Friday, July 29, 2016

 

ELS ANYS PERDUTS - art.Regió 7

ELS ANYS PERDUTS.
Com gran afeccionat a la història, em demano quin qualificatiu posaran els historiadors a l’actual moment polític català. Al llarg de la història sempre s’intenta batejar un determinat període amb algun sobrenom que ajudi a comprendre uns anys determinats en que varen passar fets remarcables, excepcionals, en positiu o negatiu. Així parlem del “bienni negre”, de la “gran depressió”, del “període entre guerres”, etc. En el cas català proposo humilment, el qualificatiu de “els anys perduts” als darrers cinc o sis anys, afegint-hi ja l’any vinent, en que alguns dirigents independentistes hauran d’arribar a la conclusió que es troben en un carreró sense sortida i cal retornar a la realitat.
Per molt indignats que estiguem la majoria de catalans pel maltractament a que ens ha sotmès el PP, per molt que algunes institucions no hagin funcionat amb la agilitat, respecte i justícia que caldria, per molt que alguns altres partits d’àmbit estatal no hagin tingut prou sensibilitat envers temes tant delicats i emocionals com son la nostra llengua, cultura, ensenyament i millor finançament...el cop de porta, i el trencament de les regles de joc democràtiques ,és una via impossible, en un estat de dret.
I no parlo de l’estat de dret, com a sinònim d’Espanya, sinó com a fonament perquè la democràcia sigui un bé intangible i intocable en les relacions entre ciutadans i d’aquests amb les institucions en les quals estan immersos.
Creure que l’actual Parlament de Catalunya està capacitat per incomplir les lleis vigents, és portar-lo a la seva destrucció, com principal institució del país, i derivar-lo cap una situació irrellevant. I no parlo ja de les lleis estatals, sinó les pròpies del nostre país. He estat Diputat al Parlament durant quatre legislatures i és inimaginable que l’actual composició del Parlament cregui que pot destruir el que tant va costar d’aixecar. La nostra Llei Fonamental és l’Estatut d’Autonomia, per descomptat, sotmès a la major autoritat de la Constitució espanyola, però una i l’altre son vigents i d’obligat compliment per a tots, sinó volem trencar amb la legalitat i per tant amb la pròpia democràcia.
I l’Estatut de Catalunya no contempla, ni permet, emprendre aventures fora dels seus preceptes. L’actual composició del Parlament, l’ha portat a un funcionament caòtic, barreja de grups anti – sistema, amb altres que juguen amb la legalitat a conveniència de cada lloc i moment concret. Creuen que poden estirar la “seva legalitat” com si fos un xiclet i pensar que tot s’hi val a l’hora de dir que la “trenquen” per una justificació patriòtica. Aquests “falsos patriotismes” porten al desastre a tot arreu on es volen implantar, i en el nostre passat ja en tenim uns quans exemples molt coneguts.
Qui cregui que pot jugar contra un Estat, que li agradi o no, és la dotzena potència mundial, i la quarta de la UE, és que no toca de peus a terra ni coneix la realitat mundial. Qui pensi en possibles “ajudes externes” en un moment de crisis mundial, i molt especialment en l’àmbit europeu significa no ser conscient de que ningú, cap país, recolzarà cap acció ni actuació fora de la legalitat, oimés quan no hi ha cap majoria que avali un procés de desconnexió.

Portem cinc anys de vida fora de la realitat, amb les institucions catalanes en crisis permanent, amb un Govern que no s’ocupa de governar, sinó de sobreviure a constants inestabilitats internes i externes, i amb un Parlament en situació caòtica, que no legisla ni representa el conjunt de la ciutadania catalana. La única via torna a ser la seva dissolució i convocatòria de noves eleccions. I així serà tant bon punt CDC – PDC hagi guanyat una mica de temps per recomposar les seves forces. El que dic, estem plenament, en el període de “els anys perduts”. Convé tancar-lo ràpidament.

 

EN RECORD DE M. PILAR COMELLAS - MARPIL

A MARIA PILAR COMELLAS – MÀRPIL- EN EL RECORD.
Avui, divendres dia 28 de juliol, a la matinada ha mort Ma. Pilar Comellas, coneguda per tots nosaltres com Màrpil, de Cal Rosal ( Olvan). Tenia només 52 anys i tota una vida dedicada a la tasca d’administrativa de l’ajuntament d’Olvan. I en tant que administrativa d’aquest ajuntament, havia vingut a treballar prop de 12 anys al de Borredà, acompanyant al Secretari – Interventor Ramon Maria Canudas que ho era també d’Olvan i La Quar.
Pels qui la varem conèixer i la vàrem tractar, era l’exemple ideal de funcionària municipal. Una persona afable, preparada, puntual, eficient, i entregada en cos i ànima a la feina que se li encarregava. Durant molts anys va formar tàndem amb el Secretari – Interventor Ramon Maria Canudas, i ells dos portaven tots els temes d’Olvan i La Quar. Quan va morir el secretari que portava Borredà, Jaume Anglada, el varem anar a buscar com a solució provisional, i la provisionalitat va durar prop de 20 anys.
Durant els anys de treball a Borredà, com després, varem mantenir una bona amistat. Amb ella era fàcil parlar una mica de tot, de la feina, sí, però també dels viatges que feia, de les estades en balnearis, de la família...tenia un tracte exquisit amb tothom, i d’aquí també el dol que avui senten la Leonor Escuer i la Montserrat Cabana, anterior secretària i actual, que la varen conèixer i tractar.
Dol molt perdre una persona com la Màrpil, a una edat en la que és especialment injust morir. Ha mort per infart, durant la nit. Una mort dolça , però no per això menys dolorosa i injusta.
En nom propi i del Consistori que presideixo donaré demà, en el funeral a Cal Rosal, el condol als pares, germà i demés família. La trobarem a faltar, però sempre la tindrem en el record, com una persona d’una eficiència, rigor i esperit de servei, excepcionals.
Que descansi en Pau.         Borredà, 28 de juliol de 2016
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill



 

LEGISLAR SENSE PENSAR EN EL COMPLIMENT- art. blogesfera socialista

LEGISLAR SENSE PENSAR EN EL COMPLIMENT.
Com persona directament afectada per una de les lleis del Parlament, animo a reflexionar sobre com s’han de fer les lleis i com s’han de poder complir i fer complir.
Fa un parell de dies vaig llegir un extens informe sobre l’abandonament d’animals domèstics ( gats i gossos) a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. El resum és que dels animals trobats, o abandonats, només un 25% portaven el xip “obligatori”.
Com a ponent d’aquesta llei del Parlament, ja vaig avisar del seu possible incompliment per massa exigent, massa fora de la realitat del nostre país, però com que alguns volien fer una llei innovadora i exemplar a nivell espanyol i europeu, no vaig tenir cap altre remei que seguir el fil del grup redactor.
Era l’únic alcalde, entre els ponents, i això suposa tenir una visió radicalment diferent a la dels altres components de la Comissió redactora. Qui no coneix bé la gent i el territori no és capaç de reconèixer les dificultats i complexitats de fer una llei complicada com aquesta. El resultat el tenim cada any en forma de xifres brutalment elevades. Més de 70.000 abandonaments a Catalunya i més de 300.000 a tot Espanya. Estem parlant només de gats i gossos, els dos únics animals domèstics que contempla la llei de protecció dels animals. Si hi suméssim molts altres animals domèstics, les xifres augmentarien fins extrems inimaginables.
Què fer, en les actuals circumstàncies ? Doncs, d’entrada modificar la llei per fer-la més “complible”. I ho sento molt, però s’hauria de retornar a un dels articles de la llei anterior que permetia el sacrifici dels animals recollits si en el termini de 30 dies ningú els venia a recollir. El fet d’haver posat una clàusula per la qual no es pot sacrificar un animal sinó és per informe del veterinari per estar greument malalt, ha suposat un amuntegament d’animals en totes les instal·lacions municipals o de protectores, fins esdevenir incomplidors de la pròpia llei pel que fa el compliment de la llei de benestar animal en quan a espai disponible per cada animal.

Una altra mesura hauria de ser facilitar la col·locació de xip, a tots els propietaris que tinguin uns ingressos mínims, de forma gratuïta. Es la única manera de garantir que el portin, i tot seguit, fer una campanya per posar el xip i donar d’alta l’animal al registre de tots els ajuntaments. No vulguem anar més lluny de moment. No hi ha res pitjor que tenir lleis incomplibles, per una causa o altra, i ara la llei de protecció dels animals , és una dels que té un compliment dels més baixos de tots els lleis que s’han aprovat en el Parlament de Catalunya. 

Thursday, July 28, 2016

 

ESCALADA CAP ENLLOC - art. blogesfera socialista

ESCALADA CAP ENLLOC.
Pobre Parlament i pobre democràcia. Qui t’ha vist i qui et veu quan t’utilitza per mostres de “valentia” que son pura inconsciència i demostració que molts no han entès què és un “estat de dret” que res té a veure amb l’Estat espanyol, ni amb les ferides que ens hagi pogut causar un PP desenfrenat i incomplidor del respecte a les normes que ha de regir, un estat de dret. Però contestar amb la mateixa moneda, és símptoma de feblesa i de fugida endavant cap enlloc.
Les imatges, les paraules i sobretot els fets, quedaran ja per sempre més en els llibres d’història del nostre país i de la comunitat internacional. Si algú pensava trobar un mínim de comprensió o simpatia, fronteres enllà, avui l’únic que hi trobarà serà incomprensió, indignació i rebuig a unes maneres de fer, mai vistes en un país democràtic. Cap país europeu podria admetre a les seves files un nou estat en el qual no es respectessin les normes legals imperants, ja no en l’Estat on està immers, sinó a les pròpies del país.
Ahir, el Parlament no solament va vulnerar les resolucions del Tribunal Constitucional, sinó els preceptes continguts en el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya. I el pitjor de tot, és que diuen haver-ho fet per un acte de sobirania emanat del propi Estatut i del Parlament. Totalment fals, com podem rebatre tots els qui hem estat Diputats de la Cambra Catalana i tots els juristes del país, com ho varen demostrar en els seus dictàmens els Lletrats de la casa.
Però és que a més, les votacions d’ahir , no serveixen per a res. Es a dir, no tindran cap vigència, no tindran cap derivació concreta i real sobre el present i futur del país. I els grups parlamentaris ho saben. Perquè, doncs, aquesta escenificació i aquesta suposada “valentia” per actuar en contra dels preceptes del Tribunal Constitucional ? Doncs, perquè han de fer alguna cosa per no perdre la mínima credibilitat que els hi queda en els més fervorosos defensors de la independència, quan veuen que tot es va pansint i van passant els mesos sense que passi realment res d’important.
Es pur teatre, però jugant amb foc. Alguns creuen que les paraules, paraules son i no tenen més rellevància. No és cert, perquè el Parlament ha de parlar tenint com frontispici el límit que posa l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola. Es el que varem jurar o prometre per acceptar el càrrec. I qui no estigui disposat a complir-ho, té la opció de marxar. Ningú està obligat a continuar en un càrrec institucional sinó està d’acord amb les lleis que el regulen. Tant senzill com això.
Però ara, estem en un altre escenari, en aquest ambient d’acció – reacció. Al PP li va de meravella la situació del Parlament perquè podrà demostrar que no li tremola el pols, i empren accions contundents contra la desobediència i el trencament de les regles democràtiques per part de Junts x Sí, i la CUP. Aquí ens podem trobar amb propostes excessivament contundents, que enrareixin encara més la situació i portin a una crispació insostenible. Es el que pretenen les dues parts, i ens trobem nosaltres entre mig.  El PSC sempre havia estat partit de consens i moderació, i així vol continuar tot i que les dues parts li posen molt complicat. Però ahir va fer el que tocava fer. No participar en un acte de desacatament al TC, i reclamar la vigència de l’estat de dret. Allà ells els qui creuen estar en possessió d’una altra realitat. Ben aviat toparan amb la vida real, i sobretot amb la legalitat vigent. En pocs dies ho veurem.



Wednesday, July 27, 2016

 

DIA HISTÒRIC - DESENCALLADA L'EDAR DE BORREDÀ -

DIA HISTÒRIC – DESENCALLADA L’EDAR DE BORREDÀ.
Avui, dimecres dia 27 de juliol a la 1 del migdia, ha tingut lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Borredà, la reunió conjunta, ACA- Ajuntament- Empresa OMS-SACEDE,S.A.U, convocada per tractar el tema de l’EDAR ( Estació Depuradora d’Aigües Residuals ). Aquesta reunió era conseqüència de l’anterior reunió tinguda a la seu de l’ACA a Barcelona, i després de diferents gestions fetes, prop de la mateixa ACA i en el Parlament de Catalunya. Es tractava, doncs, de presentar la resolució definitiva de l’ACA.
Tal com s’havia compromès la Gerència de l’ACA, en aquests mesos transcorreguts des de l’anterior reunió, s’havia demanat i obtingut un informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, així com diverses reunions amb l’empresa adjudicatària de l’any 2003. De fet, en aquella ocasió s’havia adjudicat un paquet de Depuradores a una UTE, que després es va dissoldre per una de les parts. Amb tot, l’empresa restant, va confirmar l’ interès i la disponibilitat tècnica i econòmica per dur a terme l’EDAR de Borredà, així com alguna altra de les pendents, com la d’Avià.
Els dubtes de la nova Direcció de l’ACA provenien del fet d’estar immersos en una adjudicació de 13 anys enrere. Calia saber si legalment aquella adjudicació podia estar vigent, així com valorar la situació dels projectes executius, i la possible modificació de preus , atesos els anys transcorreguts, entre altres temes rellevants.
Fetes totes les consultes, i estudiades totes les formules i possibilitats, avui, ens hem reunit per
part de l’ACA : Guillem Peñuelas, Director de l’Area d’Execució d’Actuacions, i Carme Gomar,
Cap del Departament de Gestió Tècnica. Per part de l’empresa adjudicatària : Daniel Martínez,
Managing Director, i Carles Berdonces, Director d’Enginyeria i Construcció. I per part de
 l’Ajuntament de Borredà, Josep Vilaseca, Arquitecte municipal, Montserrat Cabana, Secretària
– Interventora accidental, Josep Culell, Cap de la Brigada municipal d’obres, i l’Alcalde –
President, Joan Roma.
El resultat de la reunió ha estat totalment satisfactori i la resumeixo en els següents punts.
1.- L’ACA manté l’adjudicació feta a l’empresa OMS-SACEDE, S A U, l’any 2003, en uns termes pràcticament similars, en quan a termini, condicions, i projecte tècnic. L’import de l’obra es situa en aproximadament 850.000,00 euros.
2.- L’empresa es compromet a començar les obres a meitat del proper mes de novembre d’aquest any i a tenir-la acabada en el termini de 8 mesos, des de l’acta de replanteig.
3.- El projecte tècnic serà modificat en uns punts molt concrets i poc rellevants, de manera que l’ajuntament pugui rebre el projecte modificat a meitats del mes de setembre per una audiència pública de 10 dies.
4.- L’ACA va adjudicar aquest projecte per un sistema de concessió administrativa ( sistema similar al mètode alemany) mitjançant el qual l’empresa es compromet a la construcció de l’EDAR i tot seguit en farà el manteniment durant els propers 15 anys.
5.- S’han tractat alguns temes tècnics en relació a la connexió amb les clavegueres existents, així com alguns altres relacionats amb l’accessibilitat que quedaran definitivament exposats en el projecte executiu modificat.  Les obres de l’entrada del poble, facilitaran una de les connexions, i la faran més pràctica.
En resum, aquests han estat el principals punts tractats en la reunió. A partir d’ara seran els tècnics els que hagin de tirar endavant el plantejament de l’obra i la preparació de cara a l’acta de replanteig, previ a l’inici de l’execució del projecte.
Al final de la reunió, he demanat al representant de l’ACA fes arribar la satisfacció i agraïment a la Gerència de l’ACA per la comprensió, rapidesa i eficàcia de les gestions i tràmits realitzats en aquests mesos, des de l’anterior reunió.
El dia d’avui, el considero un autèntic DIA HISTÒRIC PER BORREDÀ. Varem iniciar els preparatius i tràmits per tenir l’EDAR, 17 anys enrere, fins a culminar en el 2003,en la seva adjudicació. Tot semblava anar bé, fins començar a sortir problemes de tota mena que ens han portat a fer múltiples i complicades gestions.
Deixem enrere una etapa i n’obrim una altra, en la qual veurem acomplerts els nostres objectius. Borredà podrà depurar les aigües residuals i retornar-les a la Riera Margansol, netes. Avui és un gran dia, sense cap mena de dubte. Un dia històric com altres que hem viscut des de l’any 79, a nivell municipal, quan hem anat veient fets realitats grans obres d’infraestructures, equipaments o serveis que feien falta. Ben aviat en tindrem un de nou i ben essencial: L’EDAR.
Borredà, 27 de juliol de 2016.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

Tuesday, July 26, 2016

 

BORREDÀ RECULL UN IMPORTANT VOLUM DE ROBA - INFORME GRUP HORITZÓ - PRIMER SEMESTRE 2016.

Benvolguts/des,

Com ja sabeu, la nostra entitat té com a objectiu la promoció i la integració laboral de les persones amb discapacitat, malaltia mentals i/o risc d’exclusió social, a través de la recollida i reciclatge de roba i mobiliari.
D’altra banda destinem una part d’aquesta roba i mobiliari a cobrir les necessitats de roba personal i per la llar de les famílies berguedanes, les quals venen derivades dels serveis socials municipals. Com també participem en molts projectes solidaris tant al Berguedà com en altres indrets.
Grup Horitzó és entitat col·laboradora de Roba Amiga.
Us  fem arribar les dades de recollida al vostre municipi durant el primer semestre de 2016: 
MUNICIPI
BORREDÀ
Quilograms recollits
500
Contenidors
1
Estalvi CO2 (kg)*
1.800
Estalvi d'aigua (litres)*
3.000.000
Estalvi de fertilitzants (kg)*
100

*Cálculs basats en ww.bir.org

Com podeu veure les dades reflectides al requadre són les dades de la recollida de roba del vostre municipi.
D’altra banda, les donacions de roba i mobiliari fetes a les famílies derivades dels serveis socials municipals i de Càrites, realitzades durant el primer semestre de 2016 poden valorar-se en 1942 € (preu botiga segona ma Grup Horitzó).
Gràcies a la vostra col·laboració contribuïu a una millora social i mediambiental.
Agraïm el suport que ens heu donat per realitzar aquestes tasques i confiem en seguir comptant amb la vostra col·laboració en el futur.
Atentament,



Monday, July 25, 2016

 

DE CDC A PDC - art. Nació Digital Solsona.

DE CDC A PDC.
D’entrada vull deixar clar que mai m’ha alegrat veure conflictes en altres partits, i menys quan es tracta de partits que han tingut un paper fonamental en la Transició , i en la llarga etapa posterior. En aquest grup hi figura CiU, i molt especialment Convergència pel pes que ha tingut, en primer lloc a Catalunya, però tot seguit a nivell estatal amb posicionaments molt rellevants en moments claus de la nostra història col·lectiva.
Durant anys, els socialistes varem estar sotmesos a durs i injustos atacs per part de CiU, i molt especialment per part de Jordi Pujol que ens volia fer aparèixer com poc nacionalistes ( de fet no ho som, perquè per això som un partit CATALANISTA, cosa molt diferent), però ell ho venia com “sucursalistes” del PSOE i febles defensors de l’autonomia catalana i tot el que això representa. Per ell, érem una mena d’infiltrats o gent de poc fiar en matèria “nacional” i si tens, com ell tenia uns mitjans de comunicació totalment dominats ( TV3, Catalunya Radio) i uns quants de privats molt ben subvencionats, i aixó es diu , dia sí , dia també, al final aquesta falsedat entra en la ment de la gent.
Els retrets que podem fer son immensos, i hagués preferit guanyar Convergència en les eleccions que no veure-la “desapareguda” per culpa d’ells mateixos. I encara més, hagués preferit” un mutis pel fòrum” de Jordi Pujol, que no pas l’ ignomínia de veure un ex President, destrossat per accions i actuacions impròpies, en el més alt càrrec institucional del país. Ara, encara es veuen més injustos i fora de lloc, tots els atacs, acusacions i retrets que ens va dedicar als membres del PSC. Però, la història, la vida, al final posa les coses en el seu lloc.
I el lloc que semblava reservat a Convergència era molt diferent del que realment té, a dia d’avui. I ho dic, després de l’elecció de nova Executiva, el dissabte passat. Veure com només van votar 5.430 persones, sobre un cens total de 8.000 associats / militants, és una mostra clara del brutal descens que ha tingut un partit que sis o set anys enrere, deia tenir més de 20.000 militants.
Però és que encara em va sorprendre més el desenvolupament de l’Assemblea / Congrés de quinze dies enrere, en el qual es va tirar per terra els dos noms nous proposats, pel mateix Artur Mas. He de dir que considero un greu error, desfer-se del nom de Convergència. Si persones i actuacions han embrutat un nom, aquest mateix nom es pot rentar si hi ha voluntat clara de fer-ho. Però em vull referir a un immens error comès en la tria del nou nom: el de Partit Demòcrata Català ( PDC).  Com ex dirigent expert en matèria electoral, i pels càrrecs que he tingut en el PSC, tinc una llarga trajectòria en matèria de creació de nous partits. En el llunyà 1981 un grup de quatre persones varem crear Progrés del Berguedà ( PB) per concórrer a les eleccions municipals del 83. Després he participat o ajudat a crear-ne una vintena més, en diferents àrees territorials.
Doncs bé, el primer que cal per triar un nom és comprovar si un d’igual o similar existeix en el Registre de Partits Polítics, del Ministerio del Interior, a nivell d’Espanya. Es a dir, cal fer un procés al revés de com va fer Convergència. Primer triar i després tramitar, és impensable, per impossible. Per què ? Doncs, perquè qui arriba primer és registrat, i a qui ve al darrere se li diu que no. Es lògic, és normal i habitual en tots els països democràtics. Alguns militants i dirigents del nou Partit, diuen que aquest és el nom triat, i aquest serà el que faran servir. Ho sento, però això és impensable, per impossible. Breument explico perquè. Si no pots registrar el nom no pots tenir NIF ( número identificació fiscal). Sinó tens NIF no pots fer cobraments, pagaments ni cap tramitació. Però més greu encara, sinó estàs registrat no pots presentar-te a conteses electorals de cap mena, ni rebre subvencions, ni funcionar com a partit. En resum, NO EXISTEIXES OFICIALMENT. I això és el que em preocupa de la nova Convergència, amb quaranta anys de vida,  tirar pel dret sense tenir present les regles de joc que imperen en un tema tant essencial com aquest, és sorprenent, s’hi afegeix la “competència” amb un nom similar procedent d’ex dirigents d’Unió ( Demòcrates Catalans), o l’altra competència dels que fa un any ja varen voler donar d’alta aquest mateix nom...No sé si la reunió “secreta” de Francesc Homs amb Mariano Rajoy, va ser per demanar com poder sortir d’aquest lio o del que té ell mateix per la consulta del 9N, o de tot plegat, però la nova direcció , ha de prendre una decisió molt complicada, si vol tirar endavant, i entendre que les coses s’han de fer segons la normativa vigent, i no volent saltar-se les regles. Aixó mai pot acabar bé. Veurem com evoluciona un tema tant rellevant com aquest en els propers dies i setmanes.



Saturday, July 23, 2016

 

L'ALCALDE, PERSEGUIDOR- art. Regió 7.

L’ALCALDE , PERSEGUIDOR.
Tanco aquesta mena de trilogia d’escrits, amb un títol una mica provocador o incomprensible pels qui no estan ni han estat en cap ajuntament. Em refereixo al paper de l’alcalde, perseguidor d’expedients ,en tràmit en altres administracions.
Recordo les dificultats per explicar a Suïssa, Alemanya , Austria, etc, el rol de les gestories. Quan els hi deia la necessitat de recórrer a unes oficines per tramitar papers davant les administracions es feien creus d’aquest recurs “tant estrany”, propi de països poc desenvolupats ¡¡¡ Bé, doncs, tenim un sistema d’administracions molt mal muntat com perquè els tràmits siguin fàcils, ràpids i eficients.
Aconseguir simplificar tràmits és una de les prioritats de tots els alcaldes, i s’ha avançat molt en l’administració local. Molts documents els donem en pocs minuts, altres com llicències d’obres menors, tardem dos o tres dies, i per llicències majors, una setmana o quinze dies. Altres tràmits poden durar un mes, i son molt pocs els que superen aquest termini.
Ara bé, quan un expedient iniciat en un ajuntament, ha d’anar a la Generalitat i ja no diem a l’Estat, tots els terminis queden oberts , sense previsions possible. Aquí és on entra en joc el paper de l’alcalde / perseguidor.
En aquest moment patim una inflació legislativa i normativa brutalment àmplia i complicada. El govern central, per una banda i la Generalitat per l’altra, s’han fet un fart de legislar sobre tot el diví i humà, fins el punt de que secretaris, arquitectes i enginyers municipals han de dedicar un munt d’hores a posar-se al dia, per saber els tràmits a fer davant una petició determinada.
Doncs bé, quan una petició de llicència medi ambiental, una construcció en terreny rústec, un pla especial determinat, etc, inicia el tràmit, el primer que informem és que no sabem quan es podrà tancar. En molts casos es demanen fins a sis informes diferents, procedents de sis departaments, o serveis diversos de la Generalitat, els quals poden tardar entre mig any i nou mesos, segons els llocs i el moment.
Dir a un peticionari que la tramitació tindrà aquesta durada, és fer-li venir ganes de tirar la tovallola o marxar corrents, de manera que procurem animar-lo dient-li que farem un seguiment exhaustiu del tema. Això vol dir que passats dos o tres mesos, ens hem de convertir en perseguidors de papers per serveis territorials, direccions generals i conselleries.
Cal dir que és un trist paper, que mai hauria de fer un alcalde, no pel fet del càrrec que ostenta, sinó perquè un país eficient no pot permetre el reguitzell de tramitacions que demana ni la desorganització existent que desanima qualsevol emprenedor, a títol individual o col·lectiu.

Però estem on estem, i si un tema està pendent de solució és la reordenació i reorganització de tota la estructura administrativa de la Generalitat, per descomptat, i igualment evident, la estructura de l’Estat. Son dos models desfasats, envellits, propis del segle passat i que en comptes de facilitar el funcionament dels ajuntaments, els entorpeixen enormement. Ja en parlarem en futurs escrits, per deixar clar com haurien d’estar organitzats. 

Thursday, July 21, 2016

 

QUAN ES PREDICA UNA COSA, I SE'N FA UNA ALTRA - LA CARTERA I LA BANDERA - art. Blogesfera socialista

LA CARTERA I LA BANDERA
Durant molts anys i en múltiples ocasions, els socialistes havíem acusat CiU, d’amagar la cartera darrere  la bandera. Quan escoltàvem els grans discursos patriòtics de Jordi Pujol, i els contrastàvem amb els pactes que feia amb el PSOE, unes vegades, o amb el PP, en altres, tot quedava resumit a un tema de diner, de manera que va quedar instituït el sistema de “peix en el cove” com a fórmula bàsica de govern “nacionalista”. També el mateix sistema servia per les relacions entre el govern pujolista de la Generalitat i les associacions i entitats empresarials. Després hem vist, a canvi de generosos “donatius” al partit.
Doncs bé. Semblava impensable retornar a les velles tàctiques del passat, en un moment en que CDC, perdó PDC, s’ha reconvertit en una força independentista, disposada a la desconnexió immediata d’Espanya, i furibunda adversària, perdó, enemiga del PP. L’autèntica bèstia negra de l’independentisme que no ha tingut cap remordiment per la recollida de signatures contra l’actual Estatut, o per portar davant el Tribunal Constitucional tot el que surt del govern de la Generalitat o del Parlament de Catalunya. I que fins i tot, ha impulsat un complot entre el Ministre de l’Interior i el cap de la Oficina Antifrau, com hem pogut veure fa ben poques setmanes.
Tot es compra, tot es ven, podria ser el nou eslògan del recentment creat nou partit de la vella CDC. M’agradaria que els nous dirigents Marta Pascal, i el nostre conciutadà David Bonvehí, ens expliquessin l’acord, pacte, entesa...entre el PP i CDC – PDC, a l’hora d’elegir la Mesa del Congrés de Diputats. Estaria bé complissin el primer compromís anunciat de total transparència en tots els principals actes i decisions de CDC – PDC. Ara tenen una magnífica ocasió, en contrast amb l’embolic que s’ha fet Francesc Homs a l’hora d’explicar què han votat els diputats del seu grup parlamentari. Perdó, de moment hem de parlar de la seva colla de diputats, perquè no son cap grup parlamentari, encara.
I dic encara, perquè tot indica que l’acord, pacte, entesa...entre el PP i ells, suposa permetre formar grup propi en el Congrés. I molts us demanareu quina importància té tenir o no tenir grup. Doncs, bé, només hi ha una diferència de dos milions d’euros en els propers quatre anys de legislatura. Heus aquí, com retornem a la vella dita, d’amagar la cartera darrere la bandera. No importen els atacs del PP a Catalunya, no importen les traves, les indignitats, les males arts...tot és perdonable, si , a canvi CDC – PDC pot formar grup parlamentari. I ja està. No hi busquem més peus al gat. Tot és tant senzill, tot és tant explicable com això. La política del nou partit és tant vella com la més vella de Convergència. Hem vist actuacions i decisions com aquesta en múltiples ocasions, perquè ens hauríem d’estranyar ?
Ara bé, sí tenim tot el dret a reclamar a la nova executiva de PDC que ho expliqui, amb tots els detalls i sense secrets. Hem de saber si aquest acord suposa algun altre pacte de cara la investidura de Rajoy, i sobre un canvi de posició en matèria independentista, perquè es fa molt complicat imaginar un pacte PP – CDC, sense cap altre intercanvi de favors o posicions.

Tot es compra i tot es ven, i les dretes sempre s’entenen si hi ha interessos materials entre mig. I sempre n’hi ha, que ningú ho dubti. Serà interessant veure qui realment governa el nou partit, on continuen manant, els vells dirigents. Animem David Bonvehí a una àmplia, detallada i transparent explicació de les votacions fetes pels seus diputats i senadors a Madrid, i del que serà la seva acció política a les Corts Generals, on només hi anaven per dir adéu a Espanya. Esperem atentament les explicacions del tàndem Pascal – Bonvehí. Es la seva primera gran oportunitat de marcar el pas del nou / vell partit, en un tema tant rellevant com aquest. 

 

VALORACIÓ FESTIVAL BIOMUSICAT - SANT JAUME DE FRONTANYÀ.

VALORACIÓ FESTIVAL –BIOMUSICAT – A SANT JAUME DE FRONTANYÀ.

Com Alcalde de Borredà, poble proper a Sant Jaume de Frontanyà, diferents mitjans de comunicació es varen posar en contacte amb mi per demanar opinió sobre la convocatòria i celebració de l’anomena’t FESTIVAL BIOMUSICAT.
Aquest Festival preveia rebre 2.000 participants, i no és habitual una tant alta concentració de persones, en el municipi més petit de Catalunya, en nombre d’habitants. D’aquí l’interès en tenir informació i declaracions dels més directament implicats o afectats. La durada del festival era d’una setmana i ha acabat aquest matí, de dijous dia 21 de juliol. A tots els mitjans els hi vaig dir que faria una valoració al final quan el festival hagués acabat, i és el que faig ara.
En el seu dia ja vaig informar de que els organitzadors havien proposat la celebració d’aquest festival, en el nostre terme municipal, amb una resposta negativa.
Dit això, avui, he d’informar que Borredà no ha tingut cap efecte negatiu, cap accident ni cap incident relacionat amb el desenvolupament del Festival. A algun sector del poble ha arribat un cert soroll llunyà, però res que no permetés dormir o fer les activitats habituals.
Pel que sé hi ha hagut 9 persones del poble treballant en tasques diverses, en el recinte del festival, i diversos apartaments s’han llogat per part de persones que hi treballaven o per assistents que volien tenir un lloc alternatiu per passar-hi unes hores o dormir-hi.
També han vingut al poble, assistents que volien conèixer l’entorn, i han comprat a les botigues del poble o han menjat en bars i restaurants, amb un comportament totalment exquisit.
He pogut parlar amb uns quants d’ells, procedents de diversos països europeus, els quals estaven satisfets del que havien trobat en el festival, i meravellats del paisatge que tenim, i sobretot del sol que gaudim.
En resum, com Alcalde de Borredà, afirmo que la celebració del festival no ha tingut cap efecte negatiu, i en canvi, ha suposat treball per unes quantes persones del poble, i majors ingressos per les botigues, comerços, bars i restaurants del poble, així com lloguers d’alguns apartaments, durant els dies del festival que ha acabat aquest matí.
Borredà, 21 de juliol de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill



 

PER UN PLAT DE LLENTIES - art. Nació Digital Solsona

PER UN PLAT DE LLENTIES- UN ALTRE COP A LA CREDIBILITAT DELS POLÍTICS.
Qui cregui que ho ha vist tot en política és que no segueix la premsa diària ni coneix les personalitats dels principals representants institucionals. Ho he dit mantes vegades, i ahir en varem tenir un exemple de manual, en la constitució del nou Congrés dels Diputats i del Senat, a l’inici d’aquesta mig repetida legislatura. No tenim els polítics que ens mereixem, però, per desgràcia, els tenim, i en una gran part son d’una mediocritat i falsedat increïbles.
Com dic, ahir era el gran dia d’inici de la nova legislatura, amb la constitució de les dues cambres legislatives: Congrés i Senat. Doncs bé, hi havia dues possibles combinacions per elegir la Mesa del Congrés. Una passava per una composició majoritàriament de dretes ( PP i C’s) , i una altra, per una d’esquerres ( PSOE, UP, en pacte amb CDC, ERC i PNB).  En el preàmbul de l’elecció de Mesa, s’havien fet contactes diversos entre totes les forces polítiques per veure qui pactava amb qui, i a canvi de què. Res estrany ni res d’amagat perquè és el joc habitual , legal i lògic en tots els parlaments.
Ara bé, ningú es podia imaginar amb tot el que ha plogut que CDC, podés pactar amb el PP, i encara menys amb C’s, autèntica bèstia negra del nacionalisme com podem veure dia sí i dia també en el Parlament de Catalunya. Doncs, bé, l’inimaginable va passar, i a més amb la covardia de no voler-ho explicar ni admetre. Doble estupidesa, i doble cinisme en un partit que diu ha estat refundat i rebatejat com PDC ( partit demòcrata català). Com podem veure comença amb un molt bon peu aquesta nova etapa que ha de ser exemplar i un paradigma de transparència i claredat.
Ahir, doncs, CDC, partit immers en multitud de casos de corrupció, partit sotmès a atacs constants per part de C’s per una banda, i portat davant dels Tribunals pel PP, per altra, va votar a favor dels candidats d’aquests dos partits per conformar la Mesa del Congrés. Es a dir, quan encara la tinta està calenta per tots els fets relacionats amb el procés i amb la votació del 9N, en el qual Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau son acusats de diversos delictes, de forma similar al propi Francesc HOms, aquest pacta amb el PP, i aconsegueix una Mesa amb majoria dels dos partits adversaris: PP i C’s. Bravo, és un exemple palmari de coherència i lleialtat a les promeses fetes.
I molts us demanareu, perquè ? Doncs, per un plat de llenties. Això sí, ben adobades amb bons embotits, i altres condiments. El vot a favor del PP va acompanyat del compromís que CDC – PDC, tindrà grup parlamentari propi encara que no li toqui pels mals resultats obtinguts a Catalunya. I tenir o no tenir grup parlamentari, vol dir, tenir unes subvencions molt més elevades que si no en tingués. I poder parlar en nom propi en el Congrés, i no haver-lo de repartir amb altres petits grups en el grup mixt. Ara bé, ens podem demanar, perquè carai és tant important tenir grup propi si estan a punt de marxar?. Tant CDC com ERC han dit que la seva presència en el Congrés és transitòria, i tant bon punt fem l’any que ve una DUI (declaració unilateral d’independència), o una RUI ( referèndum unilateral d’independència) o alguna cosa que encara no està inventada, diran adéu a Espanya.
No semblava, doncs, tant important vendre’s per un plat de llenties. Però, i si hi haguessin altres coses que no coneixem ? I si estesin en curs negociacions, a l’ombra, que fessin reconsiderar a CDC – PDC el seu afany independentista ? Tot és possible, tot és imaginable, en aquest món de cinisme, covardia i falsedat. Ahir, CDC – PDC, va mostrar la pitjor cara de la política ( també el PNB, però aquests van a la seva, com sempre). Una vegada més hem pogut veure com no hi ha cap barrera a l’hora de posar-se d’acord els partits de dretes. Els interessos propis sempre passen per davant dels nacionals o estatals. La prova clara, ahir, mateix.




Tuesday, July 19, 2016

 

RIERA DE MERLÉS, DESASTRÓS TRAM FINAL- art. La Rella


RIERA MERLÈS – DESASTRÒS TRAM FINAL.
Durant anys m’he ocupat i preocupat del tram de la Riera, pertanyent a Borredà, amb inspeccions i visites als trams més propers, cap al nord ( Les Llosses, Sant Jaume) i cap al sud ( La Quar, Lluçà). El motiu era evident. Com alcalde de Borredà em pertoca vigilar i protegir el tram propi, i prou feina tinc per tenir-lo en condicions, però el fet d’agrupar-nos 9 municipis, fa que l’interès per veure com estan tots els trams, m’hagi portar a mirar la resta del territori.
I fa pocs dies vaig anar més al sud. No hi havia banyistes, perquè no hi havia pràcticament aigua. Els gorgs estaven mig plens d’aigua, coberta de verdet, i un petit rajolic era tot el cabal que portava la riera. Feia anys que no arribava tant avall i em va impressionar la situació com per reclamar actuacions que permetin recuperar un cabal mínim que garanteixi la supervivència de la flora i fauna en tot el recorregut.
Això em porta a recordar vells debats tinguts en el Parlament de Catalunya, en el sentit de que la política d’aigua ha de tenir un caràcter nacional. Es a dir, els partits de govern a la Generalitat parlen molt d’estructures d’estat, de legislar en tots els àmbits...però en canvi, no duen a terme una autèntica política “d’estat” en un tema tant vital com son els recursos hídrics.
Es a dir, no podem deixar en mans de cada ajuntament que resolgui els seus problemes d’abastament, sinó que ha de ser la Generalitat, d’acord amb ells, la que dugui a terme grans infraestructures per solucionar les necessitats. Agafar aigua de manera caòtica, porta a fomentar el caos a tot el país. Es on estem ara. Hem gastat centenars de milions d’euros a tot el país, per captacions, conduccions, xarxes, dipòsits, embassaments...sense una política global. Doncs, bé, queda clar que ja no es pot continuar actuant així. I només amb grans inversions, pensades per grans territoris podrem resoldre la problemàtica. I l’aigua s’ha de poder dipositar i conduir des dels grans embassaments, com ara el de La Baells. Pot costar molts diners la seva conducció a tot el territori de l’entorn, però és la única solució si volem salvar rius i rieres de la situació en que es troben. La visió del desastrós tram final de la Riera de Merlès, reclama solucions ambicioses. I quan més tard ens hi fiquem, pitjor per a tots. Pensem-hi.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

 

ADA COLAU I PIA BOSCH, DOS CASOS POC EXEMPLARS - art. Blogesfera socialista.


ADA COLAU i PIA BOSCH, NOU COP A LA CREDIBILITAT POLÍTICA.
M’havien arribat rumors, i fins i tot notícies, per diversos cantons, però he esperat a veure-ho reflectit en algun mitjà de comunicació seriós, per fer-ho públic i treure’n algunes reflexions. En aquest cas transcric les noticies del Diari de Girona, el qual dona prou referències i prou fonaments com perquè les dues informacions tinguin una base segura.
Ada Colau, actual alcaldessa de Barcelona i principal activista de la PAH ( Plataforma Afectats per la Hipoteca), va rebre un sou mensual de l’ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, per un import de 1.973 euros bruts, entre el mes de setembre de 2013 a l’agost de 2014. Mesos intensos de mobilitzacions de la PAH, amb gran repercussió mediàtica, i en bona part, fonament de la posterior carrera política d’aquesta dirigent.
Va abandonar el càrrec de la PAH el maig de 2014, per preparar les eleccions municipals de l’any següent, amb el resultat que tots coneixem. Però és que ens assebentem del destí de 100.000 euros del Govern Trias , per pagar també un altre sou a Gala Pin, actual regidora de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, companya de candidatura i de govern de l’alcaldessa. Posteriorment el sou va passar al sucessor d’Ada Colau a la ONG – PAH, Carlos Macias.
Aquesta és una d’aquelles informacions que fan mal. Molt de mal a la credibilitat dels polítics per quan la “nova” política, mostra una cara pitjor que la “vella”. Aquells que demanen transparència, austeritat, credibilitat...i volen substituir els de la “vella casta” no expliquen de què vivien ni d’on sortien els diners de la ONG de la qual formaven part ,com cares visibles.
Però, heus aquí que una altra gran defensora de la “ètica i la transparència” en política, torna a ser notícia. Es la nostra ex Diputada Socialista al Parlament de Catalunya, ex Cap de llista i Regidora de l’ajuntament de Girona, i ja no sé si actual o ex dirigent del partit inventat per uns quants ex PSC, per poder actuar amb plena i absoluta llibertat a favor de l’independentisme: el MES, el partit on militen els nostres ex dels territori:
Llorenç Ferrer, alcalde de Navarcles, Ezequiel Martínez, ex alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, o Joaquim Collado, de Manresa, tots tres delegats territorials de MES a la Catalunya Central.
Doncs bé, aquesta ex dirigent que ens donava lliçons d’ètica quan varem coincidir en el Parlament, va entrar fa uns mesos com assessora del grup d’ERC a la Diputació de Barcelona. Sí, heu llegit bé, està al servei d’ERC, i fins ara cobrava un raonable sou brut de 3.540,68 euros al mes. Però li devia resultar insuficient per quan des del dia 1 d’aquest mes de juliol l’ha incrementat en més de 1.100 euros al mes, fins arribar als 4.689,29 euros bruts al mes. O el que és el mateix ,ha passat de 49.569,52 euros a l’any, als 65.650,06 euros actuals.
Pel que es veu ha estat ascendida d’assessora del Grup d’ERC, a assessora tècnica de l’àrea de Presidència de la Diputació. Sobre la seva feina concreta no en puc donar més detalls, però intentaré averiguar-ho en els propers mesos. Pels desmemoriats o no prou ben informats, cal recordar que Pia Bosch va ser cap de llista del PSC a Girona amb un resultat de 7 regidors, i passar a la oposició on s’hi va estar el primer any, i després amb la revelació cap a la causa independentista, va marxar cap al grup mixt amb altres 5 membres del Grup Socialista, deixant sola a Sílvia Paneque. No va considerar ètic deixar el càrrec, puix que deixava el partit, ni plegar ni abandonar altres representacions municipals...
I d’aquí ens la trobem a ERC, però se suposa mantenint el càrrec a MES. Si és que MES encara està en actiu ???
He posat aquests dos (mals) exemples, per mostrar perquè la política, en general, està mal vista i mal considerada. En el primer cas, és dolorós constatar la falta d’informació i transparència en un moviment com la PAH que semblava està composta , només, per voluntaris, sense retribució i sense lligams amb cap organisme ni institució. Ara, veiem que això no era així. I en el segon cas, constatem quan fàcil és predicar una cosa, i fer la contrària. I és que la Pia Bosch, és un cas, entre molts altres de “col·locacions” en poltrones, proporcionades per partits contra els quals tant sols pocs mesos abans havien combatut cínicament. Si poden viure amb aquestes incoherències i incongruències, allà ells i elles, però que ningú s’enganyi quan escoltem atacs contra posicions i actuacions de l’actual PSC. Ben poques lliçons ens poden donar tota aquesta gent que es presenten com “nova política” i és tota aquella contra la qual portem lluitant tota la vida.




 

BORREDÀ - LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR- AGOST,SETEMBRE- REVISTA TASTA.

BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR
Un munt d’activitats en els mesos d’agost i setembre. Animeu-vos i veniu.
El poble de Borredà amb 500 habitants durant l’any creix de forma important durant els mesos d’estiu, degut a la presència de molt segons residents, afegits a molts d’altres visitants ocasionals que troben en els 3 càmpings del terme municipal i en les 5 cases de turisme rural un lloc ideal per passar-hi unes dies o unes setmanes.
Es lògic, doncs, aprofitar l’increment de persones, i el bon temps, per organitzar activitats de diferents tipus com el TORNEIG DE FUTBOL  SALA. Dotze hores seguides de futbol, amb festa final. Aquesta activitat té lloc el dia 13 d’agost a la zona esportiva.
L’endemà, dia 14 d’agost, una nova edició de FORMATJAZZ, a les 21 hores a la Plaça major. Una combinació de Jazz, i degustació de formatge. Una curiosa i interessant oferta que ja porta uns anys de rodatge amb gran acceptació per tots els públics.
El dia 15 d’agost, Festa de la Patrona, la Mare de Déu de la Popa, amb Missa Major a les 11, i a la sortida Danses populars amb l’Esbart de Borredà i el del Casal Cultual Dansaires Manresans. A la tarda , a les 18 hores, Concert de la Coral de Borredà amb sorpresa infantil a la Església.
I la FESTA MAJOR, del 19 al 23 d’agost. Dies plens d’activitats de tota mena per a petits i grans, organitzada per Borredà de Festa, programes a consultar a ( borreda.net). Aquests dies centenars de persones gaudeixen d’espectacles de primer nivell, amb una barreja rica en qualitat i constrastos.
A finals de mes, els dies 17 i 28 d’agost , MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS,  a la Plaça Major, amb altres activitats complementàries al llarg dels dos dies. Aquesta és una nova edició d’una Mostra que suposa convertir Borredà en la capital dels formatges artesans de Catalunya, i confirma la riquesa i varietat d’aquest producte, en el qual el país ha excel·lit en els darrers anys.
I el 3 de setembre la XII TROBADA DE PUNTAIRES. Una nova edició d’una trobada que pot arribar al centenar de participants vinguts d’arreu del territori català. Enguany es farà a la Plaça Major, amb colles convidades de municipis ben llunyans al nostre.

En definitiva. Durant tot l’any Borredà acostuma a tenir activitat, però és en els mesos d’estiu quan esclata la programació de festes, trobades i esdeveniments, organitzats amb estimació i gust per les coses ben fetes. Només heu de fer que venir i comprovar-ho personalment. Que tingueu un bon estiu i una bona estada al nostre poble. 

Monday, July 18, 2016

 

BORREDÀ - DIA 25 ENTRA EN VIGOR NOVA SENYALITZACIÓ CIRCULACIÓ.

Les obres de l’entrada del poble, primer tram carrer Manresa i carrer Queralt, no solament han suposat renovar una part molt antiga del poble, sinó suposa un canvi important en la circulació i el concepte de nucli urbà, on el vianant té prioritat respecte els vehicles. D’aquí el límit de velocitat a 20 /h.
En la part nova, queda clar que no es poden deixar vehicles aparcats en el carrer perquè impedirien la doble circulació i el pas de camions cap al centre del poble, cap   a la serradora, aparcament municipal o cap al Coll del Bas.
En aquests moments s’estan col·locant els senyals verticals i els horitzontals que defineixen què es prohibeix en aquests trams. I tot seguit es posaran els senyals d’inici de la Illa de vianants, que anirà des del tram nou, cap a dintre del nucli antic. En tot aquest sector, el vianant tindrà prioritat, i els vehicles hauran de concedir-li aquesta prerrogativa.
Perquè tot funcioni, és tant senzill com complir la normativa vigent i mostrar civisme en tot moment. En pocs dies tots els senyals de circulació seran nous, es canviaran també els senyals de gual, s’eliminaran els passos de vianants dintre del nucli antic, i s’inicia una nova època en que el vianant passa a ser prioritari i respectat en tot lloc i moment.
A partir, doncs, del proper dilluns dia 25 de juliol, la senyalització entra en funcionament i tota acció d’incompliment serà degudament sancionada. Borredà no disposa de policia municipal, per la qual cosa fa 20 anys es va delegar aquesta funció en el cos dels Mossos d’Esquadra. Des d’aquell moment, els Mossos actuen dintre i fora del nucli urbà en tant que policia municipal i els pertoca a ells complir i fer complir la normativa vigent.
Demano en primer lloc, comprensió i civisme en el compliment de la senyalització existent, tant en matèria de circulació com d’estacionament, respectant els guals, i zones prohibides. Borredà disposa de més de 130 places d’aparcament gratuït a pocs metres del centre urbá. No hi ha excusa per no complir les normes.
En cas d’incompliment, hi haurà les sancions pertinents, imposades pels Mossos d’Esquadra, i només seran recurribles a nivell oficial, davant la Direcció General de Trànsit. No, davant de l’ajuntament.  Les normes estan fetes per ser complertes, en bé de tots. Si impera el civisme no hi haurà sancions. Aquest ha de ser l’objectiu de tots els que vivim sempre en el poble o dels que hi venen per una estona o per uns dies.
Borredà, 18 de juliol de 2016
L’Alcalde – President

Joan Roma i Cunill

ILLA DE VIANANTS: Comprèn carrer Manresa, de la Creu, Queralt, Plaça Major, Carrer de la Font, Placeta, Carrer de Dalt, De Frontanyà, de Berga, de l’Església, Dr. Vilardell. 

Sunday, July 17, 2016

 

QUÈ FEM ELS ALCALDES ? - art. Regió 7

QUÈ FEM ELS ALCALDES ?
Si en un anterior escrit, exposava què feien els ajuntaments , ara toca informar del què fem els alcaldes, per trencar una altra imatge estereotipada d’estar tancats en un despatx o tallant cintes en inauguracions. Tot existeix, però la realitat diària és molt diversa i diferent.
D’entrada cal dir que per fer funcionar un ajuntament, amb l’eficàcia i rapidesa d’una empresa, és fonamental dedicar-hi hores, i personal. Qui cregui que l’alcalde només va a signar uns quants papers i poca cosa més, s’equivoca. Bé, ho podria fer, però l’empresa malament aniria.
En un petit poble com Borredà, de cinc-cents habitants, no baixo de les quinze o vint hores setmanals, i altres tantes de les dues tinents d’alcalde, i una mica menys de la quarta regidora de govern. Perquè tantes hores ? Doncs, perquè un ajuntament té multitud de serveis, amb multitud de temes a tractar i resoldre. Repassem una mica un dia qualsevol.
Cada dia, rebem entre setanta i vuitanta correus electrònics, dels quals el noranta per cent son irrellevants o paperassa inservible, però la resta s’han d’estudiar, revisar i traslladar a qui correspongui, siguin polítics o tècnics.
Un poble petit com el nostre, forma part de dinou organitzacions supramunicipals ( federació municipis, agrupació defensa forestal, agència del Berguedà, consell alcaldes,..) de manera que cada setmana hi ha una o dues reunions fora del poble, i cada setmana tens dues o tres reunions de tècnics o polítics d’altres organitzacions, empreses o institucions: Diputació Barcelona, Generalitat, ADF, etc, en el poble mateix.
Si l’ajuntament porta anys d’activitat, hi ha múltiples serveis que cal coordinar, impulsar i millorar: associació gent gran, treballadora social, dinamitzadora de carrer, tècnica d’esports, joventut, festes, consell escolar, AMPA, etc, de manera que cada setmana hi ha reunions, actes o decisions a prendre com perquè tot funcioni degudament bé.
I cada setmana toca despatxar amb el tècnic d’urbanisme, secretària, brigada d’obres, per resoldre els temes més delicats com son els referits a llicències, obres i serveis. Un dels apartats que absorbeix més dedicació i temps en qualsevol municipi.
I dues tardes i un matí a la setmana estic disponible per rebre visites de la gent del poble o de fora que volen despatxar temes diversos. Visites que poden ser de pocs minuts a hores senceres, en funció dels temes a tractar, de manera que molts dies, quan repasso la feina feta, pot semblar que se n’ha fet ben poca a la vista dels resultats, però és que no hi ha dos dies iguals, al llarg de tot l’any.

I tot seria molt més fàcil sinó s’hagués anat incrementant la burocràcia fins extrems insospitats. Tots els alcaldes hem procurar reduir la paperassa municipal al mínim, de manera que la majoria de tràmits els resolem en pocs minuts, poques hores o molt pocs dies. Aquesta és una de les meves dèries després d’haver viscut i treballat set anys a Suïssa, país d’eficàcia provada. Aquí, en canvi, t’esforces per minimitzar les gestions de l’ajuntament, però quan arribes a la Generalitat els terminis son brutalment llargs, i trenquen amb l’eficàcia que tant ha costat crear. Deixo aquest tema per un proper escrit en el qual exposaré el paper de l’Alcalde , perseguidor d’expedients. Veureu perquè.

Thursday, July 14, 2016

 

MONISTROL DE CALDERS, COM ( mal ) EXEMPLE- art. Blogesfera socialista



MONISTROL DE CALDERS, COM ( mal ) EXEMPLE.
Conec Monistrol de Calders, des dels llunyans anys 90 en que l’alcalde Feliu Catot em va demanar ajuda per resoldre alguns temes urbanístics, en tant que Diputat al Parlament, tot i ser ell de CiU. Va ser amb ell que vaig recórrer per primera vegada el poble i vaig conèixer un dels municipis del Bages, per mi totalment desconegut fins aleshores.
Des d’aquell moment i fins ara, ha plogut molt, i el poble ha conegut alts i baixos considerables, a nivell industrial, social, urbanístic...Avui l’agafo com exemple ( mal exemple) de com la “nova política” retorna a la “vella i tronada política” que crèiem haver deixat enrere.
Es curiós com alguns grups, col·lectius, àmbits, moviments o partits, pretenen ser exemple de les noves formes de fer política, en contraposició als que portem anys en política, o simplement formem part dels partits històrics que son considerats “casta” amb tot el pes que significa aquest qualificatiu.
Per anar al gra, i fer cinc cèntims dels esdeveniments ocorreguts els darrers dies, diré que les eleccions de l’any passat, varen deixar un Consistori format per 3 Regidors de la CUP, 2 de CDC i 2 d’un Grup lligat a ERC. En el Ple de constitució va sortir elegit Alcalde, el cap de llista de la CUP. Res a dir. Hi ha múltiples exemples d’alcaldes en minoria, que poden governar si saben trobar la sintonia indispensable per poder aprovar els temes més rellevants amb algun altre grup. L’exemple més palmari és el de Barcelona – capital.
Però, és evident que pretendre governar en minoria, esdevé impossible si en comptes de buscar sintonia i complicitat, es deriva cap a malentesos, enfrontaments i retrets constants, entre uns i altres. Un ajuntament amb aquesta composició és impossible de governar, i té dues vies de funcionament: o bé funciona a tranques i barranques durant tot el mandat, o bé es busca una alternativa de govern.
Doncs bé, agradi o no, els dos grups fins ara a la oposició, es varen posar d’acord i varen presentar Moció de censura que en el nostre país és constructiva, en el sentit de que per fer fora a algú, has de tenir un candidat alternatiu. I així és com dissabte passat la Regidora de CDC fou elegida alcaldessa del poble.
El que em porta a fer unes reflexions sobre el procés viscut i el panorama que s’obra en aquest petit poble. D’entrada, la CUP, a la vista dels rumors que corrien pel poble, proposava fer una mena de referèndum / consulta / o votació , el proper mes de setembre, per veure si comptava amb prou recolzament. Una proposta realment sorprenent, perquè no hauria tingut cap validesa legal, però no només això, és que obria una quantitat enorme d’interrogants per saber què vol dir una consulta i quan aquesta pot ser representativa o moralment acceptable. Es a dir, per ser-ho, quin percentatge de participació hauria de tenir ? Hauria tingut una sola opció de vot, o més d’una ? I en aquest cas, quines ? Pot una consulta, substituir una elecció oficial, legal, i acordada, com son unes eleccions municipals ?...

En fi, el que sobta és que un moviment o partit com la CUP que es presenta com desarrelat del poder, poc amic de cadires, poltrones o altres símbols institucionals, hagi impulsat actuacions tant diverses i contundents com els dies previs al Ple de Censura i consideri que la nova alcaldessa no els representi. Sorprèn perquè no m’ho esperava, i no s’ho esperava molta gent amb la qual he parlat, molts dels quals ni coneixen ni han estat mai a Monistrol de Calders. Poc a poc anem descobrint una CUP desconeguda, en el Parlament, primer, però ara també en ajuntaments on governa o està a la oposició perquè contrasta amb la imatge que havien ofert anys enrere. No sé si canvien ells o canviem nosaltres en la manera de veure’ls, però si una cosa tinc clara, i tenim clara els socialistes és que en els càrrecs hi som de manera transitòria. Mai, permanent. I la democràcia és sagrada. Si s’ajunten dos grups i tenen majoria per ser alternativa, res més democràtic, res més pedagògic que donar pas al nou govern i fer una transició el més transparent i pública possible. Actuacions com aquestes ennobleixen la política i son grates als ciutadans, tot el que hem vist i sentit aquests dies a Monistrol de Calders, ha anat en direcció contrària. Llàstima, però servirà perquè cuidin molt bé a qui volen demanar exemplaritat, i qui representa la vella i la nova política. 

 

MALS PRESAGIS - art. Blogesfera socialista



MALS PRESAGIS.
Segones parts mai son bones i pel que estem veient poden haver-hi unes terceres, fatals. Si algú dubtava de la immensa mediocritat dels dirigents polítics, ara pot comprovar-ho, en viu i en directe, perquè estan donant una lliçó magistral de tot el que no convé fer en temps de crisis i emergències.
I no se salva ningú, tampoc el PSOE en uns moments en que convindria una demostració valenta i contundent de lideratge i homogeneïtat. En comptes d’això veiem com surten dirigents de primer o segon nivell expressant les seves opinions, recomanacions o propostes, amb un desgavell impropi d’un partit seriós. Si una cosa vol el ciutadà és cohesió, coherència i honestedat en les propostes , i no donar voltes i més voltes per no dir res important.
Em faig creus dels canvis a nivell del PSOE, però també del PSC, en temes tant rellevants com acordar una posició i mantenir-la, amb plena confiança amb els Primers Secretaris que hem elegit entre tots. Com podem reclamar confiança als ciutadans pels nostres líders, si nosaltres mateixos els qüestionem ? Com poden ostentar càrrecs de partit, presidents de comunitats que obliden la serietat que suposa ser la principal alternativa de govern ?
Que Rajoy és un mediocre i un inepte, no és cap novetat perquè ho ha demostrat a bastament en aquests anys de govern, i abans a la oposició, però si ha obtingut una raonable confiança dels ciutadans, s’ha de facilitar que torni a governar, ni que sigui per un temps raonablement curt, i poder anar a noves eleccions, amb altres lideratges, però ara i aquí no podem estar donant voltes rumiant què toca fer.
Es penós veure com ara Podemos reclama el que va torpedinar un mes enrere. O que CDC supliqui una alternativa a Rajoy, quan estava ja desconnectada d’Espanya...però la realitat fa del tot impensable intentar jugar a presidir un govern amb una colla de grups, partits i partidets que cadascú pretén coses diametralment oposades. Si lamentable és haver de continuar amb un altre govern Rajoy, molt més ho seria pretendre governar amb un Pedro Sánchez qüestionat a dintre, i lligat de mans de forces polítiques inexpertes, insolidàries i fins i tot antieuropees. El suïcidi polític no pot entrar dintre de les opcions de futur.
Per tant, toca facilitar el govern a Rajoy, i quan més tardem a comprendre-ho més mal ens farem tots plegats. Donem-li una abstenció, exigim-li canvis substancials en les reformes de l’Estat, i conformem una oposició dura i contundent, al mateix temps que ens oblidem de Unidos Podemos que prou feines tindrà a mantenir la cohesió i el treball parlamentari.
Conduir mirant al darrere i als costats no sol acabar bé. Considerar que no podem maniobrar d’una determinada manera perquè un altre partit ens pot menjar una part de l’electorat és pensar en curt, i els temps canvien a una rapidesa tant gran que res del que pot passar avui, es pot fer realitat demà.

En resum, estem en una situació d’indecisió, impròpia d’un partit de govern. Els lideratges es demostren en els temps complicats, on hi ha tempestes i batibulls, no quan regna la calma. Fem un pas ferm, i capgirem la paràlisis de tot el país. Es el que espera una majoria de ciutadans.

Wednesday, July 13, 2016

 

RECOMANACIÓ IMPORTANT



RECOMANACIÓ -EVITAR CARRETERA DE SANT JAUME.
Avui dijous dia 14 de juliol està previst comenci el Festival de música, a Sant Jaume de Frontanyà, amb l’arribada de centenars de vehicles i dos milers de persones, segons les previsions dels organitzadors.
Aquesta allau de vehicles i persones suposa un increment espectacular de moviment en una carretera habitualment molt tranquil.la, tal com vaig poder comprovar ahir al vespre, en que multitud de vehicles de tota mena de característiques, es dirigien cap a Sant Jaume.
Recomanem evitar aquesta carretera des d’avui dia 14 fins el dia 21 en que està previst finalitzi el Festival. I aquesta recomanació val tant per la circulació de vehicles com molt especialment per aquelles persones que acostumen anar a caminar per algun dels seus trams.
La poca visibilitat en alguns trams, i el desconeixement de la carretera per part de la majoria de conductors, procedents d’altres territoris i països, fa recomanable canviar de costums i buscar altres indrets per anar a caminar, o per anar cap a La Pobla, per aquesta via .
Borredà, 14 de juliol de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Tuesday, July 12, 2016

 

CARA I CREU RIERA DE MERLÈS - Nota Premsa

CARA I CREU – CAMPANYA 2016 – RIERA DE MERLÉS.
Aquest diumenge vaig fer la segona visita d’inspecció de la situació a la Riera de Merlès, en un tram de 20 quilòmetres, el que va de l’Hostalet ( Les Llosses) a Sant Cristòfol ( Sta. Maria de Merlès). El proper cap de setmana pujaré cap el tram de Sant Jaume de Frontanyà i baixaré cap al de Puig-reig, per veure les similituds i diferències.
Ben entrats ja en el mes de juliol, la progressiva ocupació es va estenent i consolidant en els principals llocs de bany, i podem fer algunes constatacions de com es desenvolupa la campanya d’aquest any 2016.
La CARA de la campanya, té diversos aspectes clarament positius i encoratjadors si aconseguim mantenir-la fins al final.
-D’entrada cal constatar que el Camí Rural Asfaltat ( recordem que no és una carretera) presenta un bon aspecte, per quan el Consell Comarcal va contractar la neteja de cunetes i marges de la abundant vegetació que envaïa bona part de l’asfalt i suposava un perill per la circulació de persones i vehicles.
-La moderació de la velocitat dels vehicles és un fet constatat, a excepció d’alguna colla de motoristes que a vegades es pensen que estan en un circuit a l’aire lliure. Però, la norma és la moderació.
-El bon estacionament s’ha generalitzat en tot el tram, de manera que d’uns 250 vehicles comptats, només en vaig trobar 2 que trepitjaven l’asfalt, un parell de pams.
-La gent comença a tenir clar que està en un lloc vigilat, controlat i protegit. Veuen passar Mossos d’Esquadra, Rurals, Vigilants del PVI, i algun alcalde. Això els fa ser  atents a un comportament més responsable.
-La majoria d’usuaris troba lògic emportar-se les deixalles o almenys no deixar-les en qualsevol lloc, ni de qualsevol manera.
-Han desaparegut equips de música a tot drap que convertien algun gorg en una discoteca a l’aire lliure.
-Les peticions de comportament responsable son ateses amb respecte i educació.
La CREU de la campanya es pot situar en uns quants punts a millorar.
-Hi ha una pressió excessiva en els punts més “atractius” de la riera, on podem trobar-hi fàcilment un centenar de persones, amb mitja dotzena de gossos, i l’ús de xampús, sabons, etc, per neteja pròpia o dels animals de companyia.
-S’ha millorat el comportament respecte les deixalles però ara n’hi ha que les posen dintre de bosses, però les deixen “in situ”. A la nit les bestioles busquen menjar i les escampen per tot arreu, amb la conseqüent dificultat per recollir-les.
-Fins ara s’ha evitat “tancar” camins d’accés a cases, però no sé què passarà dintre d’uns dies en ple mes de vacances generalitzades i amb un augment de presència de persones i vehicles.
-Queda encara feina per fer per conscienciar la gent de que està en un ESPAI PROTEGIT. Costa fer entendre aquesta situació.

En resum, hi ha més punts a favor que en contra de les accions dutes a terme fins ara, i en podem deduir que ens trobem en el bon camí, però tenint clar que estem en una cursa de llarg recorregut i no, en una de rapidesa. La constància serà la nostra principal aliada i convindrà persuadir a molta gent de venir “habitualment” per venir una o dues vegades cada estiu. I prou. L’objectiu seria rebaixar a la meitat la presència humana, i conscienciar-la per no embrutar, en cap de les diferents modalitats: ni dintre ni fora de l’aigua.
Us acompanyo unes fotos de l’equip de neteja de la fundació MAP de Ripoll que hem contractat els ajuntaments de Les Llosses i Borredà. Cada setmana, passen a fer una neteja a fons dels espais més sovintejats. La campanya d’aquest estiu suposarà prop de 5.000 euros pels dos ajuntaments. Dos municipis petits, que han contractat aquesta Fundació amb la doble intenció de netejar dos dels trams més llargs de la Riera, i al mateix temps donar feina a una entitat de gran interès social. Aquest cost va a càrrec de les finances municipals, tot i que considerem que hauria de ser la Generalitat la que se’n fes càrrec si parlem d’un Espai d’Interès Nacional. Confiem en aconseguir ajuda institucional externa, en pro de preservar la riquesa de flora i fauna aquàtica de tot aquest espai.
Borredà, 12 de juliol de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill




 

ESTRANY CONGRÉS - DE CDC A PDC- art. Nació Digital Solsona



ESTRANY CONGRÉS, CURIOSA REFUNDACIÓ – DE CDC A PDC.
Qui no es consola és perquè no vol, un principi fet realitat pels militants convergents que encara resisteixen els embats de la història. Qui ens havia de dir als que varem ser els principals adversaris de CiU , durant 30 anys que nosaltres viuríem sotragades fortes, per culpa del procés independentista, per una banda i per qüestions internes, per altra banda. Però, ni en els més remots somnis podíem imaginar veure en un lapsus de 5 anys, com CiU es trencaria, que passaria de 62 diputats a 30, que perdria Artur Mas pel camí a la presidència i que l’alcalde de Girona esdevindria nou President en un vist i no vist de 48 hores, entre altres temes, no menors.
Realment un curt metratge d’un interès excepcional. Però heus aquí que ni de lluny estem al final de trajecte per quan aquest passat cap de setmana hem contemplat un dels congressos més estranys en la història dels partits catalans, espanyols i del món mundial. No solament els assistents tomben a l’hora d’esmorzar els noms proposats pel gran referent / líder indiscutible, -Artur Mas, sinó que l’obliguen a guardar-los i en posen altres tres sobre la taula. Finalment guanya el nom de Partit Demòcrata Català, que entra en conflicte directa amb Demòcrates Catalans, d’una part dels ex – Unió, els quals anuncien una possible impugnació...
Bé, molt bé, per començar una nova etapa, i refundar un partit. Ara mateix segons com juguin les cartes els ex d’Unió, poden no solament impugnar el nom sinó obligar a canviar-lo, perquè els que portem uns quants anys en política sabem que el nom dels partits no el decideixen els promotors, sinó el MINISTERIO DEL INTERIOR, que és qui registra el nom, en funció de donar-lo d’alta en el registre general de formacions polítiques i comprovar que no n’hi ha cap altra d’igual o similar... deixem, doncs, entre parèntesis el nom definitiu, pel que pugui passar.
En quan a les interioritats del Congrés i de la nova formació política es fa molt difícil per no dir impossible, “vendre” com a nou, o refundat un partit que porta al capdavant persones amb 10, 15 o 20 en política activa. Es a dir, si el nou president ha de ser Artur Mas, i la vice- presidenta Neus Munté, costa de veure-hi regeneració o novetats destacables. Si pel que sembla en el tercer càrrec s’hi postulen persones com Jordi Turull, o Germà Gordó, tampoc semblaria que a la tercera línia hi hagi canvis...en resum, anunciar grans canvis perquè tot continuï igual, sembla més aviat una presa de pèl.
Però bé, els partits son lliures d’organitzar-se com vulguin, posar-se el nom que millor els hi sembli, i tirar per allà on creguin millor. El que ja no em sembla tant bé, és fer propostes que sàpiguen no porten enlloc. El nou / vell partit, està obsessionat per la batalla amb ERC perquè veu que a cada elecció perd un botó, o un grapat de poder, i no vol ser menys que ells, i proclamar-se independentistes quan mai ho havien estat. El passat és el passat, i per molt que algú vulgui canviar-lo, sempre torna. Si creuen que amb un canvi nominal , el tema queda resolt, i se situen en una millor posició per recuperar el vot perdut, crec que van errats. En tot cas el temps ens ho dirà.

I que ningú s’equivoqui. Veure un partit com CDC , ara PDC, desnortat no em causa cap alegria, al contrari. Té una força municipal molt rellevant i perdre-la, o posar-la en perill, suposa trasbalsar el mapa polític de Catalunya i no em causa cap satisfacció que el dia de demà, l’espai deixat pugui ser ocupat per ERC, o per la CUP o altres formacions polítiques menys estables. Lamento els mals passos donats, i causa perplexitat el vist i escoltat en aquest Congrés, impensable en un partit com CDC. No crec que la continuïtat d’Artur Mas al capdavant sigui bon símptoma de cara el seu futur. Temps al temps. 

Monday, July 11, 2016

 

BORREDÀ RESTAURA LA CASETA DEL PARE COLL- nota premsa

BORREDÀ – RESTAURA LA CASETA DEL “ PARE COLL”.
Fa prop de 40 anys ,  la Congregació de Germanes Dominiques va construir una petita caseta de fusta, en l’anomena’t Camí dels Graus, lloc per on passa el GR – 4 que enllaça Borredà amb el Monestir de La Portella ( La Quar).
Aquest camí travessa els Emprius, bosc municipal de Borredà i la llegenda explica que quan el Pare Coll venia caminant a predicar a Borredà, un dia se li aparegué el dimoni en aquest indret, i malgrat tot ell continuà el camí i mantingué la tasca predicadora i educadora molt pròpia d’aquest Sant baró, durant anys i anys, fins a la seva mort.
Aquesta caseta feia un molt bon servei durant tot l’any. A l’hivern per resguardar-se del fred, del vent i la pluja, i a l’estiu del sol que cau durant bona part del camí de pujada cap a La Quar. El pas del temps havia fet malbé la major part de teules de la teulada, i les bigues estaven força malmeses, amb llates que s’havien podrit, de manera que l’estabilitat estava en perill.
Fa dos mesos es va dur a terme la restauració complerta de la caseta, posant-hi bigues noves, llates i teules per un import total de 3.200 euros. Així hem recuperat un petit monument – record al Pare Coll, en el seu pas per Borredà, i al mateix temps facilitem un bon lloc per anar a caminar i descansar , mentrestant es gaudeix d’una magnífica vista de la vall de la riera Margançol i del poble de Borredà.
Borredà, 11 de juliol de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

This page is powered by Blogger. Isn't yours?