Wednesday, November 25, 2015
RÈQUIEM X CDC - art. Blogesfera
RÈQUIEM X CDC.
Després de tants anys de lluitar contra CiU, resulta que sense cap mèrit
per part nostra (PSC) ni per part de cap altre partit, contemplem, primer, el
trencament de la Federació CiU
Passar de l’autonomisme ben entès, a un independentisme radical, ha
sacsejat els fonaments del partit i ha foragitat dirigents històrics,
botiguers, comerciants i altres sectors, massa conservadors com per iniciar
aventures en aquestes alçades de la vida.
De fet, mirant enrere podem constatar l’enorme dany produït a la societat
catalana , la deriva sobiranista. S’han trencat tots els partits del panorama
polític habitual i es va cap uns nous horitzons impossibles de predir. Serà
millor el futur amb aquest nou mapa ? El temps ho dirà, però sincerament no ho
crec. La societat catalana està tensionada fins extrems perillosos. Els nous
partits son poc propensos al diàleg i als matisos en la catalanitat, com podem
veure-ho amb Ciutadans. Crearan problemes difícils de resoldre, en matèries
tant delicades com la Cultura ,
l’Educació, la multiculturalitat...
I el que queda de CDC no permet ser optimista sobre el seu futur. Ja poden
canviar de nom si les cares son les dels darrers anys. Unes cares
representatives de la gran mediocritat dels lideratges de segon i tercer
nivell, impensables de protagonitzar cap canvi substancial. Entrem en una
dinàmica de supervivència pura i dura, sense tenir cap projecte engrescador ni
diferent del de crear un República Catalana. Un objectiu impossible, abans i
impensable, ara.
Però, és que aquest procés pot encara portar més conflictes al panorama
actual. La pressió que ha de suportar la
CUP , també passarà factura. S’ha de reconèixer la seva
congruència i fermesa, però comencen a aparèixer esquerdes en alguns dels seus
components com per pronosticar tensions molt fortes que poden esdevenir
ruptures a curt termini.
Assistim, doncs, a un moment històric de caos generalitzat en tot el
panorama polític català, sense garanties d’un bon final. Sigui quin sigui el
desenllaç de la presidència de la Generalitat , l’objectiu de la independència és
inassolible, de manera que en algun moment ha d’haver-hi una reacció
contundent, a la recerca de la realitat. Per part de qui i quan, és un misteri.
Artur Mas, i amb ell, el petit cercle de CDC que el segueix pot mirar
enrere i comprovar la immensa destrossa feta en el país. També ho poden fer els
seus companys de viatge d’ERC, tant culpables uns com els altres d’emprendre
una fugida endavant, sabent que no porta enlloc. Ara, atrapats per una situació
que no controlen ni dominen, han de decidir si deixen passar el temps a
l’espera de noves eleccions o continuen pressionant la CUP per arribar a qualsevol
acord. I qualsevol acord tindrà noves conseqüències indesitjables. No n’hi ha
prou de posar sobre un paper què es vol fer, s’ha de formar govern i gestionar
una administració totalment desmotivada, desorientada i en plena bancarrota.
Sincerament, millor, noves eleccions i cridar els ciutadans a girar pàgina i
iniciar una nova etapa on imperi el seny en comptes de la rauxa i el desgavell.
# posted by joanroma @ 11:51 PM 
