Friday, November 28, 2014

 

PROFESSIONS DE RISC -art. Regió 7

PROFESSIONS DE RISC.
A la llista habitual de professions de risc, hem d’afegir-hi d’altres que fins ara no ho eren i que canvis normatius recents, les han posat en primer pla. Es tracta dels alcaldes/alcaldesses, secretaris i interventors municipals, i amb ells, als tècnics més rellevants en un ajuntament: arquitectes , enginyers, caps de seguretat...
En el nostre país, passem d’un extrem a l’altre, moguts per circumstàncies del moment i disposats a crear una maranya legislativa i reglamentària impossible de tenir al dia. I quan parlo del nostre país, em refereixo tant a Catalunya com a nivell estatal. Només falta que passi algun accident o incident amb repercussions mediàtiques perquè a algú se li ocorreixi legislar de pressa i corrents. D’aquí a posar en marxa mesures sense contrastar i sense els mitjans per aplicar-les hi ha un pas. I donat aquest pas, els qui ens trobem sobre el terreny, perillem de prendre mal. Veiem-ne alguns exemples, pocs, per raó d’espai.
A nivell de l’Estat, per garantir el control de la despesa municipal, i altres decisions de caràcter estrictament local, s’han posat secretaris i interventors directament a les seves ordres. Qualsevol actuació discrepant o que vulneri la reglamentació establerta, ha deixat de ser falta administrativa per convertir-se en delicte penal. Per entendre’ns millor, vol dir que determinades actuacions poden comportar penes de presó i d’inhabilitació, quan abans quedaven en faltes administratives. La pressió i tensió que això suposa sobre els funcionaris més rellevants d’un ajuntament és brutal.
El mateix problema recau sobre els altres tècnics , essencials en un ajuntament: arquitecte, enginyer, i algun altre, en funció de la grandària del municipi. Els seus informes i dictàmens han de contemplar un munt de consideracions legals, increïbles pels ciutadans de peu. Hem enrevessat tant la legislació urbanística, la medi ambiental, la d’activitats, etc, que més que tècnics, s’han de convertir en experts en lleis i reglaments. Una errada en el diagnòstic i en la resolució, els pot convertir en presumptes delinqüents. I amb ells els secretaris que han de tramitar les autoritzacions o llicències, i finalment als alcaldes que signen els documents finals.
Però, és que ja anem més lluny , a dia d’avui. Ja no solament estem sota vigilància, control i presumpció de males pràctiques, sinó que ens hem de responsabilitzar de tot el que passa en el nostre terme municipal. Hem de controlar que tot el que es faci, disposi de llicència, autorització o tramitació, però també ens fan responsables de les omissions en aquest control. Es a dir, ajuntaments que no tenim policia ni mitjans tècnics i personal suficient, hem de garantir que ningú actuï fora de la legalitat. Un pagès que faci una explanació de terreny, una millora a la pallissa, talli uns arbres, modifiqui un camí, ...o un de segona residència que posi una caseta pel gos, o una barraca per les eines de l’hort, obri una rasa per portar aigua a cent metres...ha de ser detectat per nosaltres, els alcaldes, obrir expedient informatiu, primer, sancionador , després sota l’amenaça que , de no fer-ho, ens convertim en col·laboradors d’aquestes infraccions, amb greus conseqüències d’ordre penal, sigui per delictes contra la ordenació del territori, per prevaricació, per desídia o per falta de vigilància...és igual que tinguem quaranta com cent quilòmetres quadrats de terme municipal.

Estem davant d’un dels grans problemes de país. La gent no n’és conscient perquè no ho veu ni ho pateix directament, però no pot ser que la principal administració del territori i dels ciutadans hagi de treballar sota condicions impossibles. No podem acceptar les imposicions de les administracions superiors, legislant desaforadament, sense conèixer la realitat del país, i imposant unes condicions impossibles de complir. No hi ha col·laboració ni cooperació entre administracions, sinó supeditació. Així no anirem enlloc, i tant nefast és que l’Estat legisli imposant legislació a les CCAA, com que aquestes facin el mateix amb els ajuntaments. Les intromissions i mals rotllos, les paguen els ciutadans i converteixen el treball d’alcaldes, funcionaris i tècnics municipals en professions de risc. El món al revés. 

Wednesday, November 26, 2014

 

DOS ANYS MÉS D'INCERTESA - art. nació Digital Solsona

DOS ANYS MÉS D’INCERTESA .
Vaig escoltar el discurs d’ahir del president Mas, i el primer que em va venir al cap va ser que el calendari immediat suposa un mínim de dos anys més d’incertesa i provisionalitat. El país no ho aguantarà. No pot ser que tot quedi congelat a l’espera d’acabar una primera fase del procés independentista, per després obrir una segona fase, amb multitud d’interrogants que ningú, a dia d’avui, pot preveure ni aclarir.
Portem 4 anys de govern inestable, amb un Parlament trossejat i dividit en diverses parts impossibles d’encaixar. Fins ara el president Mas comptava amb el suport del Grup de CiU amb 50 diputats i amb el d’ERC amb 21, és a dir, 71 diputats sobre un total de 135. Per tant, majoria absoluta com per poder prendre les decisions pertinents. Però, aquesta majoria s’ha trencat i en aquests moments l’únic suport del govern son els 50 diputats de CiU, clarament insuficients per tirar endavant les iniciatives parlamentàries, la més important de les quals és la presentació, debat i votació dels Pressupostos per l’any que ve.
Imaginar una pròrroga dels pressupostos d’aquest any, és fatal, perquè la normativa estatal obliga a complir un dèficit que la Generalitat ha superat, de manera que ha de refer números i modificar partides importants. Amb la pròrroga això no és viable. Com tampoc sembla imaginable trobar nous ingressos per atendre noves emergències. No és estrany que corrin rumors sobre el desig de plegar del Conseller d’Economia, Andreu Mas – Colell.  La dependència de la Generalitat respecte el govern central és total i absoluta, a nivell de sosteniment de tota l’administració i els serveis. A més, el deute acumulat de la Generalitat que ja sobrepassa els 60.000 milions, obliga a pagar un volum d’interessos enorme, i sense cap previsió de poder-los rebaixar.
En aquest context, el més urgent és administrar de la millor manera possible els recursos de la Generalitat i buscar nous ingressos, ni que sigui de forma provisional, fins sortir del forat en que estem. Per fer-ho realitat s’ha de compaginar l’estalvi i austeritat en tots els àmbits de l’administració, i la recerca d’ingressos , mitjançant taxes i impostos a les grans fortunes. I no deixar per més endavant l’aprimament de la pròpia administració, cosa que s’ha deixat de banda, tot i ser fonamental.
Tenim un grau de pobresa immensa i un descens de qualitat en serveis essencials com sanitat, educació i serveis socials. Es evident que no podem dir a la gent afectada que esperin dos o tres anys més per mirar de resoldre els seus problemes perquè molts ja no poden aguantar més. I els ajuntaments no tenen recursos suficients per atendre tantes urgències perquè no reben les ajudes pertinents. Es més, en molts casos el deute de la Generalitat envers els convenis signats, no deixa de créixer sense cap previsió de cobrament.

En resum, no es pot mantenir la situació d’incertesa actual. Si el president Mas vol anar cap a noves eleccions, quan més aviat millor, i sinó hi ha acord, que tothom es prepari per acabar el mandat, i es prenguin les mesures pertinents. La precarietat i inseguretat, és el pitjor escenari per fer funcionar un país. 

 

BORREDÀ- PUNT DE RECOLLIDA D'ARBRES I BRANQUES

BORREDÀ – PUNT DE RECOLLIDA D’ARBRES I MATERIAL DE PODA.
Com ja hem fet en els darrers anys, l’ajuntament ha habilitat un espai , a la banda esquerra del camp de futbol, per dipositar arbres i restes vegetals procedents de la poda.  Tothom qui tingui arbres, branques o altre material procedent de la poda, la pot portar en aquest indret, i posteriorment  la brigada d’obres, ho traslladarà a la part sud de la serradora, de l’entrada del poble, i ho cremarà.
Aquesta és la solució més adient que hem trobat per desfer-se de tot aquest material vegetal, i evitar que alguns el tirin als contenidors de deixalles o en altres indrets del poble. Recordem, també que qui vulgui pot demanar un contenidor de matèria orgànica i generà compost a casa seva. Dos anys enrere es varen repartir al voltant de 25 d’aquests contenidors, cedits pel Consell Comarcal i son molts els propietaris que en fan un bon ús. També , l’ajuntament n’ha instal.lat en dos indrets concrets: Aparcament municipal i a l’inici del Camí de Cal Gall.
Amb tot, l’existència de moltes cases amb jardins, ha aconsellat buscar una altra sortida per les restes vegetals de gros volum, i en aquest cas, el punt de recollida és molt útil i pràctic. El tindrem obert durant un mes, i tot seguit retirarem tot el material acumulat,i procedirem a cremar-lo en un lloc condicionat per fer-ho i amb les degudes autoritzacions i mesures de prevenció.
Borredà, 24 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill



Tuesday, November 25, 2014

 

BORREDÀ- LA GENERALITAT DEU 231.000 EUROS



BORREDÀ, LA GENERALITAT  DEU 231.000 EUROS.

A finals de novembre de 2014, l’ajuntament de Borredà té pendent de cobrament 230.937,25 euros , per diferents conceptes, de la Generalitat de Catalunya. El més important correspon a la subvenció del PUOSC 2011, amb 195.964,80 euros, i la resta correspon a 4 altres conceptes diversos.
Per un petit ajuntament com el nostre, és evident que aquest és un gran import i fa anar malament la tresoreria municipal. A més, es dona la paradoxa d’estar obligats a pagar a 30 dies, i en canvi no tenim cap data concreta per cobrar de la Generalitat. En aquest cas concret, i després de diverses gestions fetes, cap funcionari del Departament d’Economia s’ha atrevit a fer algun pronòstic de pagament. Tant podem cobrar dintre d’uns dies, com dintre d’uns mesos. Impossible fer prediccions ni planificacions.
Es per aquest motiu que l’equip de govern ha decidit tirar endavant totes les actuacions finançades per la Diputació de Barcelona i deixar per a més endavant algunes altres que prevèiem finançar amb aquests diners de la Generalitat.
A dia d’avui, l’ajuntament compleix amb la normativa de pagament a 30 dies, i hem iniciat l’elaboració dels pressupostos per l’any vinent. Pressupostos que volem portar al Ple Ordinari de desembre, per tenir-los aprovats a finals d’any, com ha estat habitual en els darrers 20 anys. Una vegada coneguda la liquidació del pressupost d’aquest any, podrem estudiar alguna nova inversió, de cara l’any vinent.
Una de les prioritats consisteix en millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic, i a aquest apartat hi destinarem alguna partida important. Dintre de poques setmanes procedirem a canviar les faroles dels carrers Girona i Lleida, i també els focus de l’aparcament municipal. Aquests canvis vindran de la substitució dels llums actuals per altres de Leds, darrera generació, amb una potència de llum superior, i tanmateix a menor cost.
Borredà, 22 de novembre de 2014.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Sunday, November 23, 2014

 

CAIXA BUIDA- art. Regió 7

CAIXA BUIDA.
Sorprèn enormement el silenci, per no dir, la ignorància sobre la situació financera de la Generalitat, en uns moments en que es parla d’independència, sense tenir present la importància de l’economia , davant qualsevol decisió transcendent.
Ara i aquí els catalans hem de saber que la caixa de la Generalitat està buida. Millor dit, el deute és brutalment elevat. Tant elevat que ha deixat el govern Mas sense cap mena de maniobrabilitat, i segueix pujant , a raó de diversos milers de milions cada any.
En el pressupost d’aquest any 2014, la partida destinada a pagar interessos és de 2.077 milions d’euros. Un import molt més elevat que el pressupost de la majoria de Conselleries del Govern. I el deute total, ha superat els 60.000 milions d’euros. Es a dir, la Generalitat està arruïnada, sense capacitat per demanar crèdits, i només pot recórrer als fons estatals per sobreviure, de manera que si en el tancament del pressupost 2013, un 38% del deute estava en mans de l’Estat, a finals del mes de març d’enguany, l’Estat ja tenia un 47%, i de ben segur que a hores d’ara ja ha superat el 50%.
Es habitual sentir dir que la causa del gran deute de la Generalitat varen ser els set anys del govern Tripartit, donant a entendre que si no hagués estat per aquest parèntesis, la Generalitat estaria en una situació raonable. I això és fals, com tants altres exemples que es donen sense contrastar-los amb la realitat. Segons dades de la pròpia Generalitat, el deute en els 7 anys del Tripartit va augmentar en 23.779 milions d’euros. Una quantitat realment elevada, però és que en els darrers 4 anys de govern Mas, el deute ha augmentat en 25.217 milions d’euros, fins a situar-se en aquests 60.000 milions d’avui dia.
La situació econòmica de la Generalitat ha superat tot el que era raonable i ha hipotecat el present i futur del país per molts i molts anys. Aquesta situació és ignorada per la majoria dels ciutadans i pel propi govern Mas. El que no entenc és el silenci de la oposició davant una situació que condiciona i asfixia qualsevol projecte de país. Els funcionaris més diligents de la Conselleria d’Economia estan espantats, perquè no poden fer front a cap imprevist ni donar compliment a cap dels compromisos del govern. Son simples pagadors de nòmines l’endemà de rebre la bestreta mensual del Ministeri d’Hisenda. No tenen cap marge de maniobra per actuar en compliment d’ordres del govern ni es poden permetre moure’s de la gestió diària. Mai ningú havia imaginat arribar a la crítica situació actual.
Sorprèn, doncs, que alguns pretenguin plantar cara al govern central, sense tenir en ordre les finances pròpies. I sorprèn la falta de reacció davant una situació tant crítica sense emprendre modificacions substancials en l’organigrama de l’administració de la Generalitat. Tot s’ha parat, tot s’ha congelat a l’espera de marxar de l’Estat, i creure en un miracle per resoldre el caos financer intern. Pels qui coneixem funcionaris de tota la vida, entregats i diligents, en el passat, podem veure l’angoixa amb la que treballen i el desconcert en el que es mouen de cara el futur immediat.
L’administració de la Generalitat ha estat mal portada de forma permanent i no és estrany el resultat obtingut. L’austeritat no ha estat la norma, ni la recerca d’ingressos i equilibri pressupostari. Si no s’arribava a finals d’any amb els recursos propis es recorria al crèdit, i la bola s’ha anat fent gran i més gran fins esdevenir un allau. I tots sabem que només amb retallades no es salven les finances. Com tampoc el victimisme resulta convincent quan s’han gastat i malgastat milers de milions en actuacions molt poc eficients, al llarg de tants anys de governs d’aparador. La caixa no solament està buida, sinó totalment foradada, fins extrems que ens fan dependents del pagament del deute, pels propers quinze o vint anys.



Thursday, November 20, 2014

 

EL SAGRAT ESCÓ



EL SAGRAT ESCÓ.
Fa molt de temps que no miro TV3 i menys a l’hora de dinar, però avui estava fora de casa i en el restaurant tenien posat el telediari del migdia, en el qual ha aparegut la Diputada Marina Geli per anunciar la creació d’un nou partit, Moviment Catalunya, conjuntament amb  Montserrat Tura , Antoni Castells i algun altre. De les seves paraules ha quedat molt clar que l’escó és d’ella, i per tant se’l queda, digui el que digui el partit ...el mateix deu pensar l’altra diputada, Núria Ventura que pel que sembla se’n va cap aquesta nova aventura.
Tot seguit TV3 ha ofert la visualització dels altres “dissidents”, “discrepants” o “buscadors de nous escons”: Antoni Comín, per una banda, Elena i Mohedano, per altra, i finalment el líder del NEC, Ernest Maragall....Un autèntic plafó de velles glòries, a la recerca de l’escó perdut.
Si el trio fundador del nou partit Moviment Catalunya, volia començar amb bon peu la seva presentació pública, no ho podia fer pitjor. Declarar “urbi et orbe” que es pot marxar del partit pel qual hom s’ha presentat i obtingut representació parlamentària, i tanmateix no deixar el càrrec, ja deixa ben clares les intencions i prioritats dels qui en formen part essencial. Es el pitjor missatge cap a la societat on estem inserits, i en el pitjor moment escollit.
Primer la “poltrona”, després ja donarem lliçons als ciutadans de com es pot estar en un partit nou, model de coherència i dedicació a la societat....No entenen que els ciutadans estan cansats de rebre lliçons dels qui menys en poden donar. Ja no creuen en líders caiguts ni en propostes miraculoses. Volen exemplaritat, volen sinceritat, honestedat provada, no sermons.
En el PSC , i de fet a Catalunya ens coneixem tots, i francament tinc especial interès en seguir el recorregut d’aquests ex consellers, ben coneguts per la seva intransigència i les seves imposicions al Grup Parlamentari quan ostentaven els seus càrrecs institucionals. Suposo que ara demanaran llistes obertes, llibertat de vot, independència plena a tots els càrrecs, i lògicament es situaran en el camp clarament independentista. I quan més a prop d’ERC , millor que millor.

També escoltarem grans lliçons d’ètica i coherència. N’estic segur, tant segur com que seran ells els autèntics dipositaris de les essències socialistes. Serem nosaltres, els qui ens mantinguem fidels al PSC, els qui no representarem el socialisme, catalanista que varen impulsar els nostres fundadors. Segur que els hem mal interpretat i mal seguit, i els hi correspon a ells, dir quin és l’autèntic, el genuí socialisme. Ens il·luminaran de com cal comportar-se i ser modèl.lics. I si mantenen l’escó i busquen renovar-lo , sota qualsevol altre paraigües, no és per afany personal sinó per servir a la societat. Catalunya els necessita, i ells estan disposats al sacrifici per acontentar aquesta crida al servei. L’escó és sagrat, i qui el té no el pot deixar. I menys perquè el pugui ocupar un candidat o candidata del PSC, que ha errat en el camí de la veritat. Hem entès el missatge, i segur que tot Catalunya, també. 

Tuesday, November 18, 2014

 

BORREDÀ,JUDICI VIST PER SENTÈNCIA. LA DEFENSA DESMUNTA LES TESIS DEL FISCAL.

BORREDÀ,JUDICI A L’ALCALDE I EX-TINENTS D’ALCALDE, CONCLUSIONS.

Avui, dimarts dia 18 de novembre a les 10 del matí ha tingut lloc la segona jornada del Judici per un suposat delicte de prevaricació i falsedat documental, contra l’alcalde de Borredà, Joan Roma, i els ex –tinents d’alcalde, Jesús Solanellas i Ernest Martínez. En aquesta segona jornada, simplement s’han produït les intervencions del Fiscal i la Defensa, per donar compte de les conclusions del Judici que va tenir lloc el dia 30 d’octubre.
El Fiscal, ha mantingut les acusacions, entenent que la venda de la Fàbrica de baix, va ser motiu de diverses irregularitats, per part dels acusats, reiterant els suposats delictes de prevaricació ( per haver votat a favor de la venda directa de la Fàbrica de baix) per majoria simple i no absoluta en el Ple del mes de març de 2001. I de falsedat contra l’alcalde per haver signat el Vist i Plau, en els certificats emesos pel Secretari – Interventor de la Corporació Municipal. També ha reiterat que es va oficialitzar la venda sense els tràmits indispensables que varen ser gestionats, a posteriori. Per aquests motius ha mantingut la acusació contra els tres acusats.
Tot seguit, l’advocat de la defensa de l’alcalde , Joan Roma, ha rebatut les acusacions del Fiscal, exposant i detallant tota la operació de venda de la Fàbrica de baix, en la qual no hi ha vist cap conducta delictiva, ni d’ocultació de la tramitació. Tot el contrari, ha explicat que la venda no es va fer per acord de Ple Municipal del mes de març de 2001 sinó de desembre de l’any 2000, i per unanimitat de tots els regidors del Consistori , format per PSC i CiU. També ha informat de la conformitat en la venda per part de tots els regidors, i el resultat clarament favorable als interessos generals del municipi de Borredà.
Ha acceptat l’existència d’un error en la tramitació de la documentació, per la qual cosa entenia que es podia haver portat el tema davant un Tribunal Contenciós – Administratiu, però mai cap un Tribunal per via penal. Ha demostrat la bona fe de l’alcalde, demanant assessorament jurídic a la Diputació de Barcelona i seguint amb rigor la tramitació que se li havia dictaminat. L’alcalde, i el secretari varen complimentar la tramitació, a l’ajuntament i davant la Generalitat, per la qual cosa, l’error de la venda directa es va subsanar a posteriori. I res impedia no poder-ho fer, tal com es va dur a terme.
Ha rebatut les acusacions del Fiscal en tots els termes, per quan l’alcalde no tenia cap necessitat de falsejar resultats d’un ple, quan tenia majoria absoluta. I pel fet de que l’acord de venda s’havia aprovat per unanimitat. Per tant, no existia cap delicte per prevaricació, com tampoc per falsedat documental, per quan el vist i plau de l’alcalde és preceptiu en tots aquells documents signats per un secretari , per donar fe que realment qui estén el certificat, és el secretari de la Corporació.
Aquesta intervenció ha desmuntat les tesis del Fiscal, respecte la prevaricació, i la falsedat documental, a l’igual que la tramitació feta davant el Departament de Governació que havia seguit el procediment establert. Si el Departament no havia emès informe negatiu, és per haver considerat la venda com a vàlida i sense motius per informar-la en contra. Per tant, tot s’havia fet, amb transparència i sota el principi de legalitat.
Acabada aquesta intervenció, l’advocat dels dos ex – tinents d’alcalde ha detallat el procediment seguit per l’ajuntament de Borredà en la venda de la Fàbrica de baix, i la correcció dels acords presos per part dels seus dos representats. En cap moment ells havien de conèixer la legislació vigent, si el secretari havia manifestat la correcció de la via proposada per la venda de la Fàbrica. A més, tots els regidors havien votat igual, de manera que tots estaven d’acord amb la venda i les condicions acordades. I tot el procés havia estat supervisat pel Secretari de la Corporació, pel Departament de Governació de la Generalitat, i pels propis serveis jurídics de la Caixa de Manresa, sense haver-hi trobat cap obstacle ni cap irregularitat. I una altra fiscalització havia estat portada pel Registrador de la Propietat de Berga, el qual havia advertit sobre la necessitat de fer un expedient de venda d’un bé patrimonial, expedient que es va fer, a posteriori, amb total correcció i rigor.
Per tot l’exposa’t per part dels advocats de la Defensa de l’alcalde i dels dos ex – tinents d’alcalde, han demanat la ABSOLUCIÓ total dels acusats.
Acabada la sessió, el judici ha quedat a l’espera de sentència. Sentència que ens serà notificada el dia 18 de desembre.
Borredà, 18 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Nota final.
Estic plenament d’acord amb les conclusions dels advocats de la Defensa, en que aquest tema no hagués hagut d’arribar mai a un Tribunal Penal. Si algú havia vist algun error, o havia cregut en una inadequada tramitació, podia haver impugnat l’acord municipal, o presentat un contenciós –administratiu. Tant l’acord de venda, com la tramitació, han estat objecte d’informació pública, en el butlletí municipal INFORMEM. I tota la documentació ha estat disponible pels regidors. Lamento, una vegada més, l’actuació dels denunciants, que no cercaven justícia sinó fer planar dubtes sobre l’acció política de l’equip de govern municipal. La darrera paraula la té el Tribunal, i la sabrem el proper dia 18 de desembre.



 

REPRENDRE EL GOVERN- art. Regió 7

REPRENDRE EL GOVERN.
Vull dir, que un país no pot estar amb el seu govern “hibernat”durant mesos i mesos, sense greus perjudicis a tots els nivells. Alguns poden pensar que els funcionaris ja fan “funcionar” l’administració, sense necessitat dels alts càrrecs, ocupats en altres coses. S’equivoquen, i els qui hem de connectar o contactar cada dia amb els departaments de la Generalitat comprovem la paralització de la majoria de decisions per petites que siguin. Un cos no pot funcionar sense cap, per moltes extremitats que tingui, i en una administració passa el mateix.
Durant prop de dos anys, hem tingut el govern ocupat en la consulta, primer, i en el procés participatiu, després. Comprenem la importància del repte i la necessitat de dedicar-hi esforços, presència i activitat, però la principal prioritat d’un govern és governar, i portem molt de temps sense prendre grans decisions. Bàsicament els departaments han vegetat, enmig del desconcert dels funcionaris, a l’espera del moment oportú. Tot s’ha anat deixant per després, sense saber ben bé, què vindria, ni quan vindria , aquest després.
Tot indicaria, que hem arribat al “després”, una vegada passat el 9N, però em temo que la paràlisis no ha acabat si, prèviament no s’aclareix el panorama polític, en el sentit de tenir noves eleccions, o encara no. El problema és seriós perquè en els ajuntaments ens arriben tota mena de tràmits que cal fer i que no depenen de nosaltres. Es cert, que a falta de diner, la Generalitat no té la utilitat que tenia anys enrere, però l’acumulació de competències i la voluntat d’intervenir en temes menors, fa que qualsevol activitat depengui de la signatura i el segell d’algun servei de la Generalitat. 
El país necessita desburocratitzar-se, i ampliar competències dels ajuntaments com a millor via per agilitzar tràmits, autoritzacions, llicències...i, en canvi, anem en sentit contrari. Estem en una espiral de burocràcia com mai havíem imaginat, amb obligacions de consulta, per a qualsevol petita modificació urbanística, econòmica, medi ambiental, etc, i d’aquí que si la maquinària , dita superior, no funciona al ritme volgut, tot s’encalla, i els peticionaris es queixen a qui tenen més a prop, sense entendre que l’administració de la Generalitat no funcioni a ple gas.
Tampoc és un bon moment per emprendre canvis profunds en la organització administrativa, tot i que seria fonamental per estalviar diners i fer-la funcionar millor. Tot és transitori, tot ha quedat a l’espera de novetats, quan més falta fa, prendre decisions, grans decisions a nivell intern. Hem deixat pel camí temes rellevants, com era la modificació del funcionament i composició dels consells comarcals, la descentralització autèntica de la Generalitat, la reducció de departaments, la simplificació administrativa, la simplificació legislativa ....En resum, ara no toca emprendre aquests canvis, tot i ser necessaris i urgents.

Hem tingut tot el país tensionat i expectant de cara a la consulta. Ja ha passat, i tot el que ha quedat parat hauria d’atrapar el temps perdut. Estem en la pitjor crisi viscuda i no pot ser que iniciatives i activitats trobin les administracions “hibernades”en comptes de ser diligents per resoldre les peticions i posar en marxa actuacions que aportin riquesa i llocs de treball. Si hem d’anar a noves eleccions que se’ns digui, i sinó que tothom es posi al seu lloc de feina, el país no pot estar més temps a l’expectativa. 

Monday, November 17, 2014

 

NETEJAR EL PAISATGE - art. Setmanari El Berguedà

NETEJAR EL PAISATGE
El Berguedà té en el paisatge el seu principal atractiu, i en el turisme, la principal font de riquesa i ocupació, és lògic dedicar-hi la major atenció i inversió. Per desgràcia, estem lluny de tenir el territori endreçat, com per ser exemple de bona imatge, detalls cuidats i estimació per tot el que pugui ser atractiu al visitant. M’explicaré.
Si un visitant entra en una comarca i comença a veure colònies industrials deixades de la mà de Déu, la primera impressió no és la millor per decidir-se a passar-hi una estona, o uns dies. Si va pujant i troba barraques, a peu de carretera, antigues benzineres mig desmuntades i abandonades, cartells d’obres vells, contenidors abandonats, ...i volta per la comarca, i continua trobant baranes espatllades, antics dipòsits rovellats, casetes d’horts fetes de plàstics, cartrons i llaunes...pensarà que no som prou sensibles amb la natura i el paisatge. I de tot i molt ,tenim , una mica per tot arreu.
Aquesta és una crítica a ajuntaments i particulars, sense excepció, també en el meu cas. Hem d’aconseguir posar-nos tots d’acord per oferir una imatge diferent, no solament per esdevenir més atractius pel turisme, sinó per propi interès individual i col·lectiu. Queda fatal veure la proliferació de bidons de gasoli reconvertits en dipòsits d’aigua, en multitud d’horts, o jardins. O dipòsits de plàstic blanc per recollir les aigües pluvials, o una amalgama de fustes, planxes metàl·liques, plàstics, etc, per conformar una caseta per les eines o per anar-hi a berenar. També hauríem de pensar quin destí donar a antigues instal·lacions mineres , a peu de carretera que van caient a trossos, fins que algun dia faran mal a algú...
Es a dir, ens hauríem de mirar la comarca, amb ulls de forasters que entren en un territori i es fixen en tots i cadascun dels seus detalls. Estem tant acostumats a veure tota mena d’andròmines sobre el terreny que al final ja no les veiem. Més ben dit no ens hi fixem perquè les considerem normals i adaptades al paisatge des de sempre. Antigues fàbriques tancades des de fa anys i que alguns brètols han anat destrossant, conformen alguns trams del paisatge de l’Eix del Llobregat, però el mateix podem dir d’alguns trams de carreteres transversals, principals o secundàries.
També és habitual veure, d’a prop o de lluny cases de pagès, desmanegades, amb un mostrari dels vehicles que han tingut en els darrers trenta anys, al voltant de la casa. Vehicles rovellats, destrossats... que esperen desaparèixer com per art d’encanteri. I no és estrany trobar antigues grues desmuntades, blocs de formigó, bidons, etc, etc, en qualsevol racó del país. Ja no donem importància a uns fets que no haurien de ser ni habituals ni permesos. De fet, permesos no ho son, però allà hi son i ningú se n’ocupa. Es cert, també que treure un vehicle abandonat de qualsevol lloc es pot convertir en un munt de papers i gestions que desanimen a qualsevol. En puc donar fe per alguns casos que he tingut en els darrers mesos.
Bé. Ja sabem que tot és complicat, però qui no embruta, no ha de netejar. O en tot cas ha de netejar molt menys, i això és el que hem de procurar fer tots plegats. Tenim un paisatge esplèndid. Ple de natura viva, exuberant i variada, i uns pobles interessants i dignes de ser visitats. Si volem fer-los més atractius, i ens volem convertir en una mena de jardí de l’àrea metropolitana, potser ens posem a la feina i fem dissabte. En primer lloc netegem tot el que sigui fàcil de treure, i després intentem foragitar costums i pràctiques inadequades, relacionades amb el paisatge. Aconseguirem no embrutar-lo, i de rebot , fer-lo atractiu per nosaltres, primer, i per tots els que ens venen a visitar, després. Res és fàcil, però entre tots ho podem fer possible.



Thursday, November 13, 2014

 

BORREDÀ - PROPERES ACTUACIONS



BORREDÀ – PROPERES OBRES FINANÇADES PER LA DIPUTACIÓ.
Actualment les dues empreses constructores de Borredà estan en plena feina. Una dedicada al tancament perimetral dels dipòsits i instal·lacions generals d’aigua, a la finca de Subirà. I l’altra a la Restauració del Pont de Sant Joan. Acabades aquestes dues obres, se n’iniciarà una altra, consistent en la construcció d’un mur en el pati posterior de la Casa Consistorial.
I arran una petició feta el mes passat, l’Ajuntament rebrà una nova subvenció de la Diputació de Barcelona per poder tancar perimetralment els dipòsits municipals d’aigua situats a Campalans, a Capdevila i a Cal Gall, de manera que quedin totalment protegits i aïllats de l’exterior.
També una part d’aquesta subvenció anirà destinada a la instal·lació d’un equip de vídeo vigilància a la zona de Subirà.
Aquestes quatre actuacions s’adjudicaran a finals d’any per dur-les a terme dintre del primer trimestre de 2015.
Amb aquestes actuacions, tancarem el pla d’inversions en matèria d’aigua potable, iniciat l’any 1992 en que la Cooperativa d’Aigües de Borredà va traspassar el servei a l’ajuntament de Borredà. Han estat uns anys d’una gran activitat, amb prop de 2,5 milions d’euros d’inversions en la completa renovació de tota la xarxa, ampliació i millora de les captacions, sistema de filtratge, sistema de cloració i finalment planta potabilitzadora.
En aquests moments tenim informatitzat el sistema de cloració, així com el de control de nivells de tots els dipòsits, evitant haver-hi d’anar personalment cada dia. També s’ha millorat la qualitat de l’aigua i la seva regularització al llarg de tot l’any.
Quedaven, doncs, els darrers detalls, lligats a la protecció dels dipòsits i ara, amb la nova subvenció aconseguida, es podrà deixar el tema tancat, en un molt breu termini de temps. De fet tots els espais estan ja ben aïllats però les noves mesures de seguretat i protecció fan aconsellable, procedir a tancaments perimetrals amb xarxes metàl·liques.
Borredà, 13 de novembre de 2014.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill

Wednesday, November 12, 2014

 

ENREVESADA SITUACIÓ

ENREVESADA SITUACIÓ.
Si algú pensava que el 9N portaria pau i tranquil·litat, pot comprovar el seu error, tant si és independentista, com no. Ni uns ni altres poden estar satisfets de com s’han fet les coses, ni de com s’estan fent, l’endemà. Ja només falta entrar en l’àmbit dels tribunals per empitjorar el present i trencar el futur.
En un dels moments més delicats de la història contemporània, amb una crisi interna brutal, afegida a una externa, mai vista, estem en plena batalla pels resultats, per les estratègies de futur, per si hem d’anar a noves eleccions o no...tot menys ocupar-se d’ordenar el país i fixar propostes per lluitar contra la crisi.
La crisi se’ns menja vius, i no sembla ser el principal problema. Tenim l’administració de la Generalitat en fallida econòmica i tècnica, i tots els departaments estan congelats a l’espera d’unes ordres que no arriben perquè ningú està a la sala de comandament. Parar màquines amb la que està caient és d’una irresponsabilitat immensa, increïble en un país tant tocat per la crisi.
La gent està desorientada, perquè ha perdut tots els referents habituals. Ni a Catalunya ni a Espanya troba qui li expliqui on estem, cap on anem. Tot s’improvisa, i tot es precari en uns moments en que les empreses necessiten un mínim de seguretat per invertir i un mínim d’estabilitat per garantir llocs de treball. Res d’això se’ls hi ofereix, al contrari, la inseguretat és constant i en progressiu augment.
Davant aquest panorama és lògic congelar qualsevol projecte, qualsevol decisió. Fins i tot molts el que faran és tirar enrere ,esperant novetats o aclariment de les incerteses. Això es tradueix en defalliment de l’economia i rebaixa de les expectatives de sortir de la situació on ens trobem. Segur que tots coneixem empresaris, grans o petits, que han suspès ampliacions, per culpa de la inquietud de cara el futur.
El mateix passa amb les administracions, especialment en la municipal, atenta a no prendre decisions que no depenguin d’ella mateixa. Ja no es pot confiar en el que pugui aportar o prometre la Generalitat perquè ha perdut tota credibilitat. Ha trencat tots els compromisos, totes les iniciatives, fins arribar al punt de no tenir cap recurs disponible. Es una màquina burocràtica sense cap mena de maniobrabilitat . S’ha convertit en una administració per signar i posar segells, en un munt de tràmits que es poden arrossegar mesos o anys, degut a la poca o nul·la dedicació dels alts càrrecs. Ells son part del problema per paralitzar la maquinària administrativa.

En resum, ens trobem en un moment mai imaginat i poques vegades viscut en qualsevol país del nostre entorn. Dos governs enfrontats, i confrontats a situacions improvisades i plenes d’incomprensió i eficàcia, en mig de la pitjor crisi viscuda des de la segona guerra mundial. I tot plegat sense cap garantia d’un bon final a curt o mitjà termini. Es a dir, tenim tots els ingredients per empitjorar la nostra situació individual i col·lectiva i arribar a un punt en que la gent ja no pugui aguantar més. Portar els ciutadans a un carreró sense sortida, és la pitjor de les opcions i ens hi trobem molt, molt a prop.

 

SUITE ARAGUAIA - art. Regió 7

SUITE ARAGUAIA
Sense cap mena de dubte, el Bisbe Pere Casaldàliga i Pla, és el ciutadà de Balsareny de més àmplia, extensa i prestigiosa imatge arreu del món. Un autèntic exemple de fe, vida i compromís amb la Teologia de l’Alliberament, i amb els pobres del món. Es un català universal com ho fou Pau Casals, en el seu moment.
Va néixer el 16 de febrer de 1928, fou ordenat sacerdot el 31 de maig de 1952, es va unir a l’ordre dels claretians i va rebre la consagració episcopal el 23 d’octubre de 1971. El juny de 1968 es traslladà com missioner a l’estat de Matto Grosso a Brasil, esdevenint Bisbe, l’any 1971, de la diòcesis de Sao Felix do Araguaia, una de les més extenses del país, amb una superfície de prop de 150.000 quilòmetres quadrats ( gairebé l’equivalent a 5 vegades Catalunya).
El que molts desconeixíem d’ell és la faceta de POETA. Un gran poeta en la llengua del país que l’ha acollit, on viu i on pensa descansar eternament.
Una personalitat d’aquesta grandària, mereixia un homenatge en vida, i res millor que musicar alguns dels seus poemes, i dedicar-li composicions musicals d’arrel brasilera o universal, com ho és la seva figura.
El promotor d’aquest reconeixement, és un gran músic – compositor, amic personal de la família Casaldàliga i del mateix Bisbe, al qual va anar a visitar fa pocs mesos per tenir una llarga i profitosa convivència, preparatòria del projecte batejat amb el nom de SUITE ARAGUAIA. Parlo de Carles Cases i Pujol. Nascut a Sallent, l’any 1958, estudià piano i violoncel en el Conservatori Superior de Música de Barcelona; harmonia i piano – jazz a l’Acadèmia Contemporània de Hastad, i estudis d’orquestració i composició a l’Institut Superior d’Art de l’Havana.
He format part de nombrosos grups, i l’any 1989 , començà la carrera en el cinema i televisió, col·laborant i participant amb grans figures de la música i el cant, i component 62 músiques per pel·lícules, entre molts altres treballs.  Des de fa 14 anys és ciutadà de Borredà on composa, arranja i prepara els seus treballs musicals, i d’aquí aquest article que avui redacto per donar a conèixer el seu gran projecte de vida , cultural i musical. Un projecte solidari, homenatge en vida, del seu estimat i admirat amic, Pere Casaldàliga.
I per fer-ho possible és lògic que ens haguem aplegat els ajuntaments directament relacionats amb les dues personalitats que el protagonitzen: Balsareny, com a municipi de naixement del Bisbe Casaldàliga, Sallent, on va néixer en Carles Cases, Manresa, perquè acollirà l’estrena mundial, i Borredà, per ser on viu, treballa i s’inspira. I amb tots nosaltres, la Diputació de Barcelona i altres organismes i institucions s’hi han sumat per poder oferir una gira de concerts per Catalunya, i per tot el món.
He tingut a les mans algunes de les poesies i he pogut escoltar alguns fragments musicals, i la conjunció dels dos elements fa de la Suite Araguaia, un producte excepcional. Servirà també per recordar, una vegada més, la universalitat d’un personatge sense fronteres, exemple de vida i valentia, en unes terres llunyanes que el varen acollir i a les quals ha servit fidelment.

Dintre de pocs dies tindrem a les mans l’edició del CD que recull la poesia del Bisbe Casaldàliga, i la música de Carles Cases. I el desembre , tindrà lloc l’estrena mundial, en el teatre Kursaal de Manresa, un esdeveniment de primer ordre que posarà els nostres pobles en el primer pla de l’escena cultural i musical. Res millor per celebrar les festes nadalenques i de cap d’any. Us recomano entusiàsticament la lectura i escoltar la música que l’embolcalla.

Tuesday, November 11, 2014

 

BORREDÀ - DARRERES ACTUACIONS PLA MOBILITAT I SEGURETAT

A PUNT DE TANCAR EL PLA DE MOBILITAT I SEGURETAT: BORREDÀ 2005 – 2015
L’any 2005, la Diputació de Barcelona ens va entregar el Pla de mobilitat, seguretat i supressió de barreres arquitectòniques que li havíem encarregat un any abans. Aquest pla contemplava les modificacions a realitzar en els equipaments, infraestructures, vialitat, etc, per adaptar-les a la normativa vigent. De fet, des de l’any 1995, totes les obres projectades per l’ajuntament ja contenien tots els elements de mobilitat i seguretat, però alguns canvis de darrera hora obligaven a canviar alguns dels paràmetres utilitzats.
En aquests 9 anys de vigència del Pla, s’han dut a terme nombroses actuacions en matèria de senyalització viària, tant horitzontal com vertical, s’han posat cartells o plaques a tots els carrers que no en tenien, fins i tot en els més recents, de la zona nord i Cal Gall. S’han repintat espais, s’han col·locat reixes, baranes, bancs, etc, etc, fins el punt de poder afirmar que el Pla està acomplert en un 95 o 98%. Queden uns pocs detalls, previstos dintre dels propers mesos per tancar totes les actuacions programades i fins i tot n’hi hem afegit algunes de no previstes en aquells anys.
La darrera obra duta a terme, ha estat la barana del carrer Dr. Vilardell. Una obra prevista en aquell Pla i que ja és una realitat, a dia d’avui. En aquest cas hem volgut tenir en compte l’estètica de l’indret per integrar la barana en la de l’era de Cal Vilardell, de manera que no es vegi com un element especial, sinó integrat.
També a l’aparcament municipal s’hi pot veure el nou contenidor de piles , col·locat la setmana passada, una vegada fet malbé l’antic contenidor. D’aquesta manera tenim en un sol indret, integrats tots els contenidors de selectiva, des del paper/cartró, al vidre, envasos, roba, olis, piles, i deixalles domèstiques. A més de dos contenidors d’orgànica. Aquest és el punt principal de recollida i el de més fàcil accés, i és on també estaciona la deixalleria mòbil que ve un cop al mes.
En resum, cada obra que es projecta contempla unes mesures concretes de seguretat, i durabilitat, pensades perquè tothom en pugui gaudir sense cap perill, i adaptades a les seves condicions de mobilitat. En el futur proper tots els carrers i places que s’aniran renovant tindran paviments adaptats a aquestes circumstàncies, fins tenir tot el nucli urbà , modernitzat i adaptat.
Borredà, 11 de novembre de 2014.
L’alcalde, Joan Roma i Cunill



Monday, November 10, 2014

 

UNA GRAN PARTICIPACIÓ - art. Nació Digital Solsona


UNA GRAN PARTICIPACIÓ.
Sense cap mena de dubte s’ha de qualificar d’èxit la participació del diumenge, 9N, malgrat les dificultats de tot el procés. Un procés que ens ha portat de bòlit a tots els qui directa o indirectament hi hem participat. Espero no haver de fer front mai més a una organització, caracteritzada per tota mena d’entrebancs, falta d’informació, canvis sobtats, dubtes constants, entre ajuntaments i govern. No és fàcil prendre decisions en un mar de confusió tant gran com la que hem viscut.
Dit això, estem ja a l’endemà i és ara quan toca gestionar el resultat. Un resultat d’alta participació i mobilització amb milers de voluntaris que han tirat endavant tota allò que no estava clar podessin fer els ajuntaments, els seus funcionaris i treballadors. Una alternativa clara al que estàvem acostumats a veure, en conteses electorals “normals”.
Ara toca moure fitxa a tots, sinó volem provocar una sensació de falta de projecte i camí a seguir. Les improvisacions vistes fins ara, no poden continuar i cal ser clars en les propostes a realitzar. Avui mateix a nivell de PSC s’ha posat en marxa l’explicació detallada del projecte de modificació de la Constitució, per fer-la autènticament federal. El procés de participació no ha modificat la proposta, però sí la feta, més urgent, més necessària que mai.
Cada partit haurà d’explicar el seu posicionament actual i com pensa encarar les properes setmanes, i mesos. Si es vol anar a unes eleccions al Parlament, de forma immediata, o esperar a acabar el mandat. Toc presentar pressupostos i en tots els països, és el moment per mostrar si es disposa de majoria suficient o no. En fi, estem davant un moment autènticament històric, que caldrà veure com el gestionem.
Pel que fa al Madrid polític, és evident que aquests resultats haurien de comportar moviments importants i radicals, però no semblen tenir prou capacitat , prou valentia o prou saviesa per dur-los a terme. De fet, ens trobem ara i aquí en tot aquest embolic per falta de maniobrabilitat adequada. Si en el moment oportú s’hagués pres nota de les reivindicacions catalanes, i s’hagués mogut fitxa, tot hauria anat per altres camins. De totes maneres també hem de tenir present que la capacitat de maniobra no és gens fàcil quan dintre del PP i en el seu entorn hi ha importants àmbits i sectors que no permeten canvis, ni que siguin mínims.
Estan atrapats en una estratègia que els ha portat on ara estem, i es fa difícil reconèixer els errors i sobretot, corregir-los. Però res és immutable, i ara mateix estem veient moviments de gran rellevància en tot el mapa polític espanyol. Tot indica que després de les generals de l’any vinent la composició de les Cambres parlamentàries serà molt diferent i això pot facilitar un nou encaix, si encara hi som a temps. I aquesta és la qüestió, ser a temps de canviar per encaixar i blindar el futur.
Aquesta és l’estratègia del PSC, ja acceptada pel PSOE i que ha de comportar canvis constitucionals immediats per aconseguir que Catalunya tingui un tractament diferent i garantit en el futur. Blindar la llengua , la cultura i l’educació, com a garantia de no tenir mai més situacions com les que vivim a hores d’ara. I modificar el sistema de finançament per garantir una suficiència financera que no asfixiï les expectatives de present i futur del país, dintre d’una solidaritat benentesa, a semblança del sistema federal alemany.

Pot semblar il·lusori mantenir aquesta proposta, però al nostre entendre és la millor sortida per poder continuar junts. Igualtat en la diversitat, respecte per les diferències, i garanties per mantenir-les. 

Friday, November 07, 2014

 

RIERA DE MERLÈS , NOVES ACTUACIONS - art. revista La Rella

RIERA DE MERLÈS, EN LA BONA DIRECCIÓ.
El passat dia 29 d’octubre varem tenir reunió per valorar la temporada d’estiu, i el dia 13 de novembre en tindrem una altra per avançar de cara l’any vinent. Segur que tots voldríem anar més de pressa, però tot és més delicat i complicat del que pot semblar des de fora. Hem fet avenços importants en la bona direcció. Per exemple, a dia d’avui tots els ajuntaments implicats, tenim conveni amb la Direcció General de Trànsit com perquè els Mossos d’Esquadra puguin actuar, per delegació dels alcaldes. Era la primera mesura per tenir tota la zona sota control del Mossos.
Una altra mesura ha estat col·locar cartells al llarg de la Riera, deixant clar què no es pot fer en aquest territori. Ja ningú pot al·legar ignorància perquè cada 3 o 4 quilòmetres troba un cartell informatiu, i se li han donat fulletons explicatius del comportament que ha de tenir en aquesta zona protegida. Una tercera mesura ha estat posar contenidors en algun dels punts de major presència humana per tal d’evitar trobar deixalles per tot arreu. Es cert que s’ha millorat el volum de deixalles abandonades, si bé aquest estiu ha estat atípic pel mal temps que hem tingut.
Calen, però , moltes altres mesures per arribar al gran objectiu: gaudir de la Riera de Merlès, sense embrutar ni destruir la fauna i flora que conté. Un objectiu que compartim tots els alcaldes, i que volem fer realitat, amb ajut de la Diputació de Barcelona, la Generalitat, i sota la coordinació de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.
Pel dia 13 tenim convocada una nova reunió per estudiar algunes propostes que conté un estudi elaborat per la Diputació. I finalment el dia 10 de desembre volem fer una mena de reunió global per acordar les accions concretes i definitives. Ara mateix, només un tram de la Riera de Merlès està protegida oficialment, que no vol dir a nivell pràctic perquè mai hem tingut ajuts de la Generalitat per fer-ho possible. No n’hi ha prou en declarar zona protegida un territori, i ja està. Convé posar-hi mesures i aplicar actuacions concretes i determinades, amb les inversions corresponents. D’aquí que convingui parlar de temes tant importants com augmentar l’espai protegit, reduir la presència humana, garantir els comportaments respectuosos amb el medi natural, i evitar es converteixi en un lloc habitual de concentració de gent , com si fos una platja qualsevol.
Queda molt per fer, però anem en la bona direcció , convençuts que la protecció d’un espai protegit és cosa de tots, començant pels qui en tenim la principal responsabilitat. Ben aviat es podran veure resultats més concloents que els vistos fins ara. I si algú té propostes innovadores, que les faci arribar al seu alcalde/alcaldessa.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà

Tuesday, November 04, 2014

 

QUIN IMMENS ERROR !



QUIN IMMENS ERROR !
Tots els pitjors presagis s’estan complint inexorablement. Ja ningú pilota la nau, ni segueix cap guió, ni té cap destí concret. El joc dels disbarats segueix el seu rumb incert, cap al desconegut. I, malgrat tot, el govern Mas creu complir amb el seu deure de deixar votar els catalans, ni que sigui, d’amagat, sense un mínim de garanties democràtiques, sense complimentar els preceptes legals....i encara creu que la comunitat internacional intervindrà a favor d’un posicionament com aquest.
Es veia venir, no un xoc de trens, sinó una situació estrambòtica, mai plantejada per cap país democràtic. Alguns veuen en aquest joc, una mostra de valentia. Tot el que va contra Madrid és acceptat i elogiat, encara que demostri un desconeixement brutal de la realitat internacional. El prestigi de Catalunya en sortirà fortament danyat, per molts, i molts anys. No es poden fer les coses d’aquesta manera. Un país, una nació no es pot comportar com un infant que no sap com fer les coses ben fetes. Hem trencat tot el que era imaginable i estem enfangats fins el coll, dintre de terres ignotes.
I hem donat munició a un PP, en les hores més baixes de la seva història. No es pot fer un pols contra l’Estat sense tenir un mínim de raons i garanties jurídiques. La repetició fins a l’extenuació que volem votar, volem votar...no és suficient per carregar-se de raons i fer front a la maquinària estatal. El PP volia mostrar la seva contundència i fermesa, i li hem donat de peixet. Convocar un referèndum, emmascarat de consulta, amb una Llei catalana de consultes no referendàries, ja va ser un immens error, impensable i increïble en un governant seriós, però sortir d’aquell carreró, per ficar-se en un altre, barrejant organització pública – privada, per un procés participatiu, era garantia d’un fracàs encara més estrepitós. I ningú plega, ningú assumeix responsabilitats, ni errors.
Amb tots aquests fets, era segura la posició del Tribunal Constitucional. Ja tenim el nou 9N, en situació conflictiva.
Un immens error per part del PP, de no facilitar la seva realització i permetre rebaixar la pressió existent a tot Catalunya. De fet, no podem qualificar d’error el que era esperat i volgut, per demostrar la potència de l’Estat i la contundència del govern. Volien demostrar la seva força, i ara ho poden fer. El que ja no podem aventurar és el resultat d’una decisió com aquesta.
La gent està emprenyada, cabrejada per multitud de raons, algunes ben evidents, altres més sentimentals, però tot sumat, produeix un resultat explosiu. D’aquí el desig que la gent pugui votar el diumenge. I ara mateix comença el compte enrere, enmig d’un cabreig general per una nova trava en el camí. Què farà el govern Mas ? Perquè no va procedir a traspassar el procés participatiu a la societat civil ? S’atrevirà a actuar en el procés, com ha fet fins ara ? ... podem fer-nos una dotzena més de preguntes sense resposta a dia d’avui. Es impensable que un governant incompleixi la llei per molt que els seus socis li reclamin. Aleshores, què passarà amb el procés ?

Tot està tant avançat i els impulsors tant decidits, que les urnes hi seran. No sé en quins llocs, ni en quins moments, però molta gent votarà ni que sigui en precàries condicions. Quin immens error, per part del PP, interferir en el procés. I quin immens error, del govern Mas en plantejar el procés , amb un aiguabarreig d’organització pública / privada. Tant el primer 9N, com el segon , son exemples de com no s’han de fer les coses. Ara tenim un país emprenyat, una societat més dividida i una incertesa immensa sobre el 9N. Els governants estan per facilitar la vida dels ciutadans, no per complicar-la fins extrems impossibles.

Monday, November 03, 2014

 

BORREDÀ - DISSABTE DIA 8 DE NOVEMBRE - CELEBRACIÓ GERMANES DOMINIQUES DE L'ANUNCIATA






BORREDÀ – DISSABTE DIA 8 DE NOVEMBRE – CELEBRACIÓ GERMANES DOMINIQUES
El proper dissabte dia 8 de novembre, vindran a Borredà 106 Germanes Dominiques de l’Anunciata per celebrar la festa de les Germanes Màrtirs, una de les quals fou Reginalda Picas,filla de Borredà i beatificada, juntament amb 6 altres membres de la Congregació. Son, doncs, 7 les germanes que el Papa va beatificar en un solemne acte a la Plaça Sant Pere de Roma, juntament amb altres membres d’altres congregacions religioses.
La celebració consistirà en una Missa solemne a l’església parroquial, a les 12 del migdia, amb diversos actes relacionats amb el record a les germanes màrtirs. Es llegirà una carta adreçada pel Sr. Bisbe de Vic, així com altres lectures de record a les difuntes.
L’ajuntament de Borredà, tal com va fer en l’acte de beatificació a Roma, hi serà present i adreçarà unes paraules d’agraïment a la Congregació pels anys que han estat en el poble, donant un bon servei educatiu, religiós i social.
Borredà, 3 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill





Sunday, November 02, 2014

 

EL PAÍS QUE VOLEM - art. Regió 7

EL PAÍS QUE VOLEM
Arreu del país podem veure pancartes, cartells i banderoles amb un gran nombre de missatges sobre desitjos de com voldríem que fos el nostre país. Segur que tots compartim la immensa majoria d’aquests desitjos, somnis o peticions, per aconseguir viure i treballar en un món millor. Que aquest món es digui Catalunya, Espanya o la UE, no és el més rellevant, l’important és que les persones puguin ser felices, respectades i vegin realitzades les seves aspiracions de vida i treball,visquin allà on visquin. Es en aquest punt concret on el socialisme discrepa d’altres opcions de caire nacionalista, dedicades a un territori concret, en comptes de pensar en un espai més ampli, en un món globalitzat.
Els qui ostentem càrrecs institucionals lluitem per un món millor, primer en el lloc on hem estat elegits. En el meu cas concret, en un petit poble del Berguedà, en tant que alcalde;  durant setze anys, en el Parlament, representant un territori més gran; i en tant que militant socialista, implicat en un canvi de les condicions humanes a nivell global. D’aquí l’existència de la Internacional Socialista, per posar d’acord polítiques i estratègies que modifiquin el funcionament global per portar-hi humanitat i justícia social.
Tornant a casa nostra, la dinàmica Catalunya – Espanya està totalment viciada per uns comportaments incomprensibles, entre governs condemnats a entendre’s. Son múltiples els errors comesos, especialment en els darrers anys. Uns anys que han augmentat les discrepàncies, els recels, els retrets, i perquè no dir-ho, la incomprensió i desconfiança. D’aquí la delicada situació actual, i les incògnites sobre el futur immediat.
Es en aquest marc de gran complexitat, on el PSC intenta trobar una sortida viable i alhora acceptable per ambdues bandes. Tots volem un país millor, tots volem que el nostre país tingui una millor justícia, una bona sanitat, una bona educació, ....però, la major part dels desitjos, anhels i peticions que figuren en els cartells de la campanya per la participació del 9N podrien haver estat realitat, amb uns governs més eficients i diligents , des de la recuperació de la Generalitat, l’any 1980.
De fet, la campanya actual, suposa una crítica clara i contundent a bona part del que s’ha fet fins ara a nivell català. I no podem justificar el no haver fet un país millor, en la permanent excusa del govern central. No podem imputar als altres el que ha estat competència nostra, i de nosaltres depenia la sanitat, l’educació, la seguretat, les comunicacions, l’ordenació territorial, el medi ambient....en tots aquests apartats, Catalunya hauria de ser un país millor, i en canvi hi trobem carències brutals. Hem de fer autocrítica del que no ha funcionat prou bé per culpa i responsabilitat nostra, al mateix temps que hem de reclamar canvis en allò que és competència del govern central o de la UE, però sense barrejar conceptes ni concentrar sobre un sol nivell de responsabilitat, el que era responsabilitat compartida.

El Govern Mas hauria de prendre nota de la campanya en marxa, no solament per anar a votar el dia 9N, sinó també per veure sobre pancartes, cartells i banderoles , desitjos no complerts de multitud de coses que depenen del govern de la Generalitat. Siguem coherents i acceptem que no s’han fet els deures en un gran nombre d’àmbits i que tenim un país desequilibrat i desestructurat per la ineficàcia del govern propi. Que entengui que volem un país millor, i en aquest anhel tant hi ha d’aportar la Generalitat, com el Govern central, com la UE per fer-lo possible. Sincerament crec que aquesta campanya va bé per comprovar el gran nombre de punts febles i l’enorme distància que ens separa per tenir el país que volem.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?