Friday, March 07, 2014
LA PRECARIETAT I DESORIENTACIÓ D'ERC
Un dels principals problemes de la deriva independentista, per no dir el
més rellevant, és la mediocritat dels capdavanters,siguin de CiU o d’ERC. Tots
sabem , per la història, i per l’experiència diària que en els moments claus
d’un país, tenir o no tenir un lideratge clar, comporta anar cap a l’èxit o cap
a la derrota. Ara i aquí, cap dels dos principals partits no disposa d’un equip
sòlid, preparat i amb dots de lideratge com per entomar el gran repte iniciat.
Artur Mas ha emprès un camí diferent del somiat, degut al pèssim resultat
electoral, que l’ha lligat de peus i mans a ERC, i Oriol Junqueras s’ha trobat
amb uns resultats esplèndids, però sense elements humans prou nombrosos i
preparats per encaixar la nova etapa. Li pertoca, doncs, fer un paper molt més
modest a l’espera d’enfortir el partit, fitxant incorporacions en diverses
direccions. Ningú s’estranyi de la falta d’ambició per entrar a governar,
perquè no disposa d’efectius per ocupar Conselleries, Secretaries i Direccions
Generals. Curiós, però verídic.
I a cada contesa electoral, ERC ha d’improvisar i a falta d’alcaldes
rellevants i preparats, o regidors, com té el PSC, ha d’anar a buscar en altres
indrets. I bé, per les europees, una vegada fracassat l’intent de llista
conjunta dels partits sobiranistes, s’ha dedicat a mirar cap altres llocs. I
heus aquí que ha trobat un Maragall. Un cognom conegut, i amb ànsies de
continuar a primera fila, sigui com sigui, i amb qui sigui. Ja tenim, doncs,
l’Ernest Maragall que ha vist la llum de la independència, de la mà d’Oriol
Junqueras i es converteix en el segon de la llista d’ERC. Aquest traspàs,
anuncia una gran col·laboració en tots els àmbits amb aportacions de primera
magnitud com varem patir el PSC .
El cop d’ull d’Oriol Junqueras per atreure personalitats cap ERC passarà a
la història, sense cap mena de dubte. Veurem què diuen els militants, i
sobretot com responen els votants. Pel PSC aquest fitxatge és una excel·lent
noticia, en puc donar fe, perquè he pogut seguir les vicissituds de l’Ernest
Maragall durant molts anys, i francament va aconseguir atreure’ns les
enemistats de tots els àmbits educatius del país, fins el punt que no crec que
ningú ens votés.
Tot indica que el Sr. Junqueras busca nous fitxatges, en l’àmbit
socialista. Qui vulgui anar-hi que no ho dubti. Ens ajudarà a clarificar el
mapa polític de Catalunya i quedarem més tranquils, a casa nostra. L’egolatria d’alguns dels nostres ex
dirigents, fa que se situïn com “crítics” a la Direcció , i no estalvien
pronunciaments ni posicionaments diferents, cada vegada que el partit acorda un
tema. Ara tenen la ocasió de fer una nova carrera de la mà d’un altre partit.
Els desitgem llarga vida dintre d’un partit que es caracteritza per la
disparitat i falta de coherència, de manera constant.
I el PSC que no miri enrere, ni cap als costats. Anem ben encaminats, a la
vista dels aconteixements a nivell d’Espanya i del món. Els mesos van passant i
el temps ens va donant la raó. Sense presses, sense nervis, hem d’anar
configurant l’alternativa al sobiranisme. Quan aquest topi amb la realitat,
caldrà tirar endavant les propostes contingudes en els programes aprovats, i
explicar el nou camí per aconseguir
l’adequat encaix de Catalunya, dintre d’Espanya i la UE. Mentrestant
# posted by joanroma @ 7:36 AM 
