Thursday, April 27, 2017
DELS SOMRIURES, A LES MALES ARTS I AMENACES - art. Nació Digital Solsona
DELS SOMRIURES,
A LESMALES ARTS I AMENACES.
En els inicis
del moviment del procés independentista, es va garantir que aquest moviment
estaria presidit pels somriures i les bones maneres. Així ho varen manifestar
els responsables de l’ANC , d’Omnium i dels partits més implicats (
Convergència, en aquells moments), i ERC. Tots ells es varen conjurar a oferir
un somriure a cada atac, a cada moviment en contra, a cada denúncia
judicial...per part del govern central, o d’altres partits, contraris al
procés.
Bé, doncs, pel
que sembla , aquell compromís ha passat a la història, i des de fa mesos estem
veient molt pocs somriures, i en canvi moltes accions i reaccions contra
qualsevol crítica al procés, amb formes i maneres, ben poc complaents. Hem vist
autèntiques baralles dialèctiques en el Parlament de Catalunya, criticant i
posant paraules gruixudes a les intervencions dels portaveus dels partits no
independentistes. Hem vist mobilitzacions crispades amb greus acusacions contra
les actuacions judicials, derivades d’actes, considerats il·legals, per part del
govern central, però també dels propis lletrats del Parlament de Catalunya.
Estem veient
canvis en el Reglament del Parlament de Catalunya, per poder prendre decisions
,sense els preceptius tràmits que existien fins ara, retallant competències
dels grups parlamentaris. I tot això es fa sense l’acord dels dos terços del
Parlament com és preceptiu en casos de modificacions importants en el Reglament
o en l’Estatut d’Autonomia. Estem veient limitacions a les intervencions dels
grups parlamentaris, per part d’una presidenta del Parlament que segueix més
les instruccions que li donen que no pas, el que hauria de permetre, si actués
en nom de tots els membres de la Cambra.
I està a la
reserva, tancada amb clau i forrellat, l’anomenada Llei de Transitorietat, per
la qual els grups independentistes pretenen substituir la legalitat vigent, per
una altra “catalana” que deixaria sense efecte els juraments i promeses de tots
els càrrecs institucionals, i fins i tot dels funcionaris. Fins ara, el govern
català havia manifestat que no es volia obligar a ningú, i que tot es farà per
una via , no explicada , però indolora envers la legalitat. Però, avui mateix,
acaba de fer-se pública una conferència donada pel diputat, Lluís Llach, a Sant
Sadurní d’Anoia, en la qual deixava molt clar que pobre del funcionari que no
acati la nova legalitat, emanada de la Llei de Transitorietat, perquè seria
greument sancionat...especialment si es tractava de membres dels Mossos
d’Esquadra...
En fi, ha
aparegut un nou cas, Lluís Llach, similar al de l’ex jutge Santi Vidal, en el
qual alguns parlen més del compte, de com es voldria actuar, en cas
d’incompliment de les ordres del govern de la Generalitat, situat fora de la
legalitat, constitucional. Es a dir, hem passat dels somriures, a les males
arts, i amenaces. Que ningú dubti, de properes i més sonores, sortides de to,
degut al nerviosisme del promès referèndum unilateral, que ningú veu possible
ni viable. No existeix cens electoral fiable, no hi ha acord sobre vot per
correu, no hi ha cens dels catalans , fora del país ( uns 240.000 ), no hi ha
acord amb ajuntaments, ni en matèria de locals, etc. Però és que tampoc hi ha
Junta Electoral Central, ni juntes de zona, ni possibilitat de sorteig de
membres de meses electorals ( 8.141 meses a tot Catalunya) que necessiten prop
de 74.000 ciutadans, entre oficials i substituts...Bé, és important demanar el
retorn als somriures, i procurar mantenir la calma, reclamant diàleg a les dues
parts, per evitar mals majors.
# posted by joan roma cunill @ 12:59 AM 
