Thursday, April 27, 2017
PEDRO SÁNCHEZ, UN MÍTING COM ELS D'ABANS- art. Blogesfera socialista
PEDRO SÁNCHEZ- MITING COM ELS D’ABANS.
Vaig assistir a l’acte
de presentació de la candidatura de Pedro Sánchez a la Secretaria General del
PSOE, dut a terme a l’aire lliure en un dels grans espais de l’antiga fàbrica
Fabra i Coats de Sant Andreu, a Barcelona. L’acte, celebrat el dissabte passat
,dia 22 d’abril, va tenir tots els ingredients dels grans actes del passat. Un
espai obert, entre dues grans naus d’una de les empreses més importants de la
nostra història, un sol esplèndid, i una il·lusió col·lectiva de les que havíem
perdut record. Unes 3.000 persones es varen anar aplegant, des d’una hora abans
de l’inici de l’acte i quatre carpes, acollien diversos grups de militants
recollint avals per Pedro Sánchez. De la importància de l’acte en donaven fe el
gran nombre de mitjans de comunicació desplegats en aquest recinte, de manera
que tothom era conscient de la rellevància d’aquest míting pel futur del
partit.
I el míting –
presentació, no va defraudar perquè des de la primera intervinent l’Anna, de
les Terres de l’Ebre, en representació de la JSC, va establir un llistó molt
alt, que es va encarregar d’apujar en Carles Ruiz, alcalde de Viladecans amb
una intervenció mitinera de les de 30 anys enrere, seguit de l’esperada
reflexió de Silvia Paneque, cap de llista de Girona, primera tinent d’alcalde,
una de les persones amb més futur del partit, la qual va donar pas a Núria
Parlón, amb una altra bona intervenció sobre el poder municipal, i a
continuació vàrem recuperar Jordi Hereu. Els qui el coneixem, sabem la seva
vàlua i ho va demostrar amb una oratòria vibrant i brillant. Un discurs ple
d’orgull per la feina dels socialistes i per la reivindicació del passat ,per
projectar-se cap al futur. Si tots els anteriors intervinents havien aconseguit
arrencar aplaudiments constants, ell els va fer apujar a cotes com feia anys no
havíem vist. I va ser ell el que va donar pas al candidat Pedro Sánchez.
Una intervenció
tranquil.la, pausada, reflexiva, demostrant un bon coneixement de les
aspiracions del PSC i de la majoria dels catalans per obtenir un respecte i
reconeixement per part del Govern central, com per poder tancar una etapa de
les més conflictives de la nostra història. Va reconèixer Catalunya com una
nació, en un Estat, nació de nacions, però va reivindicar la importància dels
militants a l’hora de referendar les grans decisions del partit, de cara el
present i futur, i finalment es va reivindicar com hereu dels grans principis
del socialisme democràtic. Tots dempeus vàrem tancar un acte, com els d’abans.
Un acte que ens va fer retrocedir vint o trenta anys enrere, quan no havíem
patit les destrosses dels darrers anys. Les ferides del maleït Comitè Federal,
no s’han curat, i la gent no ha perdonat els seus autors. No s’entenen les
maniobres prèvies de fer plegar la meitat de l’executiva federal, i encara
menys, portar a terme una mena de cop d’estat intern per defenestrar un
Secretari General, elegit per la militància. Si algú creia que el temps ho
curaria, s’ha equivocat.
D’aquest acte i d’altres
dels quals he tingut informació es dedueix un potent recolzament a Catalunya
cap a Pedro Sánchez, motivat per raons tant diferents com el rebuig a les
maneres en que varen actuar destacats dirigents del PSOE, en contra d’ell. Però
també, pel desig de tenir un dirigent, diferent dels de sempre. Es a dir, una
persona no procedent de l’entorn dels “barons del PSOE”, que dona una imatge de
proximitat i naturalitat que no dona la Susana Díaz, Es vol un líder capaç de
guanyar a nivell intern i extern, superant l’àmbit estricte del partit. I a
Catalunya és vol algú que s’atreveixi a dir coses com acceptar les
especificitats i aspiracions del país, per un nou encaix dintre d’Espanya.
Però, pel vist en altres indrets de l’Estat, també allà ha quallat una figura de
Pedro Sánchez, en batalla amb l’aparell del partit. Si algú creia que portar
Zapatero a fer campanya a favor de Susana Díaz, era una bona idea, ben aviat es
donarà compte del greu error. I el mateix passa amb el recolzament d’altres
dirigents que la gent no accepta com referents, es diguin García Page, Lambán ,
etc.
S’està produint una
mena de batalla entre l’aparell del partit i un candidat, de fora. I en els
temps que corren, l’aparell té les de perdre. I més amb el record dels fets del
Comité Federal, i de moltes altres decisions de la Gestora, que han anat
clarament a beneficiar Susana Díaz i a perjudicar Pedro Sánchez. En aquesta
desigual lluita, les bases, tenen clar a qui donar el vot. I si alguns pensaven
que Andalúsia, València, Madrid....serien immensos blocs a favor d’una, poden
començar a veure el seu error. A València hi havia cues per avalar a Pedro
Sánchez el primer dia, i a Andalusia s’han format grans grups per recolzar la
candidatura de Pedro Sánchez, com a mostra de no voler ser corretja de
transmissió de Susana Díaz. D’aquest embat, ben aviat sabrem qui s’emporta la
major confiança. En tot cas, i acabo, retrobar la confiança i la il·lusió
formen part del primer indici de recuperació en el futur del socialisme. I a
Sant Andreu, era visible en la cara de tots els assistents.
# posted by joan roma cunill @ 12:57 AM 
