Friday, April 21, 2017
AVAL PER A PEDRO SÁNCHEZ - art. nació digital solsona
AVAL PER A PEDRO SÁNCHEZ.
Just a l’inici de la campanya
de les Primàries del PSOE per elegir Secretari General, faig pública la meva
decisió d’avalar la candidatura de Pedro Sánchez. Ho faig per convicció de ser
la millor opció, i per haver descartat les altres dues candidatures. La de
Patxi López, per no considerar-lo capaç d’engrescar la militància pròpia i no
tenir prou tirada popular com per esdevenir un bon candidat a la presidència
del govern. Li reconec la preparació i vàlua personal, a més d’una valentia ,
més que demostrada, en els durs anys de terrorisme al País Basc. Només per això
sol, forma part de la nostra història col·lectiva, però , ara i aquí, no el
veig amb aquesta doble vessant de lideratge que els socialistes necessitem, a
nivell intern i extern, per sortir de la crisis en la que estem ficats, des de
fa uns quants anys.
Pel que fa Susana Díaz, no
estic content de la seva trajectòria, com tampoc, en el fons i les formes que
utilitza. Em dona la sensació de veure i escoltar, els missatges habituals en
el partit, en els darrers decennis. Es a dir, la veig com la dirigent
tradicional, amb els missatges tradicionals, i la trajectòria tradicional, en
un dirigent del partit. I , ara i aquí, crec que necessitem trencar amb tot el
que ha estat “tradicional” per entrar en uns nous àmbits molt més innovadors,
flexibles, oberts i trencadors amb el passat. El passat, passat està, i ens en
podem sentir orgullosos de la major part de les accions dels governs de Felipe
i de Zapatero, però el futur necessita lideratges molt diferents. I Susana Díaz
no dona la imatge de novetat. Es la continuïtat de l’establisment socialista,
molt propi d’Andalusia, ampliat a d’altres territoris de l’Estat. Se’m fa
difícil pensar en un aixecament d’ànims de la militància, i un lideratge
electoral potent.
I precisament, el que no veig
en els altres dos candidats, ho trobo en la figura de Pedro Sánchez. Un
candidat que haurà après les lliçons del passat recent, com per no repetir
alguns dels errors comesos. Li van faltar reflexos, l’endemà de les eleccions
generals, per impulsar la seva candidatura a la presidència del govern, posant
més contra la paret, a la resta de forces polítiques que li podien haver donat
suport. Tampoc varen quedar clares algunes maniobres, a l’ombra, de les seves
més properes persones de confiança, però ja sé que la crítica, és fàcil, a “
toro pasado”, i els temps i les circumstàncies foren especialment complicades.
El cert és que el seu retorn
era desitjat i esperat. No solament per la militància sinó per a molts votants
que el veuen com una persona propera, oberta, jove, i no contaminat per les
maneres de fer tradicionals, en el partit i la política. També se’l veu més
segur i més preparat, després de les experiències passades. S’ha forjat en
múltiples experiències personals i col·lectives, gens agradables ni gens
previsibles, i això marca la trajectòria d’un polític, de manera rellevant.
Segurament li permetrà avaluar millor el panorama que té al davant.
En resum, el país i el partit,
necessiten figures noves, transparents, obertes , no procedents de les
“famílies tradicionals” que han manat sempre, de forma directa o indirecta.
Aquesta és la imatge que dona Pedro Sánchez. Sé que si ell guanya ens
compliquem tots la vida, i la del partit. Trencar les inèrcies, les previsions,
les rutines i els equilibris interns del partit, suposarà un autèntic
terratrèmol en la majoria de federacions del PSOE, però és el moment de fer-ho.
Es més, considero imprescindible fer-ho, per tal de renovar a fons un partit anquilosat.
Per això, és ben visible la preocupació i la mobilització de molts dirigents
territorials, preocupats per una renovació que no volen. Doncs bé, ara és el
moment. El socialisme espanyol, i amb ell el català, ha de sintonitzar amb les
noves maneres de fer política, i amb noves formules par retrobar la confiança
de la gent. Es el que representa Martin Schulz a Alemanya, i el que pot
representar Pedro Sánchez a Espanya. Il·lusió i confiança en un món molt
insegur. Per això tinc clar a qui donar el meu aval, i a qui votar a les
Primàries. Després, caldrà preparar bé la segona part de la operació, en el
Congrés del PSOE. D’això en parlarem en una propera ocasió.
# posted by joan roma cunill @ 6:01 AM 
