Friday, April 28, 2017
REBENTAR EL PUS - art. Nació Digital Solsona
REBENTAR EL PUS –
CONFIANÇA EN LA JUSTÍCIA.
Es evident el desànim de tot el país ,davant tants i tants casos de
corrupció, i de tant alt nivell, però mirem-ho des de l’apartat positiu i
congratulem-nos de rebentar tantes bosses de pus, com per deixar força netes,
totes les institucions afectades. Si algú creia en l’intocabilitat de
determinades persones i determinats sectors, ha quedat demostrat que ningú té
butlla per actuar com li doni la gana. La justícia és
molt lenta, excessivament lenta, però ens està donant lliçons d’una plena
independència i contundència.
Segurament l’entrada de noves generacions, en l’àmbit judicial, i el
cansament per tantes crítiques d’inoperància, lentitud i supeditació als
governs de torn, ha mogut els aparells judicials a donar exemple d’objectivitat
i efectivitat. Queden alguns racons per moure, i algunes actituds per canviar,
però el cert és que , en general , el treball és eficient i digne d’elogi.
Forma part de la neteja general ,que s’ha de dur a terme ,a tota una generació
que havia pres la política com una forma d’enriquir-se, a costa de l’erari
públic i de tots els ciutadans.
I cap institució ni cap territori ha estat lliure d’aquesta lacra social.
Els nivells de moviment, impunitat i desgavell havien arribat a cotes
inimaginables, com podem constatar, dia sí, dia també en els casos oberts, i en
altres que es van obrint , tot sovint. Però, tots provenen d’una època, molt
determinada i molt pròpia dels grans booms financers, motivats per una bombolla
immobiliària de brutals dimensions, i d’uns governs de majories absolutes en
CCAA i govern central. La suma de tot plegat, ha donat peu a les immenses
fortunes i despropòsits que les han acompanyat.
Vull pensar, i crec que amb bons fonaments que determinats comportaments
han marxat per no tornar. No solament per l’escarment que suposen aquestes
accions judicials, amb les corresponents sentències, sinó per haver posat
mesures de supervisió i control que abans no existien o no es feien servir. No
em puc imaginar determinades operacions, sense les barreres dels supervisors de
torn: siguin secretaris municipals, interventors o tècnics en els diferents
àmbits d’actuació: arquitectes, enginyers, etc. Això pel que fa ajuntaments,
però similars nivells professionals, existeixen en les conselleries de les
CCAA, o en els ministeris del govern central.
Per tant, un cert cant optimista en pot sortir de tantes corrupcions, si
estudiades, avaluades i castigades, porten noves maneres de fer i actuar que no
permetin la seva repetició. Sempre hi ha hagut i sempre hi haurà accions
fraudulentes, però ha d’haver-hi els mitjans per controlar-les i castigar-les.
Aquí, durant anys, ha semblat impossible perseguir-les i portar-les davant la
justícia. Doncs bé, cada dia podem veure entrades i sortides de jutjats, de
persones que antigament es consideraven intocables. Es una bona via per
reconciliar-se amb la Justícia, en majúscules, i desitjar rebentar el pus que
encara quedi. Una nota positiva , en mig de tantes de negatives, va bé per
iniciar el llarg cap de setmana que tenim a tocar.