Thursday, November 29, 2012

 

CONFIANÇA TOTAL EN ELS DENUNCIATS




CONFIANÇA TOTAL EN ELS DENUNCIATS.

Per experiència pròpia sé el que significa ser denunciat, i no tenir res a veure amb els motius de la denúncia. Més ben dit, en els fonaments o en els casos, objecte de denúncia.

Hi ha partits polítics, o persones a títol individual, que quan veuen impossible guanyar a les urnes, busquen altres vies per fer-ho realitat. Una d’elles és la via judicial, portant als tribunals, suposats casos d’actuacions municipals irregulars, modificades convenientment perquè tinguin un mínim d’aparença irregular.

Aleshores, el problema pel denunciat és provar la innocència. Es a dir, aportar tota la documentació i informació que demostri que la denúncia, es basa sobre un cas o un fonament modificat convenientment, per fer-lo aparèixer com irregular. En aquest procés es perd temps, diners, esforços i atenció cap altres temes, per evitar condemnes injustes.

En el meu cas, he tingut centenars de denúncies, en els darrers anys, per tota mena de vies : judicials, administratives, comunicacionals.... davant de tots els organismes existents: jutjats de primera instància, contenciosos - administratius, tribunal superior de justícia de Catalunya ( quan era diputat ), Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Sindicatura de Comptes, Sindicatura de Greuges, Agència Catalana de Protecció de Dades, Agència Espanyola de Protecció de Dades, ... i una dotzena o vintena d’altres organismes nacionals, estatals i fins i tot europeus.

La varietat i contingut de les denúncies, és immensa, i la majoria conté o contenia multitud de casos, inventats, modificats o suposats , de manera que la realitat s’ha acabat imposant, mitjançant l’arxiu de les denúncies.

Només un cas va arribar a la condemna, via Tribunal de Cuentas, per una actuació de caràcter administratiu, pel pagament d’uns interessos de demora a una empresa de construcció. Una actuació que de fet havia estat avalada per un informe d’un catedràtic de dret administratiu, demanat per la Diputació de Barcelona, en una obra que havien intervingut la Generalitat i la pròpia Diputació.

En fi, tornant al principi, amb aquest escrit vull reivindicar la honorabilitat dels denunciats, en aquest cas, en Dani Fernández i en Manuel Bustos, els més coneguts, però també d’altres que han aparegut en els mitjans de comunicació.

Conec de fa molts anys, als dos dirigents del partit, i els considero totalment rigorosos en l’actuació dels seus càrrecs. No entenc ni puc acceptar un desplegament tant desproporcionat, i tant fosc, en els mètodes i les explicacions rebudes fins ara, per part dels impulsors de les investigacions. I encara és més increïble la barreja d’accions, en un mateix dia, per temes totalment diferents.

Repeteixo que he patit en carn pròpia, multitud de denúncies, en els darrers 20 anys. Denúncies que m’han portat a defensar la honorabilitat davant dels tribunals. Actuacions dutes a terme per gent de CiU, en uns casos i per part de particulars, més o menys instrumentalitzats , en altres. Al final, la honestedat triomfa, però això no vol dir que els denunciats no passin per un calvari , difícil d’oblidar.

Hem d’exigir rapidesa i claredat en les actuacions i resolucions contundents. En aquest i en altres casos. Si algú ha comès un delicte que pagui per ell, però que es mantingui el principi d’innocència, en tots els casos que ho mereixin.

Aquestes actuacions fan mal, no solament al PSC, sinó a tots els polítics. Estem cansats de que estiguem tots sota sospita, quan la immensa majoria de càrrecs polítics i institucionals, exercim els nostres càrrecs per idealisme i desig de servei a la societat.

Que ningú embruti la nostra trajectòria. Que ningú quedi impune davant actuacions barroeres, motivades per voler guanyar en els tribunals o davant la opinió pública , el que han perdut a les urnes.

Els ciutadans tenen dret a saber tot el que passa, i a votar en conseqüència. En el meu cas, la major prova d’honestedat, han estat les sentències judicials, administratives o d’altre ordre, i molt especialment els resultats electorals. Dotze anys de regidor, i vint-i-un d’alcalde amb majories absolutes.

Confiem en els nostres companys, i en el Primer Secretari, Pere Navarro que els ha escoltat i ha manifestat la confiança en ells. Estem actuant seguint el nostre estricte codi ètic, i és una primera demostració de la rigorositat dels nostres plantejaments, a nivell d’honestedat i transparència.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).


Wednesday, November 28, 2012

 

JA TENIM LA RESPOSTA DEL POBLE- art.revista Celsona






JA TENIM LA RESPOSTA DEL POBLE

Artur Mas, volia una resposta contundent del poble català. Ja la té. Enlloc de donar-li una àmplia majoria absoluta, li ha modificat el seu pes en el Parlament i li obliga a emprendre un camí, radicalment diferent al buscat.

La democràcia té aquestes grandeses, i davant el messianisme d’Artur Mas, la realitat plural del país , s’ha imposat.

En qualsevol altre lloc del món, el més lògic hagués estat la renúncia a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Aquí, s’ha lligat tant el destí del país al d’Artur Mas que CiU s’ha quedat sense alternativa. Està obligada a continuar amb el mateix candidat, si bé totalment cremat per un immens error de percepció de la realitat.

Ben poques vegades hem vist convocar precipitadament unes eleccions, per tenir un avantatge, i sortir-ne totalment escaldat. De fet l’oportunisme de la convocatòria, el salt de CiU del “sobiranisme” a l’independentisme, en qüestió de poques setmanes, les fortes retallades a tort i a dret, juntament amb un messianisme massa estrident, ha motivat a molta gent a anar a votar, i fer-ho per altres forces polítiques.

El resultat, el tenim davant nostre, amb una complicadíssima sortida. ERC és el gran partit guanyador d’aquestes eleccions, però ara es topa amb la dura realitat. Una cosa és criticar i proposar des de fora del govern tota mena de “solucions” a la crisis i dur el país a la independència, amb fórmules més que discutibles i una altra és mullar-se i posar-se a governar.

A dia d’avui, CiU no té company de viatge. Ja no pot pactar amb el PP després de tot el que ha passat. El PSC , no vol acords amb CiU després d’haver incomplert tots els pactes fets en el passat mandat. Res del que es va prometre, es va complir, de manera que estem ja més que cremats, com per ara, resoldre la problemàtica situació en que s’ha ficat CiU per simples interessos de partit, i no de país.

De fet, els resultats del PSC han estat dolents. No podem dir altra cosa, i podien haver estat pitjors a la vista de les enquestes i pronòstics. La convocatòria precipitada d’eleccions de fet buscava aquests efectes sobre els socialistes. Agafar-nos a contrapeu, amb un partit en plena reorganització, un candidat poc conegut, sense poder fer les primàries obertes que havíem promès... No era fàcil emprendre el camí, en aquestes circumstàncies.

Ara, amb 20 diputats, tenim més poder d’intervenció que abans amb 28, a raó dels resultats obtinguts pels altres partits. Es hora d’iniciar una nova etapa radicalment diferent de les viscudes. Cal fer una oposició forta i contundent, cal portar al Parlament els problemes reals dels ciutadans, i tornar al carrer, per escoltar la gent, i fer-nos-en portaveus.

I estem d’acord en fer una consulta al poble, dintre del marc legal. I volem una Espanya federal, on Catalunya hi tingui l’encaix que es mereix, dintre d’una UE, igualment federal. A la curta o a la llarga es comprovarà com la via socialista és la única existent per poder demanar la opinió al poble català. I que ningú s’enganyi, costa poc sumar partits , a una banda o altra de l’independentisme. Una altra cosa serà la decisió en el moment precís. Els socialistes defensem el federalisme com a millor sistema de govern, i la via per arribar-hi és la de reformar la Constitució, tant pel que fa poder convocar el referèndum , com per trobar l’encaix adequat a nivell estatal. El temps dirà qui té la raó.




Tuesday, November 27, 2012

 

EL POBLE HA PARLAT - art. Revista La Rella






EL POBLE HA PARLAT

De ben segur les eleccions al Parlament del passat diumenge dia 25 passaran a la història, com un dels errors més monumentals, comesos per un president en exercici i per un partit, o més ben dit coalició. En aquest cas CiU.

Pensar que es pot enganyar a tot un poble, amagant una nefasta gestió, plena de retallades, incompliments dels compromisos electorals, i pujant al carro de l’independentisme després de 25 anys de governs de CiU, era demanar massa als ciutadans. Més ben dit, era prendre el pèl, amagats darrere les banderes.

La resposta ha estat contundent, i inesperada per tothom. El domini total i absolut dels mitjans de comunicació públics, TV3, Catalunya Radio, i els generosos ajuts donats al Grup Godó ( La Vanguardia, 8TV, etc. ) han limitat la pluralitat informativa fins extrems realment mai vistos. CiU ha posat tots els medis, per controlar-ho tot, i evitar crítiques a les seves actuacions.

Els més perjudicats per aquesta manca de pluralitat hem estat , sense cap mena de dubte els socialistes. Artur Mas, va voler aprofitar l’empenta de la Diada, per posar-se al davant de la manifestació, i agafar el PSC en plena reorganització del partit, i consolidació del Primer Secretari, Pere Navarro. Va impedir poder dur a terme les primàries oberts que el Congrés del PSC havia aprovat, amb el conseqüent ressò que hauria tingut, etc. Tots els càlculs fets, per guanyar per golejada, se n’han anat en orris.

I n’ha resultat un Parlament molt més complicat del precedent. Més plural, però també més radical, i no serà fàcil formar un govern estable, fort i amb capacitat per emprendre les dures reformes que li calen al país.

Alguns s’han afanyat a explicar que tenim un Parlament més sobiranista, o independentista. Sumen CiU, ERC, ICV, i la CUP, i conclouen que cap problema per iniciar el camí cap a la independència. En total 87 diputats sobre un total de 135. Hi ha sumes mal fetes, i aquesta és una d’elles.

D’entrada cal dir que ICV està al costat del “dret a decidir” i per tant favorable a realitzar una consulta popular, però d’aquí a demanar el vot per la independència hi ha un abisme. El seu electorat és d’esquerres i favorable a les llibertats, però no necessàriament partidari de trencar amb Espanya, sortir de la UE i anar a “terres ignotes”.

En quan a CiU, amb 50 diputats, té una dotzena de Unió Democràtica, partit que no aposta per la independència i no anirà cap una consulta il•legal, digui el que digui Convergència. Fins aquí han arribat junts, però , trencar amb Espanya, un partit que representa més que cap altre al sector empresarial i financer català. No ho veurem.

De fet , també el PSC està a favor d’una consulta, però legal. Es a dir, emparada per la Constitució. I si s’ha de modificar, ho fem, tant per celebrar el referèndum com per encaixar Catalunya dintre d’una Espanya federal, en el marc de la UE. En poques setmanes quedarà clar que la única via per complir aquest compromís, és el que ha senyalat el PSC.

En resum, les eleccions han modificat substancialment el mapa polític català, i han destrossat el lideratge d’Artur Mas. En plena crisis, hem gastat 35 milions d’euros en unes eleccions, hem paralitzat 3 mesos el país, i hem conformat un Parlament que farà molt difícil formar govern. ERC ja diu que no vol entrar a governar. Es a dir, criticar sí, i empènyer també, però sense mullar-se en la governabilitat.

El PSC és lògic que vulgui anar a una oposició clara i contundent, vist tot el que ha fet CiU en aquest mandat, i vista la complicitat amb ERC, en punts essencials. Ara que cadascú sigui coherent, i defensi els postulats presentats en campanya electoral. I els errors es paguen, i la ineficàcia , també. En aquests temes, CiU ha rebut una lliçó difícil d’oblidar.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).




Monday, November 26, 2012

 

UNA HUMILIANT VICTÒRIA - art. Regió 7




UNA HUMILIANT VICTÒRIA

En països de llarga trajectòria democràtica i especial sensibilitat al ridícul, un candidat com Artur Mas, anunciaria la seva renúncia al lideratge, i s’apartaria de la vida política, donant pas a un nou candidat.

No crec que aquest sigui el cas, però el seu lideratge està ja per terra. Mai podrà superar un resultat tant advers i tant espectacular com el tingut. I no estic d’acord amb multitud de comentaris sobre els resultats dels pro – independència, respecte els defensors d’altres opcions. De seguida explicaré, perquè.

De totes maneres, abans, cal reflexionar sobre la lleugeresa i inconsciència de decidir fer noves eleccions sense haver arribat, ni tant sols a meitat de legislatura, i pensar que es poden tapar totes les decisions preses, portant l’atenció sobre les banderes, en comptes de sobre les persones.

A cada partit hi ha aprenents de bruixot que pretenen tenir la veritat, i ser més espavilats que ningú, proposant agosarades “fugides endavant” sota estudis i paràmetres que només ells tenen. Artur Mas, i el seu entorn, han fet aquesta aposta. La seva “estimació” al país els reclamava , en plena crisis, paralitzar uns mesos el país, gastar uns quants milions en noves eleccions, i sortir-ne amb molts més problemes per tenir un govern fort i estable. Tot un rècord d’errors incommensurables.

I el dia després no és gens fàcil de gestionar, perquè comporta topar-se amb la crua realitat diària, amb un govern totalment arruïnat i incapaç de fer front als reptes més immediats. I després vindrà la gran frustració. La lleugeresa amb que es va prometre una consulta, legal o no, és inviable. I cal sumar millor els resultats, i sobretot, no incloure determinades forces, en una banda o altra.

D’entrada, totes les forces polítiques, repeteixo, absolutament totes, hauran de complir els preceptes constitucionals. La única via per fer la consulta és la proposada pel PSC. I parlant del PSC, és evident que el seu resultat és clarament insatisfactori. Més ben dit, estem davant un resultat dolent, sense pal•liatius. Ara bé, també tinc clar que si algú pensava en un lideratge fugisser de Pere Navarro, s’ha equivocat. No és un candidat de transició, sinó que ha vingut per quedar-se i ho veurem en aquesta nova etapa que ara comença.

Absolutament tots els factors estaven contra el PSC. Artur Mas, en els seus càlculs, pretenia una àmplia majoria, aprofitant la deriva independentista de la Diada, i sumar vots de tot arreu, entre els quals molts de socialistes. Igual pensaven els altres partits, per no haver donat temps a consolidar el lideratge de Pere Navarro i la reorganització que està duent a terme. Estic convençut que hem tocat terra, i és hora d’iniciar el rellançament. Amb tota seguretat, perquè la via per encaixar Catalunya, és la federal, a Espanya i a la UE. Ben aviat ho veurem.

I amb els resultats a la mà, que ningú sumi massa ràpidament els camins a seguir. Primer s’ha de formar govern, després gestionar un govern arruïnat i totalment dependent de Madrid, amb la qual cosa, la facilitat en que alguns veuen un pacte CiU – ERC , es va esfumant. I no oblidem que CiU és una coalició, i si algú ha sortit reforçat d’aquest resultat és Unió Democràtica, que no volia apostar per l’independentisme. I tenen una dotzena de diputats. No els sumaran a aventures fora de la legalitat.

Per acabar, si una cosa queda clara és la falta de pluralitat dels mitjans de comunicació públics. El PSC ha estat sotmès a un implacable atac des de TV3, Catalunya Radio, i altres mitjans de comunicació, públics i privats, dintre la òrbita de CiU. Si una decisió cal prendre és un radical canvi en les normes de funcionament d’uns mitjans que paguem entre tots, i un control de les generoses subvencions a mitjans privats, per fer aquesta mateixa feina. No és de rebut trencar les regles d’objectivitat en matèria informativa, i el que portem de mandat Mas, totes les línies vermelles han estat no solament traspassades sinó trencades. Tindrem ocasió de parlar-ne properament.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC


Sunday, November 25, 2012

 

PREPARANT LA MARATÓ DE TV3







ACTES SOLIDARIS PER COLABORAR AMB LA MARATÓ DE TV3 2012



Dijous 6 de desembre



• 5 tarda: Bingo, al local Puigmal.

• 9 vespre: Cine fòrum, al local Puigmal. S’emetrà la pel•lícula “LA JOYA DE LA FAMILIA” (The family stone), de Thomas Bezucha amb Claire Danes, Diane Keaton, Rachel McAdams y Dermot Mulroney. En acabat el debat sobre la pel•lícula.

Preu de l’entrada: 5€ i la voluntat.



Divendres 7 de desembre



• 7 tarda: Repartició de “xuxes” als nens que han participat fent els dibuixos de la Marató

• 8 vespre: Sopar solidari al local Puigmal , amb reserva prèvia. Preu: 10€

• 10,30 nit: Ball al local Puigmal amb “Les veus del Ter”, Entrada gratuïta



Dissabte 8 de desembre



• 4 tarda: Concurs de botifarra al Gat Blau. Inscripció: 5€ i la voluntat

• 8 vespre: Representació de “LA FUITA” a càrrec del grup de teatre Teia de Vilada. Preu: 5€ i la voluntat.



Diumenge 9 de desembre



Matí a Sant Sadurní Rotgers . Preu: 5€ i la voluntat.



• 9,30 mati: Plaça Major. Caminada fins a Rotgers.

• 11matí: Esmorzar solidari

• 12 migdia: Missa a l’ermita de Sant Sadurní de Rotgers. Després de la missa, la Coral de Borredà interpretarà algunes nadales.

• Rifa d’una panera solidària





A tots els actes hi haurà venda de crispetes, crêpes, i begudes solidàries



L’import íntegre de la recaptació, com cada any, serà ingressat a la Marató de TV3 aquest any a benefici de la investigació sobre el Càncer.






Saturday, November 24, 2012

 

ARRIBAR A TOTHOM I A TOT ARREU- art. Regió 7




ARRIBAR A TOTHOM I A TOT ARREU.

En un mes estarem en plenes festes nadalenques, plenes de records, i desitjos de pau i harmonia. Unes festes, entranyables, per uns, doloroses per altres.

Des de fa setmanes algunes de les grans organitzacions d’ajuda social estan demanant nous socis, nous col•laboradors, voluntaris, participants en actes de recollida d’aliments... Feia molts anys que no veiem un desplegament tant important per aconseguir portar les coses més bàsiques als més necessitats.

Però, és que feia molts anys que no teníem l’enorme xifra d’aturats, persones dependents, persones amb ajudes mínimes, pensionistes que no arriben a final de mes, o jubilats que han de repartir els recursos amb altres membres de la família.

Les xifres fan fredor, i no podem arribar a les festes, sense haver participat en molts dels actes solidaris. Per solidaritat, però també per justícia social.

En molts casos arribem massa tarda. El tema dels desnonaments s’hauria d’haver encarrilat dos o tres anys abans. Disposar de vivenda digna és el mínim bàsic que ha de tenir una família, i els abusos han estat immensos per part de multitud d’entitats financeres.

I si bàsica és la vivenda, no menys bàsic, és la disponibilitat d’aliments per sobreviure. Conec diversos voluntaris de Creu Roja que expliquen autèntiques situacions límit de supervivència. I els casos es van ampliant i multiplicant, en aquesta llarga, i incomprensible crisis global, però especialment dura en el nostre país.

Els ajuntaments han de fer front, amb molts pocs recursos, a una ingent petició d’ajudes de tota mena. Durant els propers dos o tres anys, s’haurien d’habilitar recursos de totes les administracions per fer front als problemes més urgents, del contrari, les reaccions poden ser imparables i de greus conseqüències.

Què fer mentrestant ? D’entrada els qui tenim feina i sou, col•laborar econòmicament en les organitzacions socials més arrelades al territori. En tenim unes quantes de total garantia i solvència. Fer-se soci, comprar butlletes, aportar menjar, recollir materials per reciclar, participar en les activitats, o fer-se voluntari, a temps parcial.

Pràcticament en la majoria de pobles hi ha qui ha passat al davant i costa ben poc afegir-se a la seva acció. La societat civil està demostrant la seva empenta, a l’hora d’afrontar les penúries de la gent. Una societat que semblava adormida per l’etapa d’esplendor i materialisme, pur i dur, i que ara reneix de les cendres.

Ara toca mullar-se pels altres. Aportar en la mesura del possible, recursos i ajuda per fer menys penible la situació de milers de persones i famílies. I no perquè s’acosti Nadal , sinó perquè és de justícia fer-ho. Ara per ells, potser en el futur podria ser per mi.

I el més pràctic, son les quotes fixes mensuals, semestrals o anyals. Quotes que permeten a les entitats saber de quan disposen al llarg de l’any. Les puntuals, son importants, però no permeten planificar ni programar i si ara una cosa és important, es fer previsions, de cara els propers mesos i anys. No val improvisar en una matèria tant sensible com és la necessitat humana. Estem ja des de fa molt de temps en un estat precari, i tot indica un llarga període més per endavant. Hem d’arribar a tothom i a tot arreu. No hi ha illes d’abundància. Les necessitats estan per tots els llocs.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Sunday, November 18, 2012

 

MIRA'M QUE NO T'ESCOLTO - Art. Regió 7




MIRA’M QUE NO T’ESCOLTO

Fins ara la precampanya i campanya va per camins allunyats dels problemes diaris de la gent. La tàctica del govern Mas, va encaminada a evitar , de totes totes, parlar del que preocupa a la ciutadania, en el moment més àlgid de la crisis. Han posat un disc ratllat, en que la única sortida a tots els mals consisteix en aconseguir un “estat propi”.

Qui llegeixi el programa de CiU veurà que ni tant sols s’atreveix a parlar de “independència”. I és que estem en un campanya totalment atípica, diferent de totes les vistes fins ara, amb un resultat incert que no permet cap mena de pronòstic, de cara el dia després.

En totes les eleccions , és norma que l’equip de govern “sortint”, exhibeixi l’obra de govern com a millor mostra del que és capaç de fer, en una nova legislatura. Curiosament en aquestes eleccions, el que no vol CiU és parlar del que ha fet, o millor dit, del que no ha fet. Amb grans esforços, “tapa” l’acció de govern, i busca repetir un “mantra” de gran ús i bons efectes: la culpa és de Madrid.

Així, doncs, l’acció de govern es converteix en una disculpa per no haver fet tot el que s’havia promès, traslladant la culpa no al govern de torn, sinó a un agent exterior que ha impedit dur a terme, el que es volia fer. Es sucursalitza el fracàs, i es justifica la inacció per l’acció d’un govern extern. Realment curiós, perquè CiU disminueix fins extrems increïbles la validesa de la Generalitat.

Conscients de que molta gent no aprofundeix en el debat, no tenen cap inconvenient en mentir descaradament, i no explicar per quins motius el govern Mas va suprimir l’impost de successions, deixant perdre uns ingressos de quatre- centes mil.lions d’euros a l’any. Queda clar que en aquesta decisió, Madrid no va tenir res a veure.

Tampoc hi té res a veure, en la decisió d’imposar un euro per recepta a tots els usuaris de farmàcies. Igualment cert és que la mala gestió dels recursos de la Generalitat ha comportat un endeutament molt per damunt del que seria recomanable. S’ho han fet tot sols, sense necessitat d’ajuda externa. La mala gestió de CiU ha estat notable, no solament en aquests dos anys de presidència d’Artur Mas, sinó també era ben visible, en els diferents governs Pujol.

I de la corrupció, a les files de CiU, no se’n pot donar la culpa a Madrid. Un dels processos més increïbles en tota la democràcia ha estat el “cas Palau”, on s’ha comprovat que res aturava al partit del govern a l’hora de planificar aportacions d’empreses més o menys catalanes. Tenir la seu central del partit “embargada” per un jutjat no sembla sigui la millor carta de presentació de cara els ciutadans.

En aquests dies que queden, precisament s’ha de posar de manifest l’acció de govern, la inacció i les males pràctiques. S’ha de valorar si avui estem millor que dos anys enrere. Ja sabem que CiU no vol parlar d’això, però és precisament del que toca parlar. Hem de deixar enrere el vell costum de l’ex-president Pujol que quan no li agradaven les crítiques es permetia el històric “ara no toca”, i ja està , tothom a callar.

Doncs, no, ara toca parlar, i exigir responsabilitats on toca, i demanar quin és el programa de govern, de cara el futur, i perquè s’han incomplert tots els grans compromisos que figuraven en el programa electoral de CiU.

Si no varen complir aleshores, quina credibilitat els hi podem donar, ara, tant en el tema del famós “estat propi”, com en la resta de temes. Artur Mas, vol una mena de diàleg de sords, similar al títol. Tu parla del que vulguis que jo diré el que em sembli.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Thursday, November 15, 2012

 

NOUS ATRACTIUS TURISTICS - art. revista de turisme




NOUS ATRACTIUS A BORREDÀ

De ben segur els visitants habituals d’un poble, aprecien trobar-hi novetats , i sobretot coses que , a banda de ser maques, siguin útils. Aquest és el doble desig del nou espai condicionat per l’ajuntament, davant del Centre Cívic.

Un espai, antigament ocupat per un taller de ferreteria, que va passar a ser municipal , uns anys enrere. Ara, la brigada d’obres l’ha condicionat, posant-hi un banc, i en el centre una gran llosa, que acull, una escultura, batejada com “arbre dels pensaments”, perquè representa un arbre, amb cinc olles que contenen herbes aromàtiques de l’entorn del poble, així com una eura que representa l’arrelament a la terra.

Aquesta escultura ha estat donada pel seu autor a l’ajuntament, i es va decidir col•locar-la en aquest espai. El conjunt queda delimitat i protegit per un rengle de jardineres.

Aquest espai té vocació de ser un bon racó per prendre el sol, fer la xerrada, o fer ús dels ordinadors aprofitant la zona wi – fi, de que disposa el Centre Cívic. Segur que tindrà una gran utilitat i acollida.

I una altra iniciativa, estretament lligada al caràcter turístic del poble de Borredà, ha estat la contractació d’una empresa dedicada a crear rutes turístiques, en forma de caminades per tot el terme municipal.

En aquest cas es tracta de disposar de 15 rutes, de diferents recorreguts i dificultats per la gent que ens visita. Tenim un elevat component de turisme familiar, el qual busca gaudir de la natura, fent caminades assequibles a totes les edats. En aquest cas, disposaran de diferents opcions, amb sortida i tornada al nucli urbà.

També altres visitants trobaran opcions més llargues i complicades, de manera que tothom, en funció del que busqui, ho podrà trobar , per mitjans informatitzats, o en paper.

La col•laboració i participació de l’ajuntament amb particulars del municipi, ha permès dur a terme aquesta iniciativa, de la qual se’n donarà compte a la Diputació de Barcelona, perquè també hi participi.

La idea és disposar d’aquest material, a l’inici de la primavera. I és que cada vegada és més nombrosa la gent que busca el paisatge i la tranquil•litat del nostre poble per passar-hi uns dies. Es lògic, doncs, promoure aquest turisme aprofitant els recursos naturals de que disposem. I el fet de tenir tres càmpings, i sis cases de turisme rural, ha impulsat l’ajuntament , d’acord amb els particulars a contractar aquest servei.

Properament també, es col•locaran uns plafons turístics, informant dels atractius i equipaments disponibles en tot el terme municipal. Des de fa dos anys, en tenim , de dintre del poble. Ara, en tindrem de fora del nucli urbà. Nous ajuts de la Diputació de Barcelona, fan possible aquestes inversions. Tot plegat son nous atractius, sumats als que des de sempre té el nostre poble, i que de ben segur, facilitaran la vinguda de visitants al municipi.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà


 

RACÓ DELS PENSAMENTS - BORREDÀ




PRESENTACIÓ DEL “RACÓ DELS PENSAMENTS” – diumenge dia 11 de novembre.

El diumenge passat, es va fer la presentació pública d’unes obres realitzades en el carrer Dr. Vilardell, just davant del Centre Cívic de Borredà.

Aquestes obres han consistit en adequar un espai de prop de 50 m2, antigament ocupat per un taller de ferreteria. Quan el ferrer es va jubilar, l’ajuntament va negociar el traspàs d’aquest terreny , el qual va passar a ser del poble.

Ara, uns anys després , l’ajuntament ha decidit condicionar-lo i transformar-lo en un espai destinat a tota la gent, i molt especialment a la gent gran. Davant mateix hi ha el Centre Cívic de la Gent Gran, de manera que serà un bon lloc per prendre el sol, fer la xerrada, o fer-lo servir com un espai wi-fi, aprofitant la proximitat al taller d’informàtica, ubicat en aquest Centre Cívic.

La presentació va anar a càrrec de l’alcalde de Borredà, Joan Roma, el qual va informar de les obres realitzades per la brigada d’obres, felicitant els seus components per la bona feina feta. El centre de l’espai està ocupat per una gran llosa de pedra natural, i al damunt s’hi ha col•locat una escultura, obra de Josep Roma, el qual en va fer donació a l’ajuntament.

Aquesta escultura anomenada “Arbre dels pensaments” consisteix en una representació d’un arbre, amb cinc olles i un niu. A cada olla s’hi ha plantat herbes aromàtiques del país, i al costat de l’escultura s’hi ha plantat una eura, en senyal d’arrelament a la terra.

Tot l’espai està protegit i embellit amb unes jardineres de fusta, tal com és habitual en diferents indrets del nucli urbà de Borredà.

L’alcalde va agrair, la donació d’aquesta escultura, i va anunciar uns darrers detalls , de cara els propers dies, consistents en la col•locació d’un llum, per il•luminar tot l’espai, així com pintar la façana del transformador de la llum que dona a l’espai presentat.

Des d’aquest diumenge, Borredà, disposa d’un nou espai, molt ben condicionat, en un lloc molt cèntric, i amb un atractiu afegit a la seva arquitectura i paisatge.

Joan Roma, alcalde de Borredà.


Tuesday, November 13, 2012

 

PARTIDISME I DESCONFIANÇA




PARTIDISME I DESCONFIANÇA TOTAL.

Si en un lloc sabem què vol dir partidisme, és a Solsona, i comarca. CiU ha tingut en aquest territori un graner de vots , a canvi de res. Des de l’any 79, CiU ha estat hegemònica a tots els municipis de la comarca, amb algunes petites i curtes excepcions que han procurat, “resoldre” d’immediat.

Malgrat aquest control , no varen poder impedir que la capital quedés fora de l’àmbit convergent, i d’aquí la pressió que exerceixen a tots els nivells, per poder “recuperar”la ciutat perduda. Que ningú s’estranyi, doncs, de les tibantors, dels oblits ni dels pals a les rodes que posa el Govern de la Generalitat, a l’ajuntament de la ciutat.

Fa pocs dies l’alcalde es queixava de les dificultats per poder-se entrevistar amb el Conseller d’Agricultura, tot i que sovint ve, al Centre Tecnològic. No és que no tingui temps per despatxar amb l’alcalde, és que no vol fer-ho.

I moles es preguntaran , és normal un comportament com aquest? En absolut en els països de llarga tradició democràtica, però aquí, a Catalunya, CiU sempre s’ha comportat amb un partidisme exagerat, totalment fora de lloc. Quan considera que un territori li “pertany”, fa tot el possible per fer-li la vida impossible. I si convé, li negarà ajuts i subvencions, o posarà impediments i dificultats en la tramitació d’expedients...

Es a dir, CiU no ha tingut mai vergonya d’utilitzar les institucions a benefici propi, i per complicar la vida dels seus adversaris. Ara mateix, ho podem veure, tant en el cas de Solsona, com en molts altres casos.

Davant aquest comportament, no és estrany, la desconfiança que generen tots els compromisos d’Artur Mas, en matèria territorial o de gestió política. No s’ha complert cap dels grans compromisos electorals de CiU, en matèries tant essencials com la Sanitat, l’Educació o els Serveis Socials.

Ara, Artur Mas no vol passar comptes. No vol recordar aquelles promeses fetes, ni vol que li recordem que el país, avui, està en molt pitjors condicions que quan ell va assumir la presidència.

Es per això, que la desconfiança és total, envers el programa electoral d’aquestes eleccions. Qui llegeixi el programa de CiU no trobarà enlloc, el compromís de la independència de Catalunya. Enlloc hi figura, la promesa de convocar referèndum, i la seguretat d’aconseguir la independència. Prefereix continuar en el marc de l’ambigüitat i parlar “d’estat propi”, o de crear “estructures d’estat”..., però ras i curt, no parla enlloc de la independència.

I així CiU ha passat molts anys. Critica a tothom , però no actua en conseqüència. Es capaç de retreure als altres el que ells mateixos fan. Son molt donats a criticar el posicionament del govern central, envers les autonomies, però no volen sentir, que la Generalitat ha maltractat els ajuntaments del país.

En resum, després de dos anys de govern Mas, el país està en pitjors condicions, i les retallades de serveis han modificat les condicions de vida dels catalans, en tots els sentits. Aquest ha de ser un dels arguments de la campanya, i no deixar-se emportar per un únic tema. Es Artur Mas el qui només vol parlar de la ubicació de Catalunya de cara el futur, però sense explicar quines polítiques pensa fer, ni valorar, en tot el que havia promès i no ha complert.

Es fàcil posar per escrit, un munt de compromisos, el que costa és posar-los en pràctica. A dia d’avui podem constatar que Artur Mas ha perdut la credibilitat que podia tenir en el passat, i la desconfiança és total, respecte les propostes de futur.


 

A TOTS ELS USUARIS DE TV PER CABLE




INFORMACIÓ SOBRE CANALS DE TELEVISIÓ PER CABLE.

Com tothom ja sap el municipi de Borredà disposa d’un servei municipal de Televisió per cable, amb prop de 260 usuaris, el qual ofereix uns 50 canals de TV i 15 de radio.

Fa poc més d’un any que varem donar a cada usuari un llistat amb la freqüència de cada canal per així poder-los sintonitzar automàticament.

Ara n’estem preparant un altre d’actualitzat, però haurem d’esperar unes setmanes a repartir-lo per quan hi ha una redistribució de freqüències que afecten moltes de les que funcionen actualment.

Fins que la redistribució no s’hagi dut a terme, és millor buscar aleatòriament els nous canals, i esperar la seva ubicació definitiva.

El mapa audiovisual de Catalunya i Espanya està en plena redefinició i això ha motivat el retard en l’elaboració d’aquest fulletó. Tant bon punt ens informin del tancament de canals, ho donarem a conèixer a tots els abonats al servei.

Cordialment.

Joan Roma, alcalde de Borredà


 

ACABAR UNES OBRES, ABANS DE COMENÇAR-NE UNES ALTRES




ACABAR UNES OBRES, ABANS DE COMENÇAR-NE UNES ALTRES.

En pocs dies està previst donar per acabades les obres de la Unitat d’Actuació num. 1 , dita de Cal Gall. Falten uns pocs detalls, una vegada s’han tornat a delimitar totes les parcel•les, i netejada la zona afectada per la urbanització. Esperem poder anunciar el final d’obra en un termini breu de temps.

Unes altres obres que s’estan acabant son les de millora d’alguns aspectes de la xarxa municipal d’aigua. En anteriors ocasions, ja s’ha informat de la col•locació d’un clorador automàtic, en el dipòsit de Capdevila, o la construcció d’una arqueta de buidatge, a la zona del Molí de Subirà, o la automatització de la captació de la Riera Margansol, a més d’instal•lar un control de capacitat a cada dipòsit, de manera que en tot moment es pugui saber el nivell d’aigua dels dipòsits.

Aquestes obres acabaran dintre d’una setmana, i han estat totalment finançades per la Diputació de Barcelona. De cara l’any vinent, tenim previst demanar un altre ajut, per continuar el programa de millores de la xarxa, en aspectes molt puntuals, però interessants de cara tenir-la totalment modernitzada, especialment dintre del nucli urbà.

I acabades aquestes obres, estem ja redactant les bases de la convocatòria de la construcció del magatzem municipal i parc infantil, en el sector est de la zona esportiva. Es tracta d’una obra ja programada 4 anys enrere, i que ara li toca ser executada. Les bases de la convocatòria seran aprovades en la propera Junta de Govern Local, i tot seguit es publicarà en el BOP. La previsió és tenir-la adjudicada a finals d’any o principis del vinent.

El termini d’execució serà de 6 mesos, de manera que dintre de l’any vinent podrà entrar en servei. Aquesta és una de les grans obres de mandat amb un cost de 400.000 euros, totalment subvencionada.

I una vegada acabada aquesta obra, la previsió de l’equip de govern és dur a terme una altra de gran i important, com és la total Renovació del Carrer Manresa. En aquest cas es tracta de dur a terme, l’aixecament i reposició de serveis del carrer principal del poble, amb un projecte definitivament aprovat fa pocs dies, amb un cost de 500.000 euros que esperem sigui en bona part subvencionat per la Diputació de Barcelona, i amb un crèdit sense interessos de la mateixa institució.

Aquesta obra seria adjudicada a finals de l’any vinent, per ser executada durant l’any 2014. I acabada aquesta obra, aniríem procedint a fer altres carrers del poble fins tenir-los tots renovats. La renovació consisteix en aixecar el carrer, col•locar doble xarxa de clavegueram per recollir per separat, aigües netes i aigües brutes, canviar la xarxa d’aigua, i pavimentar de nou, amb pedra o asfalt, segons els carrers, de manera que tots compleixen amb la normativa de mobilitat, i accessibilitat.

El projecte de la renovació total del casc antic, ja està fet, i aprovat, de manera que a mesura que surtin les convocatòries de subvencions, hi presentarem les peticions, i executarem les obres. En pocs anys esperem tenir tot el casc antic, totalment renovat i modernitzat.

Joan Roma, alcalde de Borredà.


Monday, November 12, 2012

 

EXITOSA FESTA DE LA GENT GRAN - BORREDÀ




UNA GRAN FESTA DE LA GENT GRAN

Ahir, diumenge dia 11 de novembre, va tenir lloc la festa de la Gent Gran de Borredà. Un esdeveniment plenament consolidat, des dels seus inicis, traduït en una gran participació, en tots els actes programats.

A les 12 del migdia, va tenir lloc l’assemblea anual de socis, amb el retiment de comptes, i la proposta de pressupost per l’any vinent , així com el programa d’activitats previst. Bons resultats, en tots els aspectes, i plena conformitat amb la continuïtat de les activitats en marxa.

A la 1, va tenir lloc la presentació de les obres realitzades, en el que havia estat un espai destinat a taller de ferreteria. Quan es va tancar l’ajuntament va negociar el traspàs a l’ajuntament, i era voluntat de l’equip de govern destinar-lo a espai públic. Ara s’ha dut a terme el seu condicionament, i s’hi ha ubicat l’escultura “Arbre dels pensaments”, obra cedida pel seu autor a l’ajuntament.

Aquesta escultura, compren cinc olles en les quals s’hi ha plantat herbes del país, i una eura que simbolitza l’arrelament a la terra. Aquest indret, pretenem esdevingui, un nou “racó dels vells”, com ja tenim al Camí de la Coma, i sigui utilitzat per a tothom. Un lloc arrecerat a l’hivern, i ben orientat a l’estiu. També la seva proximitat al Centre Cívic permetrà que tingui servei wi – fi, i per tant tingui una gran utilitat.

Per completar l’espai, demanarem autorització a ENDESA, per poder col•locar un llum a la paret del transformador, així com pintar tota la paret que dona al racó, per així deixar en perfectes condicions aquest espai.

El poble, doncs, ja disposa un nou atractiu, en el centre del poble, i un espai molt útil per la gent gran quan vulgui prendre el sol, o per a tothom que vulgui llegir o utilitzar el servei d’Internet.

A continuació d’aquesta presentació, tota la gent es va desplaçar cap el Restaurant Baix Pirineu, on es va celebrar un dinar de germanor, amb l’assistència de prop de 80 persones. Al final, del dinar l’alcalde va felicitar a l’Associació de la Gent Gran per la bona organització de la diada, i va repassar breument els principals projectes presents i de futur del poble. També va anunciar que properament es farà un homenatge, a una persona gran. En aquest cas es tracta de l’Àngel de Cal Gall, en tant que encarregat del cementiri municipal des de fa més de 30 anys.

Sense cap mena de dubte, Borredà té un dels cementiris més ben cuidats, de tota la comarca, i aixó ha estat mèrit de l’Àngel, tant quan hi havia només el vell cementiri, com ara que hi ha el vell i el nou.

I per acabar la jornada, les Veus del Ter, varen oferir un magnífic recital de cançons populars, que varen suposar un feliç final de festa.

Animem l’Associació de la Gent Gran a continuar organitzant aquesta festa anual, però sobretot el gran nombre d’activitats per a tots i totes, al llarg de tot l’any.

Joan Roma, alcalde de Borredà.


Saturday, November 10, 2012

 

L'INCERT CAMÍ AL PARADIS - art. REgió 7




L’INCERT CAMÍ CAP AL PARADÍS

Pels qui estem en política i ens agrada la història, el moment actual és apassionant, sense cap mena de dubte. Difícilment trobarem una altra situació semblant a la nostra, en el passat, o en el present, arreu del món.

Tenir un president que s’ha convertit a l’independentisme, en qüestió de setmanes, capaç de trencar amb tots els compromisos electorals anteriors, i endinsar-se cap a “terres ignotes”, pretenent que tothom el segueixi; francament és d’una gosadia, o una inconsciència, dignes de ser estudiades per les generacions futures.

I llençat com va, no li fa res contradir la realitat vigent, ni la legalitat, perquè qui està imbuït d’una saviesa i una gosadia, sense límits, es pot permetre tombar tots els obstacles que si li interposin en el camí cap el paradís.

Proposa la conversió de Catalunya en un “estat propi”, dintre de la UE, dintre de la zona euro. Estar a l’OTAN, sense tenir exèrcit, augmentar les pensions dels catalans, malgrat tenir quaranta-dos mil milions d’euros de deute, ser capaç de dur a terme el divorci amb Espanya, amb tots els beneficis, i cap perjudici...

I lògicament, per aconseguir tot això, i molt més, li cal una majoria molt, molt absoluta, que li deixi les mans lliures per conduir el poble català, a “terres desconegudes”, però plenes d’abundància i felicitat. I per constatar que tothom hi està d’acord, preveu un referèndum o consulta, respectant la legalitat vigent, o no. I en aquesta aventura té clar que tothom el seguirà.

Què importa que tots els funcionaris i polítics haguem jurat lleialtat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia ? Si s’ha de fer una cosa , es fa, i punt. Si ell va al precipici, perquè no hi ha d’anar la resta del poble ?

Bé, podríem seguir, copiant o parodiant el que hem vist fins ara, i el meu pronòstic és que encara no ho hem vist tot. Que un president, es permeti anunciar l’incompliment de la legalitat, és impensable en el món democràtic. Com impensable, per impossible que un president pugui convocar un referèndum, incomplint els preceptes legals. Cap funcionari pot participar en un procés il•legal. Això vol dir, que cap secretari municipal ni cap funcionari municipal, judicial, autonòmic... pot intervenir, sense situar-se fora de la legalitat i per tant, ser inhabilitat de per vida.

Es que, per iniciativa del President Mas, ara els juraments de lleialtat a les lleis vigents, deixen de tenir vigència ? Si es pot fer per un referèndum, perquè no per qualsevol altra decisió o actuació ? Si un president se situa fora de la legalitat, quina autoritat li queda ?

No hauria cregut mai, escoltar propostes tant fora de lloc, com aquestes. No és estrany que el soci de coalició de Convergència, s’hagi desmarcat de la ruta improvisada d’Artur Mas. Unió Democràtica, coneix millor la situació internacional, com per voler frenar l’allau de propostes, sense base legal d’Artur Mas.

I que el poble català s’ha de poder pronunciar, és indispensable. Però dintre de la legalitat. En aquest tema, el candidat socialista Pere Navarro, està plenament legitimat per proposar una modificació de la Constitució per poder dur a terme una consulta legal, sobre l’encaix de Catalunya, en una Espanya federal, dintre de la UE. Difícil ? Sense cap mena de dubte, però possible. El que no és possible, és l’incert camí cap al paradís que proposa Artur Mas. No té cap credibilitat, per pilotar el país, a la vista de les propostes fetes fins ara.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC


Thursday, November 08, 2012

 

ARTUR MAS, EN EL PAÍS DE LES MARAVELLES- art. El 9Nou




ARTUR MAS, EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES.

Cada dia que passa, comprovem millor el grau d’improvisació en que Artur Mas s’ha endinsat en el món del “sobiranisme complert”, en el “d’un nou estat”, en el de creació “d’estructures d’estat”, en el de la “interdependència”... De fet, hem comprovat que Artur Mas no sap pronunciar la paraula “independència”. O li fa por, o no s’atreveix a detallar tant, cap on pretén anar. I és que com podrem veure, el seu projecte no és d’aquest món. Almenys d’aquest món polític en el qual ens movem , en el present, i pretenem moure’ns en el futur.

A falta de major concreció, a cada entrevista, Artur Mas deixa anar algunes “perles” absolutament xocants en un polític en actiu, suposadament ben informat de les regles de joc en que es mou el nostre país, el nostre estat, la UE, i fins i tot l’OTAN.

De moment, Convergència, que no Unió Democràtica, ens diu que aposta per un nou estat dintre de la UE. Tot indica, i el propi president accepta, que això a dia d’avui és inviable. La constitució europea, en el Tractat de la Unió, deixa clar que qualsevol nou estat, ha de sol•licitar entrar-hi, i ha de ser acceptat per la totalitat dels membres de dret , en el moment de la petició. El mateix passa en l’ús de l’euro.

En noves entrevistes, el president Mas, ens anuncia un nou estat, sense exèrcit, però dintre de l’OTAN. Es a dir, seríem tant espavilats que tindríem resolta la nostra seguretat, pagant els altres. Es com si ara, Manlleu, acordés que la policia municipal de Vic, s’ocupés de la seguretat de la ciutat, pagant els vigatans.

Continuem. Per consultar el poble català, el president assegura poder-ho fer, sí o sí. Es igual que l’Estatut de Catalunya, no ho contempli, ni es pugui fer, sense acord de les Corts Generals. Es farà, i punt. I a més, ja té la pregunta clau: Vol vostè pertànyer a un nou estat dintre de la UE ? Que la pregunta hagi de sortir d’un acord en el Parlament de Catalunya, que hagi de tenir una concreció o un altre redactat... no és important. I tampoc és rellevant que la pregunta porti una contradicció “in terminis”, com hem vist.

Un nou estat dintre de la UE, no pot ser, fins que es produís una petició, i una acceptació per part de tots els membres. Sembla una raresa pretendre el naixement d’un fill sense que la mare hagi estat embarassada.

I pensant, fins i tot en el Barça, i en els milers de seguidors, res més senzill que anunciar que podria continuar en la lliga espanyola, enfrontant-se amb el Madrid, per que sí. No hem d’espantar els afeccionats, amb previsions de la seva desaparició per falta de rivals potents. Si Mònaco competeix a França, perquè el nou estat català no ho pot fer a Espanya, en aquest cas concret i especial ?

I per algunes coses el nou estat podria semblar-se a Andorra, Mònaco o Liechtenstein, i per altres amb Dinamarca, Suècia, o Holanda. Es a dir, estem fabricant un nou estat a la carta. Ens quedem tot el bo i millor, i deixem perquè ho assumeixin els altres, tot el que pugui costar diners o no ser-nos interessant.

Es a dir, Artur Mas, en el país de les meravelles. Ens anuncia la seva predisposició a posar rumb cap un nou món, ple de meravelles, en el qual els diners que ens estalviaríem d’estar on estem, podríem fer de tot. Els deutes, l’endeutament, les retallades... tot quedaria oblidat, i en un instant, apareixeríem en aquest nou escenari europeu, on ens esperen amb els braços oberts, i amb les despeses pagades.

I mentrestant descobrim aquest nou paradís terrenal, no parlem d’un govern de mediocres, que han portat Catalunya al seu pitjor moment històric. En parlarem properament, aquí mateix.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà ).


Wednesday, November 07, 2012

 

TRACTAR ELS TEMES DIARIS - art. Regió 7




TRACTAR ELS TEMES DIARIS

Tots hem caigut en la trampa de desviar l’atenció de la gent cap els temes “nacionals”, en les diferents vertents, en comptes de parlar dels temes diaris. Sàvia estratègia de CiU, tot sigui dit, però ineficaç per solucionar els problemes més elementals.

Estem esgotant els recursos en tots els mitjans per donar voltes i més voltes sobre quina ha de ser la ubicació de Catalunya, de cara el futur, i no donem compte de com resoldre les situacions més crítiques de la gent.

Deixo dit, i així ho ha proclamat el PSC que en aquest tema els catalans s’han de poder pronunciar, mitjançant una consulta, propera, clara i vinculant, però , dintre del marc legal. Serà complicat aconseguir-ho, però molt més ho serà si es vol fer, saltant-se la legalitat.

Parlem, però, de la situació real del país. Unes eleccions serveixen per mesurar el grau de compliment del programa de govern, del partit guanyador. Per veure què s’ha fet, o s’ha deixat de fer. Si estem ara, millor que abans... I es vota en conseqüència. Es a dir, es premia la bona feina feta, o es castiga, votant a una altra força política. Es el principi de l’alternança, fonament de la democràcia.

Ara i aquí, és evident que Artur Mas, no vol entrar en aquest terreny perquè hi ha ben poques coses per mostrar. Èxits, pocs, fracassos, molts.

Tot sovint ens reunim alcaldes, per tractar sobre les situacions que viuen els nostres municipis, i els serveis que reben els nostres conciutadans. El resultat és un empitjorament general de tots els serveis bàsics, i un desgavell notable en tota la gestió del govern de la Generalitat. Hi ha coses en que l’element econòmic, no és el més important perquè la burocràcia funcioni, doncs, també en aquest apartat la situació ha empitjorat. Sigui per la disminució de personal, per la falta de directrius, pel desànim imperant, per la falta de coordinació, o per tot plegat, el cert és que la maquinària administrativa va de mal en pitjor.

La pobresa augmenta de manera preocupant, i s’apropa als dos milions de persones. La taxa d’atur entre els joves ha arribat a cotes del cinquanta per cent, amb el que comporta de desànim col•lectiu. En matèria de salut, la situació és indignant, en tots els aspectes. Llistes d’espera immenses, retallades de personal arreu, i tramitacions més burocratitzades que mai, amb una falta de directrius que motiva situacions desesperades.

I en educació, per primera vegada, s’observen situacions impensables en el nostre món, amb retallades a tort i a dret que han portat aquest àmbit unes desenes d’anys enrere, amb un segur empitjorament, en els propers mesos.

Es fàcil dir que tot és culpa de Madrid. Un governant ha de gestionar els diners que té, no els que podria tenir. El finançament ha de ser millorat. Sense cap mena de dubte, però mentrestant toca treure el màxim rendiment del que es té. Sense suprimir impostos als més rics, perquè després faltaran per cobrir les necessitats bàsiques de la gent.

D’això toca parlar aquests dies, fins a les eleccions. Es obligació dels partits a la oposició passar comptes, i presentar alternatives. I pertoca a tots nosaltres valorar els fets, i actuar en conseqüència. No deixem que el debat “nacional” tapi la realitat social.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Tuesday, November 06, 2012

 

PROMESES SENSE CONFIANÇA




PROMESES SENSE CONFIANÇA

Cada dia que passa comprovem millor la improvisació d’Artur Mas, en tot el relacionat amb la seva conversió a l’independentisme. Si en pocs mesos l’hem vist passar del sobiranisme a l’ independentisme, és difícil creure que compleixi les seves promeses. I és que tenim una llarga llista de contradiccions, impossibles de complir-se, en les actuals circumstàncies.

Ens diu que farà un referèndum o una consulta, sí o sí. Es a dir, complint la legalitat o no. Un governant que agafi aquest compromís, és un governant molt poc seriós, per no dir una altra cosa. Es impensable, per impossible que un càrrec públic, pensi que pot saltar-se la llei a la torera. Ningú el seguiria. Es a dir, ningú seriós, podria seguir els seus passos perquè quedaria fora de la llei amb tot el que comporta.

Volem recordar que tots els funcionaris i tots els polítics, han jurat lleialtat a la Constitució, i aquí a Catalunya , també a l’Estatut d’Autonomia. Es inimaginable trencar aquest jurament, perquè situa, a qui ho faci, fora del marc constitucional, i per tant, fora del seu càrrec. En resum, un polític pot prometre la lluna, però no tenen perquè seguir-lo la resta d’implicats, en el que seria un acte il•legal.

Tampoc és possible, un nou estat , dintre de la UE. Ja no ho diem, nosaltres els socialistes, sinó tots els estaments implicats. Si es crea un nou estat, aquest nou estat, ha de demanar entrar a la UE i posar-se a la cua dels peticionaris. El procés pot tenir una durada indeterminada. I el mateix passaria amb la moneda. El nou estat quedaria fora de la zona euro.

Es també impossible, pertànyer a l’OTAN, sense tenir exèrcit. Una ficada més de pota d’Artur Mas, mostrant un desconeixement increïble d’aquest òrgan de defensa. Tots els estats han de tenir exèrcit i tots han de col•laborar a la defensa conjunta.

Així, podem seguir amb un bon nombre més de promeses d’Artur Mas que no poden ser dutes a la pràctica com ell exposa. I d’aquí que no sigui estrany que el seu soci de govern i de coalició Unió Democràtica de Catalunya, en veu d’Antoni Duran Lleida, hagi sortit contradient algunes de les afirmacions més rellevants del president Mas. Si algú ens atacava els socialistes per algunes contradiccions internes o externes, què més volen que sentir com Convergència diu una cosa, i Unió, en diu una altra ?

I els socialistes volem aclarir que estem a favor d’una consulta al poble català. Però, volem una consulta legal, no una consulta de pa sucat amb oli, que Convergència vulgui vendre com a bona. Per això el PSC reclama una modificació de la Constitució per poder fer aquesta consulta, i una altra perquè Espanya pugui esdevenir un estat federal, on Catalunya tingui cabuda, amb plenes garanties de respecte per les seves competències i el seu finançament.

I podem veure com la proposta federalista, va guanyant adeptes. No estava en l’ordre del dia fins ara, en que tant aquí com a la resta de l’estat, es veu la necessitat d’un nou encaix dels nostre país, dintre de l’estat i dintre la UE. Aquesta és l’aposta del nostre candidat Pere Navarro. I estem segurs que cada dia que passa va augmentant el nombre de persones que veuen, en aquesta tercera via, la millora manera de resoldre el “conflicte català”. L’aventura d’Artur Mas, es això una aventura, i la gent ja no confia en promeses d’ell, perquè ha perdut confiança.




This page is powered by Blogger. Isn't yours?