Sunday, January 31, 2010

 

PETICIO CONSELLER NADAL

DEPARTAMENT POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES
Hble. Sr. Conseller
Barcelona

Borredà, 30 de gener de 2010.

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà

EXPOSA
Que la vigent llei d’urbanisme preveu , de manera universal, que tots els ajuntaments que reben cessions del 10% d’aprofitament mitjà, procedents de l’execució de unitats d’actuació, han de ser destinades a la promoció de vivenda pública.
Aquesta previsió, ja en el seu dia es va demostrar inadequada en el cas de municipis petits, per quan el producte de les cessions no permet endegar cap promoció de vivenda pública, o perquè realment no en fa falta.
I si aquesta situació era evident, anys enrere, ara, amb la crisis encara és més palpable, de manera que produeix una situació paradoxal en els ajuntaments afectats. Per una banda obtenen unes cessions , de les quals no en podran fer ús , ni a nivell constructiu ni a nivell econòmic. Les parcel.les, o els diners queden paralitzats, sense cap utilitat, precisament en un moment especialment crític per les finances municipals.
A la vista d’aquesta situació, no prevista en la llei, convindria modificar-la , de manera que no fos d’aplicació en els municipis de menys de 2.000 habitants, o s’obrís el ventall de possibles nous destins del diner obtingut, com la compra de patrimoni, o millora de serveis bàsics, etc.
Es per tot l’exposat que

SOL.LICITA

Es tingui en compte aquesta petició que afecta a nombrosos municipis de Catalunya, especialment als més petits, i s’impulsi la modificació de la Llei per tal de canviar-la en el sentit de donar ús directe i ampli, als recursos obtinguts per la cessió del 10% d’aprofitament mitjà.

I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 30 de gener de 2010.

L’ Alcalde – President


Joan Roma i Cunill


A L’HONORABLE SR CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES – GENERALITAT DE CATALUNYA.

Wednesday, January 27, 2010

 

HE SIGUT IMMIGRANT

HE SIGUT IMMIGRANT
Per entendre un problema i un debat, res millor que haver-lo viscut en primera persona. Arran la polèmica per l’empadronament a Vic, s’ha desfermat un allau de discussions, debats, reflexions, propostes, etc, que com sempre passa en el nostre país ens poden portar a fer canvis poc meditats i poc justificats.
I no deixa de ser paradoxal que estiguem immersos en aquest debat, en un moment en que la immigració no es veu com el principal problema del país, i quan està disminuint a nivell general i particular, per raons de la crisis, amb algunes excepcions en que el percentatge d’immigració supera clarament la mitjana general.
En els països de major immigració es considera, el percentatge del 20% com el que suposa un gran repte per les dues bandes: la dels immigrants i la dels receptors. A Catalunya son pocs els municipis que arriben a aquest percentatge i molts menys els que el superen. Hauríem de ser, doncs, capaços de tractar el tema amb tranquil•litat i alhora amb visió de futur.
També, hauríem de recordar la situació d’Espanya, quaranta o cinquanta anys enrere, per tenir present que érem un dels grans països emissors d’immigració cap a Europa i Llatinoamèrica, de manera que els anys 60 teníem tres milions d’espanyols repartits per tot el món. Immigrants per raons econòmiques, afegits a uns quants centenars de milers, fugits per raons polítiques.
En aquells anys, els espanyols érem assimilats a la resta de col•lectius d’immigrants procedents del nord d’Africa, de Iugoslàvia, Itàlia i Grècia. Vull recordar que a França hi havia més de mig milió d’espanyols, xifra similar a Alemanya , i cent vint mil, en un petit país com Suïssa. Allà vaig formar part d’aquest col•lectiu durant set anys, i ja en aquells anys es produïen els debats que avui tenim aquí.
Quin enorme canvi ha tingut Espanya que de país emissor ha passat a país receptor. L’entrada a la UE va suposar un gir espectacular en les perspectives de futur. I el futur, és el nostre present. I hem de tenir clar que qui emigra per raons econòmiques, en treu un benefici personal, però alhora col•lectiu, pel país emissor i pel país receptor. Els espanyols emigrats els anys 60 i 70, i amb ells milers, i milers de catalans, milloraven les seves condicions de vida, enviaven divises cap aquí, però al mateix temps feien els treballs que la majoria de gent d’aquells països no volien fer.
Es calcat del que passa aquí. Pot semblar que la crisis ho ha canviat tot, però ni de bon tros. I tornarà el creixement, i per créixer es necessita mà d’obra i ocupar totes les feines necessàries, grates o no, ben pagades, o no tant. I sense la aportació de treballadors de fora, impossible. En el que tots estem d’acord és en que aquests fluxos migratoris han d’estar ben portats i ben supervisats per evitar bosses d’il•legals, i explotacions inhumanes.
Aquest hauria de ser el gran debat , en el qual ens hauríem de centrar i batallar. S’ha fet molt , amb bons resultats, en els darrers anys, precisament sota governs socialistes. No és de rebut que altres partits que en el passat s’han caracteritzat per la falta d’eficàcia i sensibilitat, ara vulguin donar lliçons a tothom, simplement perquè s’acosten eleccions. Això també ja ho varem veure en els països on varem exercir d’immigrants, un bon nombre de conciutadans. Recordem el passat per actuar millor en el futur.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Wednesday, January 20, 2010

 

MILLORA TRANSPORT PÚBLIC- Art. Berguedà Actual

MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC.
Una de les reivindicacions permanents de la comarca ha estat la del transport públic. No és fàcil tenir un transport de viatgers, universal, és a dir que aplegui tots els municipis de la comarca. Tenim 31 municipis, molts dels quals per sota dels tres-cents habitants, la qual cosa fa inviable disposar de línies regulars. D’aquí la creació del transport a la demanda, com a solució alternativa.
Pel que fa la resta de la comarca, es cobreix raonablement bé, tot i la necessitat de tapar alguns forats horaris i territorials. Esperem que en un futur no llunyà puguem veure aquestes deficiències resoltes.
Amb tot, podem constatar la millora progressiva i constant del servei, amb la integració tarifària anunciada per d’aquí a pocs mesos, i per la qual han batallat un grup de pares d’alumnes, que patien la discriminació entre les tarifes del Berguedà i les d’altres comarques que ja disposaven d’aquesta integració.
Era justa i lògica la reivindicació de tenir les mateixes condicions, i aixì ho ha entès el govern, avançant la data d’entrada en vigència de la integració tarifària. Aquí es demostra que si les queixes estan fonamentades i ben documentades poden tenir un final feliç.
Ara, s’ha posat en marxa un nou servei important. El de connectar Berga amb l’aeroport del Prat, cada dia. Relligar La Seu, Puigcerdà i Berga amb l’aeroport és una excel•lent decisió que evitarà a molta gent haver de fer canvi en el transport amb les conseqüents molèsties, pèrdues de temps i pors sobre horaris.
Les dues importants decisions esmentades permeten pensar en altres millores que poden venir en els propers mesos. La comarca ha anat guanyant en mobilitat , gràcies a les millores en la xarxa de carreteres, però ha de fer-ho també amb la millora del transport públic. Anem en la bona direcció. S’està complint el pla de transport de viatgers elaborat per la Generalitat, i no sempre estàvem acostumats al compliment de les promeses fetes.
Com abans he dit, queda encara molt per fer, però la dinàmica de millores està en marxa i hem de confiar en el seu compliment.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Monday, January 18, 2010

 

APARCAMENTS EN GRANS HOSPITALS- web psc

NECESSITAT DE CANVIS EN ELS APARCAMENTS DELS GRANS HOSPITALS.
Darrerament , a nivell de partit socialista, hem rebut un bon nombre de queixes i peticions de canvis en el funcionament dels aparcaments dels grans hospitals. Pels usuaris i familiars que venen de fora, el problema de l’aparcament es pot convertir en un autèntic malson.
I és que d’entrada , alguns son cars, sobretot pensant en familiars que han de passar moltes hores a costat del malalt, o fins i tot dies. Hauria d’haver-hi tarifes especials per malalts de llarga durada. Com també haurien d’existir condicions especials per les persones que han d’anar a visita mèdica, en uns horaris molt poc concrets i que poden allargar-se hores.
Aquestes circumstàncies obliguen a l’entorn familiar d’un malalt a fer multitud de plans, calendaris i combinacions que els compliquen enormement la vida, a més de tenir costos molt elevats.
Cada centre hospitalari hauria de tenir un protocol de mesures destinades a facilitar l’arribada i estada dels malalts i els seus vehicles o els de la família. S’ha de tenir present que una part important dels usuaris provenen de comarques i els desplaçaments necessàriament s’han de fer en vehicle privat. Això, comporta haver de deixar el vehicle en un aparcament, sovint ple, car, i a vegades, llunyà. Massa complicacions per persones malaltes o que van a visitar i ajudar a familiars.
Demanem, un estudi profund de les actuals instal•lacions d’aparcament de cada gran hospital i un pla de resolució d’incidències ,lligades a l’arribada i estada en els hospitals, tenint present la necessitat d’estacionar els vehicles dels malalts i familiars.
Estem segurs, que aquest pla pot facilitar enormement la vida en els hospitals i treure angoixes i nervis a totes les parts implicades.
Joan Roma i Cunil, President de la Fed. XI del PSC.

 

CATALEG DE MASIES - art. Celsona

EL CATÀLEG DE MASIES I EL SOLSONÉS.
En la darrera llei d’urbanisme aprovada pel Parlament de Catalunya i actualment vigent, hi figurava un nou requisit a complir pels ajuntaments que té una gran importància pels pobles rurals com son els del Solsonès, excepte la capital.
Es tracta d’elaborar un catàleg de masies. Es a dir, que cada poble tingui un catàleg on figurin totes les cases existents, en disseminat, estiguin en l’estat que estiguin. Vol dir, tant si estan en perfectes condicions, habitades i a ple rendiment, com aquelles altres mig abandonades o totalment abandonats, incloses les que estan mig en runes.
La pretensió de la Generalitat és que cada poble tingui una eina útil per determinar les cases existents i el grau de supervivència. En funció de l’estat en que es trobin, la Generalitat permetrà restaurar, rehabilitar, ampliar o reconstruir les cases.
No se li escapa a ningú la importància de que el catàleg estigui molt ben fet i molt complert, perquè una vegada aprovat, és el que guiarà els passos de l’ajuntament i la Generalitat a l’hora d’autoritzar obres en aquestes cases.
Anem molt endarrerits a nivell de país, en aquest tema. Hi ha molts pocs pobles que hagin fet els deures i que a dia d’avui tinguin el catàleg fet i aprovat. I és que la feina és immensa i costosa. De cada casa, s’ha de fer una fitxa molt complerta, amb fotos, esquema de l’edifici, descripció històrica, situació sobre el terreny, etc. Tot plegat fa que cada fitxa pugui costar al voltant dels dos-cents euros. I alguns pobles poden tenir 100,150 o 200 cases per catalogar. Ja es pot veure la feina i el cost.
De totes maneres és essencial tenir catàleg i tenir-lo aprovat perquè sinó els ajuntaments no podran donar llicències d’obres sinó son només per reparacions o arranjaments de poca importància. I la tramitació és llarga. I els resultats no sempre son els esperats o desitjats, en el sentit de que la Generalitat és força restrictiva a l’hora d’aprovar els catàlegs.
No vol que cases totalment enrunades es puguin reconstruir, o fer ampliacions de cases de pagès, que suposarien trencar l’estètica de l’edifici, o modificacions d’estructures que farien varies els usos, etc, Es cert que el temps passat entre l’aprovació de la llei i el moment present han facilitat una major flexibilitat de la Generalitat envers les propostes dels ajuntaments. No és igual fer un catàleg de masies a l’Ampurdà que al Solsonès. Allà hi ha una forta pressió constructora i aquí, no.
I aquí ens interessa facilitar habitatges en les zones rurals, i en altres llocs estan a prop del col•lapse. Si antigues cases de pagès, que disposen de llum, aigua, telèfon, i camí d’accés poden ser rehabilitades i comprades o llogades, millor pel territori perquè evitarem la seva desertització i donarem feina.
I pertoca als ajuntaments proposar el destí de cada casa del catàleg i la Generalitat té la darrera paraula a l’hora d’acceptar o no, la proposta. El que sí toca fer és portar-li les propostes el més ben elaborades possibles. En un temps de crisis com el que ara tenim, és el moment de treballar perquè tots els pobles disposin de catàleg en el termini d’un parell d’anys.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC.

 

QUESTIO DE LIDERATGES - art. Regió 7

QUESTIO DE LIDERATGES.
Hem entrat ja en un nou any electoral, en aquest cas, pel Parlament de Catalunya. Estem a la recta final de la vuitena legislatura i a finals de tardor, es celebraran les eleccions per conformar la composició de la cambra catalana i elegir nou Govern.
Aquests dies alcaldes, i responsables de partit estem revisant les actuacions fetes per aquest govern en el territori, i francament la gestió ha estat intensa i sobretot extensa. Sovint ens havíem queixat de l’oblit d’anteriors governs, en matèria de comunicacions, infraestructura i equipaments, o en serveis. Queda molt per fer, però l’avenç ha estat important.
I la relació Generalitat – Ajuntaments ha millorat sensiblement. Interessa, doncs, mantenir aquesta sintonia i aquestes prioritats a la vista dels bons resultats obtinguts i de la immensa feina que queda per fer.
La contesa electoral, doncs, serà dura i contundent. S’enfrontaran dos conceptes de país i de gestió. I sobretot intervindrà notablement la qüestió dels lideratges entre els dos principals candidats. Més que mai, la personalitat dels presidenciables jugarà un paper cabdal , tant rellevant com en les eleccions municipals. I és que els mitjans de comunicació han apropat la política catalana i han fet conèixer de molt a prop les característiques de cadascun d’ells.
I agradi o no, tot indica que la presidència és cosa de dos. I els dos son prou coneguts de tothom com perquè no pugui haver sorpreses sobre les seves característiques, i capacitats de gestió i lideratge.
Artur Mas ha estat ja elegit per repetir candidatura. Quan toqui, ho serà també Montilla. Mentrestant cadascú es dediqui a la seva feina, un a criticar i contradir amb paraules el que en el passat havia fet en obres, i l’altre, a governar. Son dos conceptes i maneres de governar molt diferents.
He tingut ocasió de fer el seguiment , molt d’aprop, de les dues maneres d’actuar i dirigir, i francament son diametralment oposades. Quan comenci la campanya ningú podrà dir que els programes s’assemblin o tinguin característiques comunes. Seran radicalment diferents. Una bona manera de no tenir dubtes a l’hora d’anar a votar.
I és que els lideratges no es fabriquen, es creen a base d’esforç i convicció. Ara mateix, i de forma molt generalitzada , es comprova un canvi substancial en la visió que molta gent tenia del president Montilla. Es una de les raons per creure que els resultats de la contesa electoral poden ser força diferents de les anteriors, per quan la imatge donada pel president és d’una serietat i rigorositat evidents i contundents.
Es una d’aquelles persones que se l’ha de conèixer a fons per poder-la valorar en els seus justos termes. I aquests tres anys de mandat han permès apropar-lo a gairebé tothom. Ha anat reforçant el lideratge, que molts ja li reconeixíem, pels càrrecs exercits, però l’havia de demostrar al capdavant de la Generalitat.
No ha estat un mandat fàcil, i queda encara molt per fer. Es enmig de les dificultats quan es forja un líder, i demostra la seva vàlua. Tindrem on elegir, i anirà bé recórrer a les hemeroteques per recordar accions i actuacions dutes a terme per Artur Mas, amb resultats ben decepcionants en moltes matèries i que ara han estat resoltes pel govern Montilla. Ens esperen uns mesos apassionants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Wednesday, January 13, 2010

 

ADEU A UN BON ALCALDE

ADEU A UN BON ALCALDE.
Suposo que com tots els qui coneixíem Xavier Jounou, se’ns ha fet un nus a la gola i ens han saltat unes llàgrimes al saber la notícia de la seva mort. La vida realment és injusta, i sorprenent. Un home en la plenitud de la seva vida, intel•ligent, competent, bona persona , excel•lent ciutadà, fins el punt de posar-se al servei de la ciutat que tant estimava , perd la vida en un termini brutalment curt de temps.
Com tanta altra gent, era un dels que confiava en que la ciència podia fer front al fatal diagnòstic. No ha pogut ser. El trobarem molt a faltar. En nom propi i del partit que represento dono el més sincer condol a la família, i al partit al qual pertanyia, ERC. Ha estat un honor tenir-lo com adversari, i després com a company de viatge, en un mandat municipal que està ple d’actuacions brillants a favor dels solsonins i solsonines.
Aquesta desaparició ens ha de fer reflexionar també a tots els que ens dediquem a la política que sovint la gent recorda els seus càrrecs municipals quan aquests desapareixen. Avui, en la persona de l’alcalde Jounou, tenim un motiu de reflexió . Un exemple de que moltes persones es poden dedicar al noble ofici de la política sense deixar de ser ells mateixos.
Son majoria, els qui decideixen destinar uns anys de la seva vida als afers públics. Sense cap altra ambició que la de treballar pel poble o ciutat que els ha vist néixer i que tant estimen. Volen deixar la seva empremta en tot el que pugui significar millora de les condicions de vida dels seus ciutadans. I és molt el que es pot canviar des d’un ajuntament. Es la administració més propera a la gent, i la primera que coneix bé els problemes i que pot actuar-hi d’una manera directa i contundent. Es lògic que els més actius , entrin a l’ajuntament per transformar la societat.
Solsona, com tants altres pobles i ciutats, porta trenta anys de democràcia municipal, fins l’any 2007, sota governs de CiU, i des d’aleshores amb un govern de tres forces polítiques encapçalades per ERC, i amb l’alcalde Jounou, al capdavant. Un canvi notable, una alternativa digna i entusiasta al servei de la ciutat. En dos anys i mig s’ha treballat molt i bé. Tots esperàvem la continuïtat del projecte i de les persones. El projecte pot continuar, ha de continuar, però trobarem a faltar una peça essencial, la persona que presidia aquesta nova etapa.
Les persones, passen , els projectes queden. Les realitats es fan evidents. Els qui coneixem bé Solsona des de fa molts anys, passejarem per la ciutat i recordarem els canvis en la ciutat. I recordarem qui era alcalde en cada moment. I el record de l’alcalde Jounou , persistirà , tot i haver estat curt. Curt, però molt intens. Com a socialista, i com alcalde, ha estat un honor conèixer un digne adversari polític, company de camí en el món municipal. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Tuesday, January 12, 2010

 

GUERRA DE FOC

GUERRA DE FOC
El grau de despropòsits sentits al voltant de les causes i efectes de l’incendi d’Horta de Sant Joan, sembla no tenir final. El fet que morissin cinc bombers i algun més quedés ferit, ha convertit aquest incendi en un dels més greus de les darreres dècades.
No s’entén el posicionament d’alguns partits en el moment de donar a conèixer l’autoria de l’incendi. De bon primer, es va dictaminar que havia estat un llamp, segons investigacions dels agents forestals. I ara, es dona per segura la participació de dues persones, que varen fer un foc, amb ànims suposadament criminals. Així sembla demostrar-ho la investigació duta a terme pels Mossos d’Esquadra per encàrrec judicial.
D’aquesta discrepància se n’està fent una batalla política i mediàtica ben difícil de comprendre i justificar.
Alguns ja van tant lluny com demanar dimissions, o presentar dubtes sobre la eficàcia demostrada en la lluita contra el foc. La prova , la tenen en les morts dels bombers. I si hi va haver morts, hi va haver descoordinació, descontrol i males pràctiques o situacions de risc mal calculat.
Francament, els qui hem estat lluitant contra el foc, sabem del gran nombre d’imponderables que actuen sobre el terreny. Com a membre d’una ADF, i alcalde d’un petit poble, tinc ocasió , tot sovint d’anar a apagar foc. I qui cregui que el foc rep ordres i es comporta com un objecte previsor i previsible, és que no ha estat mai en un front d’incendi.
Oimés si els incendis son de grans proporcions. Qui no recorda els dels anys 94, o 98, a la Catalunya Central. Qui podia fer previsions amb garanties sobre la evolució que alguns fronts seguirien, quan tot de cop girava el vent, i portava les flames cap els llocs menys pensats.
Un gran incendi, conté innombrables perills que tot i la actuació d’experts professionals no poden evitar convertir-se en tragèdies. Ho hem vist sempre, i difícilment arribarem a un gran de seguretat total, quan els factors de perill son enormes.
Si això és així, no es comprenen les ganes de regirar expedients i emetre judicis imprudents, o llençar acusacions sense base, respecte de com es va portar la lluita contra l’incendi d’Horta de Sant Joan. El fet de que s’acostin les eleccions al Parlament de Catalunya, segur que té molt a veure en aquestes acusacions i apreciacions, però malament anirem si posem en dubte la professionalitat dels bombers o dels Mossos d’Esquadra.
Es tant senzill el tema, com que tenim dues versions de les causes del foc. Una per un llamp, l’altra per la imprudència benèvola o malèvola de dues persones. Tampoc una no impedeix l’altra. Podrien haver coincidit les dues causes. En tot cas s’ha d’investigar, aclarir i dictaminar, però tothom pot equivocar-se i si el primer dictamen es demostra equivocat, s’ha de demanar excuses , i aprendre de l’error.
Res canvia, respecte els resultats. La destrucció ha estat la mateixa, i la tragèdia, també. Es cert que si ha estat motivada per la mà humana, els autors mereixen un càstig exemplar, però d’aquí a buscar altres motivacions, causes o exigir dimissions, hi va un llarg camí ben poc prudent i adient. Amb el foc no s’hi juga, ni en el bosc ni en altres llocs.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Thursday, January 07, 2010

 

PARTICIPAR PER PRIORITZAR

PARTICIPAR PER PRIORITZAR
En el núm. 244 de La Rella, i sota el títol “Em sento estafada pels polítics”, M. Àngels Parareda publicava un article contundent, dur i generalitzador, sobre la manera de ser i d’actuar dels polítics. Posava uns quants exemples , a nivell general, i uns altres a nivell municipal de Prats.
Van bé aquests articles perquè permeten obrir debats sobre la realitat del nostre país i dels nostres polítics. També van bé perquè atreuen l’atenció dels lectors i faciliten la reflexió i la controvèrsia.
Es nota pel to i contingut de l’article, una clara indignació per temes culturals no resolts i per la lentitud en prendre consciència de les que haurien de ser prioritats del municipi, la comarca o el país.
Deseguida ens posarem d’acord en que la cultura no té l’espai ni l’atenció que hauria de tenir en un país com el nostre. Ens omplim la boca del nostre passat històric, cultural, literari, patrimonial, etc, però estem lluny de dedicar-li els esforços de tot ordre que necessita.
I està més que estudiat i provat de que les inversions en cultura, son molt rendibles a tots els nivells. Cada vegada més la gent es mou per veure coses diferents. Per contemplar edificis originals, únics, o per anar a esdeveniments poc usuals. La cultura, en les seves diferents vessants ofereix un enorme cabal d’oportunitats. Qui ho ha impulsat, en treu profit a bastament. I no em refereixo a l’aspecte econòmic, que també, sinó a nivell cultural de la població.
També és cert que la crisis colpeja especialment l’àmbit cultural. Les principals retallades es produeixen en sectors que no tenen massa força mediàtica o electoral. I en tenim exemples en molts pobles i ciutats.
Dit això, el que demanaria és no generalitzar. Ni en quan a donar valor a la cultura, perquè som molts els polítics i no polítics que considerem la cultura com una necessitat bàsica, similar a d’altres, ni a l’hora de parlar d’estafa. Els polítics exercim unes funcions , per elecció dels ciutadans i tenim qualitats i defectes com qualsevol altre col•lectiu. I podem complir, o no, les promeses electorals en funció de les disponibilitats i ajudes d’altres administracions.
I puc assegurar que no sempre és fàcil marcar les prioritats i dur-les a terme, pel gran nombre de necessitats i carències dels municipis. Si s’expliquen bé les coses, la gent ho comprèn. Però res millor que ficar-se en política per poder decidir i prioritzar. A nivell municipal, tindrem eleccions el maig de l’any vinent. Qui cregui que ho pot fer millor que s’hi presenti i demostri amb fets el que sovint es critica de paraula. La feina política és tant indispensable i lloable com qualsevol altra. Animo a participar directament en la transformació del país, des dels ajuntaments. Es una de les vies més directes i ràpides per fer-ho. Els 30 anys de democràcia municipal ho demostren.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

CULTURA COM A RECLAM- art. Celsona

CULTURA COM A RECLAM.
Pels estudiosos dels moviments turístics , no és cap novetat constatar que la cultura fa moure cada vegada més gent i es va convertint en un dels grans reclams del futur. I quan parlem de gent, ho fem en referència a persones del propi territori i a d’altres de més lluny. Fins i tot de molt lluny.
En tenim proves ben palpables en tots els esdeveniments culturals que tenen lloc a la comarca. Ara mateix, el pessebre vivent d’Ardèvol s’ha convertit en un autèntic reclam de primera divisió, pel conjunt de la comarca. Juntament amb el de Fals, probablement son els dos més visitats i elogiats de la Catalunya Central.
I vull manifestar el meu respecte per tot un seguit d’altres pessebres vivents que tenen una qualitat molt elevada i son dignes d’elogi i desig de continuïtat.
Amb tot, i com en tot, sempre en sobresurten alguns que fan moure moltes persones i aquestes persones es converteixen en propagadors de l’esdeveniment, de cara l’any vinent. I quan aquestes persones venen a la comarca, aprofiten per veure altres coses i descobrir altres indrets.
Ben recentment m’ha passat en una nova visita a l’església d’Olius i al cementiri. M’hi he trobat gent vinguda de molt lluny , especialment per veure aquest magnífic conjunt. I és molt grat poder-lo visitar per dintre i per fora, en un esforç encomiable de facilitar les visites.
El mateix podria dir de l’església de Sant Llorenç de Morunys, i el claustre. O d’altres monuments de la comarca, on es pot parlar amb persones d’altres indrets, vinguts expressament per contemplar peces rellevants del patrimoni comarcal.
I no cal dir , Solsona, amb la catedral, museu, casc antic, etc. En definitiva, llegint fa uns dies els debats sobre el futur del turisme a la comarca, queda clar que una de les prioritats ha de ser el foment de les activitats culturals, i la rehabilitació del patrimoni artístic.
I fer-ho amb la serietat i rigorositat del pessebre vivent d’Ardèvol. Cada esdeveniment a la comarca ha de portar el segell de la feina ben feta. Com el Carnaval de Solsona que serà el proper gran reclam , o com cicles de música clàssica. Si la gent s’acostuma a venir a la comarca cada dos per tres, amb l’excusa d’algun d’aquests esdeveniments, anirem consolidant una oferta cultural, d’oci i lleure que permet reforçar les festes, i portar clientela al comerç i la hostaleria.
Per garantir-ho cal ajudar i donar suport als promotors, organitzadors i participants. Tots sabem que només amb voluntarisme no n’hi ha prou. Si es tenen clars els beneficis que porten , han de trobar les ajudes i col•laboracions indispensables per mantenir-les i promocionar-les. Es positiu per ells, per la comarca i per tots els visitants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, January 05, 2010

 

COMPLIR OBJECTIUS - art. Regió 7

COMPLIR OBJECTIUS
En plena crisis, s’han estat anunciant mesures dures per fer-hi front i pronòstics de que aquest 2010 serà el pitjor de tots. La remuntada es preveu per inicis o mitjans de 2011. Aquesta situació ha fet témer un tancament gairebé total de mesures favorables a dinamitzar l’economia , la indústria i els serveis. I els qui tenim càrrecs institucionals ens hem preparat per una travessia del desert, dura i llarga.
Malgrat aquests anuncis, amplificats per determinats mitjans de comunicació que juguen a quan pitjor, millor per ells, i les forces polítiques que tenen al darrere, no estem en el pitjor dels panorames descrits. Al contrari, es veuen elements força interessants de cara a emprendre una nova etapa , ben positiva pel país.
I especialment per Catalunya, en contra del que pronosticaven alguns sectors i partits polítics. De moment, la crisis no ha servit com excusa per congelar decisions, i menys per tirar enrere compromisos presos. No passa setmana que no assistim a l’anunci d’acords rellevants , en molts sectors i camps diversos. Ho hem vist en matèria d’infraestructures i equipaments, i ara en venen d’altres lligats a la agricultura i ramaderia, al turisme, i als sectors audiovisuals. Per posar uns quants exemples recents.
I si això val per les negociacions entre el govern central i la Generalitat, també val per la dinàmica habitual del govern català, en totes les matèries que si son pròpies. No s’han tallat ajudes als municipis, ni a les empreses.
Fa pocs dies s’han publicat , per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques els ajuts per neteja de vies afectades per les nevades, o per destinar a la millora del paisatge, o per arreglar camins, i colònies industrials. Alguns temíem que la crisis afectés aquestes subvencions de caràcter vital pels ajuntaments, i molt especialment pels més petits. S’han preservat, i com aquests ajuts molts d’altres que igualment podien ser objecte de retallada o suspensió per un determinat temps , a l’espera de millors condicions econòmiques. La Generalitat hagués estalviat diners, però hagués complicat la vida dels municipis, i amb ells la dels ciutadans.
Segurament, aquest 2010, serà complicat, però no tant com s’havia anunciat, i permetrà començar a preparar el rellançament de l’any vinent. Si se saben aprofitar els temps de crisis, no han de ser necessàriament negatius, si serveixen per agafar alè, i donar embranzida a actuacions futures.
Ho veiem amb els ajuts a la indústria de l’automòbil. Estan donant un bon resultat, a l’igual que els destinats a l’estalvi energètic i al foment de les energies alternatives. En un parell o tres d’anys hem avançat més que en els darrers deu o quinze.
I de nou el fons FEIL, aportarà cinc-mil milions a les actuacions municipals per tot l’estat. El primer pla ha donat un esplèndid resultat a nivell d’ocupació i a nivell de posar-nos al dia en molts projectes. Ara es pot rematar la feina amb altres projectes que tinguin un valor afegit i un impuls a d’altres sectors. I de pla a pla, podem arribar a l’any vinent amb la reactivació ja en marxa.
Quan la crisis és global no valen fórmules particulars, internes. Cal jugar també a nivell global i malgrat els auguris i els atacs rebuts, els resultats son a la vista, i ens en estem sortint molt millor del que es podia preveure. Ara ens toca, seguir el camí traçat i fer confiança en els qui ens han portat fins aquí. Aquest any , és any electoral, i serà interessant comprovar a qui fa més confiança la gent, si als que governen, o als que des de la oposició no fan més que criticar i son incapaços de formular alternatives.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?