Friday, May 29, 2009

 

SER METGE

SER METGE
El dimarts passat va tenir lloc la presentació del llibre SER METGE, escrit pel Dr. Miquel Vilardell Tarrés. Aquest és el seu primer llibre i la presentació es va fer a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’assistència de més de 250 persones, procedents d’àmbits molt diversos, la qual cosa demostra el poder de convocatòria que té el Dr. Vilardell.
Va presentar l’acte el president de l’Institut, i tot seguit prengueren la paraula el Dr. Huguet, que va destacar alguns dels trets principals del llibre. Continuà el Sr. Ferrer, editor , amb altres referències a la figura i trajectòria de l’autor i tot seguit fou Miquel Vilardell el que prengué la paraula per explicar les característiques del llibre i perquè l’havia escrit.
Tancà l’acte la Consellera de Salut, Marina Geli, amb una exposició àmplia de la figura de l’autor i els importants encàrrecs que se li han fet al llarg de la seva vida, els quals mai ha canviat per les consultes mèdiques.
En definitiva, l’acte fou emotiu, intens i obert a gent de molt diverses procedències i sensibilitats. Allà hi havia des de polítics de primera fila, a metges eminents, antics pacients, antics i actuals alumnes, companys d’Hospital i de Universitat, per descomptat la família i un gran nombre d’amics.
Assistir a un acte com aquest, omple d’orgull i el nom de Borredà va sortir diverses vegades. Es la millor promoció que es pot fer del poble. Ara toca llegir el llibre i el vaig voler comprar, però resulta que l’edició en català es va esgotar i només en quedaven en la seva versió en castellà. Dintre d’uns dies espero tenir-ne un exemplar i llegir-lo de dalt a baix, sabent ja alguns trets del seu contingut, explicats en les diverses intervencions dels presentadors.

 

A UN PAS DEL CANVI

A UN PAS DEL CANVI.
La paraula canvi l’hem feta servir sempre els socialistes per expressar un capgirament radical en la manera de governar, en les prioritats, en les composicions dels organismes i òrgans de govern, en les propostes de futur.
Ara, tornem a fer-la servir per produir aquests efectes en el govern de la Unió Europea. Una realitat que pot semblar lluny i és més propera del que ens pensem, però sobretot ha de ser peça fonamental en els propers anys. Ho veiem cada dia en la gestió de la crisis que patim. De la fortalesa dels negociadors en depèn una sortida o una altra. I la UE és cada vegada més forta, però cal cohesionar-la més i enfortir-la en tots els seus àmbits i sectors.
Per això les eleccions d’aquest proper diumenge son especialment rellevants. Ara és la dreta la que té majoria en el Parlament Europeu i el seu entusiasme per impulsar canvis importants ja s’ha vist en els darrers anys. No tenen un projecte clar ni ganes d’accelerar el procés d’enfortiment de les polítiques socials, laborals, econòmiques, o d’altres àmbits de la realitat europea.
I no és el moment de contemporitzar. I menys ara en que les idees han de ser clares i les decisions valentes i contundents. Pels qui segueixen d’aprop la campanya hauran pogut veure com des del PP no els ha interessat parlar d’Europa sinó d’Espanya i ni tant sols dels grans temes nacionals sinó de polèmiques per intentar desviar l’atenció dels escàndols que els colpegen per tot arreu.
Estem ja acostumats a aquests tipus de campanya, en que volen apropiar-se de determinats símbols, per no entrar en detall sobre la falta de projecte comú . Ho veiem també en altres països europeus i és el que preocupa si la gent progressista no va a votar el dia 7. La falta de model de la dreta comporta continuar governant al ralentí. Fer el mínim per evitar entrar en els grans debats i els grans canvis que necessita la UE. No ens ho podem permetre.
En canvi, propiciar una majoria d’esquerres suposa entrar en matèria , en cada tema fonamental i proposar noves polítiques per fer front a les noves realitats. I de noves realitats en tenim per tot arreu. Ja no parlem només del fenomen de la immigració, sinó en les polítiques d’igualtat, en les socials , procurant facilitar una major interrelació entre països, augmentant i millorant els serveis als més necessitats. O integrant les polítiques educatives, culturals, esportives.
En definitiva ,ens convé una composició parlamentària que pugui actuar amb un elevat grau de sintonia, i eficàcia. Amb tot el respecte per les petites forces polítiques, ara és l’hora dels grans partits, i de les grans propostes. A Catalunya la campanya s’ha reduït a petites propostes faltades d’ambició, procedents de partits que saben que el seu pes, en el cas de sortir elegits, serà molt poc rellevant. A més , alguns encara no saben de quin grup parlamentari formaran part.
Tot el contrari del que passa amb el partit socialista. Una àmplia representació de candidats, encapçalats a Catalunya per una experimentada parlamentària, i amb un projecte clar de reforçament de la realitat federal, per una política al servei dels ciutadans. Qui vulgui comprovar-ho que entri en el web del PSC i ho constatarà. El dia 7 es decideix un gran projecte, i dels progressistes depèn la conformació d’un parlament disposat a emprendre un gran canvi.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Thursday, May 28, 2009

 

ARRANJAR DOS NOUS CAMINS

ARRANJAMENT DE DOS NOUS CAMINS.
Seguint l’ordre aprovat per arranjament de camins que portin a cases habitades tot l’any. Dintre de poc es faran els camins de La Solana i el de Canamàs. Hem aconseguit una subvenció de 42.000 euros del Departament d’Agricultura i s’ha contractat a l’empresa Castellot per fer el projectes i executar les obres.
La contractació anirà a càrrec de la Generalitat, així com el pagament, i la previsió és que es duguin a terme durant el mes de juny.
L’arranjament consistirà en preparació del terreny, reomplert i compactació, i doble capa de rec asfàltic o aglomerat. Aquest és un terme encara no tancat i anirà en funció dels preus de mercat i de les característiques del terreny.
Fets aquests dos camins, es demanaran noves ajudes per poder continuar amb el pla de camins aprovat. Venen a continuació els camins de Rocatrencada – El Rocal, La Massana , La Massaneta i La Pera. Aquests son camins de trams curts, i que es van finançant amb aportacions relativament modestes de Agricultura o Política Territorial. I quedaran dues altres actuacions més rellevants , consistents en els camins de Les Rovires de baix i el de Vilacanina. Aquests dos camins tindran un cost molt més elevat i segurament seran fets per l’empresa estatal TRAGSA o per alguna altra adjudicació externa ,gestionada per la Generalitat.
De totes maneres , a dia d’avui podem afirmar que el pla d’arranjament de camins , que figurava en el programa electoral del PSC s’està complint rigorosament i tot fa preveure que serà íntegrament complert a final de mandat.

 

FESTA BLAUGRANA AQUEST DISSABTE

FESTA BLAUGRANA A BORREDÀ
El proper dissabte dia 30 a les 10 de la nit, en el Local Puigmal es farà la festa de celebració dels 3 títols obtinguts pel Barça. Aquesta és una festa més de les que ha organitzat la Penya Blaugrana de Borredà, en col.laboració amb l’Ajuntament i pretèn acollir a la major part dels socis de l’entitat, però també a d’altres que no ho son.
Es una festa oberta a tothom, amb la lògica diferència de que els socis no paguen i als no socis se’ls demana una aportació de 5 euros. Hi haurà ball, i begudes, amb la animació típica d’un final de curs futbolístic com mai s’havia vist.
Felicitem a la Junta de la Penya Blaugrana per les activitats organitzades fins avui, i els encoratgem a continuar amb altres festes, actes , viatges i visites que mobiliten no solament als socis sinó a tot el poble.
De fet , en el poc temps transcorregut des de la seva creació s’ha convertit en la entitat més important del poble per nombre de socis, i ara mateix pel nombre d’activitats fetes, i programades de cara el futur.
Anims, i felicitats pels èxits obtinguts.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Monday, May 25, 2009

 

POSICIONS CATÒLIQUES CONTRADICTÒRIES

POSICIONS CATÒLIQUES CONTRADICTÒRIES.
Estem en una nova campanya electoral, i alguns partits i la jerarquia de l’església catòlica semblen més interessats en parlar dels afers interns que no pas de la realitat i futur europeus.
Per part d’alguns partits es pot entendre el seu posicionament perquè tenen poc a dir, i encara menys a fer en un Parlament Europeu en que només hi tenen un o dos representants. Presència simbòlica que serveix per ben poc a l’hora de proposar i decidir sobre el futur de la UE.
Però, per part de la jerarquia catòlica, semblaria més intel•ligent deixar els afers polítics pels polítics, i dedicar-se en cos i ànima, a treballar pel benestar dels feligresos. I fugir de posicions retrògrades o, fins i tot, acientífiques de molts dels seus plantejaments, quan no clarament contràries a la realitat científica contrastada.
Em refereixo a la nova creuada en contra de la modificació de la llei d’avortament que pretén actualitzar, i modernitzar la llei fins ara vigent, per acostar-la o calcar-la d’altres existents en diferents països europeus, amb uns bons resultats, a l’hora d’evitar gestacions no volgudes.
El mateix passa amb l’ús de preservatius, i la lluita contra la sida. El millor sistema per evitar el contagi, i tanmateix motiu de polèmica i refús per part de la mateixa jerarquia.
Però, com sovint passa, immersos en aquestes batalles, n’obliden d’altres que qüestionen greument el funcionament i actuacions de múltiples entitats, organismes, i institucions eclesiàstiques que durant molts anys varen cometre tota mena d’atropellaments a la dignitat humana.
Just la setmana passada vaig tenir ocasió de llegir una part de l’ampli, detallat i rigorós informe sobre les denúncies de milers de persones que havien estat en internats governats per institucions religioses a Irlanda, un dels països, considerats més catòlics del món.
L’informe és contundent, amb milers de casos provats d’abusos de tota mena, produïts a nens i nenes, suposadament “sota protecció “ d’entitats catòliques. L’acord de l’església catòlica amb el govern irlandès ha motivat una despesa de més de 1.200 milions d’euros en indemnitzacions, dels quals només uns 128, procedents de l’església. Un altre escàndol que causa indignació en aquell país.
I ens podríem demanar, per a quan un informe semblant en el nostre país? Si tenim informes sobre fets similars als EUA, amb alguna diòcesis arruïnada per haver de pagar milions de dòlars, i ara tenim el cas d’Irlanda. Aquí a Espanya, en general, i a Catalunya en particular les coses no eren massa diferents. Per què no s’ha generat un informe similar?
I és que som molts els que hem vist actuacions inadequades, en molts llocs i durant molts anys. Com podem acceptar, que ara ,una jerarquia que no ha liquidat comptes amb el passat, vulgui donar lliçons de moralitat a tord i a dret? Es fàcil predicar. Es fàcil exigir als altres el que no s’exigeix a un mateix. Seria bo per a tots deixar les consciències tranquil•les en temes realment molt personals i íntims. I d’aquí la separació que he fet i hem fet , entre la jerarquia i molts dels feligresos i practicants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

GOSPEL EN VIU I EN DIRECTE A BORREDÀ

GOSPEL EN VIU I EN DIRECTE A BORREDÀ
El proper dissabte dia 30 de maig a les 12 del matí a l’església parroquial de Borredà, tindrà lloc un magnífic concert de GOSPEL, a càrrec del JOVE COR DE MENORCA, MOMENTS A COR ,DE L’ORFEÓ MAONÈS.
Organitza l’acte l’entitat “Inadequats i divertits.com”, en col.laboració amb els Ajuntaments d’Alpens i Borredà, a més de la Parròquia i del Casino d’Alpens i el Restaurant Gat Blau de Borredà.
El Jove Cor Gospel de Menorca, oferirà un variat repertori de gospel que inclou les peces més conegudes i típiques dels grans compositors.
L’entrada és gratuïta . Animem a tothom a assistir a un autèntic esdeveniment, ben poc habitual en un petit poble com el nostre.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

 

FIRA DE PRIMAVERA

FIRA DE PRIMAVERA
El dissabte passat es va dur a terme la Fira de Primavera organitzada per l’AMPA de Borredà, amb una excel.lent organització i una alta participació tot i que el temps amenaçava pluja. Al final, quatre gotes, i tot un dia per gaudir del poble i les activitats organitzades.
La Plaça Major, tancada, és un lloc ideal per fer-hi activitats i això reforça la proposta de l’ajuntament de que a l’estiu serveixi pels ciutadans i no pels cotxes, sobretot disposant d’un gran aparcament com és el cas.
Tornant a la fira, sincerament l’ AMPA se’n va sortir molt bé i la idea és bona com per animar a que la repeteixin de cara el futur. Potser el dia es podria variar lleugerament perquè no coincidís amb la fira d’Alpens, però bé no ha estat cap contrarietat, perquè la d’Alpens durava dissabte i diumenge, i de gent n’hi havia en els dos llocs com vaig poder comprovar personalment.
I és interessant que les entitats del poble tinguin iniciativa pròpia per organitzar activitats novedoses, atractives, capaces de fer sortir tot el poble i d’atreure gent d’altres indrets.
Enhorabona, doncs, per la iniciativa i pels bons resultats obtinguts, i encoratgem l’AMPA a tirar endavant propostes semblants.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Wednesday, May 20, 2009

 

PENSAR EN LES EUROPEES

PENSAR EN LES EUROPEES
El dia 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu i la campanya és poc visible, de manera que pot passar mig desapercebuda i fer que la abstenció superi cotes mai vistes. Seria una llàstima perquè en aquestes eleccions es decideix quina gran força política serà l’encarregada de tirar endavant la propera etapa de la Unió Europea. I segons siguin els dretes o les esquerres, podem anar bé o malament.
La construcció europea és una realitat, però va excessivament lenta. Al final hem de tenir un estat federal, format per tots les països que en formen part i que hauran cedit part de les seves competències a un govern central. De fet , de govern ja en tenim, però encara amb poder insuficient.
De totes maneres ,a cada mandat el Parlament assumeix noves competències i funcions, i ara mateix un bon nombre de lleis espanyoles i catalanes s’han de modificar per adaptar-les a les normatives europees. Això vol dir que son considerades com de major nivell i ens obliguen a complir-les. Es una mostra de la importància d’aquesta nova realitat.
I ara toca decidir, qui ha de portar les regnes els propers anys. En aquest moment son les forces de dretes les majoritàries, i el procés ha estat lent, poc ambiciós i poc social. Clarament al revés del que propugnen els partits d’esquerres i molt especialment el partit socialista, el de més pes en el Parlament.
Davant la crisi global, convé tenir un govern fort , amb les idees clares i capaç de parlar de tu a tu amb les altres potències mundials. La globalitat obliga a agrupar forces i fer front als reptes amb els màxims recursos disponibles.
La Unió Europea té un enorme potencial, però políticament és feble, i no està en condicions de marcar agendes i compromisos a nivell mundial. Es hora de poder-ho fer. I més en els temps de crisis que corren, i que no s’han agreujat precisament per l’existència de la UE i d’una moneda forta com l’euro. Però queda molt per fer i avançar.
Si seguiu una mica la campanya, podreu veure com del Parlament Europeu ja depenen moltes de les coses quotidianes. I de nosaltres depèn que moltes altres canviïn en la bona direcció. Els socialistes catalans han estat els més actius a l’hora de treballar per aquest gran projecte europeu. Ara tornen a presentar-se per sumar-se al gran grup de les esquerres europees, per poder arribar a conformar una majoria que garanteixi el canvi desitjat.
Ens pertoca a tots participar i fer confiança en els que proposen una Europa més social, més equilibrada, més forta, i alhora respectuosa amb les diferències dels pobles que la composen. El dia 7 de juny nosaltres tenim la paraula per decidir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, May 19, 2009

 

l'APLEC DE SALSELLES

L’APLEC DE SALSELLES:
El passat diumenge tingué lloc la caminada i aplec de Salselles. Un aplec que va ser recuperat pel municipi de Sant Martí d’Albars i que va complir la seva novena edició amb la participació d’unes 200 persones.
Moltes varen venir caminant des de Sant Martí ( unes 3 hores), o des de Lluçà, (unes 2 hores) o des de Prats. Realment vaig tenir una grata sorpresa al veure tanta gent i tan ben organitzada.
Era la meva primera participació i varem anar-hi amb el meu nebot en Marc. En el meu cas com alcalde de Borredà, convidat per l’alcalde de Sant Martí i per l’alcaldessa de Lluçà.
De fet hem parlat ja diverses vegades sobre Salselles i sobre les possibilitats de poder actuar en l’antiga església, abans no caigui del tot. Hem fet arribar peticions al Bisbat de Vic, però fins ara no hem tingut cap resposta, ni positiva ni negativa. I aquesta és una condició indispensable per poder invertir diner públic en un lloc particular.
A la 1 es dir missa, i al final, els 3 alcaldes varem intervenir per dir que tots tres tenim interès en que es pugui salvar l’edifici, i poder-lo recuperar. També varem posar com a condició indispensable que el Bisbat cedeixi la propietat de l’edifici mig ensorrat que queda i del terreny annexa per poder invertir i recuperar-lo.
De fet, en les properes setmanes farem una gestió directa davant del Bisbe i l’anirem a veure tots tres per demanar-li aquest gest.
Cal saber que Salselles havia estat municipi independent fins l’any 1898, en que va demanar ser agregat a Borredà. Tenia 200 persones en aquell moment i 19 km2. Com alcalde de Borredà, per tant em sento obligat a cuidar d’un territori que es va incorporar al nostre terme municipal i és lògic que donem totes les facilitats als pobles veïns per fer-hi un aplec cada any.
Pel que vaig saber els dos pobles eren molt devots de la Mare de Deu de Salselles, i anaven de peregrinatge cada any o quan les coses estaven molt malament per intercedir favors.
Fa uns 32 anys que des de Borredà es varen anar a buscar les teules de l’església de Salselles per fer-les servir per l’església parroquial, i això significà la mort de l’edifici. Tots sabem que quan una casa perd la teulada, és una casa condemnada a mort. I efectivament l’església de Salselles es va anar deteriorant , fins arribar al punt actual en que queda dret el campanar, però amb perill de caure i ja fa anys que tota la volta central es va ensorrar.
Es una llàstima haver actuat així, tot i que en aquells temps molts monuments no es valoraven com ara, i aquesta església no era romànica, ni d’un gran valor arquitectònic i es va creure que si no s’emportaven les teules per la parròquia algú altre se les emportaria .
En resum, que el mal ja està fet, i la imatge nova de la Mare de Deu la guarden a Sant Martí d’Albars. Cal saber però que havia existit una imatge romànica que com tants altres tresors nostres fou destruïda per la guerra civil. Francament, la guerra es va emportar un munt de riqueses i tresors artístics dipositats en diferents edificis del terme municipal, i que ara serien un motiu d’atracció i orgull.
Tornant a l’aplec, la festa va durar gairebé tot el dia, i ara queden els deures per fer, que és preparar una reunió amb el Bisbat i proposar la cessió de la propietat per poder iniciar una actuació, anant a buscar subvencions una mica a tot arreu.
En qualsevol cas, és interessant constatar la bona memòria de la gent de l’aplec i les explicacions donades per persones que havien nascut i viscut en algunes de les cases d’aquest antic municipi i que ara és nostre.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Monday, May 18, 2009

 

ELECCIONS IMPORTANTS

IMPORTANTS COM LES ALTRES, COM A MÍNIM.
Amb tant soroll per la crisi, i amb tantes notícies procedents de tots els nivells, correm el perill de no donar prou importància a unes eleccions que son fonamentals, pel futur de tots plegats.
Varem lluitar anys per esdevenir europeus de ple dret i ara que ho som, hauríem de donar exemple, propiciant una alta participació. Tothom està d’acord en constatar que la gran crisi financera que patim, hauria estat molt més greu , sense l’existència de la realitat política europea i sense tenir una moneda comuna, estable i forta.
Però, no només tenim aquests factors de fortalesa, sinó molts altres que permeten negociar i decidir amb les altres grans potències mundials. Queda encara molt per recórrer, però la UE té un pes propi indiscutible i unes eines d’actuació a tots els nivells. I si d’una cosa ens hem de queixar és de la lentitud en algunes transformacions per reforçar el nostre pes col•lectiu i alguns partits ho tenen més clars que d’altres com s’ha de procedir.
Aquest és el cas del PSC, i dels socialistes europeus. Un dels grups de major representació en el Parlament, però no amb prou força, encara, com perquè les seves propostes siguin majoritàries . Es el que pot modificar-se el proper dia 7 de juny , en les eleccions europees.
I és que hi ha un munt de normatives generals que ja obliguen a canviar legislació estatal i autonòmica. Es la demostració més palpable de la rellevància que està prenent any rere any el Parlament Europeu. Estem construint, d’una manera lenta, però segura un autèntic estat federal, capaç de competir amb les altres economies , a nivell mundial.
I en aquesta construcció cada partit del nostre país té les seves idees, les seves propostes i una ubicació determinada. Ben poc es pot fer en un fòrum tant gran sinó és mitjançant l’acord amb les grans forces polítiques, i de manera semblant al que tenim a Espanya, també hi ha dos grans blocs a nivell europeu. Estar en un o altre, depèn de a qui es vota i la representació que obté.
Els socialistes catalans sempre hem tingut una bona representació , superior a la resta de forces polítiques del país i emmarcats en el grup socialista, s’ha fet una immensa tasca a favor de l’esperit federalista i de lleis de marcat caràcter social. En els temps que corren ha estat un element essencial per fer front a una crisi que ha trencat fronteres nacionals, estatals i ha esdevingut global.
Es important prendre’s seriosament aquestes eleccions , tot i semblar llunyanes. Res menys cert, perquè afecten decisions de cada dia, tot i que moltes vegades no ho sabem o no ens ho han explicat. Ara mateix, cal modificar un gran nombre de lleis nostres per adaptar-les a criteris europeus. I no fa falta dir que la sensibilitat social, les prioritats en ocupació, en una societat del benestar , etc, estan clarament de la banda de les forces progressistes, i dintre d’aquestes , a la majoritària: la socialista.
Estem en campanya i és el millor moment per escoltar els missatges de cadascú. Que ningú pensi en propostes llunyanes o poc actuals. El contrari, son rigorosament quotidianes. D’aquí la importància de prendre-hi part, i decidir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Wednesday, May 13, 2009

 

PRESENTACIÓ LLIBRE DR VILARDELL

PRESENTACIÓ LLIBRE DR. VILARDELL.
El dimarts dia 26 d'aquest mes a les 7 de la tarda a la seu del Institut d'Estudis Catalans, el Dr. Miquel Vilardell presentarà el seu llibre , “Ser metge”. Una reflexió sobre la figura del metge, i les seves responsabilitats, en un món global com el nostre.
De fet, és una mena d'ampliació de la lliçó magistral donada en motiu de la seva entrada en la Reial Acadèmia de Medicina.
Com alcalde de Borredà, he estat convidat a aquesta presentació en la qual hi haurà uns presentadors de luxe, així com nombrosos convidats de la classe mèdica i política, encapçalada per la Consellera de Salut, Marina Geli.
Per mi serà un honor i una gran satisfacció representar el nostre poble davant un auditori tant destacat i una vegada més Borredà, sortirà en nombrosos mitjans de comunicació com a noticia realment rellevant de que el nostre fill il.lustre Miquel Vilardell, hagi escrit un llibre d'un tema tant actual com és el de ser metge.
Comunico que la presentació és un acte de lliure accés i per tant qui vulgui anar-hi, ho pot fer, sabent que hi haurà molta gent i pot haver de seguir-lo a peu dret.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

 

CAMINADA A SALSELLES

CAMINADA – APLEC DE SALSELLES
Aquest diumenge dia 17, tindrà lloc una caminada- aplec des de Sant Martí d’Albars fins a l’església de Salselles (Borredà).
Des de fa un grapat d’anys es realitza aquesta caminada, amb una missa, dinar popular i concert – ball a la tarda.
Aquest any l’alcalde de Sant Martí i l’Alcaldessa de Lluçà m’hi ha convidat perquè tots dos tenen interès en parlar del futur d’aquesta església. Es curiós però es veu que des de sempre la Mare de Deu de Salselles era venerada pels dos municipis veïns nostres, i ara voldrien demanar la seva recuperació.
No és la primera vegada que en parlem. De fet amb l’alcaldessa de Lluçà n’hem parlat vàries vegades i jo personalment també he traslladat la petició al Bisbat de Vic.
Molta gent no sap que el municipi de Salselles era un municipi independent fins l’any 1898, en que varen fer una assemblea de poble i per unanimitat van decidir demanar la agregació al municipi de Borredà per considerar que els 214 veïns que hi havia en aquell moment no permetien tenir els serveis indispensables per un poble.
Realment, interessant la iniciativa i la decisió perquè ara anem en sentit contrari. He llegit l’acta de la reunió i la signatura de bona part dels veïns i és un document de gran rellevància pel que té de història del nostre poble.
D’aquí ve que Borredà tinguem un terme municipal força gran: 43,6 km2. Ho és perquè es va afegir el de Salselles que en tenia 19 km2.
Però bé, tornant al principi, hi ha una colla de veïns de Sant Martí i de Lluçà i altres indrets de la comarca del Lluçanès que demanen la restauració de l’església de Salselles. Actualment està en molt mal estat i en pocs anys més pràcticament haurà desaparegut. Com alcalde de Borredà em sento co-responsable d’aquest monument, tot i que és propietat del Bisbat de Vic i per tant a ell pertoca decidir.
Abans teníem un contacte sovintejat amb el vicari general, però des de fa uns anys, el contacte s’ha perdut i no és fàcil arribar a acords de transmissió de propietat quan es tracta d’un monument religiós.
En les reunions tingudes amb persones interessades en la recuperació els he deixat molt clar que l’ajuntament no podem actuar sinó és de la nostra propietat. No puc demanar subvencions ni invertir diner del poble, en un edifici aliè. Hem demanat alguna vegada la possibilitat de poder traspassar la propietat de l’església i el seu entorn, però a data d’avui no tenim cap resposta en cap sentit.
Fa molts anys es va descobrir la teulada , i bona part de les teules varen servir per arreglar la teulada de l’església parroquial de Borredà. Eren altres temps i altres moments, i quan un edifici perd la teulada es deteriora molt ràpidament.Es el que ha passat a Salselles. Ha caigut bona part de l’edifici, i a no massa tarda només quedaran les restes.
Per tant, una possible restauració és complicada i molt costosa. Si es vol fer, s’ha de començar per deixar clara la propietat. I de fet és del bisbat , ningú ho discuteix. Perquè pugui intervenir un ajuntament ha de ser municipal i per aquí caldria començar. Tot seguit veure què es pot fer, com , i quan pot costar.
En fi, de tot plegat parlarem els alcaldes aquest diumenge, i per mi serà la primera vegada que assisteixi a un aplec que es fa en el terme municipal, però provinent d’un poble veí.
Joan Roma , alcalde de Borredà.

 

PETICIÓ CONTRADICTÒRIA DE CIU

UNA RECLAMACIÓ CONTRADICTÒRIA
Acabo de llegir que la Diputada per CiU, Montserrat Ribera va presentar una proposició no de llei, reclamant que els pobles que encara no estan units per carretera oficial, ho estiguin , per una de titularitat pública, sigui Diputació sigui Generalitat. Posa l’exemple dels pobles de Montclar, Castell de l’Areny i Gisclareny.
De fet ,caldria afegir-hi el camí de Malanyeu (municipi de La Nou) que està en les mateixes condicions .
El problema d’una petició com aquesta és que és poc creïble per part d’una Diputada que ha estat un grapat d’anys Presidenta del Consell Comarcal, i a més membre del partit que ha governat Catalunya durant 23 anys.
Es cert que aquests camins asfaltats haurien de ser de titolaritat pública, però no és menys cert que aixó ho sabem i ho reivindiquem des de fa molts anys i que CiU ho hagués pogut solucionar molts anys enrere.
A què ve demanar-ho ara, i no deu anys enrere? El que cal , ara i aquí, és garantir als ajuntaments afectats que tinguin subvencions per mantenir-los en bon estat, i que en un futur no gaire llunyà puguin passar a una altra institució. De moment estan en bon estat, i periòdicament s’hi fan actuacions puntuals, i estic convençut de que el dia que convingui fer-hi una inversió més gran, o la Diputació o la Generalitat hi col.laboraran.

Saturday, May 09, 2009

 

FILMACIÓ A BORREDÀ

RODATGE D'UN CURTMETRATGE A BORREDÀ,
Aquest dissabte dia 9 , un grup d'estudiants de la Universitat , estan en el poble per filmar un curtmetratge d'una acció que passa pels voltants de Nadal.
Es per aquest motiu que es podran veure algunes ornaments nadalencs en el pou i entorn de Cal Salvador i la Llar del Pare Coll.
L'ajuntament ha donat totes les facilitats perquè es pugui dur a terme aquesta filmació entenent que donarà a conèixer el poble i és una experiència més per veure. Al matí el grup es dedica a preparar els espais de filmació i la filmació pròpiament dita tindrà lloc a la tarda.
Dintre d'uns dies demanarem poder veure el resultat i plantejar la possibilitat de que es pugui passar en el Centre Cívic o per la televisió per cable.
No puc donar més detalls del contingut, ni el destí de la filmació perquè és cosa del grup d'estudiants. En tot cas, ben aviat veurem el resultat.

 

25 ANYS TALLER COLOMA

TALLER COLOMA – 25 ANYS
Aquest dissabte dia 9 el taller Coloma celebra el seu vint-i-cinc aniversari. Es realment una data per celebrar i per tant per compartir amb molta gent que hi hem col·laborat al llarg de tots aquests anys.
Aquesta és una entitat fonamental per tots els municipis, en particular, i per la comarca, en general. Hi tinguem o no algú a dintre. Sinó li tenim, li podem tenir en qualsevol moment i d'aquí la solidaritat obligatòria per part de públics i privats.
La feina que fa l'entitat és esplèndida a nivell formatiu i a nivell d'ocupació de persones amb discapacitats que tindrien ben poques oportunitats si no existís aquest taller. De fet , el conglomerat format per la Llar de Queralt i el Taller Coloma, és una de les institucions més rellevants a nivell comarcal i tot un exemple de com es pot treballar per les persones més necessitades.
Dintre de poc s'inaugurarà la nova escola de la Llar. Així culminarà una vella reivindicació que ha tardat molts anys a fer-se realitat, però que ara ja està a punt de ser-ho. Una escola pensada pels nens i nenes que ha d'acollir, en condicions especials, i per tant adaptada a les seves condicions. Sempre he considerat que s'ha de tenir una especial sensibilitat per aquestes persones i dedicar-hi tots els esforços necessaris.
Crec que ara s'està fent. Hi haurà escola nova, hi ha diversos pisos tutelats per persones ja més grans i que viuen en petita comunitat, existeix el Taller Coloma,etc. En fi, avui sabrem què més fa falta per completar els equipaments. De ben segur que alguna cosa o altra fa falta, però els passos donats han estat immensos en aquests 25 anys.
I avui toca reconèixer la feina dels professionals que ho han fet possible. Sense la immensa dedicació i vocació que han demostrat ,res hagués estat possible. Només cal veure la plena dedicació d'algunes d'elles per comprendre que formen part d'una gran família, en la qual tots son benvinguts i tots troben acollida.
Avui uns quants alcaldes anirem a la jornada de portes obertes, i celebració que han organitzat. Menjarem tots plegats i podrem veure l'estat de les instal·lacions, la feina que s'hi fa i el nombre de persones que hi treballen. Val la pena destinar unes hores a la visita, i comprovar què més fa falta per continuar ajudant a tirar endavant.
Felicitats al Taller Coloma per aquests 25 anys i que en compliu molts més.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Wednesday, May 06, 2009

 

EXCÉS DE FAUNA SALVATGE

EXCÉS DE FAUNA SALVATGE
No és fàcil trobar el just equilibri entre territori i fauna salvatge. Tots sabem que un excés de població , provoca danys en el territori i, en les persones i animals domèstics que comparteixen el mateix espai.
I els primers que pateixen aquests danys son els pagesos i ramaders. Ara mateix tenim el conflicte provocat per poblacions de voltors a la recerca de menjar. A falta de restes d’animals morts, ataquen animals vius. Tothom ja es pot imaginar les pèrdues que això suposa pel ramader afectat, però , a més li comporta un seguit de maldecaps i gestions per poder cobrar l’indemnització que li pertoca. I això ningú li compensa, com tampoc li compensa la indemnització perquè com a màxim cobrarà l’import del vedell o la vaca, però no el que li suposa de trencament de la cadena reproductiva.
Una cosa semblant, si bé no tant greu, passa amb l’increment notable de ramats de cérvols, cabirols i isards, i per descomptat de porcs senglars, a la zona de l’Alt Berguedà i territoris veïns. En aquests casos, aquestes poblacions esdevenen competidors a nivell de pastures, amb els ramaders. No hi ha prou pastures per donar de menjar als animals domèstics i a tota aquesta fauna salvatge.
I els pagesos reben igual, perquè quan un ramat passa per camps conreats, en poques hores poden deixar-ho tot pelat. Tampoc aquí una simple indemnització arregla el problema. Els danys trenquen la cadena alimentària del pagès, el desanimen i l’animen a plegar. El mateix , passa amb els ramaders. I molts compaginen les dues activitats.
Toca triar i facilitar un equilibri raonable. Fa més de tres anys que es reclamen solucions. Aquestes no poden esperar més i passen per fer disminuir les poblacions excessives, ampliant les autoritzacions de caça. De moment no hi ha cap altra sortida, a no ser que precisament el gran nombre d’exemplars provoqui alguna malaltia que se n’emporti més de la meitat. Ja ho hem vist en anteriors ocasions.
Però, a més dels danys directes, ja explicats, poden transmetre malalties al bestiar domèstica sa i lògicament sanejat. També ha passat, i aleshores el ramader ha de sacrificar tot el seu ramat, sense tenir-ne cap culpa. Per molt que l’indemnitzin, la tendència és a plegar.
En resum, vist d’un lloc o d’un altre, el tema canvia radicalment. M’ha passat en les meves entrevistes i gestions a Barcelona, on alguns càrrecs institucionals es meravellen de sentir que tenim poblacions enormes de cérvols, cabirols, isards. Ho consideren positiu i bonic. Els porcs senglars tenen més mala premsa, i aquests no son apreciats, però tots els altres, sí. I costa de fer entendre que ens pertoca protegir, també el pagès i ramader. Sense ells el territori estarà deixat i abandonat, i qualsevol incendi, acabarà amb tota aquesta visió idíl•lica.
Esperem que l’experiència dels voltors, faci obrir els ulls a la administració i emprengui mesures adients per aconseguir l’equilibri adequat. I aquesta solució passa per la intervenció decidida, i experta dels caçadors. Son els primers interessats en la protecció de la fauna, i al mateix temps en garantir el seu equilibri. Tampoc tenen la bona premsa que haurien de tenir, però el temps els està donant la raó.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Tuesday, May 05, 2009

 

A PROP DE L'ACORD

A PROP DE L’ACORD.
Portem un grapat de mesos discutint sobre el nou sistema de finançament que estableix l’Estatut de Catalunya, i encara no ha estat possible arribar a un acord. Per a molts, pot semblar que son els problemes de sempre amb Madrid. I no és ben bé així. Cada govern és gelós de les seves competències i del seu finançament i quan se n’ha de donar més a un s’ha de retallar d’algun altre. I aquí rau un dels principals problemes a resoldre.
N’hi ha un altre d’encara més rellevant, com és el d’haver de negociar un nou sistema en plena crisi mundial. A més d’unes dimensions incomparablement pitjors de les previstes un any enrere. I evidentment no és igual repartir diner en temps de vaques flaques que en temps de vagues grasses.
Amb tot, estic convençut d’un proper acord, satisfactori per Catalunya ,malgrat els factors abans descrits. I és que les negociacions han estat molt dures, però també molt clarificadores. Quan es tenen arguments i proves del mal finançament que tenim, és lògic que a nivell de Madrid , finalment canviïn de posició i busquin un acord raonable per les dues parts.
Algú dirà que han tardat molt a donar-se’n compte. Es cert, però en una negociació hi ha dues o més posicions i totes tenen part de raó i fonamentació. Cadascú defensa la que li va millor i finalment guanya la que té més pes o la que té més suport. En anteriors ocasions les presses per arribar a pactes per part de CiU feia que acceptessin acords que solucionaven el finançament durant un parell o tres d’anys, però reproduïen els problemes , passat aquest temps.
Ara, precisament no es vol caure en el mateix error. Es vol aconseguir un sistema que pugui durar molt més, a part de que sigui més just. I d’aquí la duresa de les negociacions i la duració de les mateixes. Si s’hagués volgut, l’acord era possible mig anys enrere, però hagués estat un mal acord per Catalunya, perquè al cap de poc temps haguéssim tornat a patir per la falta de diner.
Ara, conscients de que el moment no és el més oportú, com a mínim es vol negociar un sistema que compleixi amb uns requisits determinats, tant en els bons temps com en els dolents. I lògicament en un temps de crisi com el que vivim no tindrem més diner que el que teníem, però sí garantirà que es vagi incrementant a mesura que les condicions econòmiques millorin, fins arribar a les cotes previstes, en les quals tots els serveis estaran degudament finançats.
I en ben pocs dies estic convençut de que s’anunciarà aquest acord. I sortiran alguns, com CiU , dient que és un mal acord, i altres que diran que és insuficient. Ja sabem el paper que cadascú juga en aquesta obra, però si el President Montilla l’accepta serà perquè compleix amb els requisits indispensables de just, equilibrat i raonable. En pocs dies tindrem la resposta.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, May 04, 2009

 

ACORDS IMMINENTS I RAONABLES

ACORDS IMMINENTS I RAONABLES
En contra del que molts comentaristes prediuen i molts representants de partit auguraven, estic convençut de que en pocs dies hi haurà un paquet d’importants i raonables acords entre el Govern Central i la Generalitat. I no és que tingui línia directa amb els negociadors, però els canvis de govern fets i el ferm posicionament del President Montilla respecte a la “qualitat “dels acords, fan previsible aquest final desitjat.
S’haurà demostrat que la serietat, la constància i la bona feina feta, darrera els bastidors, son la base per arribar a un pacte en les principals propostes que contempla el nou Estatut de Catalunya.
Molts poden pensar que hem assistit a una mena de comèdia, o a un estira i arronsa fictici, entre el PSC i el PSOE, i res menys cert. No és cap novetat afirmar que les batalles entre amics i companys, solen ser molt més virulentes i exigents que no pas amb altres forces polítiques. I així ha estat en aquests prop de dos anys de negociacions.
I no ens ha d’estranyar el posicionament de cada partit i cada govern. Cadascú ha de defensar les seves competències, els seus recursos i els seus postulats. Només faltaria que els grans acords depenguessin de les amistats o simpaties entre uns i altres partits o governs.
L’acció de govern és una cosa més seriosa i s’ha de fonamentar en les lleis vigents . I no sempre les lleis son prou clares i explícites com per no donar peu a interpretacions i valoracions diferents. El nostre passat recent està ple d’exemples d’acords entre governs, vistos de manera molt diferent a Madrid o a Barcelona, o en qualsevol altre capital de l’estat.
Però, ara, crec que s’ha arribat al final del procés de debat, discussió i interpretació. La renovació dels ministres encarregats de la negociació final, permet augurar aquest final raonable, amb unes interpretacions i valoracions acceptables per les dues parts. I perfectament explicables i assumides per la resta de territoris d’Espanya.
Ja ningú discuteix que Catalunya ha estat mal finançada des del principi. S’han corregit en acords anteriors algunes d’aquestes deficiències, com l’acord sobre el finançament d’infraestructures, però queda molt camí per fer i recórrer. I aquest és el camí que han recorregut els negociadors nous amb els representants de la Generalitat. I els nous negociadors tenen una doble rellevància: la que els dona el càrrec ministerial, i la autoritat que tenen dintre del partit socialista.
Ningú podrà dir que es decanten per una solució o altra, per una visió centralista, o partidista. Serà un acord per convicció i fonamentat en la transparència i els números ben fets. S’han acabat les negociacions amb presses i pensant en el populisme més elemental del “peix en el cove” i qui dia passa any empeny. Així hem arribat a una asfíxia econòmica , ja impossible d’allargar ni un any més.
Es hora d’un acord ampli, raonable i durador. Supeditat a les dificultats econòmiques del moment, però capaç de modular el finançament de cara el futur, quan s’hagi superat l’etapa actual. La meva aposta és que en pocs dies veurem aquest pacte ampli , just i adequat a les necessitats del país.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Saturday, May 02, 2009

 

PLEC CLÀUSULES U.A. NÚM. 1

AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
1
Plec de clàusules administratives particulars per a contractes d’obres
Procediment negociat amb publicitat
1. Objecte del contracte: El contracte tindrà com a objecte l’execució de
l’obra: PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ 1 DE CAL
GALL
CPV: no supera umbrals comunitaris.
2. Necessitats administratives a satisfer mitjançant el contracte:
Mitjançant l’execució del contracte a què es refereix aquest Plec de clàusules
administratives particulars se satisfà la necessitat següent:
Realitzar les obres d’urbanització de la unitat d’actuació 1 de cal Gall d’acord
amb el projecte aprovat.
3. Pressupost base de licitació
a) El pressupost màxim de licitació té un import de: 963.767,90
b) De la quantitat anterior, correspon en concepte d’Impost sobre el Valor
Afegit: 132.933,50 euros.
4. Aplicació pressupostària
La despesa derivada d’aquesta contractació Iva Inclòs es farà efectiva amb
càrrec a la partida 511/60000 del pressupost vigent de l’ajuntament de
Borredà pel 2009
5. Règim jurídic del contracte i documents que tenen caràcter
contractual
Sens perjudici del que es disposa amb caràcter general per als contractes de
les corporacions locals, el contracte es regirà per les normes següents:
− Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
− Reglament general de la Llei de contractes de les administracions
públiques aprovat pel Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, en allò
que no s’oposi a la Llei 30/2007.
A més d’aquest plec tindran caràcter contractual els documents següents:
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
2
− Les Normes subsidiàries de Planejament de Borredà aprovades per la
Comissió Durbanisme el 18/9/2002 i publicades al DOGC 3589 de data
7/4/2003.
− El projecte d’urbanització aprovat.
− El projecte de reparcel.lació i estudi de detall aprovats.
− El programa de treball acceptat per l’òrgan de contractació.
− Els quadres de preus.
− El document en què es formalitza el contracte.
6. Termini d’execució
El termini d’execució del contracte serà de 12 mesos a comptar des de la
signatura de l’acta de comprovació i replanteg.
7. Tramitació de l’expedient i Procediment d’adjudicació
El contracte es tramita de forma ordinària i no està subjecta a regulació
harmonitzada, es dura a terme mitjançant:
- El procediment negociat amb publicitat perquè està inclòs en els supòsits
previst en l’article 155 d) i161.2 de la Llei de contractes del sector públic
8. Import màxim de les despeses de publicitat de licitació del
contracte que ha d’abonar l’adjudicatari
L’adjudicatari està obligat a satisfer les despeses de publicitat de la licitació
fins a un import de: 6000 €
9. Despeses a abonar en cas de renúncia o desistiment
En cas de renúncia o desistiment, es compensarà a cadascun dels licitadors
per les despeses en què hagués incorregut.
10. Classificació exigible
Els licitadors hauran d’acreditar que estan classificats en els grups, subgrups
i categories següents:
Grup: E Subgrup: E01 Categoria: D
Grup: G Subgrup: G06 Categoria: D
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
3
11. Garanties exigibles
− Provisional. Els licitadors hauran de presentar una garantia provisional
per un import del 3% del pressupost base de licitació exclòs l’Impost
sobre el Valor Afegit.
− Definitiva. El licitador que resulti adjudicatari provisional del contracte
haurà de prestar una garantia del 5% de l’import de l’adjudicació del
contracte, sense incloure l’Impost sobre el Valor Afegit.
12. Presentació de sol·licituds de participació
Els empresaris que vulguin participar en la licitació ho hauran de sol·licitar
dins el termini de 20 dies a partir de la publicació de l’anunci, per mitjà d’un
escrit al qual acompanyaran la documentació següent, que haurà de reunir
els requisits d’autenticitat previstos en les lleis:
1º) Documents acreditatius de la personalitat jurídica. Els
empresaris individuals, còpia autèntica del DNI; els empresaris
persones jurídiques, l’escriptura o els documents en els quals consti la
constitució de l’entitat i els estatuts pels quals es regeix, degudament
inscrits en el Registre Mercantil o en el que correspongui.
La capacitat d’obrar dels empresaris no espanyols que siguin nacionals
d’Estats membres de la Unió Europea s’acreditarà per la seva
inscripció en el registre procedent d’acord amb la legislació de l’Estat
on estan establerts, o mitjançant la presentació d’una declaració
jurada o un certificat, en els termes que s’estableixin
reglamentàriament, d’acord amb les disposicions comunitàries
d’aplicació.
La resta d’empresaris estrangers hauran d’acreditar la seva capacitat
d’obrar amb informe de la Missió Diplomàtica Permanent d’Espanya a
l’Estat corresponent o de l’Oficina Consular en l’àmbit territorial de la
qual estigui el domicili de l’empresa.
2º) Documents acreditatius de la representació. Quan la
sol·licitud i, si escau, la proposició no estigui signada pels licitadors,
s’haurà d’incloure el poder atorgat a favor de la persona o persones
que subscriguin la proposició juntament amb una còpia autèntica del
document nacional d’identitat de l’apoderat o els apoderats.
3º) Document acreditatiu de no incórrer en prohibicions de
contractar, que inclourà la manifestació d’estar al corrent del
compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social
imposades per les disposicions vigents, sense perjudici que la
justificació acreditativa d’aquest requisit s’hagi de presentar, abans de
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
4
l’adjudicació definitiva, per l’empresari a favor del qual es vagi a
efectuar aquesta.
Les empreses comunitàries, no espanyoles, podran acreditar que no
incorren en prohibicions de contractar mitjançant els certificats de
classificació o documents similars que acreditin la seva inscripció en
llistes oficials d’empresaris autoritzats per contractar establertes pels
Estats membres de la Unió Europea o mitjançant certificació emesa
per organismes que responguin a les normes europees de certificació
expedides de conformitat amb la legislació de l’Estat membre en què
estigui establert l’empresari. Aquests documents hauran d’indicar les
referències que han permès la inscripció de l’empresari en la llista o
l’expedició de la certificació, així com la classificació obtinguda.
4º) Documents acreditatius de la classificació. Quan sigui exigible
la classificació del contractista, s’inclourà el certificat que acrediti que
l’empresa licitadora està classificada en els termes exigits en aquest
plec.
Les empreses que estiguin pendents d’obtenir la classificació hauran
d’aportar el document acreditatiu d’haver presentat la sol·licitud
corresponent per a això, i hauran de justificar que han obtingut la
classificació exigida en el termini previst per a l’esmena de defectes o
omissions en la documentació.
La falta o insuficiència de la classificació no es podrà suplir mitjançant
la integració de la solvència amb mitjans externs.
Quan l’acreditació de la personalitat i classificació de l’empresa es faci
mitjançant certificat d’un registre Oficial de Licitadors i empreses
classificades previst en l’art. 72. 2 de la llei o mitjançant certificat
comunitari de classificació d’acord amb l’art. 73 s¡haurà d’acompanyar
d’una declaració responsable del licitador en la que manifesti que les
circumstancies contingudes en el corresponent certificat no han
canviat. Aquesta manifestació es reiterarà en el moment que es
formalitzi el contracte.
6º) Documentació addicional exigida a totes les empreses
estrangeres. Les empreses estrangeres, en els casos en què el
contracte s’executi a Espanya, hauran de presentar una declaració de
sotmetre’s a la jurisdicció dels jutjats i tribunals espanyols de
qualsevol ordre, per a totes les incidències que de manera directa o
indirecta poguessin sorgir del contracte, amb renúncia, si escau, al fur
jurisdiccional estranger que pogués correspondre al licitador.
7º) Domicili. Tots els licitadors hauran d’assenyalar un domicili per a
la pràctica de notificacions. Aquesta circumstància podrà ser
complementada indicant una adreça de correu electrònic i un número
de telèfon i fax.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
5
Les sol·licituds de participació es presentaran en la forma i amb els
requisits establerts en les clàusules 14, 15 i 16 d’aquest plec.
13. Invitació per presentar ofertes
Finalitzat el termini per al a sol·licitud de participació, L’òrgan de
contractació, una vegada examinades les sol·licituds de participació i verificat
el compliment de les condicions de solvència, invitarà mitjançant
comunicació escrita les empreses candidates que no hagin estat rebutjades a
presentar les seves ofertes, i indicarà el lloc de presentació i el termini per
fer-ho, de conformitat amb el que estableix l’article 151.2 de la Llei. A la
comunicació escrita cal acompanyar el projecte i aquells documents que, si
escau, descriguin l’obra a executar i que siguin necessaris per a la
presentació de tal oferta.
14. Forma en què s’han de presentar les ofertes
Els empresaris invitats a la licitació presentaran les seves ofertes en tres
sobres numerats correlativament.
A. SOBRE NÚMERO 1. Contindrà, de conformitat amb el que disposa
l’article 130 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, la documentació
detallada en la clàusula 13 d’aquest plec i la següent, que haurà de
reunir els requisits d’autenticitat previstos en les lleis:
1º) Relació numerada de la documentació inclosa amb
indicació de les següents dades identificatives: nom i
cognoms de la persona de contacte, adreça postal i
electrònica, telèfon i fax del licitador
2º) Document de compromís de constituir una unió
temporal d’empreses (UTE). En els casos en què diversos
empresaris concorrin agrupats en unió temporal, hauran
d’aportar, a més a més, un document, que podrà ser privat, en
el qual, per al cas de resultar adjudicataris, es comprometin a
constituir-la. Aquest document haurà d’estar signat pel
representant de cadascuna de les empreses i s’hi expressarà la
persona que designen com a representant de la UTE davant
l’Administració per a tots els efectes relatius al contracte, així
com la participació que correspon a cadascun d’ells en la UTE.
2º) Document constitutiu de la garantia provisional o
resguard acreditatiu de la seva constitució, quan s’hagi exigit.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
6
B. SOBRE NÚMERO 2. Contindrà l’oferta econòmica en la qual
s’expressarà el preu d’execució del contracte i hi ha de figurar com a
partida independent l’import de l’Impost sobre el Valor Afegit (Afegir
un annex I amb el model de la proposició econòmica).
En aquest mateix sobre s’inclouran els documents relatius als criteris
de valoració, diferents del preu, que s’hagin d’avaluar mitjançant
l’aplicació d’una fórmula. En particular s’hi hauran d’incloure els
següents: (S’enumeraran els documents exigits segons les
característiques del contracte a celebrar)
La documentació per a les licitacions es presentarà en sobres tancats,
identificats, a l’exterior, amb indicació de la licitació a què concorrin i signats
pel licitador o la persona que el representi i indicació del nom i cognoms o
raó social de l’empresa. A l’interior de cada sobre es farà constar en un full
independent el seu contingut, enunciat numèricament.
Els sobres es presentaran a les dependències o oficines designades en
l’anunci del contracte. Al presentador se li donarà, una justificació en el qual
constarà el nom del licitador, la denominació de l’objecte del contracte i el
dia i l’hora de la presentació.
De la mateixa manera, les ofertes podran ser presentades per correu. En
aquest cas, l’empresari haurà de justificar la data d’imposició de l’enviament
a l’oficina de Correus i, el mateix dia, anunciar a l’òrgan de contractació la
remissió de l’oferta mitjançant tèlex, fax o telegrama.
Sense la concurrència d’ambdós requisits, la documentació no serà admesa
si l’òrgan de contractació la rep després de la data i hora de la finalització del
termini assenyalat en l’anunci.
Tanmateix, transcorreguts deu dies després de la data indicada sense que
s’hagi rebut la documentació, aquesta no serà admesa en cap cas.
15. Requisits de les ofertes
Les ofertes dels interessats s’hauran d’ajustar al que preveu el plec de
clàusules administratives particulars, i la seva presentació suposarà
l’acceptació incondicionada per l’empresari del contingut de la totalitat
d’aquestes clàusules o condicions, així com del projecte i del plec de
prescripcions tècniques, sense cap excepció o reserva.
Les ofertes seran secretes i s’arbitraran els mitjans que garanteixin aquest
caràcter fins al moment en què s’hagi de procedir a la seva obertura en
públic.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
7
Cada licitador no podrà presentar més d’una proposició, sense perjudici de
l’admissibilitat de variants o millores quan així s’autoritzi.
Tampoc no podrà subscriure cap proposta en unió temporal amb altres si ja
ho ha fet individualment o figurar en més d’una unió temporal. La infracció
d’aquestes normes donarà lloc a la no admissió de totes les propostes que
hagi subscrit.
16. Qüestions objecte de negociació. Criteris per a l’adjudicació del
contracte: La negociació i valoració que s’hagi de celebrar als efectes del
que disposa l’article 162 versarà sobre els aspectes de caràcter econòmic i
tècnic del contracte següents:
• Criteris de valoració, diferents del preu.
Preu d’execució (fins a 20 punts)
Valoració tècnica de la proposta (fins a 8 punts)
Obres fetes anteriorment de característica semblants (fins a 15 punts)
Terminis d’abonament de les certificacions (fins a 5 punts)
Termini d’execució (fins a 4 punts)
Augment Termini de garantia de l’obra (fins a 15 punts) l’ampliació màxima
del termini admès serà de 4 anys ( 5 anys de garantia total).
Solucions tècniques que milloren el projecte aprovat (fins a 5 punts)
Mitjans tècnics i personals propis de l’empresa (fins a 8 punts)
Acceptació del cobrament de les obres amb parcel·les ( fins a 20 punts)
Total màxim punts: 100 punts.
17. Criteris per a la consideració que l’oferta conté valors anormals o
desproporcionats
Es considerarà que l’oferta conté valors anormals o desproporcionats en els
casos següents:
Sempre que el preu ofert sigui inferior en un 10% a la mitjana del total dels
oferts. (Es pot establir qualsevol altre criteri d’estimació del valor anormal o
desproporcionat. Amb independència del preu, es poden tenir en compte
altres criteris objectius per determinar el caràcter d’anormal o
desproporcionat de l’oferta)
18. Confidencialitat
Sense perjudici de les disposicions de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre,
relatives a la publicitat de l’adjudicació i a la informació que s’ha de donar als
candidats i als licitadors, aquests podran designar com a confidencial part de
la informació facilitada per ells al formular les ofertes, en especial respecte
als secrets tècnics o comercials i als seus aspectes confidencials. Els òrgans
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
8
de contractació no podran divulgar aquesta informació sense el seu
consentiment.
De la mateixa manera, el contractista haurà de respectar el caràcter
confidencial d’aquella informació a la qual tingui accés amb ocasió de
l’execució del contracte a la qual s’hagués donat aquest caràcter en els plecs
o en el contracte, o que per la seva pròpia naturalesa hagi de ser tractada
com a tal. Aquest deure es mantindrà durant un termini de cinc anys des del
coneixement d’aquesta informació, tret que els plecs o el contracte
estableixin un termini més llarg.
19. Revisió de preus
Per aplicació del que disposa l’article 77.1 de la Llei en relació amb la
clàusula 6, no hi ha revisió de preus.
20. Obertura de la documentació i de les ofertes
a) Per a la qualificació dels documents i l’examen i la valoració de les ofertes,
l’òrgan de contractació, designarà les persones que compondran la mesa de
contractació de conformitat amb el que estableix la disposició addicional
segona, apartat 10, de la Llei de contractes del sector públic. El nombre total
no podrà ser inferior a 3 i exercirà de secretari un funcionari de la
corporació.
La qualificació de la documentació presentada a què es refereix l’article
130.1 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic,
s’efectuarà per la mesa de contractació constituïda a aquest efecte el dilluns
o dimecres següent a la finalització del termini per la presentació de les
ofertes a les 12 hores del matí i a la sala de plens de l’ajuntament. El
president ordenarà l’obertura dels sobres que la continguin, i el secretari
certificarà la relació de documents que figurin en cadascun d’ells.
b) Si la mesa de contractació observés defectes o omissions esmenables en
la documentació que s’inclou en el sobre núm. 1, ho comunicarà verbalment
als interessats, sense perjudici que aquestes circumstàncies es facin
públiques a través d’anuncis de l’òrgan de contractació, i es concedirà un
termini no superior a tres dies hàbils perquè els licitadors els corregeixin o
esmenin davant la mateixa mesa de contractació.
De les actuacions es deixarà constància en l’acta que necessàriament s’haurà
d’estendre.
c) Una vegada qualificada la documentació diferent de la que es va
acompanyar la sol·licitud de participació, i esmenats, si escau, els defectes o
omissions de la documentació presentada, la mesa declararà admesos a la
licitació els licitadors que hagin acreditat el compliment dels requisits previs
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
9
indicats en l’article 130 de la Llei, i es farà una declaració expressa dels
rebutjats i de les causes del seu rebuig.
En el mateix acte la mesa de contractació designarà dia i hora per l’acte
públic d’obertura de les ofertes ( sobres 2 i 3) que es comunicarà a tots els
licitadors.
d) Una vegada fetes aquestes actuacions, l’acte públic d’obertura de les
ofertes se celebrarà al lloc i el dia que prèviament s’hagi assenyalat, i en el
seu desenvolupament s’observaran les formalitats previstes en l’article 83
del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions
públiques.
Quan en l’adjudicació s’hagin de tenir en compte diversos criteris de
valoració de les ofertes, abans de començar l’acte públic en què s’obriran les
ofertes econòmiques, es llegirà la valoració dels aspectes tècnics de les
ofertes.
La mesa de contractació aixecarà acta i previ a l’adjudicació provisional que
ha d’efectuar l’òrgan de contractació podrà requerir informes tècnics
oportuns i reunir-se les vegades que cregui oportú abans d’efectuar una
propsota d’adjudicació d’acord amb el que estableix l’art. 134 i 135 de la
LCSP.
21. Adjudicació provisional i definitiva
L’adjudicació provisional s’acordarà per l’òrgan de contractació en resolució
motivada en la qual es concretaran i fixaran els termes definitius del
contracte i es publicarà de conformitat al que estableixen els articles 42 i
135.3 de la Llei de contractes del sector públic.
En tot cas, l’adjudicació provisional dels corresponents contractes s’haurà
d’efectuar en el termini màxim de 20 dies naturals, comptats des que finalitzi
el termini de presentació d’ofertes.
Perquè l’adjudicació provisional sigui elevada a definitiva, l’adjudicatari haurà
de presentar la documentació següent:
− Declaració responsable de no incórrer en prohibicions de
contractar, que, a més, inclourà la certificació d’estar al corrent
de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
− Resguard de la garantia definitiva i, si escau, de la garantia
complementària exigida. Quan així s’admeti en el quadre de
característiques, la constitució d’aquestes garanties es podrà
acreditar per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.
− Quan s’exigeixi expressament, d’acord amb el que disposa
l’article 53.2 de la Llei, la documentació acreditativa que
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
10
l’adjudicatari disposa dels mitjans materials i personals que
específicament hagi d’adscriure a l’execució del contracte.
L’adjudicació provisional s’haurà d’elevar a definitiva mitjançant una
resolució motivada dins els cinc dies hàbils següents a aquell en què expiri el
termini establert en l’article 135.4, paràgraf primer.
Quan els licitadors hagin concorregut en unió temporal d’empreses, s’haurà
d’aportar l’escriptura de constitució abans de la formalització del contracte.
Igualment, quan s’exigeixi a l’adjudicatari que concerti algun tipus
d’assegurança, s’haurà d’aportar-se la pòlissa corresponent abans de la
formalització del contracte.
22. Responsable del contracte, direcció de l’obra i delegat de l’obra
L’òrgan de contractació podrà designar una persona responsable del
contracte de conformitat amb el que estableix l’article 41 de la Llei de
contractes del sector públic.
El director d’obra que designi l’òrgan de contractació exercirà les funcions de
direcció, inspecció, comprovació i vigilància necessàries per a la correcta
execució de l’obra contractada. El director de les obres podrà ser ajudat pel
personal que l’òrgan de contractació designi.
El delegat d’obra del contractista haurà de ser un tècnic titulat, amb
experiència acreditada en obres de característiques similars a les que són
objecte d’aquest contracte.
23. Comprovació del replanteig i programa de treballs
En el termini de quinze dies com a màxim, comptats a partir de la data de
formalització del contracte, s’haurà de realitzar el replanteig i estendre’s
l’acta relativa al mateix.
L’adjudicatari haurà de presentar un programa de treballs perquè sigui
aprovat per l’òrgan de contractació. Aquest programa s’haurà de presentar
en un termini no superior a quinze dies des de la formalització del contracte i
desenvoluparà el presentat amb la seva proposició, que no podrà modificar
cap de les condicions contractuals. A la vista d’aquest, l’òrgan de
contractació resoldrà sobre la seva aplicació, i s’incorporarà al contracte.
24. Pla de seguretat i salut en el treball
En el termini de quinze dies naturals des de la notificació de l’adjudicació
definitiva, el contractista presentarà el Pla de seguretat i salut en el treball a
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
11
l’òrgan de contractació, que serà informat en el termini de cinc dies naturals
sobre la procedència de la seva aprovació.
En tot cas, el termini màxim per a l’aprovació del Pla de seguretat i salut en
el treball serà d’un mes des de la signatura del contracte. Si, perquè el
contractista incompleix els terminis indicats en el paràgraf anterior, no fos
possible començar les obres quan es rep l’autorització per al seu inici, no
podrà reclamar cap ampliació de termini per aquest motiu.
25. Terminis
L’adjudicatari estarà obligat a complir el termini total fixat per a la realització
del contracte, així com els terminis parcials que, si escau, s’haguessin
establert, que començaran a comptar per a l’adjudicatari a partir del dia
següent a la signatura de l’acta de comprovació del replanteig.
26. Règim de pagaments
El pagament s’efectuarà mitjançant certificacions mensuals dels treballs
efectuats que s’abonaran de conformitat amb el que estableixen els articles
200 i 215 de la Llei de contractes del sector públic, i els articles 147 i
següents del Reglament general de la Llei de contractes de les
administracions públiques.
27. Penalitats
S’imposaran penalitats al contractista quan incorri en alguna de les causes
previstes a continuació:
a) Per incompliment de les condicions especials d’execució:
L’incompliment de qualsevol de les condicions especials establertes en
el plec serà motiu d’imposició al contractista de les següents penalitats:
- Com a regla general, la quantia serà l’1% de l’import
d’adjudicació, a no ser que, de forma motivada, l’òrgan de
contractació estimi que l’incompliment és greu o molt greu, en
aquest cas la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el
màxim legal del 10%, respectivament. La reiteració de
l’incompliment es podrà tenir en compte per a valorar la
gravetat del mateix.
- Es faran efectives deduint-les de les quantitats que, en
concepte de pagament total o parcial, hagin d’abonar-se al
contractista, o sinó sobre la garantia, d’acord amb el que
disposa l’article 196.8 de la LCSP.
El compliment, per part de l’adjudicatari, de les condicions especials
d’execució podran ser verificades per l’òrgan de contractació en
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
12
qualsevol moment de l’execució del contracte i en tot cas, es
comprovarà en el moment de la recepció de les obres.
Quan l’incompliment es refereixi a la contractació de personal en els
termes indicats en la clàusula anterior, serà considerada com una
infracció molt greu als efectes del que preveu l’article 102.2 de la
LCSP sempre que l’incompliment suposi una contractació de nova mà
d’obra que no es trobi en situació d’atur superior al 50% del total de la
contractada com a nova.
b) Per compliment defectuós: S’imposaran penalitats per compliment
defectuós en els següents casos:
- Si en el moment de la recepció les obres no es troben en
condicions de ser rebudes per causes imputables al contractista.
- Com a regla general, la quantia serà l’1% de l’import
d’adjudicació, a no ser que, de forma motivada, l’òrgan de
contractació estimi que l’incompliment és greu o molt greu, en
aquest cas la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el
màxim legal del 10%, respectivament. La reiteració de
l’incompliment es podrà tenir en compte per a valorar la
gravetat del mateix.
- En tot cas, la imposició de les penalitats no eximeix el
contractista de la seva obligació que legalment li pertoca pel
que fa a la reparació dels defectes.
c) Per incompliment dels criteris d’adjudicació. S’imposaran al
contractista penalitats per incompliment dels criteris d’adjudicació en
els següents termes:
- Si, durant l’execució del contracte o en el moment de la
recepció, s’aprecia que per causes imputables al contractista, no
s’ha complert algun o alguns dels compromisos assumits en la
seva oferta, especialment els relatius al volum de mà d’obra a
utilitzar en l’execució del contracte.
- Per considerar que l’incompliment afecta a un criteri
d’adjudicació serà precís que quan es descompti un 25% de la
puntuació obtinguda pel contractista en el criteri d’adjudicació
incomplert, en resulti que la seva oferta no hauria estat la més
ben valorada.
- Com a regla general, la quantia serà l’1% del pressupost del
contracte, a no ser que, de forma motivada, l’òrgan de
contractació estimi que l’incompliment és greu o molt greu, en
que llavors la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el
màxim legal del 10%, respectivament. La reiteració en
l’incompliment es podrà tenir en compte per a valorar la
gravetat del mateix.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
13
d) Per demora. Quan el contractista, per causes que li siguin imputables,
hagi incorregut en demora, tant en relació amb el termini total com en
relació als terminis parcials establerts, s’aplicarà el que disposa l’article
196 de la LCSP en relació a la imposició d’aquestes penalitats.
28. Subcontractació
El contractista podrà subcontractar parcialment l’execució de l’obra fins a un
límit del 30%.
La subcontractació es regirà pel que disposa la Llei de contractes del sector
públic (articles 210 i 211) i la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la
subcontractació en el sector de la construcció.
En tot cas, i de conformitat amb el que disposa l’article 9.5 del Reial decret
llei 9/2008, de 28 de novembre, els contractistes hauran d’abonar als
subcontractistes el preu pactat per les prestacions la realització de les quals
els hagin encomanat en el termini màxim de trenta dies naturals, computat
des de la data d’aprovació pel contractista principal de la factura emesa pel
subcontractista o subministrador.
Quan el contractista incompleixi les condicions per a la subcontractació
establertes en l’article 210.2 de la Llei de contractes del sector públic o el
límit màxim especial establert per a la subcontractació s’imposarà la
penalitat regulada en l’article 210.3, amb subjecció al següent:
− Es farà efectiva mitjançant deducció de les quantitats que, en
concepte de pagament total o parcial, s’hagin d’abonar al
contractista, o sobre la garantia, de conformitat amb l’article 196.8
de la LCSP.
− Com a regla general, la seva quantia serà un 5% de l’import del
subcontracte, tret que, motivadament, l’òrgan de contractació
estimi que l’incompliment és greu o molt greu. En aquest cas podrà
arribar fins a un 10% o fins al màxim legal del 50%,
respectivament. La reiteració en l’incompliment es podrà tenir en
compte per valorar la gravetat.
29. Compliment del contracte
La recepció del contracte es regirà pel que estableixen l’article 218 de la Llei
de contractes del sector públic i els articles 163 i següents del Reglament
general de la Llei de contractes de les administracions públiques.
Al temps de la recepció es comprovarà, en particular, el compliment pel
contractista de les obligacions següents:
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
14
1ª) El desembarassament final de les obres. El contractista ha d’haver
restituït a la seva situació inicial les zones afectades per les obres i no
ocupades per elles.
2ª) El compliment no defectuós del contracte
3ª) El compliment dels criteris d’adjudicació.
4ª) El compliment de les condicions d’execució.
Durant l’execució del contracte, l’empresa adjudicatària informarà l’òrgan de
contractació mitjançant la presentació de la corresponent declaració
acreditativa dels llocs de treball creats, així com de les altes de nous
treballadors i de les baixes que es produeixin.
30. Resolució del contracte
La resolució del contracte es regirà amb caràcter general pel que estableixen
els articles 205 a 208 de la Llei de Contractes del Sector Públic i amb
caràcter específic, en relació al contracte d’obres, pel que estableixen els
articles 220 a 222 de la mateixa llei, així com també pels articles 109 a 113 i
172 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions
Públiques.
En particular es considerarà causa de resolució del contracte l’incompliment
de la condició d’execució establerta a la clàusula 29 , primer paràgraf quan
sigui considerat com a molt greu, segons s’estableix en l’últim paràgraf de la
clàusula 30.a.
En tot cas, quan procedeixi la resolució del contracte per causa imputable al
contractista s’estarà al que disposa l’article 208.4 de la Llei.
31 Termini de garantia
El termini de garantia serà de 1 any i començarà a partir de la data de
recepció.
La garantia podrà ser objecte de millora fins a l’ampliació de 4 anys. En total
5 anys de garantia.
Durant aquest termini s’aplicarà el que estableix l’article 167 del Reglament
general de la Llei de contractes de les administracions públiques pel que fa a
les obligacions del contractista, així com pel que fa a la facultat de
l’Administració de, en cas d’incompliment, executar a costa d’aquell els
treballs necessaris per a la conservació de l’obra.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
15
Totes les despeses que s’ocasionin per la conservació de les obres durant el
període de garantia seran a compte del contractista, que no tindrà dret a cap
indemnització per aquest concepte. S’exceptuen els danys ocasionats a l’obra
por força major, que seran suportats per la corporació, si bé aquesta tindrà
la facultat d’exigir al contractista que realitzi les obres de reparació.
32. Liquidació
Transcorregut el termini de garantia a què es refereix la clàusula anterior, es
procedirà a la liquidació del contracte de conformitat amb el que disposa
l’article 179 del Reglament general de la Llei de contractes de les
administracions públiques.
33. Jurisdicció
Les qüestions que es puguin plantejar durant el desenvolupament del
contracte seran resoltes per l’òrgan de contractació. Els acords adoptats per
a la seva resolució posaran fi a la via administrativa i podran ser impugnats
davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Diligència- per fer constar que el present plec ha estat aprovat inicialment per Junta de
Govern Local de data 18 d’abril de 2009.
La Secretaria acctal.
Borredà, abril 2009.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?