Thursday, May 30, 2019
ARRELAMENT TERRITORIAL - art. Diari de Terrassa
ARRELAMENT
TERRITORIAL.
Passades ja les municipals i europees, queda clar que l’arrelament
territorial és fonamental a l’hora de ser capaços de conformar candidatures, i
tenir presència en el conjunt del país.
Catalunya té 947 municipis, en un territori, relativament petit, i això fa
que la necessitat de trobar persones disposades a dedicar una part de la seva
vida, al món municipal, sigui molt nombrosa.
Pensar que en pobles de 300 o 400 habitants, les candidatures han de tenir
un mínim de 7 candidats/es, si és que no hi volen posar suplents, pot semblar
fàcil, però trets els menors d’edat i alguns de major edat, que consideren no
poden assumir aquestes funcions, queda un petit bloc, per trobar els
candidats/es suficients per conformar una llista.
Si a tot plegat, es vol aconseguir pluralitat, vol dir afavorir la
presència de dues o tres llistes, cadascuna amb els mateixos problemes per
completar el nombre indispensable. D’aquí que només els partits d’àmplia i
perllongada presència territorial puguin ser capaços de cobrir la major part
del territori.
A més, a diferència de les ciutats, els regidors/es, així com els alcaldes,
no poden aspirar a guanyar-se la vida en el càrrec. Es a dir, a cobrar un sou,
per les hores dedicades. Hi ha una aportació per càrrecs electes, procedents
dels temps del tripartit, destinada als municipis de menys de 2.000 habitants.
No és molt, però va ser una bona iniciativa, perquè alguns alcaldes de pobles
petits, tinguin una compensació, en funció de la dedicació que acorden, en el
ple corresponent.
Amb tot, caldria modificar l’actual situació, perquè , també en els pobles
petits i mitjans hi ha una gran dedicació si les coses es volen portar bé. I
els pressupostos municipals no donen per cobrir aquestes compensacions. S’ha
d’aconseguir que sigui ,a càrrec als pressupostos de la Generalitat , com es
pugui retribuir la dedicació de diversos càrrecs polítics municipals, als afers
públics.
La majoria de persones desconeixen l’enorme complexitat de gestionar un
ajuntament, ni que sigui petit o mitjà. No solament per les hores dedicades al
manteniment de les infraestructures, equipaments i serveis municipals, sinó per
la gran quantitat de reunions, dintre i fora del municipi ( Consells Comarcals,
Diputació, Generalitat, ADF, Organismes comarcals de recollida de residus,
mancomunitats, fons de cooperació, entitats socials....) que ocupen moltes
hores a la setmana, amb molts desplaçaments dintre i fora de la pròpia comarca.
I que un ajuntament estigui ben o mal gestionat, no depèn únicament de
tenir persones preparades, elegides el diumenge passat, sinó que tinguin
disponibilitat de temps. Sovint, és molt més important la dedicació que no pas
les titulacions.
Estem a l’endemà de les onzenes municipals, i toca començar be, la nova
etapa. Qui creia que el mapa municipal seria radicalment diferent,
s’equivocava, com s’han equivocat els qui han volgut fer servir els ajuntaments
com a “tropes de xoc” independentistes. Ara toca, reprendre l’agenda
municipalista i posar els problemes municipals en primer lloc. Deixar enrere
els desafiaments i els actes lligats al procés, i pensar en la gent.
Hem perdut energies, hem tensionat i crispat la societat, fent molt més
difícil l’art de governar. A pocs dies de deixar enrere la llarga etapa de vida
municipal, desitjo i espero la recuperació del seny i el treball seriós, per
part de tots els ajuntaments. I si alguns creuen poder continuar amb les
estratègies del procés, veuran com els ciutadans, al final exigiran tancar
aquesta etapa, per estèril i impròpia d’una institució.
He mirat i estudiat el mapa postelectoral, i continua sent “tossudament
divers i plural”. Que ningú s’equivoqui ni pensi en arraconar partits perquè no
combreguen amb els seus objectius. El partit socialista, ha demostrat la seva
implantació territorial, i ha fet possible tenir representació en centenars de
petits i mitjans municipis, a més de a totes els grans ciutats. Precisament el
caràcter divers i plural, és el que enriqueix la presa de decisions i
estratègies d’un partit. Tinguem- ho present a l’hora de prendre
decisions.
# posted by joan roma cunill @ 10:44 PM 
