Tuesday, November 24, 2015
QUANTIFICAR LES PROMESES- art. Regió 7
QUANTIFICAR LES PROMESES.
Com tothom, segueixo les vicissituds de les negociacions entre Junts pel sí
i la CUP amb una
gran dosis de sorpresa, incredulitat i desconfiança ,a la vista de les
filtracions i explicacions de cada bàndol. I dic bàndol perquè l’escalada de
crítiques, retrets i amenaces més o menys explícites, no semblen el camí més
adequat per arribar a un acord, sinó més aviat a una batalla campal. En fi,
queda per veure cap on ens volen portar, uns i altres.
Dit això, voldria exposar la immensa sorpresa que causa veure com es posen
sobre la taula compromisos de plans d’ajudes a col·lectius desfavorits,
promeses per pal·liar la pobresa energètica, recuperar qualitat en ensenyament
i sanitat, acabar amb els desnonaments, etc. I dic sorpresa perquè cap de les
parts quantifica les promeses que volen acordar. I tots sabem que sense
recursos econòmics, les promeses queden en paper mullat.
I és aquí on voldria recordar algunes dades que ningú exposa ni critica, i
fan del tot impossible donar compliment als possibles acords entre les parts,
independentment de si pacten el futur president o no.
En aquests moments el pagament de nòmines depèn totalment de les bestretes
mensuals del govern central a la
Generalitat , i només un nou crèdit, procedent del FLA ( fons
de liquiditat autonòmica) pot permetre pagar a alguns proveïdors. S’ha dit que
potser el govern central juga a retardar l’arribada d’aquests fons per
complicar, encara més, la situació creditícia de la Generalitat.. .podria
ser, perquè uns i altres tenen prou ganes de trencar els vincles tradicionals,
com per fer-ho també en aquest tema.
Feta aquesta llarga introducció ens hem de preguntar com es pot continuar
sobrevivint sense un acord global, a mig i llarg termini, entre els dos governs
, mitjançant el qual es garanteixin els serveis mínims essencials. A dia d’avui
tenim les farmàcies esperant cobrar els tres o quatre mesos endarrerits, però
és que els hospitals només reben dos terços dels ingressos, els ajuntaments
tenen centenars de milions a l’espera de cobrar, els proveïdors no cobren en
cap dels terminis establerts....i així tots els àmbits i sectors del territori,
propers, a un ofec insostenible.
Mentrestant parlem d’altres problemes i podríem anar cap unes noves
eleccions, però el pagament dels deutes no poden esperar, sobretot els
estratègics. Ens hi va la qualitat de vida, la salut, i moltes prestacions
lligades a la vida quotidiana. Per això, en comptes de posar sobre la taula
promeses impossibles de complir, caldria posar-hi els remeis per rebaixar el
deute i disposar d’un mínim de liquiditat. Abans d’anunciar noves inversions,
s’ha d’explicar com pagar els deutes, i ja sé que això no té cap interès pels
negociadors, però sí per la ciutadania en general, i els afectats, en particular.
Sovint, s’han d’aparcar noves promeses, a favor de resoldre els problemes
actuals. De moment no hem vist que les coses vagin per aquest camí.
# posted by joanroma @ 12:23 AM 
