Thursday, March 13, 2014
LA POBRESA...NO ÉS COSA MEVA ( ARTUR MAS , DIXIT)
Si els alcaldes actuéssim com el President Mas, no tindríem feina, ni
competències concretes. Simplement dient a la gent que les culpes de tots els
mals provenen de la
Generalitat o de Madrid, justificaríem el càrrec. I no és
això, amics meus, no és això perquè si estem en política és per resoldre
problemes, no per carregar culpes.
Com ja era previsible el Ple del Parlament ha estat ple de dades, retrets,
acusacions i exculpacions, sense cap mesura concreta que tingui garanties de
ser posada a la pràctica i serveixi per resoldre una part de la greu situació
que patim.
Aquests debats allunyen la ciutadania de la política i del Parlament,
perquè compleixen les previsions d’abans del debat. S’havia de fer, això està
clar perquè durant uns dies parlem de la pobresa, amb dades concretes, exemples
concrets, i donem la paraula a les entitats més directament implicades. Per
part del PSC la documentació aportada ha estat ben treballada i ben presentada
i servirà de guió per futurs debats i plantejaments. També ha suposat refrescar
la memòria del govern, fer-lo posar vermell, ni que sigui molt temporalment, i
exposar la falta de mesures per sortir del forat.
Empipa molt sentir que no hi ha eines per lluitar contra la pobresa, des de
Catalunya. Tot ho hem de posposar fins aconseguir la imaginària independència.
Ja esgota aquesta lletania. Ja no serveix ni és creïble ni justifica la falta
d’acció política. Evidentment que tenim eines per lluitar contra la pobresa, si
es posa aquest tema com prioritari. Tots els equips de govern progressistes,
han posat en marxa mesures d’estalvi, austeritat i obtenció de nous ingressos
per destinar als col·lectius més vulnerables. Carregar les culpes cap altres
administracions no resol el problema a cap persona necessitada. El que fem és
criticar la inacció, acusar la mala praxis dels governs de la Generalitat i de
Madrid, però actuant decididament sobre el terreny.
El PSC ha ofert xifres concretes de la pobresa a Catalunya. Xifres com les
que demostren que el 16,6% dels menors viuen en llars on ningú treballa, o que
la taxa de risc de pobresa de menors de 16 anys arriba al 30%, que 7 de cada 10
famílies desnonades tenen infants a càrrec, que el 15,5% de les famílies a
Catalunya tenen dificultats per pagar els rebuts sense retards, etc, etc,
aquesta llarga llista del mapa de la pobresa, obligava a emprendre accions molt
directes, contundents i ràpides per sobreviure, però el pacte CiU – ERC ha
funcionat. Ells van a la seva, i tot ho arreglarà la independència, sigui quan
sigui. Mentrestant que la gent s’aguanti i que sàpiga que tot és culpa de
Madrid. Ja està, tant senzill, tant inconscient com això.
De totes maneres, aquesta és una estratègia condemnada al fracàs a mesura
que passi el temps, la situació no s’arregli i el procés navegui encara més del
que ja fa ara. Quan les raons ja no serveixin, i les culpes cap en fora,
tampoc, la gent demanarà responsabilitats. Els ajuntaments estan assumint unes
responsabilitats que no els pertoquen però son els més propers als ciutadans. Fan
el que poden, però la capacitat d’actuació s’esgota. Es hora d’insistir en la
incapacitat dels governs per emprendre mesures valentes per garantir les
prestacions essencials. La pobresa és nostra, i posar-hi remei, també, tot i
que a Artur Mas, li sembli que no.
# posted by joanroma @ 8:21 AM 
