Friday, March 28, 2014
181.559 PERSONES, EN LLISTA D'ESPERA - art. Regió 7
181.559 PERSONES, EN LLISTA D’ESPERA.
Si algú dubtava del ràpid i espectacular
deteriorament de l’estat del benestar, que llegeixi l’informe “Atenció mèdica i
sanitària a Catalunya”, corresponent a l’any passat. La setmana vinent parlaré
de la pobresa dels catalans, perfectament detallada en una enquesta de la
Fundació Campalans. Parlem, però avui, de l’eix principal del benestar de les
persones, en relació amb la seva salut. Parlem de la Sanitat del país, la més
elogiada durant molts anys, tant a nivell intern com extern, a nivell europeu i
fins i tot mundial. Per desgràcia, aquesta qualitat i excepcionalitat, son
coses del passat. El present és decebedor i desesperant, i el futur ,
terrorífic. No exagero i només cal seguir llegint per comprovar-ho, ja no en
paraules meves sinó de l’informe esmentat, també del que diu el sindicat de
Metges de Catalunya, del que diuen equips mèdics del nostre territori, i del
que veiem i constatem els alcaldes a nivell públic i privat.
Estem en un punt en que ja no som iguals
davant un servei bàsic com la sanitat. Tants anys de lluita, tants anys de
mobilitzacions per assolir el nivell d’igualtat, i la salut esdevé un bé lligat
a la situació econòmica de les famílies. El tràgicament desaparegut Ernest
Lluch va aconseguir universalitzar la sanitat, quan va ser Ministre,
aconseguint un dels màxims objectius de tot socialista, que tothom tingui accés
als serveis de salut, independentment del seu poder econòmic. N’hem estat
orgullosos, i n’hem gaudit fins avui. Ara estem perdent tots els avenços
guanyats i esdevenim ciutadans de segona, a no ser que tinguem diners per
pagar-nos les intervencions quirúrgiques, alguns medicaments i tractaments
específics.
Varem acabar l’any passat amb més de cent
vuitanta mil persones a l’espera de ser intervingudes, però és que d’aquestes,
vint-i-tres mil havien de ser operades per temes greus. Res de pròtesis,
cataractes, malucs, ... sinó intervencions cardíaques o lligades al càncer,
entre d’altres. Ja no es respecten ni els protocols establerts respecte
analítiques, revisions urgents, proves indispensables... ni els terminis màxims
de sis mesos en casos greus. Estem parlant de persones, estem parlant de
ciutadans, estem parlant d’ éssers humans malalts, molts d’ells amb altres persones a càrrec,
indefensos davant una administració dedicada a altres prioritats.
Quan un govern no atén els problemes
principals del país és que ha perdut el nord, i ja no li queda esma per
conduir-lo cap un futur prometedor. Tot polític ha de saber quines son les necessitats
vitals dels ciutadans per dedicar-hi els recursos humans, tècnics i econòmics
suficients. Ara i aquí, el govern Mas , sostingut per CiU i ERC, demostra no
servir per resoldre la vida dels catalans. Si un malalt ja no té cap garantia
de ser atès degudament, es converteix en un ciutadà de segona, i perd la
principal garantia de ciutadania. Si a més no té treball, no li arriben
prestacions o té dificultats per tenir una vivenda digna, el grau de ciutadania
és inexistent. Ho veurem quan parlem de la pobresa. Però tornant al tema
d’avui, no podem consentir perdre la gran qualitat sanitària de la que hem
gaudit durant molts anys, com qui ha perdut un luxe del passat. Hem pagat i
continuem pagant impostos, i les ingressos han de tenir unes prioritats per cobrir
les despeses, de manera que tot el que sigui superflu desaparegui a favor de
l’essencial.
Al pas que anem, dintre de poc arribarem als
dos-cents mil pacients a l’espera de ser intervinguts, i n’haurem deixat uns
milers pel camí. Si aquesta situació és inacceptable per indigna i injusta,
encara subleva més comprovar com qui tingui diner resoldrà el seu problema, amb
intervencions que potser seran fetes en els mateixos hospitals públics on ell
no té cabuda. Que ningú digui que és igual qui governi un país o un estat. Que
tothom mediti de la mà de qui varen venir els progressos i avenços en la
qualitat de vida, i igualtat social, i de la mà de qui venen les retallades i
desigualtats. I si ho fa tot escoltant alguns anuncis, pagats per la
Generalitat, sobre commemoracions i altres celebracions, veurà com el govern té
diner per unes coses i no per altres.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 12:39 AM 
