Thursday, May 16, 2019
INFANTILISME PARLAMENTARI - art. Endavant Digital
INFANTILISME PARLAMENTARI.
Pot semblar exagerat afirmar que el Parlament de Catalunya,
ja no és aquella institució venerable, històrica, model i exemple, per a molts
altres parlaments del món, però aquesta és la trista realitat.
Recuperada la secular institució l’any 80, fou l’epicentre
de la política catalana, amb una composició plural, fidel al més tradicional
parlamentarisme, i exemple per a la resta de parlaments autonòmics que es varen
anar constituint, en base al nou Estat de les Autonomies.
Catalunya era envejada pel seu passat històric, pel seu
vehement europeisme, per la qualitat de les seves institucions, i la presència
de polítics de prestigi, en el govern i a la oposició. Puc confirmar i refermar
aquesta situació, perquè vaig ser Diputat , en les legislatures III, IV, V i
VI. Un període prou llarg i intens com per haver estat testimoni privilegiat
del que exposo.
Però, per raons que serien ara llargues d’exposar, el
Parlament va anar en declivi, de manera lenta però constant, des d’aleshores ,
fins ara, fins el punt que a dia d’avui, la situació parlamentaria és
d’autèntica vergonya. Ha perdut prestigi, respecte, centre d’atenció, i centre
de decisió. Es una nau sense timó, plena de mediocritats, més preocupades pel
sou mensual que no pas per complir els deures de representants del poble
català.
Dels seus 135 components, no en salvaria ni una trentena, i
quan escric aquestes ratlles, el dijous 16 de maig, encara ho refermo amb més
convicció i força. Avui, la cortesia parlamentària, avui les normes no
escrites, avui l’acord entre tots els grups parlamentaris, pactat 40 anys
enrere, ha saltat pels aires.
Avui, es proposava una fita històrica, com era substituir
José Montilla, Senador per designació del Parlament de Catalunya, per Miquel
Iceta, candidat a presidir la Tercera Institució de l’Estat, el Senat.
L’infantilisme d’ERC, Junts x Cat i la CUP no ho han fet possible. Els
arguments donats, les rabietes vistes, els anàlisis i justificacions, exposades
son d’aquells que passaran a la història dels despropòsits a nivell mundial.
Cal saber que en matèria parlamentària son tant importants
les normes escrites com les tradicionals o de cortesia . Per entendre’ns, el
valor de la paraula donada, dels compromisos entre grups parlamentaris, es
converteix en norma de llei interna que avui els tres grups han trencat. I ho
han fet, sota arguments tant increïbles com que el candidat havia d’aportar
contraprestacions concretes, per assolir un càrrec que pertoca al PSC. I prou.
No hi ha debat possible ni discussió. El repartiment de representants al Senat,
es fa en proporció al nombre de diputats, i el PSC en té un, i n’ha de tenir
un, el nom és un tema secundari...
Però, és que han trencat no solament amb les normes, és que
a més ho han fet per evitar tenir el
tercer càrrec institucional més important de l’Estat, en mans d’un català, i
d’un home tant preparat i tant dialogant com Miquel Iceta. Ja no sé si se li
pot dir infantilisme parlamentari, o pèrdua de tot sentit polític. Sortides de
to i de sentit comú, son molt pròpies d’ERC, des de la seva fundació, i Junts x
Cat, fa temps han perdut ja el sentit de la realitat. Ben aviat comprovaran
l’immens error comès, a nivell parlamentari, a nivell municipal, i de relacions
entre partits. Com infants, donaran les culpes als altres....en aquest “altres”
hi figura tothom, menys ells. Tot el procés està ple d’actes i actuacions
similars. Així estan, així estem.