Monday, October 31, 2011

 

EIX DEL LLOBREGAT - PERILLÓS TRAM NORD

PERILLOSITAT TRAM NORD – C-16
En pocs dies s’han produït diversos accidents greus en el tram nord de la C-16 ( Eix del Llobregat). Alguns trams perillosos, juntament amb la pluja i l’excés de velocitat per part d’alguns usuaris, fan molt complicada la circulació.
En dies d’especial intensitat del trànsit, Carreteres col•loca cons per suprimir el tercer carril. Es cert que aquesta iniciativa afavoreix la fluïdesa i evita els colls d’ampolla en els trams de 3 carrils, però no actua sobre altres comportaments que a no tardar provocaran algun accident greu.
Es tracta de conductors que a la vista del col•lapse circulatori des del Túnel del Cadi fins a Berga, entren al nucli urbà de Guardiola de Berguedà i el passen a velocitats totalment inadequades per anar a la sortida de la població i així estalviar 1 km de cua.
Altres, fan aquesta “drecera” i una altra en el terme de Cercs, agafant l’antiga carretera per anar a sortir a Berga. Davant aquests comportaments, estaria bé emprendre algunes actuacions contundents, per evitar-ne l’ús i abús.
El que queda clar és que amb crisis o sense, el tram nord ha de ser desdoblat, tant aviat es disposi del finançament necessari. Son pocs els caps de setmana sense retencions quilomètriques. De moment es pot pal•liar parcialment els problemes, amb la col•locació de cons i altra senyalització, però son mesures totalment provisionals que ja fa anys s’utilitzen a l’espera de la solució definitiva, que no pas passar més que per allargar l’autovia de Berga fins el Túnel.

Wednesday, October 26, 2011

 

MAGNÍFICA REBUDA A LA GENT DE SANT LLORENÇ SAVALL

MAGNÍFICA REBUDA A LA GENT DE SANT LLORENÇ SAVALL.
En el marc de l’intercanvi entre pobles que organitza la Diputació de Barcelona, ahir va tenir lloc, la visita de tornada de Sant Llorenç Savall. Dos mesos enrere havien visitat el seu poble, la gent de Borredà, amb una molt bona rebuda.
A les 10 del matí va arribar l’autocar que portava 50 persones de Sant Llorenç i tot seguit varem donar inici al programa preparat. Esmorzar al Local Puigmal, visita al poble, i a l’exposició del Centre Cívic. A continuació visita al taller d’artesania amb fusta de boix del Molí de Cirera, dinar al Restaurant Baix Pirineu, ball i final de la visita.
En els parlaments del matí, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, va donar la benvinguda, tot agraint l’excel•lent tracte tingut a Sant Llorenç. Va convidar els assistents a provar els productes del poble i a visitar el casc urbà, visita en la qual el mateix alcalde va fer de guia.
A continuació la Regidora Pilar Vilella, va agrair l’intercanvi fet, i l’interés que suposa visitar pobles llunyans que habitualment no coneixem personalment.
I va acabar els parlaments del Diputat, Josep Oliva, en representació de l’Area de la Diputació de Barcelona que té l’encàrrec d’organitzar i finançar aquests desplaçaments. Va elogiar la bona feina feta i la riquesa que suposen aquests intercanvis, amb el compromís de poder-los mantenir durant el present mandat.
Hem de qualificar de molt positiva aquesta activitats, i durant tot el dia d’ahir el poble de Borredà es va animar amb la presència d’aquesta delegació de Sant Llorenç, a la qual s’hi va afegir la corresponent al propi poble.
Un dia per recordar i una experiència per repetir.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Tuesday, October 25, 2011

 

HERENCIES I TRANSPARÈNCIA - art. Celsona

HERÈNCIES REBUDES I TRANSPARÈNCIA
Des d’aquestes mateixes pàgines, alguns representants de CiU volen fer creure que l’actual situació de la Generalitat és fruit de la gestió dels dos mandats del govern tripartit. Obliden o no volen recordar els 23 anys de governs Pujol, i del pecat original de l’inici dels seus mandats.
Pels qui portem més de trenta anys en l’exercici de la política en diversos àmbits, i hem conegut i patit la gestió dels governs de CiU en les diferents administracions, podem , no solament matisar sinó contradir clarament les afirmacions d’aquests representants de CiU que veuen la palla en el ull aliè i no son capaços de veure les bigues en els seus ulls.
L’any 80 amb l’inici de l’administració de la Generalitat recuperada, tot estava per fer i tot era possible. Era un moment excepcional per crear una administració, nova, moderna, innovadora, que fos el mirall d’Espanya i de tot Europa. Durant uns mesos va semblar que seria així. Es buscarien els millors tècnics i polítics , independentment de la seva procedència, per portar el govern català cap un futur de progrés.
Aquesta etapa va durar molt poc. Menys d’un parell d’anys, a partir d’aquí, el clientelisme i el sectarisme de CiU es va fer patent per tot arreu i ja no entraven els millors sinó “els nostres”. Es a dir, els del partit , entorn i familiars. I el pitjor de tot, es va copiar l’estructura de Madrid. Una estructura centralista i altament burocratitzada. Res de departaments descentralitzats ni gestió àgil i moderna.
Tots havíem d’anar a Barcelona per qualsevol tonteria. I el nou govern va actuar com un nou ric. Va passar en pocs anys de gestionar uns pocs centenars de milions de pessetes a milers de milions de pessetes, primer, i d’euros, després. D’uns pocs centenars de funcionaris, traspassats del govern central, a uns quants milers, i pocs anys després, desenes de milers.
El gran repte, hauria estat, fer front al futur amb una estructura nova i moderna. Un procés fàcil perquè tot era nou, i tot es podia innovar. No va ser així. El model era Madrid. I encara ara, en bona part, seguim aquest model, molt difícil de canviar en els pocs anys de govern de tripartit.
I es varen llençar diners, en campanyes de propaganda. O fent obres amb poca visió de futur. Un eix transversal que ara s’ha de desdoblar, batalles amb els ajuntaments més grans perquè estaven en mans socialistes, poca visió a nivell d’infraestructures bàsiques, grans despeses en protocol i imatge, i poca eficàcia administrativa i de gestió.
D’aquelles pluges venen aquests fangs. Els fonaments del país no eren prou sòlids per portar unes alegres despeses durant massa anys. El país és va anar endeutant, no es varen enfortir elements essencials de l’economia i l’empresa. I no busquem sempre l’excusa de Madrid. Molts errors varen ser nostres i molts ho son encara ara.
Es massa fàcil carregar les culpes als altres. Ara mateix, el grau d’improvisació i falta de lideratge és clamorós. Ho veiem cada dia, i que ningú ens digui que és culpa del tripartit. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, doni a conèixer l’herència rebuda i sigui transparent i honest en l’acció de govern. Estem cansats ja d’excuses i traspassament de responsabilitats als altres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

Monday, October 24, 2011

 

DESORIENTATS - art. Regió 7

DESORIENTATS
El millor adjectiu que podríem donar a l’actual govern de la Generalitat seria el de “desorientat”. Podem acceptar que governar en el moment present no és fàcil en cap de les administracions, catalanes, espanyoles o europees, però aquí rau precisament el mèrit d’un governant. Fer-ho bé, en èpoques difícils. En les fàcils, tothom n’és capaç.
Puc assegurar com alcalde d’un poble petit, que feia anys, no veia un desgavell tant gran a la Generalitat. I puc fer un anàlisis des de l’any 79 fins ara, de manera que no estic parlant d’un tram de la nostra etapa democràtica, sinó de tota, sencera.
En què ho notem els alcaldes ? En gairebé tots els àmbits de govern. Tot sembla provisional , tot és modificable, anul•lable o objecte d’interrogants que ningú sap resoldre. Difícil governar en aquestes circumstàncies. Elaborar un pressupost municipal pel 2012 esdevé una tasca impossible si volem complir els terminis de tenir-lo aprovat i publicat abans del 31 de desembre d’enguany.
Què passarà ? Doncs, que incomplirem terminis la immensa majoria dels ajuntaments. I qui compleixi, farà un pressupost a cegues, amb multitud d’aspectes, pendents de precisar, sobretot els relacionats amb inversions.
Abans et donaven explicacions, detalls i terminis sobre cada pagament de la Generalitat a l’ajuntament i et podies fiar de les consultes al web de la Conselleria d’Economia. Ara, ja no. No hi ha terminis concrets, ni explicacions detallades perquè qui atén no les coneix. Només poden dir, en el Departament corresponent que estan fent documents molt anteriors al teu i per tant, paciència. Poden tenir la documentació complerta, però no la poden passar a l’altre servei , per evitar que la paperassa corri massa. Es a dir, en aquests moments tot s’ha de retardar, per relantitzar els pagaments.
En resum que la burocràcia està al servei de la lentitud dels processos, recordant els vells temps, del “vuelva usted mañana”.
I per evitar la sensació de paralització total de l’administració, el govern treu alguna convocatòria d’ajut, darrere la qual hi ha uns pocs milers d’euros , a repartir entre els 947 municipis de Catalunya. No cal presentar peticions, perquè la possibilitat d’obtenir ajuts és similar a la que ens toqui la loteria de Nadal. I si algú n’obté no sap en la problemàtica que s’ha ficat a l’hora de justificar i , sobretot, cobrar aquests ajuts.
Tots voldríem unes regles de joc clares, transparents i crues. Ja sabem de les greus dificultats financeres de la Generalitat, com de l’Estat o dels propis Ajuntaments. El que és inacceptable és no parlar clar. Si una transferència tardarà un any, que se’ns digui. I si ara per fer obres finançades per la Generalitat, resulta que s’obliga a l’Ajuntament “beneficiat” a fer un crèdit, que quedin clares les regles, de qui pagarà els interessos i quan tardarà a cobrar l’ajut concedit.
El problema és anar a les palpentes. Parlar amb responsables de serveis, per conèixer que no tenen diners, i no poden assegurar res. O esperar modificacions legislatives que estan pendents de la Llei Òmnibus per decidir temes urbanístics, reglamentaris o normatius. O constatar que les queixes per mal funcionament de les relacions entre departaments, durant els governs de tripartit i entesa, es mantenen en el present govern de CiU, tot i ser només dos, els partits governants. I aviat portarem un any de mandat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Tuesday, October 18, 2011

 

PRIMÀRIES FRANCESES - art. Regió 7

CAPACITAT INNOVADORA
He seguit amb molt d’interès el procés de primàries a França i el resultat ha estat esplèndid. Seguir en viu i en directe, bona part dels moviments, debats, reflexions dels principals candidats, ha deixat clar que el socialisme té molt de futur per endavant. Sobretot ,perquè ,de cada crisis és capaç de sortir-ne amb noves propostes que li permeten innovar i demostrar la seva connexió amb la societat.
A casa nostra, ja fa uns mesos Miquel Iceta, va proposar una experiència similar, conscient de la necessitat de facilitar la participació, al màxim de col•lectius possibles. Des de fa temps, molta gent considera els partits polítics, com sistemes tancats. Incapaços d’obrir-se a la societat, i d’acceptar noves regles de joc més transparents, participatius i oberts.
Tots podem recordar el primer experiment de primàries, en les persones dels candidats Almunia i Borrell. Foren molts els crítics del procediment, però el cert és que va mobilitzar tot el partit, com poques vegades s’havia vist. I en contra de l’opinió general va guanyar Borrell. Tota una demostració del poder dels militants que voten lliurement a qui creuen millor candidat.
Aquesta experiència s’ha dut a terme en altres moments i llocs, amb resultats diversos. La més recent és la de la ciutat de Barcelona , on varen competir , Montserrat Tura i Jordi Hereu. També l’alta participació va demostrar l’interès de la competició, i Jordi Hereu fou elegit amb una àmplia majoria de vots.
Cal anar més lluny ? Evidentment que sí. De fet a França han anat més lluny i han obert les primàries a persones no militants del partit. La mobilització ha estat molt més gran de l’esperada i ja ningú critica ni ridiculitza aquest procés. Al contrari ha servit per iniciar una carrera cap a les presidencials amb un plus de coneixement i vàlua envers el candidat socialista.
Aquest tema de les primàries em serveix per demostrar que les esquerres, i especialment el Partit Socialista, han estat sempre al front dels canvis importants en tots els nivells de la governança d’un país. La dreta ha criticat totes les reformes, les ha volgut reduir, modificar o fins i tot eliminar, però difícilment se’n surt quan han arrelat i s’han convertit en elements bàsics de la societat.
Ara mateix podem veure la por del PP a pronunciar-se sobre temes conquerits per la societat, a nivell de llibertats individuals o col•lectives. Volen entrar-hi, però la por a perdre vots pel centre, els impedeix prendre decisions per aquestes vies. De moment, callen, però si poden , retallaran.
En aquestes eleccions ens juguem molts més elements que la simple sortida de la crisis. Ens juguem un tipus de societat, i l’anar enrere o continuar avançant. Pel que hem vist fins ara, els socialistes, han estat innovadors en tots els moments de la història en que han governat. Innovadors i progressistes, apostant per millorar les condicions de vida dels més desvalguts. La greu crisis que patim, ha tapat bona part dels avenços aconseguits en molts altres camps. L’obertura del partit cap a tots els àmbits de la societat ha de permetre incloure noves idees i propostes, en un moviment innovador que mai tindrà final.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Monday, October 17, 2011

 

SENSE BOLETS

EFECTES COL•LATERALS – CRISI DE BOLETS
Les desgràcies mai venen solen, com deien els nostres avantpassats, i sembla ser cert aquest any, en que a la crisis econòmica, s’hi suma la falta de pluges en plena tardor, i per descomptat la falta de bolets.
Ni els més vells del poble recorden una temporada com aquesta. Més ben dit, una falta de temporada de bolets, quan hem iniciat la segona quinzena d’octubre, i per molt que pugui ploure properament, ja no som a temps de tenir una collita mínimament raonable.
I la manca de bolets, comporta l’agreujament de la crisis econòmica per centenars de famílies de la comarca del Berguedà i per suposat de tot Catalunya. Milers de persones tenien en la temporada de bolets uns ingressos extres que venien molt bé a economies precàries o no tant precàries.
Era habitual que molts boletaires podessin augmentar els seus ingressos normals, sumant-hi tres, quatre o cinc mil euros extres, procedents de la venda de bolets. Aquest serà, doncs, un mal any per molta més gent.
I també hem conegut un fenomen nou. Des de fa un parell d’anys venien gent d’altres països, a collir bolets i viure d’aquesta feina durant els dos o tres mesos de temporada. En el cas nostre, venien de Romania, atrets per l’elevat preu que podien vendre els bolets a un intermediari. Aquí podien ingressar l’equivalent a treballar 4 o 5 mesos en el seu país, en unes quantes setmanes.
Aquest any han tornat i després de muntar campament en diversos indrets, han hagut de marxar cap altres zones d’Espanya o tornar al seu país. A cada lloc que paraven campament havien de donar explicacions als Mossos d’Esquadra que seguien la seva pista, degut a la il•legalitat dels campaments i la falta de recursos propis amb que es movien. En anys anteriors, la pròpia activitat boletaire els permetia viure, aquest any ha estat impossible i els petits recursos, resumits en uns pocs euros diaris, no donava ni per garantir la seva subsistència.
Mals temps, doncs, per a tots. I perill d’incendi, degut a la sequera imperant a tot arreu. Esperem pluges ben aviat, i que sinó serveixen per tenir bolets, almenys evitin els possibles incendis.

 

NOUS COL.LAPSES A L'EIX DEL LLOBREGAT

NOUS COL•LAPSES A L’EIX DEL LLOBREGAT
Aquest diumenge hem pogut constatar un nou col•lapse monumental de 17 km. De fet tot el tram de l’Alt Berguedà, estava saturat, des de la sortida sud del Túnel de Cadí, fins Berga. Es una demostració més de que fa falta convertir aquest tram en autovia, i en cap cas, pensar en una carretera de 3 carrils, com ara està planejant el govern de la Generalitat.
Amb 3 carrils, el problema no es resoldria i sempre més lamentaríem haver comès aquest error. De moment els col•lapses es produeixen un o dos caps de setmanes al mes. Veurem durant l’època de neu si augmenten o no. De moment, sense bolets, tenim aquest problema, més endavant veurem.
L’enorme cost ja va ser estudiat i valorat pel Govern Montilla, i tots érem conscients de que per dur-lo a terme s’ha de comptar amb fons europeus. Anem-los a buscar i esperem a tenir-los per executar l’obra, però no llencem ara 1,2 milions d’euros per fer un nou avantprojecte que digui per on es pot passar. Aixó ja ho sabem des de fa anys, i tothom va demanar tenir una autovia, i no una carretera de segona.
Aquest és un debat que convé reprendre a la comarca, i prendre una decisió que deixi clar el futur.

Friday, October 14, 2011

 

VINE AL CONCERT DE CARLES CASES

DEMA, DISSABTE DIA 15, CONCERT AL LOCAL PUIGMAL AMB CARLES CASES
A 2/4 de 7 de la tarda, concert al Local Puigmal. Entrada a 10 euros. Gran oportunitat per escoltar un dels millors músics i compositors del nostre país.
Carles Cases i tres altres excel.lents músics ens oferiran un programa de gran originalitat, i actualitat. Setanta minuts de bona música en un escenari excepcional i molt proper a tot el
públic.
I recordem que Carles Cases és ciutadà de Borredà des de fa un bon nombre d’anys. Ara podrem veure’l envoltat d’instruments i oferint un concert únic.

Monday, October 10, 2011

 

SENSE EXPLICACIONS - art. Regió 7

SENSE EXPLICACIONS
Els esdeveniments, van tant ràpids que no donen temps a avaluar-los i treure’n lliçons de cara el futur, sobretot si el futur no existeix. Parlo de les Caixes d’Estalvis. Un sistema tant genuí com aquest, està a punt de desaparèixer en un mar de dubtes , interrogants i escàndols, ni explicats ni castigats.
Fa quatre dies que teníem Caixes per tot arreu, i en quatre dies, no en quedarà pràcticament cap. Qui ens pot explicar exactament el què ha passat ? Qui ens pot resumir els milers de milions que s’han destinat a la seva supervivència, primer, a la seva fusió, després, i finalment a la seva desaparició ? Qui havia de supervisar el seu funcionament ?
Massa preguntes , sense resposta. Cada dia apareixen noticies sobre actuacions inverosímils d’inversions, sense cap mena de control ni de lògica. Milers de milions, destinats a quedar bé amb determinats sectors o institucions, fossin o no , mínimament justificades aquestes actuacions. Una disbauxa de molts anys, de la qual en son responsables els darrers governs autonòmics, i l’autoritat bancària corresponent.
I aquí sembla que ningú tingui cap responsabilitat ni cap autoritat per posar ordre en un àmbit, que hauria de ser altament supervisat. Com pot ser que cada Consell podés aprovar els sous dels directius, sense límits ni proporcionalitats ? Com pot ser que es podessin acordar indemnitzacions increïbles, totalment immorals ?
Tornem a preguntar-nos, però no obtenim respostes. Curiosament els mitjans de comunicació es fan ressò de tot el que afecta càrrecs polítics i institucionals, amb editorials indignades i contundents titulars, però no fan el mateix per aquells directius que durant anys han estat vivint en unes condicions impròpies d’entitats bancàries, mínimament serioses.
I malgrat, tot, ni un sol problema, ni una sola exigència de responsabilitats. Entitats que fins fa pocs mesos anunciaven balanços clarament positius, increments de beneficis, millores patrimonials, etc, ara son capaços de canviar-los radicalment, apareixent forats econòmics brutals, que han de ser coberts pel “pare” Estat.
El mal ja està fet, però el panorama és desolador a nivell general. Dona la clara sensació d’impunitat. A un polític se li exigeixen responsabilitats, a un directiu bancari, no. Aquest pot continuar gaudint d’un sou estratosfèric, tot i haver conduit l’entitat al desastre. Sembla que la mala gestió, ha estat fruit de la fatalitat, més que les males pràctiques. Mala pedagogia estem mostrant amb aquesta manera d’actuar.
El resultat el tenim a la vista. Hem perdut unes entitats, properes als ciutadans, arrelades en el territori. Una obra social , fonamental en molts àmbits de la vida de pobles i ciutats. Tot això es perdrà. També ens diuen que no, però ja no ens els creiem. Any rere any hem vist rebaixar els ajuts socials. Ara els veurem desaparèixer. Algú ha comptabilitzat el que això significa per multitud d’activitats que vivien d’aquests fons ?
Segur que no. Son altres víctimes, d’una crisis estranya, poc explicada i poc explicable, de la qual la majoria de protagonistes no solament no n’han sortit perjudicats, sinó altament beneficiats. El món al revés. Almenys esperem que de les properes eleccions en surtin compromisos d’apartar de les finances a qui han estat tant irresponsables, i hagin de tornar , beneficis que mai haguessin hagut d’obtenir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Saturday, October 08, 2011

 

CONCERT COMPOSITOR CARLES CASES

CONCERT DEL MÚSIC I COMPOSITOR CARLES CASES – DISSABTE DIA 15 D’OCTUBRE A LES 18.30 EN EL LOCAL PUIGMAL – BORREDÀ.
El compositor Carles Cases, nascut a Sallent , però domiciliat a Borredà ( Berguedà) des de fa uns quants anys, oferirà el concert, DANCING, acompanyat d’altres músics, el dissabte dia 15 a 2/4 de 7 de la tarda en el local Puigmal.
Aquest concert té un format intimista creat a partir de les músiques que van ballar els nostres avis i pares.
El vals, el bolero, el tango i altres gèneres de l’època han servit a Carles Cases per a compondre o adaptar els seus temes més característics, per a un quartet molt especial.
Així, doncs, animem tothom a venir a escoltar un concert molt especial , ofert per uns músics excepcionals, sota la composició i batuta de Carles Cases.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Wednesday, October 05, 2011

 

CONVENI AJUNTAMENT - BISBAT DE VIC // SALSELLES

CONVENI AJUNTAMENT DE BORREDÀ – BISBAT DE VIC.
Aquest dissabte signarem el conveni de cessió de les restes de l’església de Salselles, situada en el terme municipal de Borredà, per tal que el Servei de Patrimoni Local , de la Diputació de Barcelona pugui dur a terme les obres de protecció i consolidació de les parts més delicades del monument.
Fent una mica d’història, cal dir que Salselles havia estat municipi independent, fins l’any 1898, en que per unanimitat dels 212 habitants d’aquell moment, varen acordar demanar l’agregació al municipi veí de Borredà, aleshores amb més de 800 habitants.
Salselles va anar perdent població, fins arribar al tancament de l’escola, i la pròpia església. En els anys 70, es va prendre la decisió de treure les teules de l’església per restaurar la parroquial de Borredà. Aquella decisió va accelerar el deteriorament de l’església, fins arribar al punt actual en que el sostre de la nau central està esfondrada i altres parts de l’edifici es troben en un estat molt precari .
Des de fa uns deu anys, els ajuntaments de Sant Martí d’Albars i Lluçà organitzen, amb voluntaris un aplec, durant el mes de mai, en el qual es celebra una missa a l’aire lliure i s’hi porta la Mare de Deu de Salselles, venerada des de fa generacions per aquests municipis veïns, i que es conserva en el Monestir de Lluça`.
Durant un d’aquests aplecs, i impulsat per l’Associació “Salvem Salselles”, es va proposar dur a terme gestions per intentar recuperar l’església. Els alcaldes de Sant Martí d’Albars, l’alcaldessa de Lluçà i l’alcalde de Borredà es varen comprometre a fer gestions davant del Bisbat de Vic, i davant la Diputació de Barcelona.
Fruit d’aquestes gestions és la signatura del conveni de cessió d’ús temporal, del Bisbat de Vic a l’ajuntament de Borredà de l’església, i la concessió per part de la Diputació de Barcelona, d’un import de 26.000 euros ( vint – i – sis mil euros) perquè el Servei de Patrimoni Local emprengui les primeres obres de neteja, apuntalament i consolidació d’algunes de les parts més delicades del monument.
La primera intenció sobre la possible recuperació del monument, han donat pas a unes pretensions més modestes i més realistes, en els moments actuals, com és la consolidació de les parts existents. Es a dir, en primer lloc , evitar el progressiu deteriorament de l’església, consolidar les parts més perilloses, i fer un pla d’actuació en diverses fases, que tingui per objectiu garantir la supervivència de l’edifici, la seva visita en condicions de seguretat, i la seva preservació futura.
Com alcalde de Borredà, considero important actuar sobre un patrimoni que havia estat dels nostres avantpassats, i agraeixo les facilitats donades pel Bisbat de Vic, i molt especialment a la Diputació de Barcelona que ha estat sensible a preservar les restes d’una església que té interessants mostres d’arquitectura i estructura.
Signat el conveni, la previsió es que el Servei de Patrimoni Local iniciï les seves actuacions de forma immediata.
L’alcalde – Joan Roma i Cunill

 

SI TERRADELLES TORNÉS... -art.Regió 7

SI TERRADELLES TORNÉS...
Un vell i experimentat polític com el President Terradelles, assegurava que un polític pot cometre errors, pot tenir deficiències de gestió i altres mancances, però el que no pot fer mai “és fer el ridícul”. Si ara el Molt Honorable, tornés, quedaria esgarrifat de fins a quin punt, el nostre govern és capaç de fer el ridícul més espantós, en un bon grapat de temes de vital importància. Veiem-ne algunes.
El president Mas, a falta d’idees clares per com sortir de la crisis i encarar els propers temps, es treu de la màniga, una “transició nacional”. Es a dir, se suposa que els catalans estem en vies de “transició nacional”, sense saber què significa, ni ell ens ho explica. Uns dies s’aixeca independentista, de boca, altres “sobiranista”, altres autonomista, ras i curt, estrenyent els llaços del seu soci preferent de pactes i govern, el PP.
Tenim un pressupost de la Generalitat, vigent per aquest 2011, i l’endemà mateix de la seva aprovació, es modifica constantment, en un sentit radicalment diferent del que el govern està obligat a complir, per llei. No solament això, sinó que es fan experiments, per part de Conselleries, que van al seu aire. Ho hem vist en el tema de la PIRMI, en el de retardar pagaments a residències i altres centres, o en constants retallades en l’àmbit sanitari, tant a nivell hospitalari com del personal.
S’anuncia a bombo i plateret, la realització de la darrera corrida de braus a Catalunya, com a símbol de “catalanitat” en contraposició a “l’espanyolitat”, i consciència per protegir els animals, i es considera “cultura tradicional catalana” els correbous, embolats o no, en multitud de pobles i ciutats, encara que no fossin “tradicionals”. Hem deixat bocabadats els “espanyols” i els estrangers de tot el món, amb aquesta doble interpretació d’entendre la “protecció d’animals”.
“El Parlament es diverteix”, podria el títol d’una nova sèrie, en la qual alguns grups parlamentaris, clarament ajudats per la poca traça de la presidència del Parlament, fa impossible acabar el ple més important de l’any. No se sap ordenar les votacions de les propostes de resolució del debat de política general, i després d’un parell d’hores d’un ridícul espantós, es suspèn el ple, fins l’endemà, per poder fer els deures a casa.
Ara mateix, i després d’un parell d’anys de discussions sobre si calia regular la velocitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, el govern decideix tornar a canviar els senyals, i rebaixar de 100 o 120 , a 80 per baixar els nivells de pol•lució. Declaracions contundents dels principals responsables de CiU, en el passat, en contra d’una mesura com aquesta, donen pas a un nou canvi que tornarà bojos els conductors, i sorprendrà els ciutadans, en general.
Després d’anys de batallar per tenir un nou Estatut, aquest govern l’ha oblidat . Tot i la “retallada” del Tribunal Constitucional és clarament millor que l’anterior i s’ha de desplegar les seves potencialitats. Malgrat l’enorme millora que ha suposat pel finançament de Catalunya, el nou govern ja pensa en un “Pacte Fiscal” que no ens explica ben bé com serà. Tot sigui per mantenir els conflictes i si pot ser augmentar-los, sobretot en etapes electorals. I mentrestant, retalla i retalla , sense rumb ni guió.
Podríem omplir unes quantes pàgines més de contradiccions, males pràctiques, i desorientació general. Si el president Terradelles aixequés el cap, veuria que cap dels seus consells s’ha seguit. Així, anem i així, estem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?