Tuesday, November 17, 2015
MANDAT DEMOCRÀTIC - art. Regió 7
MANDAT
DEMOCRÀTIC.
Portem dies escoltant aquesta expressió en tota mena d’iniciatives, debats
i resolucions, per justificar tirar endavant un procés cap a la independència,
malgrat haver fracassat en tots els objectius. Els que l’utilitzen no es donen
compte d’una contradicció “in terminis” com és que per mandat democràtic mai es
pot vulnerar la legalitat. Un mandat democràtic vol dir un compromís per
assolir un objectiu, preservant sempre la legalitat. Si es trenca la legalitat
es perd la legitimitat, i per tant no es pot invocar la democràcia si no se la
respecta en la seva integritat.
En els debats d’aquesta setmana els impulsors de la independència han fet
jocs de mans i de paraules per intentar justificar la fugida endavant. Al final
ja no sabíem si invocaven els resultats del 27 S, o parlaven de resultats que
només ells han sabut interpretar. Quan els interessa parlen d’una majoria
d’escons, quan els convé, d’una majoria de vots, interpretant que alguns dels
d’altres partits no volien votar el que varen votar, sinó una altra cosa...
Al final, tot és molt més simple i senzill. Artur Mas va convocar les
eleccions al Parlament en sentit de plebiscit, i un plebiscit es guanya si es
supera clarament el 50% dels vots emesos. Queda clar, per molts jocs de mans
que es vulguin fer, que no el va assolir ni ell sol ni amb la CUP , i que en canvi sí el
varen superar els partits partidaris de mantenir els vincles amb Espanya.
També queda clar que Junts pel sí i la CUP varen aconseguir una majoria absoluta
d’escons en el Parlament, amb 72 diputats /des, però no una majoria qualificada
dels dos terços , com és la requerida per la legislació catalana per impulsar
grans canvis en el sistema d’autogovern.
Per tant, el mandat democràtic sortit de les urnes el 27 S no permet tirar
endavant la proposta de resolució ni el procés independentista. Les coses son
com son, i no com alguns voldrien.
I la tradició democràtica en tots els països de llarga vida parlamentària,
estableix que quan un mandatari fracassa en els seus objectius, presenta la
renúncia i se’n va a casa. El seu temps polític ha acabat, i dona pas a un nou
dirigent. De fet és el que hauria passat en la majoria dels països de la UE , la nit electoral del 27 S.
Aquí, en canvi, no solament no es va donar aquest pas sinó un de molt diferent
com fou el de tirar endavant el procés independentista, malgrat els mals
resultats obtinguts. El resultat el tenim a la vista. Dos debats d’investidura
fracassats i un enorme descrèdit pel Parlament i el govern de la Generalitat. Pella Generalitat
perquè el president Mas ha posat en pública subhasta el màxim càrrec
institucional, i donat una pèssima imatge a nivell intern i extern.
No entenc l’entestament per renovar un càrrec, a tota costa, oferint
propostes que ni tants sols tenen encaix en la legislació catalana com el
nomenament de tres vice- presidents, o diluint la presidència. Aquests dies
s’ha fet un mal terrible a la dignitat de la Generalitat i del
Parlament. Costarà recuperar el prestigi perdut, i només un retorn al passat i
al principi de legalitat poden posar les coses en el seu lloc. La fugida
endavant no té més recorregut, i sóc dels que penso que amb Artur Mas al davant
o amb algú altre, no hi ha cap sortida que no sigui la del respecte a les lleis
vigents: catalanes i espanyoles. No trobarem cap país democràtic disposat a
recolzar les raons ni moviments fets fins ara.
Que tothom interpreti bé el mandat democràtic sorgit de les urnes del 27 S
i no s’inventi els resultats o faci jocs de mans amb els propis i els estranys,
per intentar justificar accions que no haurien d’haver-se dut a terme en cap
moment. La democràcia no admet interpretacions tant allunyades de la realitat
com han fet alguns representants de CDC i ERC.
# posted by joanroma @ 7:19 AM 
