Tuesday, November 10, 2015
RIGOR I CLAREDAT- MIQUEL ICETA, art. Blogesfera
RIGOR I CLAREDAT – MIQUEL ICETA
Alguns busquen en
els aniversaris la justificació per emprendre camins plens d’incertesa i
despropòsits, venuts com solucions als mals que denuncien, ni que siguin
inventats, exagerats o esbiaixats.
El nacionalisme
sempre ha de buscar enemics exteriors per justificar la seva existència i sinó
els troba, se’ls inventa. Tot sigui per mantenir el conflicte i alimentar el
victimisme. Avui, dilluns dia 9 de novembre de 2015, hem viscut una d’aquelles
jornades que seran recordades com un immens error, impropi de demòcrates
convençuts.
Hem escoltat les
lletanies habituals de greuges procedents de Madrid. Madrid no és Espanya, ni
Madrid representa la totalitat de la classe política espanyola. Tampoc el PP
representa el Madrid polític, i confiem en que ben aviat els ciutadans
encarreguin formar govern al PSOE.
Però, tornem al dia
d’avui , en el Parlament de Catalunya, on hem vist el trencament d’un deure
tant sagrat com és el de respectar els principis de la democràcia, i l’Estat de
dret. Per alguns pot semblar poc
rellevant la votació de la proposta de resolució, però la realitat és molt
greu. I ho serà molt més el dia que algú gosi posar en pràctica les intencions
que porta.
Per tot plegat, era
molt interessant escoltar el discurs de Miquel Iceta, un dels pocs lideratges
sòlids, propi d’un cap molt ben moblat. No és estrany que quan parla es faci un
silenci sepulcral, conscients tots, de que el que dirà serà important. I
efectivament ho ha estat.
Un discurs molt ben
estructurat, molt ben llegit, molt ben articulat, en el qual no s’ha deixat res
del que era rellevant, començant pels retrets a la presidenta del Parlament i a
la Mesa per haver tramitat una proposta que vulnera l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, i que va impedir l’assessorament dels Lletrats del Parlament i va
motivar la petició d’empara del Tribunal Constitucional.
Ha continuat amb el
discurs propi d’un socialista, defensor del catalanisme, les llibertats, i la
democràcia. Un discurs en que tirava per terra els arguments dels
independentistes en tant que portadors de l’encàrrec d’iniciar el camí cap una
impossible independència, generant divisions internes en tots els partits, i
trencant la societat catalana com mai s’havia fet en cap altre moment de la
nostra història.
Un discurs ple de
rigor i claredat, fins el punt que no li sobra res, ni li falta res. Es
equil.librat, complert i contundent, en la defensa de Catalunya, i la
democràcia. Sense cap mena de dubte aquest discurs serà llegit i rellegit, en
el present i futur moltes vegades com a mostra del seny que han perdut els
impulsors d’una resolució, impossible de portar a la pràctica. Ja tenim, doncs,
una altra mostra de la rauxa catalana, estèril, i mal portada, que tants
perjudicis ha causat al país en determinats moments de la nostra història.
Però, acabo amb un
clar crit a l’esperança. Arribarà el dia en que els impulsors de la resolució
d’avui reconeguin el seu error, i comprovin la impossibilitat d’imposar una
independència que la majoria de catalans ha rebutjat. I la llei sempre s’acaba
imposant. Miquel Iceta ho ha deixat molt clar, i el futur li donarà la raó.
# posted by joanroma @ 7:24 AM 
