Thursday, May 23, 2019
CIUTATS EN CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÉS ? - art. Diari de Terrassa
CIUTATS EN
CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÈS ?
En els meus 40 anys de vida municipal, he seguit de molt a prop, l’evolució
i progrés de totes les grans ciutats del país, i per descomptat també, de molts
pobles i viles. Aquells municipis que varen tenir l’encert de triar bé, a les
primeres eleccions municipals , l’abril del 79, varen iniciar una trajectòria
ràpida i de profunda transformació, que en alguns casos encara dura, com és el
cas de Terrassa, i algunes altres del país.
M’explico.
La política la fan persones , no màquines. I si al capdavant d’un equip de
govern, hi ha la persona adequada, l’equip es converteix en un tren potent que
va superant obstacles i reptes, fins assolir cotes d’infraestructures,
equipaments i serveis, mai imaginats.
Per a molts dels lectors, els quedaran lluny alguns noms, però tanmateix,
varen ser els impulsors d’uns canvis radicals, en els municipis on governaven,
i de rebot, canvis a tot el país. Sense ells, la realitat seria radicalment
diferent. Tots els ficats en el món
municipal, hem posat com a model de desenvolupament potent, harmònic, innovador
...a ciutats com la Girona de Quim Nadal, la Tarragona de Josep Ma Recasens, la
Lleida d’Antoni Ciurana, la Barcelona de Pasqual Maragall, Sabadell d’Antoni
Farrés, Terrassa de Manel Royes...La Seu d’Urgell, de Joan Ganyet, i així
podria enumerar no menys d’un centenar de noms, lligats a pobles i ciutats que
ara serien molt diferents, sinó haguessin encertat, a les primeres eleccions.
Ara bé, tots els enumerats i tots els que estan a la memòria col·lectiva,
tenien una cosa en comú: el treball seriós i
rigorós , centrat en el municipi i la seva gent. Res els distreia en la
tasca de trobar aportacions exteriors o ajuntar-se per aconseguir projectes
mancomunats. De fet els JJOO del 92, va ser la culminació d’una estratègia no
només de Barcelona – capital, sinó de tota la xarxa de ciutats, que varen
impulsar, treballar i potenciar , la gran capital.
Algunes ciutats, han continuat per aquest camí de no distreure’s en el que
és la seva prioritat i han aconseguit anar progressant, sense estridències,
sense batalles inútils, ni protagonismes en processos que no els hi son propis,
i que només poden aconseguir dividir la ciutadania i posar pals a les rodes del
progrés. Aquest és el cas de Terrassa, a la qual conec i segueixo des de fa
prop de 40 anys. D’aquells bons inicis, va continuar buscant un camí propi,
fent-se un lloc de rellevància a nivell de país, sense trencar ni amb la
legalitat ni amb el guió marcat, decennis enrere.
En contraposició hi posaria la ciutat de Girona, on algú creu que té per
missió abanderar processos , condemnats al fracàs, perdent el temps en
protagonismes malentesos. Allà la dinàmica inicial, s’ha perdut i la
desorientació és la nota habitual de l’equip de govern. Podria posar algun
altre exemple, de pèrdua de guió, com és el cas de la gran capital: Barcelona.
Tots lamentem la pèrdua de la gran ciutat, la gran capital, innovadora i capaç
de tirar del tren del país.
Perquè ha passat ? Com evitar que passi ? S’ha de tornar als principis
fundacionals del municipalisme català, modèlic aquí, i copiat arreu d’Espanya.
Centralització dels objectius, en el propi municipi, fugint de processos
fracassats. Mantenir en el govern , els equips de govern, que així han actuat en els darrers anys, i facilitar el canvi, en aquells
municipis on els equips de govern, han jugat a subvertir l’estat de dret,
convertint-se en el braç executor de polítiques de partits independentistes,
més interessats en les seves batalles internes, que no pas en millorar la
qualitat de vida dels ciutadans. Es un bon moment per a premiar el bon govern,
i deixar enrere situacions que només han fet que perjudicar la convivència i
qualitat de vida dels ciutadans.
# posted by joan roma cunill @ 10:41 PM 
