Tuesday, November 17, 2015
ODI I FANATISME - art. Nació Digital Solsona
ODI I FANATISME.
L’arma més
mortífera al llarg de la història ha estat l’odi entre persones, entre països,
entre pobles...Odi que pot durar generacions i generacions, i provocar esclats
de violència amb resultats terribles. I
moltes vegades l’odi prové de fanatismes d’arrels diverses, en una barreja
autènticament explosiva.
Hem hagut de tenir
una mostra clara i brutal de fanatisme aquí al costat , a París, per donar-nos
compte de fins a quin punt som vulnerables quan els instigadors poden viure a
milers de quilòmetres de nosaltres, i aconsegueixen mobilitzar uns quants
exaltats disposats a immolar-se per la causa que creuen defensar.
Es fa difícil
entendre aquest fanatisme, però n’hem vist en altres indrets i altres moments
de la nostra història, però mai amb uns efectes tant destructors. Les noves
armes, donen resultats com els vistos en tots els mitjans de comunicació. I en
la destrucció hi va la vulnerabilitat de tot un país. Es impossible controlar a
tothom i en tot moment, quan simplement poden aparèixer en qualsevol lloc,
procedents del propi país on han nascut i viscut.
Els fanatismes no
coneixen procedències, i busquen qualsevol excusa per justificar-se, sobretot
quan alguna gran potència sacseja un vesper, en alguns dels països més propicis
al victimisme i al radicalisme. Fruit d’aquestes actuacions constatem el
trencament de països sencers, on ja no sabem qui governa ni qui és governat.
I el més preocupant
és que països propensos a canvis substancials en la bona direcció , com
Tunísia, son immediatament destrossats per atemptats que pretenen treure la
principal font de riquesa: el turisme. O algú els ajuda i els impulsa cap un
futur de progrés o un immens territori quedarà en mans dels extremistes. I si
això passa en el nord d’Àfrica, cosa semblant està passant en altres països més
al sud. La UE i sobretot els EUA haurien de promoure actuacions realment de pau
i progrés social i econòmic en un gran nombre de països, si volem aconseguir
aturar la barbàrie infinita i indefinida.
Hem vist, més ben
dit, estem veient el drama dels refugiats sirians, però és que per altres
cantons han de marxar igualment, impulsats per la fam i el desordre, encara que
no sigui d’una guerra convencional. De fet, no estem en una guerra convencional
però sí en multitud de conflictes que son tant sagnants com les guerres.
Què podem fer a
nivell individual ? No, molt, però sí ,si ens ajuntem i participem en ajudes a
ONG’s que actuen sobre els territoris en conflicte o les dedicades al
desenvolupament econòmic. I a nivell col·lectiu, es pot exigir als partits
polítics una major implicació en la lluita per trobar solució als conflictes
més brutals. De fet, els atemptats a París han de portar a una entesa entre les
grans potències per trobar una solució immediata. Aquí hem quedat anímicament
destrossats davant la magnitud de la tragèdia, però és que tragèdies com
aquesta, la viuen molt sovint diversos països no gaire llunyans. Pensem també
en ells .
# posted by joanroma @ 7:26 AM 
