Tuesday, November 10, 2015
EL GRAN DESPROPÒSIT - art. Nació Digital Solsona
EL GRAN DESPROPÒSIT.
Estem ja de ple en
la dimensió desconeguda, sense cap guió ni cap previsió de cap on aniran les
coses en els propers dies, i encara menys, en les properes setmanes. Ahir el
Ple del Parlament per una majoria escassa, va aprovar la resolució presentada
per Junts pel sí i la CUP. I remarco, per una majoria escassa, perquè l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, exigeix els dos terços de diputats/des de la Cambra
Catalana per dur a terme alguna reforma important. Tampoc els impulsors
disposen d’una majoria de vots, de manera que sumen una il·legalitat catalana i
universal, a una altra, en matèria de compliment del Reglament del Parlament.
Estem immersos en
un gran despropòsit, impropi d’un Parlament democràtic. Si en algun moment els
impulsors del procés cap a la independència podien tenir alguna base sòlida per
tirar endavant una petició d’independència, l’han perduda plenament amb els
darrers moviments. Cap país democràtic del món acceptarà reconèixer un nou
Estat que hagi trencat amb els principis elementals de tenir una majoria de
ciutadans al darrere, i encara menys que ho hagi fet trencant amb les
legalitats vigents, tant les de l’Estat on estava implantat, com la pròpia
legalitat del país.
Però és que a més,
la resolució d’ahir, no té cap recorregut possible. Dintre de 3 dies quedarà
suspesa pel Tribunal Constitucional i és impensable tirar endavant cap de les
propostes que conté. Pensar en “anar per lliure” en un món globalitzat ,
interdependent , amb una economia totalment lligada a l’economia estatal, amb
un deute immens de 66.000 milions d’euros que genera 3 milions cada dia en nous
interessos, fa del tot inviable qualsevol tipus de desconnexió. Es increïble
haver trobat 72 vots, en aquesta aventura, però les aventures a curt termini
acaben malament, sobretot quan no hi ha cap fonament democràtic per
emprendre-les .
Si volia passar a
la història, Artur Mas, ho ha aconseguit. Efectivament passarà a la història
catalana i fins i tot a la mundial, per voler tirar endavant un procés
d’independència sense cap dels arguments ni condicions mínimes exigibles per
donar un pas semblant. I ho fa entestat en ser ell el nou President, malgrat
tenir tots els elements en contra. I arribats en aquest punt, ens hem de
demanar, el perquè d’aquesta obsessió, d’aquest entestament, d’aquesta
exigència ???? Es només per ambició, o hi ha esdeveniments propers que no
coneixem ? Per dignitat un President hauria de plegar quan veu que té el partit
destrossat, embolicat en els pitjors casos de corrupció de la nostra història, amb uns resultats electorals
insuficients, amb uns possibles socis, situats a l’altre extrem del seu
pensament...perquè no deixa pas ???
Queden moltes coses
per descobrir en un país que semblava un oasi de pau, tranquil·litat i
encoberta gestió. Ha deixat de ser-ho, i Artur Mas per acció o per omissió ha
estat un dels principals protagonistes de més de 20 anys de governs Pujol, i
d’ell mateix. No pot ser ungit per continuar al capdavant d’aquesta etapa, i
així ho creu la CUP, i amb ella molts altres ciutadans. Però, el mal ja està
fet. El gran despropòsit, culminat ahir, ha portat la més gran crisis dintre de
tots els partits catalans, i ha fet créixer nous partits que res tenen a veure
amb els que varen protagonitzar la Transició, l’encaix de Catalunya dintre
d’Espanya, la integració, la protecció a la llengua, la cultura i
l’ensenyament.
El despropòsit
continuarà durant un cert temps però tindrà una curta vida. Creure que es pot
fer un pols contra un Estat democràtic, trencant les regles de la legalitat i
confiant en el suport extern suposa haver perdut contacte amb la realitat. En
pocs dies ho veurem quan les lleis imposin la legalitat.
# posted by joanroma @ 7:25 AM 
