecta el conjunt de la societat, i l’ajuntament ha de fer-hi front per garantir els serveis bàsics, amb la mateixa eficàcia i austeritat de sempre, malgrat obtingui molts menys recursos de les altres administracions.

En aquestes pàgines donarem compte dels canvis introduïts en el programa de govern, així com la situació en que es troben les finances i els projectes més rellevants.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill



PRIORITATS PER AQUEST MANDAT.

A dia d’avui la Generalitat deu a l’ajuntament, 92.000,00 euros, corresponents a diferents conceptes, algun dels quals procedent de principis del 2011. Per tant, en aquests moments, no ens podem plantejar fer obres subvencionades per la Generalitat sinó tenim la garantia d’un cobrament, en un temps raonable. Es per aquest motiu que hem remodelat el programa de govern per canviar l’ordre de prioritats. Els projectes considerats prioritaris son els següents.

1.- CONDICIONAMENT PRIMER TRAM CARRER MANRESA I CARRER QUERALT. Aquest projecte forma part de l’obra global de Renovació del Casc Antic, que s’anirà fent, per fases al llarg dels propers anys. Aquesta serà la primera fase, amb un cost aproximat de 375.000,00 euros. S’ha demanat subvenció a la Diputació de Barcelona que ha concedit, 210.000,00 euros de subvenció. S’ha presentat recurs per sol•licitar augmentar la subvenció fins els 250.000,00 euros, i la resta, fins arribar a l’import d’adjudicació de l’obra és finançarà amb un crèdit de la Diputació a retornar en 10 anys al 0% d’interès. La previsió és poder adjudicar l’obra a finals d’aquest any, i dur-la a terme, l’any vinent.

2.- COMPRA I INSTAL•LACIÓ PLANTA POTABILITZADORA D’AIGUA. Aquesta segona prioritat consisteix en comprar una planta potabilitzadora d’aigua, model Hidepak 14- A, a l’empresa IDECO, i instal•lar-la a l’entrada del dipòsit general d’aigua.

Aquesta planta té una capacitat de filtratge de 14 m3 /hora, i l’objectiu és millorar la qualitat de l’aigua, durant tot l’any i davant totes les circumstàncies. En els darrers anys, s’han anat fent inversions a la xarxa de subministrament d’aigua potable i aquesta seria la darrera de les importants per aconseguir tot l’any, la mateixa qualitat. L’import total de la inversió és de 66.400,00 euros. La petició de subvenció per la totalitat de la inversió s’ha presentat a la Diputació de Barcelona, i estem a l’espera de la seva aprovació. En quan es disposi de l’ajut, es procedirà a la compra i instal•lació, amb la previsió de que entri en funcionament al llarg de l’any vinent.

3.- CONSTRUCCIÓ MAGATZEM MUNICIPAL I PARC INFANTIL, a la zona esportiva, llindant amb el carrer de Dalt i c/ Barcelona. Aquest projecte de prop de 400.000,00 euros, ja té una subvenció de la Generalitat, del PUOSC 2011, en un 90%, però la posem en tercer lloc, a la vista de les dificultats de pagament que té el govern, i pel fet de que han prorrogat l’adjudicació fins a finals de l’any vinent, de manera que la previsió és adjudicar-la a finals del 2014, i dur-la terme durant el 2015.

4.- CONDICIONAMENT CARRER DE LA FONT. Aquest és un projecte també lligat al global de Renovació del Casc Antic. Té un cost de 172.000,00 i consisteix en renovar totalment el carrer, tant a nivell de clavegueram, com xarxa d’aigua i paviment adaptat a la normativa de mobilitat. Per aquí hi passa una de les canonades principals d’aigua del poble i per tant és una obra prioritària. El projecte contempla també arranjar la Font, i una millora de les connexions a la xarxa general de clavegueram.

Aquest projecte s’ha presentat a la Generalitat, en el marc del PUOSC 2013 – 2016, i s’ha demanat una subvenció del 95% de l’import.

Aquests son els quatre grans projectes per aquest mandat, prioritzats, en funció de la urgència en les actuacions, per raó de necessitat o disponibilitat del finançament.



LA GENERALITAT CONCEDEIX 75.000,00 EUROS PER MANTENIMENT.

En el marc de la convocatòria del PUOSC 2013 – 2016, la Generalitat ha concedit un import total de 75.000,00 euros a l’ajuntament, per destinar a diverses despeses de manteniment d’equipaments, obres i serveis, a raó de 18.700 euros a l’any.

En aquest apartat l’equip de govern ha previst diverses actuacions destinades a mantenir degudament alguns dels equipaments o infraestructures municipals, començant per una reparació i millora del Camí de la Roca, que va ser arranjat fa 10 anys i que el pas de vehicles, alguns de gran pes, ha fet malbé, i ara necessita una renovació.

També en aquest apartat hi figuren, manteniment de la xarxa d’enllumenat públic, xarxa d’aigua, piscines municipals, televisió per cable,carrers i places, etc.

En resum, aquesta partida anual, serà destinada al manteniment d’aquelles parts del municipi que considerem més indispensables per garantir-ne el bon funcionament.



FINALITZACIÓ OBRES – U.A NÚM 1 / CAL GALL.

Fa poc han acabat les obres de la Unitat d’Actuació núm 1, de Cal Gall, consistents en desenvolupar la urbanització d’aquesta zona, on hi ha 21 parcel•les, destinades a la construcció de vivendes unifamiliars aïllades, amb una normativa semblant a la que regula les altres urbanitzacions: la del Camí de la Roca, i la primera que es va construir, a la zona colindant a la zona esportiva.

Aquestes obres han tingut un cost proper a un milió d’euros, a càrrec dels propietaris dels terrenys. El procés ha estat llarg i complicat per no haver-se posat d’acord els propietaris entre ells, i haver hagut de fer les obres l’ajuntament. A més s’hi va afegir la suspensió de pagaments de l’empresa contractada, quan ja havia executat una part de l’obra, i la necessitat de contractar una nova empresa.

Acabades les obres, el poble ja disposa d’una nova zona per construir-hi vivendes amb jardí. Actualment hi ha 19 parcel•les disponibles, les quals es poden comprar als propietaris corresponents. Totes les parcel•les disposen dels serveis bàsics, previstos en el projecte executat.



PRESSUPOST 2013 / IMPOSTOS I TAXES.

El desembre passat, i tal com és preceptiu, l’ajuntament va aprovar el pressupost per aquest any 2013, amb un import d’ingressos i despeses de : 1.047.010,52 euros.

Com és habitual el capítol més important és el d’inversions amb prop de mig milió d’euros, destinats a dur a terme la primera fase de Renovació del Casc Antic. Aquest pressupost variarà en funció dels canvis que hem introduït a les prioritats de l’ajuntament i que s’han explicat més amunt.

Aquest pressupost és auster, com tots els que hem fet al llarg dels anys. No perquè ara estem en crisis hem de retallar en serveis bàsics. Les prioritats i urgències s’han d’atendre i hem procurat sempre no estirar més el braç que la màniga, estalviant en tot allò que no sigui indispensable, i fent servir la brigada d’obres per realitzar moltes actuacions que estalvien diners al conjunt del poble.

També hem de dir que aquest any, conscients de les dificultats de moltes persones per fer front a la crisis, hem congelat l’increment de l’IBI, i hem repartit el rebut en dues parts. Això ho continuarem fent en els propers anys. I els únics increments petits que s’han fet aquest any, han estat en l’impost de vehicles i en la taxa d’aigua.

Amb tot, en el darrer Ple municipal, l’alcalde ja va informar de l’acord entre els dos grups presents a l’ajuntament: PSC i CiU, per proposar en el Ple de setembre, congelar tots els increments de tots els impostos i taxes municipals de cara l’any vinent. I si la crisis segueix, no descartem continuar-ho fent en el futur.

Pel que fa obligacions financeres, l’ajuntament, compleix rigorosament a l’hora de pagar sous, factures , interessos i retorns crèdits, malgrat la Generalitat li deu 92.000,00 euros. De totes maneres, s’han suspès o retallat despeses considerades no indispensables, i no s’empren cap inversió que no estigui totalment finançada, i garantit el seu cobrament, en un temps raonable.



TRAVESSERA URBANA

El govern de la Generalitat havia redactat i aprovat el projecte de millora de la C -26 en el tram Berga – Borredà, límit provincial, amb la intenció d’adjudicar l’obra l’any 2012, i fer les obres al llarg de 18 mesos entre 2013 i 2014.

La crisis i el canvi de govern, ha suposat suspendre aquella previsió i deixar-la sense efectes de cara el futur.

El projecte de millora, contemplava una variant tant a Vilada, com aquí a Borredà, i la variant suposava que l’actual travessia urbana es convertia en un carrer interior del poble, amb unes condicions de circulació viària i de vianants radicalment diferent.

Aquest fet, ha obligat l’ajuntament i la Direcció General de Carreteres, a estudiar la seguretat en aquest tram i a emprendre les mesures pertinents per garantir el compliment de la normativa de seguretat.

L’any passat es va tenir reunió amb el Director General de Carreteres, per tractar el tema de la travessia. La seva substitució ha endarrerit el tema, però s’ha reprès en els darrers mesos, de manera que actualment l’arquitecte municipal i tècnics de Carreteres estan estudiant i avaluant una proposta d’actuació , vàlida per aquest tram. La previsió és disposar d’un avantprojecte dintre dels propers mesos per ser tractat entre les dues administracions, i garantir la seguretat en aquest tram.

Una vegada es disposi del projecte corresponent, s’estudiaran les vies de finançament per dur-lo a terme, entre les dues administracions.



FINALITZADES OBRES MILLORA XARXA AIGUA.

El mes passat varen finalitzar les obres de millora d’alguns aspectes de la xarxa d’aigua, amb un cost de 36.500,00 euros, subvencionats per la Diputació de Barcelona. Entre d’altres millores, tenim ja automatitzat el control d’obrir i tancar l’entrada d’aigua de la riera Margançol , en cas de pluges. Disposem d’una arqueta de buidatge de la xarxa general per poder netejar les canonades d’aigua. Tenim un clorador automàtic en el dipòsit de Capdevila, i ja podem controlar el nivell de tots els dipòsits d’aigua, des d’un telèfon mòbil o un ordinador.

Totes aquestes millores faciliten la feina de la brigada de manteniment, i alhora permeten una major qualitat en el subministrament d’aigua.



SALVAT EL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE SALSELLAS.

Just fa un any que la Diputació de Barcelona va finalitzar les obres de consolidació del campanar de l’església de Santa Maria de Salsellas, gràcies a una inversió de 26.000,00 euros, aportats pel Servei de Patrimoni Local de la Diputació.

Aquestes obres han permès garantir el futur de la part més emblemàtica del monument, i a hores d’ara l’alcalde està negociant una segona aportació per continuar les obres de consolidació de la part central de l’església. D’aquesta manera s’anirà executant el projecte global redactat per la Diputació, i consistent no en la reconstrucció de l’església, sinó en la restauració de les parts existents, com perquè s’eviti l’esfondrament de l’edifici, i es pugui preservar de cara el futur.



AMPLIACIÓ CONTRACTE DE LLOGUER LOCAL PUIGMAL.

El local Puigmal compleix una funció essencial a l’hora de garantir esdeveniments de diferents tipus a nivell de poble. Per aquest motiu ja fa molts anys, es va arribar a una acord amb al propietària, mitjançant el qual l’ajuntament ha pogut tenir-lo com peça fonamental per activitats , a cobert, i al mateix temps ha invertit en la millora interior.

L’actual contracte finalitzava el dia 1 de gener de 2016, i ara s’ha arribat a un nou acord per allargar el contracte fins el dia 1 de gener de 2021. Un temps suficient com per garantir un nou període d’activitats, i justificar la millora que farem en els lavabos, adjacents al local.

En aquest cas, la brigada d’obres procedirà a renovar el local de lavabos per fer-los utilitzables de cara el futur. La previsió és tenir les obres acabades a finals d’aquest mes de maig. Agraïm la disponibilitat de la propietat en arribar a un acord que ha estat beneficiós per les dues parts, i permet al poble, disposar d’un local essencial.



CURS UTILITZACIÓ DEL DESFIBRIL•LADOR

El consultori mèdic està equipat amb un Desfibril•lador, comprat per l’ajuntament, per substituir-ne un altre que ja era vell. Disposem, doncs, d’un Consultori ben equipat i ben servit per l’equip mèdic habitual, però varem creure necessari preparar diverses persones per fer servir el Desfibril•lador, en cas d’urgència.

Per aquest motiu varem demanar una subvenció a la Diputació perquè ens pagués un curs, i a Creu Roja del Berguedà que ens enviés un monitor expert. Doncs bé, aconseguides les dues coses, dos mesos enrere es va dur a terme aquest curs, en el qual varen participar 8 persones del poble.

Aquest curs, va servir per informar i practicar l’ús del Desfibril•lador, en una jornada duta a terme en el Centre Cívic, al final de la qual s’ha donat un certificat als assistents, tots ells persones habituals del poble, com son els membres de la brigada d’obres, membres del consistori, farmacèutica, i alguna altra persona.

Es propòsit de l’equip de govern dotar el poble de dos nous Desfibril•ladors per tenir en el Centre Cívic, i a les Escoles o a les Piscines, a l’estiu. També està previst organitzar algun nou curs, tant d’ús de Desfibril•lador, com de Primers Auxilis. Oportunament donarem informació per demanar voluntaris.



COMISSIÓ DE FESTES OFICIAL – BORREDÀ DE FESTA.

El dia 21 de setembre de l’any passat, es va fer una convocatòria, oberta a tothom ,per elegir una Comissió de festes, oficial, legalitzada , amb estatuts i autonomia pròpia com per organitzar les principals festes del municipi.

D’aquella reunió en va sortir una Comissió , encarregada de redactar estatuts, donar-se d’alta de NIF, obrir compte...I es va elegir la Junta directiva, formada per una presidenta, un vicepresident, una tresorera, una secretària i tres vocals.

Actualment la Comissió de festes, amb el nom de BORREDÀ DE FESTA, és ja una realitat, i ha organitzat un bon nombre d’activitats per animar el poble, i recollir diners de cara a fer front als principals reptes com son la Festa Major, i alguna altra de les festes tradicionals del poble o de les que ells mateixos puguin decidir.

L’Ajuntament ha formalitzat un conveni pel qual li encarrega les festes tradicionals, en el benentés que funciona amb plena autonomia, i rebent alguns ajuts municipals, presidits per la austeritat que hem expressat en anteriors escrits i butlletins.

Desitgem llarga vida a la nova entitat del poble, conscients de que la seva feina no és fàcil , especialment en els temps que corren.



ADÈU A UNA GRAN DINAMITZADORA DEL POBLE.

El passat 4 d’abril varem acomiadar la Sra. Carmen Fornells d’Andreu, en un funeral oficial, a l’església parroquial, amb presència de família, amics i companys, i amb la participació de tot el Consistori municipal.

L’Alcalde havia decretat dos dies de dol oficial, a la memòria de qui va ser designada com Filla adoptiva de Borredà, l’any 1993, en reconeixement a la llarga trajectòria d’impulsora de l’activitat cultural, esportiva i de lleure del municipi.

Tanquem aquest butlletí amb aquesta noticia, que no volem sigui trista, sinó reconeixedora d’una tasca de la qual tots n’hem d’estar satisfets. La Sra. Carmen va tenir una llarga vida, plena d’activitat, i reconeixement . Es lògic recordar-la i tenir-la present en multitud d’actes que la van tenir per predecessora. Es gràcies a persones com ella que un poble és viu i actiu. Que descansi en pau.








Thursday, May 16, 2013

 

LA POSICIÓ DEL PSC. EL DOCUMENT LLARGAMENT ESPERAT




EL DOCUMENT ESPERAT – LA POSICIÓ DEL PSC.

Ja era hora que, a banda ,de criticar la deriva independentista, i la enorme confusió que CiU i ERC han introduït en el país, el PSC fes els deures i aportés la alternativa possible.

Aquesta és la missió d’un partit a la oposició que vulgui esdevenir alternativa de govern. Per aquest motiu animo tothom a llegir el document de treball de la Fundació Rafael Campalans, sota el títol de PER UNA REFORMA CONSTITUCIONAL FEDERAL.

Son 40 pàgines, fàcils de llegir i de consum obligatori per tots els càrrecs institucionals i de partit, per poder anar pel món , sense perdre mal. Es a dir, amb aquest document a la mà, tenim l’eina essencial per contrarestar totes les altres posicions de partits catalans o espanyols. Feia falta, i ara és una realitat de la mà de persones solvents que han estat treballant, de manera rigorosa en un document que resolt les incògnites de cap on volem anar els socialistes catalans.

De fet, és lamentable no haver treballat abans, en un document semblant. Hem generat multitud de propostes, idees i reflexions, al llarg dels anys, però calia disposar d’un document concret, que precisés els canvis CONSTITUCIONALS, per poder resoldre els problemes actuals, sigui d’encaix de Catalunya, dintre d’una Espanya federal, sigui de finançament, de transformació del Senat en una cambra territorial realment útil, clarificar competències, definir relacions entre els CCAA i l’estat...

Es a dir, l’inici de la SEGONA TRANSICIÓ, passa per una proposta de modificació de la Constitució, com a condició obligatòria, i en els termes que figura en el document, pam més, pam menys.

Si els socialistes catalans, assumim plenament aquesta proposta, toca convèncer els companys del PSOE que només amb uns petits retocs, la situació o queda resolta. I no em refereixo tant a l’encaix de Catalunya amb Espanya, com el gran nombre d’altres conflictes que han de tenir solució, en una nova Constitució. De poc serviria encaixar Catalunya, si tot seguit es produeixen altres “disfuncions” o conflictes en altres indrets, en un sistema de mai acabar.

Si la primera transició, ha durat 35 anys, hem de procurar que aquesta segona, tingui una durada similar o més gran. I això és perfectament imaginable si aconseguim que Espanya esdevingui un estat federal, i la UE fa el mateix, en el seu àmbit. El doble sistema federal, garanteix una estabilitat i un funcionament equilibrat per temps indefinit, com veiem en països on aquest sistema és el vigent des de fa molts i molts anys. I sinó pensem en EUA, Canadà, Austràlia, Alemanya, Suïssa, etc...

Tenim, doncs, l’eina fonamental d’expressió de la nostra posició, en el document “Per una reforma constitucional federal”. Ara , a nivell intern, convé, no solament aprovar el document i fer-lo nostre a tots els nivells, sinó aconseguir unitat i estratègia única en la seva defensa i impuls, evitant imatges com la de fa pocs dies en que es reproduïen determinades posicions, dintre l’executiva que sortien cap enfora.

Crec expressar la opinió de la majoria, en demanar ampli, extens i intens debat intern, però acceptació del resultat del debat, i tancament de files, de tots plegats, a l’entorn de Pere Navarro, com a màxim responsable del partit, i cap visible davant la societat. Si ara una cosa la ciutadania vol, son lideratges clars, propostes viables, i solucions immediates, a tanta incertesa.

Hem fet els deures, tenim una proposta seria, expliquem- la, i posem-la en pràctica. La gent és el que espera. Els altres partits es limiten o a criticar o a prometre paradisos inexistents.

Joan Roma i Cunill, president del Consell de Fed. XI del PSC


Tuesday, May 14, 2013

 

L'AGRUPACIÓ DEL BERGUEDÀ NO PASSA PER CRISIS - nota informativa


Nota informativa – Declaració de la Comissió Executiva de l’Agrupació del Berguedà del Partit dels Socialistes de Catalunya



En el Congrés de l’Agrupació Socialista del Berguedà, celebrat fa poc més d’un any, entre d’altres apartats, fou elegida una Executiva d’Agrupació, presidida pel company Nicolàs Viso, amb un recolzament proper al 90%.



Aquesta nova Executiva d’integració i suma estava formada per 15 membres, procedents de tota la comarca, i la presència de la regidora – portaveu del GMS a Berga, Erminia Altarriba, incorporada amb un ampli consens i sense que en cap moment es tingués en compte que no militava al PSC.



En el transcurs d’aquest any d’activitat política, s’ha reorganitzat el partit, i s’han posat les bases per un millor funcionament -més operatiu i obert- conforme exigeix la nova realitat social.



Es tractava d’una Executiva d’integració formada per 16 membres de ple dret. Un dels integrants va presentar la seva renúncia a finals de l’any passat. Ara, arran de l’Assemblea del passat divendres, la varen presentar Jordi Pujals, i Erminia Altarriba.



Els 13 membres que foren elegits en el Congrés del PSC a la comarca del Berguedà mantenen els seus càrrecs, i donen ple suport al Primer Secretari, Nicolàs Viso. Alhora, han volgut posar en valor la quantitat de feina que ha realitzat l’Executiva i l’Agrupació en el transcurs del darrer any.



La Secretària de Política Municipal, Dolors González, que per raons personals va demanar ser rellevada, dos mesos enrere, es reincorpora en les seves funcions amb l’objectiu posat en les properes eleccions municipals del 2015.



Aquesta Executiva, presidida per Nicolàs Viso, ha consolidat reunions mensuals de l’Executiva, ha convocat periòdicament el Consell Polític del Berguedà -format per tots els caps de llista de les candidatures- ha celebrat Assemblees d’Agrupació cada semestre i recolza permanentment a tots els grups municipals de la comarca.



Tanmateix, la relació i col•laboració amb els altres òrgans del partit, com la Federació del Bages, Berguedà, Solsonès, com amb la Comissió Executiva Nacional són fluides i positives.



Titllar “d’inoperant” i mancat de “cultura política” a Nicolàs Viso i a la seva executiva, és no conèixer la trajectòria de les persones que la formen i en especial la trajectòria de Viso, que en els darrers 30 anys ha estat regidor i alcalde de Bagà, essent reelegit en reiterades ocasions pels seus conciutadans i consolidant la gran transformació de la vila de Bagà.



Per això, Viso, per la seva trajectòria, cultura política, dinamisme i voluntat integradora va ser escollit Primer Secretari del PSC Berguedà.



Els qui formem part de l’executiva de l’agrupació Socialista del Berguedà, volem expressar la nostra decepció per l’actuació d’un grup molt concret de militants, intentant traslladar la sensació de crisi quan el treball que es porta a terme és constant, rellevant i enfocat sempre amb els valors socialistes per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de la comarca.



Volem deixar clar el nostre compromís amb el PSC i amb l’actual direcció, presidida per Pere Navarro. Estant segurs d’anar pel bon camí i compromesos amb l’obertura del partit cap a tots i totes les progressistes de la comarca.



Obertura, transparència, innovació i regeneració són elements fonamentals de l’executiva presidida per Nicolàs Viso.



Respecte el manifest i els signants no ha estat entregat a l’executiva, a data d’avui, de manera que no podem contrastar la informació sobre el nombre de signants. Concretament una quinzena el dia de l’assemblea, entre militants i simpatitzants.



Des de l’Executiva comarcal del PSC ja avancem que seguirem treballant en positiu i defugint de polèmiques estèrils que en poc o res interessen la ciutadania del Berguedà. I ho farem amb la ferma determinació que la millor contribució a la construcció d’un país més just comença a la nostra comarca i els nostres municipis.



Berguedà, 14 de maig de 2013.




 

DE CONSORCI A AGÈNCIA - art. El Setmanari del Berguedà




DE CONSORCI, A AGÈNCIA.

Ja han passat vint-i-quatre anys d’aquell tres de maig de mil nou-cents vuitanta-nou en que es va crear el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs- Berguedà, fruit de l’impuls de l’Ajuntament de Cercs, sota la presidència d’Assenci Corominas, la Diputació de Barcelona, l’INEM, i la Generalitat de Catalunya.

Encara recordo, com si fos ara, l’enorme explosió de dotzenes de càrregues de dinamita col•locades en els edificis de l’antiga fàbrica de ciment , per deixar pas a la construcció de noves naus industrials, i l’inici d’una experiència única que està a prop de complir les bodes de plata.

El part, no va ser gens fàcil, i va passar per circumstàncies molt enrevessades i canviants, fins arribar al CFI que tots coneixem. D’una inicial Escola – taller, es va passar a un potent i ambiciós projecte per recol.locar els miners de Carbons de Berga, mitjançant la creació de noves empreses, i alhora preparar noves fornades de joves, en nous oficis.

De ben segur aquest ha estat un dels projectes més ambiciosos de la comarca, en els darrers trenta anys, i no ha estat prou valorat, pels resultats obtinguts, i sobretot pel que suposa de fonaments per iniciar una nova etapa.

La novetat del projecte, i l’immens esforç realitzat en aquells primers anys d’existència, provocaven estranyesa i desconfiança; poc a poc, però, de la mà dels diferents gerents que han estat al capdavant del projecte s’han anat veient els resultats desitjats, si bé sempre en el marc d’unes difícils circumstàncies laborals i econòmiques.

Alguns podien pensar que, una vegada, recol.locats o jubilats els miners, procedents de Carbons de Berga, ja es podia tancar el CFI. Hauria complert el seu objectiu i podia passar a la història. Hagués estat una llàstima matar el projecte, i de nou, va ser un encert apostar per la seva continuïtat, tot i modificar els seus objectius.

Fruit d’aquell canvi, és la realitat actual. Sense cap mena de dubte és l’organisme més actiu i més representatiu de la comarca, en quan a iniciatives i projectes endegats , en el passat, o en els quals participa en el present, de la mà del consolidat gerent, Eduard Barcons. Segurament la professionalització del càrrec de gerent, juntament amb l’acord de respectar la gestió, per davant de qualsevol altra consideració política, ha portat als bons resultats aconseguits.

I aquests bons resultats, han suposat trobar el consens necessari per aixoplugar sota el Consorci, totes les iniciatives públiques de la comarca, i transformar-lo en Agència pel Desenvolupament del Berguedà. Una eina essencial per encarar la nova etapa, del CFI, ja sota un altre nom i més amplis objectius que els inicials, o els del rellançament. Es una mena de tercera vida que tot just ara començarà.

Els qui hem intervingut en les dues vides anteriors, o en aquesta, haguéssim volgut i desitjat un major consens polític, i una repartició de responsabilitats més plural, cosa que estava en mans de CiU, però aquesta força política no ho ha cregut oportú. No compartim la decisió, però la respectem, i l’hem facilitada a l’hora de dissoldre els dos consorcis de turisme. Ara, ja no hi ha cap excusa perquè el Berguedà sigui impulsat per un sol organisme. El futur és complex i desafiant, pertoca a l’Agència posar les bases per encarar-lo i aconseguir els màxims resultats.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà




Sunday, May 12, 2013

 

ESTRUCTURES "NACIONALS" - art. Regió 7




ESTRUCTURES “NACIONALS”.

El president Mas, va iniciar l’actual legislatura proclamant la voluntat de crear estructures “d’estat”, com a pas previ per esdevenir independents, i estar ja preparats per assumir aquest nou rol, en un nou marc d’encaix mundial de Catalunya.

De fet, aquesta proclamació era continuació del que ja el president Pujol havia fet, molts anys enrere, a l’hora de batejar les estructures, equipaments i organismes, amb l’adjectiu de “nacional”, pensant en “estatal”.

D’aquesta megalomania a crear grans estructures, ha vingut bona part de la ruïna econòmica del país. Ni el país necessitava tantes estructures “nacionals”, ni se les podia permetre a nivell econòmic , ni estaven dimensionades pel servei que podien donar. D’aquí el fracàs de moltes d’elles, i un enorme forat econòmic deixat al cap dels anys. Aquí en veurem uns quants exemples, tot i que com en articles anteriors, el reguitzell d’exemples podria ser molt més ampli i detallat, si disposés de més espai. I de fet, animo a algun dels periodistes –escriptors a recollir en algun llibre el balanç d’aquestes polítiques de “grandesa “ mal entesa, que ens ha conduit a un endeutament desbocat.

I repeteixo una vegada més, que la pèssima gestió econòmica i de planificació a Catalunya és la principal causa de la situació en la que ens trobem. I s’ha ampliat per un inadequat sistema de finançament, és cert, però bona part de la culpa l’hem de buscar a nivell intern. Però bé, tornem al principi.

Si fa uns dies parlàvem de la decisió de disposar de policia “nacional” pròpia , i d’un sistema “nacional” de presons, era lògic continuar aquesta dèria en disposar de molts altres equipaments i estructures pròpies d’un estat.

I així va néixer el Teatre Nacional de Catalunya, construint un edifici de grandiositat evident, proporcional a l’ambició de qui el va encarregar. Evidentment, a dia d’avui, no es pot mantenir, i les inversions fetes superaven la capacitat econòmica dels governs de torn. Però, ja el tenim.

També havíem de tenir, un Teatre Nacional de l’Opera. En aquest cas, ja existia, tot i que es va cremar, i es va haver de reconstruir. El Liceu, era una realitat, finançat antigament per capital privat, que va anar passant a dependre dels pressupostos públics, en els anys de vaques grasses. Una altra institució amb problemes de subsistència.

Un Museu Nacional, era indispensable. Va néixer el MNAC, un nom de complicada explicació per la gent de dintre i de fora del país, però “intocable”, perquè és una mostra de la “grandesa” en que va ser creat. Posar-hi el nom de Barcelona, per fer-lo més “universal” va ser considerat anatema. També te problemes greus de finançament.

I un país, amb vocació “d’estat” havia de tenir la seva Orquestra, encara que el nom pugui complicar la vida dels dissenyadors de cartells. Ja tenim la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que té la seva seu a l’Auditori Nacional. Institucions que com totes les altres han de subsistir amb greus dificultats.

Podem continuar, sortint de l’apartat cultural, per entrar en altres camps, i constatarem altres realitats, totes elles amb “grandeses” eloqüents: Institut Català (Nacional) d’Energia, Circuit Nacional de Montmeló, Parcs Nacionals, Monuments Nacionals, Festes Nacionals, ...

Tothom volia incorporar “nacional” al que feia, o tenia per trobar finançament “nacional”, procedent de la Generalitat. I bé, aquesta grandiositat, generositat i falta de planificació i gestió ha produït uns resultats econòmics brutals a les finances “nacionals”, de manera que estem on estem, per mèrits propis, ajudats per uns mals pactes a nivell de finançament.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Thursday, May 09, 2013

 

HORA DEL SENY




HORA DEL SENY.

Hem sentit tantes vegades parlar del seny i la rauxa, en el nostre país, com elements fonamentals de la nostra manera de ser que , al final ens ho hem cregut. Almenys molts creuen que estan equilibrats.

No deu ser pas aquest el moment, perquè assistim a declaracions i posicionaments totalment inacceptables en un país democràtic. Ara més que mai, la prudència i el seny han d’imperar per sobre de qualsevol altra consideració i no és de rebut que alts càrrecs del país titllin el Tribunal Constitucional de partidista, o insolvent per resoldre determinades qüestions.

En tots els països democràtics, el respecte per les decisions judicials, és norma essencial, i més quan es tracta del màxim òrgan constitucional. Podem manifestar l’acord o el desacord, però d’aquí a declarar nul•la la seva competència o afirmar que no té cap conseqüència la seva decisió, hi va un llarg camí que mai s’hauria de traspassar.

Té raó Pere Navarro quan reclama claredat i prudència als altres partits, molt especialment els de govern. Si un moment és delicat, és aquest, i no solament per aquest trànsit cap al TC de la declaració de sobirania, sinó sobretot perquè la gent no entén que els partits es dediquin a discutir sobre aquesta qüestió en comptes de tractar dels temes més immediats i urgents com son l’atur, els serveis bàsics, la situació financera...

Aquesta escalada de tensió i declaracions en res ajuda a resoldre els problemes diaris, al contrari, només cal escoltar i seguir alguns programes dels mitjans de comunicació per constatar l’agreujament de les relacions entre territoris de l’estat, i entre aquests i el govern central. Tot a l’inrevés del que convindria en temps de conflictes com els que tenim.

Espero que la tempesta sigui de curta durada, perquè sinó els ciutadans respondran amb virulència , al veure que no se’ls escolta. Catalunya no té pressupost en ple mes de maig, no té previsions de finançament per multitud de deutes pendents, no pot planificar ni a tres mesos vista, no té capacitat de maniobra i està trencant amb totes les vies de negociació amb el govern central... tot alhora . Es evident que el govern ha perdut el nord, i s’ha embrancat en una fugida cap endavant sense rumb ni brúixola.

Amb aquest panorama, el seny ha d’imperar en els partits de l’oposició, i molt especialment en el PSC. Ara convé tenir una sola veu, la de Pere Navarro, afirmant les posicions pròpies i criticant les dels altres per negatives i impossibles. Al final el seny ha de guanyar. La rauxa està bé per moments puntuals, però mai com a norma habitual de govern. Es hora del seny.

Joan Roma, President del Consell FEd.XI del PSC


Tuesday, May 07, 2013

 

PROU DE COMÈDIA




PROU DE COMÈDIA.

A diferència del que exposava Carme Chacón en la seva carta al Primer Secretari , Pere Navarro, considero encertat haver anat a la reunió convocada per Artur Mas. La gent no hagués entès, no assistir a la primera reunió formal , per tractar el tema que tot ho tapa , des de fa mesos.

Bé, les cartes estan clares, i pertoca a cada partit , treure’n les conseqüències. Per part del PSC, la reacció ha estat clara i contundent: prou de comèdia, en un tema tant essencial com aquest. Deixem de ser comparses de l’estratègia de CiU i ERC, i dediquem-nos a reivindicar solucions als temes més urgents: lluita contra l’atur i salvaguardar l’estat del benestar.

Aquí rau l’essència del partit socialista, i a partir d’ara, girem pàgina a les batalles pel dret a decidir, i centrem-nos en totes les institucions a proclamar mesures per sortir de la greu situació on estem.

No pot ser que tot el govern estigui paralitzat, a l’espera de la solució miraculosa que ha de venir de la mà d’una consulta, que ningú sap com fer-la, per esdevenir “independents” , sense saber cap on anar.

No passa dia que no tinguem algun contacte amb empresaris a punt de tancar activitat per no disposar de crèdit. Sense obrir l’aixeta financera, el país no pot funcionar. Es increïble deixar caure activitats empresarials, per culpa de la falta de diner circulant. Com pot ser que després de milers de milions en ajuts als bancs, aquests no disposin d’efectiu per concedir crèdit ? Perquè no reforcen els governs, les entitats pròpies ( ICO) a nivell d’Espanya, Institut Català de Finances, aquí ?

A partir d’ara, hauríem de veure un canvi de prioritats a nivell de Grup Parlamentari a Catalunya. Hauríem de presentar interpel•lacions valentes en el Parlament per obligar els Consellers a parlar de la seva gestió i les seves iniciatives. El Govern està desaparegut i només ve algun Conseller al territori interior per presidir alguna Fira, o assistir a alguna festa local, en municipis governats per CiU. Es fan convidar per poder sortir als mitjans de comunicació per alguna cosa que no sigui negativa.

No permetem aquesta comèdia, i comencem a actuar com autèntica oposició. Ja han passat els 100 dies de cortesia parlamentària, com per canviar d’estratègia i actuar com a primer partit de l’oposició. Ja hem vist que ERC no pot mantenir aquesta doble condició de partit de govern i partit d’oposició. No es pot permetre deixar caure el govern Mas, sense haver dut a terme la consulta. I fiar-ho tot a la consulta els obliga a votar al costat de CiU.

No és estranya la pressa per avançar el referèndum, si bé ningú té clar com fer-ho. Aleshores, amb el país paralitzat, algú ha de sortir a trencar aquest cercle. Es la gran oportunitat del PSC. I no solament amb control i crítica de la inacció del govern, sinó sobretot amb alternatives. La gent necessita creure que hi ha alternatives a l’actual situació, i hem de ser capaços de trobar-les, explicar-les, presentar-les i debatre-les en el Parlament i que cada partit es retrati. La incomoditat d’ERC és més que evident a la vista de la paràlisis de totes les institucions del país. I si el PSC surt del muntatge pel dret a decidir, i ICV tampoc s’hi sent a gust, la realitat s’anirà imposant. I la realitat vol solucions, i no confrontacions. A veure, si ho constatem en l’acció parlamentària. Durant molts anys, ens varem queixar de que el Parlament no era el centre de la vida política, ara ho pot esdevenir si som capaços de portar-hi iniciatives engrescadores.

Joan Roma, President Consell Fed.XI del PSC


Monday, May 06, 2013

 

VOLUNTARIS / VOLUNTÀRIES CONTRA INCENDIS - BORREDÀ - CAMPANYA 2013
















VOLUNTARIS / VOLUNTÀRIES – CONTRA INCENDIS – BORREDÀ 2013



Com tothom sap, el poble de Borredà, està integrat a l’Agrupació de Defensa Forestal ( ADF) Sobrepuny. Formada pels municipis de Berga, Vilada, Castell de l’Areny, La Nou de Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà i Borredà.

Aquests 6 municipis disposen de material i vehicles preparats per anar a apagar incendis, sempre a les ordres del Cos de Bombers de la Generalitat.

Es responsabilitat de l’ADF i els Ajuntaments, disposar del material adient i preparat per intervenir en cas de necessitat.

Però, sense la participació de voluntaris aquesta tasca seria impossible. I per això, fem una crida a esdevenir voluntari / voluntària en la lluita contra els incendis.

Per formalitzar aquest voluntariat cal aportar la següent documentació:

- Dues fotos tipus carnet.

- Fotocòpia del DNI

- Informe mèdic d’estar en condicions per poder actuar.

- Edat reglamentària ( major de 18 anys )

Cal tenir present que hi ha dues modalitats de participació. El carnet groc dona autorització d’intervenir directament contra l’incendi. El carnet verd, permet intervenir a nivell d’intendència.

Qui no disposi de carnet, no pot accedir a cap indret que estigui sotmès a mobilització i estat d’emergència.

Tots els voluntaris s’integren en el dispositiu de l’ADF, i sotmesos a la seva organització i disciplina. L’ADF actua, directament lligada als ajuntaments que la integren , i tots plegats sota coordinació del Cos dels Bombers de la Generalitat.

Tots i totes les interessades, en formar part del voluntariat de l’ADF a Borredà, poden portar les fotos i el DNI a l’ajuntament i tot seguit tramitarem la petició d’informe del servei mèdic.

Tots els peticionaris de carnet, seran inscrits a un curs de formació que farem a principis del mes de juny, de manera que puguin disposar de la informació i preparació adequades per participar en tasques d’extinció o d’intendència, en cas de necessitat.

El termini de presentació de documentació acaba el dia 30 de maig de 2013.

Borredà, 6 de maig de 2013.



L’ Alcalde







Joan Roma i Cunill




 

CARNETS VOLUNTARIS ADF - BORREDÀ




CARNETS DE VOLUNTARIS DE L’ADF SOBREPUNY – BORREDÀ- 2013.



Tot i les intenses pluges caigudes en els darrers dies, l’ajuntament ha iniciat la campanya de prevenció d’incendis per aquest estiu, tal com acostumem a fer cada any per aquestes dates.

Precisament aquestes pluges poden portar incendis, si les condicions meteorològiques fossin molt severes, a nivell de sequera. Esperem tenir tranquil•litat, però per aconseguir-la, millor estar degudament preparats.

La prevenció comença a l’hivern, i com sempre s’ha repassat el material, i els vehicles, de manera que tot estigui en les degudes condicions, cas d’haver d’intervenir.

Ara, toca, oficialitzar els voluntaris/ ies, per poder intervenir en cas de foc. Com tothom sap, ningú pot intervenir que no estigui degudament acreditat, davant l’ajuntament i l’ADF corresponent. Per això, li cal disposar del carnet groc, cas de ser voluntari preparat per intervenir en primera línia d’incendi; o carnet verd, cas de formar part de l’equip d’intendència.

Des de l’ajuntament hem fet una primera selecció de persones capacitades per intervenir directament en cas d’incendi, per raó de preparació, condicions físiques, disposar de maquinària adequada,etc. En aquesta primera selecció surten 62 persones adequades per intervenir, i que poden optar a tenir el carnet groc.

Pel que fa el carnet verd, poden optar-hi 27 persones. Ha de quedar clar que tant unes com altres, poden esdevenir voluntaris / voluntàries per actuar en cas d’incendi, si així ho manifesten per escrit, i disposen del carnet corresponent. Sense carnet, no poden intervenir, i els Mossos d’Esquadra han d’actuar de forma totalment rigorosa, impedint el pas a qui no disposi d’aquesta acreditació .

Es per aquest motiu que ens hem proposat tenir tots els carnets fets, dintre de les properes setmanes, de manera que a meitats del mes de juny, tots els voluntaris estiguin acreditats. Amb aquesta documentació al dia, estaran protegits per les assegurances de l’ADF, cas d’intervenir en la mobilització per foc.

Totes les persones interessades, han de procurar-se dues fotos de carnet, fotocòpia del DNI, i un certificat mèdic, que ha de signar la metgessa titular. Amb aquesta documentació, l’ajuntament tramitarà l’alta a l’ADF i en donarà compte a la Generalitat. I en cas de mobilització per incendi, els voluntaris han de venir a l’Ajuntament on se’ls indicarà les tasques a realitzar.

L’objectiu de l’ajuntament, és arribar a un centenar de voluntaris, que disposin de carnet, i vulguin integrar-se en el ple d’actuació de l’ADF Sobrepuny a la qual pertany el municipi de Borredà.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill


Saturday, May 04, 2013

 

QUATRE COSSOS POLICIALS - art. Regió 7




QUATRE COSSOS POLICIALS

Continuant amb la llista de decisions preses pels governs de la Generalitat, que han suposat importants apostes “nacionals”, avui parlarem del desplegament dels Mossos d’Esquadra, com a cos policial de Catalunya.

Si en un article anterior, exposàvem la incongruència de tenir dotze universitats, en un petit país com el nostre, en aquest veurem la impossibilitat de “mantenir” quatre cossos policials, a nivell de país, i d’estat.

De la mà d’un dels primers governs Pujol, es va acordar crear, o més ben dit, reanimar i desplegar el cos dels Mossos d’Esquadra com a policia integral de Catalunya.

Per raó d’espai, no m’és possible, explicar el naixement d’aquest cos, una mica curiós com tantes altres institucions del país. El que sí hem de saber que en el moment de la recuperació de la democràcia, només teníem uns pocs Mossos, com a cos de protecció de la Diputació de Barcelona. Una mena de guàrdia suïssa, de la Diputació.

Doncs bé, els primers governs de CiU, van decidir que, per demostrar que Catalunya era i és una nació , li calia un cos policial propi. Res de la Guàrdia Civil, o la Policia Nacional, havíem de tenir un model propi, similar en preparació, prestigi i uniformitat al de la Policia Muntada del Canadà, o dels Bobbies anglesos.

Després d’estudiar propostes, i mirar grans països, els responsables de torn varen acordar com a millor solució “ressuscitar” els Mossos d’Esquadra. Aquest antic cos complia algunes de les grans aspiracions dels promotors: antiguitat, uniformitat (capa, espardenyes, barret de copa...) tot diferent al vist fins aleshores, i un nom “original”. Ja teníem el cos policial “somiat”.

Com nens amb sabates noves, varen pactar amb l’estat, la substitució dels cossos estatals ( Policia i Guàrdia Civil) per aquest nou model. La formula per la substitució fou “inventada” o improvisada, entre les dues parts , interpretant la Constitució d’una manera molt peculiar. Però bé, la negociació fou ràpida i molt poc rigorosa per part catalana, pel que fa el finançament. L’important era canviar uniformes, i el diner, era irrellevant. I ja està, com en tants altres temes, un nou servei comença a funcionar amb peus de fang i futur incert.

El diferencial entre el cost de la Guàrdia Civil / Policia Nacional, respecte el dels Mossos d’Esquadra era enorme, de manera que al cap de pocs anys, alguns experts ja quantificaven la desviació en més de tres mil mil.lions d’euros, i a dia d’avui el diferencial deu haver superat els cinc-mil mil.lions.

Es a dir, el sobrecost que Catalunya ha pagat per haver decidit crear el cos dels Mossos d’Esquadra, ha estat enorme i una de les principals causes del forat econòmic de la Generalitat. Curiosament es parla molt poc d’un fet com aquest, perquè ningú vol discutir els grans errors comesos en el desplegament de les “estructures d’estat” a Catalunya. I aquest greu error, en la negociació i valoració de la creació dels Mossos d’Esquadra, es va repetir d’una manera calcada, en la petició de traspàs del sistema penitenciari. Per ser una nació havíem de tenir un cos policial “propi” i un sistema de presons “nostre”. Ja els tenim i n’estem pagant un sobrecost enorme. No és estrany que Madrid facilités els traspassos. Error nostre ? Culpa de Madrid? Recordem que va ser el govern català qui va demanar , negociar, pactar i signar els acords.

I així hem arribat a que un país petit, disposa de quatre cossos policials: el municipal, el autonòmic, i els estatals; en un estat que hauria d’haver encaminat el futur cap un sol cos policial, o com a màxim , dos. Si algú té dubtes de per on estalviar i ordenar el país, que vagi mirant què hem fet, i com ho hem fet , en el passat, i la falta d’energia per encarrilar el futur.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC


This page is powered by Blogger. Isn't yours?