Joan Roma

A FALTA DE RAONS, SOROLL.

A diferència del que era habitual, anys enrere, a les sessions del Parlament, Congrés o Senat, ara, qui vol sortir als mitjans de comunicació no ha de tenir por ni al ridícul ni a  les males formes. Al  contrari. Qui més crida o més sovint, trenca les regles de joc, més atenció li presten, de manera que la cosa, va en augment.

ERC fa honor al seu passat, amb uns quants elements notables, com Tardà,i Rufian . Aquest darrer es va convertint en un mestre dels estirabots i les males maneres, com s’ha pogut veure ben recentment en la Comissió del Congrés, dedicada a estudiar les actuacions de l’ex Ministre, Fernández Díaz. Es penós veure les preguntes, els comentaris, les rèpliques i contra rèpliques, convertides en insults, o desafiaments inacceptables, en una seu institucional.

El mateix estil fan servir un bon nombre de representants polítics de Podemos, en una mena d’escalada per veure qui la diu més grossa. Es una via per ocupar espai en els mitjans de comunicació, i l’han anat perfeccionant fins extrems insuportables pels qui no combreguem amb aquestes maneres de fer i actuar.

I el preocupant és l’extensió del fenomen, cap ajuntaments, diputacions, parlaments autonòmics,...i mitjans de comunicació, en general. Només cal sintonitzar algun canal de tertúlies, o debats, per veure la impossibilitat de seguir-los. S’ha fet habitual, impedir parlar a la part contrària, fent ús d’interrupcions constants, elevacions de veu, fins extrems increïbles, i ostentació de formes mal educades, per intentar guanyar la partida.

Creuen tenir la raó els qui més criden, i no els qui més bons arguments presenten, de manera que s’imposen els prepotents per damunt dels prudents. Aquesta escalada no tindrà fàcil final, vist com van les coses, però s’ha de parar. Mal exemple donen als ciutadans , els encarregats de defensar-los. Toca reclamar una moderació de les formes, i retornar al debat, serè i tranquil. I per aconseguir-ho, res millor que apartar de la política aquests elements díscols i prepotents.

Cada partit  ha de fer els deures, i tots els qui presideixen òrgans de govern han d’exigir contenció , moderació i respecte a les idees dels altres. I en cas d’incompliment, penalitzar les intervencions de forma contundent, aplicant el Reglament. Tardarem a veure aquest canvi, però és indispensable. Les raons han de guanyar al soroll, i no a l’inrevés, com passa ara.