Joan Roma

PRIORITATS EQUIP DE GOVERN – AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
Els resultats electorals sempre tenen una clara significació i no solament suposen fer confiança en un equip determinat, sinó recolzar i demanar que es compleixi el programa electoral presentat.
Creiem que bona part de l’èxit obtingut en aquestes eleccions i en les anteriors, és que la gent confia en que complirem amb les promeses fetes. I el programa electoral el vàrem elaborar d’una manera molt rigurosa , coneixedors de les necessitats del poble i de les possibilitats de trobar ajuda prop de les altres institucions .
Tots sabem que amb els recursos del municipi ben poques coses podríem fer. Borredà té uns ingressos normals en un poble de 600 habitants, sense ingressos extres per grans indústries o altres activitats, i per tant ha de confiar en el que pot aconseguir de la Diputació , Generalitat, Estat i UE per dur a terme els projectes programats.
I un dels elements essencials per aconseguir el màxim de subvencions és la planificació i la petició a cada Institució del que millor se li adapta. Res de improvisació. Tots els projectes que tenim plantejats per aquest mandat 2007 – 2011, és fruit de l’estudi, programació i planificació per anualitats, per volums econòmics, per disponibilitat de projecte, i per qüestió de prioritats, de manera que encaixi un en l’altre, i s’aprofitin millor totes les oportunitats.
A continuació exposem el PROGRAMA D’INVERSIONS MUNICIPALS per aquests 4 anys, indicant import del projecte, i institució o organisme que preveiem el financii. Tot seguit ordenarem per prioritats aquests projectes, perquè tothom pugui saber cap on volem anar, en matèria d’infrastructures, equipaments i serveis.
Institució o Organisme Titol projecte Import total Ajut previst

ACA Dipòsit Subirà (1000 m3) 133.000,00 106.000,00

PUOSC Casc Antic 1a. fase 1.150.000,00 650.000,00
Dipòsit Cal Gall (1000 m3) 140.000,00 126.000,00
Camí Graus,Pont St Joan 102.000,00 90.000,00

XBMQ Redacció projectes 60.000,00 60.000,00
Compra local Fàbrica baix 150.000,00 150.000,00
Dosificadors clors ( 2 Ut.) 20.000,00 20.000,00
Casc Antic 1ª. Fase 1.150.000,00 350.000,00
Completar TDT 50.000,00 50.000,00

DPTOP Casc Antic 1a. f. 1.150.000,00 150.000,00

DAR Camins rurals 3a fase 250.000,00 250.000,00

PDR Pou núm3, I connexió 170.000,00 136.000,00
Pl. baixa Ajuntament 50.000,00 40.000,00
Rest. Molí Subirà (final.) 40.000,00 35.000,00

IND. Adap. Enllum. Públic 60.000,00 50.000,00

PCM Camins rurals 4a. fase 120.000,00 120.000,00
Millora nucli Pont Sorra 140.000,00 90.000,00

SPL Rest. Pont de Roma 200.000,00 200.000,00
Queden dues actuacions per poder col.locar a l’hora d’obtenir subvencions: la compra dels horts del Canudas, i la construcció de magatzem municipal i al damunt la futura guarderia municipal, amb entrada pel carrer Barcelona.
I la compra de la planta baixa de Cal Royo, per destinar-la a futur espai polivalent , per entitats i ajuntament.
La primera, la de la guarderia i magatzem municipal, no ens preocupa especialment , perquè el local actual de guarderia serveix pels propers 3 o 4 anys, i no tenim pressa a l’hora de comprar els terrenys necessaris. La darrera oferta feta per la compra va ser fa un any, per un import de 18.000 euros, preu que considerem adequat a la vista de la superficie ( 303 m2) i al fet de que una part estan afectats per la ampliació del carrer de Dalt. De totes maneres , l’import dels terrenys ha anat augmentant a tot arreu, i també aquí. Esperem resposta properament per veure si pot haver-hi acord, o no.
Pel que fa la planta baixa de Cal Royo, hem demanat tenir preferència a l’hora de comprar i la propietat ens la garanteix. No hi ha previsions exactes per tenir la restauració de la casa i poder comprar. Per tant, tampoc hi ha pressa en aquest cas, i aquesta espera ens permet poder buscar altres ajuts, per quan facin falta per dur a terme aquesta compra.
En resum, aquest és el programa d’inversions municipals previst per aquests 4 propers anys, i que dona resposta al programa electoral presentat i que va tenir la confiança dels borredanesos.
Per l’any vinent, 2008, el pressupost municipal ja contemplarà una part important d’aquestes inversions, i tothom ha d’entendre que si volem ser conseqüents no podem variar-lo significativament, a no ser que aparagués una necessitat urgent i no prevista que ens fes canviar aquesta programació.
Per últim, a tot plegat s’hi han d’afegir dues inversions molts importants, econòmicament parlant, que no figuren en el quadre, perquè estan finançades completament i poden tenir més d’una fòrmula de gestió.
ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGUES RESIDUALS. Ara sí que l’ACA garanteix començar les obres a finals de primavera i tenir-la acabada a finals de l’any vinent. El cost és de prop de 700.000,00 euros i va totalment a càrrec de la Generalitat. Com tothom ja sap va a la banda sud de la Fàbrica de baix.
UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM. 1 ( Cal Gall). Amb un cost de 1.045.000,00 euros és una gran obra que han de pagar totalment els propietaris dels terrenys afectats i per tant no suposa cap cost per l’ Ajuntament. La previsió és començar i acabar més o menys en els mateixos terminis que la Depuradora.
VENDA PARCEL.LES AJUNTAMENT. Les noves lleis d’urbanisme (catalana i espanyola) obliguen els promotors immobiliaris de donar a l’ajuntament el 10% de l’aprofitament mitjà dels solars edificables. Concretament l’Ajuntament rebrà 4 parcel.les de la Urbanització del Camí de la Roca (parcel.les per construir cases unifamiliars entre mitgeres) i en rebrà 2 de la Urbanització de Cal Gall( en aquest cas per construir cases aïllades). La venda es farà per subhasta pública, i esperem treure’n més de 400.000,00 en total.
El problema és que la legislació actual no permet gastar aquests diners en el que volguem sinó és en vivendes de protecció oficial. Mentrestant els haurem de dipositar en un compte i no tocar-los. Com que això passa en altres pobles petits, uns quants alcaldes estem demanant un canvi de llei a la Generalitat perquè puguem invertir aquests diners en altres temes i un possible destí seria el de el Local de Cal Royo i el Magatzem i Guarderia municipal. Veurem com acaben aquestes peticions.
Per últim, les inversions previstes en el Pressupost municipal per a 2008 son les següents:

INVERSIONS PER POSAR EN EL PRESSUPOST 2008

DESPESES INGRESSOS

Dipòsit Subirà 1.000 m3……. 133.000,00 ACA …………….. 106.400,00
Redacció projectes …………. 60.000,00 XBMQ………….. 60.000,00
Dosificadors clor …………….. 20.000,00 XBMQ………….. 20.000,00
Completar TDT ……………… 50.000,00 XBMQ………….. 50.000,00
Pou 3 i connexió dipòsit ……. 170.000,00 PDR…………….. 136.000,00
XBMQ…………… 12.000,00

Millora nucli Pont Sorra…….. 140.000,00 PCM ……………. 112.000,00
C. especials ……… 15.000,00

Connexió Hostalet …………. 30.000,00 CC ……………… 30.000,00



Renovació Casc Antic,1a. f… 1.150.000,00 PUOSC 08 ……… 650.000,00
XBMQ 08………... 350.000,00
ARQ. i PAIS…….. 150.000,00


Unitat Actuació núm 1.
Urbanització integral ……… 1.045.000,00 C. especials ……… 1.045.000,00

NOTA .
Les sigles que apareixen en aquest pla d’ inversions I en el general de l’Equip de govern corresponen:
ACA - Agència Catalana de l’ Aigua
PUOSC – Pla Unic d’ Obres i Serveis de Catalunya
XBMQ – Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat
DPTOP – Departament Política Territorial i Obres Públiques
DAR - Departament Agricultura
PDR - Pla de Desenvolupament Rural
IND. – Indústria i Energia.
PCM – Pla Comarcal de Muntanya
SPL – Servei Patrimoni Local.

BORREDÀ HA ARRIBAT ALS 600 HABITANTS.

Aquest mes de novembre, Borredà ha superat els 600 habitants i concretament ha arribat als 612, amb una distribució de 289 dones i 323 homes.
La demografia del municipi havia estat alta els anys 30 ,40 fins els 60, i poc a poc va anar disminuint, fins entrar en una greu crisi a finals dels 80 i principis dels 90 amb el tancament de les fàbriques tèxtils que donaven feina a la majoria dels seus habitants.
El terra de la crisis fou l'any 91 amb 441 habitants. Els anys anteriors es caracteritzaven per la pèrdua constant d'entre 25 o 30 persones cada any. El poble havia entrat en una via molt negativa que portava a marxar, i emportar-se parents i amics, cap altres indrets amb millors perspectives econòmiques.
Vista aquesta dinàmica i aquestes perspectives , des de l'ajuntament s'iniciaren projectes per captar empreses, s'obrí el poble cap un urbanisme de qualitat, i es facilità l'inici del procés per atreure turisme, sempre amb una clara aposta per la qualitat, per damunt de la quantitat.
El resultat ha estat excel•lent. Actualment no hi ha atur, el poble creix d'una manera equilibrada i tranquil•la, i continuem apostant per la qualitat, sense ànims de créixer per créixer sinó per assolir uns objectius de població estable de tamany mitjà en el marc de la comarca del Berguedà. Es més, aquest objectiu dels 600 era una de les prioritats de l' Equip de Govern , com a garantia per assegurar equipaments i serveis d'altes prestacions i qualitat.
En el present estan en marxa dues noves petites promocions urbanístiques i ja no tenim cap intenció d'augmentar el sol urbanitzable. Creiem que l'equilibri entre Casc Antic i la part nova del poble, és adequada i suficient , per les necessitats del poble.
En quan al turisme, ens hem convertit en un referent i en un dels de més potencial de la comarca. Tenim 3 càmpings, dos de primera categoria i un de segona. Tenim 6 cases de turisme rural, de primera qualitat, alguna amb distintiu especial, 1 allotjament turístic, i un hotel rural, a més de diversos restaurants, botigues amb productes propis i un paisatge típic del pre - Pirineu, verd tot l'any.
A tot plegat s'hi afegeix un Casc Urbà , ben cuidat i protegit, de manera que el conjunt és d'aquells que atreu tothom qui ens visita.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament de Borredà.

RECORDAR FONOLLOSA
La setmana passada, en una carta al director, l’exalcalde per CiU, David Bonvehi, recordava el darrer mandat municipal, en el qual ell va ser alcalde de Fonollosa,però vaig trobar a faltar objectivitat i rigorositat en el seu anàlisi. Si volem recordar, recordem-ho tot.
D’entrada que la gent de fora, sàpiga que Fonollosa va tenir 3 alcaldes, en l’anterior mandat. El primer, el Sr. Pintó, que poc després de les eleccions municipals plegà amb tot el seu Equip de Govern, tot i haver guanyat les eleccions CiU. El segon , fou José Ponce, del PSC el qual va haver d’assumir les responsabilitats del govern municipal per desaparició de CiU. Amb només 2 Regidors, va ser capaç de garantir, la continuïtat de la gestió municipal i no produir un col•lapse a l’ Ajuntament.
I en aquelles difícils circumstàncies es va recuperar la gestió, es posà ordre a un dèficit brutal, sobretot per culpa de transport d’aigua, es va potenciar els serveis tècnics municipals d’urbanisme, i en un any es va fer més per desencallar la Urbanització integral de Canet, que no pas en els darrers 5 o 6 anys.
Va saber pactar amb els nou arribats de CiU, que estaven al final de la llista dimissionària, i l’ajuntament inicià una trajectòria activa i positiva per solucionar problemes que feia temps estaven encallats, entre ells la reparcel•lació de Canet, i la recerca de subvencions per fer més viable , una obra que sobrepassava totes les possibilitats d’un petit ajuntament com Fonollosa. I més hagués fet, l’alcalde Ponce, si CiU no hagués vist amb por, la consolidació d’una gestió eficient.
I aquesta por, fou la que impulsà a presentar una moció de censura contra l’alcalde del PSC, per retornar el poder a CiU que l’havia abandonat. Un acte legítim, però poc ètic, a la vista de com havien anat les coses. Podria seguir amb el relat de la tercera part, la que va presidir el Sr. Bonvehi, però això ja és més conegut i menys llunyà. Però va bé que si es vol recordar, es recordi tot.
Joan Roma i Cunill, PSC Fed. XI
.

CONSELLER POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES
Hble. Sr. Joaquim Nadal

Borredà, 29 de novembre de 2007.

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà,

EXPOSA

Que en els municipis petits es fa difícil atendre certes obligacions derivades del compliment de la legislació urbanística vigent pel que fa el destí dels ingressos provinents del 10% d’aprofitament mitjà.
La obligació de destinar-los a la promoció de vivenda de protecció oficial , planteja problemes de difícil solució, per no dir d’impossible compliment.
Per una banda , en molts d’aquests petits municipis no hi ha demanda, I per altra, es poden obtenir ingressos clarament insuficients per dur a terme una promoció mínimament raonable. Aleshores ens trobem en un camí sense sortida, i amb uns diners dispositats en un compte que no es poden fer servir per a res, a la espera de millors temps o de canvis normatius.
Creiem que una via raonable seria la d’eximir els municipis de menys de 2.000 habitants d’aquestes obligacions, o fixar uns destins dels ingressos en temes molt determinats, per exemple, equipaments socials, escolars, culturals, etc. Així donaríem sortida digne i positiva a uns capitals obtinguts per la via de compensacions urbanístiques.
Es per tot plegat que

SOL.LICITA
Que per part del seu Departament s’estudiï la possibilitat de modificar la normativa vigent per adaptar-la a la situació que viuen els municipis petits i que és significativament diferent de la d’altres municipis de majors dimensions, majors recursos i altres prioritats.
A la espera de que es pugui atendre aquesta petició, aprofita per a saludar-lo ben cordialment.
L’ Alcalde- President: Joan Roma i Cunill.

CELEBRACIÓ BEATIFICACIÓ REGINALDA PICAS PLANAS.
Dijous dia 6 de desembre de 2007 – Borredà

Després dels actes oficials de Beatificació de 498 religiosos, celebrats a la Ciutat del Vaticà, el passat dia 28 d’octubre, Borredà tindrà el seu propi acte oficial el dijous dia 6 de desembre.
Aquest dia , a les 11 del matí, a l’Església Parroquial de Borredà, tindrà lloc un acte senzill, però entranyable de record i homenatge a la Beata Reginalda Picas Planas, nascuda a Borredà, membre de la Congregació de Germanes Dominiques de la Anunciata, i que fou assessinada el 27 de juliol de 1936 a prop de Manresa.
Els actes han estat preparats per la pròpia Congregació, amb la col.laboració de la Parròquia i de l’ Ajuntament de Borredà.
A la missa hi assistiran membres de la família Picas, i una molt nombrosa representació de Germanes Dominiques. Esperem la assistència de 90 membres d’aquesta Congregació. Tota aquesta àmplia delegació serà encapçalada per la Germana General , Ma. Natividad Martínez, i les Germanes provincials de Barcelona i Manresa.
I també en un lloc preferent s’asseuran 3 Germanes Dominiques nascudes a Borredà, en actiu en diversos llocs, i la comunitat religiosa actualment presents a Borredà, formada per 4 membres.
Al final de la Missa hi haurà uns parlaments de la Germana General i de l’ Alcalde de Borredà, i es donarà un record a tots els assistents.
A la sortida , foto històrica amb tots els assistents, com a record d’un dia de especial significat pel municipi de Borredà.
Tota la liturgia ha estat preparada per la Congregació i presidirà l’acte una foto de la Beata Reginalda.
Per acabar la jornada es farà un dinar de germanor en el Restaurant Baix Pirineu, amb la familia, ajuntament i tots els membres de la Congregació de Germanes Dominiques.

INAUGURACIÓ RESTAURACIÓ ESGLÉSIA ROMÀNICA DE ROTGERS.
Aquest diumenge, dia 2 de desembre, s’organitza l’acte de inauguració de la Restauració de l’Església Romànica de Rotgers. Una església del segle XI que té unes característiques molt especials i l’actuació de la Diputació de Barcelona va permetre la seva restauració i protecció.
Els actes programats son els següents.
A les 10.30 matí, rebuda a l’ Ajuntament de Borredà, del Diputat Ezequiel Martínez, representant de la Diputació de Barcelona. L’ acompanyarà Antoni González Moreno _ Navarro Cap del Servei de Patrimoni Local de la Diputació, que és qui va dur a terme totes les obres.
A les 11.00. Missa a l’Església de Rotgers, a càrrec del Rector de la Parròquia de Borredà, Mn. Felip Pujols, al final es la Coral de la Parròquia cantarà els Goigs de Sant Sadurní de Rotgers.
A les 11.45 . Parlaments a càrrec del Mn. Felip ( per la Parròquia),
Il.lm Sr. Ezequiel Martìnez, per la Diputació.
Il.lm. Sr. Joan Roma, per l’ Ajuntament de Borredà.

A les 12. Esmorzar popular a la placeta de davant l’església.

A les 13 h. Final dels actes i retorn al poble.

Nota: L’ Església de Rotgers, es troba a 3 km del trencant de la Crtra. De Borredà a Sant Jaume, i s’hi va per un camí rural asfaltat. Els vehicles s’han de deixar en el planell abans d’arribar a l’església ( a una distància de 200 m.) Així tindrem tot l’espai de davant per rebre la gent i esmorzar.

POLÍTIQUES CONTRADICTÒRIES
No és fàcil governar i menys en coalició amb altres partits que poden tenir en diferents temes , idees força oposades. Ara mateix, tenim sobre la taula un problema que afecta el món de la política forestal, i per tant implica el futur dels tractants i rematants de fusta, i lògicament les empreses que la transformen com Tradema, Serradora Boix, etc, entre les més properes a nosaltres.
Molts anys enrere, ja es va parlar de construir centrals de biomassa com a via per consumir el sotabosc existent a bona part del país, perquè sinó es treu constitueix un perill evident d’incendis. S’havia parlat de tres o quatre centrals repartides per diferents indrets de la geografia catalana, una de les quals es col.locava entre el Solsonès – Berguedà i Ripollès.
Estudiada amb més detall la proposta es va veure que no serien rendibles perquè el cost de recollida i transport era exageradament elevat. La proposta va passar a millor vida.
Posteriorment, en un parell o tres d’ocasions també s’havia parlat de cremar biomassa a la central Tèrmica de Cercs. Era una manera de donar utilitat a la central i consumir restes vegetals, com a sortida per disminuir la càrrega combustilble que suposa el sotabosc. Aquí , la idea tampoc prosterà, perquè tècnicament i econòmicament era massa complicat i costós.
I arribem a dia d’avui, en que des de Medi Ambient es torna a parlar de potenciar el consum de biomassa, en centrals especialitzades, o mitjançant fòrmules mixtes, o en instal.lacions més petites,etc. Si a primera vista, a tots ens pot semblar una bona idea i un bon destí, quan es parla amb gent més especialitzada ,fan veure algunes contradiccions i perills evidents de cara el futur immediat.
L’ús de la biomassa com a combustible té grans interrogants. En primer lloc , aclarir el propi terme. Per biomassa es pot entendre totes les restes vegetals amb un mínim de poder calòric, però que comprèn des de fulles, a arbustos, passant per branques, i troncs de petit calibre. I aquí entrem en contradiccions evidents amb altres indústries del país.
Cremar biomassa nomès és rendible mitjançant fortes subvencions públiques, i per dues bandes. Una ,per via de la recollida i transport, i una altra, per via de subvenció al kilowat d’energia produit. Sense aquestes dues subvencions importants, la producció és inviable. Estem en un país complicat geogràficament i recollir una tona de biomassa és costossíssim, i transporta-la encara més. Per tant, s’ha de subvencionar.
Aleshores, entrem en la indústria de la fusta i la seva transformació. Si paguem amb diner públic la fusta petita, aquesta no tindrà l’ús que tè a dia d’avui. La de convertir-se en producte per conglomerat, és a dir en la base essencial per la indústria del moble, de la construcció, etc. Encarirem aquest producte, a la indústria, i el cremarem en calderes o centrals de biomassa, pagant amb diner públic , tot afegint un sobrecost a la factura elèctrica. Un cert despropòsit ,evident.
Es lògica, doncs, la preocupació de la Associació de Tractants i Rematants de Fusta de Catalunya per com actui el Govern de la Generalitat i el de l’ Estat, entorn aquest tema. Res és fàcil ni senzill, en el món del medi ambient i de la indústria. I només un pacte entre ells pot donar sortida a una situació complexe i clarament contradictòria.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Federació XI del PSC.

POR A PARLAR CLAR
Suposo que com a tanta altra gent que li agrada seguir la política diària, esperava amb un cert interés i curiositat la conferència i posada en escena d’Artur Mas, i el seu projecte de casa gran del catalanisme. Els anuncis previs, la preparació des de mesos abans, el traspàs de responsabilitats en Felip Puig i Oriol Pujol, i la “mise en scene” semblava haver de donar lloc a un fet cabdal en la política catalana i marcar un abans i un després en moltes coses.
Francament, passat el moment de desconcert, tot escoltant la radio i esperant el moment “estelar” del discurs, vaig quedar bocabadat de com una persona situada a primera línia de la política podia produir un document tant faltat de grans innovacions, de projectes espectaculars, de propostes “trencadores” respecte el passat i de falta de perspectiva pel futur. Molta gent pot qualificar tot plegat de simple espectacle pre – electoral, o d’un acte en lectura interna de Convergència, o fenòmen mediàtic, pur i dur. Segurament és una mica de tot plegat.
Però, sobretot el que sorpren és la contradicció amb decisions anteriors de CiU, la falta de credibilitat en algunes propostes i finalment la por a dir les paraules pel seu nom. En aquest darrer aspecte molts polítics catalans en son mestres consumats. Ho veurem tot seguit.
Tanmateix anant al tema de les contradiccions, sorpren que ara Artur Mas proposi limitar els mandats del President o impulsar llistes obertes a les eleccions al Parlament. Home, després de vint-i-tres anys de President Pujol, no se li pot donar gaire credibilitat a una proposta com aquesta. Es curiós que sempre es proposin coses limitadores quan s’està a la oposició i no en el govern. Si CiU ho hagués defensat i volgut, hagués tingut temps de sobra per posar-ho en una llei. Per tant, brindis al sol, i poca serietat.
De llistes obertes en parlem cada quatre anys i ningú ha fet cap pas per convertir la proposta en projecte de llei. Aquí tenim un altre propòsit desatés per CiU en tot el seu llarg període de govern. I no és fàcil arribar-hi, sense el consens de les dues terceres parts del Parlament. Hem de recordar que Catalunya és la única autonomia que no ha elaborat llei electoral pròpia en vint-i-cinc anys de mandats, i Artur Mas n’ha estat protagonista en una bona part. Per tant, una altra proposta sense credibilitat.
I arribem, a la famosa proposta, idea, o iniciativa estelar que sembla haver quedat com a única nota rellevant del discurs d’Artur Mas, “el dret a decidir”. Aquí ja entrem en el llenguatge crític, quasibé esotèric del nacionalisme català. Sota aquestes paraules cadascú hi posa el que vol, el que creu o el que vol fer creure. Tot un exercici de equilibri per dir el que no es vol dir, ni és políticament correcte dir. La via de la independència respecte Espanya.
Cada partit català té diverses maneres de parlar de les relacions amb Espanya. Els socialistes son federalistes, els populars propugen un estat uniforme, els republicans un independentisme molt “sui generis” que a vegades passa per parlar de la plena sobirania, o per altres fòrmules similars, sense cridar gaire per la independència plena. I fins ara CiU era nacionalista, entenent per aquest mot diferents conceptes i fòrmules, que tant podien anar com a reafirmació de la nació catalana com una reivindicació de conceptes liberals i socials.
Ara calia buscar alguna cosa nova que fos tant ambigua com l’anterior i s’ha trobat la del “dret a decidir”. Cadascú hi diu la seva i tots contents. Es ben poc seriós que ara un partit proclami que els seus màxims representants es declarin independentistes , en privat, però autonomistes en públic. Per arribar aquí, francament no crec que fessin falta tants preparatius ni fer tantes despeses en publicitat. I sobretot, més que un camí obert cap el futur, sembla més un final d’etapa, a la espera de resultats electorals més propicis. No deixa de ser una bona noticia pel PSC que el principal partit de l’oposició estigui ensimismat discutint temes tant profunds, com els plantejats per Artur Mas, el passat dia 20 i dels quals ja només en parlem quatre comentaristes.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Federació XI del PSC.

A LA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE BORREDÀ.

Agraeixo i alhora felicito la excel.lent iniciativa de crear un blogg de la Gent Gran de Borredà, perquè és una magnífica eina per donar-se a conéixer i rebre informació i documentació interessant per tot aquest col.lectiu.
Qui ens havia de dir fa uns anys que molts entressim en l'era de Internet i de les noves tecnologies, en general, amb la facilitat i els mitjans que tenim a l'abast. Hem de saber utilitzar aquests mitjans per apropar-nos i comunicar-nos, entre nosaltres i amb el món en general.
Per la meva part , em comprometo a "alimentar" aquest blogg amb informacions i documentació que puguin ser del vostre interès, i molt especialment en tot el relatiu a augmentar el nivell de vida de la gent gran, i trobar recursos pels més necessitats. Ara mateix tenim ja en marxa el compliment de la nova Llei de Dependència estatal, i la de Serveis Socials de Catalunya, dues lleis que aporten importants recursos econòmics, tècnics i personals per les persones amb pensions baixes, i per aquelles que necessiten ajut directe, per fer una vida més normal. Es lògic que utilitzem aquesta eina per donar-ho a conéixer i facilitar les tramitacions.
En resum, aplaudeixo i animo, a la Junta de la Associació de la Gent Gran per aquesta iniciativa , i a continuar treballant per organitzar activitats, cursos, tallers, excursions, etc, i també per formar a la gent gran en aquest nou món de les Noves Tecnologies que , d'entrada pot semblar molt complicat, però com tot, al final és més assequible del que apareix.
Anims, endavant i felicitats de tot cor.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament de Borredà.

OBRES DE MILLORA A LA CARRETERA DE BORREDÀ A ALPENS

La carretera BV4654, és gestionada per la Diputació de Barcelona, i antigament era la carretera, coneguda per "La Pubilla", perquè fou la primera que construí la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Prat de la Riba. Des d'aleshores estava en mans de la Diputació. La carretera és coneguda per Berga - Montesquiu.
Fa uns 10 anys que un tram d'aquesta carretera es traspassà a la Generalitat, i forma part de la C-26, concretament el tram Berga _ Borredà - Ripoll. De totes maneres continua sent gestionada per la Diputació en el tram Borredà (cruïlla amb Ripoll) - Alpens - Montesquiu.
Darrerament aquest tram estava en força males condicions , degut a la falta de noves inversions. La Diputació feia el manteniment, però s'estava a la espera de com quedaven les carreteres de la Diputació, respecte les de la Generalitat. Amb l'acord assolit fa dos anys entre les dues Institucions, les carreteres de la Diputació son de titularitat de la Generalitat, però gestionades per la Diputació. I aquest acord ha desencallat algunes inversions, com ara la de la nostra carretera.
Fa prop de mig any que es varen començar les primeres actuacions, consistents en millorar la visibilitat de moltes corbes. I fa un parell de mesos es va adjudicar a la empresa PASQUINA, el reasfaltatge de 12 km de carretera , el tram entre Borredà i Alpens.
Aquesta obra de reasfaltatge està a punt d'acabar i tot seguit hi haurà unes millores en la senyalització i la seguretat, de manera que dintre d'un mes , aproximadament quedarà en perfectes condicions de transitabilitat.
Amb aquesta actuació, millorem cap Alpens, i amb l'altra actuació feta hem millorat en direcció cap a Berga. Finalment la propera primavera es farà un tram de 5 km en direcció cap a Ripoll. En resum, Borredà, en surt clarament beneficiat de totes aquestes actuacions, tant a nivell de paviment, com de senyalització , així com en seguretat.
L' Alcalde: Joan Roma i Cunill

REUNIÓ I VISITA AL CAMÍ RURAL DE LA RIERA DE MERLÈS – TRAM BORREDÀ – LES LLOSSES.
Aquest matí de divendres ens hem reunit a l’ajuntament de les Llosses , els Presidents dels Consells Comarcals del Ripollès ( Enric Pérez) i del Berguedà ( Montserrat Ribera), els alcaldes de Les Llosses ( David Serrat) i Borredà ( Joan Roma) , juntament amb els gerents dels CC , Raül Morales ( Ripollès) i Berguedà (Carme Casas).
La reunió tenia per objectiu parlar de la proposta dels dos alcaldes de poder acabar el camí rural de la riera de Merlès, en el darrer tram que queda per fer, el tram que va des del Cobert de Puigcercós ( Borredà) fins l’Hostalet ( Les Llosses). Es un tram de 3 km. , 2 pertanyents a Les Llosses i 1 a Borredà.
Feta la reunió, tots plegats han anat a mirar sobre el terreny l’esmentat camí per constatar les obres que s’hi haurien de dur a terme per deixar-lo en condicions adequades de transitabilitat.
Tots els presents han vist amb gran interès l’obra i la previsió és que pugui ser una realitat dintre dels propers mesos. El primer tram , corresponent a Borredà, és previsible que es pugui dur a terme la primavera vinent. HI ha un pressupost de 30.000 euros, presentat al Consell Comarcal i pendent de rebre el vist i plau del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en el marc de les subvencions al Pla Comarcal de Muntanya del Berguedà.
Si l’ajut és atorgat, les obres podrien començar el proper mes de març o abril. El projecte consisteix en arreglar l’actual traçat, fer una cuneta americana, per recollida d’aigües , un bon compactat del terreny i un doble reg asfàltic. Així quedaria de manera similar a la resta del camí rural asfaltat de la Riera de Merlès , que fou projectat i executat ara fa 17 anys.
Els representants de la comarca veïna del Ripollès, han vist amb gran interès aquesta actuació i la necessitat de dur-la a terme, puix que relligaria millor les dues comarques i deixaríem una via en bones condicions.
La inversió a fer en aquesta part del tram és més important que en el de Borredà, perquè és més llarg, però també perquè hi ha un parell de punts més complicats que cal actuar-hi per garantir la seguretat i evitar noves esllavissades en un punt concret.
En resum, la visita els dos alcaldes l’hem considerada molt positiva perquè hem pogut parlar-ne amb els dos consells comarcals i perquè s’ha anat a veure sobre el terreny de manera que s’ha pogut constatar l’estat actual del camí i el cost que pot tenir les dues actuacions. Previsiblement, doncs, podrem tenir el tram de Borredà fet a meitats de l’any vinent, i el tram de Les Llosses, previsiblement a meitats de 2009. Així es farà realitat una vella reivindicació i necessitat dels dos municipis i de les dues comarques, perquè aquesta és una via molt transitada.
Borredà, 23 de novembre de 2007. Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

BORREDÀ PROP DELS 600 HABITANTS.
Probablement dintre d’un mes o dos, el poble arribarà als 600 habitants, un objectiu que creiem positiu pel que té de garantia pel manteniment d’uns serveis bàsics de qualitat. No estic d’acord en créixer per créixer, sinó d’incrementar poc a poc els habitants per justificar un nivell de serveis elevat i de qualitat.
Recordo molt bé el desànim que hi havia en el poble 20 anys enrere quan es tancaven fàbriques, no es trobava feina, no hi havia els equipaments turístics actuals , i la gent optava per marxar. Durant uns quants anys perdíem 15,20 o 30 habitants, cada any, però a més aquest despoblament produïa un efecte desmoralitzador sobre la resta que era molt negatiu.
Les alternatives eren marxar cap a qualsevol altre indret, o quedar-se i esperar millors temps però sense sortides clares que no passessin per cobrar l’atur durant dos anys i intentar obtenir una invalidesa, per part de les persones grans.
A més, el despoblament va provocar el tancament de comerços i botigues, que ja no han tornat i difícilment tornaran., sabateries, perruqueries, forn de pa, queviures, algun bar, etc, fins arribar a la situació actual. I un poble sense botigues ni comerços és un poble sense vida, per això era tant important buscar sortides adequades a aquella situació.
Estem parlant dels anys 80 i meitats dels 90, una llarga etapa realment complicada. I va ser quan vàrem voler fer realitat una vella aspiració de gent del poble i de fora. Obrir el poble cap una nova zona i poder edificar. Fins aleshores el poble estava tancat i ningú podia comprar perquè ningú volia vendre i el poc que es venia era en llocs molt poc adequats i que espatllaven el futur del poble, perquè no s’hi feien carrers com cal, o no tenien serveis bàsics, etc.
Això va motivar la zona nord. Es a dir, fer una modificació del pla d’urbanisme que teníem i ampliar la zona edificable, mitjançant l’obertura de 5 carrers i urbanitzant-la amb tots els serveis, i promovent una edificació de qualitat. Va ser un procés llarg i complicat, però el resultat va ser excel.lent. Vàrem aconseguir trencar la paràlisi del poble, crear feina i portar gent al poble, que al mateix temps donava vida a les botigues i comerços. Poc a poc, el poble recuperava una certa il.lusió i vida. I tot es va fer amb transparència i honestedat , i a uns preus assequibles.
Posteriorment , la vida del poble ha anat canviant i millorant, però la zona nord es va esgotar i havien quedat famílies del poble i de fora, amb el desig de fer-se una casa i instal.lar-se aquí. I d’aquí i de les peticions de moltes persones , en va sortir fer dues petites zones de creixement noves, l’una coneguda com Camí de la Roca, i l’ altra Cal Gall.
En contra del que alguns poden pensar aquestes dues promocions varen ser llargament discutides i valorades dintre de l’ Equip de Govern Municipal , perquè tots teníem clar que no volíem grans promocions que trenquessin l’harmonia del poble. Es més, les vàrem retallar i adequar a l’entorn perquè encaixessin millor. I la tramitació va seguir tot el seu curs. Vàrem fer reunions en el Centre Cívic, obertes a tot el poble, per explicar les propostes, vàrem fer butlletins municipals per donar-les a conèixer i vàrem fer còpies per tots els propietaris i interessats. Ningú va presentar cap al·legació ni recurs en contra. Ningú. Per tant sorprèn , que ara algú hi mostri discrepàncies o cregui que s’haurien d’haver fet d’una altra manera. Si ho creia ho havia de dir i proposar sinó ho va fer és perquè ho veia bé.
Aquesta és una situació força habitual a Borredà, com una mica per tot arreu. Gent que critica una cosa, però ho fa al cap d’uns anys o quan ja està fet. En fi, ja hi estem acostumats.
Tornant al tema, vull afegir també que les dues zones en que s’amplia el poble, no estan únicament pensades per la gent de fora, sinó molt especialment per la gent d’aquí. També es deia a la zona nord que allà només hi hauria forasters, i la realitat demostra que la meitat de les cases estan habitades tot l’any.
També en aquests dos nous casos passarà una cosa semblant. S’està produint un fet evident com és el que molta gent marxa de les ciutats i vol anar a viure en un poble petit, ben equipat i ben comunicat. Nosaltres ho podem oferir. I tothom qui conegui el poble i hi visqui tot l’any pot comprovar un bon nombre de famílies que han vingut a viure aquí i s’han instal·lat aquí. I això és important pel nostre futur. Això permet tenir les escoles plenes, amb els professors suficients, el consultori mèdic ben atès, les botigues i comerços oberts, els restaurants enfeinats, i els equipaments en marxa i ben utilitzats.
I tot s’ha fet amb l’objectiu de fer progressar el poble d’una manera raonable. Apostant per la qualitat , i sense cap història estranya al darrera. Tothom ha pogut participar en la planificació, discussió i aprovació del pla d’urbanisme i tothom qui vulgui o s’ho pogui permetre tindrà una vivenda amb un petit jardí.
I aquí parem. No tenim cap intenció de continuar ampliant el poble. Creiem que els objectius que buscàvem s’estan complint. Un poble de dimensions mitjanes, ben equipat, amb bons serveis i amb un futur garantit, compaginant diverses feines i treballs, i donant prioritat a la millora de les condicions de vida, per damunt d’altres consideracions. Aquesta és la història de les nostres preocupacions com Equip de Govern Municipal . Hem actuat sempre amb rigorositat i eficàcia, i mai ningú podrà dir que hi ha hagut cap interès que no fos l’estrictament municipal. El de progrés i millora. I estem convençuts d’haver sintonitzat amb els aspiracions del poble perquè any rere any , el poble ens ha fet confiança. I tots ens coneixem i tots sabem qui mereix o no confiança.
I l’estimació es demostra de múltiples maneres. Uns dedicant-nos a les tasques municipals, altres treballant en les entitats, o impulsant iniciatives i projectes pel conjunt del municipi. Tota feina és d’agrair , i sempre s’ha de demanar respecte als qui s’hi dediquen.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Federació XI del PSC
.

MÉS AJUTS MUNICIPALS
Aquests dies tots els ajuntaments estan ja en plena preparació de la primera gran convocatòria de la Generalitat , per concedir subvencions per obres a fer en els propers 5 anys. Es tracta del PUOSC 2008 – 2012, amb un fort increment de diners respecte el que hem tancat aquest any.
Es una primera mostra de que estem davant d’un govern que creu en els ajuntaments i els considera peces bàsiques pel bon funcionament de tot el país. De fet, la majoria de serveis bàsics son municipals i convé incrementar-los, millorar-los i molts d’elles ja s’han de refer després de molts anys de funcionament.
L’interessant d’aquesta convocatòria és que amplia notablement la capacitat de decisió dels propis ajuntaments. Abans , la Generalitat decidia les prioritats , ara les decideixen els ajuntaments. Ja era hora, perquè era injust que molts ajuntaments no podessin tenir diners per unes coses i en canvi per altres, sí. Qui sap què necessita el poble és l’ajuntament no la Generalitat.
Però, a més tots els pobles tindran molts més diners que els anys anteriors. També hem de dir que ja era hora, perquè les obres s’han encarit a uns nivells increïbles i sense grans subvencions els pobles petits no poden fer absolutament res. Venen, doncs, millors temps pels ajuntaments i lògicament pels ciutadans de pobles i ciutats, que veuran millorar els equipaments, infrastructures, serveis, etc.
I també tenim un altre motiu d’alegria, precisament aquesta setmana tots els ajuntaments rebran el Fons Català de Cooperació Local que té un increment de quasi el 20%. En això també el nou govern compleix, com ja va començar a complir el govern tripartit anterior. Cada any tindrem increments similars de manera que en prop de 5 anys doblarem el que rebíem fins ara.
Afegit a tot plegat, també a nivell de govern central, els increments de les transferències als ajuntaments s’incrementen molt més que l’IPC, quasibé el triple. En resum, comença arribar l’hora dels ajuntaments i demostrar en fets, i no paraules que son elements essencials per millorar la vida dels ciutadans i que l’increment de serveis que contínuament donen, ha de tenir contraprestacions constants, tant a nivell de Catalunya com a nivell estatal.
Amb tot , estem lluny de cobrir adequadament les necessitats dels pobles i ciutats. Només l’increment constant i amb aquests percentatges durant uns anys farà possible arribar a disposar de pressupostos adients. D’aquí l’interès en que tant aquí com a nivell estatal continuïn governant partits que creuen en els ajuntaments i els ajuden adequadament.
Joan Roma i Cunill, Conseller Federació XI del PSC

UNA ALTRA COOPERACIÓ
En poques setmanes hem tingut noticies realment alarmants per alguns comportaments inacceptables de Organitzacions No Governamentals (ONG), en països pobres. Primer va ser Intervida, després L’ Arca de Zoé, i ara Global Infantil. Res garanteix que en pocs dies ens trobem amb alguna altra mostra de com no s’han de fer les coses .
I és que a Espanya hi ha més d’un miler de ONG’s. Cal un replantejament urgent i radical d’aquesta proliferació perquè suposa un malbaratament de recursos i la impossibilitat de fer-ne una supervisió i control per part de les administracions i dels propis ciutadans que les alimenten amb les seves donacions i aportacions.
Els qui tenim càrrecs públics i des d’ells volem participar en la Cooperació ,necessitem garanties de que els diners de tots els nostres ciutadans, tindran un bon destí. De fet molts ajuntaments ja estem agrupats per treballar junts en el marc del Fons Català de Cooperació. I aquest organisme proposa projectes, una mica per tot arreu , i la agrupació fa la força per trobar finançament suficient per encarar reptes de comú acord amb els ciutadans del país ajudat.
Amb tot, crec interessant donar compte d’algunes reflexions tingudes amb altres alcaldes i amb responsables de la Diputació de Barcelona, per introduir canvis importants en el sistema de cooperació amb altres països. I és el de prioritzar la cooperació i ajuda als territoris necessitats, via ajuntaments, sempre i quan siguin democràtics . Una via que reforçarà la democràcia local, i de rebot, la general, al mateix temps que ajudarà al desenvolupament de la zona elegida.
I és que ara es donen situacions realment injustes, il·lògiques i fins i tot escandaloses en molts indrets del món. Veiem-ne alguns exemples. Si tenim un ajuntament democràtic , honest , rigorós i amb lògica voluntat de millorar la vida dels seus ciutadans, ajudem-lo i donem-li les eines per sortir-se’n bé. Que no li passin coses com que una ONG estrangera tingui els drets de l’aigua, pous, i mitjans de transport que facilita als veïns, en comptes que sigui l’ajuntament.
O que l’únic camió, o màquina excavadora sigui d’una altra ONG, o d’una entitat religiosa , que ajuda a determinats veïns en funció de simpaties o afinitats religioses o polítiques. O que l’únic consultori mèdic, no sigui municipal , sinó d’una altra ONG, o comunitat religiosa que el fa servir per fer proselitisme, i així un llarg reguitzell d’exemples que deixen l’ajuntament en qüestió sense eines, sense diners, sense capacitat de sentir-se útil davant els seus ciutadans, perquè tothom de fora té més mitjans que ell.
En resum, tot un seguit de càrrecs públics plantegem un capgirament de les polítiques de cooperació per fer-les més properes als beneficiaris, i que sempre siguin ells els qui passin al davant de la cooperació a casa seva, i la supervisin i controlin perquè garanteixi , primer la honestedat i després l’eficàcia.
I després , que serveixin per reforçar les institucions democràtiques locals. Si son ajuntaments, els ajuntaments i si son consells tribals o comunitats indígenes, que siguin aquestes les beneficiàries de les nostres aportacions econòmiques, tècniques o humanes. El que no pot ser és mantenir determinats funcionaments i actituds de cara el futur, amb els escàndols que estan caient. Tota ONG ha de ser auditada externament i mostrar la feina feta, a nivell intern i extern. I qualsevol dubte en el funcionament ha de ser aclarit i resolt en poc temps i de forma contundent. N’hi ha moltes, evidentment la majoria, que tenen una sòlida formació i comportament, però unes poques les espatllen totes. Com a mínim a nivell d’imatge. I quan més aviat es faci, millor. La confiança és la millor eina per fomentar la cooperació.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació XI del PSC.

L’ALCALDE DE BORREDÀ DESMENTEIX QUE LA PEDRERA CAPDEVILA TREBALLI SENSE PERMISOS.
En contra del que s’afirmava el dissabte passat en un mitjà de comunicació comarcal, arran d’unes informacions donades per la portaveu de Independents per Borredà – CUP – EPM, i el GDNB, podeu comprovar per la documentació adjunta que aquesta pedrera va obtenir AUTORITZACIÓ PER EXPLOTACIÓ MINERA, de la Direcció General de Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, en data 3 de maig de 2001.
Prèviament , en data 9 de gener de 2001, i per part de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Física, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s’emetia INFORME FAVORABLE, pel programa de restauració de la explotació minera de Capdevila ( Borredà) i es fixava una fiança de 1.849.578 pessetes, com aval per garantir la restauració obligatòria.
L’ ajuntament de Borredà, l’any 98 quan els propietaris de la finca Capdevila varen sol·licitar poder obrir una explotació minera, va decidir tramitar aquesta petició per via de l’ ANNEX 1, precisament el més rigorós i garantista a tots els efectes i perquè traspassa tota la responsabilitat en qui té les competències en matèria minera: LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Fou, per tant davant d’aquesta Administració que l’empresa HERVIL SL, va tramitar i gestionar tots els permisos, i obtingué els informes i autoritzacions que adjuntem.
I des d’aleshores ha estat la Generalitat la que ha supervisat, controlat i guiat els treballs d’explotació de la pedrera Capdevila, com és la seva obligació, en compliment de les competències que té atorgades . Afirmar que aquesta empresa treballa sense permisos és faltar greument a la veritat i suposa ignorar o tergiversar una documentació que s’ha fet pública sempre, mitjançant anuncis en els butlletins oficials, en el seu moment, i darrerament oferint informació, documentació i còpies als , ara denunciants.
Lamento aquesta manera d’actuar, sobretot quan sempre l’ajuntament de Borredà ha vetllat pel compliment de la legalitat, en l’àmbit de les seves competències, i resulta sorprenent que ara , es vulgui exigir que a més , haguem d’assumir les competències de la Generalitat en matèria minera, o en altres àmbits competencials. I tampoc s’expliqui que aquesta activitat és periòdicament inspeccionada per tècnics de la Generalitat, tant de la Direcció de Mines com de Medi Ambient, com es fàcilment comprovable parlant amb l’empresa o amb la Generalitat.
No és precisament la credibilitat un dels punts forts dels denunciants, en aquest i altres temes , i que la gent jutgi la fonamentació dels arguments d’uns i altres, acompanyats o no de la documentació pertinent.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.

REHABILITAR QUERALT NO DEPÈN DE MADRID.
En un article aparegut avui diumenge, es vol donar la impressió de que la no aprovació d'una esmena als pressupostos generals , és el motiu de retardar de nou les obres de rehabilitació del Santuari de Queralt. I en declaracions al diari Regió 7, el President de CDC a la comarca, Ramon Minoves així ho afirma. Francament aquest plantejament és ben poc seriós.
Tots sabem que CiU a Madrid, pinta ben poc, i la estratègia de presentar centenars de esmenes als pressupostos generals, es fa per "consum intern", sense cap possibilitat de prosperar. Es a dir, en molts llocs on governa CiU a l'ajuntament, davant un tema que no saben com resoldre, decideixen traspassar el problema a Madrid i demanar que paguin el cost de la inversió. Sinó ho aproven , ja tenen una magnífica excusa per dir que no ho poden fer per culpa de Madrid.
Home, en primer lloc a cadascú el que li correspon i si resulta que Catalunya té totes les competències en turisme, o en altres serveis relacionats amb les activitats que es poden fer al Santuari de Queralt, es fa difícil pensar que serà Madrid qui ho pagui. I no demanen poc, solament 4,5 milions d'euros. Ja podien haver-hi posat una mica més.
Suposo que ben poques persones hauran caigut en creure's el titular del diari i pensar que és per culpa de Madrid que el projecte de rehabilitació es retarda. El problema és molt més casolà i senzill d'explicar. La inversió que s'hi ha de fer és enorme, i complexa, i no hi ha capital a Berga ni a la comarca disposat a finançar-ho.
Des de fa anys he seguit molt de prop tots els tràmits i els projectes redactats i si es vol dur a terme el gran projecte, el que preveu fer un gran aparcament, ascensor, dos o tres menjadors, i un hostal o hotel en condicions, superarem àmpliament els 10 milions d'euros. I recuperar aquesta inversió en un temps raonable , és impensable sinó es disposen de subvencions , igualment importants. I difícilment vindran de Madrid.
Com a mesura de distracció i de sensació que es fa alguna cosa es pot justificar aquesta estratègia de presentar una esmena a Madrid, però tothom ha de saber que no tenia cap possibilitat de prosperar en un moment en que CiU no compta, a nivell general, està a la oposició, pura i dura a Madrid i a Catalunya, i per tant no té socis per sumar una majoria absoluta per fer aprovar res del que presenta. En resum, tota proposta està condemnada al fracàs rotund.
Ara, haurien d'explicar les altres alternatives, les que tenen a la capital o a Catalunya, per veure si hi ha un mínim d'estratègia seriosa al darrere. I no és seriós, dir que esperaran l'any vinent per veure si hi ha més sort, o si les eleccions els donen algun paper més important a Madrid.
Es curiosa la situació de CiU a Catalunya i respecte Madrid. Sempre han volgut acusar els socialistes de supeditats a Madrid, i ells sempre esperen com queden les eleccions per veure si pintaran alguna cosa allà, o no. Realment els sucursulistes son ells perquè han d'esperar que els resultats , els deixin un marge per fer de frontissa. En fi, tornant al principi, que ningú s'enganyi, la via de Madrid era una via morta des del primer moment i no crec que els empresaris implicats s'hagin deixat enganyar per una iniciativa com aquesta.
I de moment no hi veig cap sortida viable, perquè tot i que seria lògic atorgar algunes subvencions per Queralt, el govern de la Generalitat no ho farà si prèviament no hi ha una forta inversió de capital privat. Tot ajut oficial, comporta una majoria d'inversió de capital privat. I estem parlant d'una xifra massa elevada com per trobar-la a la comarca. Es el problema des de l'inici. I la gran hosteleria no té expectatives de recuperar una inversió tant gran com necessita Queralt. Per això el tema està encallat des de fa anys, i per això ho continuarà uns anys més. I sinó, temps al temps.

REGIO 7 - REDACCIÓ DEL BERGUEDÀ.

Benvolguts senyors,

ho he dit ja en diverses ocasions a diversos periodistes que sempre és aconsellable consultar-me, abans de publicar notícies de Borredà. No per ànim de voler controlar res, en absolut, sinó per raons de contrastar la veracitat i evitar polèmiques sobrevingudes per falta de informació i documentació fidedigna.
En l'article de dissabte, el titular era sorprenent i contrastava radicalment amb el contingut . I el contingut contenia algunes contradiccions evidents que fèia poc entenedor els suposats incompliments de l' Ajuntament de Borredà , envers la llicència de la Pedrera de Capdevila.
Els adjunto còpia del Departament d' Industria, Comerç i Turisme, concretament de la Direcció General de Energia i Mines , del 3 de maig de 2001, concedint AUTORITZACIÓ (pàg. 3) amb el núm. 2.849 del Registre Miner de Barcelona.
Els adjunto també còpia del Departament de Medi Ambient , concretament de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic, de 9 de gener de 2001 en la qual es dona informe FAVORABLE al Programa de Restauració de la explotació Capdevila.
Podria afegir-hi un bon nombre més de documentació, plànols , informes i documents complementaris, però poden comprovar tot plegat vostès mateixos prop de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta activitat fou tramitada per via de l' ANNEX 1, és a dir, pel màxim nivell de rigorositat i a càrrec de la pròpia Generalitat de Catalunya, la qual periòdicament ve a comprovar, controlar i donar el vist i plau als treballs d'aquesta pedrera. Per tant, l'ajuntament ha facilitat tràmits municipals, però tot la tramitació oficial quan es tracta d'una activitat MINERA , depèn de la Generalitat de Catalunya.
El que fa l'ajuntament de Borredà és fer un seguiment de l'explotació i una supervisió periòdica per comprovar també la adequació dels treballs a la llicència atorgada per la Generalitat. Però la ADMINISTRACIÓ COMPETENT, en aquesta i totes les pedreres és la Generalitat, i a ella pertoca comprovar en tot moment de que la empresa estigui al dia en tot.
Per últim, vull manifestar que tot l'expedient de la Pedrera Capdevila, present a l'ajuntament ha estat facilitat als grups d'oposició i concretament al d' IB-CUP-EPM, i a la seva portaveu, Sra. Assumpta Duran, la qual n'ha pogut fer còpies i venir amb altres persones a comprovar la documentació.
Com sempre l'ajuntament que presideixo vetlla i continuarà vetllant per la legalitat, en totes i cadascuna de les activitats presents en el municipi, i considera que aquesta activitat té la garantia de la Generalitat i a ella pertoca la seva supervisió, cosa que ens consta. I considerem positiva aquesta activitat, per quan permet aprofitar una matèria prima valuosa, i necessària pel poble i per la construcció en general.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 17 de novembre de 2007.
L' Alcalde - President. Joan Roma i Cunill

DARRERES OBRES REALITZADES

CARRER DE LA CREU.
Després de molts anys d’haver obert i mig urbanitzat el carrer de la Creu, quedava un tram per fer. Concretament els darrers 50 m, que estaven encara sense vorera ni asfaltat. Finalment l’ajuntament va acordar amb els veïns compartir les obres i que els propietaris es fessin càrrec de les voreres i l’ajuntament de l’asfaltat.
Precisament aquesta setmana l’empresa Excavacions Busoms, ha procedit a fer l’excavació del terreny, la compactació i l’asfaltat. El cost a càrrec de l’ajuntament ha estat de 7.000 euros i l’obra ha quedat perfectament acabada i a punt per ser utilitzada pels veïns que hi viuen.
En un futur proper , està previst que al final d’aquest tram, s’instal·li una petita planta depuradora d’aigües residuals, que tracti les aigües brutes d’aquesta zona que no pot ser connectada a la xarxa general, per tenir un pendent que obligaria a bombar l’aigua fins el carrer Manresa. S’ha considerat més barat i pràctic una petita depuradora, a col·locar dintre dels propers 3 anys.

FINAL OBRES PORTADA D’AIGUA SECTOR PONENT.
Aquest divendres l’empresa Excavacions Cabanes S.L donarà per acabades les obres de portada d’aigües des de Canemàs fins Les Eres de Guardiolans , en el terme municipal de Vilada. Concretament seran 6 cases les que es beneficiaran d’aquestes obres.
La particularitat d’aquesta obra és que dona servei a 4 cases del terme municipal de Vilada i pel que sembla hi ha algunes persones que això ho veuen poc normal o habitual. Hem tingut en el poble, i a l’ajuntament, algunes crítiques per aquest fet, i realment ho considero lamentable.
Com alcalde sempre he cregut que l’ajuntament està per resoldre problemes i per fer-ho dintre del poble i a fora , si convé. I tenir bones relacions amb els pobles veïns , i si fa falta ajudar-los, fer-ho en tot el que es pugui.
Es el que hem fet en aquest cas, però també en altres casos, en el passat, i penso continuar fent-lo en el futur.
En aquest cas, primerament vàrem portar aigua a la casa de Canemàs. Però ja ho vàrem fer pensant que en el futur convindria portar-ne a Capdevila i a El Pati, cases de Borredà. Per això la canonada posada , era pensada en aquest futur. I em varen venir a veure una gent de Vilada, demanant si podien rebre aigua de Borredà a la vista que la xarxa de Vilada els queia molt lluny.
Vaig trobar lògic que si podíem ajudar-los des de Borredà ho féssim. I , ja està. Dintre de pocs dies podran connectar a la nostra xarxa. Els ha costat 5.500 euros a cadascun, i la resta ha anat a càrrec de subvencions i dels ajuntaments de Vilada i Borredà, que vàrem signar un conveni de col·laboració.
I que ningú s’estranyi, perquè això ha de ser normal de cara el present i el futur. Sinó ens ajudem mútuament, malament per a tots. I a més, als crítics cal recordar-los-hi que Borredà agafa l’aigua de la zona de Cabanes que està situada en el terme municipal de Les Llosses. Per tant seria estúpid defensar que podem agafar aigua del poble veí situat a la banda dreta i no poder servir aigua al poble situat a la banda esquerra. I que ningú pateixi per si falta aigua, perquè en tenim suficient per a tots i planifiquem noves captacions de cara les necessitats futures.

COMPLETAR SENYALITZACIÓ URBANA
Esperem poder començar a col·locar la nova senyalització urbana en alguns carrers del poble per garantir la seguretat i una millor circulació. Es tracta de prohibir aparcar en una part del carrer Manresa, una part de la Plaça, just a continuació de Cal Marxant, al Camí de la Coma i en algun altre indret que hem comprovat com a zones perilloses quan hi ha cotxes aparcats.
Ara ja no hi ha excusa, amb l’aparcament en funcionament. Algunes persones s’han d’acostumar d’anar-hi i no deixar el cotxe en qualsevol indret. A més, volem que la gent respecti els guals que tenim. Si es posa un gual és perquè hi ha necessitat de deixar lliure aquest espai, i ara alguns no ho respecten.
Per tant , ja fa un parell de mesos que vàrem encarregar a la empresa COMUNICAL, tot un seguit de senyals de circulació per poder situar en els llocs previstos i evitar alguns problemes que fa temps s’arrosseguen. I tenim un aparcament, gran i cèntric que justifica la restricció d’aparcament en uns quants llocs.

S’HAN PODAT JA ELS ARBRES.
Aquest any s’ha avançat el podar els arbres per aprofitar el primer fred i no haver de deixar que hagin caigut totes les fulles per fer-ho. Ens hem estalviat un bon nombre d’hores de la brigada d’obres.
Ara, hem demanat a Jardineria Santacreu de Cercs, que ens indiqui quines son les millors plantes per posar a les jardineres del poble. N’hem comprat algunes més i volem que facin goig no només a l’estiu quan estan plenes de geranis, sinó també a l’hivern amb algunes plantes verdes tot l’any.
A més, aquestes jardineres fan la doble funció de engalanar el poble i també no deixar aparcar en determinats llocs. Es lògic que les mantinguem en perfectes condicions tot l’any.

LA SOCIETAT CIVIL, PARLA
En qüestió de pocs dies s’han produït uns quants fets que mereixen ser destacats pel que tenen de canvi substancial en el nostre país. Ja era hora de que associacions empresarials del Bages, o representants del Foment de Treball a Catalunya o de les Cambres de Comerç, diguin alt i clar què en pensen del funcionament de les institucions catalanes , així com de les espanyoles. I encara més interessant ha estat l’anàlisi i declaracions del Cercle d ‘Economia, amb un plantejament novedós i crític com no s’havia fet en molts anys .
Es d’elogiar aquesta claredat com era criticable el llarg silenci d’altres temps , sota els governs de CiU. I ho dic en coneixement de causa perquè, quantes vegades com a Diputat em trobava poc acompanyat, a l’hora de reclamar el desdoblament de l’Eix de Llobregat, o fer autovia a l’ Eix Transversal, o un millor projecte pel cremallera de Montserrat, o exigir la connexió de Coll de Pal amb La Molina, o distribuir millor els incentius a les empreses, o evitar distribucions d’ajuts i crèdits en funció de criteris poc transparents, etc. O en termes més generals, els mals funcionaments de RENFE, aquí i per tot arreu, amb una falta crònica d’inversions. I ja no diguem l’aeroport, el port i un llarg etcètera.
Aquesta valentia actual és un bon símptoma pel que té de rebel·lió contra mals funcionaments evidents, i per una millora de les llibertats individuals i col·lectives, que deixen enrere altres temps en que parlar públicament podia comportar represàlies ,sota diferents fórmules.
Tenen raó els empresaris del Bages quan aprofitant una dissertació del Sr. Adolf Todó, expressen queixes per la elevada burocràcia que no ha permès aprofitar millor les potencialitats de PTB. Té raó Foment del Treball quan, amb xifres a la mà, compara inversions en uns i altres territoris d’ Espanya. I tenen raó les Cambres de Comerç i altres entitats civils quan es queixen de tractes discriminatoris o mals funcionaments en un bon nombre de gestions i tramitacions habituals. I en aquest memorial de greuges i queixes ens hi apuntem els ajuntaments, segurament amb més entusiasme i raó que ningú altre. Però, tot això ve de lluny. Que ningú em digui que la burocràcia ha aparegut tot de cop i encara menys els mals funcionaments.
Tenim una maquinària administrativa mal organitzada i , per tant , poc eficient. I és un autèntic desastre en molts apartats. Ho he dit en el passat i ho dic ara, en que en alguns aspectes ha millorat. Però, el que mal comença té difícil arreglo. Patim un autèntic pecat original. La creació de la nova administració, nova de trinca, no es va portar gens bé. Va néixer, copiant l’estructura de l’ Estat, en comptes de cercar la innovació i la eficiència. Posteriorment, a la estructura inicial s’hi varen anar afegint capes i més capes, de funcionaris provinents de traspassos, o per vies de simpatia de partit. I en unes Conselleries, més que en altres. I fins i tot provocant batalletes entre socis en el seu interior. Tot plegat quan s’arriba a superar la xifra dels cent mil , i ningú s’ha atrevit a posar ordre en un món tant complex. I en aquestes arriba el tripartit. Que ningú pensi que es fan miracles de cop i volta.
Toca emprendre una gran reforma interna. I estic segur que aquest Govern és capaç de fer-la i sobretot té la voluntat de dur-la a terme, però se li ha de fer confiança i donar-li temps.
He vist ja casos semblants que han sortit bé. Qui conegués la Diputació de Barcelona, en els primers anys de democràcia i la mateixa institució al cap de vuit o deu anys, haurà pogut veure la seva transformació en una eina ràpida i eficaç. Però varen ser anys difícils i complicats. I només la eficaç i persistent acció entre Presidència, Cooperació i Hisenda va conduir a bon port la gran nau. I després, aquesta acció ha continuat ,sense desmai fins a dia d’avui. Amb altres protagonistes, però amb la mateixa eficàcia. El resultat, una institució modèlica en el seu funcionament.
Doncs bé, ara toca la Generalitat. I es farà, perquè el President ja ha viscut situacions similars en altres institucions i se’n va sortir bé, però cal temps i esforç. I ja va bé que entre tots exigim un altre ritme perquè empresaris i ajuntaments no estiguem perdent el temps miserablement omplint papers i esperant resolucions i informes que mai arriben. Però , entre tots recordem d’on venim i qui ens va portar, on ara som.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

EL POLÍGON COMARCAL D'OLVAN
La iniciativa del polígon comarcal d' Olvan significa un canvi radical en el concepte de reindustrialització del Govern de la Generalitat. Els anteriors governs apostaven per deixar posar polígons una mica per tot arreu, petits, mitjans o grans, sense una planificació prèvia a nivell de tot Catalunya.
Molts d'ells s'han aprofitat poc, i no han resolt molts dels problemes de l'interior de Catalunya perquè o no estaven prou ben situats, no disposaven de les noves tecnologies o eren massa petits com per atreure empreses mitjanes o grans. Tenim uns quants exemples a la comarca .
El nou govern, tant l'anterior com l'actual , aposta per pocs polígons, ben situats, ben comunicats i amb tots els avenços en tecnologia. Crec encertada la decisió perquè la millora de les comunicacions permet convertir un polígon local en comarcal. Aquest és el cas del d'Olvan. Estarà a pocs minuts en cotxe de qualsevol poble de la comarca, i enllaçat directament a l' Eix del Llobregat.
I estem parlant d'un gran polígon. La primera fase serà de 50 ha. però en disposició de ser ampliat en 50 més. Es a dir, molt més gran que el de La Valldan. Això permetrà la implantació d'empreses de diferents tamanys, entre elles algunes de realment grans. I parlem d'empreses, amb un bon nombre de llocs de treball i no de magatzems o instal·lacions de logística perquè tenen ja disponible un punt excel·lent i més ben comunicat que aquest, com és el de Sallent, a peu de l' Eix Transversal i del Llobregat.
En un any i mig, el nou polígon serà una realitat, i amb ell un canvi substancial pel futur de la comarca. Ja hi ha empreses interessades en ubicar-se aquí, sigui perquè han de marxar per falta d'espai , o perquè veuen interessant la situació. I el polígon acollirà una altra instal·lació essencial per tota la comarca com és una subestació de FECSA, indispensable per garantir la qualitat i quantitat de subministrament elèctric pel polígon, però també per bona part de la comarca.
En resum, hi haurà un abans i un després en la realitat comarcal, una vegada entri en funcionament el nou polígon. I ho veurem ben aviat. I deixant enrere un altre concepte de país, en que es volien ubicar empreses en llocs inaccessibles , en comptes de buscar projectes més generals i globals.
Ha costat arribar aquí, però ha valgut la pena. I el lloc elegit és un dels millors per la seva centralitat i accessibilitat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

DESDOBLAMENT DE PERSONALITAT I DE CÀRRECS
Sota el títol de “Responc” veig que l’alcalde de Solsona es desmarca del que diu ,pensa i fa com alcalde del que diu, pensa i fa com a màxim representant del seu partit, ERC a la comarca del Solsonès. Mala cosa quan la mateixa persona ha de tenir doble personalitat , fer, pensar i actuar diferent en funció del moment i del càrrec que ostenta. No és la millor manera per ser coherent i actuar en conseqüència.
Des de fa anys els socialistes estem acostumats a que gent d’ ERC ens vulgui donar lliçons de tota mena i per tots els temes. Ara , li toca a vostè en matèria de monarquia i sembla oblidar el caràcter de la que tenim, sota el principi de que regna, però no governa. Qui ho fa és el govern democràticament elegit pel poble espanyol, al qual el català, també pertany, li agradi a ERC o no, però vist l’entusiasme en que preparen les eleccions generals no sembla pas que la direcció d’ ERC faci fàstics al poder central, més aviat el contrari.
I tornant al principi, si s’accepta un càrrec institucional , s’accepta amb tot el que porta implícit, i seria bo que l’autonomia que vostè s’agafa a nivell general , la donés als seus ciutadans a nivell particular. Si considera que la Constitució no és democràtica tot i haver estat votada majoritàriament pels ciutadans, també ha d’admetre que ciutadans solsonins qüestionin la seva elecció, el seu càrrec i les lleis municipals que vostè està obligat a complir i fer complir.
Aleshores veurà l’embolic en que s’ha ficat quan defensa l’autodeterminació de tot i per tothom , i el qüestionament de les lleis vigents. Per aquesta via , li surt l’ànima anarquista més que la esquerrana. De totes maneres serà interessant veure la seva trajectòria futura , dintre d’ ERC , a la vista del seu posicionament que no coincideix gaire amb el que veiem en el dia a dia de la seva formació política.
En quan al sistema de funcionament de cada partit , permeti’m dir-li que a la vista dels resultats i dels constants canvis de opinió, posicionament i decisió del seu, sobre els temes més rellevants, no sembla pas indicat recomanar-lo a ningú . I les batalles que vostè ven com a gran exercici de democràcia interna no deixen de ser, pels qui seguim molt de prop els moviments, pures i simples batalles de poder i cadira.
En fi, serà interessant comprovar si des del seu càrrec rebutja els ajuts i lleis procedents d’aquest govern central que vetlla pel compliment d’una Constitució que vostè titlla d’antidemocràtica. O, perdó, potser en el moment de rebre’ls exercirà només d’alcalde i no de president d’ERC i aleshores ja podrà actuar sota la segona personalitat que compagina amb tanta coherència com valentia. De moment no veig que de les seves paraules es passi a cap acció concreta. Anims i esperi millors temps.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

AGENDA PROPERA DE BORREDÀ

DIUMENGE DIA 2 DE DESEMBRE- INAUGURACIÓ RESTAURACIÓ ROTGERS.

L’església romànica de Rotgers és una autèntica joia arquitectònica , i un dels monuments més visitats de la comarca del Berguedà. Fou construïda el segle XI , i com característica especial és que té el campanar edificat just al mig de la nau central, i amb una inclinació de 18%, cosa que el fa especialment curiós, per la situació, per la inclinació i per tenir dues plantes amb arcades fetes de pedra tosca.
En el seu interior hi havia un esplèndid frontal , que va ser traslladat en els anys 60 al Museu Episcopal de Vic, on figura en un lloc preferent a la planta baixa de l’edifici.
L’església va sobreviure aquests mil anys, en perfectes condicions, fins que fa uns anys vàrem considerar indispensable procedir a una restauració a fons per garantir la preservació i supervivència. Després de diversos intents davant la Generalitat, que no donaren el resultat desitjat, es va demanar a la Diputació de Barcelona, que emprengués la restauració. Com a condició, prèvia que sempre exigeix la Diputació és que es cedeixi el monument a l’ajuntament per un període mínim de 25 anys, cosa que es va fer, d’acord amb la Parròquia de Borredà i el Bisbat de Vic.
Ara, totalment acabada la restauració i amb una còpia del frontal en el seu interior i una petita placa solar per donar un mínim de llum, procedirem a la inauguració de la restauració que va dur a terme el Servei del Patrimoni Local, sota la direcció de Antoni González – Moreno Navarro. El resultat és magnífic i el monument es pot visitar amb visites guiades, a càrrec de la empresa Dinamització del Patrimoni.
La inauguració de la restauració es farà el diumenge dia 2 de desembre( el dia 29 de novembre és Sant Sadurní) , a les 11 del matí amb una missa oficiada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, i al final es faran uns parlaments per part de Mn. Felip, del representant de la Diputació de Barcelona i de l’ Alcalde de Borredà. Tot seguit s’oferirà un esmorzar popular a tots els assistents.

CELEBRACIÓ BEATIFICACIÓ REGINALDA PICAS .
Després de l’acte oficial de Beatificació de 498 persones, a la ciutat del Vaticà, celebrat el passat dia 28 d’octubre, la Congregació de les Dominiques ha proposat un acte senzill en el mateix poble on va néixer i viure, fins entrar en l’ Ordre.
Aquest acte tindrà lloc a l’ església parroquial de Borredà, el dijous dia 6 de desembre a les 11 del matí amb una missa, oficiada per Mn. Felip Pujols, rector del poble, i al final hi haurà uns parlaments de representant de la Parròquia, de la Congregació a la qual pertanyia, i de l’alcalde de Borredà.
Al final de l’acte es donarà un petit record d’aquesta diada, i les Germanes Dominiques presents, finalitzaran la celebració a la casa que tenen a Borredà, que serveix de casa de colònies i de exercicis espirituals per la pròpia Congregació.

TEATRE AL LOCAL PUIGMAL
Com ja ve sent tradició en els darrers anys, el Grup de Teatre de Borredà, oferirà una representació teatral el dissabte dia 8 de desembre a les 7 de la tarda , en el Local Puigmal.
L’obra es presenta sota el títol “Què hi ha al darrere?” i està codirigida per Gemma García i Joan Canal, amb la participació de diversos actors i actrius que ja tenen una llarga trajectòria de teatre en el poble i en altres indrets.
Aquesta funció del 8 de desembre ja és esperada i considerada tradicional en el poble, perquè és el dia triat des de fa uns anys, aprofitant el llarg pont de la Puríssima, i la presència de moltes persones del poble i de fora a la funció.

NOUS LLOCS DE TREBALL
Tot esperant el nou polígon industrial d' Olvan que suposarà un canvi radical en el futur de la comarca, tenim ja aquí mateix, un nou mercat de treball que precisarà d'un gran nombre de treballadors i treballadores.
Es tracta de la posta en marxa de la nova llei de dependència estatal i la nova llei de serveis socials a Catalunya. Totes dues van encaminades a incrementar notablement les ajudes a les persones grans i dependents, es a dir, necessitades d'ajuda d'altres per la vida quotidiana, i al mateix temps complementar les baixes pensions que una part d'aquest col·lectiu rep.
La primera llei, la de dependència ja ha entrat en funcionament i significa un enorme potencial de llocs de treball en els propers mesos i anys. En primer lloc, comença per avaluar el grau de dependència de cada persona i tot seguit li proporciona els mitjans econòmics per fer-hi front. Estem parlant que a nivell de Catalunya es calcula en unes dues -centes mil les persones que es podran acollir a aquestes ajudes, en qualitat de grans dependents, necessitats de la presència d'una persona permanentment perquè puguin sobreviure dignament.
Fins ara, la majoria de persones dependents son cuidades per familiars directes, sobretot filles, les quals dediquen bona part de la seva vida a aquesta feina, sense tenir compensacions ni econòmiques ni personals. Es vol acabar amb aquestes situacions i fer possible la contractació de cuidadors o assistents personals , que poden ser de la pròpia família i tenir contracte i donar-se d'alta a la seguretat social amb tots els avantatges que això comporta.
Però és evident que la major part d'assistents han de venir del mercat de treball, local i comarcal. I aquí tindrem un primer problema perquè a dia d'avui, no tenim a la comarca cap borsa de treball que pugui cobrir aquestes necessitats. Es urgent iniciar la formació d'un bon nombre de persones que estiguin interessades en entrar en aquest sector, el qual creixerà enormement en els propers anys.
En qüestió de mig any, com a màxim, caldrà comptar amb una vintena de professionals d'aquest àmbit, i les necessitats aniran augmentant fins el centenar en un any i mig , o dos. Hem de tenir present que el Berguedà té un elevat nombre de persones grans, de les quals un determinat percentatge, es troba amb diferents graus de dependència. Ja no és suficient comptar amb treballadores familiars per feines puntuals, sinó amb assistents per atencions personalitzades i permanents.
Es una gran necessitat i alhora una gran oportunitat per tots els interessats en treballar en aquest àmbit. I ara toca formar urgentment un primer contingent de treballadors. D'aquí l'interès en que el Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs prepari uns primers cursos per disposar d'uns primers equips. Equips que s'hauran d'anar completant i complementant en altres fins disposar d'aquest centenar de professionals que la comarca requerirà en els propers dos anys.
Seria penós no poder donar compliment a les noves lleis per falta de personal format. Se'n ressentirien, en primer lloc , les persones dependents, grans o no, i el propi mercat de treball que hauria de recórrer a personal d'altres indrets per cobrir les necessitats d'aquí. Esperem que tothom actuï a temps i amb eficàcia, per tenir-ho tot a punt, en el moment precís.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

UN MINIM DE SERIETAT
En un polític, ni que sigui de segona fila, se li ha d’exigir respecte a la veritat i no llençar acusacions a tort i dret, sense aportar proves o sense fer el que pertoca en un marc com l’actual, anar als tribunals, si el que s’afirma es creu que és cert.
Aquesta introducció ve a tomb de l’article d’opinió del dissabte dia 3 de novembre, en aquestes pàgines per part del Sr. Ramon Minoves, de Convergència. Alegrament es permetia acusar els partits del govern de pressions, i suposades compres de voluntats polítiques i fitxatges de càrrecs d’altres partits, gràcies a subvencions i ajudes de la Generalitat.
Potser recorda vells temps , durant els governs de CiU, en que era habitual l’amiguisme a nivell personal, i el partidisme a nivell institucional. Es a dir, en moltes ocasions amb xifres a la mà , havíem demostrat des del PSC que CiU primava els ajuntaments del mateix color polític en detriment dels altres. Era visible i constatable com la distribució dels grans plans de subvencions es decantaven cap a municipis governats per ells. Precisament per evitar comportaments similars o temptacions per part dels actuals partits en el govern s’han fet canvis notables en la transparència i atorgament de les subvencions.
Veiem alguns canvis notables en la gestió del tripartit , respecte els temps de CiU. Ara, totes les subvencions que el govern concedeix que excedeixen els 3.000 euros son publicades en el Diari Oficial de la Generalitat. Per tant, son públiques i notòries per qui les reben i per qui no. I conseqüentment transparentes.
El Fons Català de Cooperació , ha crescut notablement des de l’arribada del tripartit, en més del doble del que donava CiU als ajuntaments. Doncs, bé, la distribució es fa de manera totalment transparent i més a favor dels petits ajuntaments que dels grans, però a tots per igual, governi qui governi.
El Pla Únic d’Obres i Serveis , el gran pla de subvencions per obres dels ajuntaments catalans, amb 600 milions d’euros, es distribueix amb una objectivitat i transparència com mai havia tingut, en temps de CiU. I respectant molt millor les peticions dels ajuntaments.
La Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, el gran pla de subvencions de la Diputació de Barcelona, té igualment una transparència i objectivitat fora de tot dubte, com ho demostren els elogis de tots els ajuntaments, de tots els colors polítics.
Puc seguir amb els crèdits de l’ Institut Català de Finances, en el passat ben controvertits i discutits per com i a qui es donaven, i que ara ningú discuteix, perquè prima la serietat i objectivitat.
En fi, podríem seguir amb una dotzena més de plans d’ajuts per camins, per infrastructures , per subministrament d’aigua, etc. En tots els casos veuríem un grau de transparència i objectivitat que mai havíem tingut en temps de CiU. Perquè doncs aquestes acusacions , sense proves ni documents que les avalin? Es fàcil contestar. Per una banda poca serietat de qui les formula, i per altra, nerviosisme per una situació que s’allarga i s’allargarà notablement de travessia del desert, en un partit que no hi estava acostumat i que veu com treballen altres partits i el seu queda estancat.
Ho he repetit en moltes ocasions i ho torno a dir. Si els ajuntaments socialistes obtenen més i millors ajuts que els de CiU, o altres formacions no és per cap motiu partidista de les institucions, sinó per una millor organització interna. Ens reunim periòdicament, ens informem millor i treballem més eficaçment. Aquest és el secret, i si algú no demana, que no esperi que li donin. Es tant senzill com això. La resta és inventar-se fracassos per culpa d’altres quan la culpa és pròpia. I si el Sr. Minoves té alguna prova del que acusa que la presenti i no s’amagui darrera generalitzacions que res aporten, sinó confusió i rebuig.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

L' ALCALDE EVARIST
Tot sovint passa que s'ha d'esperar la mort d'una persona per posar-lo com exemple i demostrar que molts dels atacs i crítiques als polítics, en general, son clarament injustes quan es va a l'arrel de la persona i la seva feina. Aquest és el cas de l' Evarist de la Torre, alcalde - president de l' Ajuntament de El Pont de Vilomara i Rocafort des de l'any 83. Es a dir, just 4 anys després de les primeres eleccions democràtiques municipals, i per agafar el relleu d'un altre alcalde mort a destemps, el company Cecilio, el primer alcalde democràtic.
L'alcalde Evarist, ha mort en actiu, com ell sempre havia volgut. No s'imaginava jubilat, tot i que havia decidit no tornar-se a presentar i deixar pas a una nova generació de polítics. Si el destí hagués canviat la seva trajectòria l'hauríem vist servint el país en algun altre lloc proper al ciutadà, no serà així, malauradament.
Però aquesta desaparició serveix per reflexionar sobre el paper dels polítics, i molt especialment dels alcaldes. Son la immensa majoria, els qui volen transformar la societat i servir el seu poble. I fer-ho amb honestedat i eficàcia. Amb cos i ànima i amb entusiasme, orgullosos de veure com deixaran un municipi molt millor de com l'han trobat. I li posen una empremta que sempre més l'acompanyarà.
Conec bé El Pont de Vilomara i Rocafort, i he col•laborat amb l' Evarist i els seus equips durant tots aquests anys. Seran els propis vilomarencs qui jutgin la feina feta, però només cal tancar els ulls i veure com era el poble, millor dits els pobles de El Pont i Rocafort, 28 anys enrere, quan l'alcalde Cecilio va entrar a l'abril del 79 a l'ajuntament i com son ara, al cap de tots aquests anys.
El municipi estava en un racó de la comarca, poc conegut, amb una població estancada, convertida en poble dormitori de Manresa. Pocs i vells serveis municipals, i poca indústria i altres activitats per donar vida a una població, bona part de la qual havia vingut d'altres indrets.
No es dona en gaires ocasions ni indrets un maridatge tant estret i total entre poble i Consistori com aquí. I com un alcalde pot encaixar i representar la voluntat de superació i progrés de tota la comunitat.
I es va començar per on un socialista té les prioritats marcades. Les velles i atrotinades escoles es varen convertir en un magnífic centre mèdic, ben equipat i completat amb aportacions públiques i negociacions privades amb la família Serra SAntamans , fill il•lustre del poble.
I es va construir un nou centre escolar, ampli, modern, amb zona esportiva, donant un aire totalment diferent al que eren les construccions del poble. I la nova apertura transformà un vell camí en el Passeig de la Pau, i d'allà una nova connexió cap a fora del casc urbà. I ben aprop es restaurà la església de Santa Magdalena, i més tard el magnífic i espectacular pont que dona nom al municipi, fou restaurat i preservat per la eternitat.
I es volia canviar la imatge d'un poble dormitori, i es construïren les piscines, s'obrí el poble cap a nous sectors, amb promocions de qualitat i modernitat. I la vella casa consistorial, amb aluminosi va donar vida a un nou Ajuntament a la part alta del poble.I l'afany per créixer i donar vida a la gent, portà a iniciar una trajectòria exemplar i innovadora a tot el país, com l'aposta per la indústria del reciclatge. Les velles naus industrials de dintre el poble acolliren les primeres activitats, i tot seguit es buscaren nous indrets per ampliar i completar aquella primera aposta. Va néixer el polígon industrial, excavat i guanyat a la muntanya de roca viva, i a canvi, aconseguí compensacions immenses de la Generalitat, pel municipi. Un exemple n'és el Centre Cívic, al mig del poble. Lloc cèntric i centre de la vida social i cultural dels ciutadans que mostren orgullosos a tothom qui els visita.
I no defugí els problemes veïns, com els produïts per la urbanització de Marquet Paradís, que negociat amb l'ajuntament de Mura, produí el traspàs cap El Pont. I posteriorment la millora dels serveis i infrastructures, de tots plegats.
En fi, podria enumerar una dotzena més de grans projectes que han marcat una època i han portat el municipi, cap un dels primers llocs de la comarca i del país. L' Evarist estava orgullós del seu poble i el poble d'ell. La sintonia era perfecte i el seu pas serà ja etern. Es lògic que els seus companys i amics estiguem tristos, però també orgullosos de demostrar , en la seva persona i trajectòria, que l'activitat política és noble, necessària i indispensable. I que la dedicació i eficàcia pot transformar de dalt a baix la realitat d'un municipi que sota els seus mandats ha encarat una trajectòria radicalment diferent de la que tenia quan ell hi va arribar. Per això, avui els sentiments son dobles : de tristor, però també de legítim orgull. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.