Friday, November 20, 2015
NOVA IMATGE SANTUARI LOURDES DE PRATS - art. La Rella
ESPLÈNDIDA IMATGE DEL SANTUARI.
Feia prop de mes i
mig que no havia pogut venir a Prats, i fa uns dies vaig decidir fer el viatge.
Anava tant despistat que vaig entrar a encendre el ciri preceptiu i a posar en
ordre les idees, sense donar-me compte de la imatge renovada de l’exterior del
Santuari. Va ser al sortir i donar una primera volta per fora que em vaig donar
compte del canvi espectacular obtingut.
Fa pocs dies vaig
tornar i vaig coincidir amb el Mossèn al qual vaig felicitar entusiàsticament i
li vaig demanar el cost. Sempre havia tingut la voluntat de fer un donatiu per
ajudar a pintar-lo, conscient de que el cost havia de ser considerablement alt.
La resposta fou encara més sorprenent: em va explicar que la feina havia anat a
càrrec d’un pintor a punt de jubilar-se i que al demanar la factura li va
comunicar que ja estava pagada. Qui sigui el donant o donants , els felicito en
nom propi i segur que en nom de centenars de persones que visitem el Santuari
al llarg de tot l’any.
Per dintre el
Santuari sempre ha estat a punt de revista, a l’igual que per fora, amb els
jardins, zones verdes i passeig en perfectes condicions. Faltava només el toc
final: la pintura exterior, ja molt malmesa pel pas del temps, i ara s’ha dut a
terme aquesta renovació amb un esplèndid resultat. Realment la tonalitat de la
pintura queda perfectament encaixada en l’entorn, i visible des de molt lluny.
Un autèntic far quan ens acostem a Prats.
I com ja és
habitual en l’Associació , ja tenen pensats nous treballs com un caminet des de
la Font de la Bernadette fins a dalt el Santuari amb uns replans pels Misteris.
Francament tot l`’espai és un luxe pel qual pagarien fortunes molts altres
pobles del país.
I aprofito aquest
espai per felicitar també, a l’ajuntament de Prats, per haver clausurat
l’abocador de restes vegetals situat a 100 m de la Creu. Tenir un lloc tant
especial i ben cuidat, no encaixava amb la presència d’un abocador sota les
roques, a la banda dreta cap al cementiri. Oimés quan de tant en tant algú hi
calava foc i sortia fum durant uns dies. En resum, quan estigui net i polit
completarà la imatge idíl·lica d’un passeig molt utilitzat per gent de Prats i
de fora.
Per últim, no
m’atreveixo a fer cap proposta nova perquè no hi ha racó sense arreglar, ni
espai sense polir. Simplement si l’Associació decideix substituir els tres
plafons metàl·lics del Via Crucis , malmesos per algun brètol, em comprometo a
pagar-ne un dels fets malbé. A banda d’això agraeixo i felicito de tot cor, la
bona feina feta, pintant el Santuari, i animo a continuar treballant per tenir
un dels indrets més especials i sentimentals de l’interior de Catalunya. Per
molts anys i bona feina.