Tuesday, March 27, 2007

 
GOBERNAR UN PEQUEÑO MUNICIPIO

A raíz de las informaciones sobre el municipio de Alt Aneu i las vicisitudes del actual Consejero de Agricultura i ex – alcalde, Joaquim Llena, quisiera hacer unas reflexiones sobre lo que supone gobernar un pequeño municipio, en este caso de quinientos habitantes, con las leyes, actualmente vigentes y los medios de que disponemos para llevar a cabo nuestro trabajo en condiciones normales.
Conozco relativamente bien el tema por llevar veintiocho años en un pequeño ayuntamiento, primero como concejal y en los dieciséis últimos años como alcalde, y por haber compartido con muchos otros discusiones y propuestas de cambios legislativos que hasta ahora no han tenido ningún éxito.
De entrada hay que describir la composición social de muchos pequeños pueblos, donde todavía no se han roto los vínculos familiares y todos son parientes de todos. Con esto quiero decir que las familias originarias todavía persisten y aportan el setenta u ochenta por ciento de la población fija del pueblo. Si en las candidaturas municipales se quiere tener un buen resultado es lógico ir a buscar representantes de cada clan familiar. Y así actúan los partidos implantados en cada municipio.
Hasta aquí, todo lógico, todo correcto. Las contradicciones aparecen inmediatamente después de las elecciones y los problemas , también. Si este ayuntamiento tiene siete concejales( lo mismo valdría para los que tienen cinco, y todavía más para los concejos abiertos con un solo alcalde ) significa que hay siete grupos familiares representados en el ayuntamiento, o cinco o cuatro, da igual, el resultado es que medio pueblo tiene parientes más o menos lejanos en el ayuntamiento. Si a todo, ello sumamos el juez de paz, el presidente de la ADF (agrupación de defensa forestal) y los funcionarios municipales, quedan muy pocos habitantes sin ninguna relación de parentesco con los cargos públicos o funcionarios.
Sigamos la descripción y veamos quienes tienen negocios, comercios, actividades, etc. En este caso, si aplicásemos rigurosamente y al pie de la letra las incompatibilidades se producirían efectos como los que a continuación expondré.
El ayuntamiento organiza fiestas populares, en las cuales quiere ofrecer productos locales: carne a la brasa, quesos, pan , coca, etc, etc. Qué hacer si hay una sola carnicería en el pueblo y es de un pariente del alcalde o de un concejal ¿Cómo actuar si hay una sola panadería en el pueblo y pertenece al presidente de la ADF, o al teniente de alcalde ¿ Y si los quesos se venden en las dos o tres tiendas del pueblo , todas ellas con parientes más o menos lejanos en el Consistorio local?
Sigamos con otros ejemplos. El ayuntamiento quiere arreglar un camino y para ello necesita dos o tres camiones de material. El único camión del pueblo pertenece a un primo lejano del alcalde, o de un concejal. ¿ Debe ir a contratarlo a otro pueblo o ciudad pagando el doble o el triple de lo que costaría si contrata el camión del pueblo?. Lo mismo diríamos para máquina excavadora, u otros trabajos de jardinería, poda, etc.
Podemos continuar, con otros trabajos de albañilería , fontanería o carpintería. Si hay uno sólo en cada pueblo, o dos, y tienen la desgracia de ser parientes de algún cargo municipal no podrían nunca reparar, ningún desperfecto en bienes municipales. Ir a otro pueblo o ciudad comportaría gastar más en desplazamientos que el trabajo en sí.
Podría seguir, con muchos otros ejemplos que se están dando en centenares de municipios pequeños de Cataluña. Quiero recordar que hay unos 600 aquí, y unos 6.000 en toda España.
Ante esta situación , los ayuntamientos aplican el sentido común y lo más beneficioso para todos, como es comprar en el lugar más cercano, o contratar a quienes tienen más a mano y con menor coste para las arcas municipales. Pero, qué pasa si estas decisiones llegan a los tribunales? Aquí nadie se hace responsable. Ante peticiones de dictámenes por parte de la Generalitat, Diputación o Federación de Municipios, todos aconsejan aplicar el sentido común, pero nadie garantiza lo que puede decidir un tribunal. También en esto los pequeños municipios están desamparados y los cargos municipales expuestos a sentencias ilógicas ,debido a legislaciones incoherentes con la realidad diaria de multitud de pequeños pueblos, donde no se pueden aplicar los criterios de una ciudad.
Y volviendo al principio. Si hay que tomar decisiones de carácter urbanístico siempre afectan a las viejas familias del pueblo. Son las que tienen propiedades seculares y cualquier decisión puede estar bajo sospecha de favoritismo o castigo. Si se recalifican porque se les favorece económicamente y sino porque parece que se les castiga o persigue. Pero es que hay muchos propietarios que quieren continuar siendo agricultores o ganaderos y no quieren recalificaciones. Esto no se comprende en una ciudad o por muchos urbanitas, pero existe y ,a menudo, se dan grandes conflictos por recalificar porque el ayuntamiento lo considera positivo, en contra del propietario que no quiere. De todo hay en la viña del Señor.
Y en materia urbanística, creo que hay suficientes instrumentos en Cataluña para salvaguardar la legalidad. Cualquier ciudadano, cualquier miembro de la oposición, puede denunciar ante Política Territorial supuestos casos de ilegalidad y todos son estudiados, controlados y dictaminados. Y los propios ayuntamientos tienen secretarios, técnicos municipales para informar y dictaminar, además del control del Pleno municipal. Y si se cumple la ley no hay que buscar otras razones a las decisiones municipales. Esto viene a cuento sobre Alt Aneu. Francamente por lo que he leído, y conozco personalmente ,ninguna decisión ha supuesto vulneración de la normativa urbanística vigente, ni uso de información privilegiada ni utilización de cargo público para beneficio propio.
Y sinceramente lamento que un alto cargo como el de Consejero de Agricultura se considere incompatible con el de alcalde o concejal. Vamos en dirección contraria a muchos otros países en que se considera lógico, compaginar el cargo de Ministro con un cargo local y es una magnífica manera de conservar los pies en el suelo y tener contacto con la realidad diaria, sobretodo de un pequeño pueblo que no deja de ser un gran desconocido por las informaciones que están saliendo estos días.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 
NO TOTS SON IGUALS

Sovint algunes persones generalitzen les actuacions dels partits polítics i dels càrrecs institucionals, amb un "son tots igual i tots fan el mateix". I ara que s'acosten les eleccions municipals ho sentirem molt sovint. I voldria demanar una mica de reflexió abans de que algú ho digui.
Tots els municipis han de tenir ajuntament i quan dic ajuntament vull dir Consistori. Es a dir alcalde i regidors. Si voleu podem posar un símil que tots entendrem perquè molts venim de tradició de la indústria tèxtil i ho haurem sentit molt sovint. A les eleccions municipals elegim en la figura de l'alcalde, un encarregat o director d'una empresa que és diu ajuntament i que gestiona per delegació dels ciutadans el patrimoni i serveis de tots plegats. I en les mateixes eleccions s'escullen els regidors que fan les funcions de contramestres, i que en col.laboració amb l'alcalde - encarregat, han de fer funcionar l'empresa ,dita ajuntament.
I dit així sembla molt fàcil, però els ajuntaments s'han convertit en empreses de considerables dimensions i feina. Ja res és com abans en que es feien quatre papers i poca cosa més. Ara els ajuntaments tenen responsabilitats en multitud de temes essencials per la vida de cada dia de tots els ciutadans del poble o ciutat. Ja no es pot portar un ajuntament en estones perdudes sinó amb una dedicació considerable.
I anem cap un augment clar de competències i responsabilitats. De fet cada dos o tres anys es redacta alguna llei que imposa als ajuntaments noves responsabilitats, impensables anys enrere.
Però tornant al títol de l'article, voldria fer veure que ni tots els partits son iguals ni totes les gestions son similars en uns ajuntaments o altres. Assumir la responsabilitat de governar comporta dues vessants, una simplement de gestió. Es a dir, de administrar el millor possible el patrimoni i els diners públics, i una altra que és clarament política. La de fixar les prioritats i camins cap on cal portar el poble o ciutat. I aquí les diferències poden ser enormes entre uns partits i altres.
En aquesta comarca encara no s'ha pogut constatar massa degut a la llarga hegemonia de CiU que no ha permés fer comparacions entre uns ajuntamens i una altres. Només un parell es poden contraposar al que han fet els de CiU: Sant Llorenç i Pinós, però no deixen de ser uns bons exempls per veure les grans diferències.
I les grans diferències son fàcils de trobar en elements essencials com l'aposta per la escola pública, o per equipaments destinats a la gent gran, serveis assistencials potents per la gent més desvalguda, polítiques juvenils innovadores i transparents, una aposta per la sanitat, per la prevenció,etc,etc, és a dir, la gestió ja no és neutra, però encara menys l'acció política. D'ella depén les prioritats que es marquen en els pressupostos de cada ajuntament i invertir en una cosa o una altra, marca el decantament i preocupació de l'equip de govern per un tema o altre.
Els solsonins de Solsona i de la comarca, tindreu més opcions per triar el proper 27 de maig. No tantes com molts voldríem, però sí més que quatre anys enrere. La majoria de pobles ja podran triar entre dues opcions, ja és molt en una comarca que durant molts anys la cosa habitual han estat llistes úniques. Ara el PSC se suma a les opcions que molts podran triar, i podran comprovar com les prioritats en els programes electorals es decanten clarament per millorar els aspectes més essencials i rellevants de les persones.
Serà interessant veure la composició final, poble per poble i a la comarca en general. De ben segur que la pluralitat hi sortirà guanyant i amb ella un millor funcionament dels ajuntaments.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federció del PSC

 
LES PETITES GRANS COSES

Ben a prop ja de les eleccions municipals, tots els partits estan redactant els seus programes electorals.En primer lloc, les propostes globals, les que marquen les grans línies d'actuació a nivell general. I a continuació, cada candidatura de cada poble o ciutat, el programa que presentarà als ciutadans.
Després de molts anys construint com desesperats tot el que hi havia per fer ,ara es produeix un canvi substancial en les necessitats i desitjos de la gent. Ja no importa tant un o altre gran projecte ,com les petites coses de cada dia que fan més fàcil i agradable l'existència diària.
La acumulació de gent en molts barris, el creixement urbanístic de pobles i ciutats, el relaxament, per no dir , el descens del principi d'autoritat i de respecte pels altres, l'individualisme ferotge, i altres conductes poc adequades reclamen unes propostes electorals clarament diferents de les d'anys enrere. I qui les tingui en compte sumarà vots i qui no en perdrà molts.
Es a dir, la gent cada vegada aprecia més el que abans era habitual, normal, fins i tot obligat pels costums i tradicions diàries. La netedat dels espais públics és un d'aquests temes. El primer que es veu d'un poble o ciutat és si estan nets. I és el primer que s'aprecia de manera general i universal. Tenir l'entorn en bones condicions alegra la vida i la fa més optimista.
I quan diem entorn, volem dir tot el que inclou. Des de mobiliari urbà net i polit, parcs infantils en condicions, arbres i jardins ben arreglats, fins fonts en funcionament i contenidors en el seu lloc.
Un segon tema essencial que la gent especialment valora és suficient enllumenat públic com per caminar i passejar amb seguretat i tranquil.litat. Res pitjor que carrers i places en penombra i amb una sensació d'abandonament i deixadesa.
Com a tercer tema en importància es posa la problemàtica del soroll incontrolat. I aquí devem ser quasibé campions mundials en sorolls diversos a totes hores del dia i la nit. Realment es fa difícil viure i conviure en un entorn sorollós i agresiu, en aquesta qüestió. S'ha fet i avançat molt poc en aquesta problemàtica. I tant podem sentir l'esgarrifós soroll d'una moto, com d'un cotxe trucat, com les discoteques ambulants que posen molts conductors a totes hores del dia o la nit. Si a tot plegat hi sumem els televisors en cases mal insonoritzades, no és estrany que els nervis de la gent estiguin a flor de pell.
I ja en quart lloc es situa el tema de la seguretat en general, o a nivell particular si es viu en algun lloc apartat o en algun barri conflictiu.
Exposats els quatre grans temes del dia a dia, és evident que aquells partits que portin en els seus programes mesures concretes per solucionar o paliar aquests problemes, tindran bona part dels ciutadans al seu costat.
Els grans projectes ja no "venen" com abans. S'han cobert bona part de les necessitats en infrastructures i equipaments i la gent ja els veu com a normals i lògics. Ara es reclama la millora de la vida diaria. I per aconseguir-ho, s'han de emprendre actuacions clares i contundents en els temes exposats. I alguns no son tant difícils d'aconseguir, però altres obliguen a modificar comportaments generals i habituals, molt difícils d'erradicar sinó es fa a nivell de tot el país. Es el cas del soroll, o el de la seguretat, però els altres sí tenen solució a nivell local, i cal començar per aquí. Veurem quins programes presenta cadascú i on figuren aquestes propostes.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació pel PSC.

 
TAMBÉ HI HA SINDICALISTES

En els mitjans de comunicació ,els temes sindicals sempre ocupen llocs menys rellevants que els polítics. No sé si aixó és bo o dolent, perquè uns i altres son indispensables pel bon funcionament del país. Però, és cert que la política conté unes dosis d'actualitat, i de controvèrsia que no se solen donar en el món sindical, tot i que és tant complicat i controvertit com el polític, i sovint tant compromès com aquest.
Just a l'inici de la transició, era pràcticament impossible de destriar les dues activitats. Tant important i rellevant era actuar sindicalment com políticament. I ben sovint la majoria de dirigents compartien les dues activitats. Una era la perllongació de l'altra i eren com dues cames de la mateixa persona.
Ens hem allunyat d'aquell model, i considero que aquesta separació ha estat positiva per a tots. Tanmateix cal reconèixer el paper jugat per aquells sindicalistes que varen decidir dedicar uns anys de la seva vida a compartir la vida política perquè sabien que era indispensable garantir l'èxit de la transició i els primers anys de la democràcia, si volien assegurar els drets laborals i sindicals de tots els treballadors.
Els qui portem un grapat d'anys en política , n'hem conegut uns quants d'aquests sindicalistes - polítics . De fet el PSC és un resultat clar d'aquesta fusió amb la UGT d'aquells anys, i varem xuclar-li centenars de dirigents per portar-los cap els ajuntaments, el Parlament o el Congrés de Diputats. Fins i tot varem crear un cert buit de poder i escassetat de dirigents sindicals, a raó d'aquesta dedicació a càrrecs institucionals municipals. Però el moment ho requeria i el resultat fou positiu per la ciutadania que al cap i a la fi és el que importa.
Un cas típic, de manual, del que dic és el del company Manel Cano. Acaba de deixar-nos i amb ell se'n va aquell vell model de home sindical, ficat a polític per necessitats del moment i que va lligar política i treball en uns moments d'importància vital per Manresa , en particular i per Catalunya ,en general.
El seu recorregut vital és típicament d'un obrer, procedent d'una familia humil, castigada per les conviccions polítiques i sindicals del seu pare i doblement castigat per una guerra civil que s'emportà al seu pare i germà gran.
Procedents de Serón (Almeria) li tocà començar a treballar amb 13 anys i conèixer la duressa de la posguerra i de la feina sense drets ni llibertat. Amb un passat com el seu i un present com el que oferia el nostre país per aquells anys 50 era lògic que aparegués la necessitat d'implicar-se en els canvis que algun dia hi hauria. D'aquí els seus inicis com activista, fins esdevenir lider sindical a l'empresa Pirelli on va treballar la major part de la seva vida, i paral.lelament liderés la UGT a Manresa i al Bages.
Amb aquest currículum no és gens estrany que el PSC li demanés anar de segon de Joan Cornet, a les municipals del 79 i que elegit Regidor repetís dues vegades més, servint a la ciutat de Manresa durant 12 anys. Sempre en la doble condició de sindicalista - polític, i exercint les dues funcions amb la mateixa dignitat i eficàcia. De fet fins el final, perquè els vells sindicalistes mai es jubilen, simplement deixen pas a una nova generació.
Ha deixat pas a d'altres amb 78 anys de vida i apreciat per tots els que l'hem conegut. No deixa de ser un bon final si , a més tenim en compte que fins fa pocs dies ha estat actiu i ben acompanyat. Els socialistes i els ugetistes tenim un nou referent històric que ha passat per casa nostra i ha demostrat ,amb el treball diari que es pot millorar l'entorn laboral i ciutadà amb esforç i constància. Manresa ja li va saber reconèixer la feina feta i l'agraïment de la ciutat, ara és un bon moment també per recordar que també hi ha sindicalistes que cada dia treballen per millorar les condicions laborals de tots els treballadors i que tant indispensables son ells com els polítics que procuren per les condicions de tots els ciutadans. En Manel Cano va fer compatible les dues opcions, i en totes dues fou un excel.lent company . Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
APOSTA PROGRESSISTA
Fa pocs dies que es va anunciar la posta en funcionament del bus urbà per enllaçar Berga amb Gironella. De fet inicialment estava previst enllaçar Berga - Gironella -Puig-reig, però el canvi de govern de progrés per un de conservador a Puig-reig va motivar la retirada d'aquest ajuntament .
Amb tot estem davant d'un fet rellevant a la nostra comarca. Es la primera vegada que dos ajuntaments "s'atreveixen " a donar un pas important com aquest i aposten per una millora de la mobilitat entre dos municipis que tenen diversos nuclis i unes comunicacions clarament deficients.
Del resultat d'aquesta experiència s'entreuran altres propostes a la mateixa comarca. I si els resultats son raonablement bons podrem demanar a la Generalitat la conversió d'aquestes rutes experimentals en regulars.
Hem de felicitar, doncs, l'atreviment i valentia dels negociadors, Josep Xoy(ERC) per part de l'ajuntament de Berga i de Joan Torra (PSC) per part de l'ajuntament de Gironella. No ha estat fàcil arribar a l'acord, sobretot després de la retirada de Puig-reig. Però precisament aquesta retirada i les declaracions de CiU mostren fins a quin punt ens separen les distàncies ideològiques i de prioritats.
CiU ben sovint critica les males comunicacions a la comarca i reclama més serveis intermunicipals i resulta que quan dos ajuntaments tiren endavant un projecte realment innovador, el consideren innecessari i no el recolzen. Estranya posició la d'aquest partit alhora de defensar les millores en la mobilitat. Precisament d'aquesta proposta en poden sortir d'altres de similars per unir altres pobles i finalment apuntar-hi la Generalitat per consolidar-les de cara el futur.
De totes maneres van bé aquestes contradiccions perquè demostren que també des dels ajuntaments es poden fer polítiques sensiblement diferents uns partits dels altres. Si uns es diuen progressistes no és per simple questió de nom sinó perquè realment pensen en els més necessitats i més faltats de serveis. I el fer possible anar amb transport col.lectiu té un interés social evident alhora que aposta per fomentar el bus per davant del vehicle individual. I facilita transport a moltes persones grans o joves que no disposen d'altres mitjans per moure's per la comarca.
També posa de manifest aquesta iniciativa el mal funcionament del Consell Comarcal, organisme que hauria de tenir com a prioritat el relligament dels municipis de la comarca des de tots els punts de vista, i el de la mobilitat és un dels essencials.
En fi, predicar amb l'exemple és la millor manera de governar i passar al davant suposa un exemple de valentia que d'altres tindran en compte. Des del PSC hem fet arribar a la Generalitat la necessitat de millorar el servei col.lectiu de transport, conscients de que la nostra comarca és complicada des de tots els punts de vista: gran dispersió, petits municipis, carreteres força complicades, etc, però poc a poc es van millorant les vies de comunicació i amb elles hauria d'arribar la millora del transport públic.
Ara veurem el resultat de la proposta. Caldrà esperar uns mesos per fer la primera valoració i en funció dels resultats es podrà proposar un increment del servei o la seva modificació per fer-la factible amb les necessitats dels usuaris. En qualsevol cas, felicitem els ajuntaments de Berga i Gironella per aquesta iniciativa i als dos primers tinents d'alcalde, Josep Xoy i Joan Torra que l'han negociada i portada a terme.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, March 13, 2007

 
UN TRASPÀS MOLT RETARDAT
L’anunci del traspàs de l’embassament de La Llosa del Cavall i la carretera, ha provocat reaccions diverses, si bé totes, protestant per l’enorme retard. I és cert, han passat molts anys des que les obres es varen donar per acabades. Però, malgrat les queixes d’ara pel retard no havíem sentit gaires veus en temps dels governs de CiU exigint agilitar el traspàs de Madrid a la Generalitat.
Però és que encara cal mirar la lletra petita. Una de les raons per les quals CiU no volia parlar de traspàs era perquè amb el pacte entre PP i CiU , hi figurava que el govern central volia recuperar bona part del cost de la construcció de l’embassament, mitjançant la imposició d’un cànon sobre l’ús de l’aigua. Es a dir, en el pacte del Pla Hidrològic d’Espanya, amb el transvasament de l’ Ebre com a obra principal ,estava inclòs que l’embassament de La Llosa serviria per garantir l’aigua a Barcelona i Àrea Metropolitana, però amb un cànon per cada m3 subministrat que aniria destinat a recuperar part de la inversió realitzada en la seva construcció.
Estem parlant en números rodons de 14.000 milions de pessetes. El silenci sobre aquest pacte i el no remoure les aigües del traspàs per part de CiU precisament era per no haver de donar compte d’un pacte tant vergonyós i perjudicial per Catalunya i per descomptat, pel Solsonès.
Ara es farà el traspàs i es vol fer sense aquestes clàusules del Ministre Álvarez Cascos. I finalment l’embassament servirà com a dipòsit d’aigua per Barcelona i com a subministrament per la comarca del Solsonès i comarques veïnes sense haver de pagar una doble imposició de taxes a la Generalitat i a Madrid.
Pel que fa la construcció d’una minicentral hidroelèctrica, i els beneficis econòmics que donarà a Navès, ja ho he dit en anteriors ocasions que son molt més baixos que les anunciades reiterades vegades per aquest ajuntament. Només cal demanar a l’ajuntament de Cercs el que percep per la central de La Baells i es veurà que no és cap gran cosa. El que sí, és positiu és aprofitar els recursos que pot donar l’embassament i finalment que serveixi per resoldre els problemes d’aigua del seu entorn. Però torno a repetir que qui havia d’haver fet el traspàs no ho va fer i va deixar passar els anys sense cap mena de pressa ni urgència.
I convé que la gent ho tingui present perquè aquells que ara reclamen al nou govern que solucioni els temes en quatre dies, sàpiguen que CiU va tenir anys per fer-ho i no se’n va preocupar mínimament. A part d’haver signat un pacte que ens perjudicava clarament. En fi, està bé el que bé acaba, i en poc temps serà de la Generalitat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
RESPOSTA DE JOAN ROMA A LES FALSES ACUSACIONS DE CiU
Em sap greu haver d’aparèixer en aquest butlletí per defensar-me d’unes greus acusacions fetes per CiU amb l’alcaldessa, Montserrat Ribera al capdavant. No em podia creure que algú fos tant insensat com per acusar-me d’haver actuat contra el projecte de la residència de la tercera edat , i a més haver-ho fet d’acord amb l’Ignasi.
I no solament així apareixia en el butlletí de CiU sinó que sembla que s’ho creguin ells i tot. Tenim, doncs, dues greus acusacions. Una en contra meva en tant que ex-diputat al Parlament pel PSC, i una contra l’Ignasi per suposadament haver promogut o col·laborat en inventades visites a Barcelona per paralitzar ajudes o demanar-ne la seva suspensió.
Que algú m’acusi a mi de suposades maldats, ja hi estic acostumat per part de CiU. Tot sovint quan eren incapaços de solucionar coses ,s’inventaven intervencions meves per anar-hi en contra. Però em causa indignació que hi barregin a l’Ignasi en aquests atacs. A Guardiola i a la comarca ens coneixem tots i tothom sap la credibilitat que tenen uns i altres, però no puc permetre acusacions sense cap fonament, en un tema tant sagrat com són els equipaments per la tercera edat.
Com a diputat vaig intervenir en centenars de projectes arreu de la comarca, ajudant i col·laborant a fer-los realitzables i per descomptat també a Guardiola. En poden donar fe tots els que han estat a l’ajuntament en els darrers 25 anys i els propis funcionaris municipals. Sempre amb intervencions a favor , mai en contra ni abans ni ara. I això ha estat així a Guardiola i a qualsevol altre poble de la comarca. Era lògic que en tant que diputat del PSC m’ocupés especialment dels ajuntaments governats per aquest partit, però vaig ajudar a molts altres governats per CiU i mai, repeteixo mai, vaig fer res que pogués perjudicar a cap ajuntament fos del color polític que fos.
Tornant a Guardiola i pel que fa la residència , tant en temps de l’Ignasi com alcalde com en aquests darrers 4 anys, vaig demanar informació i documentació a la Generalitat per saber quines possibilitats tenia una residència aquí per rebre subvencions de Benestar Social i tenir un conveni que garantís el seu funcionament posterior.
Les respostes del govern de la Generalitat en els darrers 10 anys sempre han estat les mateixes. A l’Alt Berguedà la necessitat de places de residència per la tercera edat estaven cobertes amb les residències de La Pobla i Bagà , i la Generalitat no subvencionaria ni signaria cap conveni amb cap altra. Així ho va contestar la Consellera de CiU, Irene Rigau, i la de ERC Anna Simó. La raó era que el Berguedà està entre les 5 comarques més ben dotades de places de la 3a edat de Catalunya, i a més hi havia els projectes d’ampliació de les dues residències ( Bagà i La Pobla) fins les 80 o 82 places cadascuna.
Es més, en aquests darrers anys es va informar de que les prioritats del govern passaven, no tant per construir residències, com per facilitar que la gent gran pogués quedar-se a casa seva , tot proporcionant més i millors serveis d’atenció domiciliària. És a dir, ara es donen molts més diners als ajuntaments per contractar treballadores socials i altres serveis, com els relacionats amb la llei de dependència per persones amb greus problemes per estar soles.
En resum, es pot comprovar com aquestes informacions són certes , tant pel que fa Guardiola com a Cercs que també volia fer una residència i que va congelar el projecte a la vista d’aquestes respostes de la Generalitat. A Guardiola no es va voler fer cas d’aquest panorama i l’alcaldessa va iniciar l’enderroc de les antigues escoles sabent que Benestar Social no col·laboraria en la construcció de la residència ni en el seu futur manteniment. Fins i tot se li va dir personalment per part de l’anterior consellera d’ERC Anna Simó. Aquesta és la realitat, pura i dura.
I afirmo solemnement que mai he acompanyat l’Ignasi a Barcelona ni a cap altre lloc en res relacionat a entorpir ajudes, aprovacions, construccions o informes de cap mena relacionades amb la residència o amb cap altra obra de Guardiola. I proclamo que tot l’exposat en el butlletí de CiU a Guardiola és mentida i l’alcaldessa sap que ho és. Es indignant que una persona que ostenta un càrrec institucional sigui capaç d’injuriar i calumniar sense cap prova. I no la trobarà mai perquè no existeix . Lamento aquesta manera d’actuar de CiU i de Montserrat Ribera que ja en altres ocasions ha mostrat maneres de fer que haurien d’estar fora de la política seriosa i honesta.
Joan Roma i Cunill, ex – diputat al Parlament pel PSC.

 
PRIORITATS I AIGUA

Aquesta mateixa setmana apareixia en aquest diari un ampli informe sobre les mancances en matèria d’aigua d’un grapat de municipis del Bages, Berguedà , Solsonès i Anoia, i les repercussions que per ells tindrà la falta de finançament europeu pel projecte de portada d’aigua de La Llosa del Cavall. Aquest és un cas, però com aquest n’hi ha d’altres arreu de Catalunya.
Per centrar-nos en el de les nostres contrades no deixa de sorprendre la tardança de molts municipis a considerar el tema de l’aigua com una qüestió prioritària i actuar en conseqüència. Fa anys, molts anys que el problema es veia venir i calia ser previsor a tots els nivells. Molts ajuntaments no varen ser-ho i la Generalitat no hi ajudà en absolut. En matèria d’aigua l’ ACA ha estat un organisme caòtic, i completament faltat d’una política global i contundent a l’hora de planificar i finançar les obres relacionades amb el cicle de l’aigua.
Els ajuntaments previsors varen tenir magnífiques oportunitats de resoldre els problemes de l’aigua en els anys de vaques grasses de la Generalitat. Estem parlant de més de deu anys en que qualsevol petició era atesa i finançada generosament per l’ ACA, o per qualsevol altre Departament o organisme de la Generalitat. Els que ho varen aprofitar, varen solucionar la seva problemàtica i ara estan salvats, tot i que sempre cal continuar les previsions i no parar a l’hora d’invertir en aquest servei bàsic.
Però d’altres varen preferir fer obres de “més lluïment” i “més populars” en aquell moment. Es a dir, varen començar la casa per la teulada i ara en paguen les conseqüències. I és que ,sovint, el més important és fer el que no es veu o el que la gent no aprecia degudament fins que no ho té. En aquest paquet podem posar-hi les obres d’aigua, clavegueram, xarxes elèctriques, etc, No son lluïdes com fer pavellons, places i carrers, o piscines, però son essencials perquè tota la resta funcioni.
A nivell polític, al llarg d’aquests vint-i-vuit anys de democràcia municipal hem discutit multitud de vegades amb representants institucionals de la Generalitat, Diputació o Govern Central, sobre quines obres havien de tenir prioritat a l’hora de rebre subvencions. Durant molts anys sempre hi havia les mateixes: aigua, clavegueram, enllumenat, etc, fins que alguns vàrem reclamar un canvi substancial en l’ordre o una total llibertat, perquè es castigava els ajuntaments més seriosos. Es a dir, si un havia començat per fer piscines, pavellons, pistes, etc, perquè l’havíem de premiar posteriorment en subvencionar-li temes d’aigua ,simplement perquè tenia greus problemes ? Podia haver començat a l’inrevés i no castigar als qui havien actuat amb major sensatesa i eficàcia. A tothom agrada fer les obres més espectaculars, però la serietat obliga a fer primer bons fonaments. I perquè un municipi tingui bons fonaments ha d’haver resolt primer el tema de l’aigua, després el clavegueram, enllumenat, etc,etc,
Tornant al principi, la portada de La Llosa es va iniciar tard i malament. Tard perquè des de l’acabament de les obres fins la redacció del projecte de portada varen passar no menys de sis o set anys, i després perquè CiU ho va col·locar dintre del Plan Hidrológico Nacional i el Ministre Alvarez Cascos imposava com a condició per utilitzar aigua de La Llosa que s’apliqués un cànon sobre cada m3 consumit. Volia recuperar amb aquest cànon una bona part de la inversió feta. Es a dir, 14.000 milions de pessetes. I d’aquí que CiU no fes res pel traspàs de l’embassament de Madrid a la Generalitat i d’aquí que aquest embassament encara sigui de Madrid, cosa inaudita desprès de tants anys des de la seva finalització.
I tornem al que tant he criticat darrerament davant de tantes queixes per la situació actual. Aquestes queixes s’havien de fer sis o set anys enrere i exigir el traspàs i demanar fons europeus en un moment en que estàvem en zona prioritària. Ara ja no hi som i per tant tocarà pagar-ho a la Generalitat, en part i als ajuntaments ,la resta. La falta de planificació es paga , i en aquest cas es paga doblement. Primer per falta d’aigua i tot el que això comporta i en segon lloc perquè ara tocarà pagar per unes obres que podia haver pagat una altra administració.
A més, el creixement constant d’habitants a Catalunya obliga a fer unes previsions en matèria d’aigua sensiblement diferents a les existents, i sobretot a resoldre les carències amb agrupacions de municipis, cada vegada més àmplies i potents. Però els costos s’han disparat i la repercussió sobre els rebuts serà necessàriament molt elevada. Els ciutadans començaran a veure i apreciar les polítiques d’aigua dels seus governants.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Tuesday, March 06, 2007

 
DECISIÓ VALENTA I PROGRESSISTA
Si una cosa demana la gent a les administracions és que pensin en els seus problemes i hi posin remei, toqui a qui toqui fer-ho. Massa sovint veuen com unes es passen la pilota a les altres i els problemes continuen sense solucionar-se. Ara tenim un bon exemple d'una decisió valenta, progressista, i llargament esperada. La millora de la mobilitat en una part de la comarca. En aquest cas ,entre Berga i Gironella.
Fa ben pocs dies que els tinents d'alcalde de Berga, Josep Xoy (ERC) i el de Gironella , Joan Torra (PSC) varen presentar l'acord definitiu per posar en marxa una experiència pilot llargament estudiada i molt esperada per tota la comarca. I dic tota la comarca perquè del resultat que tingui, en depenen futurs projectes per altres indrets del Berguedà.
Fa molts anys que ens queixem de les deficients comunicacions que tenim entre els pobles de la comarca. També podríem afegir-hi de la comarca, cap a Manresa i Barcelona, però aquest és un tema per un proper article. Ara tornem al Berguedà.
Davant aquest problema tenim dues posicions possibles. La de la permanent queixa i lamentació, a la espera de que algú ho solucioni. O la de posar en marxa un projecte pilot que demostri la viabilitat tècnica, i econòmica de la solució. Berga i Gironella han optat per tirar endavant aquesta segona opció. Arriscada, però molt interessant perquè permetrà donar un bon i necessari servei, entre els dos principals municipis de la comarca, i perquè dintre d'un cert temps podem tenir els elements indispensables per sol.licitar que sigui la Generalitat la que garanteixi aquest servei, ampliant la concessió de l'empresa concessionària.
I és que amb lamentacions mai resoldrem els problemes del Berguedà. Hem de ser positius i valents en els plantejaments i en les solucions. I donar exemple. Es evident que el bus urbà entre Berga i Gironella va en aquest sentit. D'aquí que en la darrera reunió del Consell Polític del PSC a la comarca animessim a Joan Torra, en tant que dirigent del PSC a la comarca, primer tinent d'alcalde de Gironella i portaveu del grup socialista en el Consell Comarcal , a arribar a un acord definitiu amb Berga per poder fer realitat aquest projecte el més aviat millor. La nostra enhorabona als dos ajuntaments per aquest acord.
Però , vull també remarcar el que té de progressista aquesta decisió. Es un exemple clar de la gran distància entre ajuntaments governats per partits de progrès, dels altres governats per partits conservadors. Els primers generen projectes, serveis i equipaments especialment pensats per les classes més necessitades. També per primar el transport col.lectiu per davant del individual. Per apropar els municipis, en comptes de continuar amb l'individualisme i l'aillament. Els altres ja els està bé com van les coses o prefereixen lamentar-se , passant les culpes a d'altres administracions.
Curiosament el projecte inicial de bus urbà estava pensat per donar servei a Berga - Gironella - Puig-reig, i així s'havia plantejat amb els governs municipals dels tres municipis quan tots tres coincidien en ser governs de progrès. Es a dir formats per pactes entre PSC i ERC . Canviat el govern de Puig-reig , primer ERC-PSC, i ara CiU - Grup Mixt, se'n surten del projecte i abandonen la idea de millorar sensiblement les comunicacions entre els 3 principals municipis de la comarca, tenint en compte que tots tenen colònies industrials especialment mal comunicades entre elles i amb els nuclis urbans principals. Després dirà CiU que li preocupa el transport públic.
Però bé, el projecte es va refer i repensar amb els dos municipis , principals impulsors de la iniciativa : Berga i Gironella, els quals l'han tirat endavant i el fan realitat. I aquesta realitat és la que varen presentar els Srs Xoy, per Berga i Torra, per Gironella. Podem estar tots segurs que aquest pas donat tindrà continuitat, i no solament això, sinó que serà copiat i plantejat a la Generalitat per aconseguir el seu suport, primer, i la seva responsabilitat, després.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
SENSE PLANIFICACIÓ
Es curiós el contrast entre l'enorme quantitat de paperassa que mou qualsevol administració, la gran quantitat d'enquestes i estudis que s'han fet per part de la Generalitat i altres organismes i els anuncis de plans que posteriorment no han tingut cap mena de traducció pràctica.
Encara molts recordem propostes com la de Catalunya 2010, anuncis com la "Feina ben feta no té fronteres", promeses de grans obres i grans plans en matèria d'aigua, depuradores, carreteres, noves tecnologies, etc., però arribats en aquest punt comprovem com tot plegat eren més desitjos, campanyes, o simplement maneres de fer veure que es tenia al darrere una idea clara de país. Som un país molt estudiat però molt poc planificat. I surten les evidències.
Resulta que falten uns sis-cents secretaris d'ajuntaments i uns tres-cents interventors. Falten urgentment uns quants centenars de pediatres, una xifra similar de metges de capçalera, multitud d'infermeres i altres professionals de la sanitat per garantir el funcionament de tots els equipaments de salut del país.
Igualment falten amb igual urgència centenars de professors d'anglès, mestres de primària i professors de secundària. La sisena hora està en perill en molts llocs per falta de mestres. I ja no diem tot el que va lligat a la educació especial , com logopedes, psicòlegs, assitents socials, mestres de reforç, especialistes en multiculturalitat,etc.
Podem continuar en l'àmbit del benestar social i família en que hi ha una mancança enorme de professionals en les diferents especialitats, de manera que la llei de dependencia i la de assitència domiciliària ben difícil serà de posar-la en pràctica si de manera immediata no es formen nous professionals.
Podria seguir amb uns quants altres exemples que demostren fefaentment que qui tenia de planificar estava plàcidament dormint. Es increible haver arribat a aquesta situació , i en aquests extrems de mancances, sense que ningú quedi en un ridícul espantós. Si per alguna cosa han de servir les estadístiques, els estudis, enquestes, i la demografia és per avançar-se a les necessitats. Es cert que hem tingut una allau d'immigració, no previsible, en aquest volum, anys enrere, però que hi hauria necessitats en totes les àrees abans descrites i en algunes més, sí que es veia venir.
I ara , què toca fer? Doncs córrer com desesperats i planificar ràpidament com mai s'hagi fet. Però tot precisa d'un temps determinat. Els estudiants de medicina que ara comencen no estaran en pràctiques fins d'aquí a cinc o sis anys. I cosa similar passarà amb els mestres, i amb els assistents socials, etc. I en aquesta questió no hi ha dreceres. Si es volen tenir bons professionals s'ha de donar el temps precís perquè arribin preparats. Només es poden buscar solucions parcials i precàries com contractar professionals d'altres paisos, amb totes les limitacions que tenen, per idioma, per estudis i preparació, i sous.
En resum, tenim per davant uns anys complicats i contradictoris per l'actual govern que ha apostat clarament per les polítiques socials, en un moment en que falta personal a tot arreu, i per tant fa difícil donar compliment a les decisions preses. Per tant s'ha d'explicar a la gent les dificultats objectives que hi ha per donar compliment als acords i recordar que la situació present és fruit de la falta de planificació del passat. No és un gran consol però és la veritat. I així es demostra que alguns governs s'omplien la boca de grans promeses , descuidant completament una de les prioritats de tot govern com és el de pensar en el demà. I el demà és avui.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?