Joan Roma

SOLUCIONS TRANSITÒRIES.

Es ben constatable el gran nombre d’obres realitzades ,durant l’actual període democràtic, en matèria de carreteres , per part de totes les administracions, però les prioritats que es varen acordar ,no responien a un concepte clar de desenvolupament integral del país.

En molts casos, unes carreteres varen passar “davant” d’altres, per pressions o interessos de col·lectius determinats, o de consellers i alcaldes que es varen posar d’acord, o per altres causes menys explicables. També va imperar el principi de “l’esquitxada” d’inversions per tot arreu, en comptes, d’apretar fort en uns llocs determinats, per ser d’interès nacional.

Per entendre’ns. Fa trenta anys que pujo i baixo per l’Eix del Llobregat ( C-16 / E9 ) una via “europea” i sempre l’he vist en obres en un lloc o altre. Puc dir el mateix en altres casos de carreteres, començades i deixades sense acabar, sense saber ben bé perquè ( cas de la de Gironella – Prats – Vic), la de Guardiola- La Pobla- Campdevànol, la de Berga- Solsona, Berga- Ripoll...

I obligatòriament hem de parlar de la C-55, en el territori del Bages – sud, amb una pressió de trànsit brutal, en la qual s’hi ha fet nombroses actuacions parcials, però cap de global i definitiva, tot i ser reclamada des de fa molts d’anys per tota la població afectada.

Diuen els castellans que “quién mucho abarca, poco aprieta”, i és ben cert que en matèria de grans infraestructures, no es pot anar a pams, sinó aplicant grans recursos. S’han de concentrar les grans inversions en aquelles obres que deixaran resolta una problemàtica determinada, i sentint-ho molt, altres obres hauran d’esperar millors temps o el seu torn, per ser executades. Tots els qui estem en un govern, sabem que mai es pot fer tot, al mateix temps i en el mateix lloc. Les prioritats son elementals, i s’han de respectar, si volem posar ordre en el desenvolupament del país.

Dic això, a la vista de les grans despeses , en solucions transitòries, a problemes de prioritats no ateses. Cada cap de setmana podem veure com es col·loquen, es treuen i es tornen a col·locar línies de cons, en el tram Berga – Bagà, per intentar reduir els col·lapses constants en aquesta via. Però si anem a Ripoll, veurem com allà apliquen solucions similars en altres trams, per sortir del pas. I de ben segur deu haver-hi una llista considerablement elevada de punts del país, amb les mateixes actuacions.

Actuacions que requereixen equips de personal, material, vehicles i vigilància de Mossos d’Esquadra. Per uns pocs dies a l’any, el problema no seria important, però a dia d’avui, aquestes solucions transitòries, es fan indispensables , la major part de l’any. Ja no per anar a esquiar, sinó per cadascuna de les varietats d’esports, estacions o activitats anuals.

Aquesta transitorietat hauria de portar a desterrar de la gestió, les solucions transitòries, per anar a les definitives. Totes les grans obres del país, han tingut un sobrecost enorme per culpa de la manca de visió general, i han portat a despeses constants , com les que tenim ara, a l’espera de resoldre l’objectiu final, que de fet, era l’inicial. Una bona planificació ha de marcar les línies mestres de com actuar, i sobretot, fer-la complir. Fins ara, no ha estat així.