Friday, April 21, 2017
NO COMETRÉ PERJURI - art. Regió 7
NO COMETRÉ
PERJURI.
En els meus
quaranta anys de càrrecs institucionals, dec haver jurat fidelitat a la
Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una vintena de
vegades, en tant que regidor, alcalde, conseller comarcal i diputat al Parlament
de Catalunya. No serà ara, al final de la meva vida política, quan renegui de
la lluita durant el franquisme, a la recerca de la llibertat i la democràcia, simplement perquè un President
kumbaià, i un Vice – President, predicador, em diguin que canvien les regles de
joc democràtiques per unes altres, sense cobertura legal, o amb subterfugis
estranys.
Per respecte als
milions de ciutadans, sotmesos a la tirania de la dictadura franquista, que
varen / vàrem lluitar per aconseguir plasmar en la Constitució, tots aquells
anhels pels quals tant havíem batallat, no es pot ara, tirar per terra tot
l’aconseguit, i endinsar-nos en una insòlita i estrafolària aventura, cap un
objectiu inabastable. Com tampoc és acceptable menysprear les més àmplies cotes
d’autonomia , aconseguides per Catalunya, en els darrers segles, per seguir un
incert camí cap una Itaca inexistent.
Hem vist ja massa
improvisacions, contradiccions, vulneracions de la Constitució i del propi
Estatut d’Autonomia, com per acceptar seguir una ruta equivocada i sense sortida.
Hem vist, segrestada, amagada i substituïda l’ensenya nacional dels catalans,
la senyera, per la qual tant vàrem lluitar, per posar-n’hi una altra que només
representa a una part dels catalans. Hem vist, usar i abusar de la
representació de tots els catalans, per part de càrrecs institucionals del
govern i del Parlament de Catalunya, vulnerant la legalitat vigent, en contra
dels juraments que havien prestat.
El poble de
Catalunya s’ha expressat múltiples vegades, en les conteses electorals a les
quals ha estat cridat, fossin, municipals, autonòmiques, generals o europees.
Si hagués decidit un altre camí , diferent del que estem, ho hagués aconseguit,
però els resultats son els que son, i així s’han de respectar. No pot ser que
una part, pugui decidir modificar les regles de joc, i imposar variacions que
només poden portar que al fracàs i a la frustració col·lectiva. Aquest és el
final que ens espera, si el govern de la Generalitat s’entesta a trencar amb la
legalitat vigent.
Per fer-ho,
necessita imperiosament, la cobertura i participació dels nou-cents
quaranta-set alcaldes i alcaldesses de Catalunya . En el meu cas, ho he dit en
sessió plenària, i en multitud d’escrits, com aquest. Jo no cometré perjuri. Jo
no trairé el jurament donat en el moment d’acceptar el càrrec institucional que
ostento, pel qual em varen votar els ciutadans del meu municipi.
En democràcia,
les lleis son sagrades , d’obligat acatament i fidelitat. A qui no li agradin,
les pot criticar i impulsar la seva modificació, però mentrestant son les que
regeixen el nostre funcionament, sense vel·leïtats d’interpretació ni
aplicacions parcials o interessades. I precisament hem de ser els càrrecs
polítics, els primers a complir i fer-les complir. Per això hem estat elegits,
i qui no vulgui estar sota l’imperi de la llei, és que s’ha equivocat de càrrec
o de país.
Es hora de
prendre consciència del fracàs de la via empresa per uns partits i governants
que han volgut fer creure en una sortida inventada, aprofitant la gran
indignació d’un país que no ha estat ben tractat, especialment en els darrers
anys. Ara bé, la indignació s’ha de canalitzar cap altres vies que no pas la de
la independència, que no té viabilitat, i el millor camí és anar cap a noves
eleccions al Parlament de Catalunya i tot seguit, promoure nous pactes per
aconseguir un canvi de govern central, més dialogant i més obert a trobar
l’adequat encaix que Catalunya necessita, en el marc d’una Espanya federal,
dintre d’una Unió Europea, igualment federal.
# posted by joan roma cunill @ 10:35 PM 
