Friday, April 28, 2017
TRIST FINAL - art. Regió 7
TRIST FINAL.
Pels qui portem una llarga trajectòria política i hem viscut i conviscut
amb alguns dels personatges que ara veiem entrar i sortir dels jutjats, les
sensacions son difícils de descriure, però per a mi, es resumeixen en un” ben
trist final”. Es un incomprensible i llastimós pas per aquesta vida, amb afany
de diner i poder, sense pensar en les conseqüències que un dia podrien tenir
les seves accions.
Ho dic a la vista dels , antigament poderosos Lluis Prenafeta, Macià
Alavedra, i el propi Jordi Pujol. Veure’ls ara, vells i envellits per raons d’edat
i acusacions diverses, em recorden els temps passats, en que un Lluís Prenafeta
dominava amb mà de ferro tota l’estructura política i administrativa de la
Generalitat, durant deu anys. Va ser Secretari General del Govern. Un càrrec
que en països normals, i situacions normals, hauria de ser “tècnic –
administratiu”, a l’ombra, aquí estava al sol, i amb un domini total i absolut
de les grans i petites decisions del govern. La mà dreta del president Pujol,
amb poder per sobre dels consellers, que no dubtava en fer-lo servir si algun
d’ells s’atrevia a actuar sense el seu coneixement o consentiment. Era una
altra època, molt específica i descriptiva de com es va crear una nova
administració i de com funcionava.
El mateix podem dir d’un poderós Macià Alavedra, Conseller d’Economia i
Finances, amb capacitat per actuar sobre tot el govern per raó d’un departament
del qual tots en depenien, i que no dubtava a imposar decisions, grates o no
tant, a tot l’entorn en que es movia. Poder que exercia sobre el govern i sobre
el partit, en el qual era persona intocable per procedència històrica, i pes
institucional. Algú haurà d’historiar tot aquest període per comprendre com
funcionava la Generalitat i del perquè hem arribat on estem, sense necessitat
d’imputar totes les culpes al govern de Madrid. Recurs fàcil dels nacionalistes
quan se’ls recrimina mala gestió, mala administració i males pràctiques
governamentals.
Del president Pujol, ja en parlarem un altre dia, amb més extensió i
detall, però , a la vista de la trajectòria seguida per alguns dels seus
principals homes de confiança, es pot deduir el cinisme en que ens donava
lliçons de moral i ètica des de la tribuna del Parlament de Catalunya, cada dos
tres. En aquells dies, en que els socialistes érem acusats de traïdors,
sucursalistes, i altres afalacs semblants, escoltats dia sí i dia també, des de
l’escó del Parlament, m’havia jurat fer tot el possible per investigar i
descobrir els tripijocs que tots coneixíem però dels quals no podíem aportar
documentació probatòria. En aquells temps ,pensàvem que tantes malifetes no
tindrien càstig.
Doncs bé, a vegades hi ha justícia en el món. A vegades, l’atzar, la
providència o l’excés de confiança fa caure del seu pedestal, els més agosarats
protagonistes de la nostra històrica col·lectiva, i reben el càstig merescut.
En Lluís Prenafeta està disposat a entregar prop de quinze milions d’euros per
evitar la presó, confessant delictes i incompliments de deures tributaris, i
Macià Alavedra, prop d’onze milions. Unes autèntiques fortunes pels simples
mortals. Pel que fa Jordi Pujol, és tant llarga i enrevessada la situació
judicial de tota la família que encara haurem d’esperar mesos o anys per veure
el final. De totes maneres, el sol fet d’haver quedat desproveït de tot el seu
protocol, de la seva aureola de “pare de la pàtria” i altres atributs, ja és un
dels pitjors càstigs que li podia caure.
Però, en aquests personatges, es resumeix una manera d’entendre i viure la
política i les relacions amb la societat del moment. També ens ha de portar a
valorar i avaluar si realment val la pena trencar legalitats per ànsies
d’acumular poder i riqueses, quan tot acaba amb un “ben trist final”. En
aquells vells temps, d’actuacions prepotents, els hi desitjava tota mena de
fracassos i penes. Ara, considero que paguen el preu d’aquelles males
pràctiques i comportaments. El que ens queda per comprendre, és com el país va
deixar-los actuar durant tant de temps, sense barreres ni controls..
REBENTAR EL PUS - art. Nació Digital Solsona
REBENTAR EL PUS –
CONFIANÇA EN LA JUSTÍCIA.
Es evident el desànim de tot el país ,davant tants i tants casos de
corrupció, i de tant alt nivell, però mirem-ho des de l’apartat positiu i
congratulem-nos de rebentar tantes bosses de pus, com per deixar força netes,
totes les institucions afectades. Si algú creia en l’intocabilitat de
determinades persones i determinats sectors, ha quedat demostrat que ningú té
butlla per actuar com li doni la gana. La justícia és
molt lenta, excessivament lenta, però ens està donant lliçons d’una plena
independència i contundència.
Segurament l’entrada de noves generacions, en l’àmbit judicial, i el
cansament per tantes crítiques d’inoperància, lentitud i supeditació als
governs de torn, ha mogut els aparells judicials a donar exemple d’objectivitat
i efectivitat. Queden alguns racons per moure, i algunes actituds per canviar,
però el cert és que , en general , el treball és eficient i digne d’elogi.
Forma part de la neteja general ,que s’ha de dur a terme ,a tota una generació
que havia pres la política com una forma d’enriquir-se, a costa de l’erari
públic i de tots els ciutadans.
I cap institució ni cap territori ha estat lliure d’aquesta lacra social.
Els nivells de moviment, impunitat i desgavell havien arribat a cotes
inimaginables, com podem constatar, dia sí, dia també en els casos oberts, i en
altres que es van obrint , tot sovint. Però, tots provenen d’una època, molt
determinada i molt pròpia dels grans booms financers, motivats per una bombolla
immobiliària de brutals dimensions, i d’uns governs de majories absolutes en
CCAA i govern central. La suma de tot plegat, ha donat peu a les immenses
fortunes i despropòsits que les han acompanyat.
Vull pensar, i crec que amb bons fonaments que determinats comportaments
han marxat per no tornar. No solament per l’escarment que suposen aquestes
accions judicials, amb les corresponents sentències, sinó per haver posat
mesures de supervisió i control que abans no existien o no es feien servir. No
em puc imaginar determinades operacions, sense les barreres dels supervisors de
torn: siguin secretaris municipals, interventors o tècnics en els diferents
àmbits d’actuació: arquitectes, enginyers, etc. Això pel que fa ajuntaments,
però similars nivells professionals, existeixen en les conselleries de les
CCAA, o en els ministeris del govern central.
Per tant, un cert cant optimista en pot sortir de tantes corrupcions, si
estudiades, avaluades i castigades, porten noves maneres de fer i actuar que no
permetin la seva repetició. Sempre hi ha hagut i sempre hi haurà accions
fraudulentes, però ha d’haver-hi els mitjans per controlar-les i castigar-les.
Aquí, durant anys, ha semblat impossible perseguir-les i portar-les davant la
justícia. Doncs bé, cada dia podem veure entrades i sortides de jutjats, de
persones que antigament es consideraven intocables. Es una bona via per
reconciliar-se amb la Justícia, en majúscules, i desitjar rebentar el pus que
encara quedi. Una nota positiva , en mig de tantes de negatives, va bé per
iniciar el llarg cap de setmana que tenim a tocar.
Thursday, April 27, 2017
DELS SOMRIURES, A LES MALES ARTS I AMENACES - art. Nació Digital Solsona
DELS SOMRIURES,
A LESMALES ARTS I AMENACES.
En els inicis
del moviment del procés independentista, es va garantir que aquest moviment
estaria presidit pels somriures i les bones maneres. Així ho varen manifestar
els responsables de l’ANC , d’Omnium i dels partits més implicats (
Convergència, en aquells moments), i ERC. Tots ells es varen conjurar a oferir
un somriure a cada atac, a cada moviment en contra, a cada denúncia
judicial...per part del govern central, o d’altres partits, contraris al
procés.
Bé, doncs, pel
que sembla , aquell compromís ha passat a la història, i des de fa mesos estem
veient molt pocs somriures, i en canvi moltes accions i reaccions contra
qualsevol crítica al procés, amb formes i maneres, ben poc complaents. Hem vist
autèntiques baralles dialèctiques en el Parlament de Catalunya, criticant i
posant paraules gruixudes a les intervencions dels portaveus dels partits no
independentistes. Hem vist mobilitzacions crispades amb greus acusacions contra
les actuacions judicials, derivades d’actes, considerats il·legals, per part del
govern central, però també dels propis lletrats del Parlament de Catalunya.
Estem veient
canvis en el Reglament del Parlament de Catalunya, per poder prendre decisions
,sense els preceptius tràmits que existien fins ara, retallant competències
dels grups parlamentaris. I tot això es fa sense l’acord dels dos terços del
Parlament com és preceptiu en casos de modificacions importants en el Reglament
o en l’Estatut d’Autonomia. Estem veient limitacions a les intervencions dels
grups parlamentaris, per part d’una presidenta del Parlament que segueix més
les instruccions que li donen que no pas, el que hauria de permetre, si actués
en nom de tots els membres de la Cambra.
I està a la
reserva, tancada amb clau i forrellat, l’anomenada Llei de Transitorietat, per
la qual els grups independentistes pretenen substituir la legalitat vigent, per
una altra “catalana” que deixaria sense efecte els juraments i promeses de tots
els càrrecs institucionals, i fins i tot dels funcionaris. Fins ara, el govern
català havia manifestat que no es volia obligar a ningú, i que tot es farà per
una via , no explicada , però indolora envers la legalitat. Però, avui mateix,
acaba de fer-se pública una conferència donada pel diputat, Lluís Llach, a Sant
Sadurní d’Anoia, en la qual deixava molt clar que pobre del funcionari que no
acati la nova legalitat, emanada de la Llei de Transitorietat, perquè seria
greument sancionat...especialment si es tractava de membres dels Mossos
d’Esquadra...
En fi, ha
aparegut un nou cas, Lluís Llach, similar al de l’ex jutge Santi Vidal, en el
qual alguns parlen més del compte, de com es voldria actuar, en cas
d’incompliment de les ordres del govern de la Generalitat, situat fora de la
legalitat, constitucional. Es a dir, hem passat dels somriures, a les males
arts, i amenaces. Que ningú dubti, de properes i més sonores, sortides de to,
degut al nerviosisme del promès referèndum unilateral, que ningú veu possible
ni viable. No existeix cens electoral fiable, no hi ha acord sobre vot per
correu, no hi ha cens dels catalans , fora del país ( uns 240.000 ), no hi ha
acord amb ajuntaments, ni en matèria de locals, etc. Però és que tampoc hi ha
Junta Electoral Central, ni juntes de zona, ni possibilitat de sorteig de
membres de meses electorals ( 8.141 meses a tot Catalunya) que necessiten prop
de 74.000 ciutadans, entre oficials i substituts...Bé, és important demanar el
retorn als somriures, i procurar mantenir la calma, reclamant diàleg a les dues
parts, per evitar mals majors.
PEDRO SÁNCHEZ, UN MÍTING COM ELS D'ABANS- art. Blogesfera socialista
PEDRO SÁNCHEZ- MITING COM ELS D’ABANS.
Vaig assistir a l’acte
de presentació de la candidatura de Pedro Sánchez a la Secretaria General del
PSOE, dut a terme a l’aire lliure en un dels grans espais de l’antiga fàbrica
Fabra i Coats de Sant Andreu, a Barcelona. L’acte, celebrat el dissabte passat
,dia 22 d’abril, va tenir tots els ingredients dels grans actes del passat. Un
espai obert, entre dues grans naus d’una de les empreses més importants de la
nostra història, un sol esplèndid, i una il·lusió col·lectiva de les que havíem
perdut record. Unes 3.000 persones es varen anar aplegant, des d’una hora abans
de l’inici de l’acte i quatre carpes, acollien diversos grups de militants
recollint avals per Pedro Sánchez. De la importància de l’acte en donaven fe el
gran nombre de mitjans de comunicació desplegats en aquest recinte, de manera
que tothom era conscient de la rellevància d’aquest míting pel futur del
partit.
I el míting –
presentació, no va defraudar perquè des de la primera intervinent l’Anna, de
les Terres de l’Ebre, en representació de la JSC, va establir un llistó molt
alt, que es va encarregar d’apujar en Carles Ruiz, alcalde de Viladecans amb
una intervenció mitinera de les de 30 anys enrere, seguit de l’esperada
reflexió de Silvia Paneque, cap de llista de Girona, primera tinent d’alcalde,
una de les persones amb més futur del partit, la qual va donar pas a Núria
Parlón, amb una altra bona intervenció sobre el poder municipal, i a
continuació vàrem recuperar Jordi Hereu. Els qui el coneixem, sabem la seva
vàlua i ho va demostrar amb una oratòria vibrant i brillant. Un discurs ple
d’orgull per la feina dels socialistes i per la reivindicació del passat ,per
projectar-se cap al futur. Si tots els anteriors intervinents havien aconseguit
arrencar aplaudiments constants, ell els va fer apujar a cotes com feia anys no
havíem vist. I va ser ell el que va donar pas al candidat Pedro Sánchez.
Una intervenció
tranquil.la, pausada, reflexiva, demostrant un bon coneixement de les
aspiracions del PSC i de la majoria dels catalans per obtenir un respecte i
reconeixement per part del Govern central, com per poder tancar una etapa de
les més conflictives de la nostra història. Va reconèixer Catalunya com una
nació, en un Estat, nació de nacions, però va reivindicar la importància dels
militants a l’hora de referendar les grans decisions del partit, de cara el
present i futur, i finalment es va reivindicar com hereu dels grans principis
del socialisme democràtic. Tots dempeus vàrem tancar un acte, com els d’abans.
Un acte que ens va fer retrocedir vint o trenta anys enrere, quan no havíem
patit les destrosses dels darrers anys. Les ferides del maleït Comitè Federal,
no s’han curat, i la gent no ha perdonat els seus autors. No s’entenen les
maniobres prèvies de fer plegar la meitat de l’executiva federal, i encara
menys, portar a terme una mena de cop d’estat intern per defenestrar un
Secretari General, elegit per la militància. Si algú creia que el temps ho
curaria, s’ha equivocat.
D’aquest acte i d’altres
dels quals he tingut informació es dedueix un potent recolzament a Catalunya
cap a Pedro Sánchez, motivat per raons tant diferents com el rebuig a les
maneres en que varen actuar destacats dirigents del PSOE, en contra d’ell. Però
també, pel desig de tenir un dirigent, diferent dels de sempre. Es a dir, una
persona no procedent de l’entorn dels “barons del PSOE”, que dona una imatge de
proximitat i naturalitat que no dona la Susana Díaz, Es vol un líder capaç de
guanyar a nivell intern i extern, superant l’àmbit estricte del partit. I a
Catalunya és vol algú que s’atreveixi a dir coses com acceptar les
especificitats i aspiracions del país, per un nou encaix dintre d’Espanya.
Però, pel vist en altres indrets de l’Estat, també allà ha quallat una figura de
Pedro Sánchez, en batalla amb l’aparell del partit. Si algú creia que portar
Zapatero a fer campanya a favor de Susana Díaz, era una bona idea, ben aviat es
donarà compte del greu error. I el mateix passa amb el recolzament d’altres
dirigents que la gent no accepta com referents, es diguin García Page, Lambán ,
etc.
S’està produint una
mena de batalla entre l’aparell del partit i un candidat, de fora. I en els
temps que corren, l’aparell té les de perdre. I més amb el record dels fets del
Comité Federal, i de moltes altres decisions de la Gestora, que han anat
clarament a beneficiar Susana Díaz i a perjudicar Pedro Sánchez. En aquesta
desigual lluita, les bases, tenen clar a qui donar el vot. I si alguns pensaven
que Andalúsia, València, Madrid....serien immensos blocs a favor d’una, poden
començar a veure el seu error. A València hi havia cues per avalar a Pedro
Sánchez el primer dia, i a Andalusia s’han format grans grups per recolzar la
candidatura de Pedro Sánchez, com a mostra de no voler ser corretja de
transmissió de Susana Díaz. D’aquest embat, ben aviat sabrem qui s’emporta la
major confiança. En tot cas, i acabo, retrobar la confiança i la il·lusió
formen part del primer indici de recuperació en el futur del socialisme. I a
Sant Andreu, era visible en la cara de tots els assistents.
BORREDÀ - ENTREGAT EN DIPÒSIT L'ARXIU PERSONAL DE JOAN ROMA CUNILL
ACTE D’ENTREGA EN
CONCEPTE DE DIPÒSIT DE L’ARXIU – JOAN ROMA I CUNILL- BORREDÀ
Avui, dilluns dia 24 d’abril a les 10 del matí, en Joan Roma i Cunill, ha
fet entrega , en concepte de dipòsit del seu arxiu personal, el qual ha estat
donat a l’Ajuntament de Borredà, però estarà en dipòsit a l’Arxiu Comarcal del
Berguedà, per tal que sigui ordenat, conservat i es pugui consultar.
Aquest Arxiu consta d’aproximadament 12.000 documents, i va des de l’any
1972, fins aquest 2017.
Joan Roma, ha fet constar la satisfacció de poder entregar aquesta
documentació, ordenada en bona part, fent una crida a que d’altres polítics,
però també persones que han estat activitats en els àmbits culturals,
esportius, etc, es plantegin la donació que permetrà a les generacions futures
conèixer millor la seva història.
En el seu cas, ha expressat l’interès en que es tinguin documents de la
gran història del país, però també de la petita història de cada poble, cada
comarca, o cada àmbit. Sumats tots, es tindrà un bon coneixement de la història
local i global.
Ha triat un mes d’abril per la significació que han tingut els mesos
d’abril en la seva vida personal. Un mes d’abril de 1972 va emigrar a Berna(
Suïssa ) per anar a treballar i estudiar. Un mes d’abril de 1979, retornà de
Suïssa per ser cap de llista a les primeres eleccions municipals , en les quals
va ser elegit Regidor de Borredà i un mes d’abril de 1991, va ser elegit Alcalde
de Borredà, i avui, 24 d’abril de 2017, porta 38 anys a l’Ajuntament de
Borredà, i juntament amb els 7 a Suïssa, vol dir que l’Arxiu donat suposa tota
una trajectòria de 45 anys.
En resum, considera que donar tota aquesta documentació és un servei al
poble i al país, perquè permetrà conèixer millor moltes de les actuacions dutes
a terme en aquest llarg període.
A continuació s’ha signat l’entrada al registre de l’Arxiu, de tota la
documentació, i l’arxiver Xavier Pedrals, ha agraït el gest de Joan Roma per
ser el primer que el fa, a la comarca, i en vida, la qual cosa permetrà
identificar millor la documentació i procurar tenir ben identificades totes les
persones que apareixen en fotos, o en actes socials, culturals, polítics i
institucionals.
Confia que aquesta primera donació, n’obri a d’altres, per aconseguir un
Arxiu Comarcal ple de vida i documents de la nostra història.
Finalment, en Joan Roma, ha felicitat la bona tasca que duu a terme l’Arxiu
Comarcal, i d’aquí la plena confiança en dipositar la documentació. Deixant
clar que la documentació l’ha donat al poble de Borredà, en la figura de
l’Ajuntament que és qui el representa, i es diposita a l’Arxiu com el lloc més
indicat per la seva ordenació, preservació i consulta.
Berga, 24 d’abril de 2017.
Joan Roma i Cunill
Tuesday, April 25, 2017
ESTRUCTURES D'ESTAT - art. El 9 Nou
ESTRUCTURES
D’ESTAT.
En els inicis de la Generalitat recuperada, en els anys 80, es va perdre la
gran oportunitat de forjar una nova administració, realment innovadora,
reduïda, austera i altament competitiva, a imatge i semblança d’altres com
Suïssa, Dinamarca, Suècia o Noruega. Per a mi, el model suís, és el millor, per
les semblances en dimensions del territori, habitants, i particularitats. El
conec molt bé, de primera mà, però en comptes de buscar aquest model
“trencador”, amb el que estàvem acostumats a veure, el president Pujol, i amb
ell CiU, va optar pel mimetisme amb el model “espanyol”, el “madrileny,
centralista i decimonònic ”.
Es a dir, el model madrileny, va ser traslladat a la nova Generalitat, tant
en concepte, com en estructura i funcionament. Allà on hi havia “ministerios”,
aquí vàrem crear Conselleries, i si allà cadascun tenia el seu gran edifici,
aquí també. Si allà tenien dotze o tretze, ministerios, aquí , igual nombre de
conselleries. I a imatge i semblança, tot havia de ser gran, ostentós,...
símbol d’importància i poder. Per tant, quan ara parlem de “crear estructures
d’estat”, no diem res de nou, perquè el president Pujol, des del primer minut,
va tenir clar que creava un nou estat, tot i ser una regió ( fent servir la
nomenclatura europea).
I pagant un altre, res havia de parar l’ambició ni els ànims de grandesa.
Les conselleries no es podien concentrar en un sol lloc, sinó , repartides per
tota la capital. I a falta d’edificis cedits, o comprats, si calia es llogaven
a preu d’or, con tal se’n podés disposar de manera ràpida i ostentosa. Només
cal recordar el Palau de Mar, seu de la Conselleria de Benestar Social, amb un
lloguer d’un milió de pessetes diàries, d’aquells temps ( sis mil euros/ dia). No es va voler ni pensar un instant ,en
aprofitar el tancament de grans casernes militars , en diferents indrets de
Barcelona, per posar-hi totes les conselleries. Un estat no és una autonomia, i
el seu poder s’ha via de veure en les seves seus. I en els immensos despatxos
dels consellers, i amb les flotes de vehicles oficials, així com amb els
gabinets de protocol, premsa, etc.
I un estat, ha de tenir les estructures que el defineixen, com una
Televisió Nacional, immensa. Ara mateix té més de 2.300 treballadors (CCMA), i
47 alts directius, molt més gran que Mediaset ( 1.266 treballadors), Atresmedia
( 1.800), amb activitat a tot el conjunt de l’Estat. I es permetia tenir
corresponsals a tot el món, equips mòbils, edificis, corresponsalies,...de
manera semblant als grans mitjans de comunicació, europeus.
Altres estructures indispensables, eren un Arxiu Nacional, un Teatre
Nacional, una Orquestra Nacional, Museus Nacionals, Monuments Nacionals...tot
això, al mateix temps que es negociava la creació de la Policia Nacional de
Catalunya, a la qual calia buscar un nom “fora del comú”. Es va trobar, en el
cos dels Mossos d’Esquadra, ben curiosa contradicció, amb el naixement d’aquest
cos, temps enrere. Però bé, el nom s’esqueia, i es va negociar de pressa i
corrents amb Madrid, la retirada de la
Guardia Civil , per poder-hi posar els Mossos, en el seu lloc. I també
es varen reclamar els centres penitenciaris que ningú més ha volgut, però aquí,
sí, perquè volíem tenir-ho tot, encara que ens sortís molt car.
En resum, la improvisació, l’afany de grandesa, i el ego , varen comportar
la creació d’una administració que podia haver estat modèlica, i en canvi es va
iniciar amb mal peu, sobretot per uns ànims megalòmans que ens ha portat a
xifres brutals d’endeutament. S’ha de tenir en compte que en els primers 23
anys de governs Pujol, el deute va arribar als 16.500 milions d’euros, en
números rodons. Hauria estat molt més gran sinó fos per alguns forats, tapats
en negociacions bilaterals ( conegudes per peix al cove) en que l’Estat central
va acceptar fer aportacions extres excepcionals. Però, d’aquest import ,es va
passar als 34.000 milions, al final dels governs del Tripartit ( presidents
Maragall i Montilla), i finalment hem situat el deute en els 72.000 milions, en
l’etapa d’Artur Mas, i en els 74.500 milions , a dia d’avui.
Sembla fàcil parlar d’aquestes xifres, però , en realitat signifiquen una
situació de col·lapse total de les finances de la Generalitat, amb uns
interessos anuals, brutalment elevats, cosa que impedeix una autèntica política
econòmica, mínimament independent. A més, prop del 65% de l’endeutament està en
mans de l’Estat, i no hi ha capacitat per contreure ni un sol crèdit amb cap
entitat bancària. Tant sols en interessos, es paguen més de 3 milions d’euros
cada dia. Sí, heu llegit bé, cada dia.
Finalitzo. Es cert que el finançament de Catalunya és deficient, però hi ha
hagut un desgavell econòmic brutal en tot aquest període, amb fugides endavant ,impensables,
en una administració prudent i responsable. Els errors més greus en matèria
financera han estat les despeses en TV3/Catalunya Radio, centres penitenciaris,
desplegament dels Mossos d’Esquadra, feta de pressa i corrents ,i molt mal
negociada amb Madrid, i inversions en infraestructures, mal plantejades i mal
executades. N’hi ha d’altres, però aquests s’emporten el 80% de les causes
d’estar amb 74.500 milions d’euros de deute. I les culpes son d’aquí, en
aquests casos. Un altre dia, parlarem de les culpes de Madrid, que n’hi ha, per
descomptat, però quan es vol estirar molt més el braç que la màniga, el
resultat és el que tenim. Una dependència total i absoluta, de les bestretes
mensuals del govern central, i les aportacions del FLA ( fons de liquidesa
autonòmic) que van sumant any, rere any, uns quants milers de milions més, al
deute entre les dues administracions.
Friday, April 21, 2017
NO COMETRÉ PERJURI - art. Regió 7
NO COMETRÉ
PERJURI.
En els meus
quaranta anys de càrrecs institucionals, dec haver jurat fidelitat a la
Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una vintena de
vegades, en tant que regidor, alcalde, conseller comarcal i diputat al Parlament
de Catalunya. No serà ara, al final de la meva vida política, quan renegui de
la lluita durant el franquisme, a la recerca de la llibertat i la democràcia, simplement perquè un President
kumbaià, i un Vice – President, predicador, em diguin que canvien les regles de
joc democràtiques per unes altres, sense cobertura legal, o amb subterfugis
estranys.
Per respecte als
milions de ciutadans, sotmesos a la tirania de la dictadura franquista, que
varen / vàrem lluitar per aconseguir plasmar en la Constitució, tots aquells
anhels pels quals tant havíem batallat, no es pot ara, tirar per terra tot
l’aconseguit, i endinsar-nos en una insòlita i estrafolària aventura, cap un
objectiu inabastable. Com tampoc és acceptable menysprear les més àmplies cotes
d’autonomia , aconseguides per Catalunya, en els darrers segles, per seguir un
incert camí cap una Itaca inexistent.
Hem vist ja massa
improvisacions, contradiccions, vulneracions de la Constitució i del propi
Estatut d’Autonomia, com per acceptar seguir una ruta equivocada i sense sortida.
Hem vist, segrestada, amagada i substituïda l’ensenya nacional dels catalans,
la senyera, per la qual tant vàrem lluitar, per posar-n’hi una altra que només
representa a una part dels catalans. Hem vist, usar i abusar de la
representació de tots els catalans, per part de càrrecs institucionals del
govern i del Parlament de Catalunya, vulnerant la legalitat vigent, en contra
dels juraments que havien prestat.
El poble de
Catalunya s’ha expressat múltiples vegades, en les conteses electorals a les
quals ha estat cridat, fossin, municipals, autonòmiques, generals o europees.
Si hagués decidit un altre camí , diferent del que estem, ho hagués aconseguit,
però els resultats son els que son, i així s’han de respectar. No pot ser que
una part, pugui decidir modificar les regles de joc, i imposar variacions que
només poden portar que al fracàs i a la frustració col·lectiva. Aquest és el
final que ens espera, si el govern de la Generalitat s’entesta a trencar amb la
legalitat vigent.
Per fer-ho,
necessita imperiosament, la cobertura i participació dels nou-cents
quaranta-set alcaldes i alcaldesses de Catalunya . En el meu cas, ho he dit en
sessió plenària, i en multitud d’escrits, com aquest. Jo no cometré perjuri. Jo
no trairé el jurament donat en el moment d’acceptar el càrrec institucional que
ostento, pel qual em varen votar els ciutadans del meu municipi.
En democràcia,
les lleis son sagrades , d’obligat acatament i fidelitat. A qui no li agradin,
les pot criticar i impulsar la seva modificació, però mentrestant son les que
regeixen el nostre funcionament, sense vel·leïtats d’interpretació ni
aplicacions parcials o interessades. I precisament hem de ser els càrrecs
polítics, els primers a complir i fer-les complir. Per això hem estat elegits,
i qui no vulgui estar sota l’imperi de la llei, és que s’ha equivocat de càrrec
o de país.
Es hora de
prendre consciència del fracàs de la via empresa per uns partits i governants
que han volgut fer creure en una sortida inventada, aprofitant la gran
indignació d’un país que no ha estat ben tractat, especialment en els darrers
anys. Ara bé, la indignació s’ha de canalitzar cap altres vies que no pas la de
la independència, que no té viabilitat, i el millor camí és anar cap a noves
eleccions al Parlament de Catalunya i tot seguit, promoure nous pactes per
aconseguir un canvi de govern central, més dialogant i més obert a trobar
l’adequat encaix que Catalunya necessita, en el marc d’una Espanya federal,
dintre d’una Unió Europea, igualment federal.
AVAL PER A PEDRO SÁNCHEZ - art. nació digital solsona
AVAL PER A PEDRO SÁNCHEZ.
Just a l’inici de la campanya
de les Primàries del PSOE per elegir Secretari General, faig pública la meva
decisió d’avalar la candidatura de Pedro Sánchez. Ho faig per convicció de ser
la millor opció, i per haver descartat les altres dues candidatures. La de
Patxi López, per no considerar-lo capaç d’engrescar la militància pròpia i no
tenir prou tirada popular com per esdevenir un bon candidat a la presidència
del govern. Li reconec la preparació i vàlua personal, a més d’una valentia ,
més que demostrada, en els durs anys de terrorisme al País Basc. Només per això
sol, forma part de la nostra història col·lectiva, però , ara i aquí, no el
veig amb aquesta doble vessant de lideratge que els socialistes necessitem, a
nivell intern i extern, per sortir de la crisis en la que estem ficats, des de
fa uns quants anys.
Pel que fa Susana Díaz, no
estic content de la seva trajectòria, com tampoc, en el fons i les formes que
utilitza. Em dona la sensació de veure i escoltar, els missatges habituals en
el partit, en els darrers decennis. Es a dir, la veig com la dirigent
tradicional, amb els missatges tradicionals, i la trajectòria tradicional, en
un dirigent del partit. I , ara i aquí, crec que necessitem trencar amb tot el
que ha estat “tradicional” per entrar en uns nous àmbits molt més innovadors,
flexibles, oberts i trencadors amb el passat. El passat, passat està, i ens en
podem sentir orgullosos de la major part de les accions dels governs de Felipe
i de Zapatero, però el futur necessita lideratges molt diferents. I Susana Díaz
no dona la imatge de novetat. Es la continuïtat de l’establisment socialista,
molt propi d’Andalusia, ampliat a d’altres territoris de l’Estat. Se’m fa
difícil pensar en un aixecament d’ànims de la militància, i un lideratge
electoral potent.
I precisament, el que no veig
en els altres dos candidats, ho trobo en la figura de Pedro Sánchez. Un
candidat que haurà après les lliçons del passat recent, com per no repetir
alguns dels errors comesos. Li van faltar reflexos, l’endemà de les eleccions
generals, per impulsar la seva candidatura a la presidència del govern, posant
més contra la paret, a la resta de forces polítiques que li podien haver donat
suport. Tampoc varen quedar clares algunes maniobres, a l’ombra, de les seves
més properes persones de confiança, però ja sé que la crítica, és fàcil, a “
toro pasado”, i els temps i les circumstàncies foren especialment complicades.
El cert és que el seu retorn
era desitjat i esperat. No solament per la militància sinó per a molts votants
que el veuen com una persona propera, oberta, jove, i no contaminat per les
maneres de fer tradicionals, en el partit i la política. També se’l veu més
segur i més preparat, després de les experiències passades. S’ha forjat en
múltiples experiències personals i col·lectives, gens agradables ni gens
previsibles, i això marca la trajectòria d’un polític, de manera rellevant.
Segurament li permetrà avaluar millor el panorama que té al davant.
En resum, el país i el partit,
necessiten figures noves, transparents, obertes , no procedents de les
“famílies tradicionals” que han manat sempre, de forma directa o indirecta.
Aquesta és la imatge que dona Pedro Sánchez. Sé que si ell guanya ens
compliquem tots la vida, i la del partit. Trencar les inèrcies, les previsions,
les rutines i els equilibris interns del partit, suposarà un autèntic
terratrèmol en la majoria de federacions del PSOE, però és el moment de fer-ho.
Es més, considero imprescindible fer-ho, per tal de renovar a fons un partit anquilosat.
Per això, és ben visible la preocupació i la mobilització de molts dirigents
territorials, preocupats per una renovació que no volen. Doncs bé, ara és el
moment. El socialisme espanyol, i amb ell el català, ha de sintonitzar amb les
noves maneres de fer política, i amb noves formules par retrobar la confiança
de la gent. Es el que representa Martin Schulz a Alemanya, i el que pot
representar Pedro Sánchez a Espanya. Il·lusió i confiança en un món molt
insegur. Per això tinc clar a qui donar el meu aval, i a qui votar a les
Primàries. Després, caldrà preparar bé la segona part de la operació, en el
Congrés del PSOE. D’això en parlarem en una propera ocasió.
Thursday, April 20, 2017
BORREDÀ - PROPERES ACTUACIONS MUNICIPALS.
PROPERES
ACTUACIONS – AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
MILLORA
SENYALITZACIÓ TURÍSTICA.
Dos dels atractius turístics més propers al nucli urbà, son el Gorg del
Salt, i el Pont de Sant Joan i Camí dels Graus, doncs bé, dintre de pocs dies
es procedirà a canviar els rètols indicadors, molt envellits pel pas del temps,
i se n’hi posaran uns de nous, amb els colors propis de llocs d’interès, i amb
pintura reflectant.
En el cas del Gorg del Salt, també es posaran 3 nous indicadors. Un a la
sortida del poble pel Camí de la Roca, un altre a la zona d’aparcament de
davant Cal Tisoi perquè el puguin veure els que van direcció a Ripoll, i
finalment, un tercer es posarà en el camí de baixada cap al Gorg, per evitar
els dubtes entre el Molí del Xic, i el Gorg del Salt.
ENLLUMENAT DEFINITIU APARCAMENT CEMENTIRI.
Durant les obres de reforma de l’entrada del poble, primer tram del carrer
Manresa i carrer Queralt, es varen instal·lar un parell de focus, per il·luminar
l’espai dels contenidors i zona aparcament cementiri.
Ara s’ha fet l’encàrrec d’una farola de 8 metres d’alçada, amb tres braços,
i llums Led, per posar en aquest indret i tenir-lo degudament il·luminat. La
farola permetrà tenir ben il·luminats els contenidors, el camí i l’aparcament,
de manera que pugui fer servei tant al Restaurant Baix Pirineu, com els usuaris
de la casa de turisme rural, El Querol Vell, i els qui vulguin fer servir el
jardí de l’entrada, les nits d’estiu.
PREVISIÓ D’EXPOSICIÓ PÚBLICA- PROJECTE MODIFICAT EDAR.
Segons ens informa l’ACA, tot està preparat perquè el DOGC publiqui
l’anunci d’exposició pública del projecte modificat de l’EDAR, el dia 21
d’aquest mes d’abril. A partir d’aquí, s’inicia el termini de presentació
d’esmenes i al·legacions. Tancat el període es veurà qui n’ha presentat , per
resoldre-les, i continuar la tramitació.
Hi ha una previsió inicial de començar les obres el 22 de maig, en els
apartats que no son objecte d’aquesta tramitació com son els col·lectors.
Oportunament informarem de les novetats en l’execució d’aquest projecte.
TERCERA FASE CANVI LLUMS TRADICIONALS PER LEDS.
S’ha acordat ja la compra de noves bombetes Led, per substituir totes les
que ara porten les faroles amb braç. Concretem aquest canvi afecta a 26 punts
de llums, situats bàsicament a la zona de sota La Parada i el Camí de la Roca.
En els propers dies es procedirà a fer el canvi, de manera que s’hi
guanyaré en potència de llum, i en estalvi de diner, perquè el nou sistema en
Led, suposa un important estalvi tant en energia com a nivell econòmic.
ACTUACIÓ CONTRA LA PLAGA DE FORMIGUES A LA ZONA NORD.
Fa dues setmanes, va tenir lloc a l’ajuntament, una reunió de propietaris
afectats per una plaga de formigues, amb un tècnic de l’empresa NETAR,
especialitzada en la lluita contra aquests insectes.
A resultes de la reunió es va acordar un conveni amb aquesta empresa perquè
actuï en totes les cases afectades i en tot l’entorn, per evitar el creixement
de nous nius. En el cas de l’ajuntament, també aprovarem un conveni per actuar
en totes les zones enjardinades, així com a la zona esportiva, per garantir la
no proliferació d’aquestes formigues.
Borredà, 17 d’abril de 2017.
HOMENATGE-RECORD A CARME CHACÓN - art. blogesfera socialista
HOMENATGE –
RECORD A CARME CHACÓN .
Ahir, dimecres dia 19 d’abril, varem viure un d’aquells moments històrics
que quedaran per sempre més en els nostres cors. De fet, l’acte portava per
lema, CARME AL COR. Els organitzadors varen fer una compactació d’intervencions,
en directe i en diferit, propis d’un autèntic rècord , en varietat, diversitat
i temps. Tenir de presentador en Xavier Sardà, ja és garantia de solvència i
seguretat.
Amb un local atapeït de militants, simpatitzants, càrrecs institucionals
propis i de tots els partits polítics, el silenci imperava a cada intervenció
que sortia en pantalla, o es feia des de la tribuna. I de tant en tant, calia
eixugar les llàgrimes d’emoció, per tanta acumulació de records i vivències, en
una sola persona, i en tant sols 46 anys de vida.
Avui, el dia després, què queda de la figura de Carme Chacón ? Queda, el
record d’una persona sincera, valenta, molt treballadora, amb les idees molt
clares, i amb ganes de transformar el món, des dels càrrecs que va ostentar. De
fet, aquesta és l’ambició que ens porta a tots els qui ens dediquem honestament
a la política. Ho farem amb millor o pitjor encert, però l’objectiu és clar. I
en el cas de la Carme ,
els èxits aconseguits varen ser notables., i no solament per haver estat la
primera dona Ministre de Defensa, sinó per molts altres fets, que no son tant
visibles, però no menys rellevants. Això, és el que queda d’ella, i el que
transcendeix la seva persona.
També queden reflexions de com una persona, si és tenaç i constant, pot
arribar molt amunt, i ser capaç de canviar coses que semblaven intocables. I
entre aquestes, ens queda la reflexió de com seria el PSOE si ella hagués
assolit el càrrec de Secretària General, en el Congrés de Sevilla. Els pocs
vots que li varen faltar, podien haver canviat la nostra història col·lectiva.
La dels socialistes, però també, les de tot el país. Ella trencava motlles,
trencava dinàmiques envellides, i conformismes massa estesos. No provenia de
l’aparell del partit, i per tant, hagués impulsat canvis substancials en tots
els àmbits.
I això, em porta a pensar en l’etapa que tenim oberta, ara mateix, amb unes
noves Primàries, en les quals competeixen 3 candidats. Ahir, hi eren tots tres
a retre homenatge a la Carme. I
em demano si el paper de Pedro Sánchez no és similar al que tenia la Carme , anys enrere a
Sevilla? No necessitem ara, una sacsejada en tot el partit, per encarar els
reptes de futur ? No és urgent tenir un lideratge potent , a nivell intern, com
a nivell extern ? Un lideratge que ens retorni la confiança en nosaltres i la
doni a les joves generacions que veuen amb poca esperança el futur que els
espera ?
Ara cal una sacsejada, i canvis rellevants, en els fons i les formes. Ahir,
varem recordar com actuava la
Carme davant els difícils reptes que va haver d’entomar. Un
bon homenatge a ella, és seguir el seu camí, i si cal pujar muntanyes, fer-ho.
El partit, el país, necessita renovació, valentia, honestedat i noves maneres
d’entendre i fer política. En pocs dies, els militants ho podem fer possible,
amb el nostre aval, i vot. En quan a la Carme , s’incorpora al panteó de referents
indispensables del socialisme, català, espanyol, i mundial. Ahir, ho varem
poder constatar.
Tuesday, April 18, 2017
DONACIÓ ARXIU PERSONAL - JOAN ROMA, ALCALDE DE BORREDÀ
JOAN ROMA, OFICIALITZA LA DONACIÓ DEL SEU FONS DOCUMENTAL, A
L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
Ara fa un any, en una de les sessions de la Junta de Govern
Local, va comunicar la intenció de fer donació del Fons Documental, al poble de
Borredà, representat pel seu Ajuntament.
Ahir, dilluns dia 10 d’abril de 2017, va fer efectiva
aquesta donació, mitjançant l’entrada a Registre del document que s’adjunta, en
aquesta nota informativa.
En el moment de complir 38 anys de presència ininterrompuda
en el Consistori de l’Ajuntament, i dels 45 anys, de l’inici de la seva estada
de 7 anys a Berna ( Suïssa) , considera arribat el moment de donar aquest pas.
El Fons Documental Joan Roma i Cunill, consta d’uns 12.000
documents, que van des de les activitats dutes a terme a Suïssa, en tant que
dirigent de Casa Nostra, a Berna ( Suïssa), i dels Casals catalans en aquell
país, a altres pròpies del seu pas com Coordinador de la Comissió de Festes de
Borredà, durant 30 anys, o les de Regidor i Alcalde, des de 1979, fins ara,
afegint-hi tota l’etapa de militant i dirigent del PSC a nivell comarcal i
regional, i finalment a la seva llarga etapa de Diputat al Parlament de
Catalunya , durant 4 legislatures.
El motiu d’aquesta donació és ben senzill. Considera oportú
fer donació d’aquest Fons Documental, en vida, per facilitar la seva
preservació i ordenació, de cara el futur. I en tant que borredanès de
naixement i vida, res millor que fer-ne donació al poble, i en la seva
representació, l’Ajuntament.
Borredà, va veure destruir el seu arxiu històric durant la
guerra civil. La insensatesa dels actes, lligats a la guerra, va portar a
considerar “material bèl·lic “ el que era part fonamental de la nostra història
col·lectiva, i només es varen salvar uns pocs lligalls, anteriors al 36.
Solament es van salvar els llibres del Registre Civil.
La preservació de tota la documentació municipal, ha estat
una de les prioritats dels governs municipals, des del 79 fins ara, i és lògic
incrementar-la en aquella que pugui ser d’interès per a les generacions futures.
Es per aquest motiu que faig entrega d’aquest Fons Documental, amb la petició
de ser dipositat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, on tindrà espai adient, i
facilitats per ser preservat , ordenat i consultat per qui li pugui interessar.
El trasllat de tota la documentació es farà després de
festes, i serà degudament comunicat als mitjans de comunicació perquè en puguin
obtenir les imatges corresponents.
Borredà, 11 d’abril de 2017.
Joan Roma i Cunill
BORREDÀ- JOAN ROMA, OFICIALITZA LA DONACIÓ DEL SEU ARXIU PERSONAL A L'AJUNTAMENT.
4. Donació de documents
JOAN ROMA I CUNILL, amb NIF
39297289 H, i amb domicili a carrer Vinyal, 24, 2n- 08619 Borredà, que actua en
nom i representació pròpia.
MANIFESTA
Que és propietari d’un conjunt
de documents que considera d’interès per a la col·lectivitat pel seu valor
informatiu i cultural i que en vol afavorir la preservació i divulgació. .
Que per aquests motius desitja
fer-ne donació, a títol gratuït, a favor de AJUNTAMENT DE BORREDÀ..
Que els documents constitueixen
un conjunt de més de 12.000 documents, de molt diversa índole, dels anys 1972
al 2017, format per les activitats dutes a terme a Suïssa, en tant que
co-president de Casa Nostra a Berna, també com a redactor de la revista Plançó
( òrgan dels casals catalans), i membre fundador de l’Assemblea de Catalunya a
Suïssa, i iniciador d’un grup socialista, en aquell país. El fons documental
comprèn també tota l’activitat duta a terme en tant que Regidor ( 1979- 1991) i
com Alcalde ( 1991 - ...) de Borredà. Aplega també documentació en tant que
militant del PSC, i dirigent a la comarca del Berguedà i a la Catalunya
Central. Finalment, una part molt important del fons, està constituït per la
documentació procedent de l’activitat en tant que Diputat al Parlament de
Catalunya pel PSC, durant 4 legislatures. En document annex s’incorpora una descripció
breu dels documents esmentats.
Que aquesta donació i la seva
plena validesa queden condicionades al compliment per part de AJUNTAMENT DE
BORREDÀ, de les condicions següents:
a) Custodiar els documents a
l’Arxiu, ARXIU COMARCAL DEL BERGUEDÀ, i assumir les despeses de conservació i,
si escau, restauració.
b) Efectuar una descripció que
en faciliti la identificació i localització.
c) Identificar el conjunt de
documents amb el títol FONS DOCUMENTAL DE JOAN ROMA CUNILL- BORREDÀ.
d) Fer constar la pertinença de
cada un dels documents, segons consta en apartat c, en qualsevol acte de
comunicació o ús.
e) Obrir els documents a la
consulta pública.
Que en relació als drets de
propietat intel·lectual dels quals n’és titular, vol autoritzar els actes de
reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la posada a disposició
per mitjà de la xarxa internet, que siguin necessaris per a les finalitats de
servei públic pròpies de AJUNTAMENT DE BORREDÀ, o DEL PARTIT DELS SOCIALISTES
DE CATALUNYA. Aquesta autorització no es limita temporalment ni
territorialment.
NOTA DEL DONANT. El Fons
documental es dona a l’Ajuntament de Borredà, si bé, considera que el millor
lloc per a dipositar-lo, és l’Arxiu Comarcal del Berguedà, el qual disposa de
les instal.lacions i mitjans adequats per a conservar-lo, protegir-lo i
facilitar la seva consulta i divulgació.
Per aquests motius i amb aquestes
condicions en aquest acte en fa lliurament a AJUNTAMENT DE BORREDÀ, a
Borredà, essent el dia 10 d’abril
de 2017.
JOAN ROMA I CUNILL
Rebut per Montserrat Cabana i
Sala, Secretària – Interventora, accidental de l’Ajuntament de Borredà.
Annex. Enumeració dels
documents.
Documentació període a Suïssa.
Documentació , corresponent a
fotocòpies dels llibres d’actes de l’Ajuntament de Borredà, des dels seus
inicis fins a la implantació de les noves tecnologies.
Documentació municipal de
Regidor i Alcalde de Borredà ( 1979 – 2017 )
Documentació Coordinador
Comissió de Festes de Borredà ( 1979 – 2010)
Documentació activitat política
com militants i dirigent del PSC.
Documentació etapa Diputat al
Parlament de Catalunya – 4 legislatures.
Documentació com articulista, en
diferents mitjans de comunicació.
Conjunt de fotos d’actes i
activitats polítiques de partit, i institucionals.
Recull d’escrits i articles
continguts en el meu bloc: joanromacunill.
NOTA.
Faig donació també de tota la
documentació continguda en el meu bloc personal, a nom de Joan Roma Cunill, en
el qual a data d’avui, consta de 2.396 entrades ( dues mil tres-centes
noranta-sis ).
I la donació inclou totes les
noves entrades que es produeixin des d’aquesta data, en endavant.
I perquè consti així ho signo a
Borredà el dia 10 d’abril de 2017.
Joan Roma i Cunill
MOTOS I BICICLETES, AL LLUÇANÈS - art. La RElla
MOTOS I
BICICLETES AL LLUÇANÈS.
Viatjo molt sovint per les carreteres del Lluçanès, no solament de pas cap
a Vic, sinó també com a pas, cap un parell o tres de restaurants, on acostumo
anar a dinar. Hem entrat ja a la primavera i amb el bon temps, apareixen colles
de motociclistes i ciclistes per tot arreu.
Es lògic trobar-los per aquestes contrades, i les veïnes del Berguedà i
Osona ,per l’incomptable nombre de revolts que tenen, i el que suposa per
aquests conductors. Hem d’entendre l’avorriment que significa anar per
carreteres amples i rectes, i comprensible vinguin cap aquí. Ara bé, també
aquestes colles haurien d’entendre la necessitat d’estar vigilants i complir
rigorosament les mesures de seguretat.
Parlo sobretot de les motos, perquè he tingut tants ensurts que quan veig
el primer motociclista, procuro anar més a poc, i deixar-los passar a
tots, a la primera mitja recta que
trobo. Ja sabem que els primers son els més experimentats i ràpids, i hem de
partir més pels darrers i sobretot per l’últim que , tot sovint ha de fer grans
esforços per no quedar despenjat. I amb els esforços i nervis, ve el perill
imminent de l’accident.
En quan als ciclistes, com tot en la vida, n’hi ha de tota mena. Des dels
que realment coneixen la carretera i procuren donar-te pas , de seguida que
poden, a d’altres que venen de terres més llunyanes i consideren tenir
prioritat absoluta, permetent-se fer la xerrada de dos en dos, o de tres en
tres, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
Però, vaja, és vital no tenir pressa i entendre que fer esport, és bo i
saludable, especialment pels ciclistes. Per tant, els conductors de vehicle ens
toca ser pacients, educats, i prim mirats de cara a que ningú prengui mal.
Pel que fa a carreres de motos, sí hem avisat als Mossos d’Esquadra, perquè
de tant en tant posin controls per evitar-les. Alguns dissabtes i diumenges
matí, hem observat moviments de motos a velocitats increïbles, pensant que el
poc trànsit els permet actuar com si fossin en un circuit. I no. Per agafar
determinades velocitats, s’ha d’anar a d’altres indrets, sinó el resultat és
ben evident: accident segur, que pot esdevenir fatal pel motorista, perquè és
la part més feble de la carretera.
Aviso, a la vista d’uns quants accidents recents que hem tingut en les
carreteres que compartim els berguedans amb els lluçanesos. Sortir amb moto,
perfecte, competir, no aquí.
Saturday, April 15, 2017
MIL ANYS EN 25 MINUTS - art. Nació Digital Solsona
MIL ANYS, EN 25 MINUTS.
Si ens hem de creure la història , modificada, o directament
inventada pels nacionalistes catalans, ja en temps del president Pujol;
Catalunya hauria complert el mil·lenari ,fa una vintena d’anys. Ho dic, com
introducció al comentari sobre la nova visita del President Puigdemont, als
Estats Units d’Amèrica ( EUA).
Aquesta vegada el viatge estava emmarcat pel secretisme,
total i absolut, seguint el guió d’algun agent o agència de seguretat, propera
a Mortadelo i Filemón. El motiu era que ningú podés espatllar la visita
concertada amb l’ex president Jimmy Carter, per poder-li explicar, en viu i en
directe, els passos donats pel procés sobiranista, i el guió que volen seguir per
a la desconnexió d’Espanya, mitjançant un Referèndum d’autodeterminació.
Ningú ens ha explicat el perquè d’aquesta visita, ni les
sortides aportades, vista la gran repercussió que ha tingut en tots els mitjans
de comunicació mundials. Però, anant més al detall, hem pogut saber que
l’entrevista va durar exactament 25 minuts. Es a dir, que en 25’ calia resumir
1.000 anys d’història, i les vicissituds dels darrers anys per poder esdevenir
independents d’Espanya, malgrat els partits impulsors no disposin d’una majoria
de vots, ni dels dos terços de la Cambra catalana, indispensable per prendre
grans decisions, ni donar compliment a la Constitució espanyola, etc, etc.
M’hagués agradat veure la cara de l’ex president, a la vista
d’una explicació tant reduïda, tant complicada i especial, com la de
carregar-se totes les lleis vigents, per endinsar-se cap a “terres ignotes” per
intentar arribar a la Itaca somiada. No sabem la opinió del president Carter
perquè no hi ha hagut comunicat oficial. Bé, ni oficial ni oficiós, i per tant,
no tinc clar si ha valgut la pena la inversió feta en el viatge que hem pagat
tots els catalans.
I parlant de pagar, tampoc estem segurs de no haver pagat
per obtenir l’entrevista. Ho dic perquè en el passat el president Pujol en va
pagar per fer-se la foto amb l’Alcalde de Nova York, i amb alguna altra figura
destacada d’aquell país, com a via per aconseguir autobombo propi. Cal saber
que una via de finançament de campanyes electorals és la de fotos instantànies
amb personalitats polítiques, les quals entre reunió i reunió, perden 8 o 10
minuts per fer-se’n amb gent disposada a pagar uns milers de dòlars, per
poder-la penjar al rebedor de casa, o en el Palau de la Generalitat.
No tenim constància de que s’hagi pagat per aquesta
entrevista, però tampoc no en tenim cap seguretat del contrari. Ja m’imagino
que no seria amb un taló de la Generalitat, però podria ser una donació a la
Fundació de l’ex President, feta per alguna entitat o empresa propera. En qualsevol cas, anem veient com el procés
sobiranista té un guió internacional que provoca vergonya aliena. I és que
coneixent el Conseller Romeva, i una de les seves mans dretes, Maria Badia, ex
eurodiputada socialista, no ens estranya res. Bé han de justificar el seu sou,
i qualsevol contacte familiar , d’amistat o de diari, pot motivar desplaçaments
d’alts càrrecs del govern per anar a buscar aliats externs, ni que siguin
congressistes que neguin el canvi climàtic, i puguin fer acudits , tant
intel·ligents com el que foren els “pets dels dinosaures” els que varen
provocar la seva extinció.
En fi, ànims i que no parin els viatges , a falta de feina
de despatx, perquè els dies passen i en algun moment algú haurà de reconèixer
que ja no es poden donar més voltes de nòria ni pedalar més en bicicleta
estàtica. Veuran que tanta feina no porta enlloc. En tornarem a parlar d’aquí
tres mesos. Però vaja, fer un llarg
viatge per explicar en 25 minuts la nostra història mil.lenària, i un procés
sobiranista que ha donat més voltes que el rellotge de la catedral , té el seu
mèrit.
MOLTS NO CONTINUARAN- art. Regió 7
MOLTS, NO CONTINUARAN.
Arribem a meitat de mandat dels Consistoris, elegits, l’any
2015, en les desenes eleccions municipals , recuperades l’abril de 1979.
Trenta-vuit anys de democràcia municipal, amb etapes molt diferents unes de les
altres. Sóc dels pocs que poden avaluar i valorar, en viu i en directe, el que
han significat, i la situació en que es troben els ajuntaments, a dia d’avui.
L’alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha estat el primer a
anunciar la no repetició en el càrrec. Es un bon alcalde amb una excel·lent
gestió, cosa que li permetria aspirar a una reelecció, més que probable. No ho
farà, i com ell, molts altres. Jo diria que mai com ara hi haurà desercions, en
totes les files municipals, de tots els partits. I les raons son fàcils d’entendre.
Els darrers cinc anys han estat molt difícils per als
ajuntaments, atrapats entre canvis notables en les normatives municipals,
procedents del govern central, i per la insolvència, inacció i ànim
recentralitzador del propi govern de la Generalitat , que es queixa quan Madrid ho fa,
però ell mateix, ho copia descaradament.
En la primera i segona etapa de la vida municipal, entre els
anys vuitanta i dos mil, les dificultats eren múltiples, però hi havia bona
voluntat i predisposició del govern central, i la Generalitat , a sumar
esforços i a no complicar excessivament la vida quotidiana. Els ajuntaments
rebien ajuts importants de les dues administracions, sense posar traves
innecessàries al funcionament.
Els ajuntaments eren plats de segona taula, perquè les
autonomies varen passar al davant, i mai hi havia temps ni diner, pels
ajuntaments. Sempre es deia que ja arribaria el moment, però aquest moment, mai
ha arribat. La precarietat ha estat la norma de la casa, i tots han sobreviscut
com han pogut. Malgrat tot, el resultat ha estat espectacular, gràcies a la
dedicació, bona gestió i austeritat de la majoria de Consistoris, excepte una
petita minoria.
Amb l’arribada del PP al govern central, les regles de joc
varen canviar, de forma sobtada i profunda, fins el punt de modificar el
funcionament habitual i normal, dels ajuntaments i la relació entre tècnics,
administratius i polítics. El govern central, ha volgut modificar l’essència
dels ajuntaments per transformar-los en eines de gestió, i no de política. Voldria
fossin una mena de gestories, encarregades de fer funcionar els serveis més
elementals, sense entrar en altres competències, més ambicioses i impròpies.
Pel que fa el govern de la Generalitat , totalment
arruïnat, ha suprimit les ajudes habituals, normals i redistributives cap als
ajuntaments. Però, a més, els hi ha retirat nombroses competències, fins el
punt de tractar-los com nens petits als quals s’ha de vigilar, controlar i
supervisar, en tot lloc i moment.
Sense ajuts del govern central ni de la Generalitat , els
ajuntaments només poden confiar en els recursos propis i en els de les
diputacions. Els ajuntaments de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona,
malviuen amb unes molt petites ajudes de les seves diputacions, i veuen com els
seus veïns de la província de Barcelona, son els únics amb accés a importants
ajuts, gràcies a la potència i bona gestió de la diputació de Barcelona,
després de trenta anys de presidències socialistes, i bona gestió de les que
les han seguit.
La falta de finançament, unida a l’enrevessada tramitació
administrativa, urbanística i econòmica, basada més en retre comptes a les
administracions, dites superiors, que no pas dedicada als ciutadans, fa que
molts hagin decidit tirar la tovallola i marxar cap a casa. Tenir càrrecs
municipals només per gestionar, sense poder fer autèntica política
redistributiva, de millora i ampliació de serveis als ciutadans, no val la
pena. Seran molts, doncs, els que no continuaran, i serà difícil trobar relleu
adequat.
Ni a Catalunya ni en el conjunt d’Espanya, s’ha cregut en un
autèntic poder municipal, capaç d’actuar de forma coordinada amb les altres
administracions. Les altres dues, han volgut sotmetre, subordinar i controlar
l’acció dels ajuntaments. Davant aquesta realitat, molts han decidit emprendre
la retirada, i no optar a la continuïtat. Fins i tot, els darrers arribats. Ben
aviat ho anirem comprovant.
Thursday, April 13, 2017
CARME CHACÓN, EN EL PANTEÓ DE SOCIALISTES IL.LUSTRES- art. Blogesfera socialista
EN EL PANTEÓ DE
SOCIALISTES IL.LUSTRES.
El pas dels anys va deixant les petjades dels dirigents que hem tingut aquí,
a casa nostra, i dels que ens han acompanyat a nivell estatal, europeu i
mundial. Per decisió lògica i fundacional, els socialistes estem immersos en un
moviment mundial, conscients de que cap transformació social, no triomfarà sinó
té una ambició global.
La pèrdua de Carme Chacón m’ha transportat als primers anys de la
democràcia recuperada, quan ella, just acabava de néixer. M’hi ha portat per
recordar noms que com ella, formen part del nostre panteó col·lectiu. Un panteó
ple de socialistes il·lustres, no pels càrrecs ( que també) sinó per les
trajectòries.
En un moment com aquest toca recordar amb orgull, persones com Joan
Reventós, un dels nostres pares fundadors, a Pep Jai, líder pagès, lluitador
per les llibertats, Ernest Lluch, assassinat per ETA , quan ha caigut
derrotada, Maria Aurèlia Campmany, una de les grans personalitats del segle
passat, Marta Mata, educadora i pedagoga excepcional, ...i tants i tants, homes
i dones, que han estat exemples d’honestedat, coherència i valentia. Amb ells i
elles, estarà Carme Chacón.
I amb ells i elles compartiran futur, amb molts altres de països més
llunyans, però igualment amb trajectòries exemplars, com Willy Brandt, Olof
Palme o Salvador Allende. Pocs moviments polítics poden aportar tants
personatges històrics, com el socialisme. I és en dies com aquests quan la
resta de forces polítiques han de reconèixer la realitat palpable, de persones
que han dedicat bona part de la seva vida a uns ideals, allunyats de l’interès
particular, perquè tenien en el bé col.lectiu la seva il·lusió de vida.
I és en temps com els actuals, que convé recordar aquestes trajectòries,
totalment oposades a les que han tingut personatges sotmesos a vies judicials ,
ben actuals, en aquests dies. Es vital que la ciutadania compari trajectòries i
comprovi l’existència de dues realitats ben diferenciades, entre els qui estan
en política per transformar la realitat, i el món, i els que hi son per
enriquir-se . Aquests son una petita minoria que fan un mal immens, a la
majoria.
Estem en ple dol per la pèrdua de la Carme, però aquesta pèrdua ha remogut
les aigües de la política per mostrar la cara jove, alegre i tanmateix rigorosa
d’una dona valenta, entregada i fidel a uns ideals. Per tot plegat, ha entrat
,per propi mèrit, en aquest ampli panteó de socialistes il·lustres, en el qual
tots els militants i simpatitzants ens emmirallem.
Monday, April 10, 2017
DOL PER CARME CHACÓN - art. Nació Digital Solsona
DOL PER CARME
CHACÓN.
Ahir al vespre ens varem assabentar de la trista i terrible noticia de la
mort de Carme Chacón. La meva primera imatge fou la de veure-la rebre els
honors militars, com a primera dona Ministre de Defensa, en la història
d’Espanya, i una autèntica novetat a nivell mundial, i a més , embarassada. Una
imatge que quedarà, per sempre més, en la història dels avenços cap a les
polítiques d’igualtat, home – dona.
La segona imatge i record fou cap el seu fill Miquel, de només 9 anys. Un
nen al qual havia dedicat esforços immensos per compaginar la vida política amb
la familiar. I un fill al qual ara, ja amb la política de primera línia,
deixada enrere, pensava dedicar s- hi en cos i ànima.
La vida és així d’imprevisible i injusta. L’hem perduda a l’edat de 46
anys, quan tots creiem estar a la meitat de trajectòria.
Els meus records d’aquestes primeres hores, han anat cap els inicis de la
coneixença, quan era Regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i veus
una jove , molt preparada i entusiasta, compartint reunions amb altres regidors
i alcaldes, a la seu del PSC , de la
FMC o en altres fòrums municipals. Te l’imaginaves fent
carrera, en base a la preparació, entusiasme i joventut, i efectivament, la
seva trajectòria és impressionant.
Després varem compartir actes electorals, aquí a la Catalunya Central ,
i en altres indrets del país, però vull remarcar l’enorme disponibilitat i
sensibilitat que tenia pels qui estàvem en zones rurals. Era conscient de la
gran diferència de fer política en les ciutats de l’àrea metropolitana de
Barcelona, o en altres ciutats de Catalunya, en superposició al que
representava fer-la en zones rurals, de l’interior del país. Per això, sempre
havia estat disponible per venir al nostre territori.
Havia donat instruccions al seu equip de campanya, o a la del partit, en
general que posava de manera prioritària anar a llocs petits, i allunyats, per
davant de les grans ciutats. No és habitual ni sovintejat prioritzar actes amb
trenta o quaranta persones, en comptes de tenir-ne centenars al davant.
Tampoc era massa habitual la facilitat en que se la podia trobar i demanar
informació i documentació sobre pressupostos de l’Estat, o altres informacions
ministerials de temes que ens afectaven al Berguedà o al conjunt de la Federació XI ( Bages, Berguedà
i Solsonès). Fins i tot de Ministre, tenia els canals oberts com per poder
accedir, sense especials dificultats.
Es per això, els qui l’hem coneguda de manera directa i planera, avui la
plorem especialment. Una cardiopatia congènita la feia estar vigilant, però mai
acovardida, ni inactiva. Al contrari, procurava fer vida normal, conscient
d’algunes limitacions en determinades activitats, però havia fet esport, i
havia estat sempre molt activa a nivell físic , i per descomptat, molt
entregada als ideals que havia mamat des de petita a casa seva.
Avui, plorem la seva mort, i tenim el cor oprimit pel futur del seu fill
Miquel, que no tindrà la mare que tant estimava ,al seu costat. Però, com
socialistes, avui mostrem al món una de les nostres militants més actives,
compromeses, i exemplars. Coherent, i valenta en la defensa de les seves idees,
posant sempre per davant, l’interès del país. Una dona d’Estat, que no es va
doblegar davant de res ni de ningú. Que ens serveixi d’exemple la seva
trajectòria i passi al nostre llegat, de persones il·lustres i representatives
de com volem siguin els nostres dirigents.
Berguedà, 10 d’abril de 2017.
Friday, April 07, 2017
SOLUCIONS TRANSITÒRIES -art. Regió 7
SOLUCIONS TRANSITÒRIES.
Es ben constatable el gran nombre d’obres realitzades
,durant l’actual període democràtic, en matèria de carreteres , per part de
totes les administracions, però les prioritats que es varen acordar ,no
responien a un concepte clar de desenvolupament integral del país.
En molts casos, unes carreteres varen passar “davant”
d’altres, per pressions o interessos de col·lectius determinats, o de
consellers i alcaldes que es varen posar d’acord, o per altres causes menys
explicables. També va imperar el principi de “l’esquitxada” d’inversions per
tot arreu, en comptes, d’apretar fort en uns llocs determinats, per ser
d’interès nacional.
Per entendre’ns. Fa trenta anys que pujo i baixo per l’Eix
del Llobregat ( C-16 / E9 ) una via “europea” i sempre l’he vist en obres en un
lloc o altre. Puc dir el mateix en altres casos de carreteres, començades i
deixades sense acabar, sense saber ben bé perquè ( cas de la de Gironella –
Prats – Vic), la de Guardiola- La Pobla-
Campdevànol , la de Berga- Solsona, Berga- Ripoll...
I obligatòriament hem de parlar de la C-55 , en el territori del
Bages – sud, amb una pressió de trànsit brutal, en la qual s’hi ha fet
nombroses actuacions parcials, però cap de global i definitiva, tot i ser
reclamada des de fa molts d’anys per tota la població afectada.
Diuen els castellans que “quién mucho abarca, poco aprieta”,
i és ben cert que en matèria de grans infraestructures, no es pot anar a pams,
sinó aplicant grans recursos. S’han de concentrar les grans inversions en
aquelles obres que deixaran resolta una problemàtica determinada, i sentint-ho
molt, altres obres hauran d’esperar millors temps o el seu torn, per ser
executades. Tots els qui estem en un govern, sabem que mai es pot fer tot, al
mateix temps i en el mateix lloc. Les prioritats son elementals, i s’han de
respectar, si volem posar ordre en el desenvolupament del país.
Dic això, a la vista de les grans despeses , en solucions
transitòries, a problemes de prioritats no ateses. Cada cap de setmana podem
veure com es col·loquen, es treuen i es tornen a col·locar línies de cons, en
el tram Berga – Bagà, per intentar reduir els col·lapses constants en aquesta
via. Però si anem a Ripoll, veurem com allà apliquen solucions similars en
altres trams, per sortir del pas. I de ben segur deu haver-hi una llista
considerablement elevada de punts del país, amb les mateixes actuacions.
Actuacions que requereixen equips de personal, material,
vehicles i vigilància de Mossos d’Esquadra. Per uns pocs dies a l’any, el
problema no seria important, però a dia d’avui, aquestes solucions
transitòries, es fan indispensables , la major part de l’any. Ja no per anar a
esquiar, sinó per cadascuna de les varietats d’esports, estacions o activitats
anuals.
Aquesta transitorietat hauria de portar a desterrar de la
gestió, les solucions transitòries, per anar a les definitives. Totes les grans
obres del país, han tingut un sobrecost enorme per culpa de la manca de visió
general, i han portat a despeses constants , com les que tenim ara, a l’espera
de resoldre l’objectiu final, que de fet, era l’inicial. Una bona planificació
ha de marcar les línies mestres de com actuar, i sobretot, fer-la complir. Fins
ara, no ha estat així.
Thursday, April 06, 2017
A FALTA DE RAONS, SOROLL- art. blogesfera socialista
A FALTA DE RAONS, SOROLL.
A diferència del que era habitual, anys enrere, a les
sessions del Parlament, Congrés o Senat, ara, qui vol sortir als mitjans de
comunicació no ha de tenir por ni al ridícul ni a les males formes. Al contrari. Qui més crida o més sovint, trenca
les regles de joc, més atenció li presten, de manera que la cosa, va en
augment.
ERC fa
honor al seu passat, amb uns quants elements notables, com Tardà,i Rufian . Aquest
darrer es va convertint en un mestre dels estirabots i les males maneres, com
s’ha pogut veure ben recentment en la Comissió del Congrés, dedicada a estudiar
les actuacions de l’ex Ministre, Fernández Díaz. Es penós veure les preguntes,
els comentaris, les rèpliques i contra rèpliques, convertides en insults, o
desafiaments inacceptables, en una seu institucional.
El mateix estil fan servir un bon nombre de representants
polítics de Podemos, en una mena d’escalada per veure qui la diu més grossa. Es
una via per ocupar espai en els mitjans de comunicació, i l’han anat perfeccionant
fins extrems insuportables pels qui no combreguem amb aquestes maneres de fer i
actuar.
I el preocupant és l’extensió del fenomen, cap ajuntaments,
diputacions, parlaments autonòmics,...i mitjans de comunicació, en general.
Només cal sintonitzar algun canal de tertúlies, o debats, per veure la
impossibilitat de seguir-los. S’ha fet habitual, impedir parlar a la part
contrària, fent ús d’interrupcions constants, elevacions de veu, fins extrems
increïbles, i ostentació de formes mal educades, per intentar guanyar la
partida.
Creuen tenir la raó els qui més criden, i no els qui més
bons arguments presenten, de manera que s’imposen els prepotents per damunt
dels prudents. Aquesta escalada no tindrà fàcil final, vist com van les coses,
però s’ha de parar. Mal exemple donen als ciutadans , els encarregats de
defensar-los. Toca reclamar una moderació de les formes, i retornar al debat,
serè i tranquil. I per aconseguir-ho, res millor que apartar de la política
aquests elements díscols i prepotents.
Cada partit ha de fer
els deures, i tots els qui presideixen òrgans de govern han d’exigir contenció
, moderació i respecte a les idees dels altres. I en cas d’incompliment,
penalitzar les intervencions de forma contundent, aplicant el Reglament.
Tardarem a veure aquest canvi, però és indispensable. Les raons han de guanyar
al soroll, i no a l’inrevés, com passa ara.
REUNIÓ ALCALDES DE LES LLOSSES I BORREDÀ AMB DELEGADA DEL GOVERN.
REUNIÓ ALCALDES DE LES LLOSSES I BORREDÀ, AMB LA DELEGADA
DEL GOVERN.
Aquest matí de dijous dia 6 d’abril de 2017, ha tingut lloc
,a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Borredà, una reunió amb la Delegada del
Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, per tal d’escoltar i debatre les
darreres incidències , relacionades amb el mal servei de mòbil i Internet, per
culpa del repetidor de Puigdon ( Alpens).
A les 11.45, la Delegada ha estat rebuda a l’Ajuntament de
Borredà, on l’esperaven l’Alcalde de Les Llosses, David Serrat, l’Alcalde de
Borredà, Joan Roma, i membres de l’equip de govern i de l’oposició del
consistori. Aquesta és la segona visita
de la Delegada, al poble, en la primera de les quals ja se li va exposar la
problemàtica del repetidor.
La Delegada ha explicat les gestions fetes ,davant de
l’empresa Telefònica i els compromisos obtinguts. Els Alcaldes i regidores, han
exposat els greus perjudicis que causen les constants avaries, alguna de les
quals, com la de fa 10 dies va durar prop de 4 dies sencers. Conscients de la
mala imatge i dels perjudicis que causa aquest repetidor, la companyia
Telefònica, ha adquirit el compromís de dur a terme, en aquest mateix mes
d’abril, tot un conjunt de millores en la protecció, seguretat i vigilància de
les instal·lacions, amb diverses accions, que han estat valorades positivament
pels representants municipals.
De totes maneres, també han expressat el desig d’aconseguir
que l’empresa dugui a terme la connexió del repetidor a la xarxa elèctrica
convencional, com a mesura realment definitiva. S’insistirà en el tema, tant
per part de la Delegada, com per part dels ajuntaments afectats.
També s’ha acordat, mantenir un contacte permanent a dues
bandes ( Ajuntaments – Delegació) per fer un seguiment de les obres i mesures
compromeses, i tenir una nova reunió dintre de la primera quinzena de maig, si
totes les accions no s’haguessin dut a terme. En aquell moment es decidiria si
s’organitza una visita conjunta a la direcció de la companyia Telefònica, o
se’ls demana venir al territori, a fer-la. Confiem en no haver-la de convocar.
En qualsevol cas, hi ha hagut plena sintonia en no deixar el
tema, fins a tenir-lo degudament resolt. Telefònica, ha posat un
interlocutor, del qual tenim bones
referències, amb ànims de poder resoldre la problemàtica. Sabrem si de totes
aquestes gestions i tràmits, en surt la solució, d’aquí a ben poques setmanes.
Ens hem emplaçat a comprovar-ho d’aquí a principis del mes de maig.
Borredà, 6 d’abril de 2017.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Wednesday, April 05, 2017
EL PROJECTE MODIFICAT DE L'EDAR - BORREDÀ.- ES POT CONSULTAR DES D'AVUI MATEIX.
ES POT CONSULTAR EL PROJECTE MODIFICAT DE L’EDAR – BORREDÀ
Des d’avui, dia 5 d’abril de 2017, tothom qui estigui interessat pot
consultar el Projecte modificat de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (
EDAR), entrant a l’adreça electrònica següent: http://borreda.eadministracio.cat
.
Aquí estareu a la SEU ELECTRÒNICA. Cliqueu a Portal de la Transparència, i
d’aquí aneu al punt 7. I concretament en l’apartat 7.4 corresponent a Obres
Públiques i Infraestructures, hi trobareu el PROJECTE MODIFICAT DE L’EDAR.
Una altra via per accedir-hi és per la web municipal : borreda.net , en la
qual hi ha un link que porta cap aquest Portal de la Transparència.
Salutacions cordials.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
Borredà, 5 d’abril de 2017.
BORREDÀ - PETICIÓ A L'EMPRESA ALSINA GRAELLS.
ALSINA GRAELLS
S. A
Passeig de la
Pau, 2 – 4
08600 Berga.
Borredà, 5 d’abril de 2017.
Benvolguts
senyors,
En Joan Roma i
Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà ( Berguedà) els
COMUNICA
La necessitat i
urgència de modificar alguns costums, d’alguns dels conductors de Busos, que
habitualment aparquen el vehicle, davant de la Parada oficial, a pocs metres de
l’entrada principal al nucli urbà de Borredà, de manera que obstaculitzen el
pas dels altres vehicles que entren o surten del poble.
No és igual,
estacionar el Bus petit, davant la Parada, que els Busos de grans dimensions,
els quals “tapen” una part de l’entrada i sortida del carrer principal, el
carrer Manresa.
Son molts els
conductors del poble que s’han queixat d’aquesta manera d’estacionar el Bus,
per carregar o descarregar els passatgers. L’indret de la Parada és suficient
ampli si el conductor posa una part del vehicle, en el Camí del Cementiri, i no
tot just a La Parada. Podem resoldre el problema amb un parell de maniobres
elementals, i tots hi guanyarem en comoditat i seguretat.
També, fem
esment d’algun costum , d’algun dels conductors del Bus petit, d’estacionar-lo
a la baixada del poble, a pocs metres de l’enllaç amb la C-26, direcció a
Berga. Això obliga als conductors que surten del nucli urbà a entrar una mica
en l’asfalt de la carretera, amb el conseqüent perill de xoc.
En resum,
preguem indiquin als conductors que fan el servei Berga – Borredà – Berga, facin
atenció a estacionar el Bus , de manera que deixi pas, als vehicles que entren
i surten del nucli urbà.
A l’espera de
que aquesta petició sigui atesa, de forma immediata, aprofito per a saludar-los
molt cordialment.
L’Alcalde –
President.
Joan Roma i
Cunill
A LA DIRECCIÓ
DE L’EMPRESA ALSA – A LA PROVINCIA DE BARCELONA.
Tuesday, April 04, 2017
XOC DE TRENS - art. Nació Digital Solsona
XOC DE TRENS, O JUGAR AL GAT I RATOLÍ ?
Per part dels impulsors del Procés sobiranista, i del govern
català, s’ha volgut vendre la batalla amb el govern central, com un xoc de
trens. Un xoc entre institucions de semblant pes i força, quan la realitat és tot
el contrari. No hi ha pitjor error en política, que infravalorar l’adversari, i
el govern català ho ha fet, múltiples vegades, per múltiples raons. Greu error.
D’entrada ,menystenir el poder d’un Estat, és desconèixer la
realitat del seu poder. Si a més, hi afegim, vulnerar l’estat de dret, ja és
sortir de la dimensió en la qual ens movem, per anar a parar a una dimensió
irreal. Es el que veiem, tot sovint a Catalunya, en els darrers 5 anys.
Produeix vergonya aliena veure els immensos errors dels
impulsors dels sobiranisme quan s’imaginen complicitats d’altres Estats, que no
existeixen. O quan van predicant pel món, fent discursos en classes de 90
alumnes, visitant alguna empresa anònima, o parlant amb alguns periodistes de
mitjans ben poc seguits.
El sobiranisme necessita vendre imatges, il·lusions o
somnis, més propers a deliris que no pas a realitats tangibles, i per això
s’esforça en fer viatges, declaracions i reunions, per anar repetint missatges
que saben no portaran enlloc. I ja no sé si es creuen les seves pròpies
mentides o simplement, viuen una altra realitat, però creuen que la consulta
del 9N, es va poder fer perquè varen agafar el govern central, desprevingut, o
a la inòpia, quan tots sabem que la consulta es va poder fer, perquè es va tolerar.
Es va mirar cap un altre costat, seguint un guió acordat amb el govern central.
I precisament va ser el trencament d’un acord de no
aprofitament polític de la consulta, el que ha provocat els esdeveniments
posteriors. Creure’s més espavilat i més astut que altres, porta conseqüències
contundents, com les produïdes en els judicis per desobediència. Tanta astúcia,
ha comportat la inhabilitació de 4 dirigents destacats de Convergència. Si
estan satisfets, allà ells.
I tornant al tema, queda clar que no hi haurà nova
tolerància en el tema del Referèndum. El govern central ha decidit no
permetre’l i qui cregui que es farà, viu en un somni. L’Estat disposa de prou
elements de l’estat de dret com per garantir la no celebració. I qui no s’ho
cregui, que esperi uns quants mesos més.
No hi ha xoc de trens, sinó més aviat un joc de gat i
ratolí, en el qual l’Estat representa el gat, i el govern de la Generalitat ,
el ratolí. A cada pas, d’un, actua l’altre, i de moment no hi ha color, per
molt que alguns vulguin veure el contrari. Creure’s més astut, obliga l’altra
part a estudiar millor tots els moviments i anticipar-se. Es el que fa Madrid
en aquests moments, i no veig cap sortida viable com perquè la Generalitat
pugui saltar-se la llei.
Son evidents els danys conjunts d’aquesta situació. Com
evident és que no hi haguéssim hagut d’arribar-hi mai, però hi som. Es una
conseqüència de la mediocritat dels governants que tenim aquí i allà. Toca
moure peça, i el lògic seria la mogués el govern central, amb una proposta àmplia,
contundent i generosa, o si voleu intel·ligent. Però de moment no la veiem per
enlloc, de manera que continuarem jugant al gat i ratolí, fins que un se’n
cansi, i mogui la peça no volguda. O algú sigui més intel·ligent i convoqui
eleccions per trencar el cercle en el que vivim i la ciutadania pugui decidir
cap on vol anar, vista la paràlisis actual.