Thursday, May 16, 2019

 

INFANTILISME PARLAMENTARI - art. Endavant Digital


INFANTILISME PARLAMENTARI.
Pot semblar exagerat afirmar que el Parlament de Catalunya, ja no és aquella institució venerable, històrica, model i exemple, per a molts altres parlaments del món, però aquesta és la trista realitat.
Recuperada la secular institució l’any 80, fou l’epicentre de la política catalana, amb una composició plural, fidel al més tradicional parlamentarisme, i exemple per a la resta de parlaments autonòmics que es varen anar constituint, en base al nou Estat de les Autonomies.
Catalunya era envejada pel seu passat històric, pel seu vehement europeisme, per la qualitat de les seves institucions, i la presència de polítics de prestigi, en el govern i a la oposició. Puc confirmar i refermar aquesta situació, perquè vaig ser Diputat , en les legislatures III, IV, V i VI. Un període prou llarg i intens com per haver estat testimoni privilegiat del que exposo.
Però, per raons que serien ara llargues d’exposar, el Parlament va anar en declivi, de manera lenta però constant, des d’aleshores , fins ara, fins el punt que a dia d’avui, la situació parlamentaria és d’autèntica vergonya. Ha perdut prestigi, respecte, centre d’atenció, i centre de decisió. Es una nau sense timó, plena de mediocritats, més preocupades pel sou mensual que no pas per complir els deures de representants del poble català.
Dels seus 135 components, no en salvaria ni una trentena, i quan escric aquestes ratlles, el dijous 16 de maig, encara ho refermo amb més convicció i força. Avui, la cortesia parlamentària, avui les normes no escrites, avui l’acord entre tots els grups parlamentaris, pactat 40 anys enrere, ha saltat pels aires.
Avui, es proposava una fita històrica, com era substituir José Montilla, Senador per designació del Parlament de Catalunya, per Miquel Iceta, candidat a presidir la Tercera Institució de l’Estat, el Senat. L’infantilisme d’ERC, Junts x Cat i la CUP no ho han fet possible. Els arguments donats, les rabietes vistes, els anàlisis i justificacions, exposades son d’aquells que passaran a la història dels despropòsits a nivell mundial.
Cal saber que en matèria parlamentària son tant importants les normes escrites com les tradicionals o de cortesia . Per entendre’ns, el valor de la paraula donada, dels compromisos entre grups parlamentaris, es converteix en norma de llei interna que avui els tres grups han trencat. I ho han fet, sota arguments tant increïbles com que el candidat havia d’aportar contraprestacions concretes, per assolir un càrrec que pertoca al PSC. I prou. No hi ha debat possible ni discussió. El repartiment de representants al Senat, es fa en proporció al nombre de diputats, i el PSC en té un, i n’ha de tenir un, el nom és un tema secundari...
Però, és que han trencat no solament amb les normes, és que a més ho han fet per evitar  tenir el tercer càrrec institucional més important de l’Estat, en mans d’un català, i d’un home tant preparat i tant dialogant com Miquel Iceta. Ja no sé si se li pot dir infantilisme parlamentari, o pèrdua de tot sentit polític. Sortides de to i de sentit comú, son molt pròpies d’ERC, des de la seva fundació, i Junts x Cat, fa temps han perdut ja el sentit de la realitat. Ben aviat comprovaran l’immens error comès, a nivell parlamentari, a nivell municipal, i de relacions entre partits. Com infants, donaran les culpes als altres....en aquest “altres” hi figura tothom, menys ells. Tot el procés està ple d’actes i actuacions similars. Així estan, així estem.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?