Friday, March 27, 2009

 

LLOABLE TREBALL

LLOABLES INICIATIVES
Que estem immersos en una greu crisis és més que evident. Que en èpoques de crisis cal buscar sortides excepcionals, és desitjable. I que la suma d’esforços fa més viables les solucions, és inqüestionable.
Es,interessant, doncs, veure algunes iniciatives empreses per entitats de la capital i la comarca , a favor dels més necessitats i desvalguts. Càrites , des de fa anys, és un bon referent de organització ben portada, ben dirigida i amb les idees clares de com ajudar als col•lectius més desfavorits. També Creu Roja se situa en aquesta posició, a l’igual que altres entitats com la Fundació Trueta, el Grup Horitzó i alguns altres que seria llarga d’enumerar.
La crisis colpeja fort, i el nombre de persones amb greus carències augmenta de manera desproporcionada. No es pot deixar d’actuar perquè el problema esdevingui més gran i més greu. Al contrari, s’hi han de dedicar majors esforços i buscar maneres per sortir del pas, pensant que tard o d’hora el temporal passarà i tornarem a una certa normalitat.
Però mentrestant s’han de resoldre els temes més urgents. El dia a dia, i trobo que la imaginació en buscar ajudes s’ha obert camí.
Aconseguir un acord amb els supermercats per recollir menjar, és una excel•lent idea que de ben segur donarà uns bons resultats. Es una mesura àmplia, ràpida i eficaç amb capacitat per solucionar multitud de problemes essencials a moltes famílies. Felicitats per la iniciativa, i ara cal que tots hi col•laborem
També les altres entitats esmentades i altres que no he enumerat, fan les seves campanyes i ajuden enormement en aquests temps que corren. Ajudes econòmiques, ajudes alimentàries o altres que no es poden quantificar en diners, però que son igualment valuoses com la companyia a persones soles, o les ajudes als que cuiden de persones malaltes, etc.
Tant important son uns ajuts com uns altres, i només son possibles si es mobilitza a molta gent. Uns per col•laborar econòmicament, altres amb el seu treball i disponibilitat lliure. Son els voluntaris. Una eina indispensable perquè totes aquestes entitats funcionin i arribin a tot arreu.
Hi ha moltes persones voluntàries, però en faltes moltes més. Aquells que algun dia hagin pensat en col•laborar, ara és el millor moment per fer-ho. Estem en una etapa dura que no sabem quants temps durarà, fer-la menys rigorosa i suportable depèn de tots nosaltres. Ajudem a qui ajuda, i haurem aportat el nostre gra de sorra.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Thursday, March 26, 2009

 

PENSA GLOBALMENT

PENSA GLOBALMENT ACTUA LOCALMENT.
La crisis realment colpeja tots els sectors i tots els territoris i ho podem veure aquí a casa nostra. Fins i tot les grans empreses veuen caure les comandes, perquè la incertesa s’ha apoderat dels mercats i no fa distincions.
Fa ben pocs dies vaig tenir ocasió d’estar a l’Escola d’Hivern del PSC, i de la mà de diversos alts càrrecs catalans, espanyols i europeus varem poder analitzar una crisis com mai s’havia donat. Ha coincidit la crisis econòmica , amb una financera, de dimensions mai vistes. I com mai s’havia vist, les repercussions d’operacions boges dels EUA ha contaminat les finances de la resta del món, sense distincions.
I aquelles operacions fetes sense uns controls mínims, s’han reproduït en altres països fins arribar a xifres escandaloses, amb comportaments igualment inacceptables de directius d’entitats que lluny de ser despatxats per la seva mala gestió, son canviats amb indemnitzacions milionàries, per escàndol de tothom.
Queda clar que d’aquesta crisis n’ha de sortir un nou ordre mundial financer que reguli el funcionament de les grans i petites entitats bancàries i financeres i que els organismes existents, facin un autèntic control de totes elles.
Sembla evident també que l’immensitat del forat financer obliga a injectar fons a tot arreu per evitar el col•lapse, però que han d’haver-hi mesures contundents per parar el cop i sobretot evitar que mai més es torni a produir. Almenys amb aquestes característiques.
I bona part de la crisis s’autoalimenta per la por que ha creat a tots els sectors i en tots els àmbits. Qui volia i pot encara invertir, prefereix esperar uns mesos i això agreuja la situació. Sempre s’ha dit que el diner és covard i ara la covardia és universal, d’aquí que ningú esperi solucions a nivell de Catalunya, i fins i tot d’Espanya. Son economies molt petites en relació a la immensitat del problema.
El que sí cal fer a nivell local, entenent per local , Catalunya o Espanya, és prendre acords que serveixin per aguantar el temporal un cert i esperar que l’ordre mundial vagi fent el seu treball.
Ara toca pensar en els més desvalguts i en comptes de rebaixar certes inversions o atencions , caldrà ampliar-les per evitar que col•lectius nombrosos de gent ,no es vegin abocats a la misèria. I és que en alguns llocs s’ha arribat ja a nivells mai vistos de dificultats per sobreviure. Les entitats dedicats a ajudar ho veuen cada dia, i han de poder augmentar els seus fons per ajudar a tots els que ho necessiten.
D’aquí que plans d’inversions com els que ara estem gestionant els ajuntaments, provinents del Pla Zapatero, o d’altres que ara iniciaran el recorregut com el d’arranjament de vivendes de persones amb greus carències que han pactat la Diputació de Barcelona i el Departament de Treball, van en la bona direcció. Donar feina , per una banda i resoldre problemes , per l’altra. Així s’ha de continuar mentres duri la part més forta de la crisis.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, March 23, 2009

 

RECEPTES CASOLANES

RECEPTES CASOLANES
No vull parlar de cuina, sinó d’economia i finances. A part de la preocupació per la crisis en general, s’ha de veure i constatar que ja no podem continuar apostant per propostes regionals, de petit país, sinó de grans acords a nivell de continents sencers.
Aquesta crisis ens fa veure la crua realitat. Una realitat que demostra que realment tot és global. Que ja no podem pretendre viure en el nostre petit racó i esperar sortir dels problemes amb receptes casolanes, pensades per set o vuit milions d’habitants.
Agradi o no, ara és hora d’enfortir les grans comunitats, i cooperar amb elles el més estretament possible si volem sortir-ne mínimament ben parats.
Es interessant constatar canvis substancials en els discursos de CiU, i fins i tot d’ERC davant aquesta realitat. Ara no toca parlar d’independentisme, ni pensar en que sols aniríem millor. Tothom accepta que haver creat l’euro ens ha salvat d’una situació que si ara és greu, sense l’euro seria dramàtica a tot arreu.
I és que la unió fa la força, i més que ens hauríem d’unir per travessar les dificultats en millors perspectives. Totes les grans institucions financeres estan en qüestió i totes han de ser reformades en profunditat. Es evident que hem de participar-hi amb la veu dels estats. Això no vol dir que les polítiques més locals no tinguin rellevància. Ara més que mai hem d’aplicar aquell principi que a nivell socialista hem tingut molt clar “pensar en global i actua a nivell local”.
I és que aquesta crisi no solament ens obligarà a fer canvis profunds a nivell política sinó en tots els altres nivells. S’ha arribat a una situació realment espectacular i inesperada d’una gravetat sense precedents, en bona part per culpa de la falta d’intervenció dels governs, en matèria bancària i financera.
Hi havia tant entusiasme pel mercat i per les actuacions lliberals que al final l’estat quedava en segon terme , sense exercir el nivell de control i exigència que requerien tots els sectors. Els resultats els tenim a la vista, enriquiment escandalós de molts financers que no mereixen dir-se banquers, i actuacions increïbles a nivell de l’ús del diner dels altres.
Però, és que amb tot això queda palès que tots depenem de tots, i quan més gran és la entitat que actua, més protegits podem estar. Un principi que no agradarà a molts independentistes, però que queda demostrat amb l’actual crisis. Pobre del que volgués sortir del sistema o crear altres alternatives , sense el paraigües dels grans. Ara mateix fins i tot els grans tenen problemes, ja no parlem de la situació dels petits i dels desemparats. Es una nova prova de la crua realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

LA COMPLEXITAT DELS MOSSOS

LA COMPLEXITAT DELS MOSSOS.
Periòdicament apareixen notícies que tenen per protagonistes els Mossos d’Esquadra, i donen peu a múltiples comentaris i crítiques, sense analitzar la complexitat i dificultat de la feina que tenen encomanada. La majoria de gent, simplifiquen la qüestió dient que tot va inclòs en el sou. Això també sovint, ens ho diuen als polítics, encara que no cobrin.
Però bé, per poder criticar s’ha de conèixer el marc en que desenvolupen la seva feina i la enorme complexitat que comporta. Estem vivint una etapa de qüestionament general del principi d’autoritat, a tots els nivells i a tot arreu. No es pot comparar el respecte, la por o l’autoritat que imposava un uniforme anys enrere, respecte el que suposa ara, sigui el cos que sigui.
El cos dels Mossos és antic històricament parlant, però acabat de renéixer , en realitat. I no és fàcil crear i organitzar,en pocs anys, un cos amb prop de quinze mil efectius. Pensar que un noi o noia de 19 anys pot portar ja l’uniforma i quedar investit de la autoritat que representa és una responsabilitat enorme i d’una complicació evident.
Encara que no se li doni un arma de forma immediata, condueix un vehicle policial, ha d’enfrontar-se a gent de tota mena, amb comportaments de tota classe, entre els quals pot figurar-hi els insults, acusacions de tota mena, autolesions, rebre escopits i ser maltractat de múltiples formes i maneres.
Es fàcil, des de fora, dir que tot va amb el sou. Que han d’estar avesats, acostumats i restar serens davant qualsevol d’aquestes fórmules de provocació, actuació o atacs. Molts pensen que el pas per l’Acadèmia ha de suposar convertir nois i noies, homes i dones en robots, preparats per tot i disposats a suportar-ho tot. Puix que els paguem, que s’aguantin, i sinó que es dediquin a una altra cosa.
Simplificar les coses o caricaturitzar-les no resol els problemes. Simplement els banalitza i ajuda a desprestigiar un cos que tots hauríem d’ajudar a fer bé la seva feina. I no és amb crítiques a tord i dret com es corregeixen els errors propis o aliens.
Es evident que qui actua, perilla d’equivocar-se. I l’ésser humà té reaccions múltiples i diverses en funció de les situacions en que es troba. Per molta disciplina i entrenament que es pugui tenir, sempre hi ha moments imprevisibles, amb reaccions sorprenents i no fàcils de controlar i supervisar. I no sempre és intencionadament ni volgudament. Algun excés es pot produir, i s’ha de corregir i castigar, però mai imputar a tot el cos, l’error d’uns pocs.
I aquí massa sovint tenim tendència a generalitzar, i a demonitzar, sense termes intermitjos. La necessitat de reflexionar sobre el comportament de molts experts en mobilitzacions , provocacions i agressions , ens hauria de preocupar més que algun error puntual de la policia. I no sembla que sigui així a nivell comunicacional. I ajudar a desmoralitzar i qüestionar la autoritat dels Mossos és un dels pitjors errors que podem cometre. I venen temps difícils, en els quals s’haurà d’actuar amb fermesa i alguns semblen voler jugar amb foc. I qui juga amb foc, perilla de cremar-se.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Thursday, March 19, 2009

 

OBRES EN TEMPS DE CRISIS

OBRES EN TEMPS DE CRISIS.
En el darrer ple es va parlar de si era oportú o no fer una nova urbanització amb la crisis que actualment té el sector de la construcció i les males perspectives de cara a vendre parcel•les en els propers temps.
Precisament és en temps de crisis quan cal activar l’economia i les obres . Això facilita la creació de llocs de treball, l’adjudicació dels projectes amb rebaixes més importants que no en els bons temps, i les obres acaben quan la crisis està passada i es disposa dels terrenys urbanitzats en el millor moment .
De fet, aquesta experiència ja la varem passar a Borredà 15 anys enrere quan es va fer la ampliació del casc urbà , amb la construcció de la zona nord. En aquells moments la crisis era realment greu, i gràcies a les obres el poble va començar la reactivació i posteriorment la construcció de xalets va suposar una època de bonança com feia anys no s’havia vist, al mateix temps que garantia el creixement del poble.
Sense actuacions com la zona nord, Borredà a dia d’avui seria un municipi al voltant dels 400 habitants, com a màxim, amb una o dues botigues, amb dificultats per sobreviure i amb una vintena d’alumnes a l’escola, i un futur ben magre per a tots els habitants. Perquè quan un poble comença a decaure, la decadència es va incrementant al llarg del temps, sinó hi ha un revulsiu que l’aturi i modifiqui la tendència.
Es el que varem aconseguir amb la zona nord primer, i després amb l’impuls donat a tot el sector de turisme i serveis. Actualment el poble es conegut per la seva bellesa, per la seva arquitectura, i pels serveis de que disposa i el gran nombre de places de turisme rural i càmpings.
Tot plegat ha permès passar dels 441 habitants de l’any 91 als 632 de febrer de 2009. Si es mira l’evolució de la majoria de pobles de muntanya es veurà que n’hi ha ben pocs que hagin aconseguit superar les èpoques de crisis. D’aquí la voluntat de continuar pel mateix camí, i facilitar terrenys i serveis a les persones del poble i de fora que aspiren a tenir una vivenda en una de les urbanitzacions construïdes.
I ara és el moment de tirar-les endavant. La del Camí de la Roca ja està totalment acabada i a punt per passar a mans municipals, les cessions i compensacions previstes per llei. I la de Cal Gall, dintre de poc s’adjudicaran les obres i en mig any estarà a punt per acollir les primeres construccions. I no tenim cap dubte de que poc a poc s’aniran construint i s’aniran poblant de gent del poble i de fora, permetent un creixement raonable i sostenible per un municipi com el nostre.
Creiem que en aquest, com en molts altres temes, tenim una àmplia majoria del poble a favor i és un dels factors de la confiança que des de fa anys obtenim en les conteses electorals. Entre altres coses, perquè sempre intentem complir els compromisos del programa en que ens varem presentar.
Joan Roma, Alcalde

Wednesday, March 18, 2009

 

LA UNITAT D'ACTUACIÓ NÚM 1 CONTINUA ENDAVANT

LA UNITAT D'ACTUACIÓ DE CAL GALL CONTINUA EL SEU CAMÍ
En el Ple Municipal Ordinari celebrat el passat dilluns dia 16, entre d'altres punts es va desestimar el Recurs de Reposició presentat per dos dels propietaris afectats. De tots els punts presentats només un es va atendre, en el sentit de passar 5 rebuts, en comptes de 4 per fer el pagament de les obres d'urbanització.
Concretament dintre de pocs dies es passarà el primer rebut consistent en repartir entre els propietaris l'import de la gestió de la Unitat d'Actuació i els costos d'inscriure en el Registre de la Propietat les finques resultants de la reparcel.lació. En total , poc més de 47.000 euros.
Posteriorment es procedirà a la convocatòria per la adjudicació de les obres d'urbanització de la unitat d'actuació, i a la contractació de l'equip director de les obres, i tot seguit aquestes podran començar seguint el projecte redactat per l'equip gestor de la Unitat d'Actuació, contractat per la Diputació de Barcelona.
Aproximadament cada dos mesos es passarà rebut als propietaris del cost de les obres executades i de les previstes en els propers dos mesos, fins a la total liquidació de l'import total que se situa en poc més d'un milió d'euros.
Finalitzades les obres i fets tots els pagaments, els propietaris de les parcel.les podran posar-les a la venda a preu lliure. I l'ajuntament procedirà a convocar subhasta de les 2 parcel.les que li han tocat en aplicació del 10% d'aprofitament mitjà que la llei preveu.
Si tot va com el previst, les obres poden estar completament acabades a finals d'any.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

 

INICI OBRES FEIL

INICI OBRES FEIL
Avui dia 18 de març s'ha dut a terme l'acta de replanteig del projecte de construcció d'un nou dipòsit general a la finca de Subirà. Aquest projecte és el que es financia amb el Pla Zapatero per un import de 101.000 euros i l'empresa adjudicatària ha estat Excavacions Cabanas S.L de Puig-reig.
El nou dipòsit serà de 1.000.000 de litres, el més gran que tindrem i servirà per garantir aigua a tot el poble, especialment en les èpoques més seques.
El dipòsit anirà al costat del vell dipòsit general de 300.000 litres i es comunicaran els dos per sumar les dues capacitats.
Les terres que surtin de les obres es reutilitzaran posant-les en uns camps propers i així aprofitarem tot el material. També es farà una especial atenció a minimitzar l'impacte visual del dipòsit amb una part que anirà soterrada prop de 3 metres, i tot l'entorn es deixarà en perfectes condicions.
Aquesta obra era una de les previstes en el programa electoral de l'equip de govern, i una vegada entri en funcionament suposarà duplicar les reserves d'aigua del poble.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Tuesday, March 17, 2009

 

DECISIÓ PREVISIBLE

DECISIÓ PREVISIBLE.
S’ha fet realitat el que molts preveiem respecte el projecte d’abocador en el municipi de Pinós. Al final l’alcalde ha retirat l’estudi de la ubicació i per tant gira pàgina a una nova proposta d’abocador, de les moltes que han planejat per les comarques de la Catalunya Central. La llista comença a ser llarga.
Entenc perfectament la situació de l’alcalde i el dilema que es planteja quan s’ha estudiat el projecte, i s’ha comprovat que no comporta els riscos ni els perills dels quals molts parlen sense haver-ne anat a visitar cap de semblant, i sense haver-se llegit la normativa a la qual obliga el govern de la Generalitat per aquests tipus d’instal•lacions.
Ja en un anterior article vaig deixar clar que qualsevol dels abocadors actualment en funcionament i que donen servei als municipis tenen menys control que els privats que demanen llicència a la Generalitat. I en el cas del Solsonès no és cap excepció. A l’abocador comarcal hi van a parar dotzenes de productes i substàncies que mai es permetrien en un abocador de les característiques del que es proposava per Pinós.
Aleshores, perquè una oposició tant radical? Ja ho vaig comentar, en molts casos per desconeixement del funcionament d’una instal•lació com aquesta, en altres casos per interessos particulars de veïns que no volen patir cap mena de molèstia, d’altres per enveja o per tornar “favors”als propietaris de la finca proposada, i altres perquè son partidaris acèrrims de que aquí no vinguin res de fora. Entenent per de fora, res que no sigui produït a la comarca. Per això accepten l’abocador comarcal, però no , un altre.
El que m’ha preocupat d’aquest cas, i d’algun altre que s’ha produït, és la intervenció directa d’alcaldes veïns i la intromissió en els debats i decisions que volien prendre els ciutadans reals de Pinós.
Es un mal precedent, perquè si una cosa s’ha de preservar entre municipis és el respecte d’uns envers els altres, i la no intervenció en els afers municipals que no son propis. No ha estat intel•ligent ni adequat que alcaldes d’altres pobles hagin intervingut en reunions i assemblees dintre de Pinós. Es poden manifestar opinions, favorables o adverses, respecte determinades activitats en municipis veïns, però participar directament en els atacs i en les accions em sembla inacceptable. Sobretot perquè tot el que es sembra al final es recull.
Vindran altres projectes, vindran altres propostes, arribaran altres iniciatives que algun dels pobles veïns de Pinós veurà amb bons ulls, perquè creuran que son favorables, i des d’ara tindran en Pinós un adversari lògic. I és que el que pot semblar positiu per uns , pot semblar negatiu per altres , sobretot sinó li arriba cap compensació.
D’aquí que el més prudent i adequat és que una proposta municipal sigui estudiada, valorada i resolta dintre del propi municipi sense intromissions externes, perquè no tot és blanc o negre, i cada vegada més hi haurà decisions complicades d’acceptar o refusar, a la vista de les necessitats d’altres territoris, amb els quals hem de ser solidaris. Sinó ells deixaran de ser-ho amb nosaltres. Dir què ens agrada i què, no , no sempre es podrà portar a la pràctica. I sinó ben aviat en tindrem exemples.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Friday, March 13, 2009

 

RETARD EN LA LLEI DE DEPENDENCIA

QUEIXES PELS RETARDS EN LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.
Uns quants alcaldes hem fet arribar queixes a la Generalitat pel desenvolupament de la llei de depedència que havia de ser àgil i ràpida, i continua en una situació veritablement
inacceptable.
No es pot admetre que persones grans i amb greus problemes hagin d’esperar uns quants mesos per ser revisats, i després uns quants mesos per ser diagnosticats,i finalment uns altres mesos per començar a cobrar.
Tanta durada i tants entrebancs comporten que molts dels que esperen cobrar, morin tot esperant l’ajut. Aixó no és ni tolerable ni acceptable , sobretot ara després de més d’un any de funcionament de la nova llei. Es podia pensar en retards i complicacions al principi de la aplicació de la llei, però no despres de tant de temps.
Es per aquest motiu que també animem als perjudicats a denunciar aquests retards i exigir davant de la Generalitat i si convé davant dels tribunals el compliment de les condicions de la llei.
Al principi hi havia el problema del finançament perquè s’havien programat ajuts per menys gent de la que després ha sortit, però ara s’ha augmentat la dotació econòmica dintre del Pla Zapatero i no hi ha excusa per no pagar.
En resum que hem de mobilitzar-nos per aconseguir que els més necessitats tinguin l’ajut promès i evitar els retards que s’etant donant per causes burocràtiques.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Thursday, March 12, 2009

 

PRIORITATS SOCIALS URGENTS

PRIORITATS SOCIALS URGENTS
Som molts els que estem preocupats per la lentitud en la resolució de les peticions lligades a la llei de dependència. Si uns tràmits haurien de ser ràpids i eficients haurien de ser els que afecten a les persones amb deficiències greus, i pel que veiem son encara milers els expedients per resoldre i sobretot per començar a pagar.
S’han posat més diners per fer front a demandes superiors a les previstes inicialment, però la burocràcia complica enormement les coses i cal trobar vies més ràpides que les actuals.
Si això és evident i exigible, hi ha altres problemes que també necessiten solució. I fa pocs dies que el President de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué ens va informar a uns quants alcaldes, d’un pla d’arranjament d’habitatges per persones grans, amb deficiències i pocs recursos, que ve a portar optimisme i solució a temes realment greus.
En aquest cas, la Diputació , en conveni amb el Departament de Treball de la Generalitat impulsaran un pla, vàlid pels anys 2009 i 2010 que permetrà resoldre ,amb petites obres, alguns dels grans problemes de la gent gran.
Tots coneixem persones grans i amb dificultats que haurien de poder millorar l’accés a casa seva, o que haurien de canviar la banyera per un plat de dutxa, o que la cuina de gas butà seria millor canviar-la per una elèctrica, posar un escalfador, millorar la instal•lació elèctrica, etc, etc,
En definitiva hi ha multitud de petites obres necessàries, que la gent gran ,amb pocs recursos no fa , precisament per falta de diners, o per les complicacions que porta trobar paletes, electricistes, llauners, etc, lligar-ho tot i fer-ho tot en poc temps i que quedi bé.
Resoldre aquests petits problemes pot suposar canviar la vida significativament per la gent que ho necessita.
Doncs, ara arriba un pla realment pràctic, necessari, molt ben pensat i dissenyat, al servei del col•lectiu més necessitat. La previsió és que les peticions es facin per medi dels ajuntaments, d’acord amb els seus serveis socials, i el finançament anirà a càrrec de la Diputació i Generalitat en un 66% i dels ajuntaments en el 34% restant.
S’està preparant tot perquè aquest estiu puguin entrar en funcionament i es contractaran tres empreses a nivell de tota la província de Barcelona per dur a terme totes aquestes obres que, prèviament hauran estat elegides, estudiades, programades, i que una vegada executades tindran un seguiment per garantir-ne la qualitat i idoneïtat.
Francament, aquestes son les iniciatives de les quals estem orgullosos els socialistes, per la component social que suposen i per fer-ho en un moment de crisis que podria donar peu a buscar excuses de falta de diner, i en canvi es portarà a terme, resoldrà no menys de 2.500 problemes diversos, i donarà treball a moltes persones.
Precisament aquestes son les accions que s’esperen de governs progressistes, i ens alegrem de que es posin en marxa precisament ara. I ara ens toca als ajuntaments fer un nou esforç, en aquest àmbit per poder complementar el cost de els altres dues administracions.
I ja era hora de que veiéssim un conveni a tres bandes: Diputació – Generalitat – Ajuntaments que ha estat una reivindicació històrica . Ara es converteix en realitat, en un tema tant prioritari com el descrit.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà (Berguedà).

Wednesday, March 11, 2009

 

VISITA D'OBRES A LA POBLA

VISITA D’OBRES DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ A LA POBLA DE LILLET.
Ahir, dia 10 , el President de la Diputació de Barcelona, Antoni Fugué va fer una visita d’obres al pavelló poliesportiu de La Pobla de Lillet. Aquesta era una visita programada de feia temps amb l’Acaldessa, Carme Rosell per repassar diversos temes d’interés municipal i en els quals la Diputació de Barcelona hi col.labora, com és el cas del pavelló.
Per tant, al President se li varen mostrar les maquetes del pavelló i va rebre una explicació a peu d’obra . Posteriorment va visitar les obres del casc antic, i se li varen explicar altres projectes que dintre de poc començarà l’ajuntament.
Fora ja de la visita oficial, el Consell Polític del PSC al Berguedà va organitzar un dinar amb els alcaldes i caps de llista per repassar la feina de cada grup municipal en el seu poble, al mateix temps que se li feien arribar diverses preocupacions i peticions de cara la futura organització territorial, i el posicionament del partit en aquest i altres temes.
El dinar- reunió amb 18 representants municipals del PSC va ser de gran interès per les dues parts i varem quedar de fer-ne una altra dintre d’uns tres mesos.
Per l’Executiva Comarcal, Joan Roma, Secretari Política Municipal.

Tuesday, March 10, 2009

 

DISPUTES TERRITORIALS

DISPUTES TERRITORIALS
En temps de crisis les iniciatives i interessos dels diversos territoris esdevenen més susceptibles d’acabar en disputes i reivindicacions contundents. Ho veiem ara amb la proposta d’aeròdrom corporatiu, però ho constatarem en moltes altres infraestructures i equipaments, propis d’una regió.
Es lògic que cada capital, i el territori que aplega, prengui posicions sobre els grans temes perquè d’això en depèn el seu pes i capacitat de lideratge futur. I no estem encara en una situació de col•laboració i cooperació entre comarques sinó en una posició de tempteig. De mostrar i demostrar la capacitat d’influència ,envers el govern de la Generalitat o el govern central, per després reivindicar un major pes en la organització territorial de Catalunya.
De fet la organització regional es va fent realitat, sense grans anuncis ni grans desplegaments, però poc a poc va esdevenint realitat, per medi de la descentralització i desconcentració del poder de la Generalitat. En el nostre cas, en el marc de la Catalunya Central, ja hi ha força serveis que no obliguen a anar a Barcelona sinó que poden ser negociats i acordats en l’àmbit regional.
Previsiblement en un parell d’anys tots els departaments poden haver descentralitzat els seus serveis i fer que el país arribi a un grau de descentralització adequat. I aleshores arribarà la pregunta. Cal anar més enllà? Hem de constituir les regions en demarcacions electorals ? Ens posarem d’acord sobre un mapa polític?
Aquí molts tenim els nostres seriosos dubtes. Una cosa és la organització administrativa del país i una altra variar la organització política, en regions, modificant el mapa electoral, la composició del Parlament, etc.
Per les enquestes a la gent, i pel posicionament de molts alcaldes i càrrecs institucionals no sembla que aquesta proposta trobi el consens ni es vegi com una necessitat imperiosa perquè el país pugui funcionar millor. Aleshores, cal ficar-se en aquest embolic?
Semblaria que no. Que es pot pensar en una organització territorial de la Generalitat, descentralitzada, sense tocar l’àmbit polític ni , en aquest cas les Diputacions que podrien continuar funcionant en el seu àmbit provincial. Això evitaria molts problemes i moltes discussions, i no trencaria l’actual funcionament de cap de les institucions al servei del país.
La Generalitat milloraria el seu funcionament perquè aproparia els serveis als ciutadans i les Diputacions continuarien ajudant els ajuntaments de la seva província, sense més problemes. Les circumscripcions electorals al Parlament , al Congrés i Senat serien provincials i no complicaríem el funcionament ni la representació del país amb altres divisions que necessàriament comportarien conflictes entre comarques de la mateixa regió. Després d’anys de parlar-ne, potser és més pràctic optar per aquesta solució que no pas buscar-ne d’altres de més complicades i difícils d’aplicar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Thursday, March 05, 2009

 

INSTAL.LADORS FALSOS

INSTAL•LADORS FALSOS
Pel que he vist també a Solsona han passat falsos instal•ladors o supervisors de l’estat de les instal•lacions de butà, o de gas natural. En fi, en altres casos poden voler mirar les instal•lacions de llum, o d’aigua,etc. La qüestió és trobar l’excusa per entrar en una casa, preferentment on hi visqui gent gran. Quan més gran, millor.
I van preparats per fer la feina. Es a dir, per estafar. Alguns porten uniformes de treball, aparentment legals, carnets, blocs de factures, etc. En resum, costa de saber que son estafadors . I molta gent no es para a preguntar-se si fa falta aquesta inspecció o qui l’ha de fer, cada quan, quan podria costar, etc. Amb aquestes incògnites l’estafador pot canviar un trosset de tub , i redactar un suposat informe de que ha revistat tot, i tot està en ordre, i cobrar 100 o 150 euros per “la feina “feta.
El propietari del pis, atabalat, paga i calla. I ells poden anar per més feina, fins que algú els para els peus, o sospita i avisa a l’ajuntament o als Mossos, i el negoci se’ls acaba.
Això passa tant a les ciutats com en els petits pobles, i de tant en tant. Pel que sembla els que han passat per Solsona, han anat també a d’altres pobles de la comarca i de la comarca veïna, el Berguedà. En tinc uns quants exemples.
Es hora de reiterar que no s’ha d’obrir a cap desconegut. I si s’obre la porta, mai deixar-lo entrar a dins, amb qualsevol excusa. Una de les més efectives, és dir que abans heu de trucar al fill o la filla per demanar-li que vingui i els atengui ell o ella. Tingueu fills o no, aquesta és una reacció que sempre surt bé, i se’n van i ja no esperen a que algú els demani massa coses.
Altres solucions més contundents son trucar a l’ajuntament per demanar si hi ha una campanya de revisions, o directament als Mossos d’Esquadra perquè vinguin i comprovin els papers d’aquesta gent. I de fet de papers en tenen molts, amb telèfons, correus, fax,etc, però quan s’hi truca ja es veu que tot és un invent.
Es una llàstima, la falta de reacció immediata perquè , en unes poques hores, dos o tres parelles d’estafadors es poden fer amb uns quants centenars d’euros i marxar contents cap un altre poble o ciutat.
I per aquests territoris passen tot sovint, perquè la gent gran està més a casa que en grans ciutats, o perquè som més confiats. I saben que poden operar unes hores i que després els convé marxar cap un altre lloc.
En fi, ara cal fer molta atenció, tant en aquest tema, com en el de tenir-ho tot ben tancat, ben protegit i no deixar res a fora, perquè hi ha massa gent que volta esperant errors dels veïns per agafar el que no els pertany.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC

 

ATENCIÓ COTXES I MATERIAL

ATENCIÓ COTXES I MATERIAL
Ahir em vaig assebentar del robatori de divers tipus de material de dintre d’un cotxe d’una veina de Borredà, aparcat al carrer de Dalt. No tenim constància d’altres robatoris durant aquesta setmana, per tant es fa difícil de saber qui pot haver estat l’autor d’aquest fet.
Però, és cert que ja no es poden tenir coses mínimament valuoses a l’aire lliure. Sempre pot passar algú que li faci gràcia qualsevol cosa, i se l’emporti. També dintre de cotxes. El millor, evidentment és diposar de garatge i tancar-lo cada dia, però sinó cal que no es vegi res d’important a dintre. Que quedi ben tancat i res a la vista.
I sinó es té garatge, convindria posar una alarma en el cotxe. Sempre complicarà la vida als delinqüents.
I hem dit en diverses ocasions que si algú veu gent sospitosa , a hores intempestives o amb actituts poc normals que truqui als Mossos d’Esquadra ( 088) i que vinguin a supervisar. Millor una falsa alarma que no pas robatoris o destrosses, per no haver avisat.
A més , s’ha de tenir tot ben tancat i ben protegit. Fins i tot material de paleta , o d’altres oficis. Res escapa a l’interés dels lladres. Tingueu-ho present. I si es produeix algun robatori, per petit que sigui s’ha de denunciar als Mossos per poder obrir un expedient i comprovar si és un fet aïllat en el poble o ha passat en altres pobles,etc, així poden estudiar la manera d’operar i posar-hi remei.
Joan Roma, Alcalde de Borredà

 

FALSOS INSTAL.LADORS

FALSOS INSTAL.LADORS.
Aquest dilluns es va tornar a produir un fet que passa de tant en tant a Borredà i a d’altres pobles de la comarca i de tot Catalunya. Es tracta d’uns falsos instal.ladors i supervisors de les cuines de butà.
Es presenten en una casa, si pot ser on hi visqui gent gran, i comencen a mostrar carnets de tota mena, per fer veure que son totalment legals i responsables. Fins i tot van d’uniforme amb granotes de color i amb el nom d’una empresa,etc,etc. En fi, que donen l’aparença de que tenen tot en regle i poden actuar com si fossin autèntics inspectors.
Ja hem dit moltes vegades que no s’ha d’obrir la porta a ningú que no es conegui i s’ha de desconfiar de tothom. Res ja no és com anys enrere, en que podíem deixar la clau a la porta i anar a comprar, i estar mig dia fora de casa, sense que passés res.
Aixó s’ha acabat i qui no s’ho cregui tindrà molts disgustos continuament. En el cas dels falsos instal.ladors, si venen a casa, se’ls ha de dir que trucareu primer a l’ajuntament per veure si s’han de fer canvis o no, a la cuina o a les instal.lacions i que tornin més tard. Ja no tornaran.
O una altra excusa pot ser que espereu que arribi el vostre fill o filla i que tornin a passar perquè vosaltres no sabeu res del butà. Tampoc tornaran, perquè son estafadors que saben que poden estar poques hores en un poble petit, perquè deseguida tot se sap i els podem detenir.
I el que val pel tema del butà, val per altres coses. No us refieu de ningú que no conegueu. Hi ha molta gent que busca com fer diners enganyant als altres. I sempre hi ha algú que pica i que surt perjudicat. Aquest dilluns ha tornat a passar. Per tant ATENCIÓ A QUI TRUCA A LA PORTA I DESCONFIEU DE TOTS ELS DESCONEGUTS. I si teniu algun dubte truqueu a l’ajuntament o als Mossos d’Esquadra.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Monday, March 02, 2009

 

CRISIS. PER UNS MÉS QUE PER ALTRES

CRISIS: PER UNS MÉS QUE PER ALTRES.
Tothom ja s’ha conscienciat de la profunda crisis que travessem i ara només cal esperar que no s’allargui excessivament. De totes maneres ,sigui quina sigui la durada, deixarà empremtes per molts anys. I esperem que , a més comporti canvis substancials en el sistema financer com perquè una cosa semblant no torni a passar.
El grau d’impunitat en que han actuat moltíssimes empreses, institucions, i directius, no pot ser oblidada sense càstigs contundents. I acomiadar directius amb indemnitzacions milionàries és una altra manera de riure’s de tothom.
Però, tot i esperar i confiar en aquests canvis en profunditat, en els períodes de crisis sempre hi ha col•lectius que les passen pitjor que d’altres. No voldria ara fer una exposició de tots els col•lectius afectats, que son molts ,amb imatges colpidores de necessitats urgents que no es poden cobrir.
Avui, voldria recordar un col•lectiu que sempre ha estat tractat en molt segon terme i que veu com les lleis que els haurien de protegir , s’incompleixen reiteradament. Es tracta dels discapacitats, en els seus diversos graus i situacions. Les empreses , organismes i institucions no compleixen la normativa de contractar-los, i equiparar-los als altres col•lectius.
I es donen situacions clarament injustes i dramàtiques. La majoria d’aquestes persones son capaces de fer feines adequades per la seva discapacitat. Es injust , castigar-les amb una dobla pena: la de la discapacitat i la d’haver de dependre dels altres per sobreviure.
Com a càrrec polític he viscut moltes situacions amb impotència, amb ràbia per no poder solucionar unes peticions raonables, i que amb prou consciència per part de tothom permetria trobar solució, sinó per tots, per una gran majoria. I un discapacitat amb feina, és una altra persona. Se li dona una nova vida.
I ara, ve un període extremadament complicat. La crisis afecta a tots, però més als que més ho necessiten. I caldria una legislació més contundent per evitar expulsar del sistema laboral als més febles. I sobretot caldria que totes les administracions donessin exemple complint rigorosament amb les normatives vigents. Malament es pot exigir als altres el que un no compleix a casa seva.
Son milers les persones afectades, i amb elles les famílies, amics i parents. Son moltes també les entitats que ajuden , però els recursos no arriben per cobrir les necessitats. D’aquí que només una àmplia i decidida actuació del govern central i dels autonòmics poden donar sortida a aquest gran col•lectiu. I correspon als mitjans de comunicació donar-lo a conèixer i batallar amb ell per denunciar els incompliments que es produeixen en els àmbits privats i públics.
En les crisis sempre cal pensar, sobretot en els més febles. I el dels discapacitats és un dels que ha de tenir prioritat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

LA FUNDACIÓ DR TRUETA

LA FUNDACIÓ DR TRUETA
En un món com el nostre en que cada vegada utilitzem més materials,alguns d’ells amb components tòxics , i en llencem en proporcions creixents, es fa indispensable disposar d’eines adequades per evitar que aquests materials vagin a parar a llocs inadequats, o puguin ser reciclats, i fins i tot reutilitzats aquí o en altres indrets.
Amb aquesta idea va néixer la Fundació Humanitària Dr. Trueta, amb seu central a Vic, al carrer Canigó, 33, i amb una segona delegació a Berga, al carrer Barcelona, just davant de Creu Roja.
Però, si els objectius, com veurem més endavant, ja són per ells mateixos de gran interès, i necessitat, encara son milloratspel fet de treballar amb una plantilla formada ,bàsicament per persones amb diferents discapacitats d’ordre mental. Persones que difícilment trobarien feina en empreses convencionals, tenen aquí un treball digne, un sou, una formació i una companyia que els treu dels probables guetos en que estarien reclosos.
Per tant, dono tanta importància a la feina que fa la Fundació com amb qui la fa. I d’aquí que com Alcalde de Borredà, estigui des del principi col•laborant i animant a que s’hi col•labori des de tots els àmbits institucionals i particulars.
Però de fet , què fa la gent de la Fundació?. En els orígens la principal feina era la de recollir medicaments una mica per tot arreu: centres d’atenció primària, hospitals, farmàcies, particulars. Per tant, una primera ocupació és posar contenidors per tot arreu i després anar-los a recollir, per tot el país, portant-los cap el centre de Vic o del de Berga.
I veritablement hom queda parat de l’enorme volum de medicaments que no es fan servir, o només parcialment. I la progressiva conscienciació fa que la gent els porti cap aquests contenidors, perquè si uns productes son altament contaminants son els fàrmacs. I llençar-los a les escombraries és un autèntic atemptat al medi ambient i a la salut de tots. De manera que aquesta primera feina de recollida, classificació i eliminació adequada suposa un gran servei a la comunitat.
Però, els altres objectius no son menys ambiciosos i pràctics, com el de recollir fàrmacs de la indústria farmacèutica, i a la vista de la no caducitat de determinades partides, fer-ne un ús immediat mitjançant la tramesa a països pobres i molt necessitats d’Africa, Amèrica o Asia.
I no deixa de sorprendre que entre el material que es recull hi hagi múltiples fórmules per reciclar-ne una part i l’altre enviar-lo a països que el poden arreglar i tornar a fer servir. Siguin ulleres, material ortopèdic, cadires de rodes, o determinat material informàtic, mòbil, etc.
O ocupar-se de la destrucció de documentació confidencial, o recollir paper i cartró, tonner,etc.
En fi, a vegades creiem que lluitar contra el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos, etc, ha de suposar actuacions dels governs i les grans institucions. De fet , tots i cadascun de nosaltres hi podem col•laborar de moltes maneres diferents, i la primera és la de minimitzar els danys al medi ambient amb productes d’ús diari i quotidià, com els que hem enumerat més amunt. I si es pot fer, donant feina a 23 persones amb discapacitats diverses, ajudades per una dotzena d’altres persones que s’ocupen dels aspectes de logística, transport, administració, o d’ajuda mèdica i mental, es pot entendre que estem davant un projecte realment important.
Es lògic que una feina com aquesta trobi la complicitat de institucions i particulars i que permetin fer-ho sostenible, mitjançant aportacions econòmiques a fons perdut o al pagament per la feina i transport d’aquets materials. Una empresa , sempre ha de poder tenir un pressupost equilibrat, i de tots depèn que aquesta tingui moltíssims anys de vida. Per la feina que fa, i especialment per com ho fa i amb qui ho fa.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?