Monday, September 30, 2013

 

BORREDÀ - INFORMEM - BUTLLETÍ MUNICIPAL NUM 3 / octubre 2013.

BUTLLETÍ MUNICIPAL – INFORMEM- NÚM 3 – OCTUBRE 2013.






BORREDÀ TINDRÀ SISTEMA DE FILTRATGE A FINALS D’ANY.



La Diputació de Barcelona ha concedit un ajut de 60.000,00 euros a l’ajuntament de Borredà, per destinar a la compra i instal•lació d’una Planta Potabilitzadora d’aigua. L’any passat l’ajuntament va fer una petició a la Diputació per tal de poder disposar d’aquest sistema de filtratge i així aconseguir una major qualitat en l’aigua de consum.

El municipi de Borredà capta aigua de tres indrets diferents: de la Riera Margansol, de dues fonts subterrànies, i esporàdicament d’un pou ( en moments de gran consum). Aquest és el motiu pel qual l’ajuntament volia disposar d’una planta potabilitzadora, destinada a filtrar l’aigua, i aconseguir una major qualitat i sobretot una regularitat de les seves condicions al llarg de tot l’any.

La planta elegida, després d’estudiar-ne vàries, ha estat una de la casa HIDECO, procedent d’una empresa de Logroño, capaç de filtrar 14 m3 / hora, volum suficient pel consum de tot el poble.

L’import total de la compra i instal•lació se situa en els 66.400,00 euros, per la qual cosa l’ajut de la Diputació de Barcelona, garanteix complir amb aquesta iniciativa municipal.

La planta anirà just al costat del dipòsit general d’aigua de 1.000 m3, construït 3 anys enrere, on hi havia el primer dipòsit general d’aigua de 300 m3, construït a meitat dels anys 80. D’aquell primer i únic dipòsit de 300 m3, s’ha passat als 4 actuals amb un volum total de 2.300 m3. Unes reserves que permeten garantir el consum de tota la població de Borredà, en els moments de màxima ocupació com ara mateix, en ple mes d’agost quan el poble quintuplica la població habitual.

L’any passat, es varen realitzar unes millores a les instal•lacions d’aigua, també amb ajut de la Diputació de Barcelona i quedava disposar d’un sistema de filtratge per completar la xarxa de subministrament d’aigua potable.

La posada en funcionament de la planta potabilitzadora per finals d’any permetrà no solament millorar la qualitat de l’aigua de boca, sinó també evitar alguns dels efectes de l’aigua actual sobre electrodomèstics, per la duresa d’alguns dels minerals que porta.



RECOLLIDA SELECTIVA – Roba / Olis.

Borredà, va iniciar la recollida selectiva, a principis de l’any 2000. Des d’aleshores ençà ha anat ampliant el tipus de recollida, així com la diversificació de productes a recollir.

En aquests moments el poble disposa de recollida selectiva: orgànica, vidre, paper/cartró, piles, envasos. I ben aviat hi afegirem la recollida de roba, i la d’olis . Els nous contenidors aniran a la zona de l’aparcament municipal. Aquí es troba el principal lloc de recollida, tot i que en altres indrets, també n’hi ha, si bé no de tots els productes , abans esmentats.

Un altre servei, és el de recollida de voluminosos: mobles, electrodomèstics, matalassos, etc. Per aquests materials, un cop al mes ve la Deixalleria mòbil, a l’aparcament municipal. Uns dies abans es posen avisos a totes les cartelleres del poble, i també es poden saber les dates, consultant el web de l’ajuntament. No es poden deixar dies abans. S’han de portar en el moment precís i si el camió queda ple, cal esperar la propera data. Aquest servei depèn del Consell Comarcal del Berguedà.

Falta trobar solució a les restes vegetals, de més volum. Es a dir, tenim un poble amb nombrosos jardins públics i privats. Les restes vegetals dels jardins públics el tenim resolt, mitjançant un acord amb la serradora. Allà hi acumulem les restes de més volum, i una o dues vegades a l’any es cremen.

Pel que fa els jardins privats, l’ajuntament ha repartit contenidors d’orgànica, on poden abocar-hi les restes vegetals per fer-ne adob. Estem estudiant diverses fórmules per poder solucionar les restes més voluminoses: branques, troncs,etc. Oportunament explicarem les possibles alternatives.

Molt important. Demanem no posar restes vegetals en els contenidors d’escombraries. En aquest cas, només serveixen per deixalles, i no es poden fer servir per un altre destí.

Animem tothom a fer un bon ús dels contenidors de recollida selectiva. El medi ambient és cosa de tots, i en benefici de tots.



NOU WEB MUNICIPAL

Aprofitant les dates de Festa Major, l’ajuntament va renovar el seu web. Queden encara algunes dades per introduir, però a dia d’avui, el web municipal compleix les funcions de donar informació de tot el més rellevant del poble.

Allà s’hi poden trobar les activitats previstes, la documentació més bàsica, en matèria d’urbanisme, ordenances, etc. I tot el relacionat amb els atractius del poble.

També s’hi troba informació molt útil, com les festes, les dates de recollida de voluminosos, horaris de l’ajuntament, entitats del poble, etc.

Aquesta renovació ha estat possible gràcies a la col•laboració de la Diputació de Barcelona, la qual ha organitzat el nou web, i facilita un conveni amb una empresa de Berga per fer-ne el manteniment.



FORMACIÓ BRIGADA D’OBRES

La brigada d’obres està composada per Josep Culell, Josep Vilardell i Gerard Tubau. Formen un equip responsable de tot el manteniment de les infraestructures i serveis municipals, i tothom pot constatar la bona feina que fan.

Tanmateix és lògic avançar amb els temps, i les noves tecnologies i per això cada any, realitzen cursos i tallers relacionats amb les seves responsabilitats, i alguns que van més enllà, però poden ser útils per tot el poble, com el recent curs que varen fer per utilitzar el desfibril•lador, en casos d’emergència.

Altres cursos que han fet, han estat relacionats amb el manteniment de la xarxa d’aigua potable. Sempre hi ha novetats, que convé tenir present a l’hora de millorar aquest manteniment i fer servir materials nous que surten al mercat.

Altres cursos realitzats han estat sobre el manteniment de les piscines, o sobre la prevenció d’incendis forestals, i l’ús d’aparells de comunicació.

En resum, l’ajuntament, conscient de la necessitat d’estar al dia en tot el que fa referència a prevenció, manteniment i conservació dels equipaments municipals, facilita la formació de la brigada per poder complir el millor possible amb les seves responsabilitats.



PANELLS TURÍSTICS

Fa poques setmanes es varen col•locar 3 panells turístics per informar de les instal•lacions situades en el terme municipal.

Fins ara teníem 2 panells del nucli urbà, ara hi hem afegit aquests altres, que els complementen i permeten saber a tots els visitants, els tipus d’establiments existents. Aquí hi podem trobar els càmpings, les cases de turisme rural i els restaurants. Era una informació necessària i molt útil de cara la gent que ve al poble.

El cost ha anat a càrrec principalment de la Diputació de Barcelona, però també hi han col•laborat els establiments anunciats, i l’ajuntament.

Aquesta era una iniciativa promesa quan es varen col•locar els del nucli urbà, i finalment s’ha pogut complir. En aquests moments disposem de fulletons turístics, panells informatius i el web de l’ajuntament. Tres elements claus per donar a conèixer els atractius del poble i facilitar les visites i les activitats.



CONGELACIÓ D’IMPOSTOS I TAXES DE CARA L’ANY VINENT.

En el Ple Municipal celebrat el passat dia 16 de setembre, i per unanimitat, es va acordar no apujar cap impost ni cap taxa de cara l’any vinent.

De fet, en els darrers anys, ja s’havien reduït dràsticament les puges, que només afectaven dos o tres impostos. Ara, conscients de que la crisis continua i ha agreujat les economies familiars, l’ajuntament ha decidit no apujar-ne cap.

Així, es va aprovar en Ple, i l’alcalde va manifestar la predisposició a actuar de similar manera de cara el 2015, si la situació es manté en la mateixa gravetat.

Aquesta congelació comporta una vigilància extrema per part de l’ajuntament a nivell econòmic. L’austeritat sempre ha estat norma de la casa, i els pressupostos de l’any vinent reflectiran aquesta continuïtat. Volem preservar la qualitat de vida dels sectors més vulnerables del poble: la gent gran, i aquesta serà la nostra prioritat. I garantir el manteniment de tots els serveis essencials.

L’impost de l’IBI ( contribució urbana) vindrà repartit en dues parts, com s’ha fet aquest any per primera vegada, i ja deixarem aquesta modalitat durant els propers anys. Igualment ens hem acollit a la via de la rebaixa en la valoració cadastral oberta pel Ministeri d’Hisenda, als ajuntaments que havien fet revisió els anys 2007 i 2008, en plena bombolla urbanística. Es cert que alguns valors cadastrals son molt elevats, i d’aquí la petició de poder-los adaptar a la realitat actual. El Ministeri no permet fer una nova revisió, però sí, acollir-se a una normativa pensada específicament per aquests casos. L’ajuntament de Borredà s’hi va acollir en el mes de febrer quan va sortir publicada. Dintre de pocs mesos veurem la rebaixa de valors cadastrals, si bé l’import del rebut serà similar al d’aquest any, en funció del coeficient aprovat.



SITUACIÓ FINANCERA DE L’AJUNTAMENT.

En alguns mitjans de comunicació va aparèixer la relació de crèdits de cada ajuntament, si bé en alguns casos era incomplerta. La realitat de l’ajuntament és que està al corrent dels crèdits contractats amb Caixa Catalunya i amb la Diputació de Barcelona.

Aquests crèdits es varen contractar anys enrere per fer front a la part no subvencionada d’obres realitzades per l’ajuntament.

Pel que fa a deutes, la Generalitat devia 97.000 euros a l’ajuntament a meitats del mes de setembre, i d’acord amb un Pla del Govern Central per concedir una bestreta de 2.000 milions d’euros a la Generalitat, aquest ajuntament rebrà 66.000 euros. Aquest import permetrà liquidar alguns factures pendents i posar-se al dia en les seves obligacions. La resta no sabem quan serà liquidat. Aquesta incertesa en les obligacions de la Generalitat no permet emprendre segons quines obres.

Des de fa molts anys l’ajuntament paga a 60 dies, i no té deutes pendents. Per dur a terme alguna de les obres previstes, està en estudi la posta en venda de 2 parcel•les municipals, a Cal Gall. La previsió és completar l’import de les obres no subvencionades amb el producte d’aquestes vendes.



DIPUTACIÓ DE BARCELONA – AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS

Cada any l’ajuntament sol•licita subvencions a la Diputació de Barcelona. Unes van destinades a realitzar obres o inversions en general, com la del Sistema de Filtratge (60.000,00 euros), o la renovació del primer tram del Carrer Manresa i carrer Queralt ( 210.000,00 euros), i altres van destinades a activitats diverses.

En aquest àmbit concret, aquest any 2013 l’ajuntament ha aconseguit 20.000,00 en subvencions directes, i una xifra similar en ajudes tècniques (indirectes).

Gràcies a aquestes ajudes es poden dur a terme un seguit d’activitats dirigides a la gent gran, o per serveis socials, activitats esportives, culturals, etc.

En quan a les tècniques, consisteixen en ajudes al manteniment de xarxa d’aigua, a polítiques de consum, assistència jurídica, arxiu, etc.

Com es pot comprovar, cada any i fins i tot en aquests anys de crisis, l’ajuntament de Borredà, aconsegueix un volum molt important de subvencions que permeten mantenir un elevat ritme de millora de les infraestructures municipals, i poder dur a terme activitats en molts camps, en que altres ajuntaments han hagut de reduir-les o simplement anul•lar-les.

El resultat és fruit del treball polític i tècnic de l’ajuntament i al compliment rigorós de les normes de la Diputació de Barcelona.



BORREDÀ POBLE ACTIU I FESTIU.

La crisis generalitzada no ha d’impedir la realització de festes, i activitats lúdiques o gastronòmiques en el poble. Res pitjor que caure en el parany de la paràlisis i la melancolia.

Des de l’ajuntament participem directament , col•laborem o donem suport a activitats de tanta rellevància com la Festa Major, Formatjazz, Mostra de Formatges Artesans, Marató de TV 3, activitats de la Penya Blaugrana, Campionat Futbol – Sala, Concerts, Caminades, Curses, Ballets, Teatre,etc.

Un poble actiu i festiu, caracteritzat per la serietat i bona organització. Així es coneix Borredà a nivell de comarca i de país. Així ha de continuar, i d’aquí la claredat en qui organitza cada esdeveniment, i la disponibilitat de l’ajuntament, en cada acte.

Felicitem totes les entitats, i a totes les persones que a nivell individual o col•lectiu fan possible aquesta realitat.



ANTONIO VELASCO NIETO – SIS ANYS D’INTENS TREBALL.

En el Ple Municipal del dia 16 de setembre de 2013, vàrem acceptar la renúncia presentada pel Tinent d’Alcalde, i responsable de les àrees de Sanitat i Noves Tecnologies, Antonio Velasco i Nieto.

Antonio Velasco ha estat una peça fonamental en els equips de govern del passat mandat, i en aquest. No és estrany que ocupés el càrrec de Tinent d’Alcalde perquè ha estat persona de la meva plena confiança, i persona que ha demostrat tenir una àmplia dedicació i eficàcia en la feina encomanada.

La renúncia s’ha produït per circumstàncies sobrevingudes en els darrers mesos, per causes familiars, que l’han obligat a absentar-se tot sovint del poble. Tot i aquestes absències, ha mantingut sempre i en tot moment, la relació amb l’ajuntament i ha gestionat els tràmits corresponents a les seves funcions.

Seria llarg d’explicar el gran nombre d’actuacions que se li han encarregat i ha dut a terme en aquests sis anys de dedicació municipal. Sense cap mena de dubte ha estat un dels regidors més actius i més eficients en els 34 anys de democràcia municipal. En puc donar fe, perquè son els anys que porto a l’ajuntament, 22 dels quals com Alcalde.

En el anterior mandat, la feina va ser molt intensa i extensa, en tots els sentits. Des de temes urbanístics, a d’altres d’obres i serveis, posta en marxa de nous equipaments així com millorar algunes de les prestacions de l’ajuntament.

La seva àmplia experiència en el camp comercial que havia exercit en els seus anys de vida laboral, ha servit molt a l’ajuntament, en camps tant diversos com les noves tecnologies, la millora de la informatització municipal, l’eficàcia de la organització interna, etc.

També el seu tarannà tranquil, prudent i negociador ha servit per fer de mediador en diverses gestions, entre ajuntament i particulars, de manera que el resultat sempre ha estat molt positiu per totes les parts implicades.

En aquest mandat, ha continuat la seva gestió amb la mateixa dedicació i eficàcia, i ens hagués agradat tenir-lo fins a final de mandat. Aquesta era la previsió i no més enllà, perquè així ho havíem acordat en el moment d’elaborar la candidatura. Tanmateix, és lògic i comprensible que la prioritat sigui la família, i pels qui coneixem bé les circumstàncies actuals, entenem, comprenem i recomanem deixar el càrrec per poder-s’hi dedicar plenament.

I vull remarcar que les absències del poble, en els darrers mesos, mai han suposat una minva en la seva dedicació a l’ajuntament. Al contrari, cada dia hem estat en contacte per fer el seguiment dels temes, i acordar les vies a emprendre. He tingut en el Tinent d’Alcalde, el recolzament i l’eficàcia que tot Alcalde necessita. I el seu relleu, per en Joan Rovira, no suposarà cap allunyament, en una amistat estreta i sincera. I els seus consells continuaran sent molt valuosos, com ho han estat al llarg d’aquest mandat i mig d’exercici del càrrec.

Per últim, cal saber que la dedicació , entrega i constància en el càrrec, l’ha fet sense cap contrapartida econòmica. La seva dedicació ha estat totalment voluntària i altruista. Ara, li desitgem una bona i llarga jubilació, dedicada a la família, i li donem les gràcies per tot el que ha fet pel municipi de Borredà. Persones com ell son les que fan possible que el nostre poble sigui apreciat i valorat com un dels millors de la comarca.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.



NOTA INFORMATIVA: Amb la renúncia d’Antonio Velasco, l’Equip de Govern estarà format per: Joan Roma, Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill, Anna Rubio i Joan Rovira. Properament s’informarà dels canvis en l’organigrama municipal per adaptar-se a la nova situació.












Sunday, September 29, 2013

 

INSENSIBILITAT A FLOR DE PELL - art. Regió 7






INSENSIBILITAT A FLOR DE PELL

Semblaria que la greu crisis hauria de comportar deixar per millors temps, tot un seguit de mesures econòmiques que colpegen especialment als més desfavorits. Al contrari, s’ha obert la veda a apujar un munt de serveis bàsics, i els dirigents de torn, exprimeixen el cervell per trobar nous ingressos, pels motius més rebuscats possibles.

Dintre d’un parell de dies, tenim una nova puja en el rebut de la llum domèstica. Tres punts i una dècima més, de manera que en un parell d’anys, la puja ha estat superior als vuit punts, molt per damunt de l’IPC.

Si la llum és essencial, encara ho és més, l’aigua. En aquest apartat les puges protagonitzades pel cànon de l’ACA suposen un encariment molt notable del rebut final que han de pagar els usuaris. La mala gestió del passat, i la pèssima planificació, han comportat imposar uns cànons sobre els consums difícils d’assumir per les famílies amb menys ingressos.

Continuem en altres apartats com és el de la salut. Imposició de quotes per medicaments essencials ( de fet tots ho son) però en malalts crònics, suposa un impost més que directe. I posen un topall, com qui fa un gran favor, quan els més desvalguts tindran greus problemes per accedir-hi.

Anar a un hospital es converteix ja en un lloc de despeses múltiples, no només per estacionar vehicle, en alguns indrets a preus abusius, sinó perquè aviat haurem de pagar per entrar-hi. Es paga butaca, es paga televisor, i aviat buscaran fer pagar pel menjar o pels llençols.

En altres matèries, el camí és el mateix. Sota l’excusa de la crisis tot està permès, i es poden aplicar quotes, cànons, taxes…per recaptar d’on sigui i com sigui. Ara mateix ja s’ha ressuscitat el “carnet de boletaire”, amb propostes de que en dos o tres anys tothom pagui per anar-ne a buscar.

La gravetat del tema és aquesta indiscriminada via d’aplicar augments a tot el més essencial, colpejant als més febles. Els augments abans esmentats, i tots els que per raó d’espai no es poden enumerar, no tenen cap repercussió sobre els benestants. Els és indiferent, poden pagar-ho, o poden anar a serveis privats. Sempre tenen alternatives, però no els desvalguts. I ara tenim una societat amb prop d’un quaranta per cent de persones en greus dificultats.

Si algú dubtava sobre la dialèctica, dretes – esquerres, ara en té mostres per tot el país. Les prioritats d’uns i altres son radicalment diferents, tot i que en temps de bonança ha semblat que no era així. I de fet, els darrers governs d’esquerres haurien d’haver estat més contundents contra els abusos, i contra legislacions poc contundents amb els comportaments inadequats. Es un dels deures pendents de cara el futur immediat. No es pot ser fort amb els febles i feble amb els forts.

No és estrany la distància entre dirigents polítics i societat, quan la insensibilitat de molts es tradueix en decisions clarament negatives pels més necessitats. En temps de crisis és quan més ha d’actuar la solidaritat, i buscar ingressos en qui més té, per evitar carregar costos sobre els mateixos de sempre. Estem lluny de canviar de model. Al contrari, ara actuen els principis més dretans, aquí i allà.




Friday, September 27, 2013

 

LA COMPLEXITAT DEL REPTE - art. ´Nació Solsona Digital




LA COMPLEXITAT DEL REPTE

Passada ja la Diada, amb un rotund èxit de mobilització, organització i comunicació, entrem en una nova etapa. La de com dur a terme els compromisos adquirits per part del president Mas, i amb ell CiU i ERC.

Fins ara ningú volia entrar en detalls. Els impulsors de la independència, demanaven un referèndum o una consulta, legal o no, com a pas previ a la declaració d’independència. No oferien cap dubte sobre el resultat, i no es considerava cap problema el tenir o no una via legal per anar a votar.

Ara les coses estan canviant. Arriba l’hora de la complexitat, d’estudiar i valorar quines vies existeixen per donar compliment a l’aspiració d’una part de la ciutadania de Catalunya.

Queda clar que el govern central no permetrà res que no compleixi amb els principis constitucionals. Res de nou, en la carta enviada pel president Rajoy al president Mas. Així, doncs, la convocatòria de referèndum queda en suspès. Alguns parlen d’una consulta com si fos una cosa diferent d’un referèndum i no precisés la mateixa rigorositat. S’equivoquen perquè si realment es vol consultar al poble català, s’ha de fer per una via clara, universal i democràtica. La legitimitat és bàsica en un procés com el que es vol dur a terme.

També aquests dies ha quedat clar que una hipotètica sortida de Catalunya d’Espanya, comportaria la sortida de la UE. Un element més a tenir en compte, en aquest debat que tot just ara comença el seu camí.

Hi ha moltes altres incògnites en la via a seguir, com la pregunta que caldria fer en un hipotètic referèndum, la data, i sobretot, la via legal. També els resultats, per ser considerat vàlid. No és igual una participació d’un 40, 50 o 60 % del cens electoral, ni un resultat determinat en un sentit o un altre...

Estem davant d’un repte molt complicat. Qui pensava resoldre’l amb quatre cops de cap, s’equivocava, i ben aviat es veurà el perill d’acabar en un carreró sense sortida.

De moment el president Mas va repetint que pensa fer la consulta l’any que ve, però també aclareix que ha de ser legal. Es a dir, no pensa fer-la “sí o sí”, sinó atenent-se a alguna normativa, i l’espanyola la té tancada, i la catalana, encara no existeix, però tampoc tindrà validesa per damunt de la estatal.

Ens trobem en una situació molt complicada. Per una banda l’immobilisme del PP, que no vol moure fitxa, i per l’altra CiU i ERC que proposen marxar d’Espanya, tot i no tenir clara la manera. Entremig hi ha la resta de partits amb posicions diverses , però més decantats cap a la recerca d’un camí viable.

Aquest és el cas del PSC que proposa la Via Socialista. Una via que proposa la reforma de la Constitució per donar cabuda a un nou encaix de Catalunya dintre d’Espanya, de manera similar a la posició que ocupa Baviera a Alemanya. Un encaix que respecte les principals trets del nostre país: cultura, llengua, competències i adequat finançament. Aquesta és la tercera Via, no rupturista, però tampoc immobilista. Es hora de fer una segona transició per modificar aquells aspectes que han quedat desfasats de la Constitució, per encabir-hi les noves realitats del conjunt del país i molt especialment de Catalunya.

Les properes setmanes seran claus per veure cap on s’encaminen els partits. I és del tot desitjable facilitar veu i vot als catalans, mitjançant la realització d’una consulta. Però aquesta només es podrà fer si és acordada, legal i vinculant.

Ara toca veure on queden els compromisos expressats pel president Mas, i el resultat dels pactes entre CiU i ERC. Si algú creia que la simplicitat i rapidesa podien presidir el procés, ja pot veure que la realitat és tota una altra. El futur comença ara.


Tuesday, September 24, 2013

 

I ARA, LA VIA SOCIALISTA - art. El 9Nou / Osona-Ripollès




I ARA, LA VIA SOCIALISTA.

Ningú pot negar l’èxit de convocatòria, organització i comunicació de la Via Catalana, i l’ampli ressò aconseguit a tots els nivells. Ha estat una digna successora de la Diada de l’any passat.

I ara , què ? Es pregunta tothom. Estem a l’endemà de la gran mobilització i tothom comença a constatar l’enorme complexitat del procés endegat. Sempre el temps i la realitat s’imposen, i molts han volgut simplificar tant les coses que s’han passat de rosca i ara convé posar les coses en el seu lloc.

Tenim ja la carta de resposta del president Rajoy, al president Mas i el seu contingut era totalment previsible. Si el portaveu del govern català, Francesc Homs hi veu millor predisposició i majors oportunitats, deu ser l’únic del país. El problema està a les dues bandes, i cap dels dos presidents controla la situació ni els temps ni les sortides. Estan atrapats en una espiral d’imprevisible resultat.

En el que diem Madrid, és impensable obrir les portes a un referèndum. Tenen la legalitat vigent al seu costat, tant l’espanyola ( Constitució) com la catalana ( Estatut d’Autonomia) , i una enorme pressió de la dreta més reaccionària, i la de les altres autonomies que no consentiran un tracte de favor a una d’elles. O el que elles veuen com un possible tracte de favor.

Aquí, a Catalunya, Artur Mas tampoc lidera el procés. Va voler refredar la situació dies abans de la Diada, i l’èxit de la mobilització l’ha obligat a una nova fugida endavant, sense un rumb clar. Repetir com un “mantra” que la consulta es farà l’any que ve, sense tenir ni la pregunta consensuada, ni la data possible, ni, el més important, la via per dur-la a terme, demostra la seva incapacitat de maniobra.

I apareixen ara, les complexitats del procés. Tard o d’hora havien de sortir, però cap país de la UE es ficarà en un conflicte intern d’un dels seus Estats. Tampoc Estats Units avalarà una modificació del mapa europeu, dintre d’una crisis econòmica, financera i política com mai s’havia vist des de la segona guerra mundial.

També queda clar que un pols contra un Estat, no es un xoc de trens, sinó un previsible xoc d’un tren contra un sis-cents. No estem en igualtat de condicions. Tenim feblesa interna i desorientació externa. No tenim aliats externs, i les dificultats internes son enormes, especialment en l’apartat econòmic – financer, de manera que el Govern Mas no es pot permetre cap enfrontament que posi en perill les bestretes mensuals que li permeten pagar les nòmines dels funcionaris.

Aquestes realitats, existeixen des de sempre, i alguns les han volgut obviar o amagar sota les soflames independentistes, però tot s’ha de fer amb el cap fred, i amb prudència extrema. Diguem-li seny.

Arribats on estem, queda la Via Socialista com a sortida viable i raonable. No avançarem amb la intransigència del govern central, ni amb l’adéu del Govern Mas. Ho podrem veure en les properes setmanes, d’una manera contundent.

La Via Socialista, proposa fer un referèndum, acordat entre els dos governs , legal i vinculant. I per poder-lo exercir, s’ha de modificar la Constitució, per donar cabuda a aquesta aspiració, però també per proposar un nou encaix de Catalunya dintre d’una Espanya federal. Volem copiar el model alemany, en el qual tots els dirigents socialistes catalans hem begut des dels inicis, i que finalment comença a fer forat en els dirigents del PSOE. Volem per Catalunya la posició que té Baviera . Precisament fa pocs dies varen elegir el seu Parlament, i animo a estudiar el paper que juga a nivell estatal.

Que ningú cregui que les mobilitzacions de les dues Diades, no han tingut conseqüències, a tots els nivells. N’han tingut, i moltes, i una d’elles és un canvi d’actitud en els socialistes espanyols, demostrat en la Declaració de Granada, i en acords entre Pérez Rubalcaba i Pere Navarro. La Via Socialista permet modificar la realitat territorial d’Espanya, amb un encaix per Catalunya que li garanteix respecte i tracte diferenciat i just en tot allò més sagrat: cultura, llengua, competències i finançament. Entre l’immobilisme i la ruptura, el PSC proposa la Via Socialista. En un moment històric com el que vivim tenir una sortida raonable, és molt millor que l’impàs actual.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


Sunday, September 22, 2013

 

CAP A LA VIA SOCIALISTA - art. REgió 7

CAP A LA VIA SOCIALISTA


Som a l’endemà de la gran mobilització de la darrere Diada amb la Via Catalana, després d’haver-ne viscut una altra, amb manifestació, l’any passat, i un gran concert entremig. Tres clares mostres de la voluntat de molts catalans de poder exercir el “dret a decidir” uns, i directament la independència, altres.

Ha arribat el moment de la veritat. Ja ningú vol contemporitzar més, ni buscar noves fórmules per expressar aquesta voluntat de decisió. I ara topem amb la crua realitat. Tard o d’hora, la realitat s’imposa, i en pocs dies hem començat a veure que tot allò que molts simplificaven fins extrems increïbles, es va convertint en temes d’una gran complexitat.

Ni el president Mas ni el president Rajoy tenen les mans lliures com per prendre decisions d’un abast tant important. Un i altre estan atrapats per situacions que depassen la seva capacitat de lideratge i es troben mediatitzats per un entorn que no controlen ni dominen.

Tots dos han impulsat declaracions sense capacitat per gestionar els continguts. Sortir del carreró on es troben és d’una immensa dificultat i complexitat. L’immobilisme de Rajoy topa amb la fugida endavant de Mas, i els entorns d’un i altre no permeten marges de maniobra suficients com per desencallar la situació. I la situació és greu perquè el temps i la falta de sortides ha empitjorat el clima entre els dos governs.

Tothom és conscient de que cal desencallar la situació, però el rigorós compliment de la legalitat, impedeix les vies pensades per CiU i ERC. I situar-se fora de la legalitat, faria perdre la legitimitat del procés i és impensable per part d’un govern democràtic.

Així, doncs, ara toca buscar una sortida viable, raonable, capaç de ser assumida pel poble català i l’espanyol. Ho he dit en anteriors ocasions , el pols contra l’Estat, és una temeritat, i no tenim aliats externs ni a la UE ni en altres indrets. Pensar en una fugida endavant, ignorant les lleis catalanes ( Estatut) i espanyoles ( Constitució) no tindria el suport de ningú, amb pes a nivell internacional. Portaria a un carreró sense sortida.

Quina via queda? Queda la Via Socialista. No és estrany el gran interès de CiU en atreure el PSC a les seves posicions. Volen tenir-lo al costat, signant el Manifest elaborat pel president Rigol, i el volen tenir en els acords per sortir airosos de la situació on s’han ficat CiU i ERC. No son únicament els vint diputats que té el PSC, és la seva relació amb el PSOE que sí ha mogut fitxa. Les mobilitzacions sí han tingut efecte, i sí han aconseguit moure consciències i voluntats. El PSOE ha avançat més en aquest darrer any, que en els anteriors vint, a nivell territorial.

I la Via Socialista, liderada per Pere Navarro, té un objectiu molt clar. Trobar un nou encaix per Catalunya, dintre d’una Espanya federal. No proposa ni l’immobilisme del PP ni l’adéu de CiU – ERC.

El model ja existeix, i és vigent amb bons resultats a Alemanya. L’objectiu és aconseguir un encaix de Catalunya, a Espanya, a semblança de Baviera a la RFA. Per arribar-hi el camí no és fàcil ni immediat, però és una via molt més clara i viable que les que tenim sobre la taula.

I arribats on som, el PSC sempre ha defensat la celebració d’un referèndum, acordat, legal i vinculant. En el debat de política general a celebrar la setmana vinent serà interessant veure el contrast i la viabilitat entre les diferents vies. Si algú considerava que el PSC havia quedat fora de joc, comprovarà com la Via Socialista és la més sòlida de les existents.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.




Friday, September 20, 2013

 

MISSATGES CURTS, CLARS I ACTUALS - Debat en el Parlament




MISSATGES CURTS, CLARS I ACTUALS.

La setmana vinent tenim el debat de política general en el Parlament de Catalunya. Es la gran oportunitat pel nostre Primer Secretari, Pere Navarro, per deixar clar el camí del PSC en tots els grans temes.

Tothom està cansat de tenir un únic debat, sense cap ni peus, el de la independència. S’estan dient tantes bestieses que ningú sap on és el nord. Si fem el símil mariner, Artur Mas, ja no té ni rumb, ni carta de navegar, ni brúixola, i fins i tot el vaixell ja aigües per tot arreu. Allà ell i el seu soci, Oriol Junqueras, i tota la cort que els segueix, o més ben dit, que els indica el camí a seguir.

No podem estar cada dia escoltant ximpleries, impròpies d’un governant. Sentim vergonya aliena, quan un president ignora la legislació catalana, l’espanyola, la de la UE, i es permet inventar-se qualsevol sortida per justificar el que ni ell sap com funciona. La imatge que dona el govern català és deplorable i des de l’oposició hem d’actuar en conseqüència.

Per tant, em permeto aconsellar que en la intervenció de Pere Navarro en el debat de política general, es limiti a deixar clar el camí del PSC en matèria independentista, amb un missatge molt curt, clar i contundent:

1.- El PSC és totalment favorable a un referèndum sobre el “dret a decidir” acordat, legal i vinculant.

2.- En aquest referèndum el PSC farà campanya pel no a la independència.

3.- El PSC aposta per la Via Socialista, com única viable consistent en la modificació de la Constitució, per transformar Espanya en un estat federal.

4.- El nostre model és Alemanya, i l’encaix de Catalunya, voldríem que fos el que té Baviera en la RFA.

5.- El PSC aposta per una transformació de la UE en un estat federal.



Dit això, en 5 minuts, dediquem els altres 25 minuts de la intervenció primera, a parlar de la ACTUALITAT del país.

La gent vol escoltar solucions als seus problemes, i els problemes son l’atur, la pobresa, la davallada en la qualitat del sistema sanitari, dels serveis educatius, dels serveis socials, etc.etc.

Som un partit d’esquerres, i hem de demostrar-ho en els temes a tractar. No permetem que CiU i ERC, emmascarin la seva falta de govern, en simbologia i amb baralles amb el govern central.

Aquesta és la primera gran oportunitat després de la Diada, de tancar una etapa i obrir-ne una altra, en que centrarem el nostre discurs en la gent. No en el territori. Tenim arguments, exemples i alternatives com per demostrar que aquest govern està atrapat en una estratègia que ni ell controla. No podem acceptar amb resignació una única política consistent en retallar.

Ànims, doncs a Pere Navarro, que estic segur ho farà bé. I prego als discrepants habituals, a que escoltin i sobretot callin. Si han de dir alguna cosa que la formulin en el Grup Parlamentari els que son diputats / des i sinó dintre dels òrgans del partit, però no vulguin espatllar una estratègia que consisteix en convertir el PSC en la veu dels més necessitats, i en treure el país de la paràlisis i debat únic en que està.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC


Wednesday, September 18, 2013

 

L'APOSTA PER PRODUCTES DE QUALITAT - art. Setmanari del Berguedà




L’APOSTA PER PRODUCTES DE QUALITAT.

La qualitat i serietat sempre obtenen recompensa, ni que sigui al cap dels anys. Aquest principi hauria de ser emmarcat en totes les activitats de la comarca, i presidir totes les iniciatives privades i públiques.

El Berguedà té una situació privilegiada, al peu dels Pirineus i a una hora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les seves potencialitats comencen a ser explotades degudament en múltiples àmbits, en els quals esdevenim un lloc de referència.

Fa molt pocs dies ha tingut lloc a Borredà, una nova edició de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, i molta gent queda sorpresa de la qualitat i varietat que hi pot trobar. Doncs bé, els participants, tots mestres formatgers, gràcies a la qualitat i serietat han esdevingut una autèntica potència a nivell nacional, estatal i europeu.

Es a dir, en no més de trenta anys, Catalunya ha passat de ser un país desconegut a nivell formatger, a ser un territori de primer nivell, i és tractat amb reverència pels històrics països formatgers: França, Suïssa, Holanda...

La feina, ben feta , ha donat els seus fruits. Res ha estat fàcil, però tota una generació ha cregut en el producte i ha aconseguit posar-lo en els més alts nivells d’excel•lència. Mirant els mostradors, podem contemplar cada any, els prestigiosos premis aconseguits, traduïts en medalles d’or , de plata, diplomes d’honor, etc, que testimonien l’enorme prestigi obtingut. I la valentia de presentar-se a competicions d’un enorme nivell, en el qual mai havien competit.

Poso aquest exemple, com a mostra de que l’aposta per la qualitat, ha de presidir tots els reptes de la nostra comarca.

Tenim ja un altre producte en el qual apareixem com a lloc de referència: els bolets. L’esplèndida natura de la comarca, ofereix una varietat i una riquesa, difícil de trobar en cap altre indret del país. No ens podem permetre fer trampes. Es a dir, l’aposta per la qualitat en aquest cas, la dona el terreny. L’aposta per la serietat l’han de donar les persones. La gent del Berguedà.

Si els formatgers, han aconseguit preservar la qualitat, sent vigilants, seriosos, contundents amb qui no va pel bon camí, els boletaires ho han de ser, preservant els boscos, i oferint als clients els productes collits aquí. No es poden posar a la venda bolets d’altres indrets, com si fossin d’aquí. El gust, la qualitat, no son els mateixos. Tots ho sabem i tots ens hauríem d’apuntar al rigor, en un tema com aquest.

El mateix hem de dir pel que fa d’altres productes igualment d’excel•lència, en alguns pobles. Els embotits. Tenim una varietat i riquesa dignes de renom, i cal preservar-los per potenciar-los com un dels elements essencials de la nostra gastronomia.

I podem continuar amb les carns de qualitat, ecològiques, procedents de la denominació d’origen , sigui de vacum o de xai , cabrit o pollastre. O les melmelades, o la mel produïda en diferents municipis, els pèsols, etc.

En resum, el Berguedà està esdevenint una potència gastronòmica, gràcies a productes bàsics de gran qualitat. No espatllem el futur que tenim davant. Tots aquests productes i altres que per motiu d’espai no puc enumerar, han de ser coneguts i reconeguts per la qualitat i per la seva garantia de procedència i continuïtat. Es i serà la principal riquesa futura i la garantia de molts llocs de treball, estretament lligats al turisme. De nosaltres depèn mantenir-los i potenciar-los.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


 

FESTES MÉS AUSTERES - art. La Rella




FESTES, MÉS AUSTERES.

El mes d’agost acull la meitat de les festes majors dels pobles i ciutats de Catalunya. Fins ara les contractacions de grups, orquestres i altres espectacles suposaven(en aquest mes) un increment d’un 40% respecte altres mesos de l’any.

La crisis també ha afectat totes les festes de l’any i molt especialment les festes majors que han hagut de reduir els seus pressupostos, en alguns casos de manera dràstica. Els ajuntaments ja no poden contribuir com abans a finançar una part de les despeses. Toca, doncs, tornar als orígens. Recuperar les velles festes majors en que una part dels espectacles surten del mateix poble. Es un dels aspectes positius de la crisis.

En aquests moments podem tornar a veure obres de teatre, interpretades pel grup local. O conjunts del poble, sopars populars, caminades nocturnes, jocs de taula...

Es a dir, a falta de diner, toca exprimir la imaginació i buscar sortides locals, en comptes de contractacions espectaculars. Durant més de trenta anys he estat al capdavant de la comissió de festes, i hem passat el relleu a una de nova, amb propostes molt diferents i innovacions realment interessants. El resultat ha estat millor de l’imaginat. I és que per gaudir de la festa no necessàriament s’han de tenir grups amb honoraris elevats.

De totes maneres, la crisis provoca crisis en tot el món de l’espectacle i toca obrir una àmplia reflexió per evitar la desaparició de grups, orquestres, cobles, esbarts, ...que no troben contractacions, i per tant, estan avocats a la dissolució. Alguns tenien honoraris massa elevats, i els han hagut d’abaixar, però en altres casos, no era aquest el problema. I és bo, retornar als orígens i fer la festa amb gent de casa, però sense tancar-se excessivament. Com en tot, l’ideal seria poder compaginar propostes i garantir ingressos per mantenir les festes amb un bon nivell de professionalitat i diversitat.

Iniciatives com les existents en el passat en que algunes entitats financeres, oferien espectacles infantils de qualitat, s’haurien de recuperar. O la suma d’esforços entre ajuntaments, diputacions i Generalitat, per abaratir costos i així poder contractar obres de teatre, dansa, música... a càrrec de grups professionals, també salvaria programacions i grups.

Les festes majors, han de poder compaginar actes de procedència i autoria local, amb altres de procedència externa. Aquest barreja és la ideal per veure a casa, el que habitualment veiem en altres pobles o a la televisió. La riquesa festiva del país, és immensa, i l’hem de posar a l’abast de tots els pobles, per petits que siguin. I això només és viable si podem comptar amb col•laboracions externes. I aquestes col•laboracions son indispensables per mantenir la diversitat del folklore i la cultura. La crisis s’ha emportat moltes de les ajudes que rebíem els ajuntaments, i toca recuperar-les sinó volem empobrir el país.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)


Tuesday, September 17, 2013

 

ANTONIO VELASCO NIETO - 6 ANYS D'INTENS TREBALL


ANTONIO VELASCO NIETO – SIS ANYS D’INTENS TREBALL.

En el Ple Municipal d’ahir , dia 16 de setembre de 2013, vàrem acceptar la renúncia presentada pel Tinent d’Alcalde, i responsable de les àrees de Sanitat i Noves Tecnologies, Antonio Velasco i Nieto.

Antonio Velasco ha estat una peça fonamental en els equips de govern del passat mandat, i en aquest. No és estrany que ocupés el càrrec de Tinent d’Alcalde perquè ha estat persona de la meva plena confiança, i persona que ha demostrat tenir una àmplia dedicació i eficàcia en la feina encomanada.

La renúncia s’ha produït per circumstàncies sobrevingudes en els darrers mesos, per causes familiars, que l’han obligat a absentar-se tot sovint del poble. Tot i aquestes absències, ha mantingut sempre i en tot moment, la relació amb l’ajuntament i ha gestionat els tràmits corresponents a les seves funcions.

Seria llarg d’explicar el gran nombre d’actuacions que se li han encarregat i ha dut a terme en aquests sis anys de dedicació municipal. Sense cap mena de dubte ha estat un dels regidors més actius i més eficients en els 34 anys de democràcia municipal. En puc donar fe, perquè son els anys que porto a l’ajuntament, 22 dels quals com Alcalde.

En el anterior mandat, la feina va ser molt intensa i extensa, en tots els sentits. Des de temes urbanístics, a d’altres d’obres i serveis, posta en marxa de nous equipaments així com millorar algunes de les prestacions de l’ajuntament.

La seva àmplia experiència en el camp comercial que havia exercit en els seus anys de vida laboral, ha servit molt a l’ajuntament, en camps tant diversos com les noves tecnologies, la millora de la informatització municipal, l’eficàcia de la organització interna, etc.

També el seu tarannà tranquil, prudent i negociador ha servit per fer de mediador en diverses gestions, entre ajuntament i particulars, de manera que el resultat sempre ha estat molt positiu per totes les parts implicades.

En aquest mandat, ha continuat la seva gestió amb la mateixa dedicació i eficàcia, i ens hagués agradat tenir-lo fins a final de mandat. Aquesta era la previsió i no més enllà, perquè així ho havíem acordat en el moment d’elaborar la candidatura. Tanmateix, és lògic i comprensible que la prioritat sigui la família, i pels qui coneixem bé les circumstàncies actuals, entenem, comprenem i recomanem deixar el càrrec per poder-s’hi dedicar plenament.

I vull remarcar que les absències del poble, en els darrers mesos, mai han suposat una minva en la seva dedicació a l’ajuntament. Al contrari, cada dia hem estat en contacte per fer el seguiment dels temes, i acordar les vies a emprendre. He tingut en el Tinent d’Alcalde, el recolzament i l’eficàcia que tot Alcalde necessita. I el seu relleu, per en Joan Rovira, no suposarà cap allunyament, en una amistat estreta i sincera. I els seus consells continuaran sent molt valuosos, com ho han estat al llarg d’aquest mandat i mig d’exercici del càrrec.

Per últim, cal saber que la dedicació , entrega i constància en el càrrec, l’ha fet sense cap contrapartida econòmica. La seva dedicació ha estat totalment voluntària i altruista. Ara, li desitgem una bona i llarga jubilació, dedicada a la família, i li donem les gràcies per tot el que ha fet pel municipi de Borredà. Persones com ell son les que fan possible que el nostre poble sigui apreciat i valorat com un dels millors de la comarca.

 

 
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Saturday, September 14, 2013

 

ON ESTEM? CAP ON ANEM ? - art. Regió 7




ON ESTEM ? CAP ON ANEM ?

S’han complert les previsions, i la Diada, ha suposat una nova demostració de força per part d’un important sector del poble català, que no creu en la possibilitat de continuar amb l’actual relació amb Espanya i aposta per la via de la independència.

A l’igual que l’any passat en la manifestació, de ben segur hi ha hagut milers de persones que no son independentistes, i tanmateix hi han participat, per motius molt diversos. Es igual, el cert, és que la mobilització ha estat impressionant, i el resultat es pot considerar com un èxit rotund, pels organitzadors.

Ara bé, he escoltat moltes declaracions que van més enllà del que és prudent constatar. Creure que aquesta gran mobilització, a l’igual que la de l’any passat, suposa col•locar tot el poble català de la banda de l’independentisme, és anar massa lluny. El dinamisme, la capacitat de mobilització, l’entusiasme i la il•lusió que impregnen les activitats lligades a l’independentisme, no pot fer oblidar l’existència d’altres realitats en el país, no prou ben avaluades .

Existeix una gran majoria silenciosa que no s’ha manifestat, ni mobilitzat, ni expressat de cap manera pública. Només uns pocs col•lectius s’han mobilitzat en altres direccions, diferents, als lligats a la independència.

Tenim, doncs, un país repartit en tres grans blocs o àmbits de pensament. El primer, defensor de la situació actual, partidari de l’immobilisme i la continuïtat de relacions amb Espanya, representat a nivell parlamentari pel PP i Ciutadans. El segon, considera indispensable i urgent la modificació de l’actual relació entre Catalunya i Espanya, per aconseguir un encaix amb garanties segures. D’aquí la necessitat de modificar la Constitució i apostar per una Espanya federal, dintre d’una UE , igualment federal. La representació parlamentària estaria en el PSC, també en ICV-EUA, i en UDC. I el tercer, considera finiquitat el model actual, i no veu possible ni té interès en provar una nova relació Catalunya – Espanya, per considerar-la inviable, o no desitjable. Es igual. La representació parlamentària estaria en CDC i ERC.

El pes o el volum de cadascuna d’aquestes tres parts, no és fàcil de calcular. No sempre qui més es mobilitza, disposa de més recolzament. Per això la consulta, seria desitjable, arribats al punt en que estem.

Cap on anem ? Si està molt clar com estem, és una incògnita, cap on anem. En pocs dies tindrem la resposta del president Rajoy, al president Mas, i no crec que ningú dubti sobre la negativa a la celebració del referèndum, promès per Artur Mas.

Les constants declaracions de membres del govern, càrrecs del partit, i del propi president, provoquen una enorme confusió en els ciutadans, i no permeten assegurar cap via concreta.

Es impensable creure que el president Mas emprendrà una via ,sense cobertura legal, per realitzar el referèndum. Es impensable, per impossible, per quan no disposa de les eines necessàries per dur-lo a terme, i perdria la legitimitat interna i externa.

Repetir un compromís no equival a fer-lo viable. De moment s’han incomplert un bon nombre de compromisos a nivell de govern, i la credibilitat no és el punt fort del president Mas, i el seu lideratge està en qüestió.

Estem a l’endemà de la Diada, i s’ha acabat contemporitzar. No es pot tenir tot el país, pensant en un únic tema, ni tot un govern paralitzat. Es hora de governar, i és hora d’explicar cap on anem. Esperem saber-ho ben aviat.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà


Tuesday, September 10, 2013

 

BANALITZACIÓ DE LA LEGALITAT




BANALITZACIÓ DE LA LEGALITAT.

Portem anys, molts anys, en que considerem l’aplicació estricte de les lleis, com una qüestió menor, interpretable al gust del consumidor, i convertim els temes més rellevants, en banals /sense importància / sense rellevància. Hem banalitzat la legalitat, i també els ideals.

Les velles generacions no haurien mai claudicat davant temes que poden semblar menors, però son trets de la nostra identitat. Els vells socialistes, tenien impresa en la sang, la necessitat de tenir un comportament en sintonia amb les seves idees.

Hem perdut, bona part d’aquell comportament, i bona part de la valentia per defensar els nostres trets identitaris.

Aquests dies he llegit multitud d’articles, escoltat opinions i vist comportaments d’alcaldes , regidors i altres càrrecs públics, del nostre partit i d’altres formacions polítiques entorn diversos temes, i molt especialment sobre el “dret a decidir” i la Via Catalana. En molts d’ells, guanya el conformisme, el sotmetiment a la opinió “general” o a la opinió publicada. No gosen defensar la coherència, i prefereixen actuar com molts d’altres, seguint el corrent majoritari.

Aquest és un tret de part de la crisis del PSC, per quan hem caigut en la batalla pels símbols, per unes explicacions històriques fetes a mida dels nacionalistes, per deixar-nos emportar per mobilitzacions simplistes i reduccionistes...i per tant, no mantenir-nos fidels als nostres ideals.

La gent, pot criticar un partit o un altre, però si veu que manté les seves posicions, al final les respecte, tot i no les comparteixi. El comportament d’alguns dels nostres personatges públics, van en la direcció oposada. S’han convertit en autèntics oportunistes que busquen l’aplaudiment fàcil o interessat d’altres forces polítiques, i trenquen la imatge de serietat, coherència i disciplina que històricament havia tingut el PSC.

Ho veiem ara mateix amb tot un seguit de militants i càrrecs institucionals que aniran a la Via Catalana, tot i dir que no son independentistes. Sinó ho son , perquè hi van ? Doncs, per quedar bé. Banalitzen els ideals, i consideren que un dia és un dia, i ells hi van “ per altres motius”. I ja està. No els caracteritza la valentia, ni defensen la coherència, entre els ideals i els comportaments.

Però, aquesta situació ve de molt enrere, i va a més. Forma part de la immensa confusió en que es troba el país. No solament és culpa de CiU o d’ERC, sinó també de comportaments com aquests que ajuden a justificar moltes actuacions gens lògiques, i molt preocupants.

Tenim càrrecs que amb el pas del temps, han considerat “poc rellevant” incomplir la legislació sobre símbols. Si el corrent “general” és el de no posar la bandera espanyola, en els edificis oficials, doncs, no s’hi posa. Si s’ha de treure el retrat del Rei de la Sala de Plens, doncs, es treu. I progressivament van actuant com càrrecs d’altres partits que tenen en aquests símbols el seu especial interès en fer-los desaparèixer. I en aquesta deriva de “seguir el corrent” poden aprovar mocions , radicalment contràries al pensament del PSC, o decidir qüestions contràries a la legalitat... Creuen , així, viure més tranquils, i no creuen important vulnerar la legalitat, en un poble o ciutat.

Han abandonat els ideals, han abandonat la coherència, han claudicat en convertir-se en exemple pels ciutadans. I en aquesta claudicació s’obra la porta a emprendre tota mena d’aventures. Es perd l’autoritat, i el respecte. Si la gent veu que es fa el contrari del que es predica, no té perquè no fer el mateix, en qualsevol tema petit o gran.

El PSC ha de recuperar la coherència, i la defensa dels ideals, encara que el vent bufi en direcció contrària. La realitat s’acaba imposant, i la serietat tindrà premi. No serà aparentant el que no som, com guanyarem credibilitat. Al contrari, així la perdem. I en els documents fundacionals, i congressuals tenim la descripció del que som i cap on volem anar. Que ningú vulgui ara, interpretar-los al seu gust simplement per “caure bé”, o perquè persegueix algun càrrec que depèn d’algun altre partit. En aquests temes , res és banal, tot és rellevant i distintiu de la nostra identitat,




Monday, September 09, 2013

 

FUGIDA ENDAVANT, SENSE PLA B - art. El 9Nou




FUGIDA ENDAVANT SENSE PLA B

La realitat supera la ficció. Només era qüestió d’esperar per veure en quin moment Artur Mas anunciaria la via per complir el compromís de convocar el referèndum pel “dret a decidir”. Aquell sí o sí, ja no se sap què volia dir.

El president Terradellas sempre havia remarcat que un polític és pot equivocar, cometre errors, però mai fer el ridícul.

Portem un any de despropòsits, d’anuncis grandilocuents, de gesticulació mediàtica fins extrems realment increïbles, i érem molts els qui predicàvem prudència, realisme, en aplicació del famós “seny català”.

Fer un pols contra l’Estat, és d’una temeritat impensable en un polític prudent. O més ben dit en un polític coneixedor de la realitat interna i externa del país. I pensar que es pot tirar endavant una iniciativa il•legal, sense parar en les conseqüències és viure fora de la realitat.

M’ha sorprès l’enorme quantitat de personatges que havien cregut possible guanyar el pols a l’Estat i considerar viable l’exercici d’un referèndum , sense cap cobertura legal. Consellers, diputats, alcaldes, etc, han manifestat amb tota normalitat la possibilitat de vulnerar la legalitat, i creure que el resultat podria ser acceptable per la comunitat internacional, i creure que es podria dur a terme, sense més entrebancs que quatre qüestions menors. Increïble ignorància, o mala fe.

Sóc alcalde, i en tant que alcalde he jurat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ni el president Mas ni el President Rajoy em poden imposar cap actuació que no estigui emparada per aquests dos textos legals. No tenen autoritat sobre nosaltres, si ens demanen vulnerar els preceptes legals. I un referèndum és impossible de dur a terme sense el concurs dels ajuntaments.

Tampoc es pot dur a terme sense la participació del personal funcionari de les entitats locals, de la pròpia Generalitat o de l’Estat. Tots han jurat fidelitat a la Constitució, i sortir d’aquest precepte, comporta la seva inhabilitació i caure sota la jurisdicció penal.

El mateix cal dir de la Justícia, que en matèria de votacions esdevé fonamental per garantir tots els processos electorals. Tampoc podria intervenir.

I la qüestió material seria la menys important. Es a dir, per part de la Generalitat s’havia anunciat la incorporació d’una partida de 25 milions d’euros per la compra de material electoral, i el pagament de les despeses d’un procés referendari. Cal saber que tot el material que tenen dipositat els ajuntaments pertany a l’Estat.

Es que hi ha temes molt més rellevants que impedeixen la consulta. El cens electoral està en mans de l’INE ( institut nacional d’estadística). Amb quin cens es faria la consulta? Amb quin reglament ? Com es podrien constituir les meses electorals ? Sota quin principi d’autoritat? Qui vetllaria pel seu desenvolupament ? ( ara depenen de les juntes electorals , procedents dels òrgans judicials ).

Algú creu que el president Mas pot convocar un referèndum sense cap empara legal ? I sense disposar de cap autoritat sobre el dispositiu electoral ? Tampoc el Parlament té competència per aprovar una llei orgànica, reservada a les Corts Generals. Per què , doncs, s’ha fet creure que el referèndum era possible, viable, sí o sí, fins ara ? Per què s’anuncia ara, que no es farà, sense autorització estatal ? Si és que això era més que evident, que no s’atreviria a donar el pas, i saltar-se la legalitat.

Per què aquest engany ? Perquè ha volgut fer creure una via impossible ? Ho vaig escriure en articles anteriors que la via del referèndum , sense cobertura legal, era impossible i de fet Pere Navarro, líder del PSC ho ha dit en mantes ocasions i només la via que ell proposa és la que pot tenir viabilitat.

En un país seriós, el comportament d’Artur Mas hauria de suposar la seva renúncia i donar pas a un altre president. A les portes de la Diada, després de mesos i mesos de promeses, compromisos i gesticulacions, front l’Estat, ara surt en que si no pot fer el referèndum, pensarà en unes eleccions plebiscitàries pel 2016. Molt bé, allarguem uns anys més les tensions, les promeses i la venda de fum. La típica via de qui dia passa, any empeny i l’any 2016 ja pensarem en alguna altra sortida de bomber.

Francament, el paper que juga ERC en tota aquesta història és ben galdós. Esperem el proper capítol per veure quin altre invent surt del barret. Catalunya es mereix una altra manera de ser governada.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Saturday, September 07, 2013

 

S'IMPOSEN LES PRIORITATS - art. Regió 7




S’IMPOSEN LES PRIORITATS.

Costa de poder parlar de temes que no estiguin relacionats amb la Diada i la qüestió sobiranista, però la realitat és tossuda i acaba imposant les prioritats. De fet, d’aquí a pocs dies, una vegada celebrada la Diada, els polítics i mitjans de comunicació hauran de posar-se al dia i constatar que la vida continua i els problemes quotidians mantenen la seva actualitat.

Bon indicador de la greu situació en la que viuen centenars de milers de catalans, son les campanyes de solidaritat muntades una mica arreu del país, en el marc de qualsevol activitat. Tot ha servit d’excusa per demanar aportacions d’aliments. I tots els que estem en càrrecs institucionals o en organitzacions socials, som testimonis de la urgència en matèria de supervivència de moltes famílies.

En aquest àmbit, absurda la polèmica sobre malnutrició o desnutrició, arran de l’informe de la Sindicatura de Greuges. Hi ha de tot en el nostre país, amb tendència a créixer, de manera que aquestes campanyes no es podran abandonar fins que la recuperació sigui àmplia i extensa. I de moment tot indica que estem lluny d’arribar-hi.

Dintre de pocs dies comença el curs escolar. Un nou motiu de preocupació per tot el sector educatiu, amb carències pròpies de molts anys enrere. Les retallades s’acumulen i els seus efectes es multipliquen.

Podem seguir amb la situació de la sanitat. Les llistes d’espera creixen a un ritme frenètic i això vol dir que moltes persones no troben remei a les seves dolències per falta d’atenció preferent.

En resum, no cal seguir fent llista de les dificultats dels ciutadans en matèria de serveis essencials. Si una cosa ha de tenir clar el govern de torn és posar aquestes prioritats sobre la taula. Tractar-les i posar-hi remei, en la mesura del possible. I aquí no s’hi val a posar com impossible la seva solució sinó obtenim la independència. Deixem cada cosa en el seu lloc.

Molts diran què es pot fer sense diners ? Doncs, administrar millor i sobretot buscar ingressos i reduir despeses no prioritàries. Es la constant batalla que han dut a terme els ajuntaments des de sempre. Amb pocs recursos, han fet una feina immensa. I els ben administrats continuen fent front a serveis que no son de la seva competència tot i l’amenaça de que en el futur els hi estarà prohibit.

En temps de carències com aquest, la coordinació entre administracions és bàsica, i no acaba de funcionar bé. Massa burocràcia, i massa legalismes absurds. La simplificació administrativa s’imposa, i la descentralització és essencial. D’aquí que en comptes de pensar en reduir les competències municipals el que convindria seria ampliar-les i dotar-les econòmicament.

Fins ara, el govern de la Generalitat ha aconseguit desviar l’atenció cap a temes identitaris, però a partir de la setmana vinent haurà de fer front als temes prioritaris. I el pressupost de l’any vinent s’haurà de discutir en el Parlament, no passarà com el d’aquest any que no ha estat motiu de debat. La gent ha de saber quins ingressos té el país i sobretot com els gasta.

Joan Roma i Cunill.


Friday, September 06, 2013

 

TURBULÈNCIES EN EL PSC




TURBULÈNCIES EN EL PSC.

Toca demanar disculpes al personal per uns comportaments gens exemplars a nivell de dirigents presents o passats, a l’entorn de posicions que han estat motiu de grans debats, discussions, reflexions i votacions a nivell intern, i que haurien d’haver acabat, sense sortir al carrer, de la forma com han sortit.

El PSC ha complert trenta-cinc anys d’existència, i es troba en una situació inèdita en aquest temps. Pateix una crisis existencial, lògica, després de tots els processos viscuts, i una nova realitat nacional, estatal , europea, i finalment, global. Res a veure amb les anteriors crisis de les quals se’n sortia amb les receptes tradicionals.

Ara toca una regeneració molt més àmplia, innovadora, i valenta. Lògic, doncs, tenir turbulències internes, de les quals en sortirà reforçat si les sap resoldre adequadament o afeblit, sinó les supera.

No es tracta, doncs, d’un canvi generacional i ja està. No. En aquest procés no importa l’edat sinó els ideals, i la generositat dels protagonistes. Els vells dirigents, alguns encara força joves, han de facilitar el relleu i trobar encaix en altres ubicacions, potser menys visibles, però igualment importants.

Estem en un país en que s’ha recorregut un camí que en altres països ha necessitat dues generacions i aquí s’ha fet en una.

El PSC ha protagonitzat els principals canvis a Catalunya, en elements essencials per respectar la pluralitat i l’encaix de tots els col•lectius. Ho ha fet amb generositat i amb sentit de país. No sempre se li ha reconegut, ni se li ha facilitat la feina. I ha batallat amb el PSOE per garantir les principals reivindicacions catalanes, no sempre amb èxit, però el balanç ha estat positiu, sense cap mena de dubte.

El procés pel dret a decidir, i les peticions independentistes han fet aflorar tensions i posicionaments diversos, lògics, en un partit que reflecteix la diversitat de Catalunya. Per tant , tampoc res de nou. El problema ha vingut d’externalitzar les diferències cap enfora, en comptes de resoldre-les cap en dintre. I si abans els debats quedaven dintre, i els resultats eren respectats i defensats, en fora, ara no passa el mateix. Aquí rau la diferència, i és un tema que ha de ser resolt d’immediat.

Un partit ha de ser plural dintre seu, però expressar-se per boca dels seus dirigents cap enfora. El PSC sempre ho ha estat. I ho tornarà a ser. La democràcia interna és total, ara i sempre, la diferència és que ara alguns no actuen en conseqüència, i mantenen les discrepàncies fora del partit, quan han estat derrotats en els òrgans corresponents.

El partit té en el lideratge de Pere Navarro la persona adient per portar aquest procés a bon port. Una persona coneixedora de la realitat històrica i present del partit. Que coneix de primera mà a tots i cadascun dels protagonistes. Que ha passat per un ajuntament i s’ha forjat en el municipalisme, escola essencial per tots els politics, i que té clar el camí a seguir en el tema territorial i en el social.

Estic segur que les turbulències acabaran en poc de temps, i el partit recuperarà l’alè i la sintonia amb la societat catalana. Ningú sobra en el partit, però cadascú ha de ser conscient de la seva ubicació i del ple respecte a les decisions dels òrgans de representació. La democràcia interna, estableix el camí a seguir. Toca respectar-la i deixar que sigui executada per la direcció del partit, encapçalada per Pere Navarro.

Joan Roma i Cunill


Wednesday, September 04, 2013

 

COBRAR DEUTES, VIA MADRID - art. Regió 7




COBRAR DEUTES, VIA MADRID.

Aquests dies tots els ajuntaments catalans estan revisant els deutes que la Generalitat té amb ells, per poder-se acollir al Reial Decret Llei 8/2013, dit de” mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques i de suport a les entitats locals amb problemes financers”.

El càlcul fet pel partit socialista, és superior als mil milions d’euros. Una xifra increïblement elevada que provoca tensions de tresoreria enormes en tots els ajuntaments i ha motivat posar en perill nombroses empreses que no han cobrat les factures en un temps raonable.

El temps raonable, que s’hauria de situar en els trenta o seixanta dies, s’ha allargat en molts casos a deu, vint o trenta mesos. Terminis totalment fora de la legalitat, i de tota lògica. Si a tot plegat hi afegim la impossibilitat d’aconseguir finançament per part de particulars, però també de molts ajuntaments, el resultat és d’asfíxia financera com mai s’havia vist.

Els ajuntaments tenen fins el proper dia 6 de setembre per confirmar i demanar acollir-se a la mesura, impulsada pel govern central, la qual suposa avançar una bestreta a la Generalitat de dos mil milions d’euros. Aquesta era una mesura esperada i necessària, si bé , ha tardat molt en arribar. Si tot va com l’anuncia’t, els diners haurien d’arribar a finals de setembre. Amb tot, cal informar de que no tots els deutes quedaran liquidats.

Per posar un exemple pràctic, en el cas del meu ajuntament, si ara la Generalitat li deu noranta-set mil euros, en recuperarà seixanta-sis mil, però quedarà prop d’un terç del deute que no té data de liquidació.

Es evident que no es pot treballar amb aquesta precarietat de mitjans, ni amb aquestes incerteses. Diferents serveis de la Generalitat han trucat als ajuntaments per recordar els deutes, comprovar-ne l’import, però al mateix temps advertir que no acollir-se a aquesta mesura podia suposar la pèrdua dels diners compromesos. No totes les llistes de deutes coincidien, ni existia una única via documentada. En alguns casos, subvencions per inversions, es desviaven cap els consells comarcals, i en altres casos, no.

En resum, existeix una certa situació caòtica a nivell documental , cosa que provoca desconcert i nervis en els ajuntaments que estan tramitant les peticions, i en els mateixos departaments de la Generalitat que demanen tenir una còpia de les tramitacions per poder comprovar si son coincidents.

Resolta aquesta tramitació, l’arribada de dos mil milions, suposarà un alleugeriment de la tresoreria municipal, però no la soluciona. Nous deutes de la Generalitat s’afegiran als que hauran quedat pendents, en una roda de mai acabar. I no és de rebut voler traspassar culpes a Madrid, ni remetre’s a la independència, per veure resolt el problema. Toca emprendre una reestructuració global de tota l’administració de la Generalitat, i una modificació del sistema de finançament local, com perquè s’equilibrin els drets i deures, de les dues administracions, i d’aquestes amb l’administració central.

Ha d’haver-hi una distribució financera justa, entre els tres nivells d’administracions, en un pacte a llarg termini que eviti tornar a situacions com les que ara vivim, en que ningú compleix amb les seves obligacions.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC.


Sunday, September 01, 2013

 

PARLEM DELS PROBLEMES REALS, I DEIXEM DEBATS ESTÈRILS !






PARLEM DELS PROBLEMES REALS I DEIXEM DEBATS ESTÈRILS !!!

Després de massa dies parlant de discrepàncies internes, a plena llum del dia i en tots els mitjans de comunicació haguts i per haver, és hora de reclamar a dirigents del partit i càrrecs institucionals que ens dediquem a parlar dels problemes reals de la gent.

A la gent no li interessa cap de les batalles aparegudes en múltiples articles, notes de premsa, entrevistes, etc, i en canvi vol veure quines alternatives posem sobre la taula per resoldre multitud de situacions injustes, que afecten els seves vides quotidianes.

Bé, doncs, per això tenim les tribunes del Parlament, Congrés i Senat, Diputacions, Consells comarcals, ajuntaments.

De fet, hi ha hagut algunes iniciatives prou interessants i importants en les darreres setmanes, el que passa és que s’han cremat de forma ràpida, degut a la omnipresent Diada, als escàndols de corrupció en diferents llocs i a les batalles de les quals abans blasmava.

Toca, doncs, reprendre algunes d’aquelles iniciatives. Estem a punt de començar un nou curs, interessa saber en quines condicions. Temes com massificació d’aules, escoles en deficients condicions, edificis no acabats, ...i control de la qualitat, de la distribució d’alumnat immigrant,etc.

En la segona o primera prioritat: la salut, estem veient xifres escandaloses d’augments de les llistes d’espera, reducció de personal en hospitals, modificacions de sistema d’atenció, etc.

En matèria de justícia, ens arriben informacions sobre massificació brutal d’expedients en tots els jutjats. Què hem de dir sobre aquest tema? Quines alternatives oferim?

En temes d’economia, decidida ja la pròrroga del pressupost 2013, toca batallar pel pressupost de l’any vinent en el qual hauríem de fer propostes sobre com augmentar els ingressos, a banda de gestionar millor les despeses. I exigir la liquidació de deutes amb els ajuntaments, i també amb els particulars. Ara mateix, sabem que la bestreta de 2.000 milions del govern central només servirà per tapar una part de l’immens forat econòmica de la Generalitat.

En aquest tema, també hauríem d’exigir l’obertura de crèdit per les empreses. Moltes han tancat, i altres ho faran ben aviat sinó poden recórrer a crèdit.

En matèria legislativa, en comptes de fer noves lleis, que no n’hi ha en perspectiva, algú hauria de dedicar-se a estudiar les lleis vigents, per modificar-ne un bon nombre per tal de fer-les operatives. Es a dir que puguin ser complertes. I és que moltes ( per no dir totes) es varen fer en temps de vaques grasses i tothom anava ficant obligacions que després no es podien complir. I sinó es podien complir abans, molt menys ara.

I pels qui estan a les Corts Generals, fer un seguiment de tot el que pertoca el compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest tema, sembla que com que el TC va retallar alguns aspectes, ja no cal mirar la resta, perquè suposadament no té res d’important o interessant. Al contrari, tots els experts diuen que el nou Estatut amplia considerablement moltes de les competències que teníem. Bé, doncs, potser que se’n faci un seguiment rigorós.

Seria també interessant portar al Parlament un debat sobre els annexos d’inversions establerts en l’Estatut, per comprovar qui menteix. I quines xifres reals son les autèntiques. No és de rebut que a Catalunya es parli d’un deute pendent de prop de 8.000 milions d’euros i en canvi a Madrid aquesta xifra no sigui acceptada. Algú menteix, potser que sigui el PSC el qui aclareixi les dades.

I tenim batalles que no es poden deixar en altres mans. Tot el món de la protecció als més desvalguts ha estat la marca de la casa socialista. Temes com l’incompliment generalitzat de la llei de dependència a Madrid i a Catalunya. El tema del robatori de les preferents, amb molta fent gran afectada. El drama dels desaucis . La precària situació de residències de la tercera edat, centres de dia, etc.

En fi, mai com ara, els diputats /des havien tingut tants temes per tractar, a nivell català i espanyol. Ha d’haver-hi una allau de peticions de compareixença de consellers, un munt d’interpel•lacions, proposicions no de llei, etc, en tots i cadascun dels temes abans esmentats de manera que no quedi res per controlar, exigir i presentar alternatives. Aquesta ha de ser la nostra prioritat. I traslladar aquests temes als mitjans de comunicació nacionals, comarcals i locals.

Ho he dit en anteriors escrits. Hi ha molts càrrecs que no escriuen. Que no fan arribar la seva feina, ni la crítica a la gent. Tots sabem que els grans mitjans de comunicació tenen els espais molt reservats, però n’hi ha molts d’altres en paper i en digital que sí obren les portes als càrrecs institucionals.

Bé, doncs, aquesta és la feina que la gent vol que fem. Que ens ocupem i tractem els temes que els preocupen. Que siguem valents , durs amb els forts, i comprensius amb els febles. Que donem exemple, i ens dediquem a lluitar per les prioritats que sempre ha tingut el PSC, i el socialisme en general. Girem full a les polèmiques darreres, i dediquem-nos a fer la nostra feina, en tots els llocs on estem representats.

Joan Roma, President del Consell Fed.XI del PSC


This page is powered by Blogger. Isn't yours?