Joan Roma

XOC DE TRENS, O JUGAR AL GAT I RATOLÍ ?

Per part dels impulsors del Procés sobiranista, i del govern català, s’ha volgut vendre la batalla amb el govern central, com un xoc de trens. Un xoc entre institucions de semblant pes i força, quan la realitat és tot el contrari. No hi ha pitjor error en política, que infravalorar l’adversari, i el govern català ho ha fet, múltiples vegades, per múltiples raons. Greu error.

D’entrada ,menystenir el poder d’un Estat, és desconèixer la realitat del seu poder. Si a més, hi afegim, vulnerar l’estat de dret, ja és sortir de la dimensió en la qual ens movem, per anar a parar a una dimensió irreal. Es el que veiem, tot sovint a Catalunya, en els darrers 5 anys.

Produeix vergonya aliena veure els immensos errors dels impulsors dels sobiranisme quan s’imaginen complicitats d’altres Estats, que no existeixen. O quan van predicant pel món, fent discursos en classes de 90 alumnes, visitant alguna empresa anònima, o parlant amb alguns periodistes de mitjans ben poc seguits.

El sobiranisme necessita vendre imatges, il·lusions o somnis, més propers a deliris que no pas a realitats tangibles, i per això s’esforça en fer viatges, declaracions i reunions, per anar repetint missatges que saben no portaran enlloc. I ja no sé si es creuen les seves pròpies mentides o simplement, viuen una altra realitat, però creuen que la consulta del 9N, es va poder fer perquè varen agafar el govern central, desprevingut, o a la inòpia, quan tots sabem que la consulta es va poder fer, perquè es va tolerar. Es va mirar cap un altre costat, seguint un guió acordat amb el govern central.

I precisament va ser el trencament d’un acord de no aprofitament polític de la consulta, el que ha provocat els esdeveniments posteriors. Creure’s més espavilat i més astut que altres, porta conseqüències contundents, com les produïdes en els judicis per desobediència. Tanta astúcia, ha comportat la inhabilitació de 4 dirigents destacats de Convergència. Si estan satisfets, allà ells.

I tornant al tema, queda clar que no hi haurà nova tolerància en el tema del Referèndum. El govern central ha decidit no permetre’l i qui cregui que es farà, viu en un somni. L’Estat disposa de prou elements de l’estat de dret com per garantir la no celebració. I qui no s’ho cregui, que esperi uns quants mesos més.

No hi ha xoc de trens, sinó més aviat un joc de gat i ratolí, en el qual l’Estat representa el gat, i el govern de la Generalitat , el ratolí. A cada pas, d’un, actua l’altre, i de moment no hi ha color, per molt que alguns vulguin veure el contrari. Creure’s més astut, obliga l’altra part a estudiar millor tots els moviments i anticipar-se. Es el que fa Madrid en aquests moments, i no veig cap sortida viable com perquè la Generalitat pugui saltar-se la llei.

Son evidents els danys conjunts d’aquesta situació. Com evident és que no hi haguéssim hagut d’arribar-hi mai, però hi som. Es una conseqüència de la mediocritat dels governants que tenim aquí i allà. Toca moure peça, i el lògic seria la mogués el govern central, amb una proposta àmplia, contundent i generosa, o si voleu intel·ligent. Però de moment no la veiem per enlloc, de manera que continuarem jugant al gat i ratolí, fins que un se’n cansi, i mogui la peça no volguda. O algú sigui més intel·ligent i convoqui eleccions per trencar el cercle en el que vivim i la ciutadania pugui decidir cap on vol anar, vista la paràlisis actual.