Tuesday, April 25, 2017
ESTRUCTURES D'ESTAT - art. El 9 Nou
ESTRUCTURES
D’ESTAT.
En els inicis de la Generalitat recuperada, en els anys 80, es va perdre la
gran oportunitat de forjar una nova administració, realment innovadora,
reduïda, austera i altament competitiva, a imatge i semblança d’altres com
Suïssa, Dinamarca, Suècia o Noruega. Per a mi, el model suís, és el millor, per
les semblances en dimensions del territori, habitants, i particularitats. El
conec molt bé, de primera mà, però en comptes de buscar aquest model
“trencador”, amb el que estàvem acostumats a veure, el president Pujol, i amb
ell CiU, va optar pel mimetisme amb el model “espanyol”, el “madrileny,
centralista i decimonònic ”.
Es a dir, el model madrileny, va ser traslladat a la nova Generalitat, tant
en concepte, com en estructura i funcionament. Allà on hi havia “ministerios”,
aquí vàrem crear Conselleries, i si allà cadascun tenia el seu gran edifici,
aquí també. Si allà tenien dotze o tretze, ministerios, aquí , igual nombre de
conselleries. I a imatge i semblança, tot havia de ser gran, ostentós,...
símbol d’importància i poder. Per tant, quan ara parlem de “crear estructures
d’estat”, no diem res de nou, perquè el president Pujol, des del primer minut,
va tenir clar que creava un nou estat, tot i ser una regió ( fent servir la
nomenclatura europea).
I pagant un altre, res havia de parar l’ambició ni els ànims de grandesa.
Les conselleries no es podien concentrar en un sol lloc, sinó , repartides per
tota la capital. I a falta d’edificis cedits, o comprats, si calia es llogaven
a preu d’or, con tal se’n podés disposar de manera ràpida i ostentosa. Només
cal recordar el Palau de Mar, seu de la Conselleria de Benestar Social, amb un
lloguer d’un milió de pessetes diàries, d’aquells temps ( sis mil euros/ dia). No es va voler ni pensar un instant ,en
aprofitar el tancament de grans casernes militars , en diferents indrets de
Barcelona, per posar-hi totes les conselleries. Un estat no és una autonomia, i
el seu poder s’ha via de veure en les seves seus. I en els immensos despatxos
dels consellers, i amb les flotes de vehicles oficials, així com amb els
gabinets de protocol, premsa, etc.
I un estat, ha de tenir les estructures que el defineixen, com una
Televisió Nacional, immensa. Ara mateix té més de 2.300 treballadors (CCMA), i
47 alts directius, molt més gran que Mediaset ( 1.266 treballadors), Atresmedia
( 1.800), amb activitat a tot el conjunt de l’Estat. I es permetia tenir
corresponsals a tot el món, equips mòbils, edificis, corresponsalies,...de
manera semblant als grans mitjans de comunicació, europeus.
Altres estructures indispensables, eren un Arxiu Nacional, un Teatre
Nacional, una Orquestra Nacional, Museus Nacionals, Monuments Nacionals...tot
això, al mateix temps que es negociava la creació de la Policia Nacional de
Catalunya, a la qual calia buscar un nom “fora del comú”. Es va trobar, en el
cos dels Mossos d’Esquadra, ben curiosa contradicció, amb el naixement d’aquest
cos, temps enrere. Però bé, el nom s’esqueia, i es va negociar de pressa i
corrents amb Madrid, la retirada de la
Guardia Civil , per poder-hi posar els Mossos, en el seu lloc. I també
es varen reclamar els centres penitenciaris que ningú més ha volgut, però aquí,
sí, perquè volíem tenir-ho tot, encara que ens sortís molt car.
En resum, la improvisació, l’afany de grandesa, i el ego , varen comportar
la creació d’una administració que podia haver estat modèlica, i en canvi es va
iniciar amb mal peu, sobretot per uns ànims megalòmans que ens ha portat a
xifres brutals d’endeutament. S’ha de tenir en compte que en els primers 23
anys de governs Pujol, el deute va arribar als 16.500 milions d’euros, en
números rodons. Hauria estat molt més gran sinó fos per alguns forats, tapats
en negociacions bilaterals ( conegudes per peix al cove) en que l’Estat central
va acceptar fer aportacions extres excepcionals. Però, d’aquest import ,es va
passar als 34.000 milions, al final dels governs del Tripartit ( presidents
Maragall i Montilla), i finalment hem situat el deute en els 72.000 milions, en
l’etapa d’Artur Mas, i en els 74.500 milions , a dia d’avui.
Sembla fàcil parlar d’aquestes xifres, però , en realitat signifiquen una
situació de col·lapse total de les finances de la Generalitat, amb uns
interessos anuals, brutalment elevats, cosa que impedeix una autèntica política
econòmica, mínimament independent. A més, prop del 65% de l’endeutament està en
mans de l’Estat, i no hi ha capacitat per contreure ni un sol crèdit amb cap
entitat bancària. Tant sols en interessos, es paguen més de 3 milions d’euros
cada dia. Sí, heu llegit bé, cada dia.
Finalitzo. Es cert que el finançament de Catalunya és deficient, però hi ha
hagut un desgavell econòmic brutal en tot aquest període, amb fugides endavant ,impensables,
en una administració prudent i responsable. Els errors més greus en matèria
financera han estat les despeses en TV3/Catalunya Radio, centres penitenciaris,
desplegament dels Mossos d’Esquadra, feta de pressa i corrents ,i molt mal
negociada amb Madrid, i inversions en infraestructures, mal plantejades i mal
executades. N’hi ha d’altres, però aquests s’emporten el 80% de les causes
d’estar amb 74.500 milions d’euros de deute. I les culpes son d’aquí, en
aquests casos. Un altre dia, parlarem de les culpes de Madrid, que n’hi ha, per
descomptat, però quan es vol estirar molt més el braç que la màniga, el
resultat és el que tenim. Una dependència total i absoluta, de les bestretes
mensuals del govern central, i les aportacions del FLA ( fons de liquidesa
autonòmic) que van sumant any, rere any, uns quants milers de milions més, al
deute entre les dues administracions.
# posted by joan roma cunill @ 12:21 AM 
