Friday, May 30, 2014

 

APASSIONANTS RESULTATS- art. Regió 7



APASSIONANTS RESULTATS
El poble sempre té raó i els resultats s’han d’acceptar com expressió del que pensen en el moment de votar. No s’hi val a fer interpretacions estranyes, o fer extrapolacions , en funció d’estratègies d’equilibri que només entenen els qui les fan.
La clatellada rebuda pels socialistes ha estat clara i contundent, tant a nivell català com espanyol, i en el moment oportú. Sincerament , un resultat menys dur hagués estat poc afavoridor, respecte la necessitat de replantejar tot el projecte de cara el moment present i futur immediat. Per tant, em congratulo de la reacció immediata produïda per aquests resultats. Un partit de govern no fa mai un canvi profund estant en el govern. Es el pas a la oposició, i uns mals resultats electorals els que propicien el replantejament dels lideratges, dels projectes i les estratègies de futur. En això, estem. Ha arribat el moment de trencar amb inèrcies del passat, plantejar canvis de model, connectar més i millor amb la gent del carrer, inventar noves formules de participació i sobretot buscar objectius per garantir un model social, creïble i sostenible. Fàcil de dir, complicat de trobar, perquè el projecte socialdemòcrata , aquí i a Europa està en crisis. Ja es trobarà, sempre s’ha aconseguit en els més de cent anys de vida.
Estic satisfet perquè per primera vegada, la mateixa nit electoral, i sobretot l’endemà, tant el PSOE com el PSC han anunciat canvis substancials d’immediat. La renúncia de Pérez Rubalcaba, i convocatòria de Congrés extraordinari pel 19 i 20 de juliol és una mesura adient i contundent. I tot seguit, convocatòria de Primàries obertes per elegir candidat a les generals. I en el Congrés hi haurà ponències, noves propostes i projectes que prenguin nota de les aspiracions de la gent, enmig de la pitjor crisis dels darrers cinquanta anys.
I a Catalunya, convocatòria de Consell Nacional extraordinari ,d’aquí a dues o tres setmanes per emprendre canvis profunds a diferents nivells, tant de l’executiva com del projecte. Una bona decisió, en un moment en que alguns ex dirigents i càrrecs institucionals plantegen marxar, o ajuntar-se amb alguns ja marxats. Tant de bo, siguin conseqüents i ho facin. Sincerament, ens coneixem tots en el partit, i provoca vermellor escoltar els arguments de molts d’ells, per justificar la seva marxa. En comptes d’explicar les veritables raons, lligades als càrrecs que ostenten o han ostentat, a egolatries mal portades, o a recol.locacions en altres formacions, intenten justificar-ho amb el procés sobiranista ( del qual poc temps enrere havien renegat) , o sota mesures populistes que intenten aprofitar. Bon vent els apreti cap altres destins, perquè ens alliberen de posicionaments, mesures i comportaments que no compartim.
L’espai socialista existeix i existirà mentrestant hi hagi injustícies, pobresa, falta de llibertats individuals o col·lectives, desequilibris socials, etc. D’aquí que el partit socialista, a Catalunya, Espanya, a la UE o arreu del món, té raons d’existir. Per recuperar l’espai perdut, només cal ser conseqüents i posar al dia, les estructures, els objectius, la manera d’explicar-los i arribar-hi. I posar al capdavant les persones adients per tenir la credibilitat i eficàcia requerides. Un gran i apassionant repte que tot seguit emprenem. D’aquí que els resultats de les europees hagin estat adequats per avançar en aquest camí. Ja tindrem ocasió de parlar del que han significat per la resta de forces polítiques, la totalitat de les quals hauran de fer apostes similars, si volen sortir-ne indemnes.



Thursday, May 29, 2014

 

BORREDÀ- PRESENTADA DENÚNCIA ALS MOSSOS D'ESQUADRA, PER PINTADES



PRESENTADA DENÚNCIA ALS MOSSOS D’ESQUADRA, PER PINTADES.
Avui, dijous dia 29 de maig, l’alcalde de Borredà, Joan Roma Cunill, ha presentat denúncia davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra a Berga, per una nova pintada feta la passada nit, a la paret de la casa coneguda per Cal Canrubí ( Cal Camprubí). Casa situada al final del carrer de la Font, cruïlla amb el Camí de la Roca, entrant per la carretera de Sant Jaume de Frontanyà.
Aquesta és la segona pintada en les darreres setmanes. Una d’anterior es va fer a la paret sud del cementiri municipal i en les dues es feia referència al nom de l’alcalde. No hem volgut esperar a una tercera, per presentar denúncia per quan un fet com aquest suposa un atemptat contra el patrimoni municipal ( cas del cementiri municipal) i contra la propietat privada ( cas de Cal Canrubí) , però a més suposa una despesa important per l’ajuntament, per quan la brigada d’obres ha de destinar un material especial per poder treure les pintades, i unes hores de feina.
A més, el fet de tractar-se de pintades sobre pedra vista, fa més difícil la neteja i suposa un atemptat contra el paisatge , en un poble que té en el turisme la principal font de riquesa.
El tipus d’espray negre, i el tipus de lletra son molts similars en les dues pintades i tot fa suposar que estem davant un mateix autor o autors. En un poble petit ens coneixem tots, i es tenen sospites sobre qui ha pogut fer-les.
De totes maneres, seran els Mossos d’Esquadra els encarregats de posar en marxa el dispositiu pertinent per intentar castigar l’autor del delicte que hem denunciat. I pocs dies enrere varem poder constatar l’eficàcia dels Mossos, en la investigació d’un fet totalment reprovable, com va ser dipositar un cabirol mort a la porta de l’església. Els Mossos varen descobrir l’autor d’aquest fet, i seran ells els encarregats de tramitar la denuncia pertinent.
A partir d’ara qualsevol nou acte de vandalisme, atac al patrimoni municipal o particular, o incompliment de les conductes de civisme, comportaran la immediata denúncia davant els Mossos d’Esquadra, quan aquests siguin competents o davant els Tribunals , en la resta de casos.
Borredà, sempre s’ha caracteritzat pel respecte a tot i a tots, i no serà ara que algú vulgui trencar aquesta convivència i respecte.
Borredà, 29 de maig de 2014.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

Wednesday, May 28, 2014

 

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
Just anunciar l’assumpció dels mals resultats electorals, a nivell de PSOE i PSC han sortit els habituals mitjans de comunicació per criticar, proposar o fins i tot exigir les vies que hem de fer servir per dur a terme la renovació de propostes, projectes i/o lideratges. La pluralitat informativa s’ha reduït fins extrems realment alarmants. Es difícil trobar un mitjà de comunicació escrit, parlat o visual amb el qual confiar que donarà informació objectiva i ben fonamentada. Res d’això , el partidisme i els interessos més obscurs dominen aquests mitjans, amb la inestimable col·laboració i participació de tertulians ben pagats i alimentats per aquests mateixos mitjans, en un cercle viciós, impossible de trencar. Aquesta pressió mediàtica, exercida durant anys, acaba influint de manera decisiva en els ànims dels nostres militants, simpatitzants i votants. Es lògic i comprensible. El problema és com fem front a tot aquest exèrcit d’opinadors, sense caure en el seu parany.
I si aquesta pressió ambiental, constant, permanent i en tots els àmbits i sectors, troba dintre del partit o en el seu entorn immediat persones que busquen sortida a les seves ambicions personals, a la seva egolatria desaforada o simplement, fer mal per fer mal, que de tot hi ha en els grups “crítics” “dissidents” o impulsors de projectes sobiranistes, l’amplificació dels problemes i recerca de solucions es fa molt més complicada. Tota declaració, reunió , manifest és amplificat fins extrems increïbles per tots aquests mitjans de comunicació, donant la impressió de que el descontentament o la crisis és de dimensions immenses, quan la realitat és totalment diferent.
Acabo de veure els 34 suposats impulsors d’una plataforma, moviment o proposta de partit socialista alternatiu. Els noms més coneguts son d’ex consellers/ es, persones que mai admetran que els nostres problemes varen començar amb ells. Creuen ser referents i dipositaris de les essències del PSC i poden marcar la seva ruta cap un futur sobiranista que res té a veure amb els nostres ideals, ni principis fundacionals o projecte de futur dintre d’una UE que volem federal i social. No entenen ni acceptaran que el descrèdit del partit va començar amb unes polítiques del Tripartit que no varen respondre a les expectatives posades en ells. Tampoc acceptaran que la gent vol cares noves que mai ells representaran perquè recorden aquelles batalles, conflictes i mals rotllos viscuts en els dos governs d’esquerres. Els qui érem alcaldes, regidors, diputats al Parlament, o en altres càrrecs tenim ben vives les decisions preses per aquests capdavanters d’aquest moviment. Varem patir i varem haver d’aguantar, recolzar i votar propostes amb les que no hi estàvem d’acord. Varem constatar clares deficiències de gestió i acció política per part d’aquests protagonistes, i tampoc en els seus càrrecs de partit hi varem veure l’energia i claredat d’idees i propostes que ara exigeixen a la direcció actual, i molt especialment al Primer Secretari, Pere Navarro.
Som AMOS DEL NOSTRE DESTÍ, els militants i les militantes del PSC, com ho hem estat sempre. No volem que siguin els mitjans de comunicació, contraris als nostres ideals els qui ens diguin com hem de fer les coses. Ho sabem molt bé, i no hem de deixar-nos contaminar per crítiques destructives, o interessades en fer fracassar els canvis proposats per una direcció que varem elegir lliurement, amb un suport esclatant, i que ha de conduir el partit cap una nova etapa, en la qual tinguem un millor encaix en la societat a la qual servim. No podem acceptar que uns pocs ressentits, egòlatres o anyoradors d’un passat en el qual ells feien i desfeien al seu gust, torni. Si volen muntar el seu propi partit, endavant, però no pretenguin donar lliçons d’ètica, progressisme, i encara menys, de socialisme. Els qui continuem en el partit, podem tenir propostes , i dees o alternatives a algunes de les decisions preses, però les defensem on pertoca, sense marxar el partit i encara menys, fent servir mitjans externs i oposats al PSC per donar la impressió de tenir al darrera molts seguidors.

Ho varem veure en el Congrés o en tots i cadascun dels Consells Nacionals, la correlació de forces de cada sector. Volem que el partit retrobi la solidesa, i coherència que l’ha caracteritzat, i no volem “il·luminats” que diguin cap on hem d’anar. I menys rebre lliçons de catalanisme o socialisme. Dues cares de la mateixa moneda, i no vulguin fer-nos anar cap a vies impensables en el socialisme internacionalista on sempre hem estat. Si el seu oportunisme els porta cap altres camins, que hi vagin sols, i deixin de provocar inestabilitat i malestar, en un partit que necessita més que mai, unitat i coherència. Som i serem AMOS DEL NOSTRE DESTÍ.

Tuesday, May 27, 2014

 

INTEGRACIÓ CRÍTICS, MALS RESULTATS, PROJECTE FUTUR DEL PSC



INTEGRACIÓ CRÍTICS, MALS RESULTATS, PROJECTE DE FUTUR.
Just tancades les urnes, ens trobem de nou, amb els moviments preparats, previsibles i planificats de fa temps, dels anomenats crítics que no sabem ben bé a qui agrupen. Suposo que molts d’aquests deuen estar contents amb l’elecció d’Ernest Maragall , integrat a ERC. Es el primer que s’ha col·locat, “fidel” , se suposa, als seus ideals i projecte.
Algunes veus de l’actual executiva, i de fora, demanen “integració” d’aquests crítics, dintre del partit, i tenir-los en compte en la nova etapa que s’obrirà arrel del Consell Nacional extraordinari que es convocarà dintre de pocs dies.
Francament no en sóc gens partidari. Hem d’aprendre del passat i el present , per no repetir els mateixos errors. No hi ha pitjor crític que aquell que es creu posseïdor de la veritat absoluta, i de les essències del socialisme, com per rebatre tot el que pensa i decideix el conjunt del partit. Per ells, és el conjunt del partit el que està equivocat i va en la direcció equivocada. I poden posar com exemple els mals resultats obtinguts en aquestes eleccions europees, sense acceptar de cap manera que una part d’aquest resultat és degut a l’existència dels propis “crítics” que han malmès la imatge d’unitat i projecte del PSC.
Que cada setmana apareguin noms, antigament rellevants del PSC, mostrant discrepàncies, retrets, atacs a la direcció , en diferents indrets i àmbits del territori català ha fet molt de mal a tot el nostre projecte. Es evident que la gent desconfia de qui mostra falta de credibilitat i sobretot d’unitat en un partit. Han fet tot el possible per desestabilitzar l’executiva i la figura del Primer Secretari, i ara li imputen els mals resultats. Aquest és un joc que tots coneixem i és més vell que la pròpia existència del fet polític.
La majoria d’aquests personatges que ens donaven lliçons d’ètica i comportament lleial pocs anys enrere, son els protagonistes de transfuguisme en ajuntaments,i altres institucions. Ara, modificaran els fonaments de l’ètica per justificar el pas cap altres formacions polítiques , retenint càrrecs aconseguits sota les sigles del PSC, i promouran moviments i plataformes per poder continuar gaudint dels privilegis de “servir el país” sota altres plantejaments. Això és més vell que l’invent de la roda. Qui vulgui marxar que ho faci, però el projecte del PSC és ben viu i potent com per remuntar la davallada que tenim.

No ens passa res que no hagi passat en tots i cadascun dels partits socialistes o socialdemòcrates del món. Períodes d’esplendor, seguits de períodes de crisis i desconcert davant noves realitats, difícils d’assumir i adaptar. El PSOE ha pres una bona decisió, i Pere Navarro, també. Son dues realitats diferents que cal afrontar de manera igualment diferent. El lideratge del nostre Primer Secretari és molt diferent d’un vell i esplèndid Pérez Rubalcaba que ha estat a peu del canó i en primera línia de combat durant 30 anys. Res a veure, amb la realitat catalana de Pere Navarro el qual pot portar eficaçment la nostra travessia del desert, en els propers mesos i anys. Una reacció a temps, permetrà redreçar el camí i tirar endavant. El Consell Nacional decidirà , i qui no li sembli bé, pot emprendre altres camins. Que s’ajuntin tots aquests que tenen les essències, i les portin cap on creguin convenient. El PSC té prou solidesa com per encarar el futur, amb serietat i fidel als seus plantejaments fundacionals.

Monday, May 26, 2014

 

RESULTATS EUROPEES, A PRIMER COP D'ULL- art.Nació Digital Solsona

RESULTATS EUROPEES, A PRIMER COP D’ULL
Tindrem temps per valorar, discutir, reflexionar i sobretot veure els primers moviments ,derivats dels resultats de les eleccions europees d’ahir. Queda clar que a tot arreu hi haurà canvis profunds i d’imprevisible previsió, a dia d’avui, però l’escenari s’obra cap horitzons completament nous.
Els grans partits han tingut mals resultats. Constatació clara i contundent, per molt que el PP vulgui buscar-hi excuses pal·liatives. Queda primer, en un escenari d’enfonsament generalitzat no és cap mèrit ni cap bon presagi de cara el futur. El PSOE a Espanya i el PSC a Catalunya, han quedat molt lluny de les previsions i les esperances dipositades en aprofitar el descontentament general per les polítiques del PP a Espanya i per les polítiques de CiU i ERC a Catalunya. I entren amb força alguns partits nous que en molt poc de temps han estat capaços de recollir l’emprenyament generalitzat per polítiques que han allargat la crisis molt més de l’imaginable.
El parlar clar i de manera crítica respecte el funcionament habitual de les institucions ha tingut premi. Es lògic, i jo diria que gratificant, perquè obligarà a emprendre canvis en el llenguatge, en el comportament i sobretot en les decisions de tots els partits i especialment en els de govern. Ja era hora, i benvinguda aquesta constatació. Tots hem vist i escoltat discursos buits de contingut crític. Això ja no ven, ni és acceptat. A grans problemes, grans remeis, i dir a la gent la veritat de la complexitat del moment. No hi ha receptes fàcils, però la gent ho ha de saber i ho ha de tenir present, i moltes vegades es vol amagar la complexitat mitjançant la venda de solucions massa simplistes.
I això és cert a nivell europeu, com ho és a nivell espanyol i català. A nivell europeu els Socialistes no han assolit una majoria suficient com per poder presidir la Comissió Europea, objectiu de Martin Schulz. Si tot va com previst , la presidirà el conservador luxemburguès Juncker. No és una bona noticia, en absolut, perquè veurem polítiques semblants a les vistes fins ara, i això no pot anar per bon camí. Dependrà dels pactes a fer, per poder canviar de rumb. A nivell espanyol, el PP ha fet un molt mal resultat, però el trossejament en múltiples partits fa difícil fer previsions immediates de futur, de cara les municipals de l’any vinent i les generals de 2016. Es mou tant tot, que caldrà esperar. En quan a Catalunya, s’ha de reconèixer l’habilitat d’ERC per guanyar unes eleccions en clau sobiranista, amb un molt bon resultat que descol·loca CiU i situa el president Mas en una molt difícil situació. En un altre moment i un altre país, segurament aquest resultat portaria la renúncia a la presidència. Es una segona derrota, en un any i mig. CiU pot fer les lectures que vulgui, però el cert és que no li queda marge de maniobra per liderar un procés, que pot descarrilar en qualsevol moment.
I aquest resultat ens ha de preocupar a tots els catalans, però sobretot als qui estem en diferents institucions del país, perquè suposa allargar la provisionalitat, i no disposar d’un govern fort i tranquil. Si en molt poc temps, no es planteja un govern de coalició entre CiU i ERC ,pel qual realment governin junts, malament. Millor anar a unes altres eleccions anticipades. Un país no pot tenir un govern provisional de manera indefinida. Ja portem massa temps en aquesta situació i en plena crisis econòmica, financera i política.
En quan al PSC, tots esperàvem aquestes eleccions per veure resultats, i reflexionar sobre el camí a seguir. Queda clar que cal obrir un procés ampli de valoració i modificació de l’actual estructura, per recuperar l’espai perdut. En això sóc optimista, perquè és un sentiment molt generalitzat en el partit, i el portarem amb el seny necessari per arribar a bon port. Han deixat el partit, persones poc identificades amb els ideals socialistes, més interessats en ocupar càrrecs que no pas en la transformació de la societat. Hem de retornar als orígens i sintonitzar amb la societat actual, parlant clar i català respecte les propostes a seguir. Ho aconseguirem, sense cap mena de dubte. Sense presses, sense improvisacions, sense interessos partidistes. A tots els nivells s’obra una nova etapa, a nivell europeu, espanyol i català. Tots en som protagonistes, tots hi tenim el nostre paper a jugar. En els propers temps veurem moviments mai imaginats. El futur és obert i incert, els resultats d’ahir ho demostren a bastament. No deixa de ser apassionant el moment que estem vivint.

Joan Roma, Alcalde de Borredà

Saturday, May 24, 2014

 

ENTITATS I ACTIVITATS, EN PERILL - art. Setmanari Regió 7

ENTITATS I ACTIVITATS , EN PERILL.
El Berguedà com tantes altres comarques de Catalunya, és rica en entitats que agrupen persones de totes les edats, condicions i procedències. Coincideixen en una mateixa entitat per multitud de raons que van des del desig de preservar tradicions, impulsar activitats socials, culturals, de lleure, etc, o simplement per ocupar el temps lliure que tenen. El cert és que la varietat i existència permeten oferir un gran nombre d’activitats a tots els pobles i al llarg de tot l’any.
Ara bé, aquesta riquesa i varietat es troba en perill per diverses causes. En primer lloc, en tenim una difícil de resoldre com és l’envelliment generalitzat de la població comarcal que motiva la falta de regeneració de les juntes de govern, i dels propis components. Sense la captació de joves, qualsevol entitat està condemnada a la desaparició. Aquesta situació posa en perill moltes de les entitats locals i comarcals.
Tenim un segon problema motivat per la crisis , en general, i de les administracions, en particular. Costa molt aconseguir socis col·laboradors de les entitats, en un moment en que tothom compta molt els diners i les aportacions a fer, per petites que siguin. Això suposa ingressar menys diners per la via particular. I la situació de les administracions ha provocat un daltabaix enorme a l’hora de concedir i aconseguir subvencions. S’ha retallat tot, començant per les aportacions a entitats, de manera que moltes ja no reben cap ajuda oficial.
I als dos problemes anteriors se n’hi afegit un altre que posa en perill la riquesa i varietat de les activitats locals i comarcals. El Govern de la Generalitat es caracteritza per passar d’un extrem a l’altre en temes molt delicats i que haurien d’haver motivat un ampli consens de totes les parts afectades. Em refereixo a l’exigència de disposar de PAU’s ( Plans d’Autoprotecció) per a qualsevol acte o activitat programada. Son moltes les entitats que han decidit frenar o directament anul·lar activitats tradicionals des de feia molts anys, per por a caure en responsabilitats que poden hipotecar l’entitat o directament els responsables. I en aquest tema tant complicat ho tenen les entitats com els ajuntaments.
Es a dir, a partir d’ara qualsevol caminada, trobada, concurs, competició, etc, etc, requereix disposar d’un PAU , amb el conseqüent cost tècnic i econòmic. El noranta per cent de les entitats no ho poden assumir i tampoc els ajuntaments petits o mitjans. Condemnem a l’anul·lació de multitud d’activitats locals i comarcals. I sense aquestes activitats les entitats perden la seva raó de ser, i els pobles i comarca, perden personalitat i interès. Ja sabem que tota activitat ha de tenir un mínim d’organització, previsió, planificació i seguretat. Ha de comptar amb les garanties mínimes de poder resoldre els imprevistos que puguin sorgir i així ho hem fet durant anys, decennis, segles. Però és que ara passem a l’altre extrem, i cal disposar d’un PAU , amb un cost mínim que mai baixarà dels tres-cents euros, i si és per algun tema una mica complicat, pujarà als sis-cents o mil euros, quantitats impensables per entitats modestes com totes les que tenim. Tampoc els ajuntaments poden fer-se càrrec d’elaborar tants PAU’s com actes o activitats volen organitzar. El resultat serà renunciar a la majoria i només procurar mantenir algun del màxim nivell, sempre que compti amb ajuts externs.
Mal assumpte i mal moment. Tot hauria de ser més gradual i no anar d’un extrem a l’altre. Els ajuntaments ja disposen d’assegurances de responsabilitat civil per les seves activitats i pels seus equipaments i serveis, però si les entitats han de fer front a assegurances, PAU’s i altres obligacions, faran inviable la seva continuïtat. Si el govern vol imposar aquestes normatives, ha de posar els mitjans tècnics i econòmics perquè les entitats rebin els ajuts corresponents. Posar obligacions sense ajudes, és condemnar-les a la paràlisis i desaparició. En això estem.
Joan Roma, alcalde de Borredà.



Thursday, May 22, 2014

 

ESPLÈNDIT ACTE CENTRAL DE CAMPANYA


ESPLÈNDIT ACTE CENTRAL DE CAMPANYA.
Feia anys no assistíem a un acte central de campanya de tanta intensitat emocional i densitat de missatges positius. Un acte que ens va portar als primers anys de democràcia propers al gran esclat del 82, amb la victòria del Partit Socialista amb els millors resultats de la seva història.
Amb un Pavelló totalment ple a vessar, l’ambient es va mantenir al llarg de totes les intervencions dels nombrosos oradors. No era fàcil intervenir, i encara menys mantenir l’interés, durant les 2 hores de míting. En varem sortir satisfets, perquè varem constatar que existeix el referent socialista, a Catalunya, a Espanya i a Europa. Que malgrat tots els problemes i conflictes a casa nostra, el PSC té un futur ple d’esperança i oportunitats. I que en poc temps la gent comprovarà com la nostra posició és l’encertada i la única possible.
Però també la gent veurà com hi ha una altra Europa possible, molt diferent de la que hem viscut fins ara, de la mà dels conservadors. Ahir, tots els intervinents hi varen fer referència, però no és igual que ho digui un candidat nou, o que ho digui Martin Schulz, o Manuel Valls o Felipe González. En poques paraules varen deixar clar que el socialisme europeu vol governar per aplicar mesures radicalment diferents de les preses fins ara, i que l’austericidi no pot continuar, perquè porta a la deflació i a l’empobriment general de tota la UE.
Vaig trobar molt encertat l’ordre d’intervencions, perquè cadascú va poder expressar la parcel·la sota la seva responsabilitat. Tindrem dos nous eurodiputats prou preparats, prou joves i amb prou empenta com per portar iniciatives pràctiques i adients. A diferència d’altres partits, no enviem candidats a una jubilació daurada, sinó joves preparats per presentar i defensar alternatives agosarades, en un moment especialment important. I a continuació escoltar el Primer Secretari, a la veterana Elena Valenciano, o a Martin Schulz, va ser un plaer. Varem oblidar les penes , els atacs i les incomprensions envers el nostre partit, i ens varem transportar cap un futur ple de grans oportunitats i esperances. I l’entrada en escena de Manuel Valls, el seu domini de l’escenari, una magnífica oratòria amb una sàvia combinació de català, castellà i francès, va suposar una injecció de moral immensa. I finalment, un tancament de luxe en la persona de Felipe González, feia somiar amb la victòria de diumenge. Quina llàstima no haver-lo tingut de president de la Comissió Europea. Quina frescor i claredat de missatge desprenen les seves paraules. Quina comprensió per la situació del PSC i quina joia comprovar el seu recolzament a Pere Navarro i al diagnòstic de que la nostra proposta serà la que resoldrà el conflicte en el que estem immersos.
Francament, és la primera vegada que tot un acte central manté l’atenció i la vibració entre oradors i assistents. Dues hores intenses i extenses, per tornar a casa amb les bateries carregades, per encarar la recta final.
I per la meva part, a nivell personal, vaig tenir la satisfacció de ser entrevistat per la Televisió francesa que seguia al Primer Ministre. A l’entrada uns reporters buscaven algú que parlés bé el francès i vaig poder respondre diverses preguntes sobre la personalitat de Manuel Valls. Es un polític fascinant, des de ben jove. Li he seguit la trajectòria i vaig escoltar les seves intervencions davant l’Assemblea Nacional i el Senat. Ahir varem poder comprovar el poder de convocatòria que té i la claredat de les seves propostes. Amb aliats com ell podem transformar la realitat europea.

Queda clar, doncs, que estem en el lloc que ens pertoca i que malgrat tots els atacs i conflictes interns i externs, tenim un gran futur per davant. Esperem resultats de diumenge i ja tindrem ocasió de reprendre l’activitat habitual , amb noves energies.

Tuesday, May 20, 2014

 

MOVIMENTS SOCIALS EFECTIUS


MOVIMENTS SOCIALS EFECTIUS.
En una època de tanta crisis com aquesta, reconforta veure com hi ha organitzacions capaces de dur a terme campanya i actuacions, sense violència, i amb un grau enorme de solidaritat i voluntarisme.
Cada dia podem veure-ho en accions de recollida d’aliments, curses benèfiques, caminades populars, diades de solidaritat, etc, però també oposant-se a desnonaments realment punyents. La PAHC ha fet, més ben dit, està fent una feina admirable, amb una constància digne de reconeixement. No és fàcil anar a un Banc i posar-se durant hores, a vegades, dies i nits, reclamant que una hipoteca no s’executi, posant una família al carrer. Família que a vegades es composa de gent gran, o fills petits, i sinó és igual, el dret a una vivenda, és elemental per poder viure amb dignitat.
I quan veiem els motius de molts desnonaments, encara puja més la indignació. Avis que van avalar els fills o els néts i ara es troben sense recursos, o amb el propi pis en perill...l’angoixa ha de suposar un mal viure inimaginable pels qui no hem passat per un tràngol com aquest.
La crisis ha motivat l’aparició de nombrosos moviments socials, i alguns han vingut per quedar-se, almenys durant molt de temps, a la vista de la incertesa de la duració de tots aquests problemes. Ningú pot aventurar el final de la crisis, ni tant sols, la seva disminució. Cada setmana escoltem noves elucubracions que no garanteixen cap sortida a curt termini. Es lògic, doncs, que ajudem aquests moviments a mantenir les seves accions i reivindicacions, dintre del respecte i la no violència.
Estem a punt d’entrar en el període de vacances, i molts d’aquests moviments hauran de pensar en com resoldre el problema dels menjadors escolars. S’han de poder mantenir dintre de les mateixes escoles, o en altres equipaments de fàcil accés. Però no es pot renunciar a que tots els infants amb problemes de subsistència , no puguin fer un bon àpat al dia, dissabtes i diumenges inclosos. Es a dir, cal una mobilització general per sumar esforços i fer possible un pont entre l’inici de les vacances i l’inici del proper curs.
Molts ajuntaments estan fent ja els deures en aquest sentit, però els recursos municipals no poden fer-hi front. Almenys no en tota la seva necessitat, i per això calen aportacions privades. Gràcies a tots aquests moviments socials s’està aconseguint recollir aliments i diners per afrontar aquesta urgència.

Però en tenim més de més difícil solució. Les retallades a nivell social comporten situacions molt complicades per famílies amb persones dependents, o tallers per discapacitats que han perdut ajudes i han d’enviar la gent a casa, o persones malaltes que veuen com les previsions d’intervenció quirúrgica s’allarguen contínuament... això no poden solucionar-ho els moviments associatius, però sí poden servir per exigir atenció i reformes. I pressionar als governs per fer-hi front. Quantes coses s’han sabut gràcies a aquests moviments, i quantes coses han canviat gràcies a ells. Cal animar-los a continuar i tenir-los ben present en cada cas.

Sunday, May 18, 2014

 

UNA EUROPA EN CONSTRUCCIÓ - art. Regió 7

UNA EUROPA EN TRANSFORMACIÓ.
La majoria de partits catalans s’entesten a demanar el vot per resoldre els seus temes interns, en comptes d’explicar amb qui s’han aliat a nivell europeu i què pensen defensar per millorar les prestacions que rebem. Els resultats es miraran més en clau interna per veure si ERC passa al davant de CiU o quins percentatges treuen els altres, per comparar de cara les futures conteses electorals que estan per venir. D’aquesta manera converteixen les eleccions europees en unes eleccions de segon nivell quan , ara més que mai, esdevindran decisives per la transformació inevitable que ha de venir. Tot pot ser relantitzat, però tard o d’hora arribar l’hora de la realitat i s’imposa la necessitat de modificar-ho tot. I ara toca emprendre grans canvis per poder lidiar amb un futur ple de reptes .
A diferència d’aquests altres partits, el PSC s’ha imposat explicar un programa netament europeista, lligat al que ha estat sempre una prioritat pels catalans: Europa. Durant anys i anys, Catalunya havia esdevingut el territori més europeu d’Espanya, i aquest lideratge, com tants altres s’ha anat perdent amb el pas dels anys. Toca recuperar aquell vell anhel de ser més europeistes que ningú, i en les actuals circumstàncies, encara és més rellevant per quan la transformació de la UE en un unió federal, ajuda a trobar un millor encaix nostre dintre d’Espanya i dintre dels futurs Estats Units d’Europa. Hi ha pocs dubtes sobre l’obertura d’un nou panorama a nivell nacional i estatal, després d’aquestes eleccions i la anomenada tercera via, farà el seu curs. I és en aquesta nova realitat en la qual caldrà treballar i buscar el millor possible. D’aquí que quan més enfortim la UE més fàcil tindrem encaixar-hi la nostra realitat.
Però a banda d’aquest tema territorial, és evident que les polítiques europees han de canviar radicalment. De fet la unió de partits socialistes, planteja un gran esforç en tornar a l’Europa social, la que té com a prioritat garantir els serveis essencials a les persones, començant per la lluita contra l’atur i molt especialment el juvenil. No pot ser que una generació sencera encara no hagi començat a treballar. Tenim milions de joves a l’espera de trobar ocupació i els anys van passant sense veure-hi sortida. D’aquí la proposta de destinar vint-i-un mil milions d’euros en incentivar la ocupació de joves, però al mateix temps portar el crèdit a les petites i mitjanes empreses, i afavorir el desenvolupament econòmic de tot el conjunt, fugint de les polítiques , dites d’austeritat, que el que han aconseguit ha estat frenar tot el creixement i portar a l’atur a milions de treballadors. Però , a banda d’aquests grans principis, toca creure realment en que la UE ha d’esdevenir un autèntic Estat federal, en el qual imperi la política i l’autoritat central, en comptes d’estar en mans de les grans corporacions financeres. Toca anar cap una única autoritat econòmica, una única política fiscal, una única diplomàcia, etc, etc, és a dir, convertir la heterogeneïtat actual en una homogeneïtat que faciliti el desenvolupament integral de tots els països membres.
Ja sé que molt poca gent llegeix els  programes electorals i que la majoria no creuen en ells perquè sovint no es compleixen, però recomano la lectura del manifest socialista aprovat per aquestes eleccions i sobretot, les propostes procedents del PSC. Es podrà veure com sí contenen mesures concretes. Dintre de pocs dies tindrem a Barcelona el Primer Ministre de França, en Manuel Valls, com també Martin Schulz, el candidat a presidir la Comissió Europea. Animo a escoltar-los perquè tindrem una idea clara d’iniciatives concretes per un futur molt diferent al que hem viscut fins ara. No son promeses buides sinó que per necessitat interna, i obligació externa, la UE ha de ser transformada a fons per poder competir amb les altres potències, i qui millor ho pot fer és el partit socialista europeu, conformat per tots els partits socialistes ,presents a cada país. Que ningú dubti de la importància d’aquestes eleccions i qui les vulgui vendre en clau interna que ho faci, però la realitat és una altra. La realitat és que ha arribat el moment de liderar la gran transformació que necessita , per poder competir amb la resta del món. De nosaltres depèn el tipus de lideratge que volem



Friday, May 16, 2014

 

UN RUC POT CANVIAR TOTA UNA VIDA- art. La Rella

UN RUC POT CANVIAR TOTA UNA VIDA
Acabo de comprar un ruc per 75 euros ( setanta – cinc) per entregar a una vídua de la tribu Massai, a la qual no conec ni coneixeré mai. La història és ben senzilla i pròpia d’aquest món global en el qual vivim, i que com tot té coses bones i altres de no tant.
Cal saber que la tribu dels Massai se situa en un dels extrems de Kenia i Tanzània, per tant molt lluny de nosaltres. Però la llunyania no ens ha de fer perdre la necessitat de donar un cop de mà allà on més falta fa. Es ben cert que aquí tenim una crisis com feia molts anys no havíem vist, però ajudar als més propers, no ens ha de limitar les ajudes a poder fer alguna cosa per altres que estan en el límit de la supervivència. Aquest és el cas de les vídues Massai. La tradició les deixa en la més pura indigència quan mor el marit perquè ho perden tot. Queden sense cap propietat sense cap mitjà de vida. Era lògica la aparició d’una ONG ( Fundación Carpio Pérez) la qual ha tirar endavant la construcció d’escoles pels nens Massai i un menjador, però ara s’ha proposat una fita més ambiciosa com és la de procurar mitjans bàsics de subsistència a les 400 vídues que hi ha en una de les regions.
La principal font de subsistència son les cabres i els rucs, autèntics Landrovers pels Massai. Amb ells transporten la llenya i l’aigua, essencials pel tipus de vida que porten. Sense ells les dones es converteixen en “animals de càrrega” amb bidons d’aigua al cap, i farcells de llenya a l’esquena, fent caminades immenses per sobreviure. Així, doncs, tenim 400 vídues , amb només 300 cabres, al seu càrrec, nombre clarament insuficient per cobrir la subsistència, de manera que l’acció a la qual m’he afegit pretén proporcionar 100 cabres i 4 rucs. Cada cabra té un cost d’entre 33 i 35 euros i cada ruc 75 euros. Així ,doncs, per l’import d’uns pantalons, una parca o qualsevol altra cosa perfectament prescindible, aquí, es pot donar un animal que resoldrà tota una vida. En aquests preus es pot veure com de lluny estem una part del món de l’altra.
A vegades entre la molta paperassa que rebo, n’arriba alguna que et fa sentir útil, i no pots resistir la temptació de donar un cop de mà. Estem col·laborant en un altre projecte al Senegal a la regió de Boulimbou, amb portada d’aigua, perforació de pous, i inici de conreu de fruita i verdura, amb uns excel·lents resultats. Ara, doncs, uns centenars de vídues, totalment desemparades, rebran cabres per poder subsistir, i rucs per poder carretejar llenya i aigua, de manera que la seva vida canviarà radicalment. El sistema de col·laboració és el que ha fet servir La Rella per renovar tot el seu sistema per poder continuar. Doncs,bé aquest sistema pot servir per resoldre altres temes de supervivència, en uns països llunyans però amb els quals hem de fer arribar la nostra solidaritat i cooperació. Dintre de pocs dies, concretament el dia 25 d’aquest mes es tanca la campanya de recollida de fons i dintre d’un mes, les vídues Massai, podran iniciar una nova etapa amb uns recursos que els garantiran la supervivència. Val la pena col·laborar, tenint la total garantia de serietat i rigor en la participació.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

Thursday, May 15, 2014

 

CRISPACIÓ, REALITAT O INVENT ?



CRISPACIÓ, REALITAT O INVENT ?
Arran l’incident a Terrassa d’una dona contra el nostre Primer Secretari Pere Navarro, hem assistit a un increïble devessall d’informacions, reflexions, crítiques, acusacions, deformacions... inimaginables en un país normal. Molts dies després ,encara els mitjans de comunicació, ho “expliquen” de manera que els més grans dubtes planegin sobre el què va passar, com, perquè ...i puguin fer creure que la motivació de la dona en qüestió sigui que anys enrere, va retreure a l’alcalde Navarro, tenir una senyera “ bruta” penjada a la Casa Consistorial. Però, el més greu de tot és que càrrecs rellevants , molt rellevants del nostre país, en actiu ( Conseller Espadaler) o retirats (Joan Rigol) puguin donar interpretacions deformades o crítiques de la denúncia i sobre si en el país hi ha crispació o no.
Em demano on viuen aquestes persones, i moltes altres que participen en tertúlies o exerceixen càrrecs en diferents institucions. Es evident que segons on vius, i amb qui t’entens, no veus la realitat del país. Això és cert, ara i aquí i sempre. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, o pitjor sord que el que no vol escoltar. Si volem podem anul-lar la crispació, per decret. I ja està, podem quedar tranquils negant les evidències.
Ara bé, com sempre passa, la realitat s’acaba imposant i el cert és que la crispació no solament existeix, sinó que es va fent evident en tot moment i tot lloc. I anirà en augment fins arribar a cotes alarmants. Temps al temps. Però és en converses privades, quan la gent accepta les evidències. No ho diran en públic, no sortiran als mitjans de comunicació per explicar-ho ( molt propi dels catalans) però arreu del país podem fer llista de les coses que passen.
Per raons de feina i organització privada, em toca anar a dinar sempre de bar o restaurant, i puc assegurar que des de fa mesos estic observant converses privades de taules properes on el debat sobiranista provoca crispació, augments de to de la veu, fins arribar als insults. He estat testimoni de celebracions en restaurants que s’han hagut d’acabar abans d’hora per evitar donar un autèntic espectacle a la concurrència. Pares o avis que han demanat tranquil·litat, educació i respecte a la resta d’assistents, exaltats per la discussió sobiranista...
Però, és que moltes famílies han decidit suspendre trobades, celebracions, o commemoracions per evitar topades que deixessin ferides irreconciliables. I en tots els entorns que conec hi ha exemples del que dic, de manera que no podem dir que siguin casos excepcionals, sinó habituals.
Però, podem continuar observant l’escalada de tensió en tot el referent a símbols, noticies, informacions o decisions procedents d’Espanya. Si abans podíem parlar d’allunyament, distanciament, controvèrsia, etc, ara tot es va convertint en odi, contra tot l’espanyol. Entenent per espanyol, multitud de coses que no sempre ho representen. Aquest odi creixent, comporta reaccions intolerants sobre multitud de temes que provocaran problemes a curt termini i perills considerables a mitjà termini.

Fa dos dies es va tallar una de les branques del Pi de les Tres Branques, situat en el terme municipal de Castellar del Riu ( Berguedà). Es pot qualificar l’acció com de vandalisme, bretolada...però el cert, és un cas clar de provocació i crispació, provingui de la banda que provingui. En veurem molts més casos, i a mesura que ens acostem a la Diada i al 9N, les accions seran més i més crispades, fins arribar a cotes perilloses. Millor m’equivoqui, però anem cap a la Gran Frustració, i quan la gent tingui clar que no hi haurà ni referèndum ni consulta, ni eleccions plebiscitàries o independència a la vista, les reaccions poden ser molt complicades. Qui digui que el país no està crispat, és que viu en un altre món, o no vol veure la realitat. 

Wednesday, May 14, 2014

 

TORÀ I BIOSCA PASSARAN A LA COMARCAL DEL SOLSONÈS - art. Nació Digital Solsona



TORÀ I BIOSCA PASSARAN A LA COMARCA DEL SOLSONÈS.
Ahir, dimecres dia 14 de maig, es va celebrar sessió de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, en la qual vaig exercir de Portaveu dels representants de la Federació de Municipis de Catalunya, per poder defensar el canvi de comarca dels municipis de Torà i Biosca.
Aquests dos municipis pertanyen actualment a la comarca de la Segarra que té 21 municipis, i han demanat passar a la del Solsonès que en té 15. La meva intervenció es va centrar en una part de la recent història d’aquests municipis i de la comarca del Solsonès que conec molt bé per haver estat durant 16 anys diputat adscrit pel PSC.
Torà i Biosca son dos municipis amb una superfície territorial gran i es troben a la frontera de la dues comarques per la qual cosa té lògica aquest canvi de comarca. Però , en el cas de Torà es dona la circumstància de que l’any 1968 se li va agregar el municipi de Llanera del Solsonès, i va guanyar un territori enorme. Durant prop de 20 anys , un dels antics nuclis de Llanera va intentar ser segregat i traspassat a Llobera, en base a que rebia els serveis bàsics d’aquest municipi. Malgrat les promeses fetes per directors generals diversos, i fins i tot de Consellers de la Generalitat, la realitat és que foren traïts i denegades les seves peticions, fins decidir tirar la tovallola.
Ara es dona la paradoxa que el municipi de Torà, passarà, tot ell a la comarca del Solsonès i així el tema quedarà resolt per la via de que tots els nuclis que conté serà d’aquesta comarca. A més, Torà es convertirà en el segon municipi de la comarca, després de Solsona, per número d’habitants ( 1.367 ).
En representació de al Federació de Municipis, vaig exposar les raons polítiques, tècniques i sobretot humanes d’acceptar el canvi de comarca, amb uns arguments que ja he fet servir en altres ocasions , a la mateixa Comissió. I és que les persones han de tenir prioritat a l’hora d’acceptar una adscripció territorial o una altra. Si els dos municipis creuen tenir un millor encaix al Solsonès en comptes de la Segarra, és lògic donar el vist i plau a aquest canvi.
El que ara convé és celeritat en el canvi per intentar que estigui degudament aprovat i ratificat en el termini màxim d’un any, de manera que després de les eleccions municipals de l’any que ve, els dos municipis puguin formar part de la nova comarca i incorporar-se de ple dret a la nova realitat comarcal. Si a més, la Generalitat ha fet els deures i disposa de la Llei de Governs Locals en que les comarques derivaran cap a mancomunitats de municipis, encara és més rellevant que els deures de canvi de comarca s’hagin realitzat.
Es per aquest motiu que passaré el tema al Diputat Cristòfol Gimeno, adscrit al Solsonès perquè ,  juntament amb altres diputats accelerin la tramitació del projecte de llei que el govern de la Generalitat ha d’entrar en el Parlament i es pugui fer l’aprovació de la nova llei, abans de les properes eleccions municipals.
Per la meva part, em sento satisfet d’haver pogut intervenir en un tema que havia tractat en els meus temps de diputat i que ara s’ha resolt en una Comissió de la qual en formo part en tant que alcalde, en representació de la FMC. La sessió d’ahir, va tenir, doncs un caràcter “històric” per aquests dos municipis i en definitiva per tot el país, per quan es modifica el mapa comarcal, per aconseguir un millor encaix de dos dels seus components.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

 

CAP UNA MILLOR UE

CAP UNA MILLOR UNIÓ EUROPEA


Des del Lluçanès, o des de qualsevol altre indret del país, podem pensar que la UE ens cau molt lluny i no canviaran gaires coses, en funció que guanyin uns o altres, les eleccions del 25 de maig.

Greu error perquè sense presses però sense pauses, les decisions preses a Brussel•les ens afecten plenament. Gairebé no queda cap sector ni àmbit de la vida quotidiana que no tingui relació amb un govern llunyà, però molt actiu. A molts els hi pot semblar que tot l’important ve de la Generalitat i del govern central, però han de tenir present que les noves lleis han de tenir present els marcs generals que ha estipulat la UE.

Es a dir, no ens adonem, però estem construint un nou país, una nova realitat que esdevindrà fonamental en molt poc de temps. Estem anant cap a la construcció dels Estats Units d’Europa. I de fet, quan més aviat hi arribem, millor per a tots.

A dia d’avui, la UE és una confederació d’estats, en que cada país vol preservar les seves lleis i les seves regulacions, però amb una moneda única, i amb la crisis s’ha pogut comprovar com aquest sistema no funciona i ha d’anar cap un altre més ben organitzat i coordinat. I això vol dir que els estats perdin poder a favor d’un govern central que legisli per a tots els europeus. D’aquí que per primera vegada els partits s’han posat d’acord per presentar candidats a ser presidents del nou govern europeu. Els partits de centre – dreta presenten a Juncker, i els socialistes a Martin Schulz. Son els dos que tenen més possibilitats d’arribar a presidents.

El programa d’un i de l’altre és molt diferent, i en el cas del socialista Schulz proposa sortir de l’actual situació i tirar endavant plans d’inversió i plans destinats a promoure la ocupació dels joves, els més perjudicats per l’atur. També proposa incentivar l’activitat de tota la UE per sortir de la paràlisis en que ens trobem. I obrir l’aixeta del crèdit per les empreses, especialment les petites i mitjanes. Impulsar la educació i garantir l’estat de benestar social que està en perill en la majoria de països europeus. Es a dir, es vol recuperar els fonaments bàsics de les polítiques progressistes. Per tant, encara que semblin lluny, els parlamentaris que surtin elegits el dia 25 de maig tindran una feina que ens afectarà molt directament a tots nosaltres. No son unes eleccions poc importants, son tant rellevants com totes les altres que tenim a nivell municipal, autonòmic o estatal. I si algú té algun dubte que consulti els programes de cada formació que es presenta.

Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Tuesday, May 13, 2014

 

BUTLLETÍ - INFORMEM- NÚM 6 - MAIG 2014 - BORREDÀ



BUTLLETÍ – INFORMEM – NÚMERO 6 – BORREDÀ – MAIG 2014

40.000 EUR EXTRES , PER CARRER MANRESA/ QUERALT.
La Diputació de Barcelona ha concedit una subvenció extra de 40.000 euros per sumar als 210.000 inicialment concedits, i així poder arribar al total demanat per l’ajuntament.
Aquesta és l’obra més gran d’aquest mandat, amb un cost total de 372.000 euros, la qual es finançarà amb els 250.000 euros de subvenció de la Diputació, i 122.000 euros d’un ajut de caixa, també de la Diputació. L’ajut de caixa consisteix en un crèdit a 10 anys, al 0% d’interès, la qual cosa vol dir retornar 12.200 euros, cada any. Un import molt assequible per l’ajuntament.
Assegurat el finançament de l’obra, dintre de poc s’aprovaran les bases de la convocatòria del concurs per adjudicar-la, i tot seguit s’iniciaran les obres que tindran una duració aproximada de 5 mesos.
L’obra no és complicada, però sí comportarà molèsties, per quan es tracta d’aixecar tot el primer tram del carrer Manresa, des de l’entrada al poble, fins a Cal Carrera, i d’aquí fins a la Serradora Gallet. Aquest tram serà el primer de molts altres que es faran en els propers anys fins a tenir tot el nucli urbà, totalment renovat. Això vol dir, canonades d’aigua noves, xarxa de clavegueram nova, i més àmplia, i xarxa de recollida d’aigua de pluja que anirà a part. I cobert tot per un paviment de formigó, primer, i d’asfalt , després. En els carrers on ara hi ha pedra està previst un nou paviment de pedra, diferent de l’actual perquè compleixi les actuals normes de seguretat.
Si tot va segons el previst, aquesta primera fase, s’adjudicaria a finals d’aquest any, per tenir les obres acabades, a meitats de l’any vinent.

NOVES PETICIONS FETES A LA DIPUTACIÓ.
En el marc del Pla Complementari aprovat per la Diputació de Barcelona, l’ajuntament va demanar un Pla d’Ocupació ( en parlarem a continuació) i dues obres petites, però importants.
En el Pla de camins, varem demanar el reacondicionament del Camí de la Roca. El camí que connecta la Carretera de Sant Jaume, amb una de les entrades al poble. La que dona a la zona esportiva i zona nord. Aquest camí fa 12 anys que es va condicionar, i ha suportat un enorme trànsit, tant dels vehicles habituals com dels camions i maquinària que ha actuat en les urbanitzacions del Camí de la roca i Cal Gall.
L’import d’aquesta obra és de 34.000 euros, i consisteix en reparar els trams malmesos, compactar-los de nou i reasfaltar tot el conjunt, per garantir una bona superfície de tot el tram arreglat.
En el Pla d’edificis singulars, varem presentar-hi el Condicionament del Pont de Sant Joan. Aquest pont que uneix les dues bandes del Camí dels Graus, s’ha deteriorat pel pas del temps ( té uns 200 anys d’antiguitat) i per l’ús d’una pedra una mica saldenca que fa del tot necessària una intervenció urgent. Fa 3 anys , l’ajuntament ja va demanar un informe tècnic i un projecte a la mateixa Diputació, el qual ens ha servit per presentar la petició. L’import del projecte és de 117.000 euros.
Aquestes dues peticions fan el seu curs, i sabrem si son aprovades o no, a finals del mes de juny o principis de juliol. Cas de ser aprovades, es posaran immediatament en marxa com per poder-les dur a terme a finals d’any.

PLA D’OCUPACIÓ – 2014.
La Diputació de Barcelona ha concedit un import de 20.500 euros, per impulsar un Pla d’ocupació destinat a la contractació de persones a l’atur, o en risc d’exclusió social. A la vista de les nombroses peticions de persones del poble, l’ajuntament va acordar signar un conveni amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, per tal que s’ocupés de la gestió del Pla.
La proposta consisteix en contractar 9 persones, a mitja jornada, durant 3 mesos. Les persones contractades aniran destinades a reforçar la feina de la brigada d’obres i a dur a terme feines que fins ara no s’havien pogut fer. El total de persones presentades ha estat de 19, la majoria del poble , però també algunes de fora. Les bases de la convocatòria han estat aprovades, i prioritzen les persones empadronades en el municipi, que es troben inscrites en el SOC, i tenen especials dificultats.
Les persones seleccionades, seran contractades en diferents terminis, i si alguna no es pot incorporar, donarà opció a la següent de la llista, fins esgotar-la. Es voluntat de l’ajuntament, demanar nous Plans d’ocupació, per l’any vinent, de manera que qui hagi quedat a la llista d’espera, tingui opcions en una propera convocatòria.
Actualment ja s’ha fet arribar a la Diputació l’interès en noves convocatòries, però també esperem que la Generalitat en tregui, tal com havia fet en anys anteriors. Si surten aquestes convocatòries, l’ajuntament s’hi acollirà i ho farem saber a tots els interessats.
Així, doncs, en els propers mesos tothom podrà veure diverses persones treballant dintre o fora del poble, arreglant camins, fonts, mobiliari urbà, etc. Aquesta serà la dedicació de les persones seleccionades en el Pla d’Ocupació, finançat per la Diputació de Barcelona, en conveni amb l’ajuntament de Borredà.

DUES IMPORTANTS DECISIONS.
En el Ple Municipal del mes de març es va aprovar per unanimitat la renúncia a la subvenció del PUOSC 2011, de la Generalitat, destinada a la construcció del Magatzem municipal i Parc infantil. El motiu va ser degut a la impossibilitat d’adjudicar una obra, sense saber quan la Generalitat podria pagar el seu import. A canvi, la Generalitat es compromet a donar el 50% de l’import de la subvenció perquè l’ajuntament el destini a pagar despesa corrent. Així, doncs, l’ajuntament rebrà 195.000 EUR, per haver renunciat als 390.000 del PUOSC 2011.
Feta aquesta aprovació, l’alcalde va deixar clar davant el Ple municipal, que l’ajuntament de Borredà manté l’interés i la decisió de fer aquesta obra, en el proper mandat, demanant els diners a la Diputació de Barcelona. Per tant, l’obra tindrà un retard, però serà una realitat dintre de tres o quatre anys.
La segona decisió fa referència a l’adjudicació de la Planta Potabilitzadora d’aigua. Està ja tot a punt per poder rebre la planta i instal·lar-la al costat del dipòsit gran de Subirà. La previsió és que a finals del mes de juny entri en funcionament. Amb aquesta Planta, l’ajuntament culmina un gran nombre d’inversions a la xarxa d’aigua, des de l’any 1992, fins ara. Podem dir que el poble de Borredà té unes instal·lacions àmplies, segures i de qualitat.

SITUACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL.
Després de molt esperar, finalment el dia 30 d’abril, la Generalitat va transferir 82.000 euros, per 4 conceptes, que devia a l’ajuntament. Queden per transferir 3 conceptes, per un total de 52.000 euros. No hi ha data per rebre aquests diners.
Tot i les dificultats que suposa treballar en aquestes condicions, l’ajuntament sempre ha gestionat sota el principi de racionalitat i austeritat. Això ha permès fer front a totes les despeses previstes, i poder pagar en els terminis legalment establerts. Recuperada la tresoreria habitual, l’ajuntament ha oficialitzat el pagament a 30 dies, tal com la nova normativa estableix. També puntualment s’envien a Madrid els estats de comptes que justifiquen aquest compliment.
Si mirem els 5 darrers anys, l’ajuntament ha tancat els exercicis pressupostaris amb els resultats següents:
2009 ......... 20.620,64 Eur.               2010.........  5.721,20 Eur     2011...... 8.025,18 Eur.
2012...........32.997,21 Eur                2013.........170.109,08 Eur.
Tenim un endeutament del 79% sobre un màxim permès del 110%, i part dels ingressos que tindrem per haver renunciat al PUOSC 2011 ( els 195.000 Eur) els destinarem a rebaixar aquest endeutament. Tot i que demanarem un crèdit per finançar el projecte del Carrer Manresa /carrer Queralt, l’endeutament se situarà en uns nivells totalment raonables i assumibles.

ORGANITZACIÓ AJUNTAMENT.
Aprofitem aquest butlletí per recordar una mica la composició i organització interna de l’ajuntament, conscients de que molta gent no la coneix en detall.
El principi pel qual es regeix l’ajuntament de Borredà és pel d’eficiència i austeritat, en tots i cadascun dels seus àmbits i serveis. L’ajuntament equival a una empresa de serveis, propietat de tots els ciutadans del poble. Gestiona prop d’un milió d’euros ( entre despeses corrents i inversions) i es caracteritza per un rigorós sistema de funcionament.
Parlarem ara dels treballadors, i posteriorment de l’equip polític. En primer lloc tenim com a Secretària – interventora,  Montserrat Cabana, funcionària a temps parcial, amb una dedicació de 20 hores setmanals a l’ajuntament. Es la única funcionària administrativa de l’ajuntament.
Des de fa 12 anys tenim l’administrativa de l’ajuntament de Les Llosses, Leonor Escuer, que compatibilitza aquella feina amb una dedicació parcial, al nostre ajuntament. Havia estat secretària de l’ajuntament uns anys. Ara ve una tarda per reforçar la feina administrativa. Està d’excedència per sis mesos.
 La comptabilitat la tenim contractada amb l’ajuntament de La Pobla de Lillet, mitjançant un conveni , a raó de 800 euros al mes. La treballadora que La Pobla hi ha destinat és Carme Puig, la qual té treball presencial a l’ajuntament, els dilluns i dimecres a la tarda i els divendres al matí.
Brigada d’obres: Josep Culell, cap de la brigada.Treballadors, Josep Vilardell i Gerard Tubau. Tots tres tenen contracte indefinit, i plena dedicació a l’ajuntament. Periòdicament segueixen cursos i tallers per ampliar coneixements i tècniques de manteniment dels equipaments i serveis del poble.
Arquitecte municipal: Josep Vilaseca. Dedicació parcial en funció del treball. Habitualment ve els dimecres al matí, o en altres dies, si la feina ho requereix.
Altres treballadores son: Montserrat Pedrals, Treballadora social, compartida amb altres ajuntaments de la comarca, la qual té treball presencial tots els dijous de les 8 del matí a les 15 hores. La paguem entre els ajuntaments associats, i un conveni amb Generalitat.
Com a treballadora familiar, tenim a Ma. Rosa Boatella, compartida amb Vilada. La paguem entre els dos ajuntaments, i així tenim un molt millor servei que si l’haguéssim de compartir entre 4 o 5 municipis. Ve a dies i hores convingudes en funció de les necessitats.
Dinamitzadora de la Gent Gran, Imma Botella, que compartim amb altres ajuntaments de la comarca, i paguem entre tots. Ve tots els dilluns.
Tècnica d’esports, Vanessa Chirveches, que compartim amb altres ajuntaments de la comarca i paguem entre tots. Ve els divendres.
Dinamitzadora de carrer, Ester del Amo, que compartim amb altres ajuntaments de la comarca i paguem entre tots. Ve els divendres, i bàsicament s’ocupa de la problemàtica dels joves, escola, carrer...
Bé, com es pot comprovar un ajuntament ja no és com abans en que només hi havia una persona per fer uns quants papers. Ara, la complexitat és enorme, i la diversitat , també. Tot plegat requereix la presència i actuació de persones molt preparades i eficients en els seus àmbits respectius. Hem de dir que estem molt satisfets de la feina de tots i cadascuna de les persones que tenim , directament a l’ajuntament o amb conveni amb altres municipis de la comarca. El conjunt fa que la maquinària municipal funcioni d’una manera molt satisfactòria.

ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’AJUNTAMENT.
Tot l’equip de professionals, esmentats en l’apartat anterior, estan coordinats sota la direcció del Consistori municipal. La formació d’un equip municipal és la primera prioritat de tot equip de govern. I la dedicació, bona entesa i planificació son fonamentals perquè tot funcioni degudament.
El Consistori de Borredà està format per l’alcalde i 6 regidors. L’equip de govern , està format per l’alcalde i 4 regidors presentats com independents per la candidatura del PSC – PM. I a la oposició hi figuren 2 regidors, presentats per la candidatura de CiU : Joan Pallach i Vicenç Vilalta. La relació entre les dues candidatures és cordial i clarament favorable a consensuar els grans temes municipals, tot i exercir el lògic paper de control i seguiment de l’acció de govern.
Treball de l’Equip de Govern.
L’alcalde, és Joan Roma, encarregat de coordinar i presidir totes les comissions municipals. A més té la responsabilitat directe de les àrees d’Urbanisme, Turisme i Governació. No té cap remuneració econòmica, i despatxa habitualment els dilluns i dimecres a la tarda i divendres al matí.
La primer tinent d’alcalde és Concepció Barniol. Té una remuneració econòmica de 668 euros al mes, sense pagues extres, per una dedicació parcial, destinada a cobrir les àrees d’ensenyament,Gent Gran, Rural i Noves Tecnologies. A banda de la feina política, reunions dintre i fora del poble, etc, també dona classes d’informàtica a la gent gran, fa el manteniment de la web municipal, i s’encarrega del padró de l’aigua. Té assignada la Dinamitzadora de la Gent Gran, com a tècnica de la seva àrea. I forma part del consell escolar, i de la ZER.
La segona tinent d’alcalde, és Anna Ma. Cunill. Té una remuneració econòmica de 668 euros al mes, sense pagues extres, per una dedicació parcial, destinada a cobrir les àrees de Serveis socials, Festes, Joventut i Esports, i és la Dipositària ( tresorera) ajuntament. Té assignades la tècnica d’esports, la dinamitzadora de carrer, i la treballadora social. A banda de la feina política, també reforça la feina de la secretària, en matèria d’arxiu, padró d’habitants, i documentació antiga i actual.
La regidora Anna Rubio, té una dedicació parcial i totalment voluntària, per ocupar les carteres d’obres i serveis, medi ambient i cultura. Forma part de la Junta de govern municipal, i té assignades a la seva àrea la monitora de teatre, i el monitor de dansa, i altres monitors, en funció de les activitats programades.
El regidor Joan Rovira, té dedicació parcial i totalment voluntària, per ocupar les carteres de Sanitat i Àmbit rural, en substitució d’Antonio Velasco.
L’alcalde i la resta de regidors, de govern o oposició,  tenen una indemnització de 40 euros per assistència a Plens municipals, o Comissions. No la cobren les dues tinents d’alcalde, per tenir la remuneració esmentada. Nota important: el 50% de l’import de les dues remuneracions de les tinents d’alcalde el paga la Generalitat, amb una subvenció per càrrecs electes del Departament de Governació.
L’alcalde i l’equip de govern, es reuneixen un cop al mes en Junta de Govern per discutir i aprovar tots aquells temes que no han d’anar al Ple. D’aquesta reunió se’n fa una acta que s’envia als regidors de la oposició, pel seu coneixement i control. Cada tres mesos es celebra Ple Ordinari, i si hi ha algun tema urgent, es convoca Ple extraordinari quan cal.
L’alcalde té per costum despatxar cada setmana amb les dues tinents d’alcalde i habitualment amb els altres regidors, de manera que tots estan plenament assabentats i coordinats.
De tot l’exposa’t es pot comprovar com un ajuntament, tot i ser petit com el nostre, comporta una feina i dedicació considerable, impossibles de cobrir amb el treball voluntari d’anys enrere. D’aquí la necessitat de tenir dues persones amb dedicació parcial, i la dedicació dels altres regidors de govern, de forma voluntària. El mateix hem de dir els regidors d’oposició. Si es vol portar tot al dia, la dedicació ha de ser intensa.

PISCINES MUNICIPALS – ESTIU 2014
Aquest estiu les piscines obriran el dissabte dia 21 de juny i tancaran el diumenge 31 d’agost. Els horaris , i preus seran els mateixos que l’any passat, i el personal ( socorristes i vigilants) serà el mateix .



Monday, May 12, 2014

 

BORREDÀ - EL DISSABTE PASSARAN 1000 MOTORISTES.



       BORREDÀ – DISSABTE DIA 17 DE MAIG -  RIDER 1000
La Rider 1.000 és un esdeveniment motociclista no competitiu que aquest any passarà per Borredà.
Això vol dir que el dissabte vinent 1.000 motoristes utilitzaran la nostra carretera per participar en aquesta sortida, consistent en fer 1.000 quilòmetres per carreteres obertes al trànsit. L’itinerari no està definit, però hi ha uns controls de pas, que a Borredà estarà situat a l’entrada del poble, just davant el Restaurant Baix Pirineu.
Els participants disposen d’un temps màxim de 20 hores per cobrir el trajecte fixat i sortiran de 6 en 6, cada minut a partir de les 6 del matí d’aquest dissabte, amb sortida i arribada a la ciutat de Manresa.
Deixem clar que la RIDER 1000 no és una carrera, i per tant els motoristes no han de córrer sinó seguir l’itinerari que hagin elegit, i passar per cadascun dels controls establerts per poder recollir a l’arribada el pin numerat que indica haver complert el trajecte.
De totes maneres, avisem a tothom que durant unes hores, tindrem un trànsit de motos com mai hem vist, durant el matí de dissabte. Que tothom faci atenció i qui vulgui gaudir d’aquest espectacle ho podrà fer en múltiples indrets del terme municipal per on passaran els motoristes.
Borredà, 12 de maig de 2014.

L’alcalde – president. Joan Roma i Cunill

Sunday, May 11, 2014

 

ONG - AMICS DE BOLULEMBOU - ASSEMBLEA GENERAL

ASSEMBLEA GENERAL – ONG AMICS DE BOULEMBOU – SENEGAL.
Ahir, diumenge dia 11 de maig, vaig assistir a l’Assemblea anual de l’ONG Amics de Boulembou, dedicada a millorar les condicions de vida d’una petita regió d’aquest país africà on hi viuen unes 2.000 persones, i té una extensió similar al del nostre municipi de Borredà. Sóc associat d’aquesta ONG i en alguna ocasió l’ajuntament li hem concedit un ajut per col·laborar en algun dels projectes que hi té en marxa.
Realment la creació i funcionament d’aquesta ONG és exemplar, per quan contempla la resolució de problemes en contacte directe, constant, amb els beneficiaris, però és que qui decideix què cal fer, és una barreja de propostes “nostres” amb la d’ells mateixos. I és que dintre de l’ONG tenen un pes important treballadors d’aquesta regió que viuen i treballen a les comarques gironines, de manera que no es prenen decisions ,sense coneixement de causa sinó amb un arrelament al territori i a cada moment precís. Qui vulgui veure en viu i en directe el resultat d’aquesta actuació pot entrar a la web de l’ONG buscant AMICS DE BOULEMBOU.
I és que si fins ara la única sortida de les persones era emigrar, ara comencen a tenir eines i bases sòlides per continuar en el seu lloc d’origen. Terres prou riques si tinguessin aigua garantida, comencen a conrear una determinada varietat de fruites i verdures que poden modificar la seva dieta, i convertir-los en fons d’ingressos per poder adquirir altres productes mitjançant intercanvi o compra – venda. Les primeres actuacions han anat destinades a buscar, trobar i transportar aigua cap els llocs necessaris. Un bon pou d’aigua garanteix el subministrament i ha permès construir un dipòsit d’aigua, abeuradors pel bestiar propi i per aquell dedicat a la transhumància, poden regar horts amb una varietat de verdures o arbres fruiters impensables, anys enrere.... és a dir, han transformat el territori, però sobretot hi ha aportat serveis autènticament essencials: escola, i sanitat. Aquesta ONG ha permès construir una escola on hi van 205 nens i nenes, a dia d’avui i ja tenen un dispensari mèdic, assistit per un metge titulat, i on les dones poden parir els seus fills en unes condicions radicalment millors que a casa seva...
Es llarg explicar el gran nombre de projectes endegats per aquesta ONG, però el més interessant de la reunió és comprovar la assistència i partició d’una vintena d’homes procedents d’aquest territori que van haver de marxar per falta de futur i que ara treballen en diferents indrets de la província de Girona. Son homes d’aquest indret, i truquen les famílies cada setmana o cada mes i per tant tenen fil directe com per saber si els projectes i el diner que enviem allà tenen el resultat esperat. Es a dir, cada euro invertit té un seguiment i podem saber si ha estat ben destinat o no. També les visites que cada any fan els principals impulsors de la ONG permet posar ordre si alguna cosa no s’ha fet bé. Ahir mateix varem parlar de que la introducció dels plataners, no està sent ben portada, i posa en perill la possibilitat de tenir plàtans en futures collites...
En resum, ahir va quedar clar que hem d’ajudar als “nostres” als que tenim aquí al costat, però ajudant als “altres” evitem que hagin de marxar els més joves i preparats de regions situades a milers de quilòmetres i hagin de posar en perill les seves vides. De fet hem d’oblidar ja l’existència dels nostres i els altres, per parlar només de nosaltres ( uns i altres) perquè tots vivim en el mateix món. Si els blancs varem participar en la destrossa del continent africà , ara ens toca pal·liar en tot el que puguem el mal fet. I amb pocs diners nostres, podem fer molt allà. Uns pocs euros d’aquí es converteixen en fortunes allà i si tenen un bon ús poden transformar la realitat d’una manera espectacular. De fet, molts dels qui llegiu aquestes ratlles segura vareu veure un altres dels projectes en el mateix país, de la mà de Lluís Llach. Ell passa 7 o 8 mesos a l’any en una regió costanera de Senegal, ajudant a tirar endavant projectes lligats a la pesca, que han permès sortir de la misèria a una altra de les regions. Bé, doncs, animo a participar en accions com aquesta de la mà de gent seriosa, com ho és tota la que forma part i impulsa AMICS DE BOULEMBOU. En la mesura del possible aquest any l’ajuntament de Borredà farà una aportació econòmica que aniria destinada a incrementar el nombre de plaques solars del dispensari mèdic per tal que puguin tenir nevera per guardar la medicació. Un dels projectes d’aquest any.

Joan Roma, alcalde de Borredà

Saturday, May 10, 2014

 

RESULTAT SELECCIÓ - PLA D'OCUPACIÓ 2014- BORREDÀ - AGENCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ

LLISTAT D'ADMESOS P O BORREDÀ
DNI CATALÀ PUNTUACIÓ  FINAL
39335837S Exempt 6,2
46051087G Exempt 5
X5165198L Apte 4
39163271K Exempt 4,25
45498375M Exempt 4,25
45934247G Exempt 4
39339969X Exempt 4
46800321J Exempt 4
45934246A Exempt 4
LLISTAT DE RESERVES P O BORREDÀ
77733281C Exempt 3,75
46653080H Exempt 3,5
X5165089W Apte 3,25
46695452R Exempt 3
77732690G Exempt 3
77747908L Exempt 3
77745242K Exempt 3
LLISTAT D'EXCLOSOS P O BORREDÀ
43454073N Autodescartat
Y1189133R No apte No Apte

 

PERQUÈ EN DIUEN AUSTERITAT ? - art. Regió 7

PER QUÈ EN DIUEN AUSTERITAT ?
En aquesta llarga i penosa crisis observem l’ús de paraules en un sentit radicalment diferent del que estàvem acostumats. Perquè en diuen austeritat a moltes de les decisions que son retallades pures i dures ? Cada dia escoltem parlar d’austeritat en matèries que no li son pròpies i la gent sap distingir molt bé el que és austeritat del que és una retallada. De fet, el principi d’austeritat hauria d’haver presidit sempre les actuacions de les administracions. No solament ara amb la crisis al damunt, sinó sempre. El diner públic ha de tenir un destí molt definit i molt prim mirat. Ara i sempre. Principis que haurien de regir també en l’economia privada però en aquest àmbit, les coses son més complicades i discutibles. Centrem-nos, doncs, en el món institucional.
Estarem tots d’acord en que la reducció de despesa protocol·lària s’emmarca en l’austeritat ,a l’igual que menys cotxes oficials, menys piscolabis, menys viatges innecessaris, menys regals, etc, etc, també. Es lògic mirar totes les despeses no indispensables, a fi de reduir-les i deixar-les a la mínima expressió. Ho havien de fer totes les institucions, ja abans, però ara és del tot obligatori. A nivell municipal crec que aquesta feina s’ha fet arreu del país, i la prova en son múltiples despeses reduïdes o simplement anul·lades. També s’han produït estalvis en temes menors però que al final sumen xifres importants: calefacció, enllumenat públic, neteja, material fungible, telèfons, i molts altres conceptes. Tot és important, tot suma, i al final ajuda a desplaçar diner d’un lloc prescindible per destinar-lo a conceptes més importants o del tot prioritaris. Es la lògica del bon govern, res de nou per descobrir.
Però si això s’ha fet o s’està fent en els ajuntaments, el mateix cal fer a nivell de Generalitat i Govern central. Aquí és on podem discutir si aquesta tasca s’ha fet o no. En aquests dos nivells d’administració continuem veient despesa “prescindible”i retallades contundents en matèries que haurien de quedar fora de tot “estalvi”. Es austeritat fer servir els mateixos llibres de text per dues o tres fornades d’alumnes, però son retallades l’acumulació d’alumnes en classes per haver acomiadat professors. Es austeritat proporcionar medicaments en dosis individualitzades o personalitzades, però son retallades al poder adquisitiu dels pensionistes, haver de pagar una part del cost dels medicaments. Es austeritat fer atenció a totes les despeses hospitalàries i regular-ne l’ús, però son retallades l’adopció de mesures de suspensió de proves, o la negació d’analítiques i altres processos mèdics. Es austeritat augmentar la vigilància contra abusos en les ajudes socials, però son retallades la seva reducció o eliminació.
No hem vist una cursa d’aprimament de les administracions , dites superiors: Autonomies i Govern central. Sí s’han eliminat llocs de treball, però sobretot en els àmbits menys desitjables: educació, sanitat, serveis socials. No s’ha vist una reestructuració de Departaments ni de Ministeris, quan és més necessari i imprescindible. No s’han eliminat organismes “prescindibles”, no s’han ajuntat organismes paral·lels. Perquè no retallar dos o tres ministeris? Perquè no retallar tres o quatres Conselleries? Perquè no fusionar cossos de seguretat? Perquè no fusionar universitats? Perquè no reduir òrgans que han perdut la seva funcionalitat: subdelegacions del govern central, direccions generals, etc, ? Aquestes serien mesures pròpies d’una gestió “austera” que evitaria convertir-se en “retalladora” de drets essencials. Segur que tots coneixem persones que no reben l’ajut a la dependència, o que porten mesos esperant ser operades, o que no son ateses pels serveis socials. La millor mesura per evitar les retallades és apostar per la austeritat ben entesa. No el que alguns diuen que és austeritat. I tenir controls eficients. Si hi fossin no hi hauria l’enorme frau fiscal, capaç de resoldre bona part dels problemes del país, o els bancs i caixes no haurien fet els disbarats que tant car ens han costat. No diguem austeritat quan del que parlem és de retallades.




This page is powered by Blogger. Isn't yours?