Thursday, November 12, 2015
PENÓS ESPECTACLE - art. Nació Digital Solsona
PENÓS ESPECTACLE.
Artur Mas sembla haver posat el
càrrec de President a subhasta pública, incloent propostes impossibles per il·legals.
Ahir ens varem assabentar d’una nova proposta a la CUP , en la qual, si el
president fos re- elegit , nomenaria 3 vice – presidents en les persones de
Munté, Junqueras i Romeva.¡¡¡¡. Pels qui no coneguin en detall l’organització
del Consell Executiu i la Llei
que el regula, vull informar de que aquest nomenament contradiria totalment, la
llei vigent, que NOMÉS permet l’existència d’una sola vicepresidència.
Es a dir, en el supòsit que es volgués fer aquest canvi, prèviament
s’hauria de modificar la llei que regula la composició del Consell Executiu.
Una modificació que ha de començar per un projecte de Llei, procedent del
govern de la Generalitat ,
tramitar-la en el Parlament, amb tots els requisits legals pertinents i una
vegada aprovada, entraria en vigor. Tot plegat no menys de 3 mesos, per via
d’urgència. I el projecte de Llei, recordo, ha de provenir d’un govern amb plens
poders, no en funcions, com és ara. A què ve fer propostes il·legals ??? O és
que també ens passarem pel folre totes les lleis catalanes, juntament amb les
espanyoles ???
No entenc l’entestament d’Artur Mas ni la seva deriva cap un descrèdit
intern i extern de dimensions descomunals. Podia haver passat a la història com
un president més o menys eficaç, i en canvi , hi tindrà un lloc com el
protagonista d’uns fets impensables i inimaginables , en un país democràtic.
Trencar les regles, les lleis, canviar programa i ideals, per un càrrec, deixa
la dignitat de la primera autoritat de Catalunya per terra. El dany que està
causant a la institució és memorable i tardarem molts anys en recuperar el
prestigi perdut.
I no és de rebut que ara es vulguin posar totes els culpes del que passa
sobre els espatlles de la CUP. Estic
molt lluny dels seus postulats, però no se’ls pot negar que son coherents en
els seus pensaments i propostes. I pensar que se’ls pot convèncer posant
pressió a les reunions, o mitjançant comentaris, articles i tota mena
d’opinions en els mitjans de comunicació, indica que no els coneixen ni saben
res de la seva composició interna, i les vies de discussió, debat i presa de
decisions.
Però, també estic més que convençut d’un error de molta gent, que creu que
només amb Artur Mas es pot continuar amb el procés iniciat. Al contrari, crec
que amb Artur Mas el procés pot durar una mica més, però el camí cap a la
independència està mort. No hi ha via possible. No hi ha cap possibilitat
d’èxit, per moltes diverses raons, però la principal és que no hi ha cap mandat
popular que l’avali, ni cap força externa que el recolzi, ni cap majoria que el
justifiqui. Pretendre enganyar la gent, repetint com una lletania, un imaginat
mandat popular quan no es va arribar al 50% dels vots, ni es disposa dels dos
terços dels diputats en el Parlament, ni es segueix cap de les recomanacions
internacionals per casos semblants, significa la derrota del procés.
Per tant, l’entestament d’Artur Mas només fa que augmentar el descrèdit de
la política catalana a tots els nivells, i posar Catalunya en un lloc
estrambòtic a nivell europeu i mundial. Ningú pot entendre aquests
comportaments, ni ningú els recolzarà, de manera que el millor que podria fer
el president és presentar la renúncia i anar cap a casa. I qui el pugui
substituir hauria de plegar veles, i tirar enrere, per tornar al punt de
sortida, sense ànims de pretendre trencar la legalitat, perquè només
s’aconsegueix perdre tota legitimitat. Algú ha d’entendre aquesta situació.
Quan s’emprenen reptes molt rellevants, a vegades es guanya, i a vegades es
perd, i ara i aquí no hi ha una majoria de catalans que recolzen la
independència, ni existeix el consens necessari, ni es poden trencar les
legalitats, ni es pot tirar pel dret, sense perdre la legitimitat. La fugida
endavant arriba al seu final, i allargar-la només aconsegueix més incertesa,
més angoixa i més prejudicis pel país i la seva gent. El millor servei al país,
seria la renúncia al càrrec i anar a noves eleccions, per configurar un mapa
polític diferent, confiant en que la tercera via, la de la reforma de la Constitució , amb un
nou encaix per Catalunya, sigui la que guanyi .