Joan Roma

BORREDÀ DEMANA 3 OBRES AL PUOSC 2008 – 11. I DEMANARÀ 6 OBRES A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA EN EL MARC DE XBMQ 2008 – 11.
En el Ple Municipal del dia 17 de desembre , amb els vots a favor de l’ Equip de Govern (PSC) i de CiU, el vot en contra de IB-CUP-EPM, es va acordar presentar 3 importants obres al PUOSC 2008 -11.
La primera gran obra és la RENOVACIÓ CASC ANTIC, 1ª fase, per un import total de 1.150.000 euros. Per aquesta obra es demana un ajut econòmic de 650.000 euros i poder-lo obtenir per aquest primer any 2008.
La segona gran obra és NOU DIPÒSIT D’AIGUA A CAL GALL, per un import de 140.000 euros. Per aquesta obra es demana un ajut econòmic de 126.000 i poder realitzar-la l’any 2009.
La tercera gran obra és el CAMÍ DELS GRAUS I RESTAURACIÓ PONT DE SANT JOAN, per un import de 106.000 euros i una petició d’ajut de 90.000, per poder fer les obres l’any 2010.
Aquestes tres obres figuraven en el programa electoral de la candidatura del PSC a les passades eleccions municipals i son considerades prioritàries per l’ Equip de Govern, molt especialment les dues primeres. En el cas de la tercera, la prioritat ve donada pel mal estat del Pont de Sant Joan que li convé una intervenció integral de restauració , protecció i recol.locació de les antigues baranes de pedra que havia tingut.
En el mateix Ple Municipal ja es varen proposar les peticions que aniran a la Diputació de Barcelona, en nombre de 6 i que amb les del PUOSC suposaran donar compliment al 80% dels compromisos electorals.
La resta de compromisos es preveu poder-los complir amb ajuts d’altres institucions i organismes de la Generalitat o de la UE.
Les peticions que a finals de gener s’adreçaran a la Diputació de Barcelona, en el marc de Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat seran les següents:
-Ajuts per la redacció de projectes tècnics , per un import de 60.000 euros
-Compra local a la Fàbrica de baix per destinar a activitats juvenils, i de lleure, 150.000 euros.
-Completar procès de pas a la Televisió Digital Terrestre, per 50.000 euros
-Renovació Casc Antic , 1ª fase, total 1.150.000 euros i es demana ajut per 350.000 euros.
-Dosificadors de clor, pels dos nous dipòsits d’aigua que es volen construir, per un import total de 20.000 euros.
I finalment es demana que el Servei de Patrimoni Local es faci càrrec de la Restauració del pont romànic del Pont de Roma, sobre la Riera de Merlès.
Aquest conjunt de projectes presentats uns al PUOSC , i els altres , a finals de mes a la Diputació, conformen el gruix essencial de compromisos de l’ Equip de Govern per aquests 4 anys de mandat. De fet, suposen culminar les grans inversions en matèria d’aigua per garantir captacions i subministraments pels propers 20 o 30 anys, per una banda, i per altra renovar Casc Antic, i dotar el poble d’un nou equipament públic per la gent jove, i altres col.lectius que necessiten un espai adequat per dur a terme les seves activitats culturals o de lleure.
Un avantatge en les peticions i programacions és la disponibilitat de projectes executius o avantprojectes de tot, la qual cosa els fan més operatius, i més fàcils per obtenir ajuts de les institucions corresponents. En pocs mesos sabrem el resultat d’aquestes sol.licituts, i es podran començar a posar en marxa.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

NOUS CURSOS D'INFORMÀTICA

Entrar en el món de les noves tecnologies és un repte per a tots els que tenim una certa edat. Durant molts anys , jo mateix, m'hi vaig resistir. Tenia els problemes resolts, amb una secretària a l'ajuntament que coneixia bé tots els secrets de la informàtica, i el mateix em passava en el Parlament o a nivell de partit.
Però, un dia vaig decidir que no podia dependre dels altres i que havia d'entrar en aquest nou món. Sincerament ho veia molt més complicat del que realment és. Em feia mandra perquè creia que necessitaria mesos per arribar a fer el més indispensable. Res de res, va ser ràpid i senzill.
Uns primers cursets de poques hores, i després molta pràctica amb l'ordinador i al cap de pocs dies s'entra en un món absolutament meravellós. Es pot viatjar, consultar, escriure, enviar i rebre informació i documentació de tot el món.
I personalment em considerava poc destre per aquestes tecnologies. La meva especialitat son les lletres i no la tecnologia, però vaig comprovar que tot és més fàcil del qua aparenta.
Per tant animo a totes les persones de mitjana edat i les més grans a que facin un petit esforç i comencin els nous cursos d'informàtica. Tots els intessats que es posin en contacte amb en Antonio Velasco i ell ja organitzarà dies i hores. Pensem fer cursets als matins i les tardes ,per facilitar petits grups i horaris de la gent si treballen.
A més, tenim dos ordinadors en el Centre Cívic, però després de festes també organitzarem trobades, cursos i tallers de pràctica a les Escoles dintre del projecte de POBLE EDUCADOR. Allà hi ha més ordinadors i es poden fer grups més grans i fins i tot anar-hi a fer pràctiques. Com també compaginar diferentes edats perquè pugueu veure com treballen els nens i nenes, o els joves amb els ordinadors i tot el que podem aprendre d'ells.
En definitiva, ànims a tots i a totes, i aprofiteu les facilitats que us donem des de l' Ajuntament i des de la Associació de la Gent Gran per aprendre informàtica d'una manera fàcil, i gratuïta.
A veure quants donen el pas. Rebeu una cordial salutació. Joan Roma, Alcalde.

MOTIUS PER L’OPTIMISME
Passades unes quantes setmanes parlant del “català emprenyat” i de memorials de greuges que alguns treuen cada vegada que s’acosten eleccions, no és menys cert que tenim a l’horitzó un bon nombre d’iniciatives que milloraran considerablement les condicions de vida dels catalans, en general, i els de la Catalunya Central, en particular.
Es cert que donen més titulars els mals auguris, i les desgràcies, però ben poc objectius seríem sinó fóssim capaços d’elogiar les bones perspectives que tenim al davant. I les eleccions generals seran un bon moment per fer balanç de l’aconseguit fins ara, i dels compromisos de cara el futur immediat.
D’entrada ,si no fem de la famosa arribada de l’ AVE el tema central de tota la acció del govern, podem dir que els quatre anys de govern socialista han estat positius per Catalunya. Hi ha arguments de pes, sobretot els d’inversions que ho demostren a bastament, i el retard de la alta velocitat no els pot ni anul•lar ni disminuir. Ho veiem amb obres a l’aeroport, o en investigació , telecomunicacions, port, i en l’àmbit general del país.
Però, sense anar tant lluny i apostant per realitats ben properes que coneixem tots els que vivim en aquestes comarques, podrem veure en els propers mesos com comencen les obres del polígon comarcal d’Olvan ( Berguedà), en unes condicions de qualitat i connectivitat exemplars per irradiar riquesa i llocs de treball a tota la comarca.
També veurem l’inici de les obres del desdoblament de l’Eix Transversal entre Manresa i Vic, precisament el tram més col•lapsat d’aquest eix, i que significarà tenir-lo ampliat en un termini màxim de dos anys. Es evident que la mobilitat entre les nostres comarques millorarà substancialment. I cap el sud de l’Eix del Llobregat, també.
Igualment veurem, ben aviat, les obres de continuïtat i acabament de l’ Eix Diagonal, amb una millora radical de les connexions cap Igualada i Vilanova . Com també veurem millores substancials en els horaris i funcionament de Ferrocarrils de la Generalitat i de la mateixa RENFE.
I no únicament son motiu de grans inversions les grans rutes, sinó també les petites carreteres locals i comarcals, com ho podem veure en el llistat d’actuacions del Departament de Política Territorial, on s’exposen les properes obres a la carretera de Gironella – Olvan – Prats, o de La Pobla de Lillet cap a Campdevànol, o cap a Saldes i Gósol, o cap a Sant Llorenç de Morunys, etc.
En la llarga llista, també ha de figurar la resolució del llarg i penós conflicte del barri de la Estació de Sallent, amb una previsible bona sortida a les justes reivindicacions dels veïns afectats.
Si a tot plegat hi afegim, un moviment realment important d’implantació de noves activitats industrials al Bages sud, i en el polígon de La Sala, com grans inversions a les mines de potassa i la apertura del centre penitenciari Els Lledoners, amb més de set-cents llocs de treball, el creixement de l’activitat d’aquestes comarques es veurà molt incrementat, respecte qualsevol altre territori català.
I afegit a tot plegat un nou marc de funcionament i gestió de tots els afers públics que estan esdevenint més eficients en tots els camps i tots els sentits. I no només d’inversions viu un país, sinó també de fer-lo més ràpid, menys burocratitzat, i més competitiu a tots els nivells. I anem per bon camí, lentament, però d’una manera segura. Per tant motius per l’optimisme n’hi ha, i molts. I és lògic que el principal partit de govern a Catalunya i per descomptat, a Espanya, emprengui una campanya amb aquestes arguments.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

FRACÀS TOTAL DE LA QUERELLA DE CIU CONTRA L’ALCALDE DE BORREDÀ – JOAN ROMA
Fa prop de 3 anys que el Grup Municipal de CiU, format per Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, amb la participació essencial de la tercera de la llista, i posteriorment Regidora per dimissió del cap de Llista( Joan Pons) Mercè Rota Serra, es va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una querella en contra de l’ Alcalde de Borredà, Joan Roma i Cunill, en la qual se l’acusava de 8 suposades irregularitats, il•legalitats i delictes.
La presentació davant del TSJC venia donada per la condició de Diputat al Parlament pel PSC, en aquelles dates, la qual cosa obligava a actuar davant aquest alt tribunal.
Davant aquestes acusacions, detall de les quals, s’acompanya en el document adjunt, l’Alcalde va recollir tota la informació i documentació adient per demostrar que totes i cadascuna de les acusacions eren FALSES. I algunes d’elles amb fonamentacions totalment tretes de la realitat o modificades sensiblement per fer-les mínimament creïbles.
L’Alcalde va comparèixer davant del Magistrat del Tribunal Superior, Guillem Vidal i va refutar totes i cadascuna de les acusacions, i va aportar documentació probatòria del correcte i honest funcionament de l’ajuntament.
No podem dir el mateix dels representants de CiU que varen voler donar credibilitat a les seves denúncies amb arguments totalment fora de context, i de fonamentació documental.
El resultat fou contundent, i un any enrere el tribunal VA DESESTIMAR TOTES I CADASCUNA DE LES ACUSACIONS FETES. CiU va presentar recurs de reforma contra la decisió del tribunal, que també fou DESESTIMAT. I finalment es va presentar recurs d’apel•lació , ja no per totes les imputacions que s’havien fet, sinó simplement per un parell de temes que també varem demostrar que eren falsos.
Ara, en data 20 de desembre, la Audiència Provincial de Barcelona, mitjançant la Secció Sèptima DESESTIMA definitivament el recurs d’apel•lació i dicta que en cap cas va haver-hi cap comportament il•legal, il•legítim ni delictiu i tanca un tema que mai hagués hagut d’arribar als tribunals.
Aquesta va ser una maniobra indigna, pròpia d’un partit perdedor que va creure que podia guanyar en els tribunals el que havia perdut a les urnes, i amb participació d’un parell de regidors del poble, impulsats per una tercera membre de la candidatura , però tots ells assessorats pel partit a Barcelona i amb el vist i plau de dos dels principals dirigents nacionals de Convergència.
Creien poder fonamentar irregularitats , en base a suposicions i acusacions falses. Al final tot se sap , tot es prova, i la justícia ha posat les coses en el seu lloc.
He encarregat al despatx jurídic que ha portat la meva defensa, l’estudi de actuacions contra els impulsors de la querella , els dos signants i la tercera participant, que tot i no signar va ser la principal impulsora de la querella, per poder reclamar danys i perjudicis per una actuació indigna, impròpia de persones que entenguin la política com un servei al poble i que no entenien que la dinàmica govern – oposició no ha de passar pels tribunals sense una base fonamentada.
Lamento l’ ús d’aquesta estratègia per part de Convergència i espero no es torni a fer servir mai més.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President Ajuntament de Borredà.

LA QUERELLA DE CIU CONTRA L'ALCALDE - ARXIVADA

A TOTS ELS BORREDANESOS

Vaig entrar de Regidor de l' Ajuntament a l'abril de 1979. Porto, doncs, 28 anys dedicat a les tasques municipals. 12 anys com a Regidor i 16 com Alcalde - President. Sempre en el govern perquè tant amb l'Alcalde Andreu com amb l' Alcalde Nadeu ,vàrem ser capaços d'arribar a pactes entre els dos equips municipals. Estic convençut de que aquells acords varen ser clarament positius pel poble, i només cal recordar com era en aquells anys Borredà,i la transformació que ha tingut , per comprovar com el resultat ha estat ben positiu.
Durant tots aquests anys, i molt especialment en els darrers, la crítica i la discussió sobre alguns dels projectes proposats i executats ha estat constant per part d'algun dels sectors discrepants habituals.
De fet en un poble, i com més petit, més habitual és ,hi ha les lògiques diferències entre uns i altres, estiguin en un partit o en un altre. Pels qui tenim responsabilitats de govern aquestes crítiques son lògiques, fins i tot saludables , i va amb el càrrec fer-hi front, fins i tot quan les podem considerar totalment desinformades o falsejades.
Amb tot hi ha una línia, a nivell personal i polític que mai convé traspassar: el de l'atac personal . O el de la pretensió de desprestigiar l'adversari amb acusacions inventades, falses o deformades, quan no clarament demagògiques, o força de tot plegat.
En aquests 28 anys , mai ningú podrà acusar-me d'haver-lo tractat amb indiferència, amb sectarisme per no haver-me votat o amb amiguisme cap a persones properes , en detriment d'altres . Tant com a Regidor i després com Alcalde, tothom qui ha vingut a l'ajuntament ha estat tractat i respectat com a ciutadà . Se l'ha atès i se li han resolt els temes portats, amb diligència i eficàcia, sense diferències entre uns i altres. A tots per igual, i fins i tot s'han fet gestions que van molt més enllà de les obligacions d'un Alcalde, a persones que sovint han estat crítiques i injustes envers decisions municipals. Abans ho de dit, el càrrec obliga a tenir un comportament rigorosament al servei de tots, sense excepcions.
I tinc aquest càrrec per decisió sobirana del poble de Borredà. I el tindré tant temps com el poble ho vulgui. I m'he presentat sempre, convençut de que podia aportar la meva feina i experiència al servei del poble que m'ha vist néixer i al qual estimo profundament. Estic orgullós de la feina feta i de la transformació que des de l'ajuntament hem estat capaços de dur a terme al llarg dels 28 anys de democràcia municipal. I és mèrit de tots i cadascun dels Regidors i Alcaldes que han passat per la Casa Consistorial en aquest temps. Ni més ni menys. I tots ells mereixen respecte i reconeixement.
He servit al poble amb convicció i honestedat. No he tingut ni volgut contraprestacions econòmiques, i totes les despeses han estat clares i transparents . Res s'ha pagat que no fos degudament justificat i no hem tingut despeses innecessàries ,perquè l'austeritat ha presidit totes les nostres actuacions. I mai es trobarà ni una sola actuació que hagi anat en benefici propi o de qualsevol altre membre del Consistori. Sempre hem tingut com a prioritat , Borredà.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament.

EL PERQUÈ D'AQUESTA INTRODUCCIÓ.
He volgut fer aquesta introducció perquè aquest mandat que ara acaba, ha estat totalment diferent del que havíem viscut en els 24 anys anteriors.
En els 12 primers anys de democràcia va ser possible un pacte unitari, pel qual els 7 Regidors de l' Ajuntament ens distribuíem les competències i no hi havia oposició real. Podíem tenir les lògiques diferències i discrepàncies, però tots estàvem en el govern i tot s'anava aprovant per unanimitat. També cal dir que aquells varen ser anys excepcionals en tots els sentits. El país i amb ell, els ajuntaments ajudàvem a crear una nova manera de governar i de compensar tants anys de dictadura.
Era lògic que aquesta fase excepcional donés pas cap a la lògica dinàmica govern - oposició en els anys següents. I així passà, amb les controvèrsies típiques i els resultats lògics a les votacions en els plens municipals. Amb tot , sempre el respecte entre uns i altres va ser exquisit.
Però arribats a l'any 2003, tot canvia i s'inicia una nova etapa presidida , ja no per la dinàmica govern - oposició sinó per l'intent de la candidatura perdedora , CiU, de entorpir l'acció de govern amb totes les armes possibles. Nosaltres , és a dir, l'equip de govern, ens convertim en l'enemic a batre. Ja no hi ha adversaris sinó enemics i contra l'enemic tot s'hi val. S'importen estratègies i maneres de fer que fins aleshores només havíem vist a la televisió o als diaris, en altres llocs molt més grans i amb enemistats antigues entre els membres de cada partit.
El resultat de les eleccions va ser clarament negatiu per CiU perquè va passar de 3 Regidors a 2, malgrat una campanya que es pensaven donaria uns altres fruits. Segurament decebuts, algú va pensar que la via més ràpida per fer caure l'equip de govern del PSC seria la d'atacar per tot arreu ni que fos a base de mentides i falsedats.
Els dos regidors elegits, Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, varen anar presentant i signant documents que no eren elaborats per ells sinó presumptament per la tercera de la llista, Mercè Rota Serra. Dels documents i peticions diverses , a la vista de que no es trobava res de estrany, irregular o il•legal es va passar a les denúncies directes davant de tota mena d'institucions, organismes i serveis.
Hem tingut més de setanta denúncies ,adreçades a tot arreu. Unes vegades a la Sindicatura de Greuges, altres a la Sindicatura de Comptes, al Parlament de Catalunya tot i que no té cap competència sobre ajuntaments, a la Delegació del Govern a Catalunya, a la Diputació de Barcelona, a diversos Departaments de la Generalitat, a Urbanisme, Carreteres, etc. etc.
Els resultats han estat contundents. No ha prosperat cap de les denúncies presentades i les acusacions han quedat en res, o en pràcticament res.
També hi ha hagut denúncies davant Inspecció de Treball, en concret dues, signades per Joan Pallach, en contra de suposats treballs i treballadors il•legals a l' Ajuntament. Precisament ell que no és un model de legalitat.
I a la vista de la poca productivitat de les denúncies, fan un pas més i presenten dos recursos contenciosos- administratius. Perden el segon que fa referència a temes pressupostaris i el primer el guanyen , tot i que el tribunal reconeix que hi havia un acord entre els grups municipals pel qual es convocarien els plens per medi de la bústia posada a la escala secundària de l'ajuntament. I aquí ja vàrem poder comprovar la facilitat per la mentida de Joan Pallach, capaç d'assegurar avui qualsevol cosa que negava ,ahir. En tenim una llarga llista d'exemples.
Arribats en aquest punt, i vistos per part de CiU els magres resultats obtinguts en aquesta batalla política i personal, decideixen donar un pas més. Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, signen la presentació d'una QUERELLA , suposadament preparada i elaborada per Mercè Rota Serra que va substituir al cap de poc temps a Joan Pons quan aquest va dimitir del càrrec de regidor.

QUERELLA DE CIU CONTRA L'ALCALDE JOAN ROMA, PRESENTADA DAVANT LA SALA PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA.
Com a partit nacionalista que diu que és CiU , presenten una querella íntegrament en castellà. Aquesta querella ,entenc que fou promoguda pels dos Regidors de CiU, Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, presumptament elaborada per Mercè Rota Serra i beneïda per CiU a nivell nacional pel fet de ser jo mateix Diputat al Parlament pel PSC i màxim dirigent d'aquest partit a la Catalunya Central, però entenc també que amb el vist i plau de la resta de membres de la candidatura de CiU a Borredà. Ho dic perquè ara no voldria que cap d'ells vingui a dir que no en sabia res o no hi estava d'acord.
Si CiU a Borredà va presentar la querella és perquè tots els set membres de la candidatura del 2003 hi estaven d'acord i ara han d'assumir la responsabilitat de la seva presentació.
El 6 de maig de 2005 es va presentar la querella al Tribunal Superior per la meva condició de Diputat i estar protegit per l'aforament de parlamentari. La presentació es va fer a la Sala Penal i les acusacions eren (reprodueixo el text de CiU): " por un presunto delito de prevaricación administrativa previsto y penado en el artículo 404 del Código Penal en concurso ideal con un delito contra los derechos cívicos de las personas previsto en el artículo 542, y un delito continuado de prevaricación administrativa previsto y penado en el artículo 404".
La querella contenia 8 capítols de suposades irregularitats i il.legalitats ,alguns més extensos que d'altres i fins i tot un ja resolt per la via contenciosa- administrativa. Veiem-ne la relació.
1/ Negativa del Alcalde a la consulta de decretos de Alcaldia, así como a la obtención de copias.
2/ Irregularidades en las convocatorias de los plenos del Ayuntamiento.
3/ Negativa del Alcalde al acceso a la documentación relativa al presupuesto municipal de 2004.
4/ Negativa del Alcalde al acceso a documentación relativa a las obras de urbanización de la zona norte de Borredà.
5/ Negativa del Alcalde al acceso a documentación relativa a las actas de la Comisión de Gobierno de 13/9/03 y 11/10/03.
6/ Negativa del Alcalde al acceso de documentación referida a la cuenta general del año 2002.
7/ Negativa del Alcalde a la consulta del título de transmisión de propiedad del cementerio de Borredà.
8/ Negativa del Alcalde a facilitar documentación sobre contratación de obras y servicios a distintos concejales.

La presentació d'aquesta querella va donar peu a buscar tota la documentació pertinent per demostrar que les acusacions eren falses. Es varen recollir més de 2.000 pàgines de documentació municipal, de totes les actuacions posades en qüestió, i el butlletí municipal va fer un magnífic paper, sobretot quan es deia que no s'havia donat informació o documentació , i es podia demostrar la falsetat amb noticies publicades en el butlletí.

QUIN CONTINGUT TENIEN ELS CAPITOLS DENUNCIATS?
He de dir que l'experiència d'anar a declarar davant el Tribunal Superior és molt especial. Fou una barreja d'indignació a la vista d'acusacions falses, però al mateix temps de tranquil•litat i orgull per poder demostrar que res del que se m'acusava era cert. La honestedat permet dormir tranquil i declarar tranquil•lament. Així ho vaig fer durant tot un matí davant el Magistrat Guillem Vidal, recentment mort. El seu tracte fou exquisit i en diverses ocasions va advertir la lletrada de CiU que no eren pertinents certes suposicions o acusacions sense cap prova.
Anteriorment havien anat a declarar els denunciants , signants de la querella, Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste. En les declaracions hi figuren diverses falsedats manifestes i fàcilment comprovables com es va poder demostrar.
Posteriorment varen anar a declarar les dues Secretàries de l' Ajuntament, en els darrers anys. I a la vista de que tot plegat no anava pels camins desitjats , Mercè Rota Serra va demanar anar a declarar , per intentar posar més acusacions sobre la taula i refermar els temes de la querella.També en les seves declaracions hi hagueren mentides i falsedats fàcilment demostrables. Finalment vàrem considerar que una declaració del qui ha estat Primer Tinent d'Alcalde en aquests anys, Jesús Solanellas era oportuna per confirmar i refermar les meves declaracions.

Així,doncs, dels 8 capítols d'acusacions n'hi havia alguns de realment febles i molt poc argumentats i documentats com tots els que feien referència a informació i documentació perquè en la majoria de casos vàrem poder demostrar amb papers que s'havien deixat veure, o s'havien publicat en el butlletí o formaven part de la documentació dels plens municipals.
Fins i tot en alguns casos s'havien dipositat a la sala de plens per ser consultats per CiU i no s'havien presentat a mirar-se-la.
Evidentment el capítol més llarg d'acusacions era el referit a la zona nord , amb acusacions de tota mena sobre falta de documentació, xifres suposadament contradictòries, jocs de paraules i números que varen ser totalment contradits, demostrats i comprovats documentalment. La contundència i claredat ,sobretot en aquest punt , va ser total perquè ja estic cansat de demostrar que en aquesta obra i en totes les altres que hem fet ,sempre s'ha actuat amb claredat i eficàcia.
El darrer capítol era un dels més penosos per un poble petit en que tots ens coneixem i tots sabem com s'han fet les coses i com es poden fer. En aquest cas ,els denunciants de CiU, m'acusaven d'haver fet treballar el meu germà Josep Roma Cunill, en feines de manteniment de la xarxa d'aigua. Cal recordar que alguns destacats membres de CiU el dia 20 de juliol de 1992 varen abandonar el servei de subministrament d'aigua municipal i varen entregar les claus del servei, un dissabte el matí, sense avís previ i en ple estiu, amb una xarxa absolutament vella, i desfasada per les necessitats del poble.
En aquell moment el Tinent d'Alcalde d'Obres i Serveis era el meu germà, i li va tocar fer reparacions urgents, i treballs en l'únic torn del poble que era el seu, i això va motivar factures de despeses per treballs que mai implicaven cap sou municipal.
Acusació similar fou feta contra l'empresa constructora de la qual és soci, Jesús Solanellas, per haver fet una obra que 7 altres empreses no varen voler fer: la reparació del Campanar de l'Església de Borredà, en uns moments en que era perillós estar pels voltants. Es la única obra que se li ha adjudicat en els 16 anys de govern del PSC, i per ser urgent i no perdre una subvenció de la Generalitat.
I també una altra acusació d'aquest capítol anava destinada a acusar d'haver contractat els serveis de transport de Joan Cunill Pujol. L´únic camió del poble i pel que es veu segons CiU si tenim parents amb negocis no es pot contractar a ningú, i així segons ells no comprarien ni contractarien res del poble perquè tots som parents de tots. Pel que es veu segons ells millor pagar el doble per algú de fora abans de comprar o contractar algú d'aquí.

EL TRIBUNAL ARXIVA LA QUERELLA I NO S'OBRE JUDICI.
Fetes totes les declaracions i aportada tota la documentació, el tribunal ha estudiat les acusacions, i les proves i ha decidit ARXIVAR LA QUERELLA. Per tant ja ni tant sols s'obre judici. Considera provat i demostrat que l'ajuntament i en el meu cas l' Alcalde ha actuat seguint els dictats de la llei i no ha dut a terme cap fet delictiu.
Estava segur d'aquest final i així el vaig anunciar en diversos plens municipals als Regidors denunciants, i posteriorment a Mercè Rota Serra quan va prendre el relleu de Joan Pons Tubau.
Ara ja hi ha el pronunciament dels Tribunals. Però què s'ha trencat per sempre més ? Res serà com abans, quan un partit polític, i unes persones concretes, han decidit portar els seus atacs a un nivell mai vist . El cost de tot plegat no baixarà dels 9.000 euros , de moment tots pagats de la meva butxaca per no perjudicar l'ajuntament, tot i que la querella anava en contra meva en tant que Alcalde i per tant tinc dret a que sigui l'ajuntament qui pagui.
No sé qui ha pagat per part de CiU. Potser el partit a Barcelona, per un desig de càstig en contra meva per haver estat un Diputat especialment incisiu en la seva feina d'oposició o per algú que em té una especial estima. M'és igual. El cert és que els atacs s'han tornat en contra seva i la justícia s'ha fet. Ara veurem qui paga els costos de tot plegat, a nivell econòmic primer , a nivell de responsabilitats després.

DRET A DEFENSAR EL MEU HONOR
Tot i que alguns critiquin els polítics , en general, i creguin que es pot fer un totum revolutum, soc dels que defenso i defensaré sempre el noble treball dels qui dediquin uns anys de la seva vida a la política, i molt especialment a la política municipal.
No és fàcil ser Regidor, i encara menys Alcalde d'un poble. S'ha de tenir vocació i estimar molt per continuar una feina que molts critiquen i molts diuen que ho farien millor però es queden a casa a l'hora de presentar-se a unes eleccions.
Com Alcalde he d'actuar com aquell encarregat de fàbrica que té uns contramestres que l'ajuden per aconseguir el bon funcionament d'una empresa que és el poble i pertany a tots plegats. Tot és de tots i he de vetllar perquè ningú es faci seu el que no li pertoca i que tot estigui en ordre i perfecte funcionament. M'agrada la feina que faig i els resultats obtinguts, per això em va causar una profunda indignació la presentació de la querella i les acusacions llargament reiterades de temes com la zona nord o altres actuacions que han suposat l'inici de la recuperació del poble després d'una profunda crisi a finals dels anys 80.
I arribats aquí, vull anunciar que emprendré totes les accions legals pertinents contra els promotors i signants de la querella , demanant tot el que la llei em pugui atorgar, per haver estat atacat el meu honor i la digna feina feta al front de l'ajuntament de Borredà.

Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament.

BORREDÀ TINDRÀ GUARDERIA MUNICIPAL

En el Ple Municipal Ordinari celebrat el dilluns dia 17, entre altres punts i per unanimitat, es va aprovar la creació d’una guarderia municipal, en règim de concessió administrativa. Es a dir, la gestió no serà directa per part de l’ Ajuntament, sinó indirecta, mitjançant convocatòria pública i adjudicació a persona , entitat o empresa que compleixi els requisits exigits.
Des de fa prop de 30 anys, existeix un servei privat de guarderia, portat per la Carmeta Pregonas, una persona que se n’ha fet càrrec i a la qual l’ajuntament sempre ha ajudat facilitant-li un espai adequat per acollir els infants.
Ara, l’ajuntament considera arribat el moment de professionalitzar aquest servei, oficialitzar-lo i donar-li un carácter més educatiu. Per aquest motiu ha preparat una memòria, bases de convocatòria de la plaça i un reglament de funcionament, i dintre les properes setmanes treurà l’anunci pertinent per iniciar els tràmits d’adjudicació. Els elements bàsics seran la necessitat de disposar de la titulació obligatòria per fer-se càrrec d’un servei com aquest, i presentar una proposta de programa i funcionament en matèria d’horaris, organització, quotes, etc.
La convocatòria preveurà una concessió per 5 anys prorrogables, i serà l’ajuntament qui faciliti l’espai de la guarderia i es faci càrrec del seu manteniment. L’espai serà una planta baixa llogada al carrer Manresa, 23, d’uns 60 m2 de superficie, i un jardí al darrera de 70 m2.
En aquest espai és on s’ubicarà la guarderia municipal, i es permetrà compartir-lo amb la Carmeta Pregonas, mentrestant tingui nens al seu càrrec.
En un futur proper, la intenció de l’ajuntament és la de convertir aquesta guarderia en una futura escola bressol o llar d’infants , i traslladar-la a un espai nou, dintre de la zona esportiva municipal. Per aquest motiu s’està negociant des de fa dos anys la compra d’uns antics horts de 303 m2, en els quals l’ajuntament voldria construir un magatzem a la planta baixa i una llar d’infants al damunt, amb parc infantil inclós, amb entrada pel carrer Barcelona.
Aquest futur projecte tirarà endavant una vegada arribat a un acord de compra, i es buscaran subvencions a la Generalitat per fer realitat aquesta actuació.
Amb tot, ara i aquí, l’Equip de Govern, ha decidit tirar endavant la proposta presentada al Ple del dia 17, per ser realitzable a curt termini i poder disposar d’aquest servei a començaments del nou curs escolar. Actualment en el poble tenim uns 9 nens i nenes que podran acollir-se a aquest nou servei municipal.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

APROVAT EL PRESSUPOST MÉS ELEVAT DE LA HISTÒRIA DE BORREDÀ

En el Ple Ordinari celebrat ahir a la nit, es va aprovar amb els vots a favor de l’ Equip de Govern del PSC i de CiU, i la abstenció de la IB-CUP-EPM, un pressupost per un import de 3.377.879 euros, el més elevat de la història del poble i molt per damunt del de l’any passsat.
En la presentació i posterior debat l’ Equip de Govern va deixar clar que era un pressupost ambiciós i que permetia complir els principals compromisos electorals del PSC.
De fet el capítol d’inversions ja demostra el gran nombre d’actuacions previstes per l’any vinent amb un total de 1.616.400 euros. En aquest capítol hi figura la construcció d’un nou dipòsit d’aigua de 1.000 m3 , la instal.lació de dos dosificacdors de clor, la finalització del pas del sistema analògic al digital de la TV, la perforació d’un nou pou d’aigua i la seva connexió al dipòsit general, la millora del nucli urbà de El Pont de la Sorra, i l’obra més important en moltíssims anys: la 1a. Fase de la Renovació del Casc Antic, ella sola amb un pressupost de 1.150.000 euros.
Aquestes obres es pensen dur a terme mitjançant importants subvencions provinents del PUOSC i de Xarxa Barcelona, a més de l’ ACA i el Departament d’ Agricultura. Es una mostra més del grau d’aprofitament de totes les convocatòries de subvencions a les quals concorra l’ajuntament de Borredà des de sempre.
I una altra partida important del pressupost és la execució de la Urbanització de Cal Gall, per un import de 1.133.000 euros, que permetrà posar 21 parcel.les a la venda i facilitar el creixement per la zona nord del casc urbà.
Tot plegat suposa un important impuls a la continuïtat en les inversions en infraestructures, equipaments i serveis del municipi. La dinàmica dels darrers anys ha estat de fer un bon nombre d’obres molt necessàries i ara es tracta d’acabar-les i completar-les . I iniciar un gran projecte de renovació de tot el Casc Antic que s’allargarà entre 6 i 7 anys. L’any vinent es farà la primera fase, la més important , i a continuació vindran la segona i tercera fases, fins deixar tot el Casc Antic, renovat en matèria de serveis, i de pavimentació. Es preveu el soterrament de totes les línies aèries i la col.locació de dobla xarxa de clavagueram, entre altres millores.
En definitiva, l’alcalde va mostrar la satisfacció per un pressupost ambiciós, però realista, i confiat en que els altres administracions ajudaran per fer-lo realitat.

MAL PERDRE A CASTELLNOU
Amb un gran desplegament de titulars, ahir apareixia en aquest diari una informació referida al municipi de Castellnou de Bages.Conec bé aquest municipi, i tot el que hi ha passat en els darrers vint-i-cinc anys, i puc assegurar que si en un lloc CiU ha tingut un mal perdre, ha estat aquí.
Castellnou és un municipi amb una antiga història al darrere, però amb immensos problemes nous , derivats de l'existència de tres grans urbanitzacions , mancades de infrastructures, equipaments i serveis que obliguen a dedicar importants recursos a la seva posada al dia en els propers deu o quinze anys.
Els governants municipals pensaven més en els beneficis d'un creixement desorbitat que no pas en un de qualitat , equilibrat i ben equipat. Només veure el camí d'accés des de Santpedor, la falta d'equipaments escolars fins aquest any ( i en situació provisional) o d'equipaments de salut, ja es pot comprendre com les actuacions municipals anaven per camins molt diferents als necessaris.
I just poc abans de les eleccions apareix un gran projecte urbanístic, vestit com a solució per aconseguir gratuïtament uns terrenys per les futures escoles. Uns terrenys propietat d'un membre de l'equip de govern que plega per facilitar la operació. Una operació que hagués comportat un enorme benefici econòmic, a canvi d'espatllar força més una de les urbanitzacions del municipi, convertint la zona en plurifamiliar on ara és unifamiliar.
La forta oposició del PSC i de molta altra gent, va aturar el projecte i sobretot la pèrdua de les eleccions per part de CiU , ha condemnat a mort aquell propòsit. Hi ha una alternativa millor per la futura escola i tot està en marxa per començar-la a edificar properament.
I entrem en aquest nou mandat, i per primera vegada en els vint-i-vuit anys de democràcia municipal , governa Castellnou un equip d'esquerres, format per 3 membres del PSC i un d'ERC. Intolerable en un poble on sempre han manat els de sempre, i els de sempre estan a CiU.
Des del primer moment la oposició ha estat ferotge, constant, i sense regles. El que abans ells feien , decidien i duien a terme s'ha d'oblidar i era justificat perquè eren els autèntics defensors del poble. Aquests nouvinguts que han ocupat el govern municipal han de ser combatuts per totes les vies i condicions. I aquí estem.
I entrem en el contingut de la denúncia i dels titulars. Es una mostra clara de la necessitat de modificar alguns aspectes de les lleis municipals pel que fa contractacions i serveis. Si repassem els diaris veurem un bon nombre de denúncies similars a les que fa CiU a Castellnou. En pobles petits, les incompatibilitats son més complicades d'aplicar que no pas en pobles grans o ciutats. Des de la Generalitat quan es demana assessorament, sempre contesten el mateix: apliqueu el sentit comú. Si un contracte és menor, o suposa un cost menor per l'ajuntament que si es va a fora, es justifica aquesta contractació.
Molts pobles petits tenen un sol llauner, un sol camioner, un sol maquinista, dues o tres botigues, un mecànic, un parell de fusters, etc, etc, i la majoria son parents uns dels altres, amb implicacions familiars amb membres del Consistori. Per aquest motiu, l'ajuntament ha d'anar a comprar a un altre municipi i pagar un sobrecost? Ha de fer una reparació ,pagant el doble perquè el tècnic del poble està emparentat amb algú de l'ajuntament? Podríem seguir amb una multitud d'exemples de situacions que no tenen res a veure amb suposades corrupcions ni aprofitaments de càrrec.
Tot és qüestió de proporcions i explicacions. Sincerament el cas denunciat per CiU a Castellnou no mereix cap qualificatiu de delictiu, motivat per la continuïtat d'uns serveis preexistents amb anterioritat, i pel propi import dels serveis. I tot s'emmarca en unes formes d'actuar de CiU ,típiques del mal perdedor i pitjor opositor.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

MOMENT DE DECIDIR

En contraposició a les iniciatives d’algun partit a l’entorn del “dret a decidir”, que ni ells mateixos acaben d’explicar en què consisteix, crec arribat “el moment de decidir” cap on volem anar, col•lectivament parlant.
En els darrers mesos hi ha hagut una tempesta de crítiques, desenganys, propostes de trencament, de separació, de queixa , en les quals apareix Catalunya com la ventafocs i objecte de tota mena d’atacs ,per totes bandes i per part de tots. Alguns partits juguen al joc dels disbarats i tanta és la exageració que al final els atacs es tornen contra ells mateixos. I el mateix podem dir d’alguns representants de la dita societat civil.
Fa pocs dies , a Manresa mateix, alguns d’aquests representants exposaven un memorial de greuges amplíssim i expressat amb qualificatius durs i contundents. Curiosa indignació actual per errors dels passats governs que mai havien tingut els atacs d’aquests dignes representants de la societat civil.
No ens enganyem, ni enganyem ningú, dient que tot gran projecte precisa de entre 5 i 7 anys per la seva gestació, tramitació, adjudicació i execució. Tot el que falta ara i aquí no pot ser culpa d’uns governs d’esquerres que porten just 4 anys de vida. Siguem una mica coherents i prudents a l’hora de llençar acusacions de deixadesa, abandonament d’aquestes comarques, etc, quan mai com ara s’havien fet i programat inversions de gran volum i projecció futura.
Ho he dit en anteriors ocasions. M’hagués agradat com a Diputat tenir al costat aquesta societat civil tant crítica ara, i tant mansa en temps de CiU, en el govern. Quan callaven veient com es construïa un Eix Transversal d’un sol carril per banda. O com es feia un Eix del Llobregat lentament i sense ambició de convertir-lo en autovia. O quan RENFE oferia el servei igual que vint anys enrere, o el servei insuficient de FGC. O com s’aplaça any sí i any també, la construcció de l’ Eix Diagonal,etc. Si fem memòria fem-la de tot i per a tot.
Trobo decepcionant la queixa per la queixa i la incitació a la desmoralització col•lectiva. Pensar que els catalans estem sotmesos a malifetes constants i que no podem decidir per nosaltres mateixos el camí a seguir, les inversions a fer, o les prioritats a posar, és desconèixer la realitat que vivim i en la que estem. Mai com ara, havíem tingut tant poder de decisió i tanta capacitat de finançament. Tot és millorable, però francament el futur és prometedor sinó ens fiquem en una depressió per iniciativa pròpia.
La Catalunya forta, potent, innovadora existeix. I que fem de motor d’ Espanya , també i que s’han redreçat vells comportaments i s’han corregit disfuncions existents, també. Per tant, el cant a l’optimisme ha de ser la nota habitual de la feina diària dels polítics i dels representants de la societat civil.
Si algú repassa els acords del Govern d’ Entesa, podrà veure com cada dia apareixen motius d’alegria i de confiança en el govern i en el país. Ara mateix, s’inicia una etapa innovadora i potent en matèria de educació. Per primera vegada es posa com a gran prioritat del govern aquesta qüestió. I podem veure les grans inversions en Salut, o en Benestar Social, i si es pensa més en infraestructures i equipaments que algú vagi al Departament de Política Territorial i contempli prop d’un centenar de grans i mitjans projectes que canviaran notablement el vida del país en els propers quatre o cinc anys. Però donem temps al temps.
Que ningú ara pretengui que les grans obres es facin en dos o tres anys, quan en necessiten sis o set. Ja hem vist que les presses mai son bones, i menys si s’aposta per la qualitat. El moment de decidir, és ara, i la aposta passa per no trencar res, ni desanimar ningú. Passa per exigir a fora el que ens pertoca i en això s’està i per exigir-nos a nosaltres mateixos el que , sovint, no s’ha exigit.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

BONES FESTES A TOTHOM

A pocs dies de Nadal, vull fer arribar una cordial felicitació a tots els borredanesos. Hem passat un any més en harmonia i en una bona situació econòmica . Tenim en perspectiva un bon grapat de nous projectes de cara l’any vinent, tots encaminats a millorar les condicions del conjunt del poble.
Si tot va com previst, podrem disposar d’un nou pou d’aigua a prop de Cal Tisoi, d’un nou dipòsit d’aigua a la zona de Subirà, i tirarem endavant el projecte més gran de la nostra història recent: renovar bona part del Casc Antic. També obrirem oficialment una guarderia en el local del carrer Manresa, i comprarem un local a la Fàbrica de baix, per poder-hi fer activitats de joventut i de música i lleure.
Tot plegat suposa complir amb els compromisos que varem detallar en el nostre programa electoral i que com sempre intentarem complir puntualment.
Borredà està creixent i ja hem superat els 600 habitants. Crec que és una bona mostra de que anem pel bon camí i que procurem fer-ho amb seny i moderació, pensant en el futur i en un bon equilibri territorial.
Que aquests dies serveixin per gaudir del poble i de les activitats que s’hi duen a terme. Per la meva part, en nom propi i en nom del Consistori que presideixo , US DESITJO UNES BONES FESTES DE NADAL I ANY NOU.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

APOSTA PER LA EDUCACIÓ
Realment interessant la presentació feta pel Conseller d' Educació, Ernest Maragall, la setmana passada en el Pavelló de Suècia, de la nova Llei de Educació que prepara el govern català.
En una extensa i intensa xerrada es varen exposar els trets essencials del nou marc educatiu que tindrà Catalunya, pels propers 20 o 25 anys. Es un autèntic projecte de país, una aposta per aconseguir un marc estable i obert, capaç de durar i de solucionar les precarietats i deficiències del nostre sistema educatiu.
Ja ningú posa en dubte que el futur d'un país depèn de la educació que és capaç d'oferir als seus ciutadans. Si aquest és un element essencial de la política d'un govern , és lògic que hi destini els recursos pertinents. I queda clar que aquest govern té clares les prioritats, i ho demostra en els pressupostos de cada any. Els increments anuals estan molt per damunt dels altres departaments, i només son comparables als de les altres prioritats, com Salud , Seguretat i Benestar Social.
El mateix dia de la xerrada, s'informava des de Madrid de la ampliació en un any dels estudis de magisteri, com a mesura obligada per poder millorar la formació docent, i procedir a homologar aquests estudis amb altres europeus, acompanyats d'un període de pràctiques que permeti garantir la millor eficiència docent.
Tot plegat, permet esperar un futur sensiblement millor, i en el qual la educació sigui entesa i atesa amb màxima exigència i valor. I comenci en els primers mesos de vida i continuï fins deixar perfectament format l'alumne, com per poder entrar en el mercat de treball. Queda molt per fer, i tenir les idees clares , la valentia suficient i el recolzament necessari son condicions indispensables per garantir l'èxit de la aposta.
De les paraules del Conseller Maragall es desprèn que el el camí està clar, i la decisió, també, amb la qual cosa ben aviat disposarem d'una eina essencial de millora del país. Ben falta li feia després de massa anys de dubtes i insuficient dotació i atenció.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

MALGRAT TOT, MEREIX LA PENA CONTINUAR

Permeteu-me unes reflexions molt pròpies d’aquestes dates properes al Nadal i Any Nou en que tothom fa balanç de la feina i fa propòsits de cara el proper any.
Porto 28 anys a l’Ajuntament de Borredà. 12 com a Regidor i 16 com Alcalde, i malgrat el llarg temps tinc les mateixes ganes de treballar pel poble que el primer dia. Tinc clar que si un dia l’entusiasme defalleix serà hora de plegar i donar pas a altres persones.
Quan faig una valoració d’aquest llarg període, trobo que ha valgut la pena i que vaig tenir l’encert, jo i els companys de candidatura de saber perdre les tres primeres eleccions i acordar pactar per governar junts l’ajuntament. Després no ha estat possible repetir una experiència semblant, ha estat una llàstima.
I va ser un encert perquè en aquells primers anys de democràcia era vital anar junts i tots a la una per aconseguir el màxim de ajudes pel poble. Varen ser anys durs i complicats, però alhora feliços perquè tot el que es feia era ben rebut pel poble i perquè hi havia un excel•lent ambient en el Consistori. L’ Alcalde Andreu i jo mateix varem fer un bon tàndem i varem saber treballar junts , en bé de tots.
Després varem repetir experiència amb l’ Alcalde Nadeu i també els resultats varen ser molts positius.
A partir de 1991, les coses varen canviar. En primer lloc perquè varem estar un mandat sols, el grup del PSC, però després perquè ja no fou possible pactar amb els representants de CiU. I poc a poc, les relacions es varen anar enverinant. Es molt important en política saber perdre, i igual d’important saber guanyar. Crec haver-ho sabut fer, tant en un cas com en l’altre. Mai he tingut ganes de venjança per haver perdut, ni se m’ha pujat l’ego al cap per haver guanyat. El poble és sobirà i fa el que creu oportú, i tant digne és guanyar com perdre.
Amb tot, el passat mandat fou complicat i decebedor. No solament no hi hagué possibilitat de pacte sinó que les actuacions de CiU anaven encaminades a buscar irregularitats o il•legalitats inexistents. No hi ha res pitjor en política que dedicar-se a criticar l’adversari i intentar embrutar la seva trajectòria amb falses acusacions. Es varen presentar dotzenes de denúncies, per assumptes i situacions que eren transparents i sense cap malicia. Varem perdre molt de temps en contestar-les, i aportar documentació a tot arreu. Al final, com sempre la veritat resplendeix, però deixa mal gust de boca pel camí.
I la gent no accepta aquesta manera de fer. Pensar que en els tribunals o en altres organismes s’aconseguirà el que no s’ha obtingut per eleccions és anar totalment errat. Vaig haver d’anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per una querella sota acusacions absolutament increïbles. Dos anys després es va comprovar com les acusacions no tenien fonament i es demanava l’arxiu. Però, aquesta actuació significava el trencament d’una manera de fer que mai s’havia vist en el poble. Espero que mai més es repeteixen fets com aquest.
I és que hi ha persones que creuen que alguns estem en política per aprofitament personal. Creuen que hem de tenir jocs amagats, o interessos ocults que ells han de descobrir, denunciar i fer pagar, no tant per ganes de justícia sinó simplement per ànims de venjança. No comprenen que en política hi ha molta gent que hi és per altruisme, per ganes de servir el poble que estimen i que mai tocarien ni farien res que podés embrutar el seu nom i el del seu poble.
Personalment no he tingut mai ambició econòmica. Es a dir, no faria mai res irregular o il•legal per aprofitament personal. Estic bé amb els meus ingressos habituals, i m’he acostumat a viure d’una manera austera, mai per damunt de les possibilitats. Es la millor manera per evitar temptacions estúpides. I no faria mai res que podés embrutar el meu nom i el del meu poble, Borredà. Per això sempre he dormit tranquil. Mai es podrà trobar el que no ha existit: irregularitats o il•legalitats. Sempre he dit que alguna vegada hem pogut tenir alguna errada administrativa, però mai una irregularitat o encara menys res que no es pogués explicar. Algunes persones sembla que no ho puguin entendre. Allà ells.
Ara estem, en una nova etapa, molt diferent de l’anterior. Ja no hi ha persones directament a l’ajuntament amb aquests ànims destructius i podem emprendre una nova etapa ,sense els continus entrebancs a que estàvem sotmesos. Queda molt per fer i la feina diària és notable. Va bé no distreure’s en batalles estèrils i fer avançar el poble cap on creiem que ha d’anar.
Joan Roma i Cunill

ACTIVITATS PER LA GENT GRAN

El Centre Cívic va ser concebut com a lloc destinat a activitats per la Gent Gran i així ho va`rem fer constar en les subvencions demanades a Generalitat, Diputació i Caixa de Manresa.
Des de la seva inauguració l’horari de funcionament s’ha anat ampliant fins ocupar totes les tardes dels 7 dies de la setmana. L’ajuntament considera diners ben invertits , perquè el Centre faci aquesta funció, i així seguirà mentrestant es vegi que hi ha una bona assistència .
Amb tot, convé recordar que hi ha activitats en les quals podrien participar-hi més persones. Es molt interessant i fins i tot , necessari que la gent gran surti de casa, faci activitat, parli, jugui i practiqui jocs i treballs que afavoreixen la convivència i animen l’esperit. D’aquí que animem a la participació de tothom en aquestes activitats que programa la Associació de la Gent Gran de Borredà.
I aixó és compatible amb anar a passejar, una altra manera d’allargar la vida, o viatjar que també és molt saludable, aprofitant les oportunitats que dona la Generalitat o el Govern Central per mitjà de l’INSERSO.
Des d’aquí faig una crida a la participació i penseu que de cara l’any vinent es programaran nous cursets d’informàtica per a principiants i multitud d’altres tallers i cursets . Però també us faig saber que si algú té propostes a fer de coses que podrien interessar a un grup de persones del poble, que ho digui als membres de la Junta o a la Rosa Genovés. El que es proposi es pot programar de cara l’any vinent.
Bé, l’important és parcipar i gaudir de la vida i de les bones oportunitats que l’ajuntament posa a la vostra disposició, ajudats per la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Entre tots fem possible un bon pla d’activitats al llarg de tot l’any.
Anims i a participar. Joan Roma, Alcalde

CARBONS PEDRAFORCA – FINAL FELIÇ

Pot semblar paradoxal la celebració del final de la activitat d’una empresa. En aquest cas de Carbons Pedraforca, la darrera explotació minera del carbó al Berguedà, i per tant també a Catalunya. Amb ella es tanca una part de la nostra història i de la del país.
Però, les dificultats de tot ordre que li han tocat viure, haurien pogut motivar un tancament molt més prematur i en unes condicions infinitament pitjors. Ara, per la política comunitària de reducció de les emissions de CO2, per l’aposta per noves formes d’energia, i per les pròpies condicions d’explotació de la mina a major profunditat i cost , ha arribat l’hora de tancar portes i girar pàgina a una de les activitats que major riquesa ha aportat a la comarca del Berguedà.
Una riquesa no prou valorada ni tinguda en compte al llarg de tota la seva trajectòria. La comarca ha viscut força a l’esquena d’aquesta activitat. Era valorada pels qui hi treballaven o hi tenien parents i amics, però , en conjunt no va ser prou recolzada en moments en que existien pressions fortes i ocultes per ofegar-la abans d’hora.
Cal tenir present que un lloc de treball a la mineria del carbó ha triplicat el valor de qualsevol altre lloc de treball, en altres sectors de la comarca. No s’han de fer gaires números per entendre el què ha significat el pas de milers de treballadors per aquest sector i el què la comarca n’ha tret, com tampoc s’ha de ser gaire llest per veure la pèrdua que significa de cara el futur. Però, el final ha estat planificat i ja no hi ha volta enrere. El dia 24 de desembre serà el darrer dia d’entrar a la mina, i aquest dia marcarà per sempre més la nostra història.
Una història complicada i enrevessada a nivell de Carbons Pedraforca. Ha estat maltractada durant tota la seva existència, per motius diversos i per no tenir un padrí protector . Semblava la parenta pobra de la mineria, en un sector molt protegit durant anys, i que creixia a l’ombra de les grans empreses elèctriques. Eren elles les que dictaven les condicions de preus , estocs, transport, quotes ,etc. I Carbons Pedraforca navegava enmig de la turmenta , aportant dades positives a tots els nivells que haurien d’haver servit per premiar la bona gestió i facilitar noves inversions, però que topaven amb les pressions dels grans productors.
En temps ja del Sr. Noguera, com a gerent, les dificultats varen ser enormes i el perill de tancament, imminent. El relleu en la direcció de la mà dels Srs. Velasco i Bermúdez, suposà una aposta per la gosadia i l’esperit empresarial, renovant mètodes i maquinària i convertint l’empresa en una de les més eficients d’Espanya. Només aquell repte salvà l’empresa i la dugué fins al dia d’avui, amb la incorporació de nous tècnics com el Sr. Rodríguez .
La ubicació de l’empresa a la comarca, semblava garantir-li l’existència cremant tot el carbó a la central de Cercs. Res de res, durant anys bona part de la producció s’enviava a la central de GESA a Mallorca, i cada any calia barallar-se a Madrid per determinar la quota que es quedava a la comarca i la que s’havia d’enviar a d’altres llocs. Unes batalles que duraven mesos i en les quals tot valia. I sovint, es tancaven els acords , ben avançat l’exercici pressupostari, amb continus sobresalts i incompliments reiterats de les condicions pactades. Francament haver arribat a finals de 2007, és una proesa i per això els qui ho hem viscut de ben a prop , ho celebrem. El final ha estat a punt d’arribar , moltes vegades i molt abans que ara. I la lluita amb Medi Ambient, i amb les elèctriques, i amb el Ministeri d’Indústria, ha desgastat enormement a tots els intervinents.
Però, superat tot ,s’ha arribat al final. Un final feliç perquè arriba en un moment en que la comarca aixeca el cap ,vers altres sectors i ho fa conscient d’haver complert una etapa. Tots recordarem el que ha significat, i en les actuals instal•lacions haurem de preveure alguns detalls que facin perdurar el record, a l’igual que la continuïtat de la celebració de Santa Bàrbara com a patrimoni d’un passat que ha portat riquesa i treball a bona part dels pobles de la comarca. Bona sort a tots i felicitats per la feina feta.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

AIGUA , CAMINS i NOVES TECNOLOGIES.
Pels qui vivim en el món rural, hi ha tres serveis essencials que han de poder ser coberts de manera universal . El primer evidentment és el de disposar d’aigua suficient, en qualitat i quantitat. Això semblava fàcil anys enrere, però els darrers anys ens han mostrat que de fàcil , res de res, i la cosa es complica cada any que passa. Ja n’hem parlat en anteriors ocasions i no cal tornar-hi. Simplement afegir que ja no es pot actuar en aquesta matèria a nivell individual, municipi per municipi, sinó a nivell molt més ampli i plural. Tot costa massa com per no ajuntar-se i actuar plegats, passant la Generalitat per davant per obrir i facilitar el camí.
I parlant de camí, una altra de les necessitats fonamentals és la de poder circular adequadament pel territori, en aquells indrets en que no hi ha carretera. La problemàtica dels camins s’ha convertit en un malson per la majoria d’ajuntaments, propietaris i llogaters que viuen a pagès.
Mantenir un camí de terra, es com un pou sense fons. Abans per aquest camí hi passava el pagès, i uns quants veins seus. Ara hi passa aquesta gent, i centenars d’altres , amb vehicles de tota mena que poden destrossar en un parell d’hores la feina de dies o setmanes de treball.
Els pagesos no volen ni poden mantenir aquests camins i demanen als ajuntaments que ho facin. I els pobres ajuntaments prou feines tenen a mantenir els carrers del poble com per poder fer front a les inversions en camins del seu terme municipal. Camins que poden sumar un bon grapat de quilòmetres .
Davant aquesta realitat alguns alcaldes ens hem dirigit tant a la Diputació de Barcelona com a la Generalitat per intentar trobar una sortida raonable. Tots estan d’acord en que cal un pacte global. En aquest cas, el Departament d’Agricultura ha encarregat un estudi a la Universitat de Barcelona per fer un inventari de camins i del que suposaria en inversions tenir-los en condicions raonables de accessibilitat. El resultat fa fredor perquè estaríem parlant de més de 10.000 quilòmetres de camins i inversions de més de 600 milions d’euros. Ja es pot veure que el problema és gros , en tots els sentits. Però, no per això hem de abandonar la reivindicació.
L’import és enorme, però també enormes son les inversions en AVE o en autopistes, i per tant el món rural ha de reivindicar que tant important son unes vies com unes altres, perquè si es despobla i s’abandona el territori, el conjunt del país hi perd. Per tant, la propera batalla que hem de fer els alcaldes de pobles petits, és reivindicar inversions en aquest camp.
I la tercera pota per arrelar la gent a la terra, son les noves tecnologies. Abans amb el telèfon n’hi havia prou, ara toca disposar de móbil, i de xarxa a internet. A més de bona recepció de radio i televisió, i en aquest apartat ja de la TDT. Aquí estem molt verds. La cobertura és clarament deficient i obliga a fer inversions de gran import i distribuir antenes per tot el territori per facilitar la connexió i bona recepció. Però, tampoc pot esperar més.
Portem ja un retard d’uns quants anys en matèria de telefonia mòbil. Les grans empreses han anat a les ciutats i pobles grans, però el món rural els aporta pocs ingressos i per tant el desprecien. Pertoca al govern exigir que si es mengen la carn, també agafin uns quants ossos . De fet totes les concessions obliguen a cobrir el territori, però sempre esperen fins que ja no poden més. I sempre quedem pel final de tot. I dintre d’un any hi haurà la apagada analògica en matèria de televisió i sinó existeix bona cobertura de TDT, no es podrà rebre la televisió digital en aquestes comarques. Estem ja en temps de recompte final.
En fi, en els tres apartats ,molts alcaldes estem anant a reunions per insistir en la necessitat de canvis en les prioritats del govern com perquè posi diners per cobrir aquestes deficiències. Alguns èxits trobem però queda molt per fer.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

UN AERÒDROM AL SOLSONÈS.

Fa pocs dies que la Generalitat ha donat a conèixer el que ha de ser el pla d’aeroports i aeròdroms de Catalunya. Set per una banda i set per altra, i un d’ells a Lladurs. Es una bona noticia pel municipi , en concret i per la comarca en general.
Catalunya, tot i ser un petit país, té un nivell d’activitat comercial important, i necessita aquests serveis si vol estar a l’alçada d’un país avançat i dinàmic. I un aeròdrom no es col•loca a qualsevol lloc. Ha de tenir la superfície precisa i una bona xarxa de comunicacions. Si s’ha proposat Lladurs és perquè reuneix les condicions necessàries i té expectatives de millorar les que encara no té.
I en aquest món de la aviació s’hi mouen molts diners, i molts llocs de treball. En ocasió de tot el moviment al voltant de si es posava un dels aeroports o aeròdroms a Fonollosa, vaig fer tot un seguit de gestions, per veure què podia significar a nivell d’inversió i llocs de treball i francament és molt important.
Concretament en el cas de Sabadell, que ara passa d’aeroport a aeròdrom, hi ha prop de 500 persones treballant-hi de forma directa o indirecta. Es evident, que la proximitat a una gran ciutat i a l’àrea metropolitana el fa més atractiu i més important que si estès en un lloc més allunyat, com és el cas de Lladurs, però l’impacta que té sobre el territori és molt gran.
A més, ara hi ha un increment notable de la activitat esportiva, i això significa un moviment permanent de persones, material, i mercaderies que comporta serveis d’atenció personal, serveis mecànics, hostaleria, etc. En resum, que ningú es pensi que una instal•lació com aquesta son quatre casetes, i un parell de magatzems. Es molt més, i la repercussió positiva es notarà a tota la comarca.
I és que el nou pla d’aeroports, es proposa posar al dia un servei que fins ara anava només de la mà del govern central i semblava que tot estava fonamentat en el de Barcelona i poca cosa més. Els qui hagueu viatjat una mica, podeu veure el gran volum de tràfec existent en el de Girona. Aquest aeroport que estava gairebé inactiu ha sofert un canvi substancial i s’ha convertit en un motor de la economia de tota la província. Son ja milers els vols que arriben i surten d’allà i el creixement és necessari de cara el futur immediat.
Els aeròdroms tenen altres funcions més específiques i menys continus, però complementen els altres amb serveis més individualitzats. I permeten la pràctica esportiva a un gran nombre d’afeccionats que es va incrementant a mesura que el nivell de vida ho permet. I l’elevat nivell de vida dels seus practicants permet oferir serveis complementaris dintre d’un ampli radi d’acció. D’aquí el doble interès d’una instal•lació com aquesta. I també ha de ser benvingut aquest pla, perquè finalment fixa i planifica el que el país necessita en aquesta matèria pels propers 15 o 20 anys.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

NOVES ENERGIES
Tot indica que la majoria de la gent ha assumit els riscos del canvi climàtic i està disposada a actuar en conseqüència. Es a dir, a sacrificar una part de l’actual benestar o despesa poc ecològica, a canvi de millorar les perspectives de futur. De totes maneres estem en situacions molt contradictòries, en molts aspectes.
Fa pocs dies s’explicava que el promig de temps necessari entre pensar, proposar i posar en funcionament un parc eòlic, se situava al voltant dels set anys. Repeteixo, set anys entre els primers papers i l’inici del funcionament real. Francament s’ha de tenir molt bona voluntad per resistir aquesta tramitació i tot el que suposa de despeses personals, econòmiques i tecnològiques.
En aquest apartat el govern s’ha compromès a reduir tràmits i a fer possible que tot alló que es feia en set anys, es pugui fer en dos. Realment si s’aconsegueix serà una autèntica revolució.
Però, a part de la tramitació queden situacions encara complicades de solucionar, per la contradicció entre la petició de noves energies, netes, i el seu encaix en el territori. Encara molta gent aposta per aquesta energia neta, però no la vol a prop de casa. Sempre hi ha alguna excusa per allunyar les instal.lacions cap altres indrets. I evidentment, en algun lloc s’han de col.locar si volem treure’n profit.
El mateix passa, ara, amb l’energia solar. Sembla encara més positiva i fàcil d’obtenir que la eòlica. Estem en un territori privilegiat i això hauria de garantir un fort impuls per aquesta altra energia neta. Doncs, no es tant senzill. Son molts els experts i industrials en aquest camp que reclamen una atenció especial per part de les Administracions públiques per modificar l’actual situació.
Una situació que qualifiquen de poc clara, lenta i de futur incert. També aquí les tramitacions s’allarguen considerablement. El promig d’instal.lacions de petit volum, es situa al voltant dels dos anys, però molt més i amb moltes contradiccions quan es tracta d’instal.lacions de més grandària i potència. En aquest cas, les tramitacions es compliquen enormement i no hi ha res segur a l’hora d’apostar per un lloc determinat.
Es comprensible des del govern de voler controlar i evitar una proliferació excesiva d’instal.lacions per tot el territori. No deixen de tenir impacte visual, i paisatgístic, sobretot aquelles de grans extensions, però si creiem que son necessàries, s’hauria de facilitar la seva implantació.
De moment, no queda clar el futur immediat, i encara menys, el de mig termini. Alguns promotors se’n van cap els territoris veins de l’ Aragó , País Valencià o Castelles, per impulsar instal.lacions allà perquè diuen trobar-hi més comprensió i facilitats. Aquesta exportació de projectes ens hauria de fer reflexionar per modificar la situació present i plantejar clarament la aposta que vol fer Catalunya en aquest camp. Sempre el país ha estat capdavanter en noves energies, i en canvi ara estem perdent posicions respecte altres autonomies que han avançat enormement , en els darrers anys.
I el govern ha de fer els deures, però també els ciutadans, en el sentit de comprendre i acceptar que si volem dependre menys del petroli i volem ajudar a superar els efectes negatius del canvi climàtic, hem d’acceptar algunes coses que no sempre ens agraden, com pot ser impactes visuals i paisatgístics, o línies de connexió entre unes energies i unes altres. La invisibilitat no existeix i sempre hi ha efectes colaterals en les noves instal.lacions. El que ha de comptar és l’increment de beneficis ambientals, per damunt d’altres consideracions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

BUTLLETÍ - INFORMEM - NÚM. 3 Novembre 2007
Grup Municipal Socialista a Borredà.

RENOVACIÓ CASC ANTIC – 1A. FASE
Aquesta serà la gran obra d’aquest mandat municipal. Es tracta de aixecar tots els carrers del casc antic , renovar els serveis que ja tenim , com aigua i clavegueram, i soterrar els que ara van aeris, com enllumenat públic, televisió per cable, telèfon, i col•locar una nova xarxa de clavegueram per les aigües pluvials.
La primera fase d’aquesta gran obra, consisteix en fer un tram en forma de T. Es el tram que compren l’entrada del poble, tot el carrer Manresa i la Plaça Major, a banda i banda. Es a dir, fins a Cal Ferrer , a l’esquerra i fins davant del Cal Nill, a la dreta. En total la superfície que s'aixecarà i renovarà serà de 4.500 m2.
Es comença per aquí perquè els serveis es dimensionaran a la mida de les actuals necessitats del poble i fer-ho al revés no aguantarien les instal•lacions actuals. Es a dir, la xarxa de clavegueram es farà amb canonades molt més grans que les existents, i el mateix caldrà fer amb l’aigua, per augmentar capacitat i pressió.
El sistema escollit és el de construir una galeria de serveis per encabir-hi totes les instal•lacions soterrades, de manera que estiguin ben col•locades i distribuïdes i que es puguin supervisar quan convingui. Això també permet fer-hi reparacions sense necessitat d’aixecar tot el carrer.
Prèviament a l’inici de les obres es faran sondeigs geològics cada 10 o 15 m per comprovar la solidesa del terreny, tot i que es coneix força bé. Igualment les obres es faran per trams d’entre 10 i 20 m, aixecant i tapant progressivament el carrer on s’estigui treballant.
El cost previst de l’obra se situa en els 1.150.000 euros, i anirà totalment a càrrec de l’ajuntament , sense imposició de contribucions especials als veïns, per considerar que aquest tipus d’obres s’han de finançar amb subvencions oficials i aportacions municipals.
Evidentment l’ajuntament presentarà aquest projecte al PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de Catalunya) de la Generalitat, per obtenir una subvenció que financi bona part del cost, i la resta es demanarà a XBMQ ( xarxa Barcelona municipis de qualitat) de la Diputació de Barcelona. Si faltés alguna petita part, recurriríem a un crèdit de Caixa de Cooperació de la Diputació.
Les previsions per poder iniciar les obres se situen d’aquí a un any, una vegada obtingudes les subvencions i es pugui dur a terme l’adjudicació del projecte. L’aposta de l’ajuntament és per fer una obra de qualitat, duradora i adaptada a les necessitats futures del poble, a la vista de la urgència de procedir a renovar clavegueram, aigua i l’asfaltat. La imatge final serà molt diferent de l’actual, sobretot a la Plaça Major, en que el projecte preveu un empedrat utilitzant pedra de la pedrera de Capdevila, tallada degudament i seguint la normativa vigent, en matèria de mobilitat.
També s’aprofitaran les obres per col•locar diversos pilons en els llocs adequats que permetin tancar al trànsit tot el centre del poble. Així està previst a davant de la fusteria Nadeu, o a Cal Pep, Plaça Major, i posteriorment al c/ de Dalt i al c/ de Berga. Seran pilons hidràulics amb facilitat per pujar i baixar quan faci falta, i així protegir del trànsit els trams elegits del casc antic.
En resum, aquesta primera fase, suposarà la renovació total de l’eix principal del poble, i posteriorment, en dues altres fases es completarà aquesta renovació de tot el Casc Antic. Evidentment, veure-ho tot acabat suposa un termini entre cinc i sis anys.

ESCOLES RENOVADES
Ara fa un any , es va fer arribar al Departament d’ Educació de la Generalitat la necessitat de procedir a fer algunes obres de millora a les Escoles a la vista d’algunes humitats en el soterrani que afectaven la planta baixa de l’edifici, així com altres que espatllaven les parets exteriors i la teulada.
La petició va ser atesa i es varen concedir 40.000 euros que han servit per renovar alguns aspectes de les escoles i solucionar els problemes principals. Les obres foren adjudicades per via d’urgència a la empresa Obres i Reformes Camprubí i es varen dur a terme les setmanes prèvies a l’inici del present curs.
El resultat ha estat esplèndid com tothom pot veure. S’ha fet un repàs de tota la teulada, s’ha substituït el perímetre de ceràmica per un de acer inoxidable que no permetrà el pas de les humitats a la part superior de l’edifici. S’han netejat les parets i s’han pintat amb material resistent als forts canvis de temperatura que tenim. S’han netejat i pintat de nou les baranes i reixes , així com la fusteria exterior.
I a la planta soterrani s’han obert quatre finestrals cap a l’exterior de manera que airegen totalment aquest espai, que s’ha adaptat per poder acollir material de l’escola. Finalment s’ha procedit a canviar la vella caldera de calefacció per una de nova.
Finalment s’han fet algunes altres petites millores en altres aspectes menors, fins aconseguir el resultat final que tothom pot veure. En resum, la subvenció concedida pel Departament d’ Educació ha tingut un excel•lent destí.

UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM. 1 ( CAL GALL)
Estem ja al final del llarg procés de tramitació de la urbanització de Cal Gall. El desacord entre els propietaris afectats va motivar que l’ajuntament hagués de canviar el sistema de gestió, i fer-se’n càrrec directament. No era la previsió inicial, però a la vista de les circumstàncies vàrem haver d’actuar en conseqüència. I per això demanàrem ajuda tècnica i jurídica a la Diputació de Barcelona.
El procés s’ha allargat prop de quatre anys, amb resultat final molt diferent dels inicialment previstos i que han perjudicat les expectatives econòmiques dels propietaris afectats, principalment degut a dos canvis en les lleis d’urbanisme a Catalunya i Espanya, que han imposat més cessions i compensacions a l’ajuntament, així com la obligació de fer doble xarxa de clavegueram, etc.
Finalment el cost del projecte supera el milió d’euros, per urbanitzar el sector, amb 21 parcel•les , de les quals 5 corresponen a Josep Rota Serra, altres 5 als germans Camprubí, 3 a Montserrat Rusiñol, 3 a la heretat de La Serra, 3 a Gram Heritage (societat que va comprar els terrenys de l’aparcament, cedits a l’ajuntament) i finalment 2 pertoquen a l’ajuntament en tant que cessió del 10% obligatori, per llei i que l’ajuntament vendrà en subhasta pública.
L’import total de les obres de urbanització, més el cost de la gestió i tramitació de la Unitat d’Actuació, suposa una càrrega d’aproximadament 60.000 euros per parcel•la , molt lluny del cost que va tenir la zona nord ( 9.000 euros) i que alguns consideraven elevat, en el seu dia. Ara poden comprovar el resultat d’una o altra promoció.
Acabada la tramitació es procedirà a adjudicar les obres, executar-les i cobrar-les i tot seguit els propietaris de cada parcel•la la podran vendre a qui vulguin i al preu que vulguin.

ORDENANCES 2008.
En el Ple Municipal Ordinari de setembre es varen aprovar els nous preus i impostos de cara l’any vinent. Per primera vegada en els darrers cinc anys ,fou per unanimitat, prèvia negociació entre l’equip de govern i CiU, per rebaixar algun dels preus proposats.
Les modificacions aprovades afecten el preu de l’aigua que passarà de 55 cèntims el m3 a 60 cèntims. El preu de l’entrada a les piscines que s’apuja 50 cèntims, si bé es mantenen els preus dels abonaments mensuals i de temporada. També s’augmenta la llicència d’obres que passa del 2,2% del pressupost al 2,4%. I l’impost de vehicles que passa del coeficient 1,60 a 1,70 . Els guals només s’apugen en un euro més a l’any. I no tindran augment ni la taxa cementiri, ni la de TV per cable, ni escombraries ( que s’abaixarà). Pel que fa l'IBI es deixa el mateix coeficient perquè ha hi ha l'augment corresponent a la revisió de cadastre fet l'any passat. En quan a rústega i plusvàlues no s'hi aplica cap augment, i per tant queden igual.
També es va acordar continuar subvencionant les restauracions de façanes situades en el Casc Antic i passar l’ajut de 8 euros /m2 a 9 euros. Aquest augment entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2008, com la resta de modificacions de les ordenances.

SERVEI DE GUARDERIA MUNICIPAL
En el programa electoral hi figurava el compromís de crear una guarderia municipal i hem preparat ja les bases per la contractació d’una persona qualificada, i per tant, donar compliment a aquesta promesa.
Creiem que el millor sistema és el de fer-ho per concessió administrativa. Es a dir, no contractarem directament la monitora , per convertir-la en personal municipal sinó crearem el servei i el concedirem a qui compleixi millor les bases de la convocatòria. Per tant serà una persona autònoma, que haurà de complir els requisits que contindrà la concessió i per un temps determinat que podrà ser prorrogat.
Utilitzem aquesta via per evitar tenir personal directe que un dia podria no fer falta, segons com vagi el creixement demogràfic del poble. L’ajuntament posarà local, serveis i manteniment, i pactarà amb la concessionària els preus a pagar per part dels pares dels infants.
El local de la guarderia serà el del carrer Manresa, i es permetrà a la Carmeta el seu ús, mentrestant tingui nens al seu càrrec, o en hores a part de les de la guarderia.

PROPOSTES MUNICIPALS AL PUOSC 2008 - 2012
Oberta ja la convocatòria del principal pla d'ajuts de la Generalitat , el PUOSC pels propers 5 anys, l'ajuntament hi presentarà 3 sol•licituds importants. La primera, com ja s'ha explicat serà el projecte de Renovació del Casc Antic 1a fase, amb un cost total de 1.150.000 euros. La segona serà el Nou dipòsit d'aigua de Cal Gall, d'un milió de litres i un cost de 140.000 euros. I la tercera serà Condicionament del Camí dels Graus i Restauració del Pont de Sant Joan , per un import de 102.000 euros.
Aquestes 3 obres consten en el programa electoral presentat a les passades eleccions municipals i suposen donar compliment a unes necessitats clares del municipi pels propers anys.
Ben aviat sortirà el pla de subvencions de la Diputació de Barcelona pels propers 4 anys i allà hi presentarem 5 altres projectes, també importants per completar els equipaments i serveis del poble. Oportunament n'informarem en aquestes pàgines.

MILLORA COMUNICACIONS PER CARRETERA.
Acabades ja les obres de renovació i millora entre Berga i Borredà, s'està a punt d'adjudicar el tram entre Borredà i el límit provincial amb Les Llosses. Previsiblement es faran dintre d'uns tres mesos . Aquestes obres les adjudica la Generalitat i suposen la renovació de ferm i la millora de la senyalització i seguretat.
També la Diputació ha procedit a fer les obres de millora de la carretera entre Borredà i Alpens. Aquestes obres està previst que acabin dintre d'un parell de mesos i eren necessàries pel llarg temps transcorregut entre l'anterior actuació i l'actual, motivada per la falta d'entesa entre Generalitat i Diputació en matèria de vies comarcals. Resolt el tema pel Govern de la Generalitat, s'han reprès les inversions de la Diputació en les vies que gestiona. Això també ho hem pogut comprovar amb la protecció d'alguns talussos de la carretera de Borredà a Sant Jaume, carretera que gestiona la Diputació.
Per últim, també està previst actuar en el camí rural entre el Cobert de Puigcercòs i l'Hostalet. De comú acord els ajuntaments de Les Llosses i el de Borredà i els corresponents consells comarcals ,preveiem poder dur a terme les obres dintre de l'any vinent per deixar el camí en condicions similars a la resta del camí asfaltat de la Riera de Merlès.
I el tram d'aquest camí que falta per reasfaltar ( uns 5 km) està previst d'actuar-hi a finals de l'any vinent, perquè quedi com el tram sud.
Amb totes aquestes obres, la situació de Borredà haurà millorat considerablement, des de tots els punts de vista. I tota obra comporta molèsties, perjudicis i complicacions notables, però l'important és qual al final suposen una millora considerable per la conducció i la seguretat.
Properament continuarem actuant en la xarxa de camins rurals, una vegada s'hagin pactat les peticions de subvencions amb la Generalitat. Oportunament n'informarem.

BUTLLETÍ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA
Aquest butlletí , des d'ara, serà l'òrgan d'informació municipal del Grup Socialista a l'ajuntament de Borredà. Serà pagat i distribuït pel propi grup i contindrà tota la informació i documentació més rellevant de l'ajuntament, amb la mateixa garantia d'objectivitat i transparència que ha tingut l'INFORMEM des de sempre.
Hem considerat convenient que la informació municipal sigui donada per cada grup , present a l'ajuntament, sense condensar-los tot en un sol butlletí. El nom del nostre butlletí es manté per haver-lo fet servir des dels inicis de la democràcia l'any 79, per nosaltres mateixos.
Com Equip de Govern Municipal ens responsabilitzem de la veracitat de tota la informació donada i de les actuacions de l'ajuntament, en tant que institució, i no de les opinions que es puguin donar des d'altres àmbits . La previsió és de sortir cada dos o tres mesos, en funció del volum informatiu de que es disposi, com s'ha fet fins ara.

GRAN CELEBRACIÓ PER LA BEATA REGINALDA
Ahir dia 6 de desembre es va celebrar la festa d’homenatge a la Beata Reginalda Picas Planas, filla de Borredà i assessinada el juliol de 1936, juntament amb una altra religiosa dominica.
A quarts d’onze del matí anaren arribant cotxes plens de germanes dominiques , procedents de diferents indrets de Catalunya. En total , prop de 90 varen voler estar en aquesta celebració.
La diada començà a les 11 del matí a l’església parroquial amb presència de la familia Picas, del Equip de Govern Municipal, de la Priora General de les Dominiques, així com les dues Germanes Provincials ( Manresa i Barcelona), la comunitat de Borredà i molta gent del poble que varen voler compartir aquest dia.
A l’alta major hi havia una foto de la Beata Reginalda, i tot seguit s’hi col.locà una llàntia encesa i poc després la Priora General va fer entrega d’un reliquari amb relíquies de la Beata Reginalda i de la Beata Rosa, que va morir amb ella.
Tota la missa fou cantada per la comunitat de Dominiques i per la Coral de la Parròquia. Al final de la cerimònia l’Alcalde de Borredà, va fer un parlament recordant esl temps de la guerra civil, així com el pas de la comunitat de dominiques per Borredà i el treball actual que duen a terme.
I tancà l’acte la Provincial de Manresa, en nom de la priora General , parlant de la nova Beata i el que significa per a tots.
Acabat l’acte s’obrí el cambril de la Verge de la Popa i a la sortida s’aprofità la presència de tota la comunitat per fer-se una foto oficial que quedarà per la història de Borredà.
Acte seguit l’Alcalde convidà la Priora General a signar el Llibre d’Honor de l’ Ajuntament, i felicitar-la per tota la cerimònia i la feina de la Congregació, en general.
A les 2 , en el Restaurant Baix Pirineu es va fer el dinar de germanar amb tots els assistents i l’ajuntament oferí un llibre de història de Borredà en fotos com a record.
Així, acabà una diada històrica pel poble, tal com digué l’ Alcalde en el seu Parlament.

REACCIÓ ADEQUADA
Després de la manifestació del dissabte, cadascú n’ha fet la lectura que més li ha convingut, i tots satisfets. Es el que passa quan convergeixen moltes i diferents raons en la convocatòria i en la assistència. Em quedo, però amb la del President de la Generalitat com la més prudent i adequada, i no tant per proximitat ideològica com per la seriositat que desprèn.
Es evident que en molts camps i territoris hi ha motius de queixa per serveis que no funcionen com caldria. Culpa de Madrid, culpa del Govern de la Generalitat, culpa , en alguns casos, dels Ajuntaments. Feta la diagnosi i acceptada la realitat, el que pertoca és posar-hi remei. I si una cosa cal reclamar és atrapar el temps perdut. I n’hem perdut molt de temps en discusions i debats ben poc productius.
Es lògic que els ciutadans, acabin “emprenyats” quan alguns dels problemes s’ajunten i fan més difícil de pair les dificultats normals diàries. Fins aquí tots d’acord, però simplement mostrant la indignació no n’hi ha prou. S’ha de posar fi a les dificultats i encarar-les perquè no es repeteixin. Crec que en aquest aspecte s’ha avançat molt en els darrers mesos, i no tant per la manifestació com per la convicció que no es poden repetir fets com el gran tall de llum, o els problemes reiterats a rodalies.
D’aquí l’interès i la sintonia amb el President , anunciant que pren bona nota del malestar general existent, i la necessitat de canvis substancials en les prioritats i les inversions del Govern català, primer, i del govern espanyol, segon. Perquè no tots els aspectes negatius els hem de posar a la balança de Madrid. Cal recordar que en alguns temes no hem fet els deures en absolut, i ha estat culpa nostra i no dels altres.
Si a la comunitat de Madrid en pocs anys es varen construir cent km, de linies de Metro, en el doble de temps, a Barcelona, se’n varen construir deu. I si aquí apostàvem per autopistes de peatge, en altres llocs feien autovies lliures de peatge. Les prioritats de cada país les marca el govern de torn, i aquí en teníem unes que no passaven per solucionar el problema de la mobilitat. I ara l’oblit passa factura.
Però, el que compta és que hi ha projectes per redreçar la situació i s’han pactat aportacions de Madrid pels propers set anys per fer front al problema. Tant a la Area Metropolitana com a les nostres comarques de la Catalunya Central es projecten obres de grans dimensions i de repercussions enormes en matèria de mobilitat pels anys futurs. L’Eix transversal ferroviari és el més espectacular, però n’hi ha d’altres que suposen un canvi radical després de molts anys d’oblit. Sigui acabar l’eix diagonal, o el tram sud de l’eix del Llobregat, o arribar al Túnel del Cadí, amb autovia, o les millores que s’estan fent en les carreteres secundàries transversals, suposen inversions multimilionàries que no estaven en les agendes dels anteriors governs de la Generalitat.
Per tant, sí han servit les mobilitzacions, les crítiques i les peticions , i no cal anar a una manifestació per mostrar la necessitat de canvis en el funcionament del país. Des de la posició del PSC és lògic el plantejament del President, de dedicarse a governar i solucionar els problemes heretats, en comptes d’anar-se a manifestar perquè el govern no havia fet els deures que li corresponien. I quan diem govern, el d’aquí i el de Madrid.
Ara cal fer un seguiment dels treballs, inversions i projectes . Mai com ara s’estaven fent tantes i tant importants obres en el conjunt del país. Tot plegat ve ha de traduir-se en un millor funcionament dels serveis bàsics essencials. I , aquests clarament han de passar per davant de qualsevol altra consideració. Aquesta crisi també ha deixat ben clares les prioritats, una cosa més que s’ha guanyat i una cosa més que ja no tindrà volta enrere.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Federació XI del PSC.

ROTGERS- INAUGURACIÓ ESPLÈNDIDA.
En un dia assolellat, i amb una molt alta participació, es va celebrar, ahir diumenge la festa de inauguració de les obres de Restauració de l’Església Romànica de Rotgers.
A 2/4 d’11 del matí l’Alcalde i l’Equip de Govern Municipal va rebre a l’entrada de l’Ajuntament al Diputat, Ezequiel Martínez en representació del President de la Diputació de Barcelona. Tot seguit anaren junts cap a Rotgers, on ja hi havia una autèntica generació esperant començar els actes.
S’havien col.locat 40 cadires a l’interior, totes ocupades i la coral de la Parròquia va anar dalt al cor, la resta de gent estigué a peu dret al final de l’església i uns 30 o 40 quedaren fora on varen poder seguir tota la cerimònia pels altaveus instal.lats ja en previsió de que no tothom podés entrar dintre.
Oficià la Missa, Mn Felip i al final hi hagueren els parlaments d’ell mateix, de l’alcalde i del Diputat. Es recordà com estava l’església 10,15 o 20 anys enrere i es transmetè l’agraïment a la Diputació de Barcelona per una inversió de 130.000 euros que ha garantit la supervivència de l’església per mil anys més.
Al final dels parlaments, tallada de cinta inaugural i tot seguit esmorzar popular per a tothom. Un centenar llarg de persones varen gaudir d’aquesta festa i poguerem recordar vells temps quan encara estava en actiu l’església i s’hi venia un dia l’any des de Borredà.
En resum, un dia complert, excel.lent que va deixar un bon gust de boca a tots els assistents i en el qual l’alcalde va aprofitar per demanar una altra inversió cultural, com és la de restaurar el Pont de Roma.