Thursday, April 20, 2017
HOMENATGE-RECORD A CARME CHACÓN - art. blogesfera socialista
HOMENATGE –
RECORD A CARME CHACÓN .
Ahir, dimecres dia 19 d’abril, varem viure un d’aquells moments històrics
que quedaran per sempre més en els nostres cors. De fet, l’acte portava per
lema, CARME AL COR. Els organitzadors varen fer una compactació d’intervencions,
en directe i en diferit, propis d’un autèntic rècord , en varietat, diversitat
i temps. Tenir de presentador en Xavier Sardà, ja és garantia de solvència i
seguretat.
Amb un local atapeït de militants, simpatitzants, càrrecs institucionals
propis i de tots els partits polítics, el silenci imperava a cada intervenció
que sortia en pantalla, o es feia des de la tribuna. I de tant en tant, calia
eixugar les llàgrimes d’emoció, per tanta acumulació de records i vivències, en
una sola persona, i en tant sols 46 anys de vida.
Avui, el dia després, què queda de la figura de Carme Chacón ? Queda, el
record d’una persona sincera, valenta, molt treballadora, amb les idees molt
clares, i amb ganes de transformar el món, des dels càrrecs que va ostentar. De
fet, aquesta és l’ambició que ens porta a tots els qui ens dediquem honestament
a la política. Ho farem amb millor o pitjor encert, però l’objectiu és clar. I
en el cas de la Carme ,
els èxits aconseguits varen ser notables., i no solament per haver estat la
primera dona Ministre de Defensa, sinó per molts altres fets, que no son tant
visibles, però no menys rellevants. Això, és el que queda d’ella, i el que
transcendeix la seva persona.
També queden reflexions de com una persona, si és tenaç i constant, pot
arribar molt amunt, i ser capaç de canviar coses que semblaven intocables. I
entre aquestes, ens queda la reflexió de com seria el PSOE si ella hagués
assolit el càrrec de Secretària General, en el Congrés de Sevilla. Els pocs
vots que li varen faltar, podien haver canviat la nostra història col·lectiva.
La dels socialistes, però també, les de tot el país. Ella trencava motlles,
trencava dinàmiques envellides, i conformismes massa estesos. No provenia de
l’aparell del partit, i per tant, hagués impulsat canvis substancials en tots
els àmbits.
I això, em porta a pensar en l’etapa que tenim oberta, ara mateix, amb unes
noves Primàries, en les quals competeixen 3 candidats. Ahir, hi eren tots tres
a retre homenatge a la Carme. Ila Carme , anys enrere a
Sevilla? No necessitem ara, una sacsejada en tot el partit, per encarar els
reptes de futur ? No és urgent tenir un lideratge potent , a nivell intern, com
a nivell extern ? Un lideratge que ens retorni la confiança en nosaltres i la
doni a les joves generacions que veuen amb poca esperança el futur que els
espera ?
Ara cal una sacsejada, i canvis rellevants, en els fons i les formes. Ahir,
varem recordar com actuava la
Carme davant els difícils reptes que va haver d’entomar. Un
bon homenatge a ella, és seguir el seu camí, i si cal pujar muntanyes, fer-ho.
El partit, el país, necessita renovació, valentia, honestedat i noves maneres
d’entendre i fer política. En pocs dies, els militants ho podem fer possible,
amb el nostre aval, i vot. En quan a la Carme , s’incorpora al panteó de referents
indispensables del socialisme, català, espanyol, i mundial. Ahir, ho varem
poder constatar.
# posted by joan roma cunill @ 1:05 AM 
