Wednesday, November 25, 2015
DIA INTERNACIONAL CONTRA VIOLÈNCIA DE GÈNERE -art. Nació Digital Solsona
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE
GÈNERE.
Avui, 25 de
novembre, es dona la coincidència de celebrar el meu aniversari , per una banda
i la designació d’aquesta data com el Dia Internacional contra la violència de
gènere. Per tant, cada any tinc una sensació estranya des de primera hora del
matí per quan penso molt més en la terrible lacra de la violència contra les
dones, en comptes d’un aniversari personal.
I només ha faltat
escoltar els primers minuts de la Cadena Ser, recordant alguns dels fets més
terribles, per decidir fer algunes reflexions entorn el drama que viuen milions
de dones, arreu del món, moltes de les quals acaben en morts violentes, però
moltes altres pateixen la incomprensió i viuen el drama en el silenci més
absolut, dintre de les seves llars.
D’entrada cal
reconèixer la bona idea de tenir un dia a l’any dedicat a recordar algun dels
drames que viu la humanitat. Serveix per posar al dia idees i reflexions que
d’altra manera no es donarien. I queda clar que en el drama d’avui hi ha molt,
però molt per fer.
En aquest àmbit, no
podem esperar trobar solucions a llarg termini, perquè el drama és diari i en
multitud de llocs alhora. Toca, doncs, posar mecanismes d’actuació immediata
destinant-hi els recursos tècnics i econòmics, necessaris. S’ha fet molt però
queda moltíssim per fer. En les grans ciutats ja és norma disposar de vivendes
– refugi per poder acollir dones maltractades, amb fills o sense, però la via
judicial ha de ser modificada dràsticament per aconseguir rapidesa i
contundència, envers els violents.
En els pobles més
petits i mitjans resolem el tema amb acords entre pobles o amb la capital, de
manera que també s’hi troba solució. De totes maneres l’autèntica solució ha de
venir per accions més radicals i profundes, a curt, a mig i llarg termini. I
això implica una educació en el respecte, un càstig exemplar, un rebuig en la
població, una sensibilització universal...entre moltes altres mesures, i
especialment que la dona pugui accedir a un lloc de treball digne i remunerat.
La dependència
econòmica de moltes dones en la seva parella, impedeix donar el pas d’una
separació a temps. La supeditació de la dona a la supervivència econòmica
motiva aguantar situacions fins a límits impossibles, i el pas cap al drama és
només qüestió de temps. Per tant, la recerca de feina ha de ser fonamental per
aconseguir una independència real com per poder decidir acabar una relació si
està derivant cap a comportaments indesitjats.
I a poques setmanes
d’unes eleccions de vital importància pel conjunt del país, s’ha de
conscienciar la gent per anar a votar els partits que realment tenen en els
seus programes propostes innovadores, agosarades i valentes en aquest tema. En
el meu cas sóc socialista perquè el partit té com a qüestió vital i
fundacional, la defensa dels més febles. Se li pot dir justícia social,
protecció de l’estat de benestar o en altres paraules, però tant essencial és
protegir els desvalguts nens i nenes procedents de famílies desestructurades,
com garantir una jubilació digne a la gent gran , després de tota una vida de
treball, com ajudar persones dependents....com protegir, i ajudar a sortir de
l’infern quotidià a multitud de dones maltractades.
I un país, un
Estat, pot fer-ho si s’ho proposa i condiciona el seu funcionament, recursos i
esforços a resoldre aquests prioritats. Avui, hem de recordar el drama de la
violència de gènere, però ho hem de fer amb propostes que ajudin a resoldre el
problema, i tenim múltiples vies per fer-ho: ajudar personalment a casos
concrets, en els pobles o ciutats on vivim, ajudant a ONG’s dedicades a aquest
àmbit, en converses públiques i privades conscienciant del problema i reclamant
respecte, facilitant feina a afectades...i pensant a qui votar com perquè el
nou govern estigui conformat per partits que tinguin en el programa aquest tema
com a gran prioritat. Cada mort ens colpeja a tots i ens recorda que la solució
no es pot fer esperar.