Joan Roma

GOSSERES, PLENES A VESSAR.

La vigent llei de protecció dels animals, no permet el sacrifici d’animals domèstics, abandonats i refugiats a les gosseres municipals, o d’entitats privades. L’anterior llei permetia el seu sacrifici si passat un mes ningú venia a recollir-los o no eren adoptats.

Quan es va elaborar la present llei es va partir d’unes premisses molts optimistes, per no dir molt agosarades que la realitat a desmentit. En aquell moment, alguns dels partits presents en la negociació de la llei, defensaven que l’increment d’adopcions a Catalunya aniria creixent fins arribar a la totalitat dels animals abandonats. Impossible, impensable, i així ha quedat demostrat.

En aquests moments les gosseres municipals estan plenes a vessar, i les privades, igual. No hi ha espai, i sobretot no hi ha diner per fer front a unes despeses immenses, no assumibles ni justificables quan tenim persones en greus dificultats de supervivència. Mantenir un gat o un gos, en una gossera suposa entre 3 i 4 euros diaris de cost de manutenció. Si multipliquem aquest cost pels milers de gats i gossos tancats a les gosseres, arribarem a xifres milionàries al cap de l’any. No pot ser, no es pot permetre que els ajuntaments hagin de destinar milions a mantenir animals abandonats, quan les prioritats han de passar per garantir la vida , primer, a les persones.

Es per aquest motiu que molts ajuntaments, han demanat una modificació de la llei de protecció dels animals per retornar a l’anterior situació. La de poder sacrificar animals sinó son adoptats o no es troba el propietari.

Entenc que aquesta és una situació ni pensada, ni volguda ni esperada. L’ideal seria que no hi haguessin abandonaments, però per desgràcia cada any, al voltant d’uns 70.000 animals son abandonats. Sí heu llegit bé, 70.000. Una xifra immensa, escandalosa, increïble en una societat , suposadament avançada i sensible. I només parlem de gats i gossos, si aquí hi afegíssim altres espècies animals, la xifra es podria multiplicar per 3 o per 4. Es consideren animals domèstics, per llei, els gats i gossos, no la resta d’animals que poden conviure en una casa, i ser domesticats, però la llei no els contempla. Així, doncs, ara i aquí, el futur de les gosseres és molt problemàtic.

En primer lloc per la falta d’espai. No es pot pensar en anar ampliant de manera indefinida. No hi ha diner ni espai, ni justificació, perquè els animals amuntegats poden viure anys i més anys, sense ser adoptats, o sense morir de vells, o de malalties. La única via que justifica el sacrifici és quan un veterinari certifica una malaltia incurable de l’animal. Aleshores es pot procedir al sacrifici, sinó, no. I aleshores entrem en una altra contradicció. En determinats casos es podria denunciar la gossera per maltractament als animals, per quan no disposen d’espai suficient, ni son cuidats amb tots els remeis possibles...

Com es pot veure, la bona intenció d’una llei, pot topar amb situacions que la fan d’impossible compliment. Ara i aquí, ha d’haver-hi una modificació ni que sigui temporal per poder alleugerir espai i costos a les gosseres. Es el que demanen molts ajuntaments. I no és just destinar tant de diner a una causa, encomiable, és cert, però no tant com ho pot ser l’atenció a les persones. I en temps de crisis , els recursos son molt limitats i les prioritats, essencials.

Joan Roma , alcalde de Borredà