Monday, April 10, 2017
DOL PER CARME CHACÓN - art. Nació Digital Solsona
DOL PER CARME
CHACÓN.
Ahir al vespre ens varem assabentar de la trista i terrible noticia de la
mort de Carme Chacón. La meva primera imatge fou la de veure-la rebre els
honors militars, com a primera dona Ministre de Defensa, en la història
d’Espanya, i una autèntica novetat a nivell mundial, i a més , embarassada. Una
imatge que quedarà, per sempre més, en la història dels avenços cap a les
polítiques d’igualtat, home – dona.
La segona imatge i record fou cap el seu fill Miquel, de només 9 anys. Un
nen al qual havia dedicat esforços immensos per compaginar la vida política amb
la familiar. I un fill al qual ara, ja amb la política de primera línia,
deixada enrere, pensava dedicar s- hi en cos i ànima.
La vida és així d’imprevisible i injusta. L’hem perduda a l’edat de 46
anys, quan tots creiem estar a la meitat de trajectòria.
Els meus records d’aquestes primeres hores, han anat cap els inicis de la
coneixença, quan era Regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i veus
una jove , molt preparada i entusiasta, compartint reunions amb altres regidors
i alcaldes, a la seu del PSC , de la
FMC o en altres fòrums municipals. Te l’imaginaves fent
carrera, en base a la preparació, entusiasme i joventut, i efectivament, la
seva trajectòria és impressionant.
Després varem compartir actes electorals, aquí a la Catalunya Central
Havia donat instruccions al seu equip de campanya, o a la del partit, en
general que posava de manera prioritària anar a llocs petits, i allunyats, per
davant de les grans ciutats. No és habitual ni sovintejat prioritzar actes amb
trenta o quaranta persones, en comptes de tenir-ne centenars al davant.
Tampoc era massa habitual la facilitat en que se la podia trobar i demanar
informació i documentació sobre pressupostos de l’Estat, o altres informacions
ministerials de temes que ens afectaven al Berguedà o al conjunt de la Federació XI
Es per això, els qui l’hem coneguda de manera directa i planera, avui la
plorem especialment. Una cardiopatia congènita la feia estar vigilant, però mai
acovardida, ni inactiva. Al contrari, procurava fer vida normal, conscient
d’algunes limitacions en determinades activitats, però havia fet esport, i
havia estat sempre molt activa a nivell físic , i per descomptat, molt
entregada als ideals que havia mamat des de petita a casa seva.
Avui, plorem la seva mort, i tenim el cor oprimit pel futur del seu fill
Miquel, que no tindrà la mare que tant estimava ,al seu costat. Però, com
socialistes, avui mostrem al món una de les nostres militants més actives,
compromeses, i exemplars. Coherent, i valenta en la defensa de les seves idees,
posant sempre per davant, l’interès del país. Una dona d’Estat, que no es va
doblegar davant de res ni de ningú. Que ens serveixi d’exemple la seva
trajectòria i passi al nostre llegat, de persones il·lustres i representatives
de com volem siguin els nostres dirigents.
Berguedà, 10 d’abril de 2017.
# posted by joan roma cunill @ 12:58 AM 
