Monday, June 30, 2014

 

11 RUCS I 116 CABRES - art. La Rella

11 RUCS I 116 CABRES
Fa unes setmanes vaig informar d’una campanya per recollir diners destinats a comprar 4 rucs i 100 cabres, per entregar a prop de 400 vídues de la tribu dels Massai ( ubicada en una part de Kenia i Tanzània ). Ara, acabada la campanya i feta l’entrega, he cregut oportú explicar que la crida d’una ONG( Pérez Carpio) va donar millors resultats dels esperats. Finalment s’han pogut comprar 11 rucs i 116 cabres, que aportaran llet,cabrits,carn...i facilitaran el transport d’aigua i llenya. A l’espera de rebre més fotos, n’he enviat algunes a La Rella, amb el prec de posar-ne una en aquest escrit, si hi ha lloc. De moment ja tenen les cabres i dintre de poc, tindran els rucs.
Costa d’entendre, per part nostre, com en aquest cas no sigui tradició que una vídua passi a dependre d’un cunyat,o d’un germà, com és habitual en molts altres indrets d’Africa, on és habitual que les vídues passin a la família més propera. En el cas dels Massai, les vídues perden tot el que pertanyia al seu marit, i es queden amb els fills tinguts. Es a dir, pobres, abandonades a la seva sort i amb els fills a càrrec, a raó de 5 o 6 de promig. Quan parlo de prop de 400 vídues, hi hem d’afegir prop de 2.000 nens i nenes que han de subsistir com poden, mai tant ben dit. D’aquí la urgència de proporcionar els mitjans de vida més elementals: cabres, i algun ruc per facilitar la feina diària.
En aquest cas concret,el projecte iniciat anys enrere està donant uns bons resultats amb la aportació de bens donats, que passen a pertànyer al conjunt de les vídues. A més, es fan escoles pels nens i nenes, i s’inicia una certa modificació de la tradició en el sentit que una dona pugui tenir propietats i pugui tenir vida pròpia, per ella i els seus fills. En resum, que la iniciativa d’aquesta ONG té un bon fonament, i uns bons resultats. Demostra, també que arreu del món hi ha moltes coses per canviar i millorar, sense per això haver-hi de portar la nostra visió de la vida que és francament millorable.
En resum, queda molt per fer, i hem de pensar en els nostres problemes d’aquí, i en els de més enllà. Recordo pels qui es varen perdre l’anterior escrit que el preu d’un ruc, està en els 75 euros, i el d’una cabra en uns 35 euros. Xifres ridícules aquí, però immenses, allà. I les ajudes les hem de compartir, pensant que al cap i a la fi, tots vivim en el mateix món, i a tots ens pertoca col·laborar a fer-lo més viable.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà











Saturday, June 28, 2014

 

SENSE COMPLEXES - art. Regió 7

SENSE COMPLEXES
En un món tant complicat i enrevessat és impensable imaginar  tenir la veritat absoluta en les matèries essencials. Ho veiem pràcticament cada dia en qualsevol tema. Els grans economistes varen fallar en els seus diagnòstics i previsions de la crisis global que encara patim. Els sociòlegs , en les modificacions del comportament humà en determinades circumstàncies, els experts en demografia fallen en les seves previsions, i ja no diguem els financers , els medi ambientalistes, i altres experts en matèries diverses. La credibilitat de tots ells està en qüestió i ningú creu en receptes màgiques ni segures.
Davant aquest panorama, la prudència i el respecte per les propostes d’altres s’imposa i s’agraeix escoltar alternatives a cada qüestió, explicades sense complexes , amb la única condició de confiar en que qui les exposa ho fa amb honestedat i convicció. Faig aquesta introducció per demanar fer especial atenció a les reflexions, propostes i iniciatives que ha llençat el candidat a Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta. El dia tretze de juliol tots els militants del partit socialista podran votar, per primera vegada al seu màxim dirigent. De fet ho podran fer per partida doble, per quan aquí a Catalunya, podran votar en una urna al Primer Secretari, i en urna a part, al Secretari General del PSOE. D’aquesta segona elecció ja en parlarem un altre dia.
Pel que fa Catalunya, és evident que tenim uns reptes molt complicats, en un moment igualment enrevessat. Per la situació interna, agreujada per la externa, i totes dues emmarcades en un complicat panorama global. Tothom diu la seva, però la veritat és que s’acosta la data prevista pel referèndum o consulta, i ningú és capaç de garantir-ne la seva realització. La proposta de referèndum , per delegació de l’estat, fou rebutjada. L’esperança queda dipositada en la Llei de Consultes, en tramitació parlamentària, a la qual el PSC donarà suport, de manera que pot ser aprovada per una molt ampla majoria. Però, no és suficient per garantir la convocatòria i poder votar. Aquesta Llei, regularà les consultes per temes de competència autonòmica, les que permet l’Estatut vigent, però no per aquelles que surten d’aquest marc, de manera que la doble pregunta proposada pel President Mas, no encaixa, i a més, suposa un conflicte de votació i interpretació. Està condemnada a ser retirada, i ja es senten veus disposades a fer-ho si el resultat fos poder votar.  Aquí està la qüestió.

El desitjable és poder votar, però dintre de la legalitat. Es inimaginable , en democràcia, trencar la legalitat perquè suposaria perdre la legitimitat. Estic convençut que el President Mas no ho farà, però com sortir d’aquesta situació? Només la recerca d’una via alternativa, que encaixi amb la Llei de Consultes, pot ser viable. Escoltem , sense prejudicis, sense complexes, les propostes que es posin sobre la taula. Segurament no som conscients dels enormes canvis que s’estan produint arreu del món, com a conseqüència de la crisis, i podem confiar en sortir-ne ben parats encara que no siguem seguidors dels qui les proposen. No sóc catòlic, però l’elecció del Papa Francesc, ha portat uns aires nous inimaginables, anys enrere, i que Déu li doni llarga vida perquè suposa un exemple a nivell mundial. Exemple i pontificat que impulsa canvis profunds, no solament a l’església, sinó en altres àmbits. I més proper, el canvi de Rei, aporta un canvi de model, una altra manera de representar l’Estat, de representar-nos a tots, independentment de ser monàrquics o republicans. No em fa res, reconèixer , per qüestions pràctiques la realitat de la monarquia i acceptar-ne la seva legalitat. Donem-li temps, i mirem resultats. El mateix, salvades les distàncies, hem de demanar pel PSC, desitjós de sortir de la crisis interna per poder ajudar a resoldre la situació catalana i espanyola. Conec Miquel Iceta de molts, molts anys. Li he donat el meu modest aval, amb entusiasme, i confio en que guanyi la votació del dia tretze. Si algú volia una persona compromesa, preparada, honesta de pensament i obra, sense complexes, ara està disponible. Escoltem-lo i confiem en que entre tots, puguem emprendre un nou camí amb més encert que fins ara.

Wednesday, June 25, 2014

 

PUIX QUE PARLA...ESCOLTEM QUÈ DIU - Art. Nació Digital Solsona

PUIX QUE PARLA...ESCOLTEM QUÈ DIU.
Apassionant moment polític el que estem vivint en múltiples fronts. Història, en viu i en directe cap un futur difícil de preveure però que segur aclarirà les incògnites actuals. Per la banda socialista, els canvis seran en profunditat i amb previsions realment molt positives, començant pel PSC i continuant pel PSOE.
Aquests dies s’estan recollint els avals perquè el dia 13 de juliol tots els militants puguin elegir el Primer Secretari del partit, a nivell de PSC i el Secretari General en el cas del PSOE. Dues urnes a cada local, per votar de manera lliure i universal qui volem que lideri el socialisme català i el espanyol. Una fita històrica, sense cap mena de dubte, perquè mai s’havia utilitzat aquesta universalitat en un tema de tanta rellevància. Avui em limitaré a parlar del cas català, i ja tindrem temps de parlar del cas espanyol.
A Catalunya, el PSC ha estat partit fonamental des de la recuperació de la democràcia i ha format part de totes les grans decisions que s’han pres, en l’àmbit polític, però també en el social, lingüístic i cultural. La gran batalla inicial per decidir entre una educació catalana o una dual: catalana – castellana, va ser guanyada clarament per la de la immersió, i en aquest camp Marta Mata va tenir un paper determinant. Ella, amb centenars i milers de mestres que s’havien format a Rosa Sensat. Aquella decisió ha facilitat tenir un sol poble, i no dividir la societat , per raó de llengua materna. Ara , el PP vol tirar per terra bona part de la feina feta, com ho fa en altres camps, lligats a les llibertats i el dret al propi cos i a la pròpia voluntat.
Però, tornant, al principi, el PSC va aplegar en un sol lloc totes les sensibilitats, totes les aspiracions dels catalans d’origen i dels catalans d’adopció. Ha estat fonamental per garantir els drets i deures del conjunt del país. Un llarg període de 35 anys plens de bona feina i d’encerts i errors, com tota obra humana, però amb un resultat raonablement positiu, fins arribar al moment actual en que el desgast intern, juntament amb els conflictes externs, l’han posat en crisis. Una crisis complicada i enrevessada, de la qual està a punt de sortir-ne, després de la pèrdua d’individus i col·lectius que no s’hi trobaven còmodes, per causes molt diverses i contradictòries.

El dia 13 de juliol, el PSC obrirà una nota etapa, apassionant i engrescadora perquè suposarà un retrobament amb les seves aspiracions de passat i futur. Els fonaments del partit i del socialisme continuen vius i actuals,  però s’han d’adaptar a les circumstàncies presents i ser explicades de manera més planera i entenedora. Un dels dirigents ha donat el pas per ser candidat a Primer Secretari, i en pocs dies, ha recollit els 2.000 avals necessaris per poder oficialitzar la candidatura. Es tracta de Miquel Iceta. Tothom qui l’ha tractat , en reconeix la preparació, la claredat d’idees i missatge, l’eficàcia i els dots de negociació i acord. La persona que necessitava el PSC i precisava el país, per poder sortir del complicat camí en que alguns l’han portat. Miquel Iceta, parla clar i sense embuts, de manera que recomano seguir el refrany popular català que diu: Puix que parla... escoltem què diu. I tothom podrà comprovar el bon fonament de les seves propostes i reflexions, sobretot lligades al famós referèndum o consulta. Ell ha dit i repetit que la pregunta proposada pel president Mas, no té futur. No té cap possibilitat de ser utilitzada el 9N ni en cap altre moment. I qui pensi que pot fer un pols a l’estat i dur a terme un acte il.legal, desconeix les regles democràtiques i el principi de legalitat i legitimitat. Pertoca, doncs, seguir un altre camí. Un camí que pot venir de la Llei de Consultes, en tramitació parlamentària. Buscar una sortida viable, legal i acordada, per la via de la nova Llei, podria ser la solució sempre que la consulta es faci en base al que marca l’Estatut d’Autonomia vigent, i no sobre temes que no li son propis. En els propers dies i setmanes tindrem ocasió de referir-nos a aquest i altres temes, portats de la mà del qui està previst esdevingui el proper Primer Secretari del PSC si així és decidit pels 20.600 militants, en votació el dia 13 de juliol.

Sunday, June 22, 2014

 

OBRINT CAMI - art. Regió 7

OBRINT CAMÍ
A vegades les coses s’han d’espatllar molt per poder-les arreglar. Es el que penso que passa en el  PSC, en aquest moment. No estem tant, en una crisis d’ideologia o de projecte com de lideratges i encaix en una realitat canviant, sotmesa a pressions mai vistes ni imaginades. En aquest marc, no és fàcil trobar la justa mesura de les coses i ser capaç d’entomar-les amb un mínim de calma i tranquil·litat a l’espera que la tempesta escampi. Cada dia, cada setmana apareixen novetats que distreuen el que hauria de ser la prioritat d’aquest partit i de totes els forces polítiques catalanes i espanyoles, però l’interés d’uns i els mitjans de comunicació, imposen unes agendes molt difícils de compaginar i digerir. D’aquí la situació inestable que no permet recomposar el projecte i encarar el futur amb la necessària tranquil·litat.
L’espai socialista existeix, en tant que defensa dels més desvalguts, lluita per les llibertats individuals i col·lectives, obertura a tots els àmbits de la societat, defensa de l’estat del benestar...com a principals objectius. No han canviat ni han millorat, ni han desaparegut, de manera que la lluita continua, però a un altre ritme, i amb uns canvis mai imaginats. El PP actua sense cap contemplació contra tots els avenços conquerits en molts anys. El que els ciutadans consideraven objectius assolits i semblaven intocables son posats en qüestió i destruïts si ho consideren oportú. La feblesa de les institucions i organismes creats per la seva defensa, han mostrat ser vulnerables, i això crea desànim i confusió. Exemples com pensar que la llei d’avortament no seria tocada, s’ha vist que no era realista. Com tampoc els avenços en matèria social, en defensa de la sanitat pública, o de drets laborals, educatius, de dependència, i molts altres.
Tota aquesta nova realitat, ha posat en crisis, el propi sistema , i l’espai socialista per quan s’ha vist desbordat per aquests canvis ràpids i en tots els sentits. No és una crisis del socialisme català o espanyol. Es de tota la socialdemocràcia europea i mundial que no ha posat al dia les seves formules per evitar aquesta davallada , produïda pels partits conservadors . Per remuntar i superar la situació present cal adequar el pensament i l’estratègia per fer-hi front amb la mateixa eficàcia d’anys enrere. En això estan tots els partits, en l’àmbit nacional, estatal i mundial. Ja sortiran noves propostes, nous projectes , nous models, però mentrestant la situació és de crisis.

I aquí, a casa nostra, l’agenda social, ha quedat tapada per l’agenda sobiranista a Catalunya, i per l’agenda de canvis a tort i a dret, a nivell espanyol. La brutal crisis econòmica, no permet pensar i actuar amb tranquil·litat perquè la gent vol canvis ràpids i profunds. I qui li promet aquesta revolució obté la confiança d’importants sectors, desesperats per la falta de respostes ràpides. Per desgràcia, ben aviat comprovaran que aquestes noves forces polítiques tampoc poden aportar solucions miraculoses, però obliguen a moure fitxa a tothom. En aquest aspecte, el fenomen és positiu. I ho podem veure amb l’obertura de sistemes organitzatius i de participació mai vistos ni imaginats. Per la banda socialista, per primera vegada a la història, s’elegirà el Secretari General del PSOE per sufragi universal dels dos-cents mil militants. I el mateix farà el PSC, amb el seu Primer Secretari, el dia tretze de juliol. Sempre els partits socialistes, aquí i arreu han obert camins de participació i innovació d’acord amb les propostes de les seves bases. I els canvis han vingut per quedar-se. Per primera vegada la majoria de candidats a alcalde, en les ciutats, han estat elegits en un sistema de primàries, i ja no limitades als militants sinó obertes a tothom. Es va en la bona direcció, i més canvis vindran. Obrir camí costa, però al final té recompensa. El dia tretze de juliol s’obrirà un nou camí, i portarà nous aires i nous lideratges, per afrontar una realitat molt canviant i complicada. Que ningú cregui en formules fàcils per resoldre problemes enrevessats. El sistema de partits tradicionals està en crisis, però tampoc els altres aporten la solució. Toca reinventar el sistema, però amb prudència i seny.

Wednesday, June 18, 2014

 

RESPOSTA AL TREBALL DELS NENS I NENES - ESCOLA BORREDÀ

JORNADA D’ESCOLA VERDA – BORREDÀ 2014 – MILLOREM ELS ESPAIS DE TOTS.
El dilluns dia 17 de juny vaig rebre les explicacions i un exemplar del projecte de l’Escola Verda, sota el títol de MILLOREM ELS ESPAIS DE TOTS. Agraeixo i felicito la feina feta i passo a detallar els compromisos que agafo com Alcalde, respecte a temes que proposeu millorar, i explicar quines coses no podrem fer i perquè:
PISTA VERDA.
-La xarxa de les porteries es podrien arreglar. En comprarem de noves en un mes, però el principal problema ve de que els que fan de porters s’hi pengen i les fan malbé.
-Els pals de les porteries estan rovellats. Els contractats en el Pla d’Ocupació està previst que netegin i pintin totes les porteries, baranes, bancs, etc, en els propers mesos.
-Pintar el terra i les ratlles de la pista. Es molt complicat i car perquè no ho pot fer la brigada d’obres. Ha de ser una empresa especialista. Demanarem preu, però aquest any, no. Segurament ho podríem fer l’any vinent.
-Les tanques estant rovellades. Com ja he dit, tot es netejarà i repintarà properament.
- Es podrien posar cadires. Les cadires no son pràctiques, el que tenim previst és posar uns quants bancs a la part superior de la pista, darrera les barres de fusta. Està previst per aquest estiu.
- Posar més papereres. De moment pensem que n’hi ha prou perquè no es juga gaire en aquesta zona. I cada paperera comporta la seva neteja, canvi, etc, i per tant les mínimes indispensables.
- Posar més brides. Això sí que ho farem.
LA FONT DEL TENNIS.
-Arreglar el mur. Aquesta part es farà tota nova. El mur va a terra i farem un magatzem, en una part i un jardí i parc infantil en l’altra part i sobre el magatzem. Ho volíem fer aquest any, però ho hem aplaçat per d’aquí a 2 o 3 anys.
-Arreglar les escales. Es farà quan es faci tot nou.
-Posar cartell per no entrar gossos. Estarà posat la propera setmana.
-Que la font es renovi. També es farà quan tot es faci nou.
- Posar ciment darrera. També es farà quan tot es renovi.
- Podar l’arbust. Ja està fet.
-Les baranetes posar-les noves. També es farà quan tot es renovi.
PARC INFANTIL.
-Canviar el tobogan. Ja s’ha netejat i pot durar uns anys més.
-Plantar més arbres. No ho podem fer perquè l’espai ha de quedar molt lliure degut a que cada joc necessita un espai sense cap obstacle. Hi obliga la normativa de parcs infantils.
-Posar algun joc més. No podem perquè la normativa obliga a que tots els jocs tinguin molt espai lliure al voltant.
- Restaurar la data i netejar-la. Això em comprometo a fer-ho aviat.
-Arreglar la fusta del banc. També es farà molt aviat.
-Accés per persones amb mobilitat reduïda. Impossible poder-ho fer perquè el desnivell es tant gran que no s’hi pot posar cap rampa. Per això volem fer un parc infantil nou i molt més gran al costat de la pista de tennis.
PARC DEL CEMENTIRI
-Canviar els contenidors de lloc. De moment impossible perquè no tenim alternativa. El que volem fer quan tinguem diners és soterrar-los, però a la sortida del poble molta gent li va bé de deixar les coses quan marxa cap a Barcelona. I també per la gent que viu a prop.
-Posar un mur més alt. L’any que ve farem nova l’entrada del poble i un tram del carrer Manresa. També està previst arreglar una mica aquest jardí.
-Posar un pas de vianants. Està previst posar-ne un aquí i dos més , més amunt en direcció a Ripoll. Es farà a finals d’aquest any o principis de l’any vinent.
-Arreglar les esquerdes del banc de pedra. Es farà però no durarà gaire perquè l’arbre necessita espai i tornarà a esquerdar el mur.
-El cordill a la pedra. Ho farem.
-Cal netejar més. Es neteja molt però a vegades hi va gent que no es comporta bé, i embruta més del compte, però cada dia la brigada d’obres repassa tot el poble.
-Arreglar el mur del camí. Ho farem.
PLAÇA MAJOR.
-La font raja massa fort. Es que té molta pressió i no és fàcil regular-la.
-Arreglar l’empedrat. Ho farem però quan fem tota la Plaça Major nova. Ja tenim un projecte per renovar tota la Plaça, a l’igual que altres carrers del poble. La previsió és poder-ho fer dintre de 3 o 4 anys. Mentrestant si veiem que alguna pedra surt massa o està feta malbé la canviarem.
-El cartell deteriorat. L’arreglarem.
- Fixar bé la paperera. Ho farem.
-Posar paperera al costa de l’ajuntament. No és una bona idea perquè a vegades hi tirin coses no adequades i embrutaria l’entrada de l’ajuntament.
-L’entrada ajuntament i a l’església no tenen accés a persones  amb mobilitat reduïda. Es molt difícil resoldre aquest problema perquè no hi ha espai per posar una rampa que no superi el 7% de pendent tal com obliga la normativa. En el cas de l’ajuntament no hi ha problema perquè solucionem tot directament, sense que les persones hagin de venir personalment, de manera que ens poden trucar per telèfon, o enviar un correu, i els responem i els portem els documents a casa seva. Pel que fa l’església, l’alçada és molt complicada de solucionar i estem estudiant amb el Bisbat la possibilitat de posar-hi una plataforma amb un sistema hidràulic. Això de totes maneres no depèn de l’ajuntament sinó del Bisbat.
- Al cartell posar-hi on és l’escola. Aquests cartells s’han de canviar tots, perquè son ja vells. Quan hi posem els nous, ja ho indicarem.
-Pintar els aparcaments. Es farà dintre de poc amb l’equip del pla d’ocupació. Es farà el pintat de tot el poble,.

PETANCA
-Totes les observacions que plantegeu les tindrem en compte , de manera que netejarem , pintarem i arreglarem el que feu constar.
-Les pintades es netegen cada 3 o 4 mesos perquè hi ha algunes persones que no respecten aquest espai, i això ens obliga a actuar-hi tot sovint.

Bé, com podeu veure la major part de les observacions les tindrem en compte i seran arreglades dintre de molt poc temps, n’hi ha d’altres que de moment encara no es poden fer, però les tindrem en compte de cara el futur.
Gràcies de nou per la feina feta, i us encoratjo a continuar-la fent en els propers anys. Rebeu una molt cordial salutació.
L’Alcalde – President


Joan Roma i Cunill

Tuesday, June 17, 2014

 

DISPOSAT A AVALAR ALS CRITICS.

DISPOSAT A AVALAR ALS CRÍTICS.
Ahir, dimarts dia 17 de juny, no vaig poder veure la presentació de la candidatura de Miquel Iceta, en roda de premsa a la seu del Parlament, però sí vaig arribar a temps d’escoltar l’entrevista a 8TV a càrrec de Josep Cuní, i la posterior tertúlia, amb les seves declaracions com a motiu principal de conversa. Tot un model de claredat, contundència, coherència i voluntat d’enfrontar una nova etapa en la història del PSC. Si algú tenia algun dubte sobre la capacitat de trobar la persona idònia per pilotar la nau socialista en plena tempesta, ahir va poder constatar que el tenim. Ara, toca, oficialitzar la candidatura i seguir els passos marcats pel reglament aprovat en el passat Consell Nacional.
El dia 13 de juliol toca votar. La primera votació universal que farem tots els militants i militantes, per elegir el Primer Secretari del PSC i en urna a part, al Secretari General del PSOE. Una fita històrica que sempre més recordarem i posarem com exemple de que els socialistes som capaços d’entomar reptes mai assumits per cap altre partit, per molt innovador que es consideri. Esperem sortir-ne triomfants i fer permanent el que ara és excepcional. No en tinc cap dubte.
Però, perquè l’embat sigui més sincer, més complert, més interessant, res millor que tinguem diverses opcions per triar. Des de l’endemà del darrer Congrés, tot un seguit de personatges varen iniciar un camí de controvèrsies, discrepàncies i reptes a l’executiva elegida, però , molt especialment envers el Primer Secretari Pere Navarro, al qual li varen fer la vida impossible. Cada decisió presa, era immediatament contestada, replicada o criticada fins extrems impensables en persones del mateix partit. Filtracions a mitjans de comunicació , fetes des de la mateixa reunió de l’executiva, declaracions a mitjans de comunicació a destemps i en contra del que s’havia acordat, iniciatives contràries al partit, interpretacions sesgades o exclusivament personals dels documents congressuals.... fins arribar a trencar els acords del Consell Nacional, i votar diferent en seu parlamentària. Difícilment es podia fer més mal al partit, mostrant el trencament en viu i en directe, en un dels temes transcendentals de la nostra història .
Cap d’aquests protagonistes no era present en el Consell Nacional del diumenge passat. Algun d’ells va dir que no havien estat convidats... francament, penós. Tots els diputats al Parlament poden assistir a totes les sessions del Consell Nacional, com hi poden assistir la resta de membres del partit, com jo mateix. No sóc conseller nacional, i vaig ser-hi, com hi he anat sempre que he pogut o hi havia temes especialment rellevants i el diumenge passat hi havia de ser per recolzar la feina feta per Pere Navarro i per comprovar el pols del partit. I vaig veure ganes de superar les dificultats i sumar esforços per aconseguir-ho.
Però, ara toca elegir nou Primer Secretari. Tenim ja un candidat, en la persona de Miquel Iceta. Personalment, i segur que puc parlar per centenars o milers de companys i companyes voldria que tinguéssim altres candidats. Sobretot voldria veure com els crítics donen el pas i son capaços de presentar un candidat alternatiu, sigui en Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Núria Ventura, o Montserrat Tura, Antoni Castells, Joaquim Nadal... o qualsevol altre. Els hem sentit constantment en mitjans de comunicació , però poc dintre del partit i els seus òrgans oficials. Ara tenen la gran oportunitat de presentar la seva alternativa de lideratge i projecte. A la valentia i coherència de Miquel Iceta, voldríem veure la corresponent posició en els que hem anomenat “crítics”. Valentia, coherència, alternativa. Qui cregui tenir raons suficients, que les presenti i es presenti. I si li fan falta avals, estic disposat a donar el meu, i n’he parlat amb altres companys i companyes disposats a facilitar la seva presentació , per tal de que el dia 13 de juliol puguem votar i elegir entre diverses opcions. I l’endemà que tothom respecti els resultats. No volem veure més traïcions al projecte, ni interpretacions personals o inventades dels documents congressuals, i encara menys votacions contràries als acords de la majoria. El principi de funcionament democràtic del partit és la seva principal raó de l’existència del PSC. Ànims, doncs, i endavant. Esperem , desitgem i confiem en que algun membre del sector anomenat crític serà prou valent i coherent com per entomar el repte. Li donarem tota mena de facilitats perquè el pugui dur a terme.



 

LA SORTIDA MÉS ADIENT PEL PSC

LA SORTIDA MÉS ADIENT PEL PSC.


Les crisis tenen la virtut d’obligar a estudiar-ne les causes i sobretot a buscar sortides adients, que poden suposar un reforçament del qui les ha patit. Es el cas del PSC immers des de fa un parell d’anys en una crisis de lideratge, i d’encaix en la nova realitat que es viu a Catalunya, i també a Espanya.

Es cert que tot el procés pel dret a decidir, ha provocat moviments en tots els partits, amb posicionaments contradictoris i situacions no previstes. Segurament que el més convuls ha estat el PSC per ser una rèplica molt exacte de la plural composició de Catalunya i les diferents sensibilitats que conté. Però, de fet aquest procés està afectant a tots els partits, hi estiguin més o menys a favor o en contra. I és que una societat, immersa en una crisis com mai havíem patit, està confrontada a una altra crisis d’indefinició, de contrarietat, de sentiments i emocions. Gestionar bé tot aquest cúmul de circumstàncies es fa molt difícil perquè pesen més les emocions que no pas les raons. I quan es tracta de sentiments, la neutralitat i objectivitat cauen en picat.

Pels qui estem en el PSC des dels seus orígens, no podem acceptar posicionaments o canvis que vagin contra la pròpia naturalesa del partit. El partit és internacionalista, i no nacionalista. Es socialista i catalanista, alhora , i el catalanisme reclama protegir, estimar i defensar l’essència nostra, però sense confrontar-la amb altres. Tots son respectables, tots son protegibles, i d’aquí que no vulguem entrar en confrontacions amb altres realitats del país, de l’estat o de la comunitat europea o mundial. Al contrari, per nosaltres la cooperació i respecte son valors universals que sempre han de ser defensats i aplicats.

El catalanisme suposa estimar i defensar els trets propis, en matèria de llengua, cultura, tradició, dret civil, territori.... educació, per descomptat, i exigir respecte i comprensió envers aquests trets, a la resta de pobles d’Espanya , de la UE i del món. I si nosaltres ho volem pel nostre país, així ho defensem per la resta de nacions, regions i territoris del nostre entorn immediat, i més llunyà.

En un moment en que altres partits han emprès una deriva cap a “terres ignotes” volem ser fidels als nostres principis i evitar enganys als ciutadans. El procés pel dret a decidir s’ha portat molt malament i comporta compromisos que els seus impulsors saben que no poden garantir. Tots plegats anem cap una confrontació que acabarà amb una gran frustració, si el 9N no es pot realitzar el referèndum ni la consulta. I quedi clar que el PSC vol donar veu i vot als catalans, però en un referèndum legal i acordat, sense aquestes condicions no serà viable ni possible. El PSC votarà a favor de la Llei de consultes del Parlament de Catalunya, i esperarà a veure què hi diu el Consell de Garanties Estatutàries, respecte l’encaix o no de la Llei en el marc de la Constitució.

El desitjable seria poder realitzar la consulta i que el poble català es pugui manifestar lliurement sobre el seu futur, però per poder-ho fer, s’ha de complir amb la legalitat vigent. Cap govern pot fonamentar la seva acció de govern sobre actes no legals. Es aquesta la posició que defensa el PSC.

No és fàcil posar prudència i seny en un moment tant delicat i agitat com el que vivim, i no era fàcil conduir el partit en aquesta travessia, d’aquí que la renúncia de Pere Navarro sigui comprensible. Tampoc era fàcil disposar de nous lideratges per un repte tan complicat, però com sempre en els partits forts apareix la figura valenta, preparada i capaç d’assumir el repte i sortir-ne amb èxit. Tenim Miquel Iceta disposat a tirar endavant el projecte. Es una persona de llarga trajectòria, i preparació . No tinc cap dubte que amb ell sabrem assumir la responsabilitat que ens pertoca i recuperar el temps perdut. Ja només queda llençar el repte als anomenats crítics, perquè presentin la seva candidatura i puguem triar entre dues alternatives. Ànims, doncs, i la ciutadania podrà comprovar la claredat de les nostres posicions i ideals, i que cadascú decideixi a qui fer cas. I en poc temps veurem quines respostes donen CiU i ERC a la nova etapa que s’obre i quina serà la resposta al repte llençat de cara el 9N. Tots volem votar, però perquè sigui vàlida la votació ha de fer-se sota els paràmetres legals. Ben aviat veurem els camins per on ens porten els diferents partits.


Monday, June 16, 2014

 

CONCENTRAR ESPAIS OFICIALS- art. Regió 7

CONCENTRAR ESPAIS OFICIALS.
Ja era hora que la Generalitat posés en marxa una iniciativa com la que varem llegir la setmana passada, destinada a buscar un gran edifici de 25 o 30.000 m2 , en un barri de Barcelona, fora del centre, per aconseguir un lloguer més assequible. A vegades l’austeritat no estava ben entesa, com tampoc la bona gestió.
Recordo les batalles tingudes en el Parlament a compte d’edificis cèntrics, dispersos per la ciutat, amb mobiliari car i lloguers d’escàndol. El que va donar més guerra fou el del Palau de Mar, on s’hi va instal·lar precisament la seu del Departament de Benestar Social i Família, amb un lloguer de sis mil euros diaris. Sí, heu llegit bé, sis mil euros cada dia, i on més tard s’hi va instal·lar la Secretaria d’Universitats i Investigació, amb el seu lloguer corresponent, fins arribar a cotes de lloguer impensables per una administració pública. Fa un parell d’anys, la seu del Departament es va traslladar a un edifici d’oficines, comprat per la Generalitat l’any 2006 per 65 milions ( sí heu llegit bé, seixanta- cinc milions d’euros) i que no s’havia fet servir fins aleshores. Sis anys sense ús. Tampoc demostra austeritat ni bona gestió.
Podria enumerar totes i cadascuna de les seus de les Conselleries de la Generalitat,i les vicissituds viscudes,en la compra, lloguer,mobiliari especial, transformacions fetes,etc,  en una demostració que el deute i l’endeutament propi té motius interns, a banda d’altres d’externs. No eren mostres d’austeritat els emplaçaments buscats, ni el contingut, ni el funcionament. I hem hagut d’arribar a la situació de col·lapse financer de la Generalitat, i a una crisis sense precedents que afecta la major part dels catalans per fer marxa enrere en moltes de les decisions preses en anys de bonança i poca sensibilitat per la gestió austera. En aquells anys era impensable imaginar la concentració de Conselleries, Departaments o Organismes oficials. Cadascú volia tenir el seu propi edifici, i si podia ser “emblemàtic” millor que millor i si podia estar en el rovell de l’ou de Barcelona, encara més justificat. Hem llençat centenars de milions en despeses de lloguers, mobiliari, adaptacions, transformacions, etc, i ja no dic en material informàtic, de cada seu, amb algunes incompatibilitats dintre del mateix departament o amb altres que no deixen de fer posar vermell a més d’un tècnic en la matèria.
La greu crisis ha comportat canvis substancials i profunds. Benvinguts siguin en aquest cas. Ja no es podien mantenir els lloguers i de fet uns quants edificis es venen, per obtenir liquidesa, amb un acord amb els nous propietaris per quedar-s’hi a lloguer. Bé, el que avui vull remarcar és una decisió que hauria estat millor prendre trenta anys enrere, però va en la bona direcció. La Generalitat busca un gran edifici per encabir-hi múltiples serveis oficials, en un sol lloc. Un indret ben comunicat amb transport públic, però lluny del centre de Barcelona per poder negociar un lloguer més adequat als temps que vivim. Les finances de la Generalitat, que son les de tots nosaltres, en sortiran beneficiades, però també tindrà altres beneficiaris, a compte dels alcaldes, regidors i ciutadans en general, que podrem resoldre diversos afers en un mateix indret. No fa cap gràcia baixar a Barcelona i fer un recorregut per la ciutat, anant de Departament en Departament, fent una ruta que no és turística sinó de gestions i tràmits diversos.
La posta en marxa de l’administració de la Generalitat va copiar els paràmetres del Govern Central, amb tot el que tenia d’ostentació i funcionament. Han hagut de passar trenta anys per rectificar i anar pels camins de l’austeritat , una major simplicitat i eficàcia.  Aquesta recerca d’un nou espai per concentrar-hi departaments, equipaments i serveis és una bona noticia. Cal continuar per aquest camí en moltes altres estructures de país.



Friday, June 13, 2014

 

ARA ES L'HORA DE DONAR EL PAS ENDAVANT


ARA ÉS L’HORA DE DONAR EL PAS ENDAVANT.
Demà, diumenge tindrà lloc un Consell Nacional molt diferent de com l’havíem imaginat i esperat. Oficialitzarà la renúncia de Pere Navarro, i amb ell tota l’executiva quedarà cessada, i es formalitzarà una Comissió Gestora per conduir el partit fins el Congrés extraordinari i urgent que ha de permetre l’elecció d’una de nova. Si alguns buscaven complicar la vida del Primer Secretari i la de tot el partit, ho han aconseguit.
Hem pogut veure i constatar dos anys i mig de mesquinesa en una part de membres de l’executiva elegida en el passat Congrés. Pere Navarro va creure que fent de la integració i el diàleg, una de les seves divises, n’hi hauria prou per acordar fidelitat al projecte i treball en comú. Es va equivocar, ell i nosaltres. Hi ha persones que no varen acceptar el resultat del Congrés i es consideren dipositàries de la veritat i la deguda interpretació dels estatuts i els principis del socialisme. Davant aquests visionaris, res a fer.
Es poden permetre trencar amb els principis més sagrats de la democràcia i anar per lliure. Els he escoltat al llarg de tot aquest temps i l’afany de protagonisme, l’egolatria que porten, i l’ambició personal, no els permet seguir els compromisos del partit. Es pensen estar cridats a més altes responsabilitats i poden justificar tot el que fan perquè tenen la veritat absoluta. No s’han parat a pensar en l’immens dany causat, en el pèssim exemple donat al conjunt de la militància, ni en la destrossa causada a nivell electoral.
Tot el dolent ha estat producte de la manca de lideratge de Pere Navarro, i havia de marxar per poder aspirar a recuperar les essències que ells defensen aferrissadament. No es paren a pensar en la feina feta pel Primer Secretari ni en les difícils circumstàncies en que les ha dut a terme. Sense Secretari d’Organització, des de ben aviat, amb conflictes permanents a nivell de Grup Parlamentari, amb membres de l’executiva que el traïen constantment, amb filtracions des de la pròpia executiva, amb declaracions constants en mitjans de comunicació que els esperaven amb delit, amb intervenció de vells càrrecs de partit i institucionals, mal avinguts a passar a un segon terme, amb trencament de la disciplina i la ètica més fonamentals... de tot hem vist.
Bé, doncs, ara que tota aquesta gent DONIN UN PAS ENDAVANT, i es presentin com a candidats a Primer Secretari. Que presentin una alternativa a l’actual funcionament del partit i la defensin en el Consell Nacional de demà, i en futures reunions dels òrgans del partit o en assemblees externes. Que vinguin a dir-nos com s’ha de portar el partit, qui està disposat a formar una nova executiva, diferent a l’actual. Que exposin els canvis de tota mena que farien per recuperar la confiança perduda. Que diguin com ha de funcionar un Grup Parlamentari, en el qual qui vulgui voti el que li sembli, perquè son ells els que han demanat llibertat de vot en tot el que creuen necessari...Ara volem escoltar la seva veu, però sobretot volem siguin conseqüents i donin la cara, però sobretot mostrin la valentia de presentar-se com alternativa.
Quan fàcil és criticar, destrossar un projecte, entorpir el funcionament d’una executiva o d’un grup parlamentari. Quan fàcil és matxacar un Primer Secretari, i anar a mitjans de comunicació a criticar a tort i a dret. Ara els volem tenir al davant i escoltar-los, però sobretot els volem veure com presenten la seva alternativa, en càrrecs, projectes, i objectius. Que ens expliquin les relacions que volen tenir amb el PSOE, la seva posició envers l’embat sobiranista, el dret a decidir, etc, etc, Ara és l’hora que donin un pas endavant. I VOTEM. Tots els militants volem votar, en sufragi universal i comprovar la representativitat dels candidats o candidates. I que deixin clar si acceptaran els resultats expressats democràticament o tampoc en faran cas. Si continuaran en el partit , cas de perdre, o marxaran. I si es queden, respectaran el resultat de la majoria. Estem cansats d’ il·luminats, egòlatres i torpenidors del que han estat els principis bàsics del PSC des de la seva fundació. No volem intèrprets dels nostres principis, sinó gent que els compleixi, en connivència amb tots els que formem part de la gran família socialista. Ara, volem que parlin en el lloc que els correspon i presentin alternativa on s’ha de presentar, i votem. Veurem quina credibilitat i seguiment tenen. No podem continuar com fins ara, i tots els militants volem deixar les coses clares i obrir una nova etapa en que no es repeteixin les imatges i actuacions vistes. Ànims, doncs, i estic convençut que el partit retrobarà el seny i el bon govern que sempre l’ha caracteritzat.



 

CAMPANYA DE CIVISME- PROPIETARIS DE GOSSOS- BORREDÀ



A PROPIETARIS DE GOSSOS – CIVISME I RECORDATORI PROHIBICIONS.
Darrerament s’ha incrementat el nombre de gossos, i alguns propietaris no compleixen amb les obligacions, inherents a la tinença d’un gos, com és portar-lo lligat, dintre de totes les zones urbanes, evitar que faci les necessitats en determinats llocs, i sempre i en tot lloc, recollir els excrements.
Aquestes normes bàsiques i obligatòries, no s’estan complint , per part d’alguns propietaris i per aquest motiu fem aquest recordatori, al mateix temps que informem de la possibilitat de sancionar als propietaris que no les compleixin.
Com a mesura complementària, i a la vista de la situació creada en llocs tant primordials que estiguin nets, com és la zona esportiva, hem acordat PROHIBIR L’ENTRADA DE GOSSOS A TOT L’AMBIT DE LA ZONA ESPORTIVA. Aquest és un lloc especialment indicat perquè els nens vagin a jugar, i no pot ser que es trobin excrements de gos en diferents indrets, fins i tot, en algun cas dintre de la pista poliesportiva.
La constatació d’aquesta situació, ens ha portat a dictar aquesta prohibició que serà degudament senyalitzada en els propers dies. A partir de la col·locació de la senyalització es donaran 15 dies per la seva informació a tots els propietaris, i cas de no complir amb la prohibició s’ìmposaran les multes corresponents. Els Mossos d’Esquadra s’encarregaran de fer la vigilància, el compliment de la normativa, i en cas d’incompliment, de sancionar.
Fem una crida al civisme i a que tots els propietaris siguin conscients de les obligacions que representa tenir un gos. Dintre dels nuclis urbans s’ha de tenir cura d’observar la normativa de tinença d’animals, de forma rigorosa, i sempre i en tot cas. Qualsevol incident pot suposar un greu problema per totes les parts implicades.
Volem tenir un poble net, però també segur. A tothom correspon fer-ho possible. Els gossos han de poder sortir, poder fer les seves necessitats, poder passejar, ...però sempre portats lligats, i recollint els excrements. I sinó, tenim ben a prop espais oberts, més aptes per poder córrer i anar lliures, sempre i quan no hi hagi bestiar pasturant. La observació de les normes de bona conducta i civisme, han de garantir la bona convivència entre persones i d’aquestes amb els animals de companyia.
I recordem la PROHIBICIÓ D’ENTRAR GOSSOS A L’AMBIT DE LA ZONA ESPORTIVA I ESCOLAR.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 13 de juny de 2014.
L’Alcalde – President: Joan Roma i Cunill



Thursday, June 12, 2014

 

RESPONSABILITAT D'UN O DE TOTS ?



RESPONSABILITAT D’UN, O RESPONSABILITAT DE TOTS ?
Estem fomentant una societat desequilibrada, poc madura, poc donada a la crítica i a la assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives. En bona part estem copiant el victimisme nacionalista, per descarregar les culpes sobre altres. Sempre sobre altres persones, altres espatlles, sense parar a reflexionar si no serem nosaltres els propis responsables del que ens passa.
Lamento molt la renúncia de Pere Navarro, tot i que l’entenc i la comparteixo. Com lamento que alguns, o molts, li encolomin la responsabilitat o la culpa dels mals resultats de les passades eleccions europees, o més lluny encara, de les autonòmiques. Sembla com qui tingui el càrrec de Primer Secretari, ha de ser capaç de portar la nau del PSC, fent tots els papers de l’auca: capità del vaixell, pilot, coordinador, impulsor, negociador, ideòleg,etc, etc. Pel que es veu la resta de membres de l’executiva serien simples comparses, i la resta de càrrecs del partit, militants i simpatitzants, espectadors o seguidors del nostre líder. Per ell totes les culpes, si les coses van malament, per la resta, tots els mèrits si les coses van bé.
Així no anem enlloc. Pere Navarro hagués fet una bona feina si li haguéssim deixat fer. Si el partit hagués estat unit, conjuntat, sense batalles internes ni seguidor de batalles externes. Estem enmig d’una tempesta com mai ens havíem trobat, i ara era quan més falta feia remar junts i en la mateixa direcció.
Hem perdut el nord, i l’hem perdut tots plegats. Qui havia imaginat tenir bons resultats amb la imatge que donàvem és que no tocava de peus a terra. El declivi del partit va començar uns quants anys enrere, tot i que fins ara no ha estat molt més visible i contundent. Sempre passa a així.
El fracàs dels governs del tripartit, primer i segon, varen anunciar els presents resultats. Arribats al poder, després de 23 anys de pujolisme, no podíem fallar a la gent. Havíem de demostrar una altra manera de governar, unes altres formes, unes altres prioritats, anant tots a la una, i canviant el país de dalt a baix. Ni es va fer, ni es va anar en aquesta direcció, i les constants baralles internes varen suposar un descrèdit pel govern de torn, però molt especialment pel PSC en tant que soci majoritari dels dos governs del tripartit.
Allà va començar el nostre declivi, i per mèrits propis l’hem anat accelerant, ajudats per forces externes, en col·laboració amb alguns col·lectius interns.
Governar el partit en aquestes condicions és impossible. Ni Pere Navarro ni cap altre Primer Secretari seria capaç d’impulsar polítiques determinades, permanentment qüestionades, torpedinades o contrariades per grups o grupets de militants, alguns d’ells antics alts càrrecs del partit o a nivell institucional que tenen obertes totes les portes dels mitjans de comunicació per facilitar aquesta feina.

En aquesta situació és lògic que Pere Navarro hagi decidit renunciar i donar pas a una nova direcció. Ara, sense excuses, sense retrets, el partit ha de elegir una nova direcció, amb el compromís de fidelitat als seus principis. La responsabilitat que surti bé és de tots i totes. El diumenge tenim Consell Nacional. Ha de servir per deixar clar que hi ha un fil conductor en totes les decisions i un rumb marcat per superar el delicat moment en el que estem. I deixem de buscar responsabilitats en una sola persona, perquè el partit som tots i totes. 

Monday, June 09, 2014

 

DANYS COL.LATERALS - art. Nació Digital Solsona

DANYS COL.LATERALS.
En un escrit anterior ja vaig fer referència a noves crisis en altres partits, a banda del PSC , com a conseqüència del procés sobiranista. Aquests dies tenim el cas de Duran Lleida que sembla haver arribat al límit del que està disposat a assumir en tant que portaveu de CiU en el Congrés de Diputats, i com a segon prohom de la federació CiU. La crisis que obra aquest posicionament es fa impossible de predir a dia d’avui, però de ben segur tindrà un llarg i profund recorregut, oimés si Artur Mas decidís avançar eleccions al 9N, a la vista de no poder convocar la consulta promesa.
L’abdicació del Rei ha posat sobre la taula un nou tema de controvèrsia i debat no previst per les forces polítiques. A algunes els costa de gestionar aquest relleu, sense caure en contradiccions internes i externes. També aquí CiU ha reaccionat de manera molt diferent al que s’esperava d’ella.
Tot el que passa sembla no fer trontollar el guió marcat per ERC. Ha aconseguit millorar resultats i aparèixer com l’únic partit fidel al compromís assumit. Posa com a gran objectiu la convocatòria de consulta pel 9N i res sembla afectar aquest camí. Com en tot, tot va bé fins que les coses es torcen i compliquen la via elegida. Els mesos van passant i ens acostem a les dues dates més rellevants d’aquest any. La Diada, i el 9 N. No hi ha cap dubte de que per la Diada la mobilització serà important, el que ningú té clar és què passarà el 9N. El Parlament està acabant de redactar la Llei de Consultes i es confia en aquesta norma per poder convocar i dur a terme l’esperat referèndum, però no hi ha cap seguretat. Més ben dit, tot indica que la norma serà recorreguda davant el Constitucional i un possible Decret de convocatòria, anul·lat d’immediat.
Aquell serà el moment clau en tot el procés, i el moment de la veritat per ERC. També per CiU, per descomptat, però sobretot per ERC perquè haurà de posar-se al davant del procés i indicar què fer, com actuar davant la situació plantejada. No és fàcil fer previsions i menys pronòstics, perquè fins ara hem vist coses mai imaginades, i plantejaments mai previstos, de manera que la política ficció l’haurem de deixar per un altre dia.
L’existència de l’ANC canvia les previsions que podríem fer , en un moment decisiu com serà el 9N. A l’igual que ERC i CiU , assegura i repeteix que hi haurà urnes i es votarà. Podem, doncs, preveure que en el supòsit de prohibició de la consulta, per haver presentat la Llei catalana de consultes al Constitucional i impugnat el Decret de convocatòria, l’ANC posarà urnes a places i carrers , utilitzant censos electorals de les passades eleccions europees o padrons obtinguts per vies no oficials. Els resultats no serien oficials, però mostrarien el compliment d’un compromís, i continuaria la batalla de cara el futur, confiant en que algun dia o altre, es complirà el desig formulat. Allargar la interinitat en que ens trobem pot ser molt negatiu per totes les parts i provoca preocupacions a tots els nivells, en un moment en que tots els esforços haurien d’estar destinats a lluitar contra la crisis i els seus efectes.

Enmig de tot aquest panorama el PSC, tindrà un important Consell Nacional el proper dissabte dia 14, en el qual s’informarà , debatrà i votarà la proposta de canvis a l’executiva nacional, i en relació a d’altres temes molt importants. El PSOE està immers en un dels canvis més rellevants dels darrers temps, i d’aquest procés en depèn esdevenir autèntic partit de govern, alternatiu al PP. I han entrat en escena nous partits que hauran de demostrar si son flor d’un dia, o han arribat per quedar-se. Estem en un dels moments més apassionants de la història i la política en molts decennis. Esperem veure canvis plens d’ambició i bones perspectives.

 

REDUIR BUROCRÀCIA - art. La Rella

REDUIR BUROCRÀCIA, EL COMPROMÍS PENDENT.
L’entrada de les noves tecnologies a les administracions feia preveure la reducció de tràmits i de paperassa, però la realitat ha estat una altra. Ara, en fem tanta o més que abans, en format paper i en format electrònic. El compromís de reduir la burocràcia ha quedat en paraules, però no en fets.
Es cert que la majoria d’ajuntaments han reduït els tràmits propis, però no han seguit l’exemple ni la Generalitat ni el govern central, i tota tramitació que precisi informes de les altres administracions , es converteix en un calvari pels usuaris.
Els ajuntaments petits tenim poca relació amb Madrid, si bé darrerament el control de tota mena s’ha disparat i hem de presentar comptes cada dos per tres, augmentant de cop els documents cap al govern central. Ara bé, és amb la Generalitat amb qui tenim la major relació i el major volum de paper. Cap govern ha estat capaç de reduir els tràmits, de manera que per una activitat qualsevol és habitual haver de demanar 4 o 5 informes de diferents Departaments. Això significa 4, 5, 6 mesos d’enviar, rebre, estudiar, mostrar conformitat o disconformitat, fins arribar a la decisió final. I canvis constants en les normatives que porten de boig al personal municipal i als tècnics públics i privats, sobretot en l’àmbit de l’urbanisme, però també en el d’activitats.
La despesa que representa tota la paperassa és immensa i fa perdre temps i diners a tots els implicats. Si en altres països muntar una empresa és cosa d’un o dos dies, amb 3 o 4 documents específics, aquí per terme mig, pot durar de 3 a 4 mesos, amb una despesa considerable i una pèrdua de temps immensa. La culpa, sobretot és de la desconfiança de les administracions, dites superiors que cada una vol controlar la que té a sota, i així anem demanant papers i més papers, multiplicant els tràmits sense cap fonament lògic.
L’administració més àgil son els ajuntaments. Son els únics que posen al dia el recorregut dels papers. Les altres es mouen amb una lentitud exasperant. En resum, sobren departaments, sobren direccions generals, sobren tràmits que es podrien substituir per declaracions jurades, sota la responsabilitat dels promotors de les peticions, o dels tècnics que les tramiten. I sobretot falta estabilitat normativa. No pot ser tenir canvis normatius cada dos o tres anys, en matèries tant sensibles com les d’urbanisme, activitats, salut pública, seguretat... per posar les més habituals. Estalviaríem molts diners, esforços i temps.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.



Sunday, June 08, 2014

 

TEMPS DE PROFUNDS CANVIS - art. Regió 7

TEMPS DE GRANS CANVIS
Alguns predeien canvis notables , després de les eleccions europees, però difícilment ens podíem imaginar l’anunci de l’abdicació del Rei. Un autèntic gran canvi, preludi d’altres que estan en marxa, com ja explicava la setmana passada. El PSOE, l’endemà de les eleccions va iniciar una nova etapa amb compromisos profunds de renovació , a tots els nivells, a l’igual que altres federacions. A Catalunya, Pere Navarro ha mantingut reunions a tots els nivells, per encarar el futur, amb millors perspectives, per un PSC que té en les municipals el principal objectiu i repte. No està en discussió el seu lideratge per quan el projecte sorgit del darrer Congrés està en ple recorregut, situació molt diferent d’altres territoris en que els lideratges estaven ja en un final de cicle. Amb tot, calen canvis i modificacions d’estructures com per recuperar l’alè perdut.
N’han de venir més de canvis, i un de desitjable seria veure un pacte de govern autèntic a Catalunya. Un govern perquè sigui fort, estable i amb maniobrabilitat suficient ha de disposar d’una majoria absoluta, en tots els nivells. Ben a prop nostre, podem veure els equilibris que ha de fer l’equip de govern de Manresa per poder aprovar les propostes en els plens. Si això és així, en un ajuntament, molt més important és en el govern de la Generalitat. No és lògic haver de pactar amb un partit per una cosa, amb un altre per una altra, etc. Temps i esforços perduts en detriment de decisions que han de ser valentes i ràpides, per no dir , urgents.
Tots varem assistir a la rapidesa en que Àngela Merkel va iniciar contactes amb el Partit Socialdemòcrata alemany, fins aleshores a l’oposició per formar un gran govern, amb una gran majoria que el recolzés. Allà és inimaginable governar sense majoria absoluta al darrere, d’aquí que calgui fer el mateix aquí, fugint d’una precarietat i excepcionalitat que en res ajuda al bon govern. Seria positiu, doncs, un pacte clar i transparent entre CiU i ERC per encarar el que quedi de legislatura. Siguin uns mesos , siguin uns anys, de fet, aquesta és una incògnita que ben avui els protagonistes hauran d’explicar.
I esperem que els grans canvis continuïn i en aquest cas afectin el govern Rajoy i la seva política envers Catalunya. Si l’abdicació del Rei donarà pas a un nou Rei, bon coneixedor de l’idioma, la cultura i les reivindicacions catalanes, aquest canvi hauria de comportar un desllorigador a la causa catalana. Queda clar que l’immobilisme no pot ser la resposta a les reivindicacions de Catalunya. Hi ha una clara majoria que volen canvis profunds, uns apostant per la independència, ras i curt, d’altres per un nou encaix del país en un estat profundament modificat, on Catalunya s’hi trobi bé. On la llengua, la cultura i l’ensenyament tinguin un blindatge que no permeti constants sotracs, pors i modificacions que les posin en perill, com ara passa, en funció del govern estatal de torn. I un finançament modificat i millorat que garanteixi una qualitat de vida raonable, sense haver de mendicar cada dos per tres, per posar-lo al dia.
Es hora de grans canvis que ja han començat als més alts nivells de l’estat, en la figura del Rei, i del principal partit de l’oposició. Queda molt camí per recórrer però les perspectives que s’obren permeten un cert optimisme. Si qüestions que semblaven intocables, s’han obert, també es podrà obrir la Constitució i adaptar-la al nou estat que molts voldríem. Esperem veure aquests altres canvis en altres formacions polítiques, estatals o nacionals de Catalunya, començant per un pacte de govern, amb el que comportaria de canvi de protagonistes, programa, projectes i compromís d’ERC amb CiU. Tots els partits han de tenir ambició de govern per aplicar les seves propostes, ara és un bon moment per posar-les en solfa. Temps apassionant, per respostes que han de ser apassionants i compromeses.



Thursday, June 05, 2014

 

ESCALADA DE DESPROPÒSITS

ESCALADA DE DESPROPÒSITS
Sovint es diu que els catalans ens movem entre el seny i la rauxa, ben cert, però en aquests moments podríem pensar que una part dels càrrecs institucionals i de partit, es mouen entre la tonteria i la estupidesa. M’explicaré.
Arrel de l’abdicació del Rei, nombrosos càrrecs institucionals i de partit, consideren arribat el moment de proposar la República com qui canvia de cotxe. Ja en vaig parlar ahir, i no repetiré arguments. Avui, vull parlar d’un allau de declaracions, debats i propostes respecte el futur Rei d’Espanya, Felip VI i els títols i honors que li comporten a ell, o a la seva successora la Infanta Leonor. Com podrem constatar alguns alcaldes, i molts altres seguidors, han iniciat una escalada de despropòsits difícils d’igualar.
Si comencem per Girona, l’alcalde s’ha afanyat a dir que el títol de Príncep de Girona, s’hauria de suprimir, anul·lar, suspendre o no tenir-lo en compte. Considera que no està legitimat o no hi ha consens perquè el pugui ostentar. Déu meu, a qui se li ocorreix decidir si un títol el pot mantenir o no, el pot utilitzar o no, si va lligat a la Corona des del moment que es va atorgar. I quin flac favor fa a la ciutat, deshonorant un títol que li dona projecció i nom, a més de ser la seu de la Fundación Principe de Gerona, amb una notable incidència en el món de les beques a projectes innovadors. I quina falta d’educació, tacte, visió institucional o respecte per l’ordre establert demostra aquest alcalde.
Però, una actitud tant “valenta” havia de tenir seguidors. Només faltaria, perquè quan s’obre la veda de seguida apareixen altres protagonistes que volen emular al primer. I així ha estat en el cas de Montblanc, amb el títol de Duc que ostenta el Rei. També aquí considera que aquest títol no l’hauria d’utilitzar. I continuem amb Balaguer, el títol de Senyor de Balaguer, tampoc li sembla bé a l’alcalde que pugui ser mantingut...Per tant, ja tenim que alguns volen que ni Príncep, ni Duc, ni Senyor...falta el títol de Comte de Barcelona que de moment l’alcalde no ha sortit a reclamar la seva devolució o anul·lació. Esperem sigui l’únic que trenca aquesta dinàmica increïble.
Quan un govern perd el nord, és lògic que també el perdin alguns dels seus ciutadans il·lustres de títol, que no tant de fets. Ho veiem cada dia en multitud d’ocasions històriques, una demostració clara de la mediocritat que impera en amplis organismes, institucions i sectors. Així no anem enlloc. Més ben dit així no ens en sortirem per molt que alguns vulguin treure pit pensant que fan la gran heroïcitat. Però si aquests son els grans inductors , no he vist, una reacció valenta de membres del PSC. M’hagués agradat veure declaracions valentes i contundents dels grups municipals socialistes, defensant els títols que els prohoms de CiU tiren per terra. Estem en uns moments de falta de valentia, de falta de coherència i honestedat política, de fer política en majúscules. Es una de les raons de la crisis institucional que patim a Catalunya i a Espanya. La mediocritat s’ha imposat i una certa covardia a plantar cara a la situació que veiem. I ja ningú diu res si alguns van més lluny i proposen portar a Plens Municipals la declaració de “persona no grata” o altres estupideses.

La política de respecte, moderació, prudència, el famós seny està perdut, congelat o esperant millors temps. Es una llàstima perquè si els càrrecs institucionals haurien de donar exemple, i no en donen, que no esperin respecte de la ciutadania. En els casos exposats, els alcaldes i qui els han secundat han tingut una gran ocasió de callar. I puix que han parlat , altres han perdut la ocasió de defensar la història de la seva ciutat, i el caràcter comprensiu, acollidor i respectuós dels nostres avantpassats. No ens queixem si la gent després no ens considera a l’alçada de les circumstàncies per conduir-los i governar-los. Llastimosa escalada de despropòsits, que de ben segur, no pararà, encapçalada per un comportament impensable del president Mas. Una cosa porta l’altra.

 

PERPLEXITAT POLÍTICA



PERPLEXITAT POLÍTICA.
Si algú tenia algun dubte, se li haurà esvaït definitivament. El principal problema que té Catalunya i Espanya, és la mediocritat dels seus governants. I amb ells, bona part dels polítics presents a les seus parlamentàries. Només així es pot entendre el gran nombre d’errors, dubtes, posicionaments i decisions en un moment històric com el que estem vivint, derivat de l’abdicació del Rei.
Davant una decisió tant rellevant era d’esperar un posicionament racional, propi d’una qüestió d’Estat. Doncs, no. La política dita en majúscula, s’ha convertit en un joc de nens més propi d’una guarderia que no pas d’un Parlament. I costa de creure la barreja d’arguments inventats, al costat de l’acte en sí. El dia que el nostre període històric sigui estudiat per futures generacions, arribaran a la conclusió de que els governs estaven en mans d’aprenents, o de persones ben poc responsables. Es resum, en comptes de tenir el govern dels millors, tenim el govern dels mediocres, i a més ho demostren sense embuts en totes les ocasions que tenen.
Es increïble que CiU anunciï la seva abstenció en la sessió de debat i votació de la Llei Orgànica per acceptar l’abdicació del Rei. El mateix que ha decidit el PNV, o encara més increïble que IU, decideixi votar-hi en contra. Es que , o bé no han entès el que han de votar, o s’han fet un batibull abans d’entrar en matèria. El Congrés i el Senat han de votar una llei per acceptar l’abdicació del Rei, i només un vot entusiasta a favor, és imaginable i seriós. Un partit de govern no es pot abstenir mai, però menys en un tema com aquest, per quan si guanyés el no, voldria dir que s’exigeix al Rei la seva continuïtat. Ens podem imaginar una situació més esperpèntica ?
Si estem en una Monarquia Parlamentària, vol dir que el Rei, regna però no governa, i per tant la Corona depèn de les Corts Generals, de manera que a l’igual que se li accepta l’abdicació, igualment es proposa per Llei qui l’ha de succeir. No és el pare que traspassa directament la Corona al fill, sinó son les Corts Generals les que ho acorden. Aleshores, el compliment del pacte constitucional es posa en marxa, i es dona compliment als preceptes que conté.
Que alguns barregin ara, l’abdicació, amb la proposta de República, no deixa de ser paradoxal i poc rigorós, però demostra el grau de desconcert i despropòsit a que ha arribat la política catalana i espanyola. Es difícil amb aquests polítics posa ordre en els temes més rellevants, i dona la justa mesura de la incapacitat per arribar a grans acords en els principals temes del país.

I per reblar el clau tot sembla indicar que el president Mas ha buscat un viatge fora d’Espanya per justificar la seva absència en l’acta de proclamació del nou Rei, en la figura de l’actual Príncep Felip. Si fos així, donaria una nova mostra de falta d’alçada política, i incompetència institucional. I son ja massa freqüents aquestes sortides de to, i decisions poc meditades o gens lògiques en una força política que va ser fonamental en la Transició. Es en els grans moments que els grans homes demostren la seva vàlua. Doncs, bé, aquí estem en un gran moment, i aquests homes no han donat la justa mesura del que s’esperava d’ells. I, per desgràcia, encara no ho hem vist tot. Tenim per davant molts altres reptes on podrem veure i constatar la mediocritat dels nostres governants.

Tuesday, June 03, 2014

 

BATALLES PERDUDES ? PERQUÈ S'HA FUGIT D'ESTUDI?



BATALLES PERDUDES ? PERQUÈ S’HA FUGIT D’ESTUDI?
Segons informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, la recent aparició d’una infracció fiscal de Montserrat Caballé , per un import de mig milió d’euros, tenia per objectiu posar en alerta als ciutadans que han dipositat diners en els bancs andorrans. Càlculs fiables, estimen en 25.000 milions d’euros els dipòsits bancaris de ciutadans espanyols en aquest país. De fet, Andorra viu bàsicament d’aquesta riquesa , arribada d’arreu, amb una opacitat que en alguns moments supera la que donen els bancs suïssos.
Altres càlculs, donen una xifra a l’entorn dels 80.000 milions d’euros, fugits d’Espanya cap altres paradisos fiscals. Evidentment aquests xifres son estimatives i poden tenir oscil·lacions importants. Si es tracta de diner negre, diner ocult al fisc, és lògic no saber-ne l’import total. Però sigui més o menys exacta la xifra, el que és segur és de que estem parlant de xifres immenses, astronòmiques, escandaloses per a tots aquells que paguen o paguem els impostos que ens corresponen.
Si tot aquest diner ocult, pagués impostos, la suma ingressada permetria evitar totes les retallades fetes a sanitat, a ensenyament i en altres serveis essencials lligats a l’estat del benestar. No s’entén, doncs, que la batalla per ingressar més no vagi directament contra aquests defraudadors. I no ara, en plena crisis, sinó sempre. La millor inversió que pot fer l’Estat és l’increment de plantilla en matèria d’inspectors fiscals, i facilitar les eines tècniques i legals per fer-hi front amb garantia d’èxit. Sembla ben fàcil la recepta, i ben fàcil obtenir resultats espectaculars. Per què no es fa ? Més ben dit, perquè no s’ha fet ?
Que no ho faci el PP té la seva lògica, per quan molts dels qui tenen diner a fora, son persones properes al partit, o a la seva ideologia. No es faran mal entre ells, però no té cap excusa que durant els mandats del partit socialista, no es prenguessin les mesures pertinents per evitar un escàndol d’aquest nivell.
Es en temes com aquest, on partits minoritaris, si voleu “frikis” o fora del sistema, troben simpatia i comprensió. Es lògic que la gent els escolti i es demani perquè no s’ataca el problema amb l’energia i rapidesa necessària. Dona clarament la sensació de falta de voluntat, o pitjor, encara de tolerància, comprensió o fins i tot simpatia i connivència. Fatal per un partit d’esquerres que proclama voler salvar l’estat del benestar i la justícia social. Si el PS vol guanyar credibilitat ha d’anunciar mesures contundents per fer pagar impostos a tot el capital ocult. L’ha de perseguir , l’ha de trobar i li ha de fer pagar el que li correspon.

I les noves tecnologies faciliten enormement el treball de recerca i captura dels defraudadors, i la cooperació amb altres països pot millorar resultats i si convé, endegar una campanya a nivell mundial contra els paradisos fiscals que tant mal produeixen a totes les economies. Es voler-ho fer. De moment no hem vist la voluntat d’atacar el mal des de l’arrel. I la gent està cansada de pagar impostos, quan veu que d’altres se n’escapen. El just és que tothom pagui pel que té, i es persegueixi el qui amaga guanys no declarats. Estem molt lluny de veure batalles en aquesta direcció.

 

BORREDÀ - HA COMENÇAT A TREBALLAR EL PRIMER EQUIP DEL PLA D'OCUPACIÓ.

BORREDÀ – AHIR VA COMENÇAR EL PRIMER PLA D’OCUPACIÓ.


Ahir, dilluns dia 2 de juny, es va posar en marxa el primer Pla d’Ocupació, finançat per la Diputació de Barcelona, i gestionat per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. En aquest primer pla, s’han contractat 5 persones, que treballaran durant 3 mesos, concretament de l’1 de juny al 1 de setembre , dia en que entrarà el segon Pla, amb 4 altres persones.

Aquest primer equip va rebre la vestimenta pertinent i va començar la feina planificada per l’equip de govern municipal. Uns van a netejar parcs i jardins, altres a netejar i repintar bancs. Aquestes son les primeres feines, a les quals seguiran les de desbrossar camins propers al poble com el que porta cap al Camí del Graus, seguint el GR4, o el camí de la font de la Llosada, o a Rotgers. Aquests son camins molt utilitzats pels excursionistes, i gent del poble, en les seves passejades.

També reservem per aquest equip, pintar l’interior de les escoles, i tota la senyalització del poble. S’han de repintar els passos de vianants, les zones d’aparcament, etc, i el manteniment constant dels parcs i jardins en una primavera plujosa com aquesta que incrementa ràpidament la gespa i els arbustos.

Aquest equip està coordinat per la Regidora Anna Ma Cunill, i sota les ordres del cap de la brigada municipal d’obres , Josep Culell. L’horari de treball és de 9 a 13 hores, excepte en diades amb activitats festives en que l’horari s’adaptarà a les necessitats de la festa. Siguin els dies de la Festa Major, o altres dies amb actes destacats i que obliguen a preparar els espais necessaris, ajudar als organitzadors i finalment netejar el final de festa. En aquests casos les hores invertides es restaran de les hores en dies laborables.

La intenció de l’equip de govern és aprofitar al màxim el pla d’ocupació per posar al dia alguns espais molt utilitzats a l’estiu com és la zona esportiva, o els zones verdes de la zona nord i Cal Gall, o el del Camí de la Roca. Son grans espais que la brigada d’obres no té temps de dedicar-hi moltes hores, i en canvi ara, es podran arreglar millor.

A finals d’any acabarà el segon equip i confiem en poder obtenir un nou Pla d’Ocupació de cara l’any vinent. Així ho hem demanat i així voldríem que fos per part de molts ajuntaments amb els quals estem treballant per reclamar-lo a Diputació o Generalitat.

Joan Roma, alcalde de Borredà


Monday, June 02, 2014

 

HORA DE MOURE FITXA- art. nació digital Solsona

HORA DE MOURE FITXA
Pocs ens podíem pensar que començaríem la setmana amb una noticia tant poc previsible com l’Abdicació del Rei. En un país en que els rumors apareixen setmanes o mesos abans de que la notícia es produeixi, tot semblava indicar que aquesta decisió no estava en cap agenda política. Al contrari tot semblava indicar que el Rei rellançava la seva activitat, per allargar el seu regnat.
No ha estat així, i aviat tindrem el príncep Felip, com a nou Rei d’Espanya. Segurament amb uns altres ànims i altres moviments que poden portar esperances de resoldre molts temes que estan sobre la taula, el més important d’ells, l’encaix de Catalunya dintre de l’Estat. I és que aquest gran canvi, s’emmarca amb els altres que s’han iniciat arrel dels resultats de les eleccions europees. El PSOE està fent els deures, amb un Congrés extraordinari que significarà l’inici d’una nova etapa, a l’igual que faran altres federacions del partit, per mostrar els ànims de posar-se al dia, i modificar estratègies, projectes i persones.
També el PSC està en aquest ambient de modificacions profundes, sense qüestionar el lideratge de Pere Navarro, per quan porta dos anys al front d’un partit que va apostar per ell en el darrer Congrés i està aplicant les resolucions que d’ell varen sortir, però sí cal emprendre modificacions prou notables com per posar-se al dia en alguns temes rellevants.
A nivell català, convindria arribar a un acord de govern entre CiU i ERC. Un govern no pot dependre de partits diferents, en funció dels temes que tracti. Un govern necessita una majoria absoluta que li doni recolzament i pugui decidir amb plena garantia en el Parlament. Fa poc , la llei que ha donat llum verd al projecte de Barcelona World, s’ha aprovat bàsicament pel pacte entre CiU i el PSC. Ara tenim el debat sobre la primera llei electoral de Catalunya, en que tampoc queda clar amb quins vots s’aprovarà...no és bo pel país, que el govern sigui inestable. Ara és el moment d’un pacte de govern estable pel temps que quedi fins a les propers eleccions.
I altres partits d’àmbit nacional o estatal hauran d’emprendre també profunds canvis, sobretot el PP. No pot veure com tothom s’adapta als nous temps i ells continuen en l’immobilisme. Es hora d’afrontar la realitat, els reptes pendents, un d’ells el de Catalunya, segurament el més important i urgent. El canvi al més alt nivell de l’Estat, no pot ser fortuït, ni resultat d’una decisió improvisada, sinó recolzada per altres moviments i propostes de més amplia volada. Suposo que ben aviat començarem a veure-les. El procés català, ha de tenir una sortida digne i ambiciosa. No es pot dir no, perquè no, sense una sortida de gran volada. Si el Rei ha abdicat, sembla més viable, ara, obrir un procés constitucional que garantís la llengua, cultura i ensenyament a Catalunya, i en millorés el seu finançament, de manera permanent, sense haver d’estar en batalles constants, en funció del govern de torn. Aquesta és la sortida que proposa el PSC, coneguda per tercera via.
Alguna cosa important i urgent, s’ha de fer per encaixar les aspiracions de la majoria de catalans. Molts han cregut que no hi ha res a fer, i demanen la independència. Altres creiem que encara som a temps de reconduir les aspiracions i arribar a un pacte sempre i quan els canvis siguin profunds i garantits. El blindatges de la llengua, la cultura, l’ensenyament i un millor finançament, podrien ser les contrapartides. Sigui com sigui, s’acaba d’obrir una etapa de difícil pronòstic, però amb esperances de trobar-hi solució a múltiples coses que no funcionaven, com és la pèrdua de confiança en els institucions, i en els màxims responsables de l’estat. Estem en un primer pas, al que suposem en seguiran molts d’altres. Hem entrat en un moment històric apassionant. Convindrà veure com segueix.  



This page is powered by Blogger. Isn't yours?