Joan Roma

CREAR PROBLEMES, O TROBAR SOLUCIONS ?

Demà votem, per onzena vegada, per elegir els nous Consistoris municipals, que iniciaran trajectòria el dia 15 de juny, per un nou període de quatre anys. Hem superat, i de molt, qualsevol etapa democràtica, en la nostra llarga historia col·lectiva, catalana i espanyola.

Els ajuntaments ,han estat elements substancials de modernització, progrés i transformació dels pobles i ciutats, en aquests quaranta anys. Mai, en tant poc temps ( a nivell històric) s’havia fet tant, i amb tanta profunditat. Però, com tot en la vida, queda molt per fer.

I aquest molt per fer, es durà a terme, si tornem als principis fundacionals del municipalisme, que vol dir, ocupar-se i preocupar-se de les competències pròpies, i deixar per altres administracions les que els pertoca a elles. Ho dic, amb coneixement de causa. El procés independentista, emprès sis anys enrere, ha comportat seriosos desviaments d’atenció i preocupació de molts equips de govern, cap a objectius que no tenen res a veure amb les competències pròpies.

Els partits independentistes, estan desorientats i no volen acceptar el fracàs de les seves accions i actuacions. Alguns, fins i tot , encara somien en tornar al passat, i creure que poden tornar a la unilateralitat. S’equivoquen. No hi ha possibilitat de retorn al passat, sinó es vol caure en els mateixos errors, i les mateixes conseqüències. L’estat de dret, és molt més fort del que ells havien cregut, i qualsevol intent de repetir accions passades, trobarà una reacció immediata, que les retornarà al fracàs més absolut.

Ara bé, alguns poden entestar-se en crear problemes i buscar enfrontaments o desafiaments estèrils, o poden centrar-se en trobar solucions. Les candidatures del partit socialista i les associades de progrés, han deixat clar que es volen centrar en “trobar solucions” i retornar als principis del municipalisme, com a motors d’impuls de pobles i ciutats. De fet, la major part de les ciutats, estan o han estat en mans socialistes, i moltes encara viuen de l’impuls inicial que ha continuat, al llarg dels anys, fins a convertir-les en motor de canvi intern, i projecció externa.

Aquest és el model a seguir.  I és que és, el més profitós per a la ciutadania ,com hem pogut comprovar en els darrers anys. Es ben fàcil comprovar quins pobles i ciutats han anat millor. Els que han volgut fer seguidisme dels partits independentistes, organitzant tota mena de perfomances, convocatòries, mobilitzacions, sessions, plens, debats, confrontacions i desobediències, fins arribar a trencaments de la legalitat, o aquells que s’han mantingut fidels a la legalitat i als principis de dedicació total, a resoldre els problemes quotidians. Sense cap mena de dubte, son aquests darrers els que han complert amb els seus deures.

Ara, estem en una nova cruïlla, a decidir per on tirar. La majoria de ciutadans /es, teniu en els vostres pobles i ciutats, diferents opcions a triar. Algunes proposen mantenir el conflicte, sabent que res en trauran, i altres proposen no entrar en conflictes estèrils, sinó dedicar-se a resoldre problemes i trobar solucions per a cada repte. De triar uns o altres, en depèn la vida política dels propers quatre anys.

La majoria estem cansats de tantes batalles estèrils, de tants embats sense fonament, i de tants esforços perduts. I també de tants perjudicis causats, i de tants enfrontaments que han complicat la vida a nivell familiar, d’amistats, de cercles de treball o d’oci. Es hora de girar pàgina i buscar el profit de la bona feina i la dedicació a les competències pròpies. Aquesta és la via triada, decidida, i de fet mai desviada, de les candidatures socialistes i de progrés. Sense cap mena de dubte, les que millors propostes presenten a la ciutadania. De cadascú depèn triar la via de crear problemes, o de buscar solucions.