Friday, March 30, 2012

 

NOVA TEMPORADA DE CAMPAMENTS

REGULACIÓ MÉS ESTRICTA DE LES ACAMPADES
Abans d’ahir, dimecres, varem tenir una important reunió a la seu del Consell Comarcal del Berguedà, els alcaldes amb més presència de campaments, i representants del Servei de Joventut, Mossos d’Esquadra, Guardes rurals, i Bombers.
Es varen repassar les normatives vigents, i s’acordà emprendre una campanya de conscienciació, a nivell local, comarcal i nacional per tal d’evitar imprudències com les que hem vist en els darrers anys.
Es va reconèixer la millora de les condicions d’acampada i la disminució d’incidències, però queda encara un cert nombre de grups que no tenen l’experiència ni la preparació necessàries com per fer-se càrrec d’alguns campaments.
Els municipis més afectats son Saldes i Borredà, on es concentren la major part dels campaments i des d’on s’ha demanant insistentment la regulació de les activitats de lleure d’aquests grups.
En aquest sentit es va acordar de repartir un fulletó a cada grup que demani autorització d’acampada, i se’ls expliquin quines activitats estan permeses i quines, no. Es va reiterar la prohibició d’organitzar exercicis de supervivència, així com certes caminades, escalades o altres exercicis no adequats, en determinades circumstàncies. La més notòria és la de no pujar al Pedraforca, sense estar preparats, tant a nivell personal com a nivell material.
També es va acordar revisar les zones d’acampada per garantir que totes estiguin en adequades condicions i no representin cap perill.
En resum, la reunió va ser profitosa, i oportuna en un moment en que comença la temporada de Pasqua, amb els primers campaments. A l’inici de l’estiu farem una nova reunió per acordar uns quants altres punts de cara la temporada d’estiu.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Wednesday, March 28, 2012

 

NOVES ELECCIONS, NOVES ESPERANCES- art- Regió 7

MIRANT A FRANÇA
Passades ja les eleccions andaluses i asturianes, hem pogut comprovar un cert grau de reacció que trenca la dinàmica blava, i permet afrontar el futur amb unes altres perspectives. El mapa somiat pel PP de governar a tot arreu se n’ha anat en orris, i els resultats a Andalusia, suposen una saludable reacció, acompanyada d’uns bons resultats d’IU que poden afavorir, la renovació i regeneració política, en una regió tant important com aquesta.
Amb tot, però la gran esperança de veure canvis substancials en la manera de fer front a la crisis global, pot venir de la mà de França. Fins ara, l’acord Alemanya – França ha marcat totes les grans decisions, fins el punt de que la majoria d’estats han perdut la seva sobirania a favor de les pautes marcades per Brussel•les, i més en concret per la presidenta alemanya, amb el vist i plau, constant del president francès.
Aquest tàndem ha fet creure l’existència d’una sola forma d’encarar la crisis, i fer-la inevitable. Ningú ha aconseguit frenar o modificar els acords procedents d’Alemanya i tothom s’ha plegat a les seves exigències. Només un altre país fort, i amb les idees clares ho pot fer, i en aquest cas, pot ser França de la mà d’un president socialista.
Es interessant i sobretot pedagògic, seguir els discursos i la campanya electoral francesa per escoltar altres receptes per sortir de la crisis. Receptes que no passen només per retallar, a tord i a dret, sinó impulsar al mateix temps, polítiques dinamitzadores de l’activitat industrial, millorar els ingressos, via les grans fortunes, canviar les polítiques energètiques, financeres i inversores, per aconseguir equilibrar els pressupostos.
Ja era hora que un partit socialista sortís de la crisis amb idees i propostes clares. De moment la carrera a la presidència l’està encapçalant François Hollande, amb un programa novedós, valent i disposat a afrontar un futur molt diferent a com l’havíem somiat.
La crisis ha trencat tots els esquemes , i totes les fórmules habituals. No es pot pensar en el futur amb les receptes convencionals, i d’aquí la importància de presentar innovacions valentes i contundents per produir canvis en profunditat. Tots sabem que ja no valen les sortides tradicionals, ni guanyar temps a l’espera que les coses es solucionin soles. Hem arribat a un punt de no retorn que obliga a canvis radicals.
La radicalitat, ha de ser consubstancial en les noves formes de governar, per reformar de dalt a baix la manera de funcionar.
Aquesta radicalitat, ben expressada i ben programada, pel candidat socialista francès, serveix de camí a d’altres candidats europeus que en els propers mesos i anys s’enfrontaran a les seves corresponents eleccions. Europa ha de ser més diversa i plural que no pas ara, i ha d’anar , amb molta més rapidesa , cap a la formació dels Estats Units d’Europa.
Això significa pèrdua de poder estatal a favor d’un poder central, que garanteixi unes polítiques econòmiques , financeres, industrials i impositives, comunes. I millor anar-hi de la mà d’un socialista francès que d’una conservadora alemanya.
Joan Roma i Cunill, President Consell Federació XI del PSC

Monday, March 26, 2012

 

COMENÇA LA PRIMAVERA

OMPLIM EL POBLE DE PLANTES I FLORS
Ja és primavera i l’ajuntament ha volgut ser el primer en omplir el poble de plantes i flors. Demà, dimarts, la brigada d’obres començarà a posar noves plantes i flors en totes les jardineres del poble.
De fet aquest any, hem estrenat cinc noves jardineres que han substituït a d’altres de velles i fetes amb fusta de pi, no tant resistent com les noves que son de roure o alzina.
Cada any procurem renovar, o ampliar el nombre de jardineres, escampades per tot el casc antic, i com sempre, el diumenge de Pasqua vindrà l’empresa Jardineria Santacreu per posar a la venda plantes, flors, i altres productes de jardineria, a preu reduït, per facilitar que tothom pugui guarnir les seves cases, i donar una excel.lent imatge a tots els visitants.
Animem tothom a fer el mateix i començar la primavera envoltats de flors. A més les darreres pluges han ajudat a refrescar l’ambient i a fer créixer l’herba i les plantes. I allunyar els incendis.
Bona primavera.

Saturday, March 24, 2012

 

ESCRIURE SENSE FALTES

L’ART D’ESCRIURE, EN ELS BLOGS
Segurament per deformació professional, m’agrada veure com els escrits en els blogs, intenten preservar la qualitat de l’escriptura, l’ortografia i la correcta puntuació. No és fàcil ni habitual.
Avui m’han passat uns escrits d’un habitual , en publicar escrits, inventats o en resposta,suposadament, a d’altres de meus, i francament veig que la qualitat brilla per la seva absència.
En dos escrits, en català, hi he trobat 32 faltes d’ortografia, i 7 de puntuació. Son escrits més aviat curts, i per tant difícils de comprendre quan es trepitja tant ostentosament el nostre idioma.
Però, en altres tres escrits, redactats en castellà, hi he trobat 21 faltes d’ortografia i 8 de puntuació. Tampoc és comprensible aquest allau de faltes, si es fa ostentació de dominar aquest idioma.
Es evident que l’emissió de missatges en sms , ha provocat un empobriment clar del llenguatge, i ja no diguem de l’ortografia i puntuació. He vist escrits que son un miracle de la inventiva i reducció minimalista, però semblaria que no ha de passar el mateix en el cas d’escrits per ordinador, oimés si van destinats a la seva publicació, en blogs o webs oficials o particulars.
En el cas que ens ocupa, sorprèn perquè moltes de les faltes podien ser corregides, mitjançant l’ús del corrector. De fet, atenció als correctors perquè no sempre son de fiar, però si qui escriu fa ostentació de títols acadèmics, la presència de múltiples faltes d’ortografia i puntuació, en tots els escrits, no s’entén.
Animo, doncs, a escriure i publicar escrits, però preservant l’art de la bona escriptura. I la bona escriptura, en qualsevol idioma, ha de garantir el bon ús de les regles que la regulen. Ànims, doncs, i endavant.
Joan Roma, President del Consell de Federació XI del PSC

Friday, March 23, 2012

 

DETALLS D'UNA RESOLUCIÓ TRIBUNAL DE CUENTAS- art. Regió 7

RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ALCALDE
Porto prop de trenta-tres anys com a càrrec electe del poble de Borredà. Els primers dotze anys en tant que Regidor, i els vint-i-un anys restants com alcalde. En una etapa i l’altra sempre en el govern, perquè així ho varem pactar amb els dos alcaldes convergents, primer, i amb majories absolutes, després.
Sempre m’he considerat coresponsable de tot el que s’ha fet en el municipi, des de l’abril del 79, quan tingueren lloc les primeres eleccions municipals i vaig sortir elegit, regidor. L’interès pel poble i la bona entesa amb el primer alcalde democràtic, va permetre configurar un govern d’unitat, amb uns molts bons resultats a nivell de progrés i gestió.
El mateix va succeir els vuit anys següents, amb el segon alcalde, i així successivament fins a data d’avui, en que podem veure com el municipi ha tingut una bona transformació , a nivell d’infraestructures, equipaments i serveis.
Però no tot era fàcil en aquells primers anys. La crisis del tèxtil va fer disminuir la població fins extrems més que preocupants. Dels vuit-cents habitants dels anys cinquanta, varem passar a quatre-cents cinquanta a finals dels vuitanta.
Era moment de reaccionar i en el vuitanta-nou, varem emprendre una valenta iniciativa, de modificar la Delimitació de Sòl Urbà ( pla d’urbanisme) per ampliar el nucli urbà en quatre hectàrees i mitja, i permetre l’expansió del poble que estava parat des de feia molts anys.
Es varen obrir cinc nous carrers: Barcelona, Girona, Lleida , Tarragona i Camí de Cal Gall. El projecte d’urbanització integral d’aquests carrers es va presentar a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona, per obtenir subvencions per poder fer front a una obra d’aquest volum. S’havien fet ja alguns altres carrers amb aquesta fórmula d’aconseguir diner públic , per abaratir l’import a pagar, per part dels propietaris.
En aquest cas, del total de l’import ( prop de set-cents mil euros) un 60% va provenir de la Generalitat ( PUOSC) , de la Diputació( PAM/ PRAM), i de l’Ajuntament. El restant 40% fou aportat pels particulars.
Aquesta obra va suposar un canvi radical en el present i futur del poble, i va iniciar la recuperació de la població ( actualment som 605 habitants) i l’activitat. Les obres es varen acabar definitivament l’any 2000, i es feu la darrera liquidació econòmica el 2002.
Una denúncia del Grup de CiU, feta sis anys enrere, tot i que retirada tres anys més tard, va donar peu, a l’obertura d’un expedient per part del tribunal de cuentas, inspeccionant els comptes de dos anys, primer, i dos anys, més al final, mitjançant la Sindicatura de Comptes.
La instrucció de l’expedient va comportar un llarg procediment, amb aportació de tota la documentació requerida; i de les prop de dues-centes factures qüestionades, al final, n’ha quedat una de sola: el pagament fet a l’empresa constructora, l’any 2002, dels interessos de demora pels retards en la liquidació de les certificacions, degut al tardà cobrament de les subvencions de la Generalitat. Tot fet, seguint les normes legals del moment.
Bé, doncs, en data 1 de març, comunicat el dia 16, el tribunal de cuentas resolt considerar com a pagament indegut els trenta-mil cinquanta euros amb setanta-dos cèntims, i dicta procediment de reintegre, a l’ajuntament de Borredà per aquest import.
En resum, sorprenentment m’he de fer càrrec de reintegrar a nivell personal, aquest import, que s’ingressarà a l’ajuntament, via tribunal de cuentas. Es el que se’n diu, responsabilitat patrimonial d’un càrrec públic davant una resolució considerada errònia.
No sóc el primer alcalde, ni seré el darrer, i d’aquí que ara tots els ajuntaments hagin contractat Assegurances de Responsabilitat Patrimonial, per fer front a sentències com aquesta. De totes maneres dol, haver de respondre per una actuació, feta anys enrere, sota el guiatge de Generalitat i Diputació, i que va suposar un clar avantatge pel municipi de Borredà.
Lamento sincerament aquesta resolució, pel seu contingut, i per no haver entrat en el fons de la qüestió, que era permès invertir diner públic i privat, en obres , i pel fet de que els interessos de demora, estan contemplats i regulats per llei. Per aquest motiu, estudiem recòrrer davant el Tribunal Constitucional.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

 

INICIATIVES CULTURALS

NOVES ACTIVITATS CULTURALS
A iniciativa de la Regidora de Cultura, Anna Rubio, fa quatre mesos varen començar les classes per recuperar els ballets de Borredà. Un dia a la setmana, en el Centre Cívic es fan les classes amb una elevada assistència de nens i nenes, la qual cosa permet pensar en una recuperació de l’Esbart de Borredà. Primer pensant en els més petits, i després es veurà si es pot crear un grup de mitjans o grans.
Aquesta és una bona noticia, i hem de felicitar a tots els participants perquè durant anys el poble de Borredà havia tingut un magnífic Esbart, que alegrava la Festa Major, i podia ser un bon ambaixador del poble, quan l’ocasió així ho requeria.
De la mà de la Sra. Carmen Andreu i d’altres col•laboradores l’Esbart va superar els 25 anys, i l’estudiós del folklore català, Carles d’Abàsolo va poder recuperar dos antics balls propis de Borredà que foren reestrenats per l’Esbart i posteriorment publicats en un llibre.
I si les classes de ballet son una bona noticia, també ho és, l’inici d’altres classes de teatre infantil. En aquest cas, es tracta de formar els nens i nenes en les tècniques d’expressió oral, en públic, i aconseguir una formació adequada per poder representar obres de teatre.
Aquestes dues activitats culturals, tenen lloc en el Centre Cívic, i permetran posar en marxa algunes representacions al llarg de l’any. Oportunament en donarem compte.
I aprofitem aquesta nota per animar pares i nens, a apuntar-se a les activitats, i participar en elles. No s’ha de pagar cap quota d’inscripció ni fer cap aportació. Les despeses van a càrrec de l’ajuntament.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Tuesday, March 20, 2012

 

MOCIÓ APROVADA PER UNANIMITAT- PSC I CIU

Moció de rebuig a la sentencia 5/2012 de data 1 de març de 2012 del Tribunal de Cuentas que condemna a l’alcalde a ingressar a l’ajuntament de Borredà de l’import de 30.050,72 euros per considerar-lo indegut.

La sentència 5/2012 de data 1/3/2012 del Tribunal de Cuentas obliga a l’alcalde a ingressar la quantitat de 30.050,72 euros a l’ajuntament per considerar indegut el pagament en tant que derivat de les obres d’ampliació del nucli urbà de Borredà (zona nord).

El Tribunal interpreta que es tractava d’unes obres d’urbanització i per tant que no podien ser finançades amb diners públics i paradoxalment es varen finançar també amb diners de Generalitat i de la Diputació de Barcelona. En tant que la resta de pagaments es consideren prescrits, la sentencia només condemna a ingressar la quantitat pagada el 2002 en concepte de liquidació d’interessos pel retard en el pagament de les certificacions a l’empresa constructora, per l’exposat es proposa al PLE l’adopció del següent ACORD:

Primer.- RECONEIXER que l’actuació i desenvolupament de la Zona Nord, va suposar en el seu moment, una actuació molt important pel creixament i desenvolupament del municipi de Borredà, en un moment de crisi econòmica en el sector tèxtil, generant noves vivendes i l’augment de la població.

Segon- RECOLZAR l’actuació municipal, en quant al pagament d’unes obres que es varen finançar conjuntament amb la Diputació de Barcelona i Generalitat, sense que en cap moment es posés en dubte la legalitat del finançament públic.

Tercer.- REBUTJAR la sentència condemnatòria del Tribunal de Cuentas en tant que:

Obliga a l’alcalde a ingressar del seu patrimoni particular a les arques municipals una quantitat que va ser abonada a l’empesa constructora ( fet provat en l’expedient) per un concepte legalment reconegut i que no ha suposat en cap moment descobert ni perjudici comptable en els comptes municipals, fent palès que en tot moment es va actuar de bona fe i amb el ple convenciment que el pagament i l’actuació municipal eren completament legals.

Quart.- Trametre el present acord juntament amb còpia de les sentències a l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Governació i Administracions Públiques i la Diputació de Barcelona, Síndic de Greuges, pel seu coneixement i a efectes de sol•licitud d’expedició informe tècnico-jurídic de la situació produïda i possibles actuacions.

 

VAGA GENERAL JUSTIFICADA - art. Celsona

MOTIUS PER UNA VAGA GENERAL
Davant l’anunci dels sindicats de convocar vaga general pel dia 29 de març, les reaccions produïdes son les esperades, per previsibles i anunciades. Res de nou a l’horitzó per la banda de la dreta, i ple recolzament per la banda esquerra.
Es evident que a ningú li agrada haver d’organitzar i participar en una vaga general, però , aquesta vegada la convocatòria és plenament justificada. Recomanem llegir un resum pedagògic dels principals punts que conté la reforma laboral, elaborat per la UGT per donar-se compte de que hem retrocedit trenta anys, de cop i volta, en els drets dels treballadors.
Hem de reflexionar sobre la situació actual. Perquè hem arribat a la situació actual? A qui beneficia la crisis? Quins son els principals perjudicats ? ,etc. Queda clar que els perjudicats, son la classe treballadora i les classes mitges. Els qui cobren nòmines, i declaren tot el que guanyen, sense cap possible escapatòria. Son els qui reben més directament els efectes de les retallades. En resum, els de sempre.
El panorama actual és totalment injust, i és lògic, revoltar-se contra els qui venen la situació com inevitable. Es podia haver evitat, i es podia haver afrontat la crisis amb altres sortides i solucions. No ens podem resignar a creure que hi ha una sola via per fer front als problemes derivats d’uns comportaments financers totalment inacceptables.
Entre tots hem pagat l’error d’uns pocs que continuen al front d’institucions financeres amb sous escandalosos. Es impúdic parlar d’austeritat per tots, quan una classe de privilegiats continua portant un ritme de vida frenètic.
La convocatòria de vaga ha de servir per reflexionar sobre aquests temes i exigir canvis radicals en els comportaments, controls i càstigs dels dirigents empresarials, a l`igual que s’exigeix als dirigents polítics. Fins ara, ha estat fàcil criticar el comportament dels polítics. Toca ara fer el mateix envers els privats.
També toca analitzar el que valen les promeses electorals dels diferents partits de l’àmbit parlamentari. En pocs mesos hem pogut comprovar com el govern de la Generalitat ha pres decisions totalment oposades al que prometia durant la campanya electoral. No solament estem parlant de retallades als principals servies bàsics, sinó també els premis donats a les famílies més riques. Com es pot entendre la supressió de l’impost de successions que simplement afectava a les mil famílies més riques de Catalunya ? Com es pot haver deixat perdre un impost que aportava 400 milions d’euros a l’any? No és un escàndol fer pagar per receptes mèdiques a la gent, quan es podia haver evitat amb els ingressos de l’anterior impost?
Estem assistint a un desmantellament voluntari, de l’estat de benestar. Sota l’excusa de les deficiències fiscals, el PP per una banda i CiU per altra, estan privatitzant aquests serveis, beneficiant els sectors privats. Uns sota l’excusa del liberalisme, i els altres sota la senyera, han emprès un camí clarament perjudicial per la majoria dels ciutadans.
Els qui creien que els drets adquirits no es podien perdre, ja tenen una prova de la falsedat d’aquesta afirmació. Res és permanent, ni segur. Per això toca fer vaga el dia 29 de març. Per demostrar la nostra disconformitat amb les polítiques escandalosament de dretes del PP i de CiU.

Monday, March 19, 2012

 

NOTA DE PREMSA - AJUNTAMENT DE BORREDÀ

SORPRESA DE L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ PER UNA SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE CUENTAS QUE OBLIGA A L’ALCALDE A RETORNAR UNS INTERESSOS DE DEMORA PAGATS EL 2002 PER UNES OBRES ACABADES A FINALS DE L’ANY 2000.
Segons sentència núm 5/2012 , del dia 1 de març, i comunicada el dia 16 de març, el Tribunal de Cuentas resol que sigui retornat l’import de 30.050,72 euros ( trenta mil cinquanta euros amb setanta-dos cèntims ) a l’ajuntament de Borredà, per considerar indegut aquest pagament.
Aquest import va ser pagat per l’ajuntament l’any 2002 , en concepte d’interessos de demora, a una empresa que va realitzar unes obres d’ampliació del nucli urbà del municipi, a la qual li corresponien pels retards en l’abonament de les certificacions.
Aquesta empresa així ho va declarar , en el seu dia, al Tribunal de Cuentas, i malgrat aquesta manifestació i la documentació municipal pertinent, el Tribunal considera indegut i no prescrit aquest pagament, per interpretar que es tractava d’obres d’urbanització i, obliga el seu retorn a les arques municipals.
Aquesta interpretació, basada en el fet que no es podien finançar amb diners públics unes obres d’urbanització, sorprèn enormement quan Diputació i Generalitat també varen subvencionar una quantitat important del cost de les obres i quan no es tractava d’una urbanització privada, tal i com ho entenem avui, sinó d’una modificació de la delimitació de sòl urbà, amb l’obertura dels carrers Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Camí de Cal Gall.
L’alcalde entén que la decisió municipal va ser correcta i ajustada a dret, en el sentit de liquidar uns interessos de demora, pels retards en el pagament de diverses certificacions a una empresa constructora, i pel fet de posar diners municipals conjuntament amb la Diputació de Barcelona , la Generalitat per desenvolupar l’ampliació del nucli urbà de Borredà i, més , quan mai ningú va manifestar la il•legalitat del fet, per això mostra la seva estranyesa davant aquesta sentència.
Tot va començar amb una denúncia d’un regidor de l’oposició el 15/01/2007 davant el Tribunal de Cuentas, per presumptes perjudicis econòmics a l’ajuntament, per pagaments no justificats , o en concepte de les obres de la anteriorment citada zona nord. Aquest fet va donar lloc a l’inici d’una llarga instrucció que va ser delegada a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Finalment en una 1ª sentencia de data 28/06/2011 el Tribunal de Cuentas va reduir la quantitat inicial de 183.887,30 euros a 32.618,55 euros. L’ajuntament va recórrer i el Tribunal de Cuentas en data 1/3/2012 ha dictat nova sentència, amb un import final de 30.050,72 euros ,que corresponen íntegrament a pagaments derivats de l’ampliació del nucli urbà de Borredà, anomenada, zona nord.
En els propers dies els serveis jurídics de l’ajuntament, així com el despatx professional contractat, estudiaran la sentència per veure quines vies legals pot haver-hi per defensar l’actuació municipal.
Borredà, 19 de març de 2012.
Ajuntament de Borredà

Thursday, March 15, 2012

 

ELS PETITS HAN D'AJUDAR ALS GRANS- art. Regió 7

EL MÓN A L’INREVÉS
Pels qui no estan directament ficats en algun ajuntament, la notícia haurà passat sense pena ni glòria, però el cert és que la setmana passada es va produir un fet inèdit, insòlit, mai vist i mai imaginat. Les Diputacions de les quatre províncies catalanes, varen signar un conveni amb la Generalitat, mitjançant el qual deixaven prop de 230 milions, al Govern català, a fi de poder pagar una part dels seus deutes amb els ajuntaments.
Com sempre la major part de l’import surt de la Diputació de Barcelona, que hi aporta uns 180 milions. Una mostra més de la utilitat d’aquesta institució envers els ajuntaments de la seva província.
Però, algú podia imaginar deu, quinze o vint anys enrere, que una institució que molts volien, o voldrien fer desaparèixer, es convertís en prestador de diner a la Generalitat ? On s’ha vist que el petit ajudi al gran ? O al suposadament gran, perquè a dia d’avui queda clar que el govern català ha arribat a assolir un volum de deute mai imaginat. I quan fàcil és dir que la culpa la té Madrid.
Les xifres oficials no deixen clar quin és el deute exacte de la Generalitat, ni quin és l’endeutament concret, a dia d’avui. Es fan càlculs, i es fan declaracions, en les quals es posen els famosos 759 milions que Madrid deu, juntament amb altres que també es diu que deuen, però no queda clar si és que el govern català no ha justificat degudament els deutes o no va invertir els diners en els projectes acordats.
Sigui com sigui, el cert és que la Generalitat està en la situació més precària des de la seva recuperació. I de rebot, el deute contret amb els ajuntaments , els asfixia fins extrems mai imaginats.
Portem un any i mig , amb les retallades i els crèdits com arguments principals de l’acció política. No pot ser. Un govern ha de tenir altres arguments, altres actuacions i altres prioritats. I no s’hi val a generalitzar i donar les culpes en una sola direcció, sense reflexionar sobre els errors comesos.
La crisis està a tot arreu, però si les Diputacions, especialment la de Barcelona ha estat capaç de concedir un crèdit a la Generalitat, i alhora està en ple debat per la concessió de subvencions als ajuntaments per activitats, i dintre de poc, traurà un pla d’ajuts per inversions, és que ha estat ben gestionada.
Aquest és un exemple clar que no tothom ha administrat prou bé els recursos que tenia, i alguns han estat previsors i altres, no. El mateix podem dir de molts ajuntaments que estan al dia en les seves obligacions, i altres, no. La situació general és la mateixa per a tots, però alguns van fer els deures en el seu moment, i altres varen pensar que no calia.
Els comptes de la Generalitat no quadren i tot el que havíem après, està en crisis. Qui ha de donar exemple de serietat, no en dona. Fins ara el pressupost d’una institució era “sagrat”. S’havia d’elaborar amb rigor i complir-lo amb exactitud. Aquest principi elemental es traslladava a tots els organismes, i teòricament s’havia de complir.
Ara, veiem el món a l’inrevés. La Generalitat, amb el pressupost acabat de sortir del forn , ja anuncia que no el complirà, i demana diners a les Diputacions, per poder pagar als ajuntaments. I els ajuntaments han de finançar molts serveis que no els corresponen, i fan de banquers de les administracions superiors. Massa incongruències, com perquè les coses vagin per bon camí.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI - PSC

Sunday, March 11, 2012

 

QUAN HEM D'ESPERAR ? - art. Setmanari Regió 7

AGRUPAR ESFORÇOS
En política, com en altres àmbits, no hi ha res pitjor que deixar passar el temps i esperar que les coses s’arreglin tot soles. A la comarca en tenim uns quants exemples, i ja seria hora que qui en té la culpa , reaccioni.
Estem immersos en una de les pitjors crisis de la nostra història, individual i col•lectiva. Els qui recordem els anys 80 i 90, en ple desmantellament de la indústria tèxtil i minera, en tenim una idea molt aproximada, però fins i tot, en aquells moments hi havia l’opció de marxar cap altres indrets a la recerca, de la feina perduda. Ara, ni això.
La crisis es veia venir, si bé, no amb aquesta intensitat i durada, però la necessitat de sumar esforços i eliminar la dispersió d’organismes, i institucions, ja s’havia plantejat, a nivell comarcal, i nacional.
Una petita comarca com és el Berguedà, no es pot permetre tenir tot un seguit d’organismes, dispersos i no prou ben coordinats. Hi ha qui pensa que la dispersió només es dona a nivell turístic, amb l’existència de dos Consorcis. No és aquest el principal problema, sinó la falta d’un ens únic que agrupi tot el que suposi promoció, impuls, desenvolupament industrial, econòmic, formatiu, etc.
A còpia d’anys, serietat i rigorositat, el Consorci de Formació i Iniciatives Cercs – Berguedà s’ha guanyat la primacia a l’hora d’impulsar activitats de tota mena , a tota la comarca.
No passa setmana o mes, en que no aparegui com a promotor o impulsor de multitud d’actuacions , en els més diversos sectors de la comarca, en cooperació amb altres organismes comarcals, nacionals de Catalunya i fins i tot , internacionals.
Ja ningú discuteix el seu lideratge, però no acabem d’arrodonir aquesta primacia, amb la reconversió del Consorci , Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà. La responsabilitat se situa totalment en el camp de CiU.
Fa anys que el pas s’hauria d’haver donat. Per part del PSC, es varen donar tota mena de facilitats per impulsar aquesta transformació, proposant un model similar al de la comarca de Tolosa, en el qual la ciutat exerceix el paper de capitalitat, no solament territorial sinó econòmica, formativa, industrial o turística.
El disseny està a punt des de fa tres o quatre anys. El treball fet per la Diputació de Barcelona, de manera conjunta amb el propi CFI, permetria posar en marxa el nou ens, en ben poc de temps. Si abans era important, ara és essencial i urgent. Disposar d’un organisme potent, coordinador de totes les accions locals i comarcals, amb una gerència eficient i respectada, suposaria aprofitar totes les potencialitats de la comarca i treure profit de totes les ajudes externes.
No hi ha excuses. Alguns abans pretenien carregar els retards sobre les espatlles dels socialistes. No era cert, però és que ara totes les institucions estan governades per CiU, de manera que no hi ha cap impediment per tirar endavant, una Agència que aplegui tots els recursos, competències i serveis, necessaris perquè el Berguedà, tiri endavant en tots els àmbits i sectors. No més retards, no més dubtes, no més incerteses.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Friday, March 09, 2012

 

SUPRESSIÓ DE SERVEIS - art. La Rella

CAPITALITAT ESCAPÇADA
Es lògica la reacció de pagesos i ramaders, davant la decisió presa pel Departament d’Agricultura de tancar l’oficina de Prats. I no solament dels més directament implicats, sinó també de la societat civil i política, en general.
Amb l’excusa de la crisis, s’estan prenent decisions que esdevindran irreversibles amb els pas dels anys. Quan un servei es tanca, difícilment qui ve darrera, el torna a posar. Ara hi ha un local habilitat, personal i material, fent les funcions que li son pròpies, deixar que el tanquin i esperar la seva reobertura, en millors temps, esdevé il•lusori.
I en aquest tancament s’hi pot veure, no solament l’incompliment d’una promesa electoral, sinó la voluntat de centralitzar serveis, i allunyar-los de la gent que els necessita.
Ens omplim la boca, parlant d’autonomia, independència, i capacitat de decisió, de cara en fora, però quan es tracta d’aplicar aquests principis, dintre del propi país, aleshores tot falla.
Mireu, queden pocs pagesos i ramaders a Catalunya. No més de 65.000 persones, en un territori que acull 7,5 milions d’habitants. Parlem, doncs, d’un sector estratègic, o si voleu ser més dramàtics, d’un sector en vies d’extinció.
Si volem un país equilibrat, independent en algunes matèries essencials, necessitem preservar el sector primari. I el Lluçanès és un territori amb un bon futur si se’l sap cuidar. Ara bé, si en comptes de facilitar la feina , la compliquem als pocs que queden, demostrem anar en el sentit contrari.
Un pagès, a dia d’avui, li toca dedicar un grapat d’hores a la setmana fent gestions davant l’Administració. Si fins ara les podia fer a Prats, la feina era més fàcil, si a partir d’ara per qualsevol cosa ha d’anar a Berga o a Vic, les hi compliquem, no solament a nivell de feina, sinó també a nivell de diners. No és igual fer 8 o 10 quilòmetres que fer-ne el doble.
Però, en uns moments en que la gent voldria tenir una comarca pròpia, resulta que li treuen un dels serveis de capitalitat. Estaria bé, que els alcaldes de CiU a la comarca, es mobilitzessin i exigissin al Govern un canvi de decisió. Es fàcil des d’un despatx a Barcelona, modificar el mapa administratiu del país, però darrere aquest mapa hi ha persones i serveis. I algú els hi ha de fer entendre.
En resum, que si anem acceptant, amb resignació cristiana, les retallades en tots els àmbits i sectors, sense protestar ni exigir canvis, perdrem molts dels serveis que ha costat anys guanyar-los. Ara parlem de l’Oficina del Departament d’Agricultura, qualsevol altre dia parlarem de retallades, en sanitat, educació, etc, i alguns , sobre un mapa diran que esteu prou a prop de Vic, com perquè agafeu el cotxe i resolgueu els temes allà, i no aquí.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

Thursday, March 08, 2012

 

ECONOMIA MUNICIPAL SANEJADA- BORREDÀ 2012

BORREDÀ NO HAURÀ D’ACOLLIR-SE A LES MESURES DEL GOVERN CENTRAL.
Estudiat el RD sobre l’endeutament municipal, i la manera de fer-hi front, resulta que l’ajuntament de Borredà no haurà d’acollir-s’hi per no tenir deutes anteriors al 1 de gener de 2012.
En aquests moments tots els ajuntaments han de fer una relació de factures , pendents de pagament, a 31 de desembre de 2011. Aquesta relació s’ha d’enviar a Madrid, i allà serà estudiada i valorada. En pocs dies, l’ajuntament haurà de manifestar quina part del deute podrà ser pagat, en un curt termini de temps, i la resta de factures passaran a ser incloses dintre dels supostos del Reial Decret.
En aquest cas, els ajuntaments hauran de fer un crèdit per la totalitat del deute pendent, i pagar a tots els creditors, fins deixar el deute eixugat.
Es una bona mesura, i les condicions son raonables, tot i que molts ajuntaments quedaran fortament endeutats pels propers 10 anys. Si les xifres son correctes, el govern central ha calculat uns deutes municipals , al voltant dels 20.000 milions d’euros, i el de les CCAA en uns 15.000 milions. En total, 35.000 milions d’euros. Una xifra enorme que suposarà la major mobilització de crèdit en molts anys.
Tornant als comptes municipals, hem de dir que en el nostre cas, la gestió econòmica ha estat rigorosa , austera i sobretot previsora. En el seu moment varem contractar un crèdit per liquidar el deute pendent. Ens varem posar totalment al dia, i estem al corrent de les amortitzacions del crèdit , en una entitat privada. I el mateix estem fent amb el crèdit que tenim amb Diputació de Barcelona.
La setmana vinent procedirem a liquidar una de les factures pendents, procedents de l’any 2011, i la resta de factures pendents ja procedeixen d’aquest mateix any, 2012. Això vol dir que l’ajuntament paga a 60 dies, i no té cap deute pendent, més enllà d’aquesta data. Això significa que no haurem d’enviar cap relació de deutes pendents, ni tampoc, contractar cap crèdit d’aixugament de deutes.
Seran pocs els ajuntaments en aquesta situació. Dintre de poques setmanes sortiran les dades de cada municipi, i sabrem el conjunt global del deute municipal. Malgrat, alguns dubtes, encara pendents d’aclarir, la mesura és positiva i permetrà salvar moltes empreses a punt de fer fallida per culpa dels retards en el pagament , per part d’ajuntaments i CCAA.
Joan Roma, alcalde de Borredà

 

POLÍTIQUES D'IGUALTAT - revista Celsona

POLÍTIQUES D’IGUALTAT
Hauríem d’aconseguir no haver de celebrar cada any, un dia especial dedicat a les dones, però queda lluny aquest objectiu. Molt lluny, a la vista de com van les coses , tant aquí com a fora.
No és acceptable temes tant essencials, bàsics i elementals com que “ a mateix treball, mateix sou”. Com és possible que encara a dia d’avui, en el nostre país, existeixin sous diferents, en funció de ser home o dona?
Perquè no s’intervé de manera contundent contra totes les empreses que apliquen aquesta discriminació?. Semblaria el més fàcil començar per anul•lar aquesta diferenciació, ben evident, consultant les fulles de sal.laris.
Si, en un tema tant bàsic, tenim un problema, en tenim molts més , molt més complicats de resoldre. I tenir un dia específic per reflexionar, valorar i impulsar noves actuacions, no va malament. Es una oportunitat per posar de relleu el que s’ha aconseguit en aquest any, i què es pot fer de cara l’any vinent.
No està generalitzada la política d’igualtat, en tots els sectors i àmbits. Se’n parla molt, però els avenços son mínims. I ara mateix, el PP, no té cap intenció d’actuar en conseqüència. Es més, en molts aspectes veurem retrocessos en moltes de les conquestes ja aconseguides i que crèiem irreversibles. Hi ha ben poques coses irreversibles, i ho estem veient, en matèria de protecció contra la violència domèstica, política de dret a l’avortament, de no segregació per raó de sexe, etc.
I ja no parlem de polítiques en països més llunyans, on la discrimació es pretén vendre com tradició, arrelament als costums ancestrals, i altres expressions que simplement busquen perpetuar el sotmetiment de la dona a l’home, i allunyar-les de temes tant essencials com son l’educació, i l’alliberament personal i col•lectiu.
Tornant a casa nostra, hem fet avenços raonables, en molts àmbits, però no estan consolidats. Convé estar atents a no perdre res del que s’ha aconseguit, i d’aquí les prevencions davant canvis legislatius que poden tornar les dones a temps passats.
Si mirem els mapes d’implantació de les polítiques d’igualtat, podrem comprovar, avenços en àmbits importants com el de la política, si bé, en situació de clara minoria, o de presència en òrgans de govern d’empreses públiques o privades, on son una petita minoria, i ja no diguem a la judicatura, o en altres sectors rellevants.
Tot arribarà, diuen alguns, mentres fan el possible per evitar els canvis necessaris. El cert és que només amb canvis legislatius s’aconsegueix conquerir la igualtat. HI ha massa reticències, i massa mandra a impulsar la presència de dones en els òrgans de govern en tots els àmbits. El procés, és massa lent. Toca, doncs, accelerar-lo, i la millor via és la legislativa.
En aquesta setmana , més que de celebracions, ha de ser reflexió i debat, per aconseguir el gran objectiu d’equilibrar la presència de la dona, en tots els sectors i àmbits de la societat. La visió de la dona és fonamental per millorar la manera de governar el país, les empreses, i la societat, en general.
Agrupació Socialista del Solsonès.

Wednesday, March 07, 2012

 

ATRACTIUS CULTURALS - BORREDÀ- revista Tasta

BORREDÀ – TURISME CULTURAL
Des de fa anys, s’està produint un canvi evident en el món del turisme i cada vegada és més habitual, buscar “excuses” culturals, per anar a visitar un poble o ciutat. Aquest és un fenomen global, molt a tenir en compte, en el nostre territori.
En el cas nostre, la restauració de l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, ha comportat un augment evident de les visites turístiques . A dia d’avui, aquest monument és el quart més visitat de la comarca del Berguedà. Queda clar, doncs, el benefici d’haver invertit uns diners públics en un monument com aquest.
Però, no en tenim prou de tenir un monument important. Volem oferir nous atractius culturals, com excusa per recuperar altres monuments, existents en el terme municipal. Aquest és el cas de l’antiga església de Salselles, situada en un extrem del terme, just a tocar dels municipis de Lluçà i Sant Martí d’Albars.
Aquesta vella església, abandonada des de fa més de 40 anys, és motiu d’una primera actuació de preservació i consolidació, per part del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, amb una inversió de 26.000 euros.
L’objectiu és consolidar les restes, i poder-les fer visitables amb total seguretat. D’aquí la propera inversió de 40.000 euros en els propers anys, fins tenir-la en prou condicions com perquè esdevingui un altre destí cultural.
I ben sabut és l’increment del turisme “senderístic “ en els nostres territoris, de manera que el GR 4, i altres camins han esdevingut punts importants d’atracció i activitat. En aquest àmbit, l’ajuntament de Borredà, ha aconseguit l’ajut de la Diputació de Barcelona per redactar el projecte de restauració del Pont de Sant Joan. Un pont sobre la Riera Margançol, que suposa enllaçar el poble amb el Monestir de La Portella ( La Quar).
Fet el projecte, preveiem poder-lo dur a terme dintre dels propers anys, per recuperar les velles baranes de pedra que tenia, i restaurar les parts més danyades del monument, per donar-li una nova i llarga vida.
I una altra de les actuacions previstes, és la de restaurar el Pont de Roma. Un pont romànic, sobre la Riera de Merlès, de tres ulls, situat en un paratge d’una gran bellesa i espectacularitat. Aquest pont mereix una actuació àmplia i ben planificada, amb una proposta de desviar l’actual camí de la Riera de Merlès, per evitar el pas dels vehicles per aquest indret. Es una de les actuacions previstes pel proper mandat municipal.
Com es pot veure, tenim un poble amb un important llegat cultural – monumental, digne de ser restaurat , preservat i posat a l’abast dels visitants. Es lògic, doncs, continuar la feina iniciada anys enrere, fins tenir tots els monuments en les degudes condicions. El llegat històric, suposa una riquesa de primer ordre, pel present i futur del poble, en una etapa en que el turisme suposa el principal motor de l’economia de Borredà.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

Tuesday, March 06, 2012

 

INICIATIVA JOVE A BORREDÀ

REUNIÓ DE LA COOPERATIVA “COSETES” AMB L’ALCALDE DE BORREDÀ
Ahir a la tarda es va dur a terme la reunió demanada pels components de la Cooperativa Cosetes, formada pels nens i nenes més grans de l’Escola de Borredà, amb l’Alcalde, Joan Roma.
Aquesta reunió pretenia donar a conèixer la formació de l’esmentada Cooperativa, així com facilitar la sortida dels productes que han decidit comercialitzar.
La formació d’aquesta Cooperativa, s’emmarca en tot un seguit d’experiències – pilot per introduir a les escoles , els principis de l’emprenedoria i la innovació, de manera que els escolars prenguin nota de les dificultats, però també oportunitats que dona el món de la cooperació.
En el cas de Borredà, els socis-emprenedors, han acordat comercialitzar tres productes: la venda de plantes, de clauers i de imans.
Tretze son els socis – emprenedors, que han posat un capital inicial de 5 euros cadascun, reunint els 65 euros , per començar l’aventura empresarial.
La primera venda de productes està prevista per la Fira de la primavera que organitza l’AMPA de Borredà, i també tenen previst anar a un dia de mercat a Berga. La previsió és posar a la venda més de 300 plantes ( petúnies) , i un centenar de clauers i imans.
Feta l’explicació a l’alcalde, aquest els va anar fent preguntes sobre la organització, coordinació i comercialització dels productes, al mateix temps que els va felicitar per la iniciativa i els va desitjar molta sort. També, va encarregar 30 plantes, per posar a les jardineres del poble, de manera que l’inici de la primavera es noti, una mica per tot el poble.

Saturday, March 03, 2012

 

MESURES PER ACLARIR

MESURES AMB INTERROGANTS
Son força interessants algunes de les mesures destinades als ajuntaments, empreses pel govern del PP. Passa que pequen d’improvisació i precipitació en alguns dels seus termes i per tant no les podrem valorar fins no tenir-les concretades.
Ara mateix, no queda clara per quina via hem de fer arribar les dades econòmiques al Govern Central, en matèria de factures pendents de pagament.
I posteriorment la via per pagar-les, demanant un crèdit. No queda clar què passarà en aquells ajuntaments que no tenen capacitat d’endeutament, per haver-lo esgotat. O, els ingressos pendents de cobrament que podrien liquidar el deute, quan la culpa és del retard de pagament per part de la Generalitat.
En fi, hi ha molts altres punts per aclarir, com és la negociació de les condicions amb les entitats financeres, i la obligatorietat de concedir els crèdits, terminis de petició i paperam obligatori, etc.
De totes maneres, hem de reconèixer l’interès de la proposta, i la solució que pot donar a multitud de deutes municipals. Aquesta mesura , també permetrà conèixer quin és el volum de deute de cada ajuntament, i això reflectirà la bona o mala gestió tinguda per part dels equips de governs.
En el cas nostre de Borredà, hem de manifestar un molt petit volum de deute, i el manteniment del pagament de factures a 60 dies.
Ara, tots els ajuntaments tenim 15 dies per preparar la relació de factures pendents de pagament, i la relació de les que podem pagar d’aquí a finals de mes. A partir d’aquí i segons la normativa publicada s’haurà de preparar un expedient per sol•licitar un crèdit per liquidar el que quedi pendent.
No tenim previst acollir-nos a aquesta mesura per no considerar-la necessària, en el nostre cas. De totes maneres, segur tindrà un caràcter incentivador de l’economia, en general, especialment de les petites i mitjanes empreses, a les quals els ajuntaments els deuen molts de diners.
Una mesura similar s’hauria de prendre per part dels governs autonòmics, i així deixar tot net. De fet , el principal problema dels ajuntaments és el no cobrament dels ajuts concedits per la Generalitat. En el cas, nostre de Borredà, el deute és petit ( d’uns 48.000 euros) però en molts altres ajuntaments el deute és enorme. I això asfixia l’economia municipal fins extrems mai vistos.
També és cert, que molts d’aquests problemes, han vingut de la mà d’una gestió poc rigorosa per part de molts equips de govern, que durant anys han estirat més el braç que la màniga, però també és cert que la insuficiència financera de la majoria de serveis que presten els ajuntaments no ha estat prou compensada, ni per la Generalitat ni pel Govern Central. I estem, on estem, per aquestes diferents factors.
En tot cas, dintre de pocs dies, veurem en els mitjans de comunicació els volums de deute de cada ajuntament. Serà interessant comprovar la realitat, pura i dura, sense cap possibilitat de camuflament de dades econòmiques.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Thursday, March 01, 2012

 

NOVA ETAPA, NOUS CÀRRECS - art. Regió 7

TAMBÉ AQUÍ
Fa just una setmana que el PSC a la Catalunya Central, va celebrar el seu vuitè Congrés. Els anys passen a una velocitat de vèrtig, sobretot pels qui estem ocupats en multitud de temes, càrrecs i projectes.
El PSC està organitzat en federacions, i la onzena, és la que agrupa les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès. Des de la creació del partit, no ha variat aquesta composició, a l’inrevés d’altres territoris en que les federacions s’han fusionat, per constituir-ne una de més gran.
El panorama del partit és força similar a d’altres del país, i la dinàmica de canvis s’ha imposat com a millor via per emprendre la nova etapa. En aquest cas, la decisió del primer secretari, Joan Canongia, de no optar a la reelecció ho ha fet especialment fàcil.
Son ja molts anys de militància en el partit, i sempre he cregut que una de les virtuts que ha de tenir un polític és la de saber donar pas, en el moment oportú. I no en el moment oportú, per ell, sinó per la organització a la qual pertany.
He vist, al llarg de la meva vida política, exemples clars de generositat política, com de resistència aferrissada al càrrec. Mala cosa quan algú no veu el moment de facilitar el pas a una nova generació o una nova realitat. No sóc dels que pensen que amb un canvi de cares, es poden superar les dificultats. I encara menys, canviar una generació per una altra. Tot depèn de les persones, i tant vàlides poden ser persones grans com joves.
Dit això, el partit socialista està a punt de tancar el cicle iniciat en el darrer congrés nacional, de renovació de tots els càrrecs i òrgans del partit, a tot el territori. Era el pas necessari per emprendre la nova etapa, de recuperació de la confiança perduda.
A la federació onzena, hem elegit Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí com a nou primer secretari. Es el quart des de la fundació del partit. El primer fou Jordi Marsal, el segon jo mateix, el tercer en Joan Canongia, i ara, ell.
Presideix una executiva àmplia, preparada i representativa del territori i dels sectors més rellevants de la nostra militància. Un equip que no ha de passar per cap període de proves ni de preparació, perquè ja la té, de manera que el treball es veurà de forma immediata.
El repte a assolir és important, i el primer que toca fer, és recomposar equips locals, i comarcals, i preparar-se per sintonitzarà millor amb les reivindicacions de la gent d’aquestes comarques. Ajudarà molt, la comprovació per part dels ciutadans de les accions de govern de CiU a Catalunya, amb ajut del PP, i del Govern Central. Qui dubtava de les diferències entre governs d’esquerres i de dretes, podrà comprovar com les iniciatives son contraposades.
I a nivell municipal, aviat complirem el primer any de govern. També, en aquest àmbit es podran veure els primers resultats, i comparar-los amb les promeses fetes durant la campanya electoral , per part d’uns i altres.
Estem en un moment molt difícil, i la sensibilitat envers els més necessitats, és la prioritat de tota acció de govern i dels partits. Ara toca, traslladar-la a la política diària per assolir el respecte i la credibilitat.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Federació XI

This page is powered by Blogger. Isn't yours?