Thursday, March 20, 2014
TOSSUDA REALITAT
TOSSUDA REALITAT.
Cada dia els titulars dels mitjans de comunicació mostren realitats molt
diverses, persistint les imatges de la dura crisis, amb altres sobre l’eterna
controvèrsia sobre el dret a decidir. Sembla com si el país es repartís entre
dues realitats, allunyades una de l’altra, com si provinguessin de móns
diferents.
L’anunci interessat de que les coses canvien, que ja ve una certa
recuperació, que poc a poc notarem la millora, contrasta amb el dia a dia, de
la gent del carrer i la feina municipal. La realitat és tossuda i persistent, i
les dificultats de molta gent obliga a mobilitzar recursos de manera
indefinida. Hem de fer previsions a molt llarg termini, i tal com diuen alguns
documents de Creu Roja i Cáritas, molts dels usuaris d’aquests serveis no veuen
com sortir del forat on es troben.
Aquest és el gran problema perquè les ajudes provisionals, tot i ser
complicades d’aconseguir, son una realitat gràcies a la gran solidaritat de la
gent, a l’immens esforç de les entitats socials, i els ajuntaments. Però, la
solució només pot venir de la inserció dels usuaris, en el món laboral. Ara i
aquí estem posant venes a les ferides, però sinó cicatritzen i es curen, sempre
més s’hauran de cuidar, amb el que significa de dependència i desmoralització.
Ahir varem veure una nova mobilització procedent del món de la petita i
mitjana empresa i els autònoms. Un sector en perill de supervivència per la
falta total de crèdit i de mesures per incentivar la ocupació. Es lògic
protestar per ajudes multimilionàries als bancs, sense exigir, a canvi, una
política creditícia a favor de les empreses. I és del tot increïble que moltes
empreses hagin de plegar, no per falta de feina, sinó de crèdits per superar la
crisis.
No es veuen idees clares ni decisions per reactivar l’economia. Ni a Madrid
ni a la Generalitat ,
i el desànim és normal que s’estengui per tot el teixit social. Trobar un
treball esdevé missió impossible, a la ciutat i ja no diguem en el món rural.
La majoria de pobles estan perdent població, en un primer moment cap a l’àrea
metropolitana i després no sé ben bé cap on, perquè la situació és molt similar
arreu del país. Fa pocs dies he mirat les noves xifres de població dels
municipis del Berguedà i portem tres anys de descensos, petits, però constants
a pràcticament tots els pobles.
Toca, doncs, fer front a una realitat tossuda i persistent, que obliga a
prendre mesures innovadores, a tots els nivells. S’han de poder recuperar plans
d’ocupació, obrir línies de crèdit a les empreses, facilitar pagaments
fraccionats de tots els impostos, reduir despeses generals, etc, tot per
aguantar tant de temps com faci falta per arribar a la recuperació, que no
sabem quan serà. I no deixem per demà el que podem fer avui en aquest camí. La
resistència de les famílies i de la gent, té límits, i els estem superant
àmpliament. Ningú esperava una crisis tant llarga i profunda, però la realitat
és aquesta i toca fer-hi front amb millors perspectives de les empreses fins
ara.
# posted by joanroma @ 6:08 AM 
