Monday, August 31, 2009

 

PROPOSTES PER LA CONFUSIO

PROPOSTES PER LA CONFUSIÓ
No deixa de ser paradoxal que polítics d’àmplia i llarga trajectòria, vagin fent, aquests dies, propostes sobre una eventual sentència del Tribunal Constitucional, entorn de l’Estatut. I és que sembla que estiguem en una mena de concurs per veure qui la diu més grossa.
Tots sabem que la composició del Tribunal Constitucional és discutible, i que en determinats moments no ha estat un exemple de claredat ni imparcialitat, però és el que tenim i el que legalment exerceix les seves funcions. I les seves sentències son d’obligat compliment. Per tant, no hi ha cap possibilitat de sortir-se d’aquest marc.
Aquesta realitat és coneguda de tothom, sobretot pels polítics. No deixa de ser, doncs, un contrasentit fer propostes que no tinguin en compte la realitat. El pitjor que pot fer un polític és viure fora de la realitat.
I ara i aquí, si la sentència del Constitucional invalida, o modifica alguns dels articles del nou Estatut, aquests s’hauran de modificar o canviar en funció de la sentència. Tampoc aquí , dic res de nou. I serà cert que és una contradicció haver de canviar coses aprovades pel Parlament de Catalunya i referendades pel poble català, però es va donar al Constitucional la darrera paraula i ens agradi o no, en això estem.
De fet, son molts els que pressuposen una sentència “retalladora” de l’Estatut. Millor esperar i veure. Altres vegades s’havien anunciat retallades que no ho eren o intepretacions que podien salvar el text original.
El que sí ja és un escàndol, és el temps esmerçat en estudiar, valorar i sentenciar. No pot ser que un text fonamental com aquest, pugui tardar anys en ser dictaminat. Sempre s’ha dit que una justícia lenta, és una mala justìcia. I en aquest cas, especialment perquè d’aquí en depenen un gran nombre de decisions que afecten tot el país i tot l’estat.
També hauria de donar peu, la situació creada ,a modificar els tràmits de lleis fonamentals, com és la d’un Estatut. L’existència d’un òrgan que dictaminés la possible inconstitucionalitat, com abans existia el recurs previ de constitucionalitat, no aniria malament per evitar la situació creada.
Es de casos com aquest que cal treure’n lliçons de cara el futur, i no és bo la confrontació que s’està produint entre govern català i govern espanyol, ni el qüestionament constant d’un tribunal que hauria de ser immaculat.
No pot ser que es dubti de la objectivitat i neutralitat d’un òrgan capital com és el Constitucional. I cal dir que en matèria judicial es va molts anys enrere respecte dels altres òrgans i àmbits de l’estat, quan precisament hauria de ser el més indiscutible de tots.
I en aquestes estem. Esperem una sentència que pot complicar enormement la vida política del país, en uns moments en que tots els esforços haurien d’anar destinats a la lluita contra la crisis econòmica. I una sentència contundent pot posar potes enlaire la fràgil estabilitat dels governs, i entrar en un camp de turbulències múltiples i llargues, en el pitjor moment per la economia. Ara bé, que això pugui passar, no vol dir que s’hagi d’actuar amb propostes encara més fora del sentit comú. Si una cosa necessita el país és estabilitat i prudència. Alguns van en direcció contrària.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, August 18, 2009

 

BONA FESTA MAJOR

BONA FESTA MAJOR
Estem ja a punt d’entrar a la Festa Major 2009, i d’aquí que com alcalde faci unes quantes recomanacions.
En primer lloc, la Festa Major és per disfrutar i participar de les activitats que es duen a terme a llarg dels 4 dies. Recordo que comença el dissabte dia 22 i acaba el dimarts dia 25. De fet, aquest any el divendres dia 21 hi haurà un concert de música clàssica a l’església que ja constitueix un inici de Festa Major.
Durant aquest dies ve molta gent de fora, i per tant el problema del tràfec esdevé complicat. Recomano a tothom del poble que deixi el cotxe en el garatge i que vagi a peu a tot arreu. Tenim un gran aparcament municipal que ha de servir per acollir la gent de fora. I tenim altres indrets per aparcar que també estan ben situats i de fàcil accés, com son els de la zona esportiva.
En dies com aquests, és important respectar les normes de convivència al màxim. D’aquí que demani un respectuós comportament als propietaris de motos, per evitar sorolls i perills pels vianants. Els Mossos d’Esquadra també seran especialment vigilants envers aquest col•lectiu, però la millor solució és un bon comportament cívic.
També demanem respecte pels veïns que treballen o viuen en indrets molt concorreguts. A determinades hores de la nit, convé evitar soroll o molèsties excessives que no permetin dormir als veïns.
Igualment, com hem fet altres anys, demanem la col•laboració de tots els bars perquè tinguin oberts els lavabos, i així facilitar el seu ús per part de gent de fora.
I per últim, demanem la col•laboració personal i econòmica a la festa. Cada dia es faran rifes de diferents objectes interessants. I el darrer dia hi haurà una rifa especial, per la qual valdran tots els números venuts durant els 4 dies de festa major. Bona sort, i bona festa major a tothom.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

 

RESPECTAR EL PAISATGE

RESPECTAR EL PAISATGE.
Ara l’estiu , més que en altres èpoques de l’any podem veure l’ús que molta gent fa del paisatge. Es a dir, dels camps, les muntanyes, els rius, els embassaments, etc,
Només falta viatjar una mica per tot arreu, per comprovar la falta de respecte i de civisme envers el medi natural. No sembla haver-hi límits a la deixadesa, quan no al incivisme o al vandalisme, pur i dur.
Fa mal de veure, llocs idíl•lics, visitats per gent, que abandonen les deixalles a qualsevol lloc. I no solament el que han portat per menjar, sinó que molts d’altres aprofiten per treure trastos de casa seva, per posar-los en qualsevol racó d’un camí , una carretera o al costat d’algun contenidor d’escombraries. Aquestes deuen creure que com es recullen les escombraries, també el mateix camió pot carregar un televisor, un matalàs o un armari.
I és que de tot es pot trobar en múltiples punts de Catalunya i per tant de les nostres comarques. No hi ha dia que no em trobi amb algun d’aquests abocadors incontrolats, per alguna de les carreteres de les nostres comarques. I en alguns casos son reiteratius. L’ajuntament treu els trastos i al cap de vuit o deu dies ja n’hi torna a haver.
El mateix passa en moltes rieres, on la gent va a banyar-se o a menjar, i no tenen cap remordiment de deixar en el lloc escollit totes les restes de l’àpat, inclosos evidentment plàstics, llaures, ampolles ,etc, Un bon estiu com aquest, amb una crisis econòmica considerable, ha portat més gent que mai cap indrets d’especial bellesa natural que , al final de l’estiu, donarà pena veure’ls.
Si es volen deixar nets, hauran de ser els ajuntaments respectius els que s’encarreguin de netejar-los, dedicant-hi molts esforços i diners perquè es tracta de recollir escombraries per tot arreu, en una franja molt extensa del territori. Evidentment cap altra administració ajudarà a pagar aquestes elevades despeses.
Costa molt posar ordre en aquest àmbit. Es qüestió de cultura i estimació a la natura. Estem encara molt verds, respecte el que passa en altres països europeus, on és impensable comportaments com aquestes, que serien immediatament criticats i denunciats per altres ciutadans, i durament castigats per l’administració competent.
Aquí, no. I el resultat el veiem una mica per tot arreu. Es una llàstima, però haurem de canviar de xip sinó volem tenir tots els espais malmesos. I cada persona conscienciada, convertir-se en un vigilant, i aprofitar les noves tecnologies per captar imatges, i denunciar els fets i sobretot els seus autors.
I és que just acabat l’estiu començarem l’època dels bolets, i es torna a produir una invasió de gent, que reprodueix els comportaments de l’estiu. I això ja no s’aguanta ni es pot consentir. Hem d’entendre que salvaguardar la natura és cosa de tots, i s’ha de començar per no embrutar-la.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, August 17, 2009

 

UNA BONA INICIATIVA

UNA BONA INICIATIVA
En aquestes mateixes pàgines, un parell de dies enrere s’informava de l’ús per part de molts lectors del diari, de la web, per exposar i denunciar un gran nombre d’actuacions incíviques a la ciutat de Manresa.
N’hem pogut veure uns quants exemples, però de ben segur, n’hi ha centenars d’altres, repartits per tota la ciutat. I com a Manresa, ho podem veure en molts altres pobles i ciutats , o per molts camins i carreteres del país.
Aquests dies he tingut ocasió de voltar per un bon grapat de municipis, i he pogut comprovar com el grau d’incivisme és excessivament generalitzat, molt poc castigat, i poc refusat pels propis ciutadans.
En determinats països, qualsevol acte d’incivisme, és perseguit pels propis ciutadans que consideren els espais públics, com de propietat i mereixedors de ser defensats com la pròpia casa. Aquí, els casos de defensa del patrimoni públic i dels espais ciutadans , son poc freqüents. I les destrosses son immediates i continues en molts indrets del país.
Però, no només estem parlant de destrossar, sinó també d’embrutar. O de creure que tot el país es pot convertir en una mena de paperera comunitària, o contenidor de voluminosos.
Hi ha casos veritablement paradoxals. Fer el recorregut de la C-26 entre Berga i Ripoll suposa trobar un grapat d’indrets ,fets servir com a abocadors de tota mena de voluminosos. Sembla com si un gran nombre de famílies, aprofitin algun dissabte o diumenge per anar a voltar amb el cotxe, i treguin de casa tots els trastos , per deixar-los al costat d’un contenidor de deixalles, o en un racó qualsevol. Deuen pensar que algú ja té la missió de passar darrera d’ells per emportar-sen’ho i netejar l’indret.
Parlo d’aquest tram perquè ,des de fa anys, hi passo tot sovint i no hem aconseguit evitar aquests comportaments. Que també hem vist en moltes altres carreteres del país.
O , ara mateix, podríem recórrer la Riera de Merlès i comprovar com dotzenes i dotzenes de cotxes aparquen en qualsevol indret, i deixen escombraries per tot arreu. Al final de l’estiu, els ajuntaments afectats hauran de organitzar algun sistema de neteja i recollida per evitar la brutícia, la mala imatge i el perill que unes quantes tones de deixalles representen en un espai, suposadament protegit.
Si entrem en pobles i ciutats, el panorama pot ser força desolador. A banda de les pintades que podem trobar una mica per tot arreu, el que més desanima és veure parcs infantils, acabats d’inaugurar , i que ja han estat objecte d’importants desperfectes. O mobiliari urbá, maltractat fins extrems deplorables.
I en aquesta llarga llista, hauríem d’afegir-hi, l’incivisme de molts propietaris de gossos, o el soroll de moltes motos, molt per sobre de la normativa, o d’establiments que incompleixen el reglament d’horaris i aïllament. En fi, el nombre d’actuacions incíviques és llarg, ampli i molt estès. D’aquí que iniciatives com la d’aquest diari, juntament amb altres, molt diverses com la creació d’agents cívics, associacions de ciutadans pel civisme, etc, poden ajudar a conscienciar a tothom de que pertoca a tots vetllar per eliminar aquestes actituds. Estem molt lluny d’aconseguir-ho, però quan més aviat ens hi posem, més aviat ho millorarem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Wednesday, August 05, 2009

 

LA GESTIÓ DE LA LLOSA DEL CAVALL

LA GESTIÓ DE LA LLOSA DEL CAVALL.
Els anys han anat passant, i els vells projectes retornen a la actualitat. Les promeses fetes pels diferents governs de la Generalitat, s’han incomplert en tots els seus apartats, i aquí tanta culpa han tingut els presidits per Jordi Pujol, com per Pasqual Maragall. Ara, tot indica que l’executiu presidit per Montilla els portarà a la pràctica.
Ja era hora. I és que el problema de l’aigua ha esdevingut primordial en tot el territori, i més que ho serà en un futur ben proper. I aquests grans projectes necessiten molt de temps per la seva planificació, molts diners per la seva execució i una bona gestió per garantir el seu manteniment i viabilitat.
Son molts els municipis que es beneficiaran de la xarxa de distribució. Alguns d’ells ja s’han buscat la vida amb altres solucions , provisionals o definitives, perquè no podien continuar esperant . Però, la majoria no han tingut altre remei que esperar i confiar en que la portada els resoldrà la problemàtica de l’aigua.
I des de la comarca es demana poder participar en la gestió. Em sembla lògic, i just, no tant per alguns dels arguments donats, com perquè aquest hauria de ser el sistema habitual en tots els projectes que beneficien diversos territoris. I no perquè el territori emissor hagi de tenir especials condicions, sinó perquè s’evitin desconfiances o suposats avantatges per uns , en detriment d’altres.
Tots els embassaments construïts en l’àmbit de la Catalunya Central, tenien com objectiu el subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Des de fa pocs anys, s’ha modificat aquesta normativa i els territoris que contenen els embassaments poden fer-ne també ús.
Es normal, doncs, que els consorcis que es puguin crear per donar aquest servei estiguin formats per la Generalitat, i pels ajuntaments afectats, o pels consells comarcals, si reben les delegacions dels ajuntaments.
A més, el negoci de l’aigua esdevindrà un autèntic motor per qui en disposi, i un autèntic problema per qui li’n falti. Aquesta és una realitat que cada dia que passa es veu d’una manera més crua. Es lògic que el govern tingui les competències i els recursos per garantir els eu caràcter públic, però la gestió pot ser encarregada a entitats privades o semipúbliques. I aquí és on entren en acció els ajuntaments, i per possible delegació, els consells comarcals.
També, és lògic que els territoris que suporten aquestes infraestructures tinguin algunes compensacions. En espècies, aigua, o econòmicament. De fet, ara les avantatges de tenir un embassament com aquest, son mínimes pels municipis afectats. I si es premien determinades instal•lacions, també és just que es faci per altres. En tot cas, el debat està obert, però el més important, és que finalment, després de molts anys de promeses el projecte de portada d’aigua cap a territoris secs de Catalunya des de La Llosa del Cavall es fa realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, August 04, 2009

 

VIGILÀNCIA I CONTROL ACTUACIONS EN LA ZONA NORD

INVESTIGACIÓ I SUPERVISIÓ DANYS EN ALGUN JARDÍ DE LA ZONA NORD.
En reunió tinguda amb el cap de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra, li vaig exposar una situació del tot inacceptable i que fa un cert temps que dura. Es tracta de l’actuació d’alguna persona que es dedica a llençar algun producte tòxic per les plantes , en alguns jardins de la zona nord.
La setmana passada es va reproduir aquest fet, i vaig demanar una investigació per comprovar els productes, i la possible autoria. Hi ha determinades sospites sobre la persona que podria ser l’autor d’aquests deplorables fets, i de forma immediata es prendran mesures per aconseguir les proves suficients , per poder presentar la denúncia corresponent davant els tribunals.
Es lamentable constatar que en un poble tant bonic com el nostre, i amb una sana convivència, a nivell general, pugui haver alguna persona que es dediqui a fer mal a les plantes, i causi problemes a persones que venen a passar uns dies al poble per descansar.
Es lògic que des de l’ajuntament emprenguem diverses mesures per evitar la repetició de fets com aquests, i ens comprometem a presentar les denúncies pertinents, amb ànim d’escarmentar l’autor d’aquestes actuacions.
Serem contundents en la resposta, i per això hem posat en marxa diferents sistemes de vigilància i control, que estem segurs donaran ben aviat uns bons resultats.
Joan Roma, alcalde de Borredà

 

VISITA D'OBRES AL BOSC MUNICIPAL

VISITA D’OBRES ALS EMPRIUS.
Aquest matí, acompanyat del tècnic de la Diputació de Barcelona, Jordi Terrades, i del cpa de la brigada municipal de Borredà, he fet una visita d’obres al bosc de l’Ajuntament: els Emprius.
Aquest bosc té 45 hectàrees i feia 32 anys que no es tallava. Les dificultats per arribar-hi i el cost de la pista forestal, juntament amb el poc diner que ara es paga per la fusta ha fet que ningú estès interessat en explotar-lo en aquests anys.
Varem fer diversos intents, 10 o 12 anys enrere per tallar-lo, però les subhastes varen quedar desertes, fins ara que gràcies als serveis de la Diputació s’ha pogut organitzar la gestió, contractació i explotació. I gràcies a una subvenció aconseguida de la Generalitat es pot fer tota aquesta feina , a un preu raonable. L’ Ajuntament aquesta vegada, no en treurà beneficis, però aconseguirà netejar el bosc , rejovenir-lo, i tenir una pista forestal en perfectes condicions per cas d’incendis i per una nova explotació d’aquí deu o quinze anys.
La visita ha permès constatar la bona feina feta per la Diputació i per la empresa contractada. Realment la pista està molt ben feta, s’ha procurat minimitzar l’impacte sobre el paisatge i quedarà un bon camí per molts anys.
Diversos petits propietaris propers al bosc municipal, han manifestat l’interés en vendre la seva part, i he demanat a la Diputació l’estudi d’aquestes finques per saber-ne la superficie exacta i la titularitat dels propietaris.
Quan ho tinguem tot aclarit l’ajuntament farà una oferta de compra a càrrec al pressupost de l’any vinent. Amb aquestes compres l’ajuntament quedaria com a propietari únic de tota la zona dels Emprius i així simplificaríem també la seva explotació futura.
Joan Roma, Alcalde de Borreda.

 

MALES PRÀCTIQUES

MALES PRÀCTIQUES.
Sempre hem comprovat que qualsevol tema relacionat amb personatges polítics té un ressò i unes característiques molt diferents de quan els implicats pertanyen a un altre àmbit social o professional.
La crítica va amb el càrrec, i la transparència ha de ser absoluta mentres l’exercim. Aquests principis tant elementals, s’han trencat des de fa anys, i no passa setmana o mes que no tinguem en els mitjans de comunicació casos, realment escandalosos, d’actuacions impròpies de càrrecs públics , que no donen peu ni a sentències ràpides i contundents ni a expulsions immediates per part d’alguns partits polítics.
I aquestes decisions i resolucions s’autoalimenten, donant peu a considerar els polítics, en general, com una espècie a part que pot fer i desfer amb total impunitat. Mala cosa per a tota la societat, perquè , a part de ser injust , és fals. Son ben pocs els corruptes, o els que abusen dels càrrecs o en fan un mal ús. Aleshores, que tot un col•lectiu es vegi embrutat per les malifetes d’uns pocs, provoca la desconfiança en tot el sistema polític, que bàsicament és honest.
Però, portem uns mesos en que els mitjans de comunicació van plens de noticies de regals, de explicacions falses, de contradiccions entre uns i altres, de mentides solemnes, i al final es decideix no processar els implicats. I la reacció del PP és d’una cara dura increïble quan s’han provat i comprovat regals , de tota mena, per part d’empreses sota sospita o clarament implicades en operacions il•legals.
Cosa semblant estem veient en altres mals usos del poder i del diner, a la Comunitat de Madrid, amb espionatges impropis d’un estat de dret, i fets per una administració no competent en aquesta matèria. En fi, també pot acabar de qualsevol manera imprevista i donar la sensació, a la gent en general, de que alguns poden fer el que vulguin sense que pateixen l’acció de la justícia, primer, i de decisions contundents per part del partit al qual pertanyen.
I això representa un greu problema de credibilitat en el sistema, i de confiança en les persones que han d’estar al capdavant de les institucions. No es pot pensar que tothom qui té un càrrec polític o institucional, ha d’exercir-lo sota sospita. Precisament és al contrari. Gairebé la totalitat dels que tenim algun càrrec, l’exercim seguint uns ideals i unes ganes de transformar una realitat que no ens agrada i que voldríem diferent.
Per això, ens indignen casos com els que ara estan a l’ordre del dia perquè donen una imatge d’impunitat i de barreja entre interessos privats i públics, que obliga a desconfiar de tots els qui hi participen. I és que fer una llei d’incompatibilitats és fàcil, però el que cal és obligar a una total transparència i a una actuació ràpida i contundent quan algú ha comés alguna actuació irregular.
Estem lluny d’aconseguir aquestes fites. Expedients que duren anys, partits que incompleixen els reglaments interns, amb excuses diverses, segons els afectats, canvis d’opinió segons quins siguin els acusats, etc, son tripijocs que poden semblar intel•ligents en un moment donat, però que fan perdre la fe, a molta gent. I ben aviat haurem de buscar candidats per entrar en els ajuntaments. I la millor carta de presentació d’un partit ha de ser la honestedat i la contundència contra qualsevol actuació poc clara, d’algun dels seus membres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Saturday, August 01, 2009

 

REFORÇ TASQUES ADMINISTRATIVES

REFORCEM EL TREBALL ADMINISTRATIU
Des de fa un mes la Regidora d’Educació, Concepció Barniol, ajuda a la secretària municipal en tasques administratives. Dos matins a la setmana, treballa a les oficines municipals , per reforçar la feina que té la secretària , Montserrat Cabana.
I és que en els darrers mesos la activitat de l’ajuntament s’ha incrementat enormement i aquesta ajuda ha permès desencallar tot un seguit de temes, i facilitar la feina administrativa.
També la regidora s’ocupa de la supervisió i control del funcionament de les piscines municipals, i del tema de les noves tecnologies, a part de la regidoria pròpia, la de Educació que ara a l’estiu porta menys feina.
I és que tot i ser un ajuntament petit, portem un gran nombre de projectes i activitats que fan del tot indispensable una major dedicació del personal administratiu a gestionar papers. I de personal només tenim la secretària, a temps parcial, ajudada per una administrativa de La Pobla de Lillet pels temes de comptabilitat. Molt poc personal, per tant feina. D’aquí que l’equip de govern decidís que una part de la dedicació de la regidora, fos per ajudar en temes administratius.
Joan Roma, alcalde de Borreda.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?